Lizara


lizara

En un racó amagat del Pirineu Aragonès més recòndit trobareu el refugi de Lizara, que dona accés a la capçalera del vall del riu Osia, als peus del mític cim de Bisaurín, de 2.676 metres d’alçada. Aquesta soberbia mole, i unes altres quantes, fan de teló de fons. majestuós, d’un dels paisatges més bonics d’alta muntanya que mai haureu vist. I malgrat no ser gens conegut no és difícil arribar a Lizara. Haureu de anar per l’AP-7 fins a Lleida, per agafar després la A-22 fins Osca i d’aquí la N-330 cap a Jaca. Arribats a Jaca cal prendre la N-240 en direcció a Pamplona. En entrar a Puente la Reina preneu la carretera A-176 en direcció al bellíssim Val d’Echo, que també mereix una visita detinguda. A l’arribar al km. 15 hi ha una desviació, a mà dreta, que porta fins a Jasa i Aragüés del Puerto tot seguit la local HU-212. El vall d’Aragüés-Jasa és Parc natural des de l’any 2006. I no és gens estrany. la natura és verge i bonica. Des d’Aragüés cal seguir la carretera, en molt bon estat. que condueix fins el refugio de Lizara, situat a a 9 km. La ruta puja suaument, encaixada al riu Osia, que ofereix bons racons per a la banyada, i travessa boscos de faig que, a la tardor, estan preciosos. Més amunt surten els prats, amb tota mena d’animals pasturant. Unes voltes finals i arribareu al refugi de Lizara, propietat de la Federación Aragonesa de montañismo, i bastit l’any 1993. Aquí podeu trobar tot el què necessiteu. Te habitacions, de refugi, per a 75 persones. Bàsiques, amb lliteres, bé de preu, per a 8 persones, i una de doble, per a 16, amb bany. També ofereix servei de bar i de menjars, bàsics, o bé podeu cuinar vosaltres. Lloguen taquilles i armaris, raquetes de neu, llençols, si no heu portat els vostres, Ideal per pujar a veure la primavera, l’estiu, o la tardor multicolor. Ideal també per a famílies senderistes. Magnífica la pujada a l’Ibon d’Estanés. o travesses fins el Llano de los Sarrios. O ascensions, ja més fortes, al Bisaurin, al Napazal o a Bernera. Hi ha zona d’escalada, barrancs com el del Oso, o el de l’Osía. Hi ha coves i simes pels amants de l’espeleologia. El refugi ofereix un programa, anomenat de multiaventura, per a infants i adolescents, que podreu adaptar a les vostres necessitats. Finalment, a l’hivern, ofereix neu intocada per fer esquí de fons, o caminades amb raquetes, a les pistes de fons de Lizara mateix. Fantàstic per a famílies que busquen bona neu sense aglomeracions. Aragües i Jasa son uns típics poblets del Pirineu d’Aragó, de pastors i ramaders, amb un casc urbà de grans casones fortes, algunes del siglo XVI, amb escuts, Si us decidiu a pujar-hi un cap de setmana, en qualsevol època de l’any, podeu fer centre a Jaca, una vila gran, amb tota mena de serveis. Allà trobareu una maravellosa catedral romànica, amb el seu museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindibles. Però, a més, des de Jaca es te accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, a banda del d’Aragües-Jasa, com ara els del que porten fins la població de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu balneari, preciosos. O el que remunta fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on es pot agafar el telecadira que puja als llacs. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Echo, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, o l’ermita d’Igualcel. També está molt a prop de San Juan de la Peña. Pels amants de l’esport és una cita ineludible: pistes d’esquí a tocar, palau de gel, piscina coberta, rafting, muntanyisme… A Jaca hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartamentsPeña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu de la vall amagada de Lizara, aigües amunt del riu Osia!.

