Génova


Image00016

Génova és una ciutat gran, molt gran. Amb un port gran, molt gran. Dels més grans d’Europa. Està col·locada en semicercle davant del seu port, pujant els costers d’uns turons dels primers Apenins i els darrers Alps. És una ciutat vella, una mica bruta i un pèl trista. Però com totes les ciutats italianes està absolutament plena de monuments que la fan una parada indiscutible en una ruta per Itàlia. I, a banda i banda, la riviera ligur proposa platges, pobles mariners i mar absolutament encantadors, molt mediterranis. No us podeu perdre la catedral, i la petita església del Gesú, a costat seu. El palau ducal i la piazza Ferrari. Més enllà la via Garibaldi amb els seus increibles palaus. Li diuen la Milla d’Or d’Europa!. Encara més avall l’església de l’Annunciata, barroca, amb obres d’artistes de primera linia. I baixant cap al port un munt de petits carrers i carrerons fabulosos. Génova te un aquari esplèndit, al port mateix. I una xarxa de metro petita però suficient, amb un bitllet per 4 persones i un dia per 9 euros. Quan hi anem, en família dormim al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Bus a la porta. Metro a 10 minuts. Arribareu fàcil a Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Després podreu continuar camí cap a Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

 

Image00011

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Génova, uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero no debeis perderos el puerto, el duomo, la via Garibaldi con sus palacios uno al lado del otro y las iglesias. Porque Génova, una ciudad industrial y muy grande, tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo poco a poco. Si vais a Italia seguramente entrareis por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pues deben parar allí porque vale la pena verla. Pueden dormir en Génova, y con familia, sin dudarlo, el Novotel. Después podreis continuar camino de Florencia, para ver inexcusablemente Pisa y Lucca. ¡Buena estancia en Génova y en Italia, y atención al síndrome de Stendhal!.

