Any nou xinès


any_xines

Un any més celebrarem a Barcelona l’any nou xinès. Aquest any és el de la mona de foc. Serà el dissabte 13 de febrer a les 11,30 hores a l’estació del Nord. La desfilada compta amb la participació de més de 40 entitats xineses de tot Catalunya, i també de 10 entitats catalanes. Tot plegat acabarà a l’Arc de triomf, on hi haurà un escenari en el que s’hi faran diversos espectacles de cultura y el folklore xinès i català. Recordeu: el dissabte 13 de febrer de 2016, a les 11.30 hores: inici de la desfilada al Parc de la Estació del Nord. A les 12:30 hores: diverses actuacions a l’escenari del Arc de Triomf.

Un año más la ciudad de Barcelona acogerá los actos de celebración del Año Nuevo Chino, que este año está dedicado al mono. Se trata de la festividad más importante y tradicional para la comunidad china de todo el mundo. En Barcelona, el acto central de celebración de esta fiesta anual y diversa tendrá lugar el sábado 13 de febrero con un desfile que contará con la participación de las federaciones y entidades chinas de Cataluña, entre las que cabe destacar la Unión de Asociaciones Chinas para la Beneficencia de los Chinos en Cataluña y la Federación de Asociaciones Chinas de Cataluña, y también participarán algunas entidades locales catalanas. El recorrido del desfile comenzará a las 11.30h en el Parque de la Estación del Norte y acabará en el Arco de Triunfo, espacio en el que se ubicará un escenario donde se celebrarán espectáculos de la cultura y el folclore chino y también catalán.

 

La fira de la locomoció de Fornells


FIRA

Aquest bonic i airòs campanar és el de Fornells de la Selva, una petita població propera, a tocar, de Girona capital. Fa uns anys era un poblet idílic. L’esglèsia, molt bonica, la plaça, i quatre carrers. Ara ha crescut molt i molt, però molt. S’ha fet gran i, pràcticament s’ha unit a Girona. Cases noves arreu. Avingudes, pisos, modernitat. Malgrat tot, Fornells manté encara poesia, un cert encant. A Fornells ja fa anys que hi fan una fira dedicada a la locomoció. Fornells te una estació de tren, de les antigues, vermelles, de totxo. D’aquelles estacions de la línia de Madrid-Zaragoza-Alicante.  Potser per això, perquè hi ha molta gent amant del tren, o peces de museu del ferrocaril aquí i allà, escampades arreu de la vila,  els trens s’han convertit en l’eix principal de la Fira de la Locomoció i l’Artesania que es celebra sempre a mitjans abril. Són un dissabte i un diumenge dedicats en cos i ànima al modelisme, sobretot ferroviari, però no només. També hi trobareu altres espais i actes, però seran els trens de vapor en viu, muntats per les associacions gironines d’amics del ferrocarril, el que més us agradarà. Podreu veure’ls en actiu sobre un circuit de vies de 5 i 7 ¼ polzades. Els vostres infants quedaran bocabadats amb les locomotores i vagons. Doneu una volta, el dissabte o el diumenge, per la fira de Fornells i gaudiu de la mostra de tuninng, dels quads, dels cotxes d’època, dels de radiocontrol, de l’exposició d’objectes antics d’estacions ferroviàries, de les maquetes de tren, del col·leccionisme, de l’intercanvi de les vostres plaques de cava, de mostra d’artesania, de les demostracions d’oficis, de la trobada de puntaires… no podem dir tot el que hi ha a la fira. Però per descomptat, i pels més menuts i menudes, hi haurà cercavila, animació de carrer i música. Ja veieu que a Fornells de la Selva hi passareu un cap de setmana, un dia, un matí o una tarda ben divertits, tota la família. A Fornells hi ha un parell de bars, com La Placeta, a la placeta, 5, Tel: 972 47 62 07, que us oferiran menjar. Naturalment, a la pròpia fira podreu degustar especialitats gironines, i d’arreu. També, a la sortida del poble, a l’antiga N-II, teniu el Fornells Park, un hotel especialitzat en banquets, de la cadena Husa. Nosaltres preferim els restaurants de Girona, aquell dia més tranquils, com Ca La Marieta, un clàssic de tota la vida.

Este bonito y airoso campanario es el de Fornells de la Selva, una pequeña población cercana, muy cercana a Girona capital. Hace unos años era un pueblo idílico. La iglesia, muy bonita, la plaza, y cuatro calles. Ahora ha crecido mucho, pero que muy mucho. Se ha hecho mayor y, prácticamente se ha unido a Girona. Casas nuevas por todas partes. Avenidas, pisos, modernidad. Sin embargo, Fornells mantiene todavía poesía, un cierto encanto. En Fornells ya hace años que tiene lugar una feria dedicada a la locomoción. Fornells tiene una estación de tren, de las antiguas, rojas, de ladrillo. De aquellas estaciones de la línea de Madrid-Zaragoza-Alicante. Tal vez por eso, porque hay mucha gente amante del tren, o piezas de museo del ferrocarril aquí y allá, esparcidas por toda la villa, los trenes se han convertido en el eje principal de la Feria de la Locomoción y la Artesanía que se celebra siempre a mediados abril. Son un sábado y un domingo dedicados en cuerpo y alma al modelismo, sobre todo ferroviario, pero no sólo eso. También encontrarán otros espacios y eventos, pero serán los trenes de vapor en vivo, montados por las asociaciones gerundenses de amigos del ferrocarril, los que más les gusten. Podrán verlos en activo sobre un circuito de vías de 5 y 7 ¼ pulgadas. Sus niños quedarán boquiabiertos con las locomotoras y vagones. Daros una vuelta, el sábado o el domingo, por la feria de Fornells y disfrutad de la muestra de tuninng, de los quads, los coches de época, los de radiocontrol, de la exposición de objetos antiguos de estaciones ferroviarias, de las maquetas de tren, del coleccionismo, del intercambio de sus placas de cava, de la muestra de artesanía, de las demostraciones de oficios, del encuentro de encajeras … no podemos deciros todo lo que habrá en la feria. Pero por supuesto, y para los más pequeños y pequeñas, habrá pasacalles, animación de calle y música. Ya veis que en Fornells de la Selva pasareis un fin de semana, un día entero, una mañana o una tarde bien divertidos, toda la familia. En Fornells hay un par de bares, como La Placeta, en la placeta, 5, Tel: 972 47 62 07, que les ofrecerán comida. Naturalmente, en la propia feria también podrán degustar especialidades de Girona, y de todos lados. A la salida del pueblo, en la antigua N-II, tienen el Fornells Park, un hotel especializado en banquetes, de la cadena Husa. Nosotros preferimos los restaurantes de Girona, aquel día más tranquilos, como Ca La Marieta, un clásico de toda la vida.

