Festes de Santa Eulàlia de Barcelona


santa_eulalia

A Barcelona, per Santa Eulàlia, sempre fan festa. I festa adreçada expressament als més petits de casa. Si cau entre setmana és difícil d’anar-hi, si vius fora de la ciutat. Si cau prop del cap de setmana, llavors és de fàbula. La festa d’aquest any s’extén del divendres, tot el dissabte i el diumenge, i fins dilluns. A la web de l’Ajuntament de Barcelona trobareu el llargíssim seguit d’actes, de tota mena, que la ciutat ofereix a la seva jove màrtir, la Laia. Entre ells, els gegants i gegantes, gegantons i gegantones, sardanes, cercaviles i bèsties de foc o la Moixiganga de Barcelona. Els castellers seran a la plaça de Sant Jaume, diumenge a la una. La Moixiganga de Barcelona, dissabte 8 de febrer, a l’Avinguda de la Catedral, a les 11.45 hores, i a l’altar major de la Catedral a les 12. Hi haurà ballada de les moixigangues, a la plaça de Sant Jaume, a partir de les 13.30 hores. El Correfoc dels Petits Diables serà el diumenge 9, a les 19.00 hores, amb un recorregut que va des de la plaça Sant Jaume, per Bisbe, Pietat, Comtes de Barcelona, pla de la Seu i fins l’avinguda de la Catedral. Seguidament surt el correfoc de Santa Eulàlia, a partir de 20.15 hores. La tradicional Passejada de les Laies, serà el dimecres 12, a les 19.30 hores, per plaça del Pi, Cucurulla, Boters, plaça Nova, Bisbe, Sant Sever, baixada de Santa Eulàlia, Banys Nous, Ferran i fins plaça de Sant Jaume. Els espectacles que més ens agraden, són la cercavila que te lloc a les Rambles i la Plaça Reial, amb les bèsties i els músics. Els gegants que volten pel la plaça de Sant Jaume. Els esbarts i les seves dances a la plaça del Rei. Els castells a la catedral i el correfoc infantil final del diumenge. Podeu dedicar-hi un matí, o dos, o una tarda, o dues. Passejar per anar trobant actes, com si fos un “happening” o saber d’antuvi què voleu veure. Barcelona celebra la seva festa petita. No hi falteu!.

En Barcelona, por Santa Eulalia, siempre hay fiesta. Y fiesta dirigida expresamente a los más pequeños de casa. Si cae entre semana es difícil de ir, sobretodo si vives fuera de la ciudad. Si cae cerca del fin de semana, entonces es de fábula. La fiesta se extiende al sábado y el domingo. En la web del Ayuntamiento de Barcelona se encuentra el larguísimo listado de actos, de todo tipo, que la ciudad ofrece a su joven mártir, Laia. Entre ellos, los que más nos gustan, son el pasacalles que tiene lugar en las Ramblas y la Plaza Real, con las bestias y los músicos. Los gigantes que merodean por la plaza de Sant Jaume. Los grupos de coros y danzas en la plaza del Rey. Los castillos en la catedral y el correfoc infantil final del domingo. Pueden dedicar una mañana o dos, o una tarde, o dos. Pasear para ir encontrando los actos, como si fuera un “happening” o saber de antemano que desean ver. Barcelona celebra su fiesta pequeña. ¡No faltéis!.

Santa Eulàlia del Riu


santalaia

El lloc de la foto és el Puig de Missa, a Santa Eulàlia del Riu, a Eivissa. El Puig de Missa és un turó que domina la població i els entorns. Hi ha quatre cases, blanques, molt blanques, enlairades i fortificades aquí dalt, per por dels pirates. Ara, una d’elles és un museu, el museu Barrau. Barrau és un pintor que pintà mil vegades les cases blanques d’Eivissa. També hi trobareu el Museu Etnogràfic, naturalment blanc. En una casa eivissenca cent per cent, anomenada Cal Ros. I un cementiri, blanc i marí, com el de Beaudelaire, amb vistes esplèndides damunt el mar, com ha de ser. I també s’hi alça una maravellosa esglèsia. Una esglèsia forta i rotunda, quasi troglodita, de parets blanques i gruixudes, encalades una vegada i una altra, fins esdevenir d’un blanc universal i blavós. Amb un porxo, (a la foto), que és una declaració d’intencions contra el sol beligerant de l’estiu. Esglèsies com la de Santa Eulàlia n’hi ha moltes per tot Eivissa: Sant Miquel, Jesús, Sant Josep… i totes són tan boniques com aquesta. Però Santa Eulàlia te un quelcom ben especial. Potser el seu porxo, frescal i ombrívol?. Potser perquè, com hem dit, des de la seva alçada senyoregem un ampli panorama de cases blanques i platges de somni?. Eivissa està feta d’esglèsies blanques, de cases blanques, de platges de sorra blanca i aigües turquesa. Eivissa és un paradís tot temps, a l’estiu també. Les nits d’Eivissa, a poc que marxeu de la capital o de Sant Antoni de Portmany, són màgiques i no les trobareu enlloc més. Eivissa és un destí ideal per canalla si us allunyeu de la moguda. Santa Eulàlia, com Sant Miquel, com altres poblets, està lluny de la moguda. Les seves platges són tropicals, amables, acollidores. I, a més, te un riu, l’únic riu de l’illa. Si aneu a Eivissa no deixeu de incloure el Puig de Missa de Santa Eulàlia a la vostra ruta. Una esglèsia com aquesta, dalt d’un puig com aquest, només els trobareu a Grècia.

El lugar de la foto es el Puig de Missa, en Santa Eulàlia del Riu, Ibiza. El Puig de Misa es una colina que domina la población y los entornos. Hay cuatro casas, blancas, muy blancas, levantadas y fortificadas aquí arriba, por miedo a los piratas. Ahora, una de ellas es un museo, el Museo Barrau. Barrau fue un pintor que pintó mil veces las casas blancas de Ibiza. También encontrará el Museo Etnográfico, naturalmente blanco. En una casa ibicenca cien por cien, llamada Cal Ros. Y un cementerio, blanco y marino, como el de Beaudelaire, con vistas espléndidas sobre el mar, como debe ser. Y también se alza una maravillosa iglesia. Una iglesia fuerte y rotunda, casi troglodita, de paredes blancas y gruesas, encaladas una y otra vez, hasta convertirse en un blanco universal y azulado. Con un porche, (en la foto), que es una declaración de intenciones contra el sol beligerante del verano. Iglesias como la de Santa Eulàlia hay muchas por todo Ibiza: Sant Miquel, Jesús, Sant Josep … y todas son tan bonitas como esta. Pero Santa Eulàlia tiene un algo muy especial. ¿Quizás su porche, fresco y sombrío?. ¿Quizás porque, como hemos dicho, desde su altura dominamos un amplio panorama de casas blancas y playas de ensueño?. Ibiza está hecha de iglesias blancas, de casas blancas, de playas de arena blanca y aguas turquesa. Ibiza es un paraíso en todo tiempo, en verano también. Las noches de Ibiza, a poco que vaya lejos de la capital o de Sant Antoni de Portmany, son mágicas y no las encontrará en ningún otro lugar. Ibiza es un destino ideal para niños si se alejan de la movida. Santa Eulàlia, como Sant Miquel, como otros pueblos, está lejos de la movida. Sus playas son tropicales, amables, acogedoras. Y, además, tiene un río, el único río de la isla. Si vais a Ibiza no deje de incluir el Puig de Missa de Santa Eulàlia a su ruta. Una iglesia como ésta, lo alto de un monte como éste, sólo los encontrarán en Grecia.