Les Trementinaires de Tuixent


trementinaires

En un raconet del nostre Pirineu més desconegut s’hi amaga una vall salvatge i ferèstega, una terra amagada i dura. Es la Vall de Tuixent i Lavansa. El bellíssim poble de Tuixent n’és la seva capital. En aquest lloc perdut i isolat, que val molt la pena de visitar, hi te lloc, cada final de maig, l’anomenada Fira de les Trementinaires. Tuixent és molt maco, i el seu entorn encara ho és més. S’hi arriba des de Berga, passant per Saldes, Gòsol i Josa del Cadí. Aquesta és una ruta llarga, espectacular, potrent i poderosa, que ofereix vistes impagables al Pedraforca, la muntanya màgica de Catalunya. Una ruta per amants de la muntanya, i conductors a qui no espantin els espais oberts i les carreteres estretes. De tota manera el ferm està bé, asfaltat tot ell, i els horitzons son grandiosos, impropis, increibles. També podeu pujar a Tuixent des de Manresa, cap a Solsona i per Sant Llorenç de Morunys, cap a La Coma i La Pedra. Áquesta ruta, que puja el coll de port, escalant la muntanya i baixa a la vall, també és molt bonica, i potser més alpina i agreste, i més ràpida. El ferm també és asfalt, i està en bones condicions. La pujada, però, és forta, i hi ha moltes corbes. Finalment també podeu aventurar-vos a anar-hi des de La Seu d’Urgell per Adraén. És una pista, no sempre asfaltada, llarga, isolada, una aventura en ella mateixa. I no curta. Son 50 kms travessant valls molt remotes. Tot plegat, malgrat tot, a una hora i mitja de Barcelona. Ja us imagineu que son possible fantàstics itineraris combinant l’entrada i la sortida de la vall per llocs diferents, oi?. Doncs sí, fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai!. I un cop allà, sorprenentment, trobareu que la vall disposa de bones infraestructures, com ara l’estació d’esquí de  Tuixent-Lavansa. I també podreu gaudir del curiós museu de les trementinaires, centre de la vida local, i de la festa que li està dedicada. I precisament  us encoratgem a arribar-vos a Tuixent per viure-hi la bonica Festa de les Trementinaires. Eren aquestes persones unes dones que recol·lectaven la trementina dels pinars, i també herbes dels camps i boscos. Durant l’hivern el·laboraven remeis casolans, sovint molt eficaços, que venien arreu de Catalunya durant l’estiu. Arribaven molt lluny, a la costa i tot. Aneu fins Tuixent per gaudir de la festa, dels itineraris naturals programats i de visites comentades al museu. També hi haurà tallers diversos. Podeu dinar i dormir a molts llocs, en aquesta fantàstica vall. Nosaltres ho hem fet a Cal Gabriel. És una preciosa casa rural amb quatre habitacions. El restaurant es diu “El rebost del Pirineu”. Cuina d’autor. Tracte familiar. Un goig pels sentits. Com a casa, però aquí menjareu millor. També hi ha bones cases rurals, com el Paller, i fondes, com ara Cal Custodi, al carrer de la Riba, tel: 973 37 00 33. Un xic més lluny de Tuixent, en un indret idil·lic, s’aixeca el Molí de Fornòs, molt recomanable. Fora de la vall, a La Coma i la Pedra, passat el Coll de Port en direcció Sant Llorenç de Morunys teniu l’Hotel Fonts del Cardener. Una cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent. Bones habitacions i una cuina excel·lent. Una aposta segura. Molt recomanable. Bones trementinaires!.

La Feria de las Trementineras tiene lugar en Tuixent, un bellísimo pueblo, en un bellísimo entorno del Pirineo más desconocido. Tuixent es un valle escondido y salvaje. Se llega desde Berga por Saldes, Gósol y Josa del Cadí. O bien desde Solsona por Sant Llorenç de Morunys. O bien desde La Seu d’Urgell por Adraén. En todos los casos necesitará atravesar otros valles tan remotos como este. Todo a una hora y media de Barcelona. El valle cuenta con buenas infraestructuras, como la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. O el curioso museo de las trementinaires. Y precisamente de ellas queremos hablar en esta entrada en el blog. De la hermosa Fiesta de las Trementineras que se celebra el último fin de semana de mayo en el pueblo. Las trementinaires eran mujeres que recolectaban trementina de los pinares y hierbas de los campos y bosques. Durante el invierno elaboraban remedios caseros, a menudo muy eficaces, que venían en Cataluña durante el verano. Llegaban muy lejos, a veces hasta  la costa. Suban al pueblo y podrán disfrutar de la fiesta, de los itinerarios naturales programados y de visitas comentadas al museo. También talleres diversos. Pueden comer y dormir en muchos lugares, en esta fantástica zona. Nosotros lo hemos hecho en Cal Gabriel. Es una preciosa casa rural con cuatro habitaciones. El restaurante se llama “La despensa del Pirineo”. Cocina de autor. Trato familiar. Un gozo para los sentidos. Como en casa, pero comeréis mejor. Fuera del valle, en La Coma y la Pedra, pasado el Coll de Port en dirección Sant Llorenç de Morunys tienen el Hotel Fuentes del Cardener. Una cucada. Muy familiar. Trato excelente.