El castell de Coca


El poderós castell de Coca sorprén el visitant. No l’espera dalt d’un turó, dominant les terres i els vents, ni en una muntanya adusta, calva, assolada pel fred i pel sol, en mig de les terres aspres de Castella. Coca està amagat. És molt gran, i fort, i altiu, però està esperant l’atac rodejat de pins de resinosos. Està enclotat, envoltat de boscos i boscos d’arbres ordenats, distribuits amb precisió militar, en les amples terres planes de la vella Castella. L’aire s’impregna de l’olor penetrant d’aquestes boscúries antigues, plantades pels mudèjars, com el castell, de les que s’extreu la sàvia, la preuada resina, i les pinyes de pinyons. Allà, com un centinel·la mut, el castell mudèjar de la vila de Coca mostra, al visitant astorat, la seva potentíssima fàbrica de totxana rosa. No us deixeu Coca enrrera si us endinseu en els confins de Segòvia i Valladolid, en les terres generoses de la Castella eterna. La Cauca celtíbera, la cauca romana, us espera, amb el seu inaudit patrimoni d’esglèsies romàniques, muralles, restes arqueològiques i cases medievals. I, per descomptat amb el seu galant castell. Un dels millors, si no el millor, d’Espanya. Podeu menjar i dormir prou bé a l’hotel Fray Sebastián, prop de Coca, a Nava de la Asunción. També a Coca podeu menjar. Hi ha un parell o tres de restaurants, com la ara La Muralla o bé la Chuleta, al poble veï, Las Navas de Oro. excelents carns a la brasa, com a tot Segovia, i a tot Castella. I moltes cases rurals. També teniu els hotels, més grans, de Valladolid, o de Segovia. No us perdeu Coca viatjant per la Castella eterna!.

El poderoso castillo de Coca sorprende al visitante. Uno se lo espera sobre una colina, dominando las tierras y los vientos. En una montaña adusta, calva, asolada por el frío y por el sol, en medio de las tierras ásperas de España. Pero Coca está escondido. Es muy grande y fuerte, pero está esperando el ataque rodeado de pinos resinosos. Está como hundido, rodeado de bosques de árboles ordenados, distribuidos con precisión militar, en las anchas tierras llanas de la vieja Castilla. El aire se impregna del olor penetrante de estas selvas antiguas, plantadas por los mudéjares, como el castillo, de las que se extrae la savia, la preciada resina, y de las piñas los dorados piñones. Allí, como un centinela mudo, el castillo mudéjar de la villa de Coca muestra, ante el visitante asombrado, su potentísima fábrica de ladrillo rosa. No os dejéis Coca atrás si viajais por los confines de Segovia y Valladolid, en las tierras generosas de la Castella eterna. La Cauca celtíbera, la cauca romana, os espera, con su inaudito patrimonio de iglesias románicas, murallas, restos arqueológicos y casas medievales. Y, por supuesto con su galán castillo. Uno de los mejores, si no el mejor, de España. Pueden comer y dormir bien en el hotel Fray Sebastián, cerca de Coca, en Nava de la Asunción. También en Coca se puede comer. Hay un par o tres de restaurantes, como la Muralla o la Estación. Y muchas casas rurales. También tiene los hoteles, más grandes, de Valladolid, o de Segovia.

