Firenze, Florència, una altra volta


Image00031

No us descobrirem ara Florència, segur que ja hi heu estat moltes vegades. Nosaltres hi hem anat aquest Nadal la darrera. Teniem hora reservada als Uffizi de Florència, esplèndid museu, que no ens va decebre. Mai no ho fa, amb les seves obres d’art increïbles.

Image00030

Després vam aprofitar per fer una volta pels racons més típics: Ponte vecchio, Signoria, Academia, el duomo de Santa Maria dei Fiori, la Santa Croce, Santa Maria Novella… I, vam acabar dinant en un bon restaurant popular, anomenat La Fettunta, menjar ràpid de qualitat, ambient poc sofisticat però molt bé. Florència produeix un síndrome propi: el de Sthendal. Es caracteritza per pèrdua de memòria, orientació i del raonament lògic. És normal que això passi aquí. El cervell humà no pot assimilar tanta maravella sense perdre el senderi. Florència és bellíssima. Això és un tòpic i és veritat. Necessitariem diversos blocs com aquest només per parlar de tot l’art que Florència conté, senzillament impossible. I si això fos poc, teniu la Toscana. Milers de pobles, poblets, turons, i paisatges diversos, delicadament posats a la nostra disposició, en un entorn suau i magnificient, només per disfrutar-los: Siena, San Giminiano, Lucca, Pisa, Pistoia, Prato, Fiesole, Arezzo, Cortona, Montepulciano, Pienza, Montalcino, Volterra, Sant’Antimo… És a dir, entre Florència i la Toscana teniu tema per anys de vacances.  Aquesta vegada nosaltres dormiem a Siena, a l’hotel Italia, fantàstic. Però a l’hora de dormir penseu en els hotels Novotel, que ofereixen habitacions familiars a molt bon preu. A Florència n’hi ha un als afores.

Image00049

Florencia produce un síndrome propio: el de Sthendal. Se caracteriza por pérdida de memoria, orientación y del razonamiento lógico. Es normal que esto pase aquí. El cerebro humano no puede asimilar tanta maravilla sin perder el tino. Florencia es bellísima. Esto es un tópico y es verdad. Necesitariamos varios blogs como este sólo para hablar de todo el arte que Florencia contiene: Uffizi, Ponte Vecchio, Academia, Santa Maria dei Fiori, Santa Croce… sencillamente imposible. Sólo hace falta que sepáis que todo el que os han dicho de Florencia es absolutamente verídico. Y si esto fuera poco, tenéis la Toscana. Miles de pueblos, cerros, y paisajes diversos, delicadamente puestos a nuestra disposición, en un entorno suave y magnificiente, sólo para disfrutarlo. Es decir, entre Florencia y la Toscana tenéis tema para diversos años de vacaciones. http://www.firenzeturismo.it/  A la hora de dormir pensad en hoteles Novotel, que ofrecen habitacions familiares a muy buen precio: http://www.novotel.com/es/home/index.shtml

 

