Pessebre vivent de Martorelles


Pessebre Vivent Martorelles

A Martorelles, un poblet de la comarca del Vallès Oriental, a tocar de Mollet i molt a prop de Barcelona, hi fan un entranyable pessebre vivent. El fan a les afores del poble, costa d’arribar-hi, en un lloc anomenat “Els Pins d’en Rabasa”. Bon aparcament pels carrers de la urbanització. Per més informació, a banda de la web, podeu trucar als telèfons: 616 180 075; 606 143 676; o 606 179 189, o escriure a  info@pessebreviventmartorelles.com. Aquest any 2013 hi ha representacions els dies 22, 25, 26, 28 i 29 de desembre, a les 18:15, 19:15 i 20:15. El Gener 2014 n’hi ha els dies 1 i 4, a les 18:15, 19:15. Està adaptat per a discapacitats. Tot el què voleu saber ho teniu també a la pàgina web: www.pessebreviventmartorelles.com. El poble de Martorelles està incrustat a la Serralada Litoral, molt a prop de Sant Fost de Campsentelles, que també fa un lluït i bonic pessebre vivent, i de Santa Maria de Martorelles. Per arribar a Martorelles podeu agafar l’autopista AP-7 i sortir a Mollet del Vallès, per pendre la B-500, camí de Badalona, i girar tot seguit per la carretera que va des de Santa Coloma de Gramanet fins a La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentment també podeu anar-hi per  Badalona, travessant La Conreria amb la B-500, o des de Santa Coloma, per la 5001, Besós amunt. El pessebre és molt clàssic, amb vestuari d’època, textos bíblics i la música clàssica. Caminareu un quilòmetre dins el bosc de pins d’en Rabasa. Hi ha bons efectes de llum i so. A la sortida podreu catar un bon pa torrat amb all i oli i vi. Podeu fer un doblet i anar a veure també el pessebre vivent de Sant Fost, al municipi veï, a poc més d’un parell de kms. Tarda complerta. Us agradarà, qualsevol dels dos pessebres, us agradarà, i tots dos encara més. Una sortida ben bonica!.

En Martorelles, un pueblecito de la comarca del Vallés Oriental, cerca de Mollet y muy cerca de Barcelona, hacen un entrañable belén viviente. El pueblo está incrustado en la Cordillera Litoral, muy cerca de Sant Fost de Campsentelles, que también hace un lucido y bonito pesebre viviente, y de Santa Maria de Martorelles. Para llegar a Martorelles se puede tomar la autopista AP-7 y salir en Mollet del Vallès, para tomar luego la B-500, camino de Badalona, y girar a continuación por la carretera que va desde Santa Coloma de Gramanet hasta La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentemente también se puede ir por Badalona, atravesando La Conreria con la B-500, o desde Santa Coloma, por la 5001, Besós arriba. El belén es muy clásico, con vestuario de época, textos bíblicos y la música clásica. Caminareis un kilómetro dentro del bosque de pinos de En Rabasa. Hay buenos efectos de luz y sonido. A la salida podrán catar un buen pan tostado con ajo y aceite y vino. Pueden hacer un doblete e ir a ver también el pesebre viviente de Sant Fost, en el municipio vecino, a poco más de un par de kms. Tarde completa. Os gustará, cualquiera de los dos pesebres, os gustará, y ambos aún más.