Pleta del Prat a Tavascan


Avui us volem presentar un espai natural maravellós perfecte per una sortida llarga d’estiu, tardor, primavera o hivern. Es tracta de l’estació d’esquí, mínima, minimalista, familiar, petitona, de la Pleta del Prat, a Tavascan, al capdemunt de la Vall de Cardós, al Pirineu Català. És un espai d’una natura verge, molt poc tocada, que sense neu us convida a l’excursió familiar, a la ruta senderista, al passeig per la muntanya. I a l’hivern a tocar neu de la bona, amb poca gent, amb poca aglomeració. Està situada al final d’una carretera, asfaltada, però estreta, molt estreta, que en 10 kms. puja des del poble de Tavascan fins a l’estació. Bon aparcament, ample, al final. La Vall de Mascarida, agreste, envoltada de boscos de pi negre i avet, ofereix unes impressionants vistes als cims del millor Pirineu. Nevats a més no poder en temporada, verds a esclatar sense mantell. A l’estiu aquesta estació d’alta muntanya pot ser el punt de partida de nombroses excursions familiars. Fins als estanys del Diable, o als de la Gallina, o bé podeu pujar als pics de Campirme o Ventolau, que ja és molt més caminar. A l’hivern s’hi pot disfrutar de la neu fent, no només esquí de fons, sinó també l’alpí, gràcies a la presència de telecadira i remuntador. Ideal per fer excursions amb raquetes amb els infants. Allà mateix trobareu un refugi, senzill, però ben portat, amb servei amable de cafeteria i on fan menjars casolans. Tenen habitacions, de refugi, això si, amb capacitat per a 50 places, amb dutxes calentes. En temps de neu hi ha servei de monitors i lloguer de material. La pujada fins la Pleta del Prat, des de Tavascan pot ser dura, per les rampes potents, les corbes i l’estretor de la calçada, però remuntar aquesta vall ofereix vistes plenes de flors en primavera i estiu, i neu a dojo, i també molt de gel, a l’hivern. Aire pur!. Llibertat!. I en acabar la jornada podeu baixar de nou a la bonica Vall de Cardós. Des del poble de Tavascan altres valls precioses us esperen, per fer-les a peu, com la incomparable Vall de Bohavi, per la carretera de la dreta, sortint des de Tavascan, enlloc de la de l’esquerra que va a la Pleta. La pista forestal no és apte per a turismes, però segueix enganxada al costat del riu d’aigües cristal·lines que dona nom a la vall. Podeu remuntar-lo fins el conegut planell de Bohavi. D’allà, els excursionistes de veritat intentaran pujar al llac de Certescan. A la vall hi ha un parell d’esglésies romàniques que val la pena visitar dins el terme d’Esterri de Cardós. Es tracta de la pròpia església d’Esterri, dedicada a Sant Pere i Sant Pau, i la de l’agregat veï de Ginestarre. Si el refugi no us fa el pes, podeu dormir i menjar als hotels Estanys Blaus i Llacs de Cardós, a Tavascán. Un altre referent de tota la vida en aquesta vall és l’Hotel Cardós, a la Ribera de Cardós, una altra bona opció familiar. Un hotel museu, una mica de gust francés. Habitacions triples, comunicades i apartaments. Bona cuina. Els amants del càmping poden disfrutar-lo, precisament, a la mateixa pista que puja a la Pleta. Allà hi ha el Camping Bordes de Graus, Tel : 973 62 32 46. Arribar fins Tavascan des de Barcelona és senzill. Cal seguir la A2 fins a Tàrrega, i continuar a Balaguer i Tremp. Pujar cap a Sort i fins a Llavorsí. Allà trobareu la desviació, a mà dreta, que puja cap a Ribera de Cardós, Lladorre i Tavascan. Son uns 290 kms. Bon estiu a Tavascan!.

Hoy os queremos presentar un espacio natural maravilloso perfecto para una salida larga de verano, otoño, primavera o invierno. Se trata de la estación de esquí, mínima, minimalista, familiar, pequeñita, de la Pleta del Prat, en Tavascan, al final del valle de Cardós, en el Pirineo Catalán. Es un espacio de una naturaleza virgen, muy poco tocada, que sin nieve os invita a la excursión familiar, a la ruta senderista, al paseo por la montaña. Y en invierno a tocar nieve de la buena, con poca gente, con poca aglomeración. Está situada al final de una carretera, asfaltada, pero estrecha, muy estrecha, que en 10 kms. sube desde el pueblo de Tavascan hasta la estación. Buen aparcamiento, ancho, al final. El Valle de Mascarida, agreste, rodeado de bosques de pino negro y abeto, ofrece unas impresionantes vistas a las cumbres del mejor Pirineo. Nevados a más no poder en temporada, verdes a estallar sin su manto blanco. En verano esta estación de alta montaña puede ser el punto de partida de numerosas excursiones familiares. Hasta los estanques del Diablo, o los de la Gallina, o bien se puede subir a los picos de Campirme o Ventolau, que ya es mucho más caminar. En invierno se puede disfrutar de la nieve haciendo, no sólo esquí de fondo, sino también del alpino, gracias a la presencia de telesilla y remonte. Ideal para hacer excursiones con raquetas con los niños. Allí mismo encontrarán un refugio, sencillo, pero bien llevado, con servicio amable de cafetería y donde hacen comidas caseras. Tienen habitaciones, de refugio, eso si, con capacidad para 50 plazas, con duchas calientes. En tiempos de nieve hay servicio de monitores y alquiler de material. La subida hasta la Pleta del Prat, desde Tavascan puede ser dura, por las rampas potentes, las curvas y la estrechez de la calzada, pero remontar este valle ofrece vistas llenas de flores en primavera y verano, y nieve a raudales, y también mucho hielo, en invierno. ¡Aire puro!. ¡Libertad!. Y al terminar la jornada se puede bajar de nuevo al Valle de Cardós. Desde el pueblo de Tavascan otros valles preciosos os esperan, para hacer a pie, como la incomparable Valle de Bohavi, por la carretera de la derecha, saliendo desde Tavascan, en lugar de la de la izquierda que va a la Pleta. Esta pista forestal no es apta para turismos, pero sigue pegada al lado del río de aguas cristalinas que da nombre al valle. Pueden remontarlo hasta el conocido pla de Bohavi. De allí, los excursionistas de verdad intentarán subir al lago de Certescan. En el valle hay un par de iglesias románicas que merece la pena visitar dentro del término de Esterri de Cardós. Se trata de la propia iglesia de Esterri, dedicada a San Pedro y San Pablo, y la del agregado vecino de Ginestarre. Si el refugio no os gusta, podéis dormir y comer en los hoteles Estanys Blaus y Lagos de Cardós, en Tavascán. Otro referente de toda la vida en este valle es el Hotel Cardós, en la Ribera de Cardós, otra buena opción familiar. Un hotel museo, un poco de gusto francés. Habitaciones triples, comunicadas y apartamentos. Buena cocina. Los amantes del camping pueden disfrutarlo, precisamente, en la misma pista que sube a la Pleta. Allí está el Camping Bordes de Graus, Tel: 973 62 32 46. Llegar hasta Tavascan desde Barcelona es sencillo. Hay que seguir la A2 hasta Tàrrega, y continuar en Balaguer y Tremp. Subir hacia Sort y hasta Llavorsí. Allí encontrarán la desviación a mano derecha, que sube hacia Ribera de Cardós, Lladorre y Tavascan. Son unos 290 kms.

