Festa del Timbaler al Bruc


Pel poble del Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A-2. No hi parem esment. El túnel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automobilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar una tarda de dissabte, i un diumenge molt entretinguts. amb la Festa del Timbaler. Des de fa molts anys, el primer cap de setmana de juny, al poble del Bruc recordem els fets històrics del 1808. Ho fem sempre des de la cultura de la pau i de la solidaritat. Si vens a la Festa del Timbaler, hi trobaràs teatre popular al carrer, firaires, jocs tradicionals per a nens, mercat d’època, desfilada de grups de recreació històrica, trabucaires, timbalers, fira de la cervesa… I, sobretot, gent de totes les edats amb moltes ganes de gaudir d’un dia inoblidable. A la tarda de dissabte, a partir de les quatre, ja s’hi ha muntat el campament, la fira i el bar. A les sis hi haurà el timbaler infantil, i a la nit sopar i ball. El diumenge a les vuit del matí, al Coll de Can Massana, homenatge i, en tornar al poble, esmorzar gratuït al Bar del Sometent. A les 10 del matí comencen els actes del Timbaler al monument. Seguirà la galejada Trabucaire des del monument fins el pont i, a mig matí, teatre popular al carrer on es recrea la història del timbaler. Abans dinar teniu la guerra teatrelitzada davant de l’Església, seguit d’un dinar gratuït pels trabucaires al Bar del Sometent. Aquest any participaran als actes els Mossos d’Esquadra. No us perdeu el campament militar dels francesos, i el mercat del 1808, amb gran presència de firaires i artesans. També xula la fira de pagès, amb taller d’olis aromàtics i ratafies. Hi haurà molta trabucada, porteu taps per les orelles!. Bona beguda a la fira de la cervesa artesanal. Divertit pels infants el corral de gallines i altres animals de granja. No hi falta un rocòdrom d’escalada per valents i valentes: els nois i noies podran escalar en un espai adaptat. Pugeu i veureu canons, soldats, trabucaires, miquelets, sometents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoleòniques, que es faran un fart de cremar pólvora i fer soroll. El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast. Pugeu al Bruc aquest cap de setmana de juny i gaudiu de la festa del timbaler. Al Bruc hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A-2 o bé al carrer del mig, on teniu Cal Noio, força bo, recomanable. Si hi mengeu ja ens direu el què us ha semblat. Bona festa al Bruc!.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis.

El mercat de Nadal de Narbonne


Narbonne celebra un bonic mercat de Nadal. Serà del 1 al 31 de desembre de 2018. Carrers peatonals decorats, llums, una roda de fira gegant, casetes de fusta de firaires, una pista de gel, il·luminacions arreu…  Aquesta bonica ciutat celebra el Nadal de manera modesta, però xula. Ideal per una parada camí de Carcassonne, Toulouse o Montpellier. Perquè Narbonne està situada al nord de Perpinyà, no gaire lluny de Barcelona, a uns 250 kms, i s’hi arriba fàcilment per l’autopista A-7, i després per la A-9. De fet us ve de camí tant si aneu a Carcassonne o Toulouse com si aneu a Montpellier. Perquè a Narbonne s’ajunten aquestes dues autopistes. I malgrat que no és una ciutat molt turística, i està una mica bruta i deixada, Narbonne te atractius. Com ara una catedral inacabada, molt gran, brutal i magnífica, un centre antic interessant, i un canal pintoresc. Narbonne és fàcil de visitar, amb un bon aparcament subterrani a tocar del casc antic de la ciutat, no lluny de la catedral. Narbonne és molt mediterrània, amb cases de colors clars i porticons virolats. I si us calen més motius per anar a Narbonne us direm que prop d’allà podreu admirar la meravella natural dels estanys de Leucate. Aiguamolls i albuferes ben conservats, riques en flora i fauna, al costat de platges verges. O bé anar fins l’abadia de Fontfreda, meravellosa joia del Císter. O fer una ruta pel Minervois, amb les seves ciutats i pobles encantadors. O per l’alta vall del riu Orb, que tan recorda la Provença. O visitar la reserva africana de Sigean, a tocar de la ciutat. Aneu a Narbonne un cap de setmana d’aquest Nadal. Són 300 kms. Per menjar, ja ho sabeu, anem al Casino Cafeteria. N’hi dos a Narbonne, a l’entrada de la ciutat. Però si voleu dinar o sopar al centre, prop del mercat de Nadal, podeu anar, a tocar del canal de Midi, al Bistrot, un restaurant de gust típicament francès, una mica car però amb qualitat.  I per dormir amb nens al Novotel, a l’entrada sur de la vila, a tocar dels Casino. Baratet i bé.

