Festa del Timbaler al Bruc


Pel poble del Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A-2. No hi parem esment. El túnel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automobilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar una tarda de dissabte, i un diumenge molt entretinguts. amb la Festa del Timbaler. Des de fa molts anys, el primer cap de setmana de juny, al poble del Bruc recordem els fets històrics del 1808. Ho fem sempre des de la cultura de la pau i de la solidaritat. Si vens a la Festa del Timbaler, hi trobaràs teatre popular al carrer, firaires, jocs tradicionals per a nens, mercat d’època, desfilada de grups de recreació històrica, trabucaires, timbalers, fira de la cervesa… I, sobretot, gent de totes les edats amb moltes ganes de gaudir d’un dia inoblidable. A la tarda de dissabte, a partir de les quatre, ja s’hi ha muntat el campament, la fira i el bar. A les sis hi haurà el timbaler infantil, i a la nit sopar i ball. El diumenge a les vuit del matí, al Coll de Can Massana, homenatge i, en tornar al poble, esmorzar gratuït al Bar del Sometent. A les 10 del matí comencen els actes del Timbaler al monument. Seguirà la galejada Trabucaire des del monument fins el pont i, a mig matí, teatre popular al carrer on es recrea la història del timbaler. Abans dinar teniu la guerra teatrelitzada davant de l’Església, seguit d’un dinar gratuït pels trabucaires al Bar del Sometent. Aquest any participaran als actes els Mossos d’Esquadra. No us perdeu el campament militar dels francesos, i el mercat del 1808, amb gran presència de firaires i artesans. També xula la fira de pagès, amb taller d’olis aromàtics i ratafies. Hi haurà molta trabucada, porteu taps per les orelles!. Bona beguda a la fira de la cervesa artesanal. Divertit pels infants el corral de gallines i altres animals de granja. No hi falta un rocòdrom d’escalada per valents i valentes: els nois i noies podran escalar en un espai adaptat. Pugeu i veureu canons, soldats, trabucaires, miquelets, sometents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoleòniques, que es faran un fart de cremar pólvora i fer soroll. El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast. Pugeu al Bruc aquest cap de setmana de juny i gaudiu de la festa del timbaler. Al Bruc hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A-2 o bé al carrer del mig, on teniu Cal Noio, força bo, recomanable. Si hi mengeu ja ens direu el què us ha semblat. Bona festa al Bruc!.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis.

Festa del Timbaler al Bruc


Pel poble del Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A-2. No hi parem esment. El túnel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automobilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar una tarda de dissabte, i un diumenge molt entretinguts. A la tarda de dissabte, a partir de les quatre, hi ha muntat el campament, la fira i el bar. A les sis hi haurà el timbaler infantil, i a la nit sopar i ball. El diumenge a les vuit del matí, al Coll de Can Massana, homenatge i, en tornar al poble, esmorzar gratuït al Bar del Sometent. A les 10 del matí comencen els actes del Timbaler al monument. Seguirà la galejada Trabucaire des del monument fins el pont i, a mig matí, teatre popular al carrer on es recrea la història del timbaler. Abans dinar teniu la guerra teatrelitzada davant de l’Església, seguit d’un dinar gratuït pels trabucaires al Bar del Sometent. Aquest any participaran als actes els Mossos d’Esquadra. No us perdeu el campament militar dels francesos, i el mercat del 1808, amb gran presència de firaires i artesans. També xula la fira de pagès, amb taller d’olis aromàtics i ratafies. Hi haurà molta trabucada, porteu taps per les orelles!. Bona beguda a la fira de la cervesa artesanal. Divertit pels infants el corral de gallines i altres animals de granja. No hi falta un rocòdrom d’escalada per valents i valentes: els nois i noies podran escalar en un espai adaptat. Pugeu i veureu canons, soldats, trabucaires, miquelets, sometents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoleòniques, que es faran un fart de cremar pólvora i fer soroll. El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast. Pugeu al Bruc aquest cap de setmana de juny i gaudiu de la festa del timbaler. Al Bruc hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A-2 o bé al carrer del mig, on teniu Cal Noio, força bo, recomanable. Si hi mengeu ja ens direu el què us ha semblat. Bona festa al Bruc!.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis.