La font dels Castanyers


A la font dels Castanyers no n’hi ha ni un de castanyer. N’hi havia hagut, fa molts anys, uns quants de molt grossos, que van morir per una malaltia rara. Ara només se’n poden veure les soques. I de fet, a la font, tampoc no hi ha gaire aigua. La majoria de vegades raja poquet o no raja gens. El que si que hi ha a la font dels Castanyers és un merendero, un restaurant tronat, com tret pel túnel del temps d’altres èpoques. Un lloc on fins fa no gaire s’hi havia embotellat l’aigua d’una mina, una mena de petit balneari. De tot allò només queden unes construccions rònegues, maltractades pel pas del temps, en mig d’un bosc urbanitzat que lluita per recuperar el seu espai. I us preguntareu… llavors per quina raó recomanem aquesta sortida?. Doncs bé, perquè la font dels Castanyers te un punt entre bucòlic i desballestat, com una relíquia històrica vinguda a menys. I també perquè l’entorn, la Conreria entre Badalona i Sant Fost de Campcentelles, és un paratge molt interessant, convenient per fer llargues passejades travessant un dels boscos d’obaga més ben conservats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. De fet és un dels parcs naturals de Catalunya, i és molt proper a Barcelona. Ideal per anar en bici, a buscar bolets, a fer cames o per deixar trotar la mainada per dins del bosc. S’hi pot anar molt fàcilment des de Barcelona, agafant les autopistes C-32, o la B-20, fins la sortida Badalona Nord – Mollet. Un cop a Badalona prendrem la carretera B-500, la que va cap a Mollet. Pujarem fins el coll que separa Barcelonés, Maresme i Vallés, i just allà, agafarem el desviament a mà esquerra, passant per devant de la gran casa de colònies que fou un seminari. El camí cap a la font i el restaurant dels Castanyers està ben indicat, amb grans cartells i amb senyals. Anuncien 5 minuts però en trigareu ben bé 15, si aneu en cotxe, perquè a peu hi teniu una hora. La carretera és bona els primers kms. Després travessa una urbanització, i finalment acaba essent un camí de terra, prou ample, i en bon estat, això si, sobretot si no ha plogut gaire. A la font hi ha bon aparcament. Podeu donar-vos un gust i prendre quelcom, fan bons esmorzars de forquilla, i bones tapes, o fins dinar al restaurant. Atenció: no és un àrea de pic-nic. Es tracta d’un indret amb taules de fusta i estovalles de quadres, sota una teulada d’uralita, al mig del bosc. És a dir, un lloc casolà, sense complicacions, amb plats contundents. Bona brasa de llenya d’alzina, on us hi cuinaran tota mena de carns, i fins bolets i calçots, quan sigui el temps. Podeu veure cuinar la vostra vianda, allà mateix. Es pot passar el dia rondant per la Conreria, us ho passareu molt bé. Aparqueu a l’entrada de la casa de colònies, prop de la carretera, i feu un tros del GR-92. Vistes fabuloses de la plana de Barcelona, el Maresme i el Vallés. Podeu enfilar-vos fins el Turó de Fra Rafel, molt proper. Si esteu cansats de visitar Collserola, canvieu de bosc i veniu a la Conreria de Badalona!. Si el restaurant dels Castanyers fos massa rupestre per a vosaltres, llavors us recomanem dinar al restaurant El Cau, al mateix coll de la B-500, al km.6, agafant el camí que puja fort a mà dreta. Si teniu el cotxe a la casa de colònies no cal tocar-lo. Si no, també hi ha bon aparcament. Un lloc rústic però no tant com els Castanyers. Molt popular entre la gent de la zona, de servei amable i molt familiar. Amanides molt complertes, boníssima carn a la brasa. Des d’allà podeu seguir la descoberta de banda dreta de la Conreria i caminar fins el turó d’en Galzeran, (el que te la torre de guaita contra incendis) i fins arribar a la llunyana Font d’en Gurri. De fet podríeu anar fins el coll que separa Alella de Vallromanes, fins Tiana, o fins Martorelles. Els camins del cantó de mar són molt pelats, però fàcils, planers i amb vistes esplèndides sobre el Maresme. Els camins del cantó del Vallès són ferèstecs, ombrívols i plens de vegetació. D’alzines ben crescudes, marfull, bruc i fins i tot roures. Si us agrada caminar més i molt fort, aneu fins el Turó Ruf i trobeu el dòlmen amagat. Bones passejades o pedalades per la Conreria!.