Image00012

Anuncis

Itàlia


Des d’aquí volem convidar-vos a fer una volta per Itàlia un d’aquests estius, o una Setmana Santa, o un Nadal. Una primera volta de reconeixement, amb una ruta bàsica. Evidentment us deixareu moltes coses, però ja se sap, en 8 o 10 dies no podeu fer tota Itàlia. Perquè aquest país te tants monuments, tant d’¡art, que és millor fer-lo per regions, en petits trossets. Però, és clar, si no hi heu anat mai, o si teniu infants adolescents, que comencen a descobrir la cultura, us demanaran un “complert”. Itàlia és molt asequible, per les distàncies i per les condicions de vida, tan semblants a les nostres. Si nosaltres tornèssim a fer tota Itàlia segurament entraríem per Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Podeu dormir a Gènova la primera nit. No és una ciutat bonica però hi ha bons hotels. En família, sense dubtar-ho, el Novotel. Després camí de Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. A Pisa ens agrada el Camping Torre Pendente. Pura nostàlgia. També hi ha bons hotels. I la torre, naturalment. Però no només la torre inclinada val la pena. El baptisteri i la catedral, el casc antic… tot és bonic. Lucca és una cucada. Un bombonet. Esglèsies precioses, carrers encantadors. Florència mereix una bona visita. No explicarem aquí tot Florència, impossible. Us caldran un parell de dies, o més, si feu un tomb per la Toscana. De la Toscana propera a Florència us recomanem, no pot ser d’altra manera, Sant Gimigniano, poblet medieval absolutament turístic i bonic, i Siena, una de les ciutats més belles de la regió i del país. Però si hi ha temps feu també Certaldo, Volterra, Arezzo, Pienza, Montepulciano o Cortona. Actrius secundàries però mereixedores d’un Òscar. Novotels a Florència. AC Hotels a moltes ciutats toscanes. Bons càmpings arreu. Podeu fer aquestes bellesses, o algunes d’elles, mentre us dirigiu a la Umbria. Una regió molt injustament desconeguda. Podeu visitar-la anat cap a Roma, o tornant de Roma. Així podreu vistar totes les seves viles. Com ara Perugia, la capital, o Assís, pàtria de sant Francesc, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impressionants. Ara ja sereu a mig camí de Roma. Pareu-vos a Orvieto, amb una sobèrbia catedral, Viterbo o Montefiascone. Roma és Roma. La seu del món. No podeu fer totes les Romes. Ens encanta la barroca, i el Vaticà. Ens agòbia una mica la romana. Nosaltres no  baixaríem més avall, a no ser que tingueu molts dies de vacances. Nàpols és bonic, tot i que molt i molt caòtic, la costa Amalfitana, divina. Inexplicable. Sicília un univers en ella mateixa. És un destí per fer sol. La Pulla, Campània, Calàbria… molt lluny. Preferim retornar de Roma, cap al nord, travessant els Apenins per la Umbria, o bé podeu-los per l’Aquila, de camí cap a Urbino. En tot cas no heu de deixar de cap manera de veure Ravenna. L’antiga capital bizantina, molt poc explorada turísticament, us deixarà bocabadats amb els seus mosaics. De Ravenna podeu anar a Venecia, tot recte. Però també podeu anar-hi per Bologna, la vila vermella, amb les seves torres al·lucinants. I no oblideu Ferrara. Ens encanta Ferrara, una vila petita vila, una joia. Amb el seu hotel Europa. D’aquí a Venecia. La foto l’hem escollit d’aquesta ciutat, la més bonica del món. Ja està dit!. L’esglèsia paladiana de Sant Giorgio serveix d’exemple: canals, vaporetto, art. Feu-vos-la  vostra amb calma, incloent-hi les seves illes: Murano, Burano, Torcello. De Venecia retornarem a casa. Per Vicenza, Verona, Lago di Garda amb Sirmione, Milano. La ruta clàssica. Hi ha alternatives, però. Podeu fer una ruta molt menys coneguda: Mantua, amb el fastuós palau Gonzaga. Cremona, Piacenza, Pavia i la seva cartoixa. I Milano. O no fer MIlano. De tota manera, quina pena no visitar la seva catedral. Tornaríem després per Torino, al peu dels Alps, per entrar a França via Briançon, veient la Sacra de Sant Michelle, o bé via Chamonix, pel túnel del Montblanc, o per Saint Jean de Modane, per gaudir de la frescor dels Alps. Ens deixem moltes coses, moltes. Escollir és triar. Ja se sap. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Italia uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero ya se sabe, en 8 ó 10 días no puede conocer toda Italia. Porque este país tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo por regiones, en pequeños trocitos. Pero, claro, si no habéis ido nunca, o si teneis adolescentes en casa, gente que empieza a descubrir la cultura, suponemos que os pedirán un “completo”. Italia es muy asequible, por las distancias y por las condiciones de vida, tan parecidas a las nuestras. Si nosotros volviéramos a hacer toda Italia seguramente entraríamos por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pueden dormir en Génova la primera noche. No es una ciudad bonita pero hay buenos hoteles. En familia, sin dudarlo, el Novotel. Después camino de Florencia, hay que ver inexcusablemente Pisa y Lucca. De Pisa nos gusta el Camping Torre Pendente. Pura nostalgia. También hay buenos hoteles. Y la torre, naturalmente. Pero no sólo la torre inclinada vale la pena. El baptisterio y la catedral, el casco antiguo … todo es bonito. Lucca es una cucada. Un bomboncito. Iglesias preciosas, calles encantadoras. Florencia merece una buena visita. No explicaremos aquí todo Florencia, imposible. Necesitarán un par de días, o más, si os dais un paseo por la Toscana. De la Toscana cercana a Florencia les recomendamos, no puede ser de otra manera, San Gimigniano, pueblo medieval absolutamente turístico y bonito, y Siena, una de las ciudades más bellas de la región y del país. Pero si hay tiempo suban también a Certaldo, a Volterra, a Arezzo, a Pienza, a Montepulciano o Cortona. Són actrices secundarias pero merecedoras de un Oscar. Hay Novotel en Florencia. AC Hoteles en muchas ciudades toscanas. Buenos campings en todas partes. Pueden pasar por todas estas bellezas, o algunas de ellas, mientras se dirigen a la Umbria. Una región muy injustamente desconocida. Pueden visitarla yendo a Roma, o volviendo de Roma. Así podrán ver todas sus villas. Como Perugia, la capital, o Asís, patria de san Francisco, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impresionantes. Ahora ya estarán a medio camino de Roma. Parad en Orvieto, con una soberbia catedral, en Viterbo y Montefiascone. Roma es Roma. La sede del mundo. No puede hacer todas las Romas. Nos encanta la barroca, y el Vaticano. Nos agobia un poco la romana. Nosotros no bajaríamos más abajo, a no ser que tengais muchos días de vacaciones. Nápoles es bonito, aunque muy, muy caótico, la costa Amalfitana, divina. Inexplicable. Sicilia un universo en sí misma. Es un destino para hacerlo solo. La Apulia, Campania, Calabria … están muy lejos. Preferimos volver de Roma, hacia el norte, atravesando los Apeninos por la Umbria, o bien por el Aquila, de camino hacia Urbino. En todo caso no deben dejar de ninguna manera de ver Rávena. La antigua capital bizantina, muy poco explorada turísticamente, os dejará boquiabiertos con sus mosaicos. De Rávena pueden ir a Venecia, todo recto. Pero también pueden ir por Bologna, la villa roja, con sus torres alucinantes. Y no olviden Ferrara. Nos encanta Ferrara, una ciudad, una pequeña villa, una joya. Finalmente Venecia. La foto la hemos escogido de esta ciudad, la más bonita del mundo. ¡Ya está dicho!. La iglesia paladiana de San Giorgio sirve de ejemplo: canales, vaporetto, arte. Hay que ir con calma, incluyendo sus islas: Murano, Burano, Torcello. De Venecia volveremos a casa por Vicenza, Verona, Lago di Garda con Sirmione y Milano. La ruta clásica. Hay alternativas. Hay una ruta mucho menos conocida: Mantua, con el fastuoso palacio Gonzaga. Cremona, Piacenza, Pavía y su cartuja. Y Milano. O no Milano. De todos modos, qué pena no visitar su catedral. Volveríamos después por Torino, al pie de los Alpes, para entrar a Francia vía Briançon, viendo la Sacra de San Michelle, o bien vía Chamonix, por el túnel del Montblanc, o por Saint Jean de Modane, para disfrutar de la frescura de los Alpes. Nos dejamos muchas cosas, muchas. Elegir es escoger. Ya se sabe. Todas estas ciudades estan descritas en entradas de nuestro blog. Es una ruta iniciática, que tendrán que hacer alguna vez antes de dejar esta vida. ¡Y atención al síndrome de Stendhal!.