El timbaler al Bruc


bruc

Pel poble del Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A-2. No hi parem esment. El tunel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automovilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar un dia molt entretingut. El dissabte 4 de juny de 2016, a la tarda, a partir de les quatre, s’instal·la el campament militar dels francesos, i un mercat del 1808, amb gran presència de firaires i artesans. També una fira de pagès, amb taller d’olis aromàtics i ratafies. Hi haurà la trabucada, porteu taps per les orelles, i una fira de la cervesa artesanal. Així mateix un corral de gallines i altres animals de granja. un rocòdrom d’escalada per valents i valentes: els nois i noies podran escalar en un espai adaptat. A partir de les 17 hores comença el timbaler infantil, seguit del sopar del Timbaler, a preus populars, i un concert de la Coral Moixerigues. El diumenge hi ha emorzar del sometent, també molt popular i bé de preu. El campament militar dels francesos es podrà visitar tot el dia, i el mercat de 1808, també. Es repetiran la fira de pagès i el taller d’olis aromàtics i ratafies, la trabucada, la fira de la cervesa i el corral de gallines i altres animals de granja. Hi haurà, a més, uns jocs de fira d’antany, amb cavallets d’època i una barca de fusta. Continua l’escalada. Tot el dia desfilada de grups històrics i teatrals des del monument fins a la Plaça, i representacions teatrals. Es podran fer visites guiades a l’església de Santa Maria, romànica del segle XI, amb boniques pintures a l’interior, i al Museu de la Muntanya i l’escalada de Montserrat, de 10.30h a 14h. Pugeu i veureu canons, soldats, trabucaires, miquelets, somatents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoloniques, que es faran un fart de cremar pólvora i fer soroll. El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast. Pugeu al Bruc aquest cap de setmana de juny i disfruteu de la festa del timbaler. Al Bruc hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A-2 o bé al carrer del mig, on teniu Cal Noio, força bo, recomanable. Si hi mengeu ja ens direu el què us ha semblat. Bona festa al Bruc!.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis.

Sorolla al Caixaforum, i la bellessa captiva


Sorolla-CaixaForum

Aquest diumenge fa molta calor?. Tan si fa fred, com si fa calor, us recomanem que aneu amb la canalla al Caixafòrum on podreu visitar una exposició magnífica, sobre el magnífic Sorolla, un pintor impressionista que ens agrada molt i sol agradar la canalla. Serà només fins el 21 de setembre de 2014. Veureu un conjunt extraordinari de seixanta olis procedents de museus i col·leccions privades de tot el món. Irrepetible. Tot i que l’entrada costa 4 €, és gratuïta pels clients ”la Caixa”. L’horari d’exposició és de dilluns a divendres, de 10.00 a 20.00 hores, i els dissabtes, diumenges i festius, de 10.00 a 21.00 hores. Hi ha també la possibilitat de fer visites comentades demanant-les al tel. 93 476 86 30. I també visites concertades per a grups. A qui no li agrada la pintura impressionista?. A la canalla la fascina. Aprofiteu-vos-en. A més, també hi ha un taller on podran fotografiar-se i composar una escena impressionista. Us ho assegurem. Ho hem provat. S’ho passen molt i molt bé. I si us sembla poc sempre hi ha una o dues, o tres, o més exposicions obertes. En aquest cas us recomanem la titulada Pequeños tesoros de El Prado, que mostra petites obres mestres de pintors d’arreu del món, de totes les èpoques. De fet, a nosaltres, ens va agradar tan o més que la de Sorolla, i aquesta dura una mica més, i la podeu visitar passat el proper diumenge. Tot això, i molt més en un edifici ampli, modernista, ben pensat, de fàcil accés amb transport públic, metro Espanya de la línia 3 i 1. I també en cotxe. Accés directe des del parquing sota l’avinguda Maria Cristina, sense sortir al carrer. I, a més, teniu allà un teatre, un auditori amb una fascinant programació de música familiar, clàssica, moderna, ètnica, i actual. I, també, els dissabtes i diumenges s’organitzen tallers de plàstica, ciència i creativitat per infants. Una passada. Podeu esmorzar, berenar o dinar allà mateix, amb una relació qualitat-preu més que sorprenent. Tot això al Caixafòrum, a Montjuïc, a Barcelona. Si no sabeu què fer, aneu al Caixaforum, a veure bona pintura amb els vostres infants!.