L’altra Toscana


Avui ens plau parlar-vos de nou de la Toscana. Perquè hi hem estat fa molt poc i encara ressonen, agradables a les nostres oïdes, els concerts inacabables i rítmics de les cigarres quan apreta la calor. Perquè de nou hem fantasejat amb la possibilitat, molt remota, remotíssima de tenir-hi una d’aquestes villes de color palla, amb finestres de porticons verds i teulades vermelles. Una villa envoltada de xipresos, camps de blat i turons amb pins olorosos. Naturalment prop d’un bonic poblet, on s’hi arribaria per una carretera serpentejant, que baixaria i pujaria sense parar. Una casa oberta al sol, no lluny d’un petit monestir, una ermita o un convent amagat, protegida sota un cel permanentment blau. És un tòpic, ja ho sabem, però hi hem estat molt a tocar, no fa ni una setmana, mentre dinàvem una pizza deliciosa, una amanida fresca i buidàvem un got de vi poderós de Montalcino en una petita i acollidora plaça d’una vila toscana, Colle Val d’Elsa. Una petita plaça, sota uns arbres d’ombra plàcida, paladejant els sons del camp, les campanes llunyanes, en un ambient excels. Escoltant les cigarres, passant la llum mediterrània, que fora feria els ulls, i albirant des d’allà, des de Colle Val d’Elsa, a l’altra banda de la filera de turons on s’assenta el poble, una petita església, res, amb el seu campanar. Gaudint a les nostres esquenes dels palaus antics, de les cases de pedra polsoses, vençudes pel pas del temps. Un palau tronat però digníssim en la seva ruïna. I varem decidir que calia tornar a fer una crida a visitar de nou la Toscana, però aquesta vegada obviant Florència, Pisa, Siena i Lucca, ciutats magnífiques, que cal tenir molt ben vistes, però que no són l’objectiu d’aquestes ratlles. Volem reivindicar aquí l’altra Toscana, la més autèntica, la rural, la d’aquestes petites viles que per no res tenen un palau del poble, un duomo, una signoria i una plaça plena de casalots imponents. Circundades de muralles, amb portes sublims, amb carrers medievals. Amb esglésies i convents que dominen terres ondulades, perfectes, serenes i armonioses. Amb paisatges fets de somnis, amb una llum aclaparadora. On hi trobreu cases rurals i hoteles plens d’encant, restaurants amatents, de cuina exquisida. Son llocs com ara Certaldo, amb la seva interessantíssima vila alta, on s’arriba en un curiós funicular. Com Colle di Val d’Elsa, extesa damunt tres o quatre turons, plena de monuments senzills i corprenedors. Com Sant Gimignano, fantàstica ciutat medieval amb muralles, torres, palaus, esglésies, semblada a la imponent Volterra, una altra joia. Com Montereggioni, envoltada de la seva muralla també, o com Montepulciano, Pienza o Montalcino, belles villes de la Toscana inferior, la que està més enllà de Siena. Cortona dalt del seu turó. Les abadies, com Monte Olivetto Maggiore. Fins i tot les viles de la vall, més industrials, com Prato, Pistoia o Arezzo, molt properes a Florència, a peu d’autopista, ofereixen tresors amagats. O les que toquen el mar, allunyades ja dels turons que ens encanten, no poden deixar-se de banda: Pisa, Lucca, Grosseto… i l’illa d’Elba, mediterrani pur.

Hoy nos complace hablaros de nuevo de la Toscana. Porque hemos estado hace muy poco y aún resuenan, agradables a nuestros oídos, los conciertos interminables y rítmicos de las cigarras cuando aprieta la calor. Porque de nuevo hemos fantaseado con la posibilidad, muy remota, remotísima, de tener una de estas villas de color paja, con ventanas de postigos verdes y tejados rojos. Una villa rodeada de cipreses, campos de trigo y colinas con pinos olorosos. Naturalmente cerca de un bonito pueblo, donde se llegaría por una carretera serpenteante, que bajaría y subiría sin cesar. Una casa abierta al sol, no lejos de un pequeño monasterio, una ermita o un convento escondido, protegida bajo un cielo permanentemente azul. Es un tópico, ya lo sabemos, pero hemos estado muy cerca, no hace ni una semana, mientras comíamos una pizza deliciosa, una ensalada fresca y un vaso de vino poderoso de Montalcino en una pequeña y acogedora plaza de una villa toscana, Colle Val d’Elsa. Una pequeña plaza, bajo unos árboles de sombra plácida, paladeando los sonidos del campo, las campanas lejanas, en un ambiente excelso. Escuchando las cigarras, cegados por la luz mediterránea, que fuera hería los ojos, y divisando desde allí, desde Colle Val d’Elsa, al otro lado de la hilera de cerros donde se asienta el pueblo, una pequeña iglesia, nada, con su campanario. Disfrutando a nuestras espaldas de los palacios antiguos, de las casas de piedra polvorientas, vencidas por el paso del tiempo. Un palacio dignísimo en su ruina. Y decidimos que había que volver a hacer un llamamiento a visitar de nuevo la Toscana, pero esta vez obviando Florencia, Pisa, Siena y Lucca, ciudades magníficas, que hay que tener muy bien vistas, pero que no son el objetivo de estas líneas. Queremos reivindicar aquí la otra Toscana, la más auténtica, la rural, la de estas pequeñas villas que por nada tienen un palacio del pueblo, un duomo, una Signoria y una plaza llena de casonas imponentes. Circundadas de murallas, con puertas sublimes, con calles medievales. Con iglesias y conventos que dominan tierras onduladas, perfectas, serenas y armoniosas. Con paisajes hechos de sueños, con una luz aplastante. Donde encontraréis casas rurales y hoteles llenos de encanto, restaurantes dispuestos a gustar, de cocina exquisita. Son lugares como Certaldo, con su interesantísima villa alta, donde se llega en un curioso funicular. Como Colle di Val d’Elsa, extendida sobre tres o cuatro colinas, llena de monumentos sencillos y sobrecogedores. Como San Gimignano, fantástica ciudad medieval con murallas, torres, palacios, iglesias, parecida a la imponente Volterra, otra joya. Como Montereggioni, rodeada de su muralla también, o como Montepulciano, Pienza o Montalcino, bellas villas de la Toscana inferior, la que está más allá de Siena. Cortona en lo alto de su colina. Las abadías, como Monte Olivetto Maggiore. Incluso las ciudades del valle, más industriales, como Prato, Pistoia o Arezzo, muy cercanas a Florencia, a pie de autopista, ofrecen tesoros escondidos. O las que tocan el mar, alejadas ya de los cerros que nos encantan, no pueden dejarse de lado: Pisa, Lucca, Grosseto … y la isla de Elba, ¡mediterráneo puro!.