San Marino


Divertidíssim aquest país d’opereta, petit i decadent, enlairat dalt del cim esquerp del Mont Titano. Una República de poquíssims quilòmetres quadrats, amb policia que vesteix uniformes del segle XIX, verds i vermells, com recien sortits d’un conte de Sissí o una opera de Verdi. Orgullosos, atrinxerats dalt la seva roca titànica, els habitants de San Marino viuen ara del turisme. D’un turisme italià fet de mostrar quatre cases, bones vistes, un palau romàntic, (a la foto), i cobrar per aparcar en aquest lloc impossible, amb una carretera d’accés, una autopista elicoidal, més impossible encara. Segells, monedes, records, restaurants… tot és vàlid per guanyar-se la vida en aquesta atalaia que no ha volgut ser mai italiana. Trobareu San Marino si pugeu cap a Venècia, o baixeu cap al sud, resseguint la costa adriàtica. Hi haureu d’anar-hi expressament, això si, i no us assegurem que valgui la pena. Però no deixa de ser curiòs, molt curiòs. No vam dormir ni dinar a San Marino. En aquesta zona ho fem sempre a Ferrara, si podem, a l’hotel Europa. Un luxe que podeu us permetre.

Divertidísimo este país de opereta, pequeño y decadente, elevado en la cima arisca del Monte Titano. Una República de poquísimos kilómetros cuadrados, con policía que viste uniformes del siglo XIX, verdes y rojos, como recien salidos de un cuento de Sissí o una ópera de Verdi. Orgullosos, atrincherados en su roca titánica, los habitantes de San Marino viven ahora del turismo. De un turismo italiano hecho de mostrar cuatro casas, buenas vistas, un palacio romántico, (en la foto), y cobrar por aparcar en este lugar imposible, con una carretera de acceso, una autopista elicoidal, más imposible aún. Sellos, monedas, recuerdos, restaurantes… todo es válido para ganarse la vida en esta atalaya que no ha querido ser nunca italiana. Encontraréis San Marino si subís hacia Venecia, o bajais hacia el sur, siguiendo la costa adriática. Debeis ir expresamente, eso sí, y no os aseguramos que valga la pena. Pero no deja de ser curioso, muy curioso. No dormimos ni comimos en San Marino. En esta zona, si podemos, lo hacemos en Ferrara, en el hotel Europa. Un lujo que podeis permitiros.

