Camp de Mauthausen


A Austria, prop de la ciutat de Linz, al costat del plàcid i imponent riu Danubi, en un petit poblet oblidat, dalt d’un petit turó, s’alça el camp de Mauthausen. Sembla mentida que en aquesta vessant riallera al marge del gran riu d’Europa, que en aquesta vila apacible, tingués lloc tan d’horror. El camp nazi de Mathausen està edificat en un altiplà, damunt d’una pedrera de granit d’on sortiren els adoquins de la Viena imperial. Tot el camp és petri, granític. Recorda una mena de castell medieval, de fort. Muralles, portes, avingudes de pedra. Inhumà, dur, lleig. En arribar deixareu el cotxe en l’amplíssim aparcament, polsegòs, inauditament pedregòs i àrid, en el país dels verds i la vegetació. I pujareu fins la porta de la fortalessa. I entrareu, per l’àmplia avinguda, a banda i banda dels barracons, i veureu la ignomínia de les cambres de gas, més petites del que podíeu imaginar-vos. I veureu els forns crematoris, més sòrdits del que havíeu pensat. I baixareu pel camí, pels esglaons de pedra, fins la pedrera, en silenci, silent també l’aire. I veureu, ací i allà, desperdigats per la plana, per la gespa, els monuments que cada estat, que cada país, ha erigit als seus morts. Grandiloquents uns, senzills els altres. I entendreu que cal educar els fills per tal que no torni a passar mai. Acabada la visita, us proposem que retorneu a la vila, a la vila de Mathausen, vora el Danubi, que haurà de carregar pels segles amb aquest nom vergonyós, sense tenir-ne cap culpa. I allà veieu passar l’aigua, lenta, senyorial, eterna, despreocupada de les obres dels homes. O bé, per desintoxicar, i desengreixar l’ànima, us recomanem que visiteu la quieta abadia de Sant Florià, recer de pau, majestuosa, a pocs kms. del camp. Una joia del millor barroc, del millor barroc de Centre-Europa. Mathausen, el camp, val una visita si us moveu per aquesta zona d’Austria propera a Linz. Però el poble també és bonic. I l’abadia de Sant Florià encara més. Recordeu-ho. Per dinar podeu fer-ho molt bé a Mauthausen poble, a l’hostal Muehlviertlerhof, on ho vàrem fer nosaltres. Senzill, baratet. Una mica més enllà, teniu la Gasthof zur Traube, de més categoria. Tenen habitacions. Si no us fan el pes, sempre podeu dormir a l’Hotel All Seasons, un establiment bo, barat i familiar, a tocar de Linz, i ben comunicat en tramvia amb aquesta ciutat. Mauthausen no és una visita agradable, però potser si que és una visita necessària.

En Austria, cerca de la ciudad de Linz, junto al plácido e imponente río Danubio, en un pequeño pueblo olvidado, sobre una pequeña colina, se alza el campo de Mauthausen. Parece mentira que en esta vertiente risueña al margen del gran río de Europa, que en esta villa apacible, tuviera lugar tanto horror. El campo nazi de Mauthausen está edificado en una meseta, encima de una cantera de granito de donde salieron los adoquines de la Viena imperial. Todo el campo es pétreo, granítico. Recuerda una especie de castillo medieval, de fuerte. Murallas, puertas, avenidas de piedra. Inhumano, duro, feo. Al llegar dejaréis el coche en el amplísimo aparcamiento, polvoriento, inauditamente pedregoso y árido, en el país de los verdes campos y la vegetación. Y subiréis hasta la puerta de la fortaleza. Y entraréis, por la amplia avenida, a ambos lados de los barracones, y veréis la ignominia de las cámaras de gas, más pequeñas de lo que podíais imaginar. Y veréis los hornos crematorios, más sórdidos de lo que habíais pensado. Y bajaréis por el camino, por los peldaños de piedra, hasta la cantera, en silencio, silente también el aire. Y veréis, aquí y allá, desperdigados por la llanura, por el césped, los monumentos que cada estado, que cada país, ha erigido a sus muertos. Grandilocuentes unos, sencillos los otros. Y entenderéis que hay que educar a los hijos para que esto no vuelva a pasar nunca más. Terminada la visita, os proponemos volver a la villa, a la villa de Mathausen, junto al Danubio, que deberá cargar por los siglos con este nombre de vergüenza, sin tener ninguna culpa. Y allí veis pasar el agua, lenta, señorial, eterna, despreocupada de las obras de los hombres. O bien, para desintoxicar, y desengrasar el alma, os recomendamos que visiteis la quieta abadía de San Florián, remanso de paz, majestuosa, a pocos kms. del campo. Una joya del mejor barroco, del mejor barroco de Centro-Europa. Mauthausen, el campo, vale una visita si se mueven por esta zona de Austria cercana a Linz. Pero el pueblo también es bonito. Y la abadía de San Florián aún más. Recuerdenlo. Para comer pueden hacerlo muy bien en Mauthausen pueblo, en el hostal Muehlviertlerhof, donde lo hicimos nosotros. Sencillo, barato. Un poco más allá, tenéis la Gasthof zur Traube, de más categoría. Tienen habitaciones. Si no les convencen, siempre pueden dormir en el Hotel All Seasons, un establecimiento bueno, barato y familiar, junto a Linz, y bien comunicado en tranvía con esta ciudad. Mauthausen no es una visita agradable, pero quizás si que es una visita necesaria.