En la fuente de los Castaños no hay ni un castaño. Había habido, hace muchos años, unos cuantos de muy grandes, que murieron por una enfermedad rara. Ahora sólo se pueden ver las cepas. Y de hecho, en la fuente, tampoco hay mucha agua. La mayoría de veces mana poco o no mana nada. Lo que si que hay en la fuente de los Castaños es un merendero, un restaurante como llegado por el túnel del tiempo de otras épocas. Un lugar donde hasta hace no mucho se había embotellado el agua de una mina, una especie de pequeño balneario. De todo aquello sólo quedan unas construcciones maltratadas por el paso del tiempo, en medio de un bosque urbanizado que lucha por recuperar su espacio. Y os preguntaréis … ¿entonces por qué razón recomendamos esta salida?. Pues bien, será porqué la fuente de los Castaños tiene un punto entre bucólico y freaky, como una reliquia histórica venida a menos. Y también porque el entorno, la Conreria entre Badalona y Sant Fost de Campcentelles, es un paraje muy interesante, conveniente para dar largos paseos atravesando uno de los bosques de umbría mejor conservados del Área Metropolitana de Barcelona. De hecho es uno de los parques naturales de Cataluña, y está muy cercano a Barcelona. Ideal para ir en bici, a buscar setas o para dejar trotar los niños por el bosque. Se puede ir muy fácilmente desde Barcelona, ​​cogiendo las autopistas C-32, o la B-20, hasta la salida Badalona Norte – Mollet. Una vez en Badalona tomaremos la carretera B-500, la que va hacia Mollet. Subiremos hasta el collado que separa Barcelonés, Maresme y Vallés, y justo allí, cogeremos el desvío a mano izquierda, pasando por delante de la gran casa de colonias que fue un seminario. El camino hacia la fuente y el restaurante de los Castaños está bien indicado, con grandes carteles y con señales. Anuncian 5 minutos pero en tardaréis exactamente 15, si vais en coche, porque a pie tenéis una hora. La carretera es buena los primeros kms. Después atraviesa una urbanización, y finalmente acaba siendo un camino de tierra, bastante ancho, y en buen estado, eso si, sobre todo si no ha llovido mucho. En la fuente hay buen aparcamiento. Pueden darse un gusto y tomar algo, hacen buenos desayunos de tenedor, y buenas tapas, o hasta comer en el restaurante. Atención: no es un área de pic-nic. Se trata de un lugar con mesas de madera y manteles de cuadros, bajo un tejado de uralita, en medio del bosque. Es decir, un lugar casero, sin complicaciones, con platos contundentes. Buena brasa de leña de encina, donde os cocinarán todo tipo de carnes, y hasta setas y calçots, cuando sea el tiempo. Pueden ver cocinar su vianda, allí mismo. Se puede pasar el día rondando por la Conreria, os lo pasaréis muy bien. Aparcad en la entrada de la casa de colonias, cerca de la carretera, y haced un trozo del GR-92. Vistas fabulosas de la llanura de Barcelona, ​​el Maresme y el Vallés. Pueden subir hasta el Cerro de Fray Rafael, muy cercano. Si estáis cansados ​​de visitar Collserola, ¡cambiad de bosque y venid a la Conreria de Badalona!. Si el restaurante de los Castaños fuera demasiado rupestre para vosotros, entonces os recomendamos comer en el restaurante El Cau, al mismo coll de la B-500, en el km.6, tomando el camino que sube fuerte a mano derecha. Si tienen el coche en la casa de colonias no es necesario tocarlo. Si no, también hay buen aparcamiento. Un lugar rústico pero no tanto como los Castaños. Muy popular entre la gente de la zona, de servicio amable y muy familiar. Ensaladas muy completas, buenísima carne a la brasa. Desde allí podéis seguir el descubrimiento de lado derecho de la Conreria y caminar hasta la colina de Galzeran, (el que tiene la torre de vigilancia contra incendios) y hasta llegar a la lejana Font d’en Gurri. De hecho se podría ir hasta el coll que separa Alella de Vallromanes, hasta Tiana, o hasta Martorelles. Los caminos del lado de mar son muy pelados, pero fáciles, llanos y con vistas espléndidas sobre el Maresme. Los caminos del lado del Vallés son agrestes, sombríos y llenos de vegetación. De encinas bien crecidas, durillo, brezo e incluso robles. Si os gusta caminar más y muy fuerte, id hasta el Cerro Ruf y encontrad el dolmen escondido. ¡Buenos paseos o pedaladas por la Conreria!.