Fira de la locomoció a Fornells


Aquest bonic i airòs campanar és el de Fornells de la Selva, una petita població propera, a tocar, de Girona capital. Fa uns anys era un poblet idílic. L’esglèsia, molt bonica, la plaça, i quatre carrers. Ara ha crescut molt i molt, però molt. S’ha fet gran i, pràcticament s’ha unit a Girona. Cases noves arreu. Avingudes, pisos, modernitat. Malgrat tot, Fornells manté encara poesia, un cert encant. A Fornells ja fa anys que hi fan una fira dedicada a la locomoció. Fornells te una estació de tren, de les antigues, vermelles, de totxo. D’aquelles estacions de la línia de Madrid-Zaragoza-Alicante.  Potser per això, perquè hi ha molta gent amant del tren, o peces de museu del ferrocaril aquí i allà, escampades arreu de la vila,  els trens s’han convertit en l’eix principal de la Fira de la Locomoció i l’Artesania que es celebra sempre a mitjans abril. Són un dissabte i un diumenge dedicats en cos i ànima al modelisme, sobretot ferroviari, però no només. També hi trobareu altres espais i actes, però seran els trens de vapor en viu, muntats per les associacions gironines d’amics del ferrocarril, el que més us agradarà. Podreu veure’ls en actiu sobre un circuit de vies de 5 i 7 ¼ polzades. Els vostres infants quedaran bocabadats amb les locomotores i vagons. Doneu una volta, el dissabte o el diumenge, per la fira de Fornells i gaudiu de la mostra de tuninng, dels quads, dels cotxes d’època, dels de radiocontrol, de l’exposició d’objectes antics d’estacions ferroviàries, de les maquetes de tren, del col·leccionisme, de l’intercanvi de les vostres plaques de cava, de mostra d’artesania, de les demostracions d’oficis, de la trobada de puntaires… no podem dir tot el que hi ha a la fira. Però per descomptat, i pels més menuts i menudes, hi haurà cercavila, animació de carrer i música. Ja veieu que a Fornells de la Selva hi passareu un cap de setmana, un dia, un matí o una tarda ben divertits, tota la família. A Fornells hi ha un parell de bars, com La Placeta, a la placeta, 5, Tel: 972 47 62 07, que us oferiran menjar. Naturalment, a la pròpia fira podreu degustar especialitats gironines, i d’arreu. També, a la sortida del poble, a l’antiga N-II, teniu el Fornells Park, un hotel especialitzat en banquets, de la cadena Husa. Nosaltres preferim els restaurants de Girona, aquell dia més tranquils, com Ca La Marieta, un clàssic de tota la vida.

Este bonito y airoso campanario es el de Fornells de la Selva, una pequeña población cercana, muy cercana a Girona capital. Hace unos años era un pueblo idílico. La iglesia, muy bonita, la plaza, y cuatro calles. Ahora ha crecido mucho, pero que muy mucho. Se ha hecho mayor y, prácticamente se ha unido a Girona. Casas nuevas por todas partes. Avenidas, pisos, modernidad. Sin embargo, Fornells mantiene todavía poesía, un cierto encanto. En Fornells ya hace años que tiene lugar una feria dedicada a la locomoción. Fornells tiene una estación de tren, de las antiguas, rojas, de ladrillo. De aquellas estaciones de la línea de Madrid-Zaragoza-Alicante. Tal vez por eso, porque hay mucha gente amante del tren, o piezas de museo del ferrocarril aquí y allá, esparcidas por toda la villa, los trenes se han convertido en el eje principal de la Feria de la Locomoción y la Artesanía que se celebra siempre a mediados abril. Son un sábado y un domingo dedicados en cuerpo y alma al modelismo, sobre todo ferroviario, pero no sólo eso. También encontrarán otros espacios y eventos, pero serán los trenes de vapor en vivo, montados por las asociaciones gerundenses de amigos del ferrocarril, los que más les gusten. Podrán verlos en activo sobre un circuito de vías de 5 y 7 ¼ pulgadas. Sus niños quedarán boquiabiertos con las locomotoras y vagones. Daros una vuelta, el sábado o el domingo, por la feria de Fornells y disfrutad de la muestra de tuninng, de los quads, los coches de época, los de radiocontrol, de la exposición de objetos antiguos de estaciones ferroviarias, de las maquetas de tren, del coleccionismo, del intercambio de sus placas de cava, de la muestra de artesanía, de las demostraciones de oficios, del encuentro de encajeras … no podemos deciros todo lo que habrá en la feria. Pero por supuesto, y para los más pequeños y pequeñas, habrá pasacalles, animación de calle y música. Ya veis que en Fornells de la Selva pasareis un fin de semana, un día entero, una mañana o una tarde bien divertidos, toda la familia. En Fornells hay un par de bares, como La Placeta, en la placeta, 5, Tel: 972 47 62 07, que les ofrecerán comida. Naturalmente, en la propia feria también podrán degustar especialidades de Girona, y de todos lados. A la salida del pueblo, en la antigua N-II, tienen el Fornells Park, un hotel especializado en banquetes, de la cadena Husa. Nosotros preferimos los restaurantes de Girona, aquel día más tranquilos, como Ca La Marieta, un clásico de toda la vida.