En un rincón recondito y precioso del Pirineo Aragonés encontrareis Lizara. Con su refugio, con las altas cumbres del Bisaurin esperando. Para llegar a Lizara hay que subir hasta Huesca  y Jaca por cualquier carretera, por ejemplo la N-330. De allí coger hacia Pamplona por la N-240 y llegarse a Puente la Reina. Desde este cruce de caminos coged la carretera A-176 hacia Hecho, capital del hermosísimo valle del mismo nombre. Atención al desvio, unos 15 kms más arriba, a la derecha, por la HU-212, subiendo por el valle del rio Osia, hacia Jasa y Aragüés del Puerto. De Aragüés hay que remontar la cabecera del Osia hasta el puerto, de Lizara, claro. Un valle verde, con bosques de haya y abetos, magnífico. Con pozas donde remojarse. Con cuevas para adentrarse. Del refugio teneis muchas posibilidades para divertiros. Caminar, subir picos, llegarse hasta lagos preciosos. Allí os informaran. Y os daran comida, sencilla, bebida, y habitaciones, de refugio, sin comodidad supérfula, para 8 o más personas. A precios de risa. En invierno nieve, mucha nieve. Por eso hay allí una estación de esquí de fondo, familiar, muy familiar, sin aglomeración ninguna. Os alquilaran en el refugio de Lizara raquetas para que vuestros hijos e hijas descubran la maravilla de caminar por la nieve. O bién subid a gozar del paisaje, solo a eso. Fantástico. Y ya que estais quedaros unos dias en Jaca, la capital indiscutible del Pirineo de Aragón. Viendo su casco histórico, su catedral románica, su museo diocesano, con pinturas espléndidas. O visitad otros grandes valles de la cordillera pirenáica, como el del Gállego, con Formigal, o el de Somport, con Candanchú, o bién los de Ansó o Hecho. También está muy cerca de San Juan de la Peña. Los amantes del deporte amaran Jaca también: pistas de esquí, palacio de hielo, rafting, montañismo … En Jaca teneis todo tipo de servícios, y muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares. No olvideis los valles escondidos de Aragón:¡ Lizara, al final del Valle del Osia, pasado Aragüés!. 

Setmana Santa a Santa Coloma


santa_coloma

Santa Coloma de Gramenet és com un món en petit. Hi ha gent d’arreu del planeta, i això és un dels seus encants més grans. Pots passejar-te per la Xina, el Pakistà o l’Equador, només canviant de carrer. I, entre aquest mar de cultures, n’hi ha una que va arribar a la ciutat fa ja més de 5o anys, que hi va arrelar, i que va ordenar-ne la vida. La gent vinguda d’Andalucia, d’Extremadura o de Múrcia son la gran majoria de la població d’aquesta vila. Per això, aquí, a Santa Coloma, la Setmana Santa es viu amb passió, amb locura, amb anyorança de la terra, de les costums ancestrals. Viure-la és impregnar-se d’una religositat popular, ser testimoni d’un ritual esplèndit, trasmès de generació en generació. D’una relíquia heretada, que val la pena gaudir amb la família. Hauríeu de fer molts kilòmetres per observar quelcom d’igual, i gastar-vos molts calers. Ho teniu davant de casa per l’esforç d’un munt de gent desinteressada, que amb el seu treball, i les seves ganes, us permeten disfrutar d’una celebració única. Serà la Confradía de la Vera-Cruz y María Santísima de los Dolores qui, el Diumenge de Rams, des de l’Església Major de Santa Coloma, a les 11.45 hores del migdia, treurà al carrer el seu pas de “La Borriquilla”. Aniran per la plaça de Pius XII, Mn. Jaume Gordi i Rafael de Casanova cap a Irlanda, per baixar fins la rambla de San Sebastián, seguir per la rambla del Fondo, cap al carrer de Beethoven, travessant la plaça del Reloj i altra vegada a la rambla del Fondo, Rafael de Casanova, carrer Camil Rosell i de nou fins la parròquia. El Dijous Sant, també des de l’Església Major, surt a les 22 hores de la nit el pas del Crist de la Vera-Cruz, i el de Nuestra Señora de los Dolores. El recorregut és més curtet: de la plaça Pius XII, per Mn. Jaume Gordi, Rafael de Casanova, Nàpols, Beethoven, Sicília, Rafael Casanova, Camil Rosell i tornada al temple. Finalment dir-vos que, aquest any, s’anuncia també una processó de l’encontre, com es fa a Sevilla, el Diumenge de Resurrecció, que sortirà de la Parròquia de Sant Juan Baptista, al barri del Fondo, a les 11 hores. Aquest acte, molt popular, recrea una possible trobada entre Jesús Ressuscitat i la seva Santíssima Mare, la Verge Maria.  Ja ho veieu, folklore i sentiment en estat pur, us ho perdreu?.