bellessa captiva

¿Hara un calor insoportable este domingo?. Haga lo que haga vayan con los niños en el Caixaforum donde podrán visitar una exposición magnífica, sobre un pintor impresionista español de primera línia: Sorolla. ¿A quién no le gusta la pintura impresionista?. A los niños les fascina. Aprovénchese de ello. Además, hay un taller donde se podrán fotografiar metidos en su propio cuadro impresionista. Os lo aseguramos. Lo hemos probado. Se lo pasan muy bien.  Y si os sabe a poco pensad que allí siempre hay una o dos, o tres, o más exposiciones abiertas, como la titulada Pequeños Tesoros del Museo del Prado, bellisima, fascinante, con obras maestras de todos los tiempos. Todo esto, y mucho más en un edificio amplio, modernista, bien pensado, de fácil acceso en transporte público, metro España de la línea 3 y 1. Y también en coche. Acceso directo desde el parking bajo la avenida Maria Cristina, sin salir a la calle. Y, además, tienen allí un teatro, un auditorio con una fascinante programación de música familiar, clásica, moderna, étnica, y actual. Y también hay unos espacios donde se organizan, los sábados y domingos, talleres de plástica, ciencia y creatividad para niños. La exposición es totalmente gratuita para los que seais clientes de La Caixa, baratita para los además. Y en el Caixafórum hay teatro y música a un precio muy asequible. Pueden desayunar, merendar o comer allí mismo, con una relación calidad-precio más que sorprendente. Todo ello en el Caixaforum, en Montjuïc, en Barcelona. Os lo repetiremos: si no sabeis qué hacer este fin de semana, id al Caixaforum, a ver buena pintura con los niños.

Pissarro al Caixaforum


pissarro_caixaforum

Fa fred aquest diumenge, o més aviat fa molta calor?. Tan si fa fred, com si fa calor, us recomanem que aneu amb la canalla al Caixafòrum on podreu visitar una exposició magnífica, sobre Pissarro, un pintor impressionista. Ens agrada molt l’impressionisme, i sol agradar la canalla. Serà del 16 d’octubre de 2013 al 26 de gener de 2014. Veureu, a més, un conjunt extraordinari de seixanta olis procedents de museus i col·leccions privades de tot el món. Irrepetible. Tot i que l’entrada costa 4 €, és gratuïta pels clients ”la Caixa”. L’horari d’exposició és de dilluns a divendres, de 10.00 a 20.00 hores, i els dissabtes, diumenges i festius, de 10.00 a 21.00 hores. Hi ha també la possibilitat de fer visites comentades demanant-les al tel. 93 476 86 30. I també visites concertades per a grups. A qui no li agrada la pintura impressionista?. A la canalla la fascina. Aprofiteu-vos-en. A més, també hi ha un taller on podran pintar el seu propi quadre impressionista. Us ho assegurem. Ho hem provat. S’ho passen molt i molt bé. I si us sembla poc sempre hi ha una o dues, o tres, o més exposicions obertes. Tot això, i molt més en un edifici ampli, modernista, ben pensat, de fàcil accés amb transport públic, metro Espanya de la línia 3 i 1. I també en cotxe. Accés directe des del parquing sota l’avinguda Maria Cristina, sense sortir al carrer. I, a més, teniu allà un teatre, un auditori amb una fascinant programació de música familiar, clàssica, moderna, ètnica, i actual. I, també, els dissabtes i diumenges s’organitzen tallers de plàstica, ciència i creativitat per infants. Una passada. Podeu esmorzar, berenar o dinar allà mateix, amb una relació qualitat-preu més que sorprenent. Tot això al Caixafòrum, a Montjuïc, a Barcelona. Us ho repetirem: no us perdeu l’exposició Pissarro, un impressionista francés. Altíssim nivell mundial. Obres mestres. El taller: una bona pensada. Si no sabeu què fer, aneu al Caixaforum, a veure bona pintura amb els vostres infants.