Ravenna


Ravenna no és una de les ciutats més publicitades d’Itàlia. No és un top-ten dels destins turístics europeus. I no obstant això us assegurem que Ravenna és un dels descobriments més maravellosos i inesperats de la península italiana. Perquè Ravenna fou la capital de l’Imperi Romà quan Roma agonitzava. I, més tard, la vila més florent de l’Imperi d’Orient. Per això Ravenna conserva un tresor increible: un seguit d’esglèsies bizantines plenes dels mosaics més fabulosos que mai haureu vist ni veureu fora. Són llocs com Sant Apollinare in classe, o Sant Vitale, (a la foto), o com el Mausoleu de la reina Gala Placidia no tenen descripció possible. Senzillament s’han de veure. S’han de gaudir. S’han de fotografiar per demostrar que existeixen en la realitat. Passeu per Ravenna si us moveu per Itàlia un estiu. Passeu-hi tornant de Roma, camí de Venècia. Perquè Ravenna està al costat de l’Adriàtic, prop de Venècia. A Ravenna no hi ha hotels de grans cadenes europees, i els hotels italians no són gaire bonics. Nosaltres varem visitar la ciutat des de Ferrara, on ens allotjavem en l’hotel Europa. aquest si que us el recomanem. De Ravenna us recomanarem doncs dos hotels sense gaire entusiasme. Només els hem vist des de fora. Són el Diana, i el Byron.

Ravenna no es una de las ciudades más publicitadas de Italia. No es un top-ten de los destinos turísticos europeos. Y sin embargo os aseguramos que Ravenna es uno de los descubrimientos más maravillosos e inesperados de la península italiana. Porque Rávena fue la capital del Imperio Romano cuando Roma agonizaba. Y, más tarde, la villa más floreciente del Imperio de Oriente. Por eso Ravenna conserva un tesoro increíble: una serie de iglesias bizantinas llenas de los mosaicos más fabulosos que nunca habréis visto ni verán fuera de ella. Són lugares como San Apollinare in clase, o San Vitale, (en la foto), o como el Mausoleo de la reina Gala Placidia no tienen descripción posible. Sencillamente hay que verlos. Se han de disfrutar. Deben fotografiarse para demostrar que existen en la realidad. Pase por Ravenna si se mueve por Italia un verano. Pase allí volviendo de Roma, camino de Venecia. Porque Rávena está al lado del Adriático, cerca de Venecia. En Ravenna no hay hoteles de grandes cadenas europeas, y los hoteles italianos no son muy bonitos. Nosotros visitamos la ciudad desde Ferrara, donde nos alojábamos en el hotel Europa. Este si que os lo recomendamos. De Ravenna les recomendaremos pues dos hoteles sin demasiado entusiasmo. Sólo los hemos visto desde fuera. Son el Diana, y el Byron.

Ferrara


Ferrara és una petita i bellíssima ciutat italiana en la ruta entre Florència i Venecia, via Bologna. Normalment només s’hi passa. Terrible error. Ferrara és una petita perla, i fareu molt malament de no dedicar-vos a admirar unes hores, o un dia sencer. La família Este es va dedicar a adornar la seva capital amb multitud de monuments ben bonics. Així el castell estense, a la foto, la catedral, el palau dels diamants… Però també són admirables els carrers i carrerons de la vila mercantil, les places, les cases, els jardins. http://ferrara.comune.fe.it/   Si voleu dormir en un hotel d’aquells que no oblidareu aneu a l’Hotel Europa. Us sentireu com prínceps, i no es tan car com podrieu esperar. http://www.hoteleuropaferrara.com/

Ferrara es una pequeña y bellísima ciudad italiana en la ruta entre Florencia y Venecia, vía Bologna. Normalmente sólo se pasa. Terrible error. Ferrara es una pequeña perla, y haréis muy mal de no dedicarle unas horas, o un día entero. La familia Este se prodigó adornando su capital con multitud de monumentos bien lindos. Así el castillo estense, en la foto, la catedral o el palacio de los diamantes… Pero también son admirables las calles y callejones de la villa mercantil, las plazas, las casas, los jardines. http://ferrara.comune.fe.it/  Si deseais dormir en un hotel de aquellos que no olvidaréis ya jamás, id al Hotel Europa. Os sentiréis como príncipes, y no és tan caro como podriais esperar. http://www.hoteleuropaferrara.com