Santa Coloma de Gramenet es como un mundo en pequeño. Hay gente de todo el planeta, y este es uno de sus encantos más grandes. Puedes pasearte por China, Pakistán o Ecuador, sólo cambiando de calle. Y, entre este mar de culturas, hay una que llegó a la ciudad hace ya más de 5o años, que arraigó, y que ordenó su vida. La gente venida de Andalucía, de Extremadura o de Murcia son la gran mayoría de la población de esta villa. Por ello, aquí, en Santa Coloma, la Semana Santa se vive con pasión, con locura, con añoranza de la tierra, de las costumbres ancestrales. Vivirla es impregnarse de una religosidad popular, ser testigo de un ritual espléndido, transmitido de generación en generación. Una reliquia heredada, que vale la pena disfrutar con la familia. Deberíais de hacer muchos kilómetros para observar algo igual, y gastaros mucho dinero. Lo tenéis delante de casa por el esfuerzo de un montón de gente desinteresada, que con su trabajo, y sus ganas, nos permiten disfrutar de una celebración única. Será la cofradía de la Vera-Cruz y María Santísima de los Dolores quien, el Domingo de Ramos, desde la Iglesia Mayor de Santa Coloma, a las 11.45 horas del mediodía, sacará a la calle su paso de “La Borriquilla”. Irán por la plaza de Pío XII, Mn. Jaume Gordi y Rafael de Casanova hacia Irlanda, para bajar hasta la rambla de San Sebastián, seguir por la rambla del Fondo, hacia la calle de Beethoven, atravesando la plaza del Reloj y otra vez en la rambla del Fondo, Rafael de Casanova, calle Camil Rosell y de nuevo hasta la parroquia. El Jueves Santo, también desde la Iglesia Mayor, sale a las 22 horas de la noche el paso del Cristo de la Vera-Cruz, y el de Nuestra Señora de los Dolores. El recorrido es más cortito: de la plaza Pío XII, por Mn. Jaume Gordi, Rafael de Casanova, Nápoles, Beethoven, Sicilia, Rafael Casanova, Camil Rosell y vuelta al templo. Finalmente deciros que, este año, se anuncia también una procesión del encuentro, como la que hacen en Sevilla, el Domingo de Resurrección, que saldrá de la Parroquia de San Juan Bautista, en el barrio del Fondo, a las 11 horas . Este acto, muy popular, recrea un posible encuentro entre Jesús Resucitado y su Santísima Madre, la Virgen María. Ya lo veis, folclore y sentimiento en estado puro, ¿os lo perderéis?.