¿Hara frío este domingo?. ¿O quizás un calor insoportable?. Haga lo que haga vayan con los niños en el Caixaforum donde podrán visitar una exposición magnífica, sobre un pintor impresionista francés: Camille Pissarro. ¿A quién no le gusta la pintura impresionista?. A los niños les fascina. Aprovénchese de ello. Además, hay un taller donde podrán pintar su propio cuadro impresionista. Os lo aseguramos. Lo hemos probado. Se lo pasan muy bien.  Y si os sabe a poco pensad que allí siempre hay una o dos, o tres, o más exposiciones abiertas. Todo esto, y mucho más en un edificio amplio, modernista, bien pensado, de fácil acceso en transporte público, metro España de la línea 3 y 1. Y también en coche. Acceso directo desde el parking bajo la avenida Maria Cristina, sin salir a la calle. Y, además, tienen allí un teatro, un auditorio con una fascinante programación de música familiar, clásica, moderna, étnica, y actual. Y también hay unos espacios donde se organizan, los sábados y domingos, talleres de plástica, ciencia y creatividad para niños. La exposición Pissarro es totalmente gratuita para los que seais clientes de La Caixa, baratita para los además. Y en el Caixafórum hay teatro y música a un precio muy asequible. Pueden desayunar, merendar o comer allí mismo, con una relación calidad-precio más que sorprendente. Todo ello en el Caixaforum, en Montjuïc, en Barcelona. Os lo repetiremos: si no sabeis qué hacer este fin de semana, id al Caixaforum, a ver buena pintura con los niños.

Nit de dissabte musical


El proper dissabte, 17 de novembre, viurem a Badalona una irrepetible i inoblidable nit musical, de les que fan afició. Si sou amants de la música clàssica esteu d’enhorabona. Si no ho sou gaire, però us agraden els aconteixements especials, també ho esteu. I si no us agrada res de tot això, però sou fans de les experiències quasi religioses, doncs també us pot interessar. Perquè aquest dissabte, a les 19 hores, tindrà lloc en el marc incomparable del monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murtra, un concert barroc a càrrec del fantàstic Quartet Sant Simó. La música serà excelsa, barroc francés, amb interpretació de part de la banda sonora de la pel·lícula “Tots els matins del món”. L’altra alicient és gaudir de l’arquitectura monumental del cenobi jerònim de Badalona, del seu claustre, del refetor, i de nit. Fabulós!. L’esdeveniment està organitzat pels Amics de la Música de Badalona, i pels Amics de la comunitat de Sant Jeroni. L’entrada serà completament lliure i, al final, hi haurà un petit berenar. Per tal de facilitar l’accés des de Badalona fins al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra a les persones grans, o amb mobilitat reduïda, sortirà un autocar del Museu, a les 18.15 hores, que tornarà en acabar. Si us cal, podeu fer les reserves al local social d’amics de la música, al carrer del Canonge Baranera, 22 de 6 a 8 de la tarda. El preu de l’autocar serà de 8 euros. Animeu-vos a anar-hi, perquè us assegurem que el “Quartet barroc de Sant Simó”, amb Víctor i Joan Vives tocant les flautes de bec, la Teresa Julià al clave i en Jordi Feliu al violoncel, ho fan molt bé. ja els hem sentit altres vegades. Per altra banda, si no voleu marxar del centre de Badalona, aquella mateixa nit, a les 21 hores, acabada la missa de vuit a la parròquia de Santa Maria, la Coral del Conservatori oferirà un bellíssim concert, enmarcat dins els actes del 900 aniversari de la consagració del temple romànic. Una nova oportunitat d’escoltar aquestes veus angèliques, que sota el mestratge de Montse Pi, arriben a unes cotes de perfecció vocal difícilment assolibles. Val la pena escoltar-les. 5 € és el preu del donatiu per entrar. Una bona tarda nit per les famílies amants de la música. Podeu pujar-a Sant Jeroni en cotxe des de Barcelona per Santa Coloma de Gramanet. Aneu pel costat de la B-20, sortiu a Santa Coloma centre i seguiu el lateral fins que s’acabi. Gireu a mà dreta, seguidament a mà esquerra i continueu per un camí de terra fins el monestir. També podeu a Sant Jeroni pujar-hi des de Badalona, per la BV-5011 fins al barri de Canyet. D’allà per un camí de terra, en bon estat, indicat però que pot despistar, fins Sant Jeroni. Al costat del mateix monestir podeu deixar el cotxe, en una gran esplanada on hi ha prou lloc. L’església de Santa Maria està al centre de Badalona. S’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada, o bé en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Podeu aparcar a la Plaça Pompeu Fabra, la del metro. Si veniu disposats i disposades a passar el dissabte sencer, o la tarda, a la vila de Badalona, podeu anar a veure les restes arqueològiques romanes del Museu de Badalona, que inclouen una ciutat romana subterrània, increible i fantàstica. O pujar amb temps de passar unes hores pels voltants del monestir de Sant Jeroni, que forma part del Parc Natural de la Serra de Marina. Sant Jeroni és un bon lloc per fer-hi picnic, jugar a pilota i còrrer amb la canalla. Al centre de Badalona també es pot anar a fer picnic amb la canalla el Parc de Can Solei. Però si voleu menjar aquest dissabte a Badalona, fent el dia complert a la ciutat, i el picnic no us entusiasma podeu anar a algun restaurant, que en teniu de molt bons. Recomanem la Sargantana, alternatiu, petit i coquetó. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha CAN QUIM, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé CAN FRAI, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una boníssima pizzeria és el CAÑO 14, al costat mateix de la Rambla. Tapes i racions d’ensomni a LA BOTA D’ARAGÓ, també a costat del mar, carrer de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. De gran categoria el MICACO’S, de preus i qualitat elevats. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i ho haguèssiu de fer, us recomanem l’Hotel Miramar, o el Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. Bona música a Badalona!.