Calatayud


Calatayud és una vila gran, molt gran, d’Aragó. La seva posició geogràfica, estratègica, a mig del camí que va de Barcelona a Madrid per Saragossa, i del camí que baixa de Sòria cap a  Terol, l’ha fet crèixer i prosperar. Calatayud te monuments mudejars molt bonics, com ara les seves esglèsies, presidides per Santa Maria, (a la foto). El seu casc antic, típicament aragonés i ple de palaus, mereix una visita. Però Calatayud també són els seus voltants. Tenint com a centre Calatayud disposareu, durant un pont o uns dies de festa, d’una excel·lent base logística per visitar indrets que no podeu deixar-vos perdre. En menys de 50 kms. a la rodona des de Calatayud teniu: el monestir de Pedra, amb els seus salts d’aigua. Daroca i els seu casc medieval, únic a Espanya. La llacuna de Gallocanta amb les aus migratòries. Balnearis per descansar com Jaraba, Alhama d’aragó o els de Paracuellos de  Jiloca. Ciutats amb castells i palaus com Medinaceli o Molina de Aragón. O Santa Maria de la Huerta, joia del Císter. I pobles i poblets més petits, amb monuments que no podem descriure per manca d’espai, com ara Monteagudo de las Vicarias i tants d’altres. A Calatayud s’hi menja molt béi s’hi dorm encara millor. És sorprenent la quantitat i la qualitat dels seus hotels i restaurants. Només podreu triar si sabeu bé el que voleu. Hotels amb molt d’encant, com el Mesón de la Dolores, (la de la famosa copla), o l’Arc de San Miquel. O bé el Puerta de Terrer. Moderns, com el castillo de Ayud. Tradicionals allotjaments i fondes a peu de carretera com el Calatayud. O bé l’hotel amb el restaurant de tota la vida, asequible i amb bon menú, recomanable, el Fornós. No us queixareu!.

Calatayud es una ciudad grande, muy grande, de Aragón. Su posición geográfica, estratégica, en medio del camino que va de Barcelona a Madrid por Zaragoza, y del camino que baja de Soria hacia Teruel, la ha hecho crecer y prosperar. Calatayud tiene monumentos mudéjares muy bonitos, como sus iglesias, presididas por Santa María, (en la foto). Su casco antiguo, típicamente aragonés y lleno de palacios, merece una visita. Pero Calatayud también son sus alrededores. Teniendo como centro Calatayud dispondrá, durante un puente o unos días de fiesta, de una excelente base logística para visitar lugares que no podéis dejaros perder. En menos de 50 kms. a la redonda desde Calatayud tienen: el monasterio de Piedra, con sus saltos de agua. Daroca y su casco medieval, único en España. La laguna de Gallocanta con las aves migratorias. Balnearios para descansar como Jaraba, Alhama de aragón o los de Paracuellos de Jiloca. Ciudades con castillos y palacios como Medinaceli o Molina de Aragón. O Santa María de la Huerta, joya del Císter. Y pueblos y aldeas más pequeños, con monumentos que no podemos describir por falta de espacio, como Monteagudo de las Vicarias y tantos otros. En Calatayud se come muy bei se duerme aún mejor. Es sorprendente la cantidad y la calidad de sus hoteles y restaurantes. Sólo podreis elegir si sabéis bien lo que quereis. Hoteles con mucho encanto, como el Mesón de la Dolores, (la de la famosa copla), o el Arco de San Miguel. O bien el Puerta de Terrer. Modernos, como el castillo de Ayud. Tradicionales alojamientos y fondas a pie de carretera como el Calatayud. O bien el hotel con el restaurante de toda la vida, asequible y con buen menú, recomendable, el Fornós. ¡No os quejareis!.