Flors a Sant Joan les Fonts


Us agraden les flors?. Heu anat algun any a Girona, Temps de Flors, i heu fugit de la gentada que hi ha?. Doncs el vostre destí és Sant Joan les Fonts, un poble de la marvellosa comarca gironina de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts és una sortida familiar clara, pel seu patrimoni cultural, que inclou un monestir romànic preciós, un castell medieval i diverses esglésies en nuclis rurals. També presenta un patrimoni natural increible, amb passejades al costat del riu Fluvià, i l’anomenada ruta de les tres colades, (de lava). Tot el municipi està inclós dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. Doncs bé, us convidem a pujar a Sant Joan Les Fonts amb motiu de la seva exposició de flors i mostra de bonsais. Una cita anual que te cada vegada més èxit. Hi ha molts llocs guarnits amb decoració floral, alguns per dins, altres per fora, i altres en tots dos espais. Teniu el Molí Fondo, Can Cantra, la Font de la plaça Major, alguns carrers, l’Escola Municipal de Belles Arts, escales, fonts, el pont medieval… i el seu castell medieval, el castell de Juvinyà, que podreu visitar per dins. Un trenet turístic recorre tota la ruta de la flor, el dissabte 19 de maig de les 16:00 a les 20:00 hores i el diumenge 20 de maig, a partir de les 10:00 hores fins el tancament de la mostra. Surt del Molí Fondo cada 30 minuts. A més podeu trobar demostracions, exposicions i tallers variats, com ara el de modelat de bonsais, patchwork, sardanes… No us ho penseu gaire i aneu a passar el cap de setmana a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Teniu el Mas Sordet, a la carretera de Sant Joan les Fonts a Castellfollit de la Roca, o el Restaurant Falguera. També Ca la Nasia, a la carretera N-260, km 80, a l’alçada de Begudà.  Molt bó la Font del Grèvol, a la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cuina de la Masia de l’Anna, al carrer Mestre Josep M. Gratacós,  tel: 972 29 04 30 al nucli de La Canya. Fora de Sant Joan, escampats per la Garrotxa, trobareu noms mítics de la taula catalana, com ara La Deu, per exemple. Per dormir, al poble, teniu magnífiques cases rurals, com ara el Mas Molera.com o el Mas Violella. A Olot teniu uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir d’hotel aneu a la cadena Riu, o bé a l’hotel Borrell, un clàssic. Si encara voleu més propostes, us suggerim que us mireu la web de l’hosteleria de la Garrotxa.Un cap de setmana a les terres dels volcans, quina idea més fabulosa!.

¿Os gustan las flores?. Pues el destino os llama a Sant Joan les Fonts, un pueblo de la marvellosa comarca gerundense de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts es una salida familiar clara, por su patrimonio cultural, que incluye un monasterio románico precioso, un castillo medieval y varias iglesias en núcleos rurales. También presenta un patrimonio natural increíble, con paseos junto al río Fluvià, y la llamada ruta de las tres coladas, (de lava). Todo el municipio está incluido dentro del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa y del Espacio de Interés Natural de la Alta Garrotxa. Pues bien, os invitamos a subir a Sant Joan Les Fonts con motivo de su exposición de flores y muestra de bonsáis. Una cita anual que tiene cada vez más éxito. Hay muchos lugares adornados con decoración floral, algunos por dentro, otros por fuera, y otros en ambos espacios. Tienen el Molí Fondo, Can Cantra, la Fuente de la plaza Mayor, algunas calles, la Escuela Municipal de Bellas Artes, escaleras, fuentes, el puente medieval … y su castillo medieval, el castillo de Juvinyà, que podréis visitar por dentro. Un tren turístico recorre toda la ruta de la flor, el sábado 19 de mayo de las 16:00 a las 20:00 horas y el domingo 20 de mayo, a partir de las 10:00 horas hasta el cierre de la muestra. Sale del Molí Fondo cada 30 minutos. Además podéis encontrar demostraciones, exposiciones y talleres variados, como el de modelado de bonsáis, patchwork, sardanas … No os lo penséis mucho y pasad el fin de semana en la Garrotxa. Aprovechad para hacer una visita familiar al Parque de los volcanes, que es impresionante siempre y en todo tiempo. No dejeis de probar la cocina volcánica, en cualquiera de los restaurantes de la comarca. Tenéis el Mas Sordet, en la carretera de Sant Joan les Fonts en Castellfollit de la Roca, o el Restaurante Falguera. También Ca la Nasia, en la carretera N-260, km 80, a la altura de Begudà. Muy bueno la Font del Grèvol en la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cocina de Anna, en la calle Maestro Josep M. Gratacós, tel: 972 29 04 30, en el núcleo de La Canya. Fuera de San Juan, esparcidos por la Garrotxa, encontrarán nombres míticos de la mesa catalana, como La Deu, por ejemplo. Para dormir, en el pueblo, tenéis magníficas casas rurales, como el Mas Molera.com o el Mas Violella. En Olot tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir de hotel vayan a la cadena Riu, o bien duerman en el hotel Borrell, un clásico. Si aún quieren más propuestas, les sugerimos que vean la web de la hostelería de la Garrotxa. Un fin de semana en las tierras de los volcanes, ¡qué idea más fabulosa!.