La Toscana


toscana2

La Toscana és un destí de vacances. No d’una petita sortida o d’un viatge llampec a Florència. Perquè Florència és la capital de la Toscana. Però la Toscana és molt més, moltíssim més que Florència. I Florència mereix una visita, una visita àmplia, de tres o quatre dies. I la Toscana mereix una setmana, mínim. Per això la Toscana no la podeu fer amb menys d’unes vacances. Unes vacances d’estiu, quan el blat és madur. Els camps grocs s’ondulen sota el vent suau que cabalga els turons. Els xipresos s’alcen, potents, i els pins escampen flaires de resina i de mediterrà arreu. Les cigarres canten a cor que vols i la calor atonta els sentits. Les línies es difuminen sota el sol inclement. S’anyoren les parres i la frescor de les ombres dels carrers de les viles quan ets en mig del camí polsos. O bé per les vacances de Pasqüa quan la primavera és jove i les espigues, tendres, s’alcen tenyint els conreus d’un fals verd de gespa. L’aire es afilat al matí, com un ganivet. I la boira, (a la foto), domina el territori després de la pluja. Al migdia la llum ho esbatana tot, obrint les portes i les finestres, definint amb nitidessa les arestes dels palaus i les cases de pagés. O per Nadal. Per Nadal fa fred a la Toscana. Els pobles fan olor de llenya i de xemenia. Sovint la neu corona els cims dels Apenins i fins els carrers de Siena. El fum s’escapa de les teuleres i puja, dret, cap un cel blau, blau infinit. Arribar a la Toscana és fàcil. Tot és autopista. Són menys, poc menys de un miler de kilòmetres. Car arribar-hi per Lucca, la ciutat joiell, tancada per les muralles, plena de perles. I seguir a Pisa, a tocar, amb la seva torre inclinada, mil vegades vista, i el duomo, i el baptisteri, però també dels palaus. I, naturalment, Florència. Tot l’art del món resumit en un quants carrers, unes quantes esglèsies i unes quantes mansions. Però també heu de veure Siena, senyora del seu espai, de les places i carrerons, i les viles dalt de turons: Sant Giminiano, Volterra, Pienza, Montepulciano, Arezzo, Cortona, Gubbio, Fiesole. I els monestirs toscans com Monte Oliveto o Sant Antimo. I sobretot la terra, les viles, les grans cases de camp, els arbres. I els petits detalls: les portes, les finestres, les flors. Per dormir teniu moltíssimes cases rurals. També hotelets molt típics als petits pobles i ciutats mitjanes. L’amiga Nyapi ens ha deixat un comentari a aquesta entrada recomanant una casa rural molt bonica. I hotels de les grans cadenes internacionals, com els novotel, a Florència. A nosaltres ens agrada molt dormir en càmpings. Com el petit i senzill càmping Torre Pendente de Pisa. O el gran càmping Girasole Club de Florencia, una bèstia.