Sankt Florian


L’abadia de Sant Florià apareix de sobte, majestuosa, imponent, en una vessant riallera d’un seguit de turons al marge del riu Enns, poc abans que aquest vessi les seves aigües al Danubi, a pocs kms. de la ciutat de Linz, a Austria. Fou allà on, segons la tradició, fou ofegat el màrtir Florià, soldat romà i cristià, patró dels bombers. La primitiva construcció romànica fou substituïda, a finals del XVII, per un bast complexe arquitectònic barroc, dels millors de Centre-Europa. Convé visitar la seva església, amb frescos molt interessants, de línies harmòniques i el pati, amb l’escala renaixentista italianitzant. Però el més valuós és dins. Com ara la biblioteca, amb desenes d’incunables, en un marc del XVIII o l’anomenada sala dels marbres. Menció a banda mereix la truculenta cripta on estan enterrats els priors del convent, el compositor Anton Bruckner, que fou organista de la casa, i on podreu gaudir d’un conjunt de 6000 cranis i fèmurs ben apilats. Imaginem que us agradarà encara més, la magnífica col·lecció de taules medievals del pintor Altdorfer, amb peces molt bones, que es troben a les habitacions imperials. Sant Florià val una visita si us moveu per aquesta zona d’Austria propera a Linz, o si heu anat a veure, per exemple, el camp nazi de Mathausen. A la mateixa abadia hi ha un petit restaurant que no està gens malament i també allotjament. Els melòmans apreciareu els concerts que s’hi fan, molts d’ells en l’esplèndid òrgan que tocà el gran músic Bruckner, i amb la col·laboració de les veus encantadores del cor infantil de Sant Florià, dels millors i més antics de tot Europa. Podeu dormir també a l’Hotel All Seasons, un establiment bo, barat i familiar, a tocar de Linz, i ben comunicat en tramvia amb aquesta ciutat. Sankt Florian us agradarà!.

La abadía de San Florián aparece de repente, majestuosa, imponente, en una vertiente risueña de una serie de colinas en el margen del río Enns, poco antes de que este derrame sus aguas al Danubio, a pocos kms. de la ciudad de Linz, en Austria. Fue allí donde, según la tradición, fue ahogado el mártir Florián, soldado romano y cristiano, patrón de los bomberos. La primitiva construcción románica fue sustituida a finales del XVII, por un basto complejo arquitectónico barroco, de los mejores de Centro-Europa. Conviene visitar su iglesia, con frescos muy interesantes, de líneas armónicas y el patio, con la escala renacentista italianizante. Pero lo más valioso está dentro. Como la biblioteca, con decenas de incunables, en una sala del XVIII, llamada sala de los mármoles. Mención aparte merece la truculenta cripta donde están enterrados los priores del convento, el compositor Anton Bruckner, que fue organista de la casa, y donde podrá disfrutar de un conjunto de 6000 cráneos y fémures bien apilados. Imaginamos que le gustará aún más, la magnífica colección de tablas medievales del pintor Altdorfer, con piezas muy buenas, que se encuentran en las habitaciones imperiales. San Florián vale una visita si os movéis por esta zona de Austria cercana a Linz, o si se ha ido a ver, por ejemplo, el campo nazi de Mathausen. En la misma abadía hay un pequeño restaurante que no está nada mal y también alojamiento. Los melómanos apreciaréis los conciertos que se realizan, muchos de ellos en el espléndido órgano que tocó el gran músico Bruckner, y con la colaboración de las voces encantadoras del coro infantil de San Florián, de los mejores y más antiguos de toda Europa. Pueden dormir en el Hotel All Seasons, un establecimiento bueno, barato y familiar, junto a Linz, y bien comunicado en tranvía con esta ciudad.