El próximo sábado, 17 de noviembre, viviremos en Badalona una irrepetible e inolvidable noche musical, de las que hacen afición. Si sois amantes de la música clásica estais de enhorabuena. Si no lo sois mucho, pero os gustan los acontecimientos especiales, también lo estais. Y si no os gusta nada de esto, pero sois fans de las experiencias casi religiosas, pues también os puede interesar. Porque este sábado, a las 19 horas, tendrá lugar en el marco incomparable del monasterio badalonés de San Jerónimo de la Murtra, un concierto barroco a cargo del fantástico Cuarteto San Simón. La música será excelsa, barroco francés, con interpretación de parte de la banda sonora de la película “Todas las mañanas del mundo”. El otro aliciente es disfrutar de la arquitectura monumental del cenobio jerónimo de Badalona, ​​de su claustro, del refectorio, y de noche. ¡Fabuloso!. El evento está organizado por los Amigos de la Música de Badalona, ​​y por la comunidad de San Jerónimo. La entrada será completamente libre y, al final, habrá una pequeña merienda. Para facilitar el acceso desde Badalona hasta el Monasterio de San Jerónimo de la Murtra a las personas mayores, o con movilidad reducida, saldrá un autocar del Museo, a las 18.15 horas, que volverá al terminar. Si se necesita, pueden hacer las reservas en el local social de amigos de la música, en la calle del Canónigo Baranera, 22 de 6 a 8 de la tarde. El precio del autocar será de 8 euros. Animaros a ir, porque os aseguramos que el “Cuarteto barroco de San Simón”, con Víctor y Joan Vives tocando las flautas, Teresa Julià al clave y Jordi Feliu al violonchelo, lo hacen muy bien. Ya los hemos oído otras veces. Por otra parte, si no desean irse del centro de Badalona, ​​esa misma noche, a las 21 horas, terminada la misa de ocho en la parroquia de Santa María, la Coral del Conservatorio ofrecerá un bellísimo concierto, enmarcado dentro de los actos del 900 aniversario de la consagración del templo románico. Una nueva oportunidad de escuchar estas voces angélicas, que bajo la dirección de Montse Pi, llegan a unas cotas de perfección vocal difícilmente alcanzables. Vale la pena escucharlas. 5 € es el precio del donativo para entrar. Una buena tarde y noche para las familias amantes de la música. Pueden subir a San Jerónimo en coche desde Barcelona por Santa Coloma de Gramanet. Id por la B-20, salid en Santa Coloma centro y seguid el lateral hasta que se acabe. Girar a mano derecha, seguidamente a mano izquierda y continuar por un camino de tierra hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, ​​por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. De allí por un camino de tierra, en buen estado, indicado pero que puede despistar, llegareis hasta San Jerónimo. Junto al mismo monasterio se puede dejar el coche, en una gran explanada donde hay suficiente sitio. La iglesia de Santa María está en el centro de Badalona. Se llega fácilmente con el metro de la línea 2, bajando a Pompeu Fabra, la última parada, o bien en tren, hasta la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías. Si vienen en coche, sigan la C-32 hasta la salida Badalona Centre, bajad a la derecha hacia el mar y busquen aparcamiento. Pueden aparcar en la Plaza Pompeu Fabra, la del metro. Si vienen dispuestos y dispuestas a pasar el sábado entero, o la tarde, en la villa de Badalona, ​​se puede ir a ver los restos arqueológicos romanos del Museo de Badalona, ​​que incluyen una ciudad romana subterránea, increible y fantástica. O subir con tiempo de pasar unas horas por los alrededores del monasterio de San Jerónimo, que forma parte del Parque Natural de la Sierra de Marina. San Jerónimo es un buen lugar para hacer picnic, jugar a la pelota y correr con los niños. En el centro de Badalona también se puede ir a hacer picnic con los niños al Parque de Can Solei. Pero si desean comer este sábado en Badalona, ​​haciendo el día completo en la ciudad, y el picnic no os entusiasma se puede ir a algún restaurante, que los hay y muy buenos. Recomendamos CAN QUIM, buenísima cocina, los mejores, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel. 93.384.07.18. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14, al lado de la Rambla. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, también a lado del mar, calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. No necesitaránquedarse a dormir, pero si vienen de muy lejos les recomendamos el Hotel Miramar, o el Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú. ¡Buena música en Badalona!.