Narbonne está situada al norte de Perpignan, y celebra del 1 al 31 de diciembre de 2018. Un bonito y sencillo mercado de Navidad. Nada del otro mundo, pero interesante. Chalets de Navidad, noria gigante, luces, pista de patinaje sobre hielo… La gente pasa de largo, por la autopista A-9, en dirección a Touolouse, Carcasonne, Montpellier o París, o hacia Italia, para ver otros mercados de Navidad, y sin prestar demasiada atención a esta ciudad del sur, un poco sucia y destartalada. Y aunque todo esto que os digo es cierto, también lo es que Narbonne tiene atractivos, aparte del mercado de Navidad. Una catedral inacabada, grande, brutal y magnífica, un casco antiguo resultón y un canal pintoresco. Narbonne és fàcil de visitar, con un buen aparcamiento subterráneo al lado mismo de la catedral. El casco antiguo de la ciudad es bonito, agradable. Muy mediterráneo. Con casas de colores claros. Narbonne fue muy importante en la edad media. Sede de un arzobispado que era el metropolitano de Cataluña hasta que se restauró Tarragona. Cerca de Narbonne podrán admirar la maravilla natural de los lagos de Leucate. Marismas y albuferas bien conservados, ricas en flora y fauna, junto a playas vírgenes. O bien pueden ir de Narbonne hasta la abadía de Fontfroide, maravillosa joya del Císter. O hacer una ruta por el Minervois, con sus ciudades y pueblos encantadores, o por el alto valle del río Orb, que tanto recuerda la Provenza. O visitar la reserva africana de Sigean, junto a la ciudad. Narbonne merece un fin de semana esta navidad. Son 300 kms. Degusten los vinos de las diversas denominaciones de origen de esta zona que ya exportaba a Roma, como los rojos Fitou, un placer para el paladar. Para comer, ya lo sabéis, vamos al Casino Cafetería. Hay dos en Narbonne. Y para dormir con niños al Novotel, en la entrada sur de la villa, cerca de los Casino.

Narbonne


Narbonne és una bonica ciutat del sud de França que no està malament per una escapada familiar, un cap de setmana, o una parada camí d’Itàlia, la Camarga, la Provença o París. El centre històric està travessat pel Canal del Midí. Allà podreu veure el palau dels Vescomtes, o la gran catedral inacabada. També un tros de la via romana que portava a Hispania.

A Narbonne vam dinar, a prop del mercat i a tocar del canal de Midi en un Bistrot de gust típicament francès, una mica car però amb qualitat. També podeu anar a un Casino Cafeteria. N’hi dos a Narbonne. I per dormir amb nens al Novotel, a l’entrada sur de la vila, a tocar dels Casino. Baratet i bé. És fàcil arribar-hi per l’autopista AP-7 i A9. Sortiu per la darrera sortida, Narbonne Nord. És millor, menys complicat. Està a només 60 kms. de Perpinyà. A Narbonne també és fàcil aparcar-hi. El mercat des Halles te un pàrquing molt proper als carrers peatonals del centre. Heu de saber que Narbonne celebra un bonic mercat de Nadal. Els carrers peatonals estan decorats, plens de llums. Hi ha una roda de fira gegant, casetes de fusta de firaires, una pista de gel, il·luminacions arreu…  Narbonne és un lloc ideal per una parada. Una vila molt mediterrània, amb cases de colors clars i porticons virolats. I si us calen més motius per anar a Narbonne us direm que prop d’allà podreu admirar la meravella natural dels estanys de Leucate. Aiguamolls i albuferes ben conservats, riques en flora i fauna, al costat de platges verges. O bé anar fins l’abadia de Fontfreda, meravellosa joia del Císter. O fer una ruta pel Minervois, amb les seves ciutats i pobles encantadors. O per l’alta vall del riu Orb, que tan recorda la Provença. O visitar la reserva africana de Sigean, a tocar de la ciutat. Aneu a Narbonne un cap de setmana. Són 250 kms.