Linz


Possiblement no sigui Linz la ciutat més bonica d’Austria. Dissortadament és quasi segur que deu ser de les menys. Ara bé, si la visiteu, convindreu amb nosaltres que és una ciutat molt amable, simpàtica, i molt ben preparada per acollir al visitant. Possiblement perquè els turistes que s’hi aturen són, disortadament, molt pocs. I fan mal fet. Convé descansar una mica en un lloc tranquil, acollidor, i veure la vila de Linz i, sobretot, els seus voltants. Perquè els voltants d’aquesta discreta vila industrial, banyada pel Danubi, són espectaculars. I per això la portem a aquest bloc de viatges familiars i us la recomanem. Perquè està situada a escassos kms. del fabulós monestir barroc de Sant Florià, joia de l’art austríac, una abadia encara viva, amb monjos i amb un cor de veus blanques que compta entre els més antics d’Europa. I, molt aprop d’aquesta fita, un castell que fou dels abats, un palauet paladià, reconvertit en museu de la caça. I a l’altra banda del Danubi, en l’encantador poblet de Mathausen, el sinistre camp nazi de la mort del mateix nom. I, encara, no lluny de Linz, riu amunt, el monestir cistercenc de Wilhering, amb els seus edificis barrocs, però sobretot amb la seva increïble església rococó, paroxisme de la decoració exuberant, del barroquisme total. Més lluny, a 90 kms, al nord teniu la vila alemanya de Passau, medieval, al costat del Danubi. I uns 90 kms. riu avall, una altra perla: l’abadia de Melk, la millor de Centre Europa. Al nord, a uns 40 kms. en les terres txeques de Bohèmia, la ciutat medieval de Cesky Krumlov, patrimoni de la humanitat, de les millors d’Europa. Ja veieu que Linz, tot i no ser una ciutat amb grans atractius turístics, permet una parada interessant en una ruta per Austria, o pot ser una destinació per un pont llarg. Linz mateix us ofereix una graciosa i gran plaça central, unes quantes esglésies barroques més, i la visió plàcida i grandilocuent del Danubi. A més de molt bons hotels i restaurants. Nosaltres vàrem dormir a l’Hotel All Seasons, molt recomanable per les famílies i amb bona comunicació per tramvia amb el centre de la ciutat. Linz, una destinació agradable.

Posiblemente no sea Linz la ciudad más bonita de Austria. Desgraciadamente es casi seguro que debe ser de las menos. Ahora bien, si la visitais, convendréis con nosotros que es una ciudad muy amable, simpática, y muy bien preparada para acoger al visitante. Posiblemente porque los turistas que se detienen son aquí, lastimosamente, muy pocos. Y hacen mal. Conviene descansar un poco en un lugar tranquilo, acogedor, y ver la villa de Linz y sobre todo sus alrededores. Porque los alrededores de esta discreta villa industrial, bañada por el Danubio, son espectaculares. Y por eso la traemos a este blog de viajes familiares y os la recomendamos. Porque está situada a escasos kms. del fabuloso monasterio barroco de San Florián, joya del arte austríaco, una abadía todavía viva, con monjes y con un coro de voces blancas que cuenta entre los más antiguos de Europa. Y, muy cerca existe un castillo que fue de los abades, un palacete paladiano, reconvertido en museo de la caza. Y al otro lado del Danubio, en el encantador pueblo de Mathausen, el siniestro campo nazi de la muerte del mismo nombre. Y, todavía, no lejos de Linz, río arriba, el monasterio cisterciense de Wilhering, con sus edificios barrocos, pero sobre todo con su increíble iglesia rococó, paroxismo de la decoración exuberante, del barroquismo total. Más lejos, a 90 kms al norte, tienen la villa alemana de Passau, medieval, junto al Danubio. Y unos 90 kms. río abajo, otra perla: la abadía de Melk, la mejor de Centro Europa. Al norte, a unos 40 kms. en las tierras checas de Bohemia, la ciudad medieval de Cesky Krumlov, patrimonio de la humanidad. Ya veis que Linz, a pesar de no ser una ciudad con grandes atractivos turísticos, permite una parada interesante en una ruta por Austria, o puede ser un destino para un puente largo. Linz mismo ofrece una graciosa y gran plaza central, varias iglesias barrocas, y la visión plácida y grandilocuente del Danubio. Además de muy buenos hoteles y restaurantes. Nosotros dormimos en el Hotel All Seasons, muy recomendable para las familias y con buena comunicación por tranvía con el centro de la ciudad.