Pessebre vivent de Martorelles


A Martorelles, un poblet de la comarca del Vallès Oriental, a tocar de Mollet i molt a prop de Barcelona, hi fan un entranyable pessebre vivent. El poble està incrustat a la Serralada Litoral, molt a prop de Sant Fost de Campsentelles, que també fa un lluït i bonic pessebre vivent, i de Santa Maria de Martorelles. Per arribar a Martorelles podeu agafar l’autopista AP-7 i sortir a Mollet del Vallès, per pendre la B-500, camí de Badalona, i girar tot seguit per la carretera que va des de Santa Coloma de Gramanet fins a La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentment també podeu anar-hi per  Badalona, travessant La Conreria amb la B-500, o des de Santa Coloma, per la 5001, Besós amunt. El pessebre és molt clàssic, amb vestuari d’època, textos bíblics i la música clàssica. Caminareu un quilòmetre dins el bosc de pins d’en Rabasa. Hi ha bons efectes de llum i so. A la sortida podreu catar un bon pa torrat amb all i oli i vi. Podeu fer un doblet i anar a veure també el pessebre vivent de Sant Fost, al municipi veï, a poc més d’un parell de kms. Tarda complerta. Us agradarà, qualsevol dels dos pessebres, us agradarà, i tots dos encara més. Una sortida ben bonica!

En Martorelles, un pueblecito de la comarca del Vallés Oriental, cerca de Mollet y muy cerca de Barcelona, hacen un entrañable belén viviente. El pueblo está incrustado en la Cordillera Litoral, muy cerca de Sant Fost de Campsentelles, que también hace un lucido y bonito pesebre viviente, y de Santa Maria de Martorelles. Para llegar a Martorelles se puede tomar la autopista AP-7 y salir en Mollet del Vallès, para tomar luego la B-500, camino de Badalona, y girar a continuación por la carretera que va desde Santa Coloma de Gramanet hasta La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentemente también se puede ir por Badalona, atravesando La Conreria con la B-500, o desde Santa Coloma, por la 5001, Besós arriba. El belén es muy clásico, con vestuario de época, textos bíblicos y la música clásica. Caminareis un kilómetro dentro del bosque de pinos de En Rabasa. Hay buenos efectos de luz y sonido. A la salida podrán catar un buen pan tostado con ajo y aceite y vino. Pueden hacer un doblete e ir a ver también el pesebre viviente de Sant Fost, en el municipio vecino, a poco más de un par de kms. Tarde completa. Os gustará, cualquiera de los dos pesebres, os gustará, y ambos aún más.

Pessebre vivent a Sant Fost


A Sant Fost de Campsentelles, un poble del Vallés, a costat de Mollet i no gaire lluny de Barcelona, hi munten un pessebre vivent des de fa una pila d’anys. El fan en un petit turó, dins el poble mateix. Hi participen més de 200 veïns i veïnes del poble i és prou famós per l’ús de les noves tecnologies aplicades als efectes especials. També perquè podreu assaborir, amb el preu de l’entrada, una torrada amb all i oli i bon vi. Podeu arribar-hi per Badalona agafant la B-500 cap a la Conreria, o bé anant fins a Mollet i agafant la mateixa carretera en direcció a Badalona. En total 20 kms i una mitja hora de cotxe. Bon aparcament als carrers de Sant Fost.