La Vall de Campan


Campan

La Vall de Campan, a l’altra banda dels Pirineus, és una bonica terra francesa, situada a cavall de dos ports mítics: l’Aspin i el Tourmalet. Oberta al nord, vers Bagneres de Bigorre i Lourdes, i tancada al sud per la massa imponent del Pirineu més axial, creuada pel riu Adour, Campan i la seva vall ens ofereixen multitud d’atractius. Si ja us heu recorregut amb la vostra família tots els valls pirinecs d’aquest costat de la serralada, potser ja va siguent hora de fer un volt per l’altra banda. La vall es plena de poblets pintorescos amb esglèsies de tota mena, ( a la foto la del poble de Campan), del romànic més bonic, al més abigarrat barroc de muntanya. També són ressenyables els seus mercats coberts i les cases fortes. Però és la natura la reina del viatge. Les muntanyes, altíssimes, han estat dominades per l’home. Un telefèric us portarà des de l’estació d’esquí de La Mongie, una mica monstruosa, fins el observatori del Pic del Migdia. Una excursió que no podeu perdre-us. També són inexcusables les pujades al Tourmalet i l’Aspin, tot i que no cal que sigui dalt d’una bicicleta. O si preferiu quelcom més tranquil, quedeu-vos a La Payolle, al final del vall, on teniu molts senders i una estació d’esquí de fons. Si us agraden les coves no deixeu de veure les de Medous. En aquesta vall hi ha molts petits hotels, càmpings i bonics refugis. Ens agrada especialment la Maison d’Hoursentut, càlida i ben condicionada, habitacions familiars, al poblet de Gripp, pujant cap a La Mongie. Tota la vall està farcida de petits restaurants acollidors. Ens fa el pes l’Auberge de Lou Fabeclo, al poble de Baudean. Un típic restaurant du terroir!.

El Valle de Campan, al otro lado de los Pirineos, es una hermosa tierra francesa, situada a caballo de dos puertos míticos: el Aspin y el Tourmalet. Abierta al norte, hacia Bagneres de Bigorre y Lourdes, y cerrada al sur por la masa imponente del Pirineo más axial, cruzada por el río Adour, Campan y su valle nos ofrecen multitud de atractivos. Si ya se ha recorrido con su familia todos los valles pirenaicos de este lado de la cordillera, quizás ya va siendo hora de dar una vuelta por el otro lado. El valle se llena de pueblos pintorescos con iglesias de todo tipo, (en la foto la del pueblo de Campan), del románico más bonito, al más abigarrado barroco de montaña. También son reseñables sus mercados cubiertos y las casas fuertes. Pero es la naturaleza la reina del viaje. Las montañas, altísimas, han sido dominadas por el hombre. Un teleférico le llevará desde la estación de esquí de La Mongie, un poco monstruosa, hasta el observatorio del Pic du Midi. Una excursión que no pueden perderse. También son inexcusables las subidas al Tourmalet y el Aspin, aunque no es necesario que sea encima de una bicicleta. O si prefieren algo más tranquilo, quédense en La Payolle, al final del valle, donde tienen muchos senderos y una estación de esquí de fondo. Si os gustan las cuevas no dejen de ver las de Médous. En este valle hay muchos pequeños hoteles, campings y hermosos refugios. Nos gusta especialmente la Maison de Hoursentut, cálida y bien acondicionada, con habitaciones familiares, en el pueblo de Grippo, subiendo hacia La Mongie. Todo el valle está repleto de pequeños restaurantes, muy acogedores. Nos gusta l’Auberge de Lou Fabeclo, el pueblo de Baudean. ¡Un típico restaurante du terroir!.