Petit tren de la Rhune


La Rhune (Larrun en euskera), és la muntanya màgica i sagrada del poble basc. S’aixeca poderosa i imponent malgrat tenir només 905 metres d’alçada, al mig dels maravellosos turons, verds com un mar de maragdes, amb que els pirineus de Navarra es llencen al mar Cantàbric. La penya fa frontera entre Espanya i França, sempre però dins el País Basc. Les vistes des del cim abasten tota Euskadi, nord i sur. La fantàstica costa que va de Biarritz a Donostia, els cims de la serralada de Roncesvalles a l’oceà i totes les valls als seus peus. Per pujar-hi hi ha un divertidíssim i entranyable tren de cremallera, que s’agafa des del cantó francés. És un tren d’època, construït el 1924, que fa el seu camí fins el cim en uns 35 minuts, a l’espantosa velocitat de 8 Km. a l’hora. Sovint, durant el curt recorregut, es poden albirar ramats de “pottok“, els petits cavalls bascos, o les clàssiques ovelles Latxas del Kukuxumusu. Per arribar fins el Coll de Sant Ignasi, on hi ha l’estació inferior, cal prendre des de Donostia l’autopista A8 i la A63 cap a França. Un cop en territori gal sortir a Saint Jean de Luz i continuar per la D918 en direccion Ascain. En aquest poble prendre cap a Sare. A mig camí passareu pel Coll de Saint Ignace, seguint la carretera D4. Si entreu per Pamplona, via Elizondo, us caldrà anar per la N-121 en direcció a Elizondo, per arribar fins la frontera de Danxarinea, i d’allà a Sare, per prendre la D4, en direcció a Ascain pel Coll de Sant Ignasi, de nou. També possible per Bera de Bidasoa cap a Sare i per la D4 fins San Ignacio. A dalt trobareu bon aparcament, ben regulat. De tota manera, en època de vacances escolars a França, les famílies solen fer aquesta sortida en manada, i podeu trobar molta, molta gent. Hi ha bons serveis, tan a l’estació inferior, com la del cim. Trobareu bar i restaurant, i botigues de records. Heu de vigilar amb el temps. Podeu pujar amb sol i baixar plovent. O arribar en mànigues de camisa i haver de treure un anorak. És el divertit de la muntanya, basca i marítima. Una bona idea és pujar en tren i baixar a peu. Son un parell d’hores, per un sender perfectament senyalitzat. Podeu aprofitar la volta pel Pirineu del Pais Basc Francés. Entrar al poble de Sare, un des plus beaux villages en France. D’allà arribar-se, per un camí veïnal a les grutes de Sare i a Zugarramurdi, a la cova de l’aquelarre i de les bruixes. O veure Ainhoa, un poblet preciós de cases blanques, també un plis-plas-plus!. Una altra excursió ben maca és baixar fins l’oceà, (15 kms), fins Saint Jean de Luz  o Hendaye, dues maravelloses viles de la terra basca francesa.   Mireu-vos la web de turisme del departament o la web on expliquen quins llocs maravellosos es poden visitar. També podeu retornar per Donostia, fent una ruta per Euskadi una destinació esplèndida per a unes vacances familiars, de veritat!.