En Sant Fost de Campsentelles, un pueblo del Vallés, al lado de Mollet y no muy lejos de Barcelona, montan un belén viviente desde hace una pila de años. Lo hacen en un pequeño cerro, en el pueblo mismo. Participan más de 200 vecinos y vecinas del pueblo y es bastante famoso por el uso de las nuevas tecnologías aplicadas a los efectos especiales. También porque se podrá saborear, incluido en el precio de la entrada, una tostada con ajo y aceite y buen vino. Pueden llegar por Badalona cogiendo la B-500 hacia la Conreria, o yendo hasta Mollet y tomando la misma carretera en dirección a Badalona. En total 20 kms y una media hora de coche. Buen aparcamiento en las calles de Sant Fost.

Sant Cebrià de Cabanyes


cabanyes

Aquesta bonica ermita, antiga parròquia d’un poble que no va arribar a consolidar-se, s’alça en un paratge força bonic de la Serralada de Marina, a escassos 20 kms. de Barcelona. Pertany al terme Municipal de Sant Fost de Campcentelles, un municipi del Vallès, a tocar de Mollet. És des d’aquest municipi que s’hi arriba. Cal agafar la carretera B-500, que uneix Mollet amb Badalona tot passant per Sant Fost. Podeu venir des de Badalona, o des de Mollet mateix. En arribar al nucli més antic de la població de sant Fost, quan la carretera s’estreny, cal prendre el camí, pista ample, que va al cementiri. Està indicat allà mateix: Sant Cebrià de Cabanyes. I ho trobareu indicat en alguns dels trencalls que anireu passant, no en tots. En altres bifurcacions el vostre sentit comú us farà triar el camí més adequat. La ruta salta petits turonets i rieres, en un paratge rural que no dirieu tan proper a les grans ciutats. Cal anar en compte en alguns passos, sobretot si el vostre cotxe és molt baix. Finalment, de cop, us trobareu al davant l’ermita. Gran, de volta de canó un xic apuntada, del típic romànic del XII. Si és diumenge potser està oberta. L’interior és bonic també. Els voltants són força evocadors, senzills, sense pretensions, amb bones balconades damunt el Vallès. Sou a la recóndita vall de Cabanyes. Podeu continuar la pista en lloc de retornar a Sant Fost. Anireu a sortir a la carretera que va de la Roca a Santa Coloma de Gramanet passant per Montcada. Evidentment la ruta a la inversa també és factible. Boníssima excursió per bicicletes. Ni massa pujada ni massa baixada, però un camí molt divertit, amb constants giravolts i canvis de rasant. Ideal per infants que ja siguin uns petits experts de la bici. També una passejada molt adient des de sant Fost. No hi ha restaurant prop de l’ermita, ni cap mena de servei. Haureu d’utilitzar, si us calen, els de Sant Fost.