Coca


El poderós castell de Coca sorprén el visitant. Se l’espera dalt d’un turó, dominant les terres i els vents. En una muntanya adusta, calva, assolada pel fred i pel sol, en mig de les terres aspres de Castella. Però Coca està amagat. És molt gran, i fort, i altiu, però està esperant l’atac rodejat de pins de resinosos. Està enclotat, envoltat de boscos i boscos d’arbres ordenats, distribuits amb precisió militar, en les amples terres planes de la vella Castella. L’aire s’impregna de l’olor penetrant d’aquestes boscúries antigues, plantades pels mudèjars, com el castell, de les que s’extreu la sàvia, la preuada resina, i les pinyes de pinyons. Allà, com un centinel·la mut, el castell mudèjar de la vila de Coca mostra, al visitant astorat, la seva potentíssima fàbrica de totxana rosa. No us deixeu Coca enrrera si us endinseu en els confins de Segòvia i Valladolid, en les terres generoses de la Castella eterna. La Cauca celtíbera, la cauca romana, us espera, amb el seu inaudit patrimoni d’esglèsies romàniques, muralles, restes arqueològiques i cases medievals. I, per descomptat amb el seu galant castell. Un dels millors, si no el millor, d’Espanya. Podeu menjar i dormir prou bé a l’hotel Fray Sebastián, prop de Coca, a Nava de la Asunción. També a Coca podeu menjar. Hi ha un parell o tres de restaurants, com la Muralla o la Estación. I moltes cases rurals. També teniu els hotels, més grans, de Valladolid, o de Segovia.

El poderoso castillo de Coca sorprende al visitante. Uno se lo espera sobre una colina, dominando las tierras y los vientos. En una montaña adusta, calva, asolada por el frío y por el sol, en medio de las tierras ásperas de España. Pero Coca está escondido. Es muy grande y fuerte, pero está esperando el ataque rodeado de pinos resinosos. Está como hundido, rodeado de bosques de árboles ordenados, distribuidos con precisión militar, en las anchas tierras llanas de la vieja Castilla. El aire se impregna del olor penetrante de estas selvas antiguas, plantadas por los mudéjares, como el castillo, de las que se extrae la savia, la preciada resina, y de las piñas los dorados piñones. Allí, como un centinela mudo, el castillo mudéjar de la villa de Coca muestra, ante el visitante asombrado, su potentísima fábrica de ladrillo rosa. No os dejéis Coca atrás si viajais por los confines de Segovia y Valladolid, en las tierras generosas de la Castella eterna. La Cauca celtíbera, la cauca romana, os espera, con su inaudito patrimonio de iglesias románicas, murallas, restos arqueológicos y casas medievales. Y, por supuesto con su galán castillo. Uno de los mejores, si no el mejor, de España. Pueden comer y dormir bien en el hotel Fray Sebastián, cerca de Coca, en Nava de la Asunción. También en Coca se puede comer. Hay un par o tres de restaurantes, como la Muralla o la Estación. Y muchas casas rurales. También tiene los hoteles, más grandes, de Valladolid, o de Segovia.

La Molina


La neu més fàcil i tradicional de Catalunya és la de La Molina. Fàcil d’arribar-hi, en bus, en tren o en cotxe. Pel túnel del Cadí, o per la Collada de Toses. O per les petites carreteres desconegudes que van per Toses poble, on hi ha un bon restaurant, “Les Forques d’en Pep”, Plaça de l’Estudi, 2. Tel: 972 73 61 25. O per Castellar d’en Hug. Fàcil aparcament. No un, sinó desenes de llocs on deixar el cotxe. Pistes per esquiar seriosament, amb la canalla, pistes de tota mena. Difícils, vermelles, o verdes, i fins descolorides algunes de tan fàcils com són. Plans, com de l’Anyella, ben plans. Sense perills. Parcs de neu, zones per trineu, i racons on tirar-se amb plàstics i fer gresca sense molestar a ningú. Restaurants a peu de pista i més llunyants. Fins hi ha un bon self-service. L’hem probat. Hotels i apartaments, alguns de somni. Molt recomanables, com els del grup Guitart, a la Molina o a la Collada. O el HG. Neu familiar, sense preocupacions, sense problemes. Neu socialitzada, compartida, gens elitista. La Molina, l’estació més antiga del país us espera.

La nieve más fácil y tradicional de Cataluña es la de La Molina. Fácil de llegar, en bus, en tren o en coche. Por el túnel del Cadí, o por la Collada de Toses. O por las pequeñas carreteras desconocidas que van por Toses pueblo, donde hay un buen restaurante “Les Forques d’en Pep”, Plaça de l’Estudi, 2. Tel: 972 73 61 25. O por Castellar d’en Hug. Fácil aparcamiento. No uno, sino decenas de lugares donde dejar el coche. Pistas para esquiar en serio, o con los niños, pistas de todo tipo. Difíciles, rojas o verdes, y hasta descoloridas algunas de tan fáciles como son. Llanuras como de la Anyella, bien llanas. Sin peligros. Parques de nieve, zonas para trineo, y rincones donde tirarse con plásticos y hacer vuestra fiesta sin molestar a nadie. Restaurantes a pie de pista y más alejados. Hasta hay un buen self-service. Lo hemos probado. Hoteles y apartamentos, algunos de ensueño. Muy recomendables, como los del grupo Guitart, en La Molina o la Collada. O el HG. Nieve familiar, sin preocupaciones, sin problemas. Nieve socializada, compartida, nada elitista. La Molina, la estación más antigua del país le espera.