La Rhune (Larrun en euskera), es la montaña mágica y sagrada del pueblo vasco. Se levanta poderosa e imponente, a pesar de tener sólo 905 metros de altura, en medio de los maravillosos cerros, verdes como un mar de esmeraldas, con que los Pirineos de Navarra se tiran al mar Cantábrico. La peña hace frontera entre España y Francia, pero siempre dentro del País Vasco. Las vistas desde la cima abarcan toda Euskadi, norte y sur. La fantástica costa que va de Biarritz hasta Donostia, las cumbres de la cordillera de Roncesvalles en el océano y todos los valles a sus pies. Para subir hay un divertidísimo y entrañable tren de cremallera, que se toma desde el lado francés. Es un tren de época, construido en 1924, que hace su camino hasta la cima en unos 35 minutos, a la espantosa velocidad de 8 km. a la hora. A menudo, durante el corto recorrido, se pueden divisar rebaños de “pottok”, los pequeños caballos vascos, o las clásicas ovejas Latxas del Kukuxumusu. Para llegar hasta el Coll de San Ignacio, donde se encuentra la estación inferior, hay que tomar desde Donostia la autopista A8 y la A63 hacia Francia. Una vez en territorio galo salir en Saint Jean de Luz y continuar por la D918 en dirección Ascain. En este pueblo tomar hacia Sare. A medio camino pasaréis por el Coll de Saint Ignace, siguiendo la carretera D4. Si entrais por Pamplona, ​​via Elizondo, necesitarán ir por la N-121 en dirección a Elizondo, para llegar hasta la frontera de Danxarinea, y de allí a Sare, para tomar la D4, en dirección a Ascain por el Coll de San Ignacio, de nuevo. También posible por Bera de Bidasoa hacia Sare y por la D4 hasta San Ignacio. Arriba encontrarán buen aparcamiento, bien regulado. De todos modos, en época de vacaciones escolares en Francia, las familias suelen hacer esta salida en manada, y podéis encontrar mucha, mucha gente. Hay buenos servicios, tanto en la estación inferior, como la de la cima. Encontrarán un bar y restaurante, y tiendas de recuerdos. Deben vigilar con el tiempo. Pueden subir con sol y bajar lloviendo. O llegar en mangas de camisa y tener que sacar un anorak. Es lo divertido de la montaña, vasca y marítima. Una buena idea es subir en tren y bajar a pie. Son un par de horas, por un sendero perfectamente señalizado. Pueden aprovechar la vuelta por el Pirineo del País Vasco Francés. Entrar en el pueblo de Sare, uno desde plus beaux villages en France. De allí llegarse, por un camino vecinal hasta las grutas de Sare y también a Zugarramurdi, para ver la cueva del aquelarre y de las brujas. O ver Ainhoa, un pueblecito precioso de casas blancas, también un plis-plas-plus. Otra excursión muy bonita es bajar hasta el océano, (15 kms), hasta Saint Jean de Luz o Hendaye, dos maravillosas villas de la tierra vasca francesa. Consulten la web de turismo del departamento o la web donde explican qué lugares maravillosos se pueden visitar. También pueden volver por Donostia, haciendo una ruta o unas vacaciones atravesando y visitando la fabulosa Euskadi.