Esta bonita ermita, antigua parroquia de un pueblo que no llegó a consolidarse, se levanta en un bello paraje de la Serralada de Marina, a escasos 20 kms. de Barcelona. Pertenece al término municipal de Sant Fost de Campcentelles, un municipio del Vallès, junto a Mollet. Es desde este municipio de donde sale el mejor acceso. Hay que coger la carretera B-500, que une Mollet con Badalona pasando por Sant Fost. Puede venir desde Badalona, o desde Mollet mismo. Al llegar al núcleo más antiguo de la población de Sant Fost, cuando la carretera se estrecha, hay que tomar el camino, una pista ancha, que va al cementerio. Está indicado allí mismo: Sant Cebrià de Cabanyes. Y lo encontrareis también indicado en algunos de los desvíos que iréis pasando, no en todos. En otras bifurcaciones sera vuestro sentido común el que os hará escoger el camino más adecuado. La ruta salta pequeños montículos y vadea algunos arroyos, en un paraje rural que no se diría tan cercano a las grandes ciudades. Hay que tener cuidado en algunos pasos, sobre todo si su coche es muy bajo. Finalmente, de golpe, os encontraréis delante la ermita. Grande, de bóveda de cañón algo apuntada, del típico románico del XII. Si es domingo quizás está abierta. El interior es bonito también. Los alrededores son muy evocadores, sencillos, sin pretensiones, con buenas vistas sobre el Vallès. Estais en el recóndito valle de Cabanyes. Puede seguir la pista adelante en lugar de volver a Sant Fost. Iréis a salir a la carretera que va de la Roca hasta Santa Coloma de Gramanet pasando por Montcada. Evidentemente la ruta a la inversa también es factible. Buenísima excursión para bicicletas. Ni demasiadas subidas ni demasiadas bajadas, pero no obstante, un camino muy divertido, con constantes giros y cambios de rasante. Ideal para niños que ya sean unos pequeños expertos de la bici. También un paseo muy adecuado desde Sant Fost. No hay restaurante cerca de la ermita, ni ningún tipo de servicio. Debereis utilizar, si os hacen falta, los de Sant Fost.

La Conreria


conreria

La Conreria és un dels espais naturals, de fet un parc natural, més propers a Barcelona i més ben conservats. S’hi pot anar molt fàcilment des de Badalona agafant la carretera que va cap a Mollet. Arribats al coll, podeu deixar el cotxe al Seminari Menor, ara un alberg, o al restaurant El Cau i caminar fins el turó d’en Galzeran o la Font d’en Gurri. Els camins del cantó de mar són molt pelats, però fàcils, planers i amb vistes esplèndides sobre el Maresme. Els camins del cantó del Vallès són ferèstecs, ombrívols i plens de vegetació, (a la foto). Si us agrada caminar fort, aneu fins el Turó Ruf i trobeu el dòlmen amagat. . També és possible accedir-hi des de Tiana o des d’Alella. Si voleu entrar-hi pel sector nord podeu anar fins Sant Fost de Campcentelles, pujar fins Santa Maria de Martorelles on deixeu el cotxe i enfilar-vos serra amunt, cap al Turó Ruf. Evidentment, no sempre estarà nevat com aquest dies de gener del 2009. Per dinar teniu on triar. A la carretera B-500, de Badalona a Mollet teniu el Cau, al mateix coll, bones carns, o el restaurant de la Font dels Castanyers, si us agrada el menjar a la brasa en un entorn un xic primitiu, o el mas Llombart, molt més fi.

La Conreria es uno de los espacios naturales, de hecho un parque natural, más cercanos a Barcelona y mejor conservados. Se puede ir muy fácilmente desde Badalona tomando la carretera que va hacia Mollet. Llegados al collado, puedes dejar el coche en el Seminario Menor, ahora un albergue, o en el restaurante El Cau y caminar hasta la colina de Galzeran o la Font d’en Gurri. Los caminos del lado de mar son muy pelados, pero fáciles, llanos y con vistas espléndidas sobre el Maresme. Los caminos del lado del Vallès son salvajes, sombríos y llenos de vegetación, (en la foto). Si os gusta andar, llegaros hasta el Turó Ruf y encontrad el dolmen escondido.  También es posible acceder desde Tiana o desde Alella. Si quieres entrar por el sector norte puedes ir hasta Sant Fost de Campcentelles, subir hasta Santa Maria de Martorelles y dejar el coche para trepar sierra arriba, hacia el Turó Ruf. Evidentemente, no siempre estará nevado como en los días de enero de 2009. Para comer teneis donde elegir. En la carretera B-500, de Badalona a Mollet está el Cau, con buenas carnes, o el restaurante de la Font dels Castanyers, si os gusta la comida a la brasa en un entorno un poco primitivo, o el mas Llombart , mucho más fino.