Tuixent-Lavansa


Una estació d’esquí familiar, poc concorreguda, propera a Barcelona, i amb molta neu: Tuixent-Lavansa. On és?. Fàcil. Cal que aneu fins Manresa per la C-58. Seguiu després cap a Solsona. De Solsona anem fins l’estació d’esquí de Port del Comte. Si està bé podeu quedar-vos-hi. Si no hi ha neu, o hi ha molta gent, continueu endavant fins enllaçar amb la carretera que puja cap al Coll de Port i Tuixent. En arribar a Coll de Port, agafeu a mà esquerra la carretera, en bon estat, (a la foto), que us portarà a l’aparcament de Tuixent-Lavansa. Dalt d’un cim de més de 2.ooo mts, encarada al nord, davant del Pedraforca, l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent-Lavansa te sempre bona neu. També bon aparcament. Una cabana de fusta assegura els mínims serveis imprescindibles. Lloguer de material, principalment raquetes,  bar amb petit restaurant, infermeria…  A Tuixent podreu gaudir lliurement de la neu amb els vostres infants. O bé seguir algun dels molts, i senzills, circuits d’esqui de fons. Llogueu unes raquetes i feu un volt. Una experiència que us agradarà. També podeu arribar-hi per la carretera de l’embassament de la Llosa, de Solsona a Sant llorenç de Morunys, i continuar cap a La Coma i La Pedra, i després a Coll de Port. Per dormir teniu molt bons allotjaments. Des del refugi bàsic del Coll de Port, apte per famílies nombroses i grups familiars, que també és restaurant, fins llocs tan encantadors com l’Hotel Fonts del Cardener. Per menjar, a banda del restaurant de la mateixa estació, del de Coll de Port, i del Fonts del Cardener, us recomanem els que hi ha al poble de Tuixent. Especialment El Rebost del Pirineu – Can Gabriel. Boníssima cuina i unes habitacions familiars, senzilles, però ben parades. Disfruteu de la neu menys coneguda a Tuixent – Lavansa!

Una estación de esquí familiar, poco concurrida, cercana a Barcelona, y con mucha nieve: Tuixent-Lavansa. ¿Dónde está?. Fácil. Hay que ir hasta Manresa por la C-58. Siga luego hacia Solsona. De Solsona vamos hasta la estación de esquí de Port del Comte. Si les parece bien pueden quedarse en ella. Si no hay nieve, o hay mucha gente, continuen hasta enlazar con la carretera que sube hacia el Coll de Port y Tuixent. Al llegar a Coll de Port, tome a mano izquierda la carretera, en buen estado, (en la foto), que le llevará al aparcamiento de Tuixent-Lavansa. En lo alto de una cima de más de 2.ooo mts, encarada al norte, frente al Pedraforca, la estación de esquí nórdico de Tuixent-Lavansa tiene siempre buena nieve. También tiene buen aparcamiento. Una cabaña de madera asegura los mínimos servicios imprescindibles. Alquiler de material, principalmente raquetas, bar con pequeño restaurante, enfermería … En Tuixent podrá disfrutar libremente de la nieve con sus niños. O bien seguir alguno de los muchos, y sencillos, circuitos de esquí de fondo. Alquilar unas raquetas y dar una vuelta con los niños. Una experiencia que les gustará seguro. También pueden llegar por la carretera del embalse de la Llosa, de Solsona hacia Sant Llorenç de Morunys, y continuar hacia luego hasta La Coma i La Pedra, y después hacia Coll de Port. Para dormir tenéis muy buenos alojamientos. Desde el refugio básico del Coll de Port, apto para familias numerosas y grupos familiares, que también es restaurante, hasta lugares tan encantadores como el Hotel Fuentes del Cardener. Para comer, aparte del restaurante de la misma estación, del de Coll de Port, y del Fuentes del Cardener, les recomendamos los que hay en el pueblo de Tuixent. Especialmente El Rebost del Pirineo – Can Gabriel. Buenísima cocina y unas habitaciones familiares, sencillas, pero bien montadas. ¡Disfrutad de la nieve menos conocida en Tuixent – Lavansa!

Arreau


arreau

Arreau és una petita ciutat del Pirineu de França, capital d’una zona anomenada dels quatre valls. De fet és la capital del Vall d’Aure però si que és veritat que, des d’Arreau, et pots moure molt fàcilment per quatre preciosos valls pirinencs. És per aquesta raó que Arreau és un dels nostres destins preferits. Ens encanta aquesta petita vila i intentarem explicar-vos el perquè. Arreau és una cucada. Un poblet gran de cases velles, decadents algunes, amb una esglèsia romànico-gòtica molt interessant. El casc urbà, medieval, té un parell o tres de cases del segle XVI amb entramats de fusta, entre les que destaca l’anomenada casa Lys, que val la pena veure. L’ajuntament, (a la foto), està al costat d’un dels dos rius que creuen Arreau i, enfilat sobre les seves columnes, hostatja el mercat. Una serradora del XVII, amb la represa i el canal, un parell de ponts graciosos damunt l’aigua… què voleu que us diem, ens encanta. Des d’Arreau teniu multitud d’excursions a fer. D’estiu o de tardor com les dels llacs de Neouvielle, impressionant retaure d’altíssima muntanya. O bé el suau vall de Louron, amb el llac de Genós i el relax de Balnea. A la tardor és una simfonia de colors. O els mítics colls de Peyresourde o d’Aspin, fites ciclistes, destí i repte automovilístic. O els poblets encantadors de la zona, alguns amb esglèsies romàniques de mèrit, com Sarracolín. Tots aquests destins mai més lluny de 50 kms. I molts a només una vintena. A l’hivern la neu ho cobreix tot. És l’hora de l’esquí. Hi ha diverses estacions, totes desconegudes del gran públic, totes molt familiars. Totes properes, com Piau-Engaly o Saint Lary Soulan. A la primavera els verds més tendres i les flors inunden les valls. L’aire és amable. Potser el moment de fer més kilòmetres i arribar fins Lourdes, o fins el Tourmalet, o al Pic de Midi, més enlaire encara que el coll altiu. Potser Arreau ens agrada pel seu hotel, l’hotel d’Anglaterre, amb el seu luxós refinament, un pel extrany a casa nostra. Amb els seus menús cuidats, el seu ambient glamurós, la seva cuina refinadíssima. Bé, què voleu que us diguem més… ens agrada Arreau.