La Toscana es un destino de vacaciones. No de una pequeña salida o de un viaje relámpago a Florencia. Porque Florencia es la capital de la Toscana. Pero la Toscana es mucho más, muchísimo más que Florencia. Y Florencia merece una visita, una visita amplia, de tres o cuatro días. Y la Toscana merece una semana, mínimo. Por eso la Toscana no la pueden hacer con menos de unas vacaciones. Unas vacaciones de verano, cuando el trigo está maduro. Los campos amarillos ondulan bajo el viento suave que cabalga las colinas. Los cipreses se alzan, potentes, y los pinos esparcen aromas de resina y de mediterráneo por todas partes. Las cigarras cantan a sus anchas y el calor atonta los sentidos. Las líneas se difuminan bajo el sol inclemente. Se añoran las parras y la frescura de las sombras de las calles de los pueblos cuando estás a medio camino de la nada. O bien podeis ir para las vacaciones de Pascua cuando la primavera es joven y las espigas, tiernas, se alzan tiñendo los cultivos de un falso verde de césped. El aire es afilado por la mañana, como un cuchillo. Y la niebla, (en la foto), domina el territorio después de la lluvia. Al mediodía la luz lo invade todo, abriendo las puertas y las ventanas, definiendo con nitidez las aristas de los palacios y las casas. O id para la Navidad. En Navidad hace frío en la Toscana. Los pueblos huelen a leña y chimenea. A menudo la nieve corona las cimas de los Apeninos y hasta las calles de Siena. El humo se escapa de las tejas y sube, derecho, hacia un cielo azul, azul infinito. Llegar a la Toscana es fácil. Todo es autopista. Son menos, poco menos de un millar de kilómetros. Hay que llegar por Lucca, la ciudad joya, cerrada por las murallas, llena de perlas. Y seguir hacia Pisa, junto con su torre inclinada, mil veces vista, el duomo y el baptisterio, pero también de los palacios. Y, naturalmente, Florencia. Todo el arte del mundo resumido en unas calles, unas cuantas iglesias y algunas mansiones. Pero también tienen que ver Siena, señora de su espacio, de las plazas y callejuelas, y las villas alto de las colinas: San Giminiano, Volterra, Pienza, Montepulciano, Arezzo, Cortona, Gubbio, Fiesole. Y los monasterios toscanos como Monte Oliveto o San Antimo. Y sobre todo la tierra, las aldeas, las grandes casas de campo, los árboles. Y los pequeños detalles: las puertas, las ventanas, las flores. Para dormir tiene muchísimas casas rurales. También hotelitos muy típicos en los pequeños pueblos y ciudades medianas. Y hoteles de las grandes cadenas internacionales, como los novotel, en Florencia. A nosotros nos gusta mucho dormir en campings. Como el pequeño y sencillo camping de Pisa. O el gran camping de Florencia.

Florencia


Florència produeix un síndrome propi: el de Sthendal. Es caracteritza per pèrdua de memòria, orientació i del raonament lògic. És normal que això passi aquí. El cervell humà no pot assimilar tanta maravella sense perdre el senderi. Florència és bellíssima. Això és un tòpic i és veritat. Necessitariem diversos blocs com aquest només per parlar de tot l’art que Florència conté: Uffizi, Ponte Vecchio, Academia, Santa Maria dei Fiori, Santa Croce… senzillament impossible. Només cal que sapigueu que tot el que us han dit de Florència és absolutament verídic. I si això fos poc, teniu la Toscana. Milers de pobles, poblets, turons, i paisatges diversos, delicadament posats a la nostra disposició, en un entorn suau i magnificient, només per disfrutar-los. És a dir, entre Florència i la Toscana teniu tema per anys de vacances. http://www.firenzeturismo.it/ A l’hora de dormir penseu en els hotels Novotel, que ofereixen habitacions familiars a molt bon preu: http://www.novotel.com/es/home/index.shtml

Florencia produce un síndrome propio: el de Sthendal. Se caracteriza por pérdida de memoria, orientación y del razonamiento lógico. Es normal que esto pase aquí. El cerebro humano no puede asimilar tanta maravilla sin perder el tino. Florencia es bellísima. Esto es un tópico y es verdad. Necesitariamos varios blogs como este sólo para hablar de todo el arte que Florencia contiene: Uffizi, Ponte Vecchio, Academia, Santa Maria dei Fiori, Santa Croce… sencillamente imposible. Sólo hace falta que sepáis que todo el que os han dicho de Florencia es absolutamente verídico. Y si esto fuera poco, tenéis la Toscana. Miles de pueblos, cerros, y paisajes diversos, delicadamente puestos a nuestra disposición, en un entorno suave y magnificiente, sólo para disfrutarlo. Es decir, entre Florencia y la Toscana tenéis tema para diversos años de vacaciones. http://www.firenzeturismo.it/  A la hora de dormir pensad en hoteles Novotel, que ofrecen habitacions familiares a muy buen precio: http://www.novotel.com/es/home/index.shtml