Arreau es una pequeña ciudad del Pirineo de Francia, capital de una zona llamada de los cuatro valles. De hecho es la capital del Valle de Aure pero si que es verdad que, desde Arreau, te puedes mover muy fácilmente por cuatro preciosos valles pirenaicos. Es por esta razón que Arreau es uno de nuestros destinos favoritos. Nos encanta esta pequeña villa y intentaremos explicar el porqué. Arreau es una cucada. Un pueblo grande de casas viejas, decadentes algunas, con una iglesia románico-gótica muy interesante. El casco urbano, medieval, tiene un par o tres de casas del siglo XVI con entramados de madera, entre las que destaca la llamada casa Lys, que vale la pena ver. El ayuntamiento, (en la foto), está al lado de uno de los dos ríos que cruzan Arreau y, encaramado sobre sus columnas, hospeda el mercado. Un aserradero del XVII, con la presa y el canal, un par de puentes graciosos sobre el agua … qué queréis que os digamos más, nos encanta. Desde Arreau teneis multitud de excursiones para hacer. De verano o de otoño, como las de los lagos de Neouvielle, impresionante retablo de altísima montaña. O bien el suave valle de Louron, con el lago de Genos y el relax de Balnea. En otoño es una sinfonía de colores. O los míticos puertos de Peyresourde o Aspin, hitos ciclistas, destino y reto automovilístico. O los pueblecitos encantadores de la zona, algunos con iglesias románicas de mérito, como Sarracolín. Todos estos destinos nunca estaran más lejos de 50 kms. Y muchos a sólo una veintena. En invierno la nieve lo cubre todo. Es la hora del esquí. Hay varias estaciones, todas desconocidas del gran público, todas muy familiares. Todas cercanas, como Piau-Engaly o Saint Lary Soulan. En primavera los verdes más tiernos y las flores inundan los valles. El aire es amable. Quizás el momento de hacer más kilómetros y llegar hasta Lourdes, o el Tourmalet, o el Pico de Midi. Quizá Arreau nos gusta por su hotel, el hotel de Anglaterre, con su lujoso refinamiento, un poco extraño en España. Con sus menús cuidados, su ambiente glamuroso, su cocina refinadísima. Bueno, qué queréis que os digamos más … nos gusta Arreau.

Rasos de Peguera


rasos

Els Rasos de Peguera és una estació d’esquí, desconeguda del gran públic i abandonada per les grans cadenes hoteleres i la publicitat, te grans atractius. En citaré només uns quants. Primer és una estació d’esquí familiar, molt familiar. Allà només hi trobareu pares i mares, amb els seus fills i filles, bon ambient i ganes de passar-ho bé. Res de grans aglomeracions de gent, forfaits, remuntadors, cues i nervis. Segon és una estació planera, sense greus perills, sense pistes negres, amb molt d’espai pels trineus i les raquetes, amb pendents suaus i amables. Ningú molesta ningú. Tercer és una les estacions, amb neu, més propera a Barcelona. En distància, 120 km. i en temps: 1hora i mitja. Poc més.  Perquè teniu autopista de Barcelona fins a Berga, i només us queden 20 km. més d’una bona i bellíssima carretera d’alta muntanya, amb uns paisatges encantadors, inèdits. Quarta és molt natural. No hi han grans hotels, restaurants, remuntadors. El paisatge és quasi verge. Boscos intocats. Vistes espectaculars damunt del Pirineu i la Catalunya Central. Aneu-hi per la C-58 i la C-16 en direcció al Túnel del Cadí. Passeu Berga i uns kms. després preneu la sortida, a mà esquerra, en direcció a Sant Llorenç de Morunys. Després seguiu els indicadors cap als Rasos de Peguera. No cal arribar a dalt de tot per disfrutar de la neu. Hi ha racons maravellosos. Per dinar podeu visitar Els Roures, al km 4. de la carretera Berga els Rasos. Carn a la Brasa. Gran i ampli. Millor reservar. També ofereixen apartaments familiars de muntanya. Si voleu quelcom més refinat: Cal Nen. Cuina catalana amb un toc francès. Molta amabilitat. És una casa fonda. També tenen habitacions. Difícil de trobar. Gireu a mà dreta, seguint l’indicador, al km. 1 de la carretera de Berga  als Rasos. Tots dos fan cuina del Bergedà. A Berga mateix teniu també bons restaurants i hotels.

Los Rasos de Peguera es una estación de esquí, desconocida del gran público y abandonada por las grandes cadenas hoteleras y la publicidad, que tiene grandes atractivos. Citaré sólo unos cuantos. Primero es una estación de esquí familiar, muy familiar. Allí sólo encontrará padres y madres, con sus hijos e hijas, buen ambiente y ganas de pasarlo bien. Nada de grandes aglomeraciones de gente, forfaits, remontes, colas y nervios. Segundo es una estación sencilla, sin graves peligros, sin pistas negras, con mucho espacio para los trineos y las raquetas, con pendientes suaves y amables. Nadie molesta a nadie. Tercero es una las estaciones, con nieve, más cercana a Barcelona. En distancia, 120 km. y en tiempo: 1 hora y media. Poco más. Porque tiene autopista de Barcelona hasta Berga, y sólo te quedan 20 km. además de una buena y bellísima carretera de alta montaña, con unos paisajes encantadores, inéditos. Cuarta es muy natural. No hay grandes hoteles, restaurantes, remontes. El paisaje es casi virgen. Bosques intocados. Vistas espectaculares sobre el Pirineo y la Catalunya Central. Para llegar hay que ir por la C-58 y la C-16 en dirección al Túnel del Cadí. Pasado Berga y unos kms. después se toma la salida, a mano izquierda, en dirección a Sant Llorenç de Morunys. Después siga los indicadores hacia los Rasos de Peguera. No hay que llegar arriba de todo para disfrutar de la nieve. Hay rincones maravillosos. Para comer puede visitar Los Robles, en el km 4. de la carretera Berga los Rasos. Carne a la Brasa. Grande y amplio. Mejor reservar. También ofrecen apartamentos familiares de montaña. Si desea algo más refinado: Cal Nen. Cocina catalana con un toque francés. Mucha amabilidad. Es una casa fonda. También tienen habitaciones. Difícil de encontrar. Girar a mano derecha, siguiendo el indicador, en el km. 1 de la carretera de Berga a Rasos. Ambos hacen cocina del Bergedà. En Berga mismo tiene también buenos restaurantes y hoteles.

Port-bou


Port-bou és la darrera població de la Catalunya que va quedar dins l’estat espanyol arrel de la Pau dels Pirineus, l’any 1659. Està a tocar de les terres germanes de la Catalunya Nord, que van quedar lligades a França. Té una platja de grans còdols, d’aigües netes, i una estació de ferro de principis del segle XX, on podreu veure trens d’aquí i d’allà. La carretera que hi mena, des de Llançà és molt bonica, per les vistes sobre el mar, i la que porta a Cervera també. Podeu passar-hi si aneu fins a la Costa Vermella, a Cotlliure, per exemple.

Puert-Bou es la última población de la Catalunya española, tocando ya a la parte hermana de Catalunya que quedo en manos de Francia, tras la Paz de los Pirineos, en 1659. Tiene una playa de grandes guijarros, de aguas limpias, y una estación de hierro de principios del siglo XX, dónde podréis ver trenes de aquí y de allá. La carretera que llega al pueblo, desde Llançà, es muy atractiva, por las vistas sobre el mar, y la que nos lleva a Cervera también. Podéis pasar si vais hasta la Cote Vermeille, a Colliure, por ejemplo.

Puert-Bou is the last city of South Catalunya, touching already the Catalunya’s portion who France has incorpored after the Peace of Pirineos in 1659. It has a good beach of big pebbles, clean waters, and a train station of iron of beginnings of the 20th century. There you will be able to see trains of here and of there. The road that comes to the village, from Llançà, is very attractive, for the sights on the sea, and the one that takes to Cervera it’s also. You can visit it if go up to the Cote Vermeille, to Colliure, for example.

Castellbó


Castellbó fou, a l’edat mitjana, el centre d’un vescomptat impresionant que abarcava fins Andorra. Ara és un poble perdut entre els cims del Pirineu, en una vall molt ferèstega, que es conserva com si els segles no hi haguessin passat. S’hi arriba des d’Adrall, a pocs quilòmetres de la Seu d’Urgell. Les cases del poble s’apilonen dalt d’un turó coronat pel castell i l’esglèsia, moltes deshabitades, altres convertides en segona residència. Riu amunt trobareu les pistes d’esquí de Sant Joan de l’Erm, un espai d’esquí nordic ideal per anar-hi a gaudir de la neu amb la canalla. O bé per passejar-hi a l’estiu, gaudint dels boscos i els prats d’alta muntanya. Per dinar teniu diversos restaurants al poble, i a les pistes de Sant Joan de l’Erm, però nosaltres us recomanem el restaurant del club de golf d’Ansovell, a l’entrada de la vall. Bon preu i un entorn glamurós. També podeu fer uns quants forats si en sou aficionats. Podeu dormir als nombrosso allotjaments de la vall que inclouen un càmping, diverses cases rurals i un refugi familiar molt nou i molt acollidor: la Basseta.

Castellbó fue, en la edad media, el centro de un vizcondado impresionante que abarcaba hasta Andorra. Ahora es un pueblo perdido entre las cumbres del Pirineo, en un valle muy salvaje, que se conserva como si los siglos no hubieran pasado por él. Se llega desde Adrall, a pocos kilómetros de La Seu d’Urgell. Las casas del pueblo se amontonan sobre un cerro coronado por el castillo y la iglesia, muchas deshabitadas, otras convertidas en segunda residencia. Río arriba encontrará las pistas de esquí de Sant Joan de l’Erm, un espacio de esquí nórdico ideal para ir a disfrutar de la nieve con los niños. O bien para pasear por ella en verano, cruzando bosques y prados de alta montaña. Para comer tiene varios restaurantes en el pueblo y en las pistas de Sant Joan de l’Erm, pero nosotros le recomendamos el restaurante del club de golf de Ansovell, a la entrada de la Vall. Buen precio y un entorno glamuroso. También puede hacer unos cuantos golpes de golf si sois aficionados a ello.