Narbonne está situada al norte de Perpignan. La gente pasa de largo, por la autopista A-9, en dirección a Touolouse, Carcasonne, Montpellier o París, o hacia Italia, sin prestar demasiada atención a esta ciudad del sur, un poco sucia y destartalada. Y aunque todo esto que os digo es cierto, también lo es que Narbonne tiene atractivos. Una catedral inacabada, grande, brutal y magnífica, un casco antiguo resultón y un canal pintoresco. Narbonne és fàcil de visitar, con un buen aparcamiento subterráneo al lado mismo de la catedral. El casco antiguo de la ciudad es bonito, agradable. Muy mediterráneo. Con casas de colores claros. Narbonne fue muy importante en la edad media. Sede de un arzobispado que era el metropolitano de Cataluña hasta que se restauró Tarragona. Cerca de Narbonne podrán admirar la maravilla natural de los lagos de Leucate. Marismas y albuferas bien conservados, ricas en flora y fauna, junto a playas vírgenes. O bien pueden ir de Narbonne hasta la abadía de Fontfroide, maravillosa joya del Císter. O hacer una ruta por el Minervois, con sus ciudades y pueblos encantadores, o por el alto valle del río Orb, que tanto recuerda la Provenza. O visitar la reserva africana de Sigean, junto a la ciudad. Narbonne merece un fin de semana esta navidad. Son 300 kms. Degusten los vinos de las diversas denominaciones de origen de esta zona que ya exportaba a Roma, como los rojos Fitou, un placer para el paladar. Para comer, ya lo sabéis, vamos al Casino Cafetería. Hay dos en Narbonne. Y para dormir con niños al Novotel, en la entrada sur de la villa, cerca de los Casino.

Mercat de Nadal a Narbonne


Narbonne celebra un bonic mercat de Nadal. Serà del 9 de desembre al 7 de gener. Carrers peatonals decorats, llums, una roda de fira gegant, casetes de fusta de firaires, una pista de gel, il·luminacions arreu…  Aquesta bonica ciutat celebra el Nadal de manera modesta, però xula. Ideal per una parada camí de Carcassonne, Toulouse o Montpellier. Perquè Narbonne està situada al nord de Perpinyà, no gaire lluny de Barcelona, a uns 250 kms, i s’hi arriba fàcilment per l’autopista A-7, i després per la A-9. De fet us ve de camí tant si aneu a Carcassonne o Toulouse com si aneu a Montpellier. Perquè a Narbonne s’ajunten aquestes dues autopistes. I malgrat que no és una ciutat molt turística, i està una mica bruta i deixada, Narbonne te atractius. Com ara una catedral inacabada, molt gran, brutal i magnífica, un centre antic interessant, i un canal pintoresc. Narbonne és fàcil de visitar, amb un bon aparcament subterrani a tocar del casc antic de la ciutat, no lluny de la catedral. Narbonne és molt mediterrània, amb cases de colors clars i porticons virolats. I si us calen més motius per anar a Narbonne us direm que prop d’allà podreu admirar la meravella natural dels estanys de Leucate. Aiguamolls i albuferes ben conservats, riques en flora i fauna, al costat de platges verges. O bé anar fins l’abadia de Fontfreda, meravellosa joia del Císter. O fer una ruta pel Minervois, amb les seves ciutats i pobles encantadors. O per l’alta vall del riu Orb, que tan recorda la Provença. O visitar la reserva africana de Sigean, a tocar de la ciutat. Aneu a Narbonne un cap de setmana d’aquest Nadal. Són 300 kms. Per menjar, ja ho sabeu, anem al Casino Cafeteria. N’hi dos a Narbonne. I per dormir amb nens al Novotel, a l’entrada sur de la vila, a tocar dels Casino. Baratet i bé.

Narbonne está situada al norte de Perpignan, y celebra del 9 de diciembre al 7 de enero, un bonito y sencillo mercado de Navidad. Nada del otro mundo, pero interesante. Chalets de Navidad, noria gigante, luces, pista de patinaje sobre hielo… La gente pasa de largo, por la autopista A-9, en dirección a Touolouse, Carcasonne, Montpellier o París, o hacia Italia, para ver otros mercados de Navidad, y sin prestar demasiada atención a esta ciudad del sur, un poco sucia y destartalada. Y aunque todo esto que os digo es cierto, también lo es que Narbonne tiene atractivos, aparte del mercado de Navidad. Una catedral inacabada, grande, brutal y magnífica, un casco antiguo resultón y un canal pintoresco. Narbonne és fàcil de visitar, con un buen aparcamiento subterráneo al lado mismo de la catedral. El casco antiguo de la ciudad es bonito, agradable. Muy mediterráneo. Con casas de colores claros. Narbonne fue muy importante en la edad media. Sede de un arzobispado que era el metropolitano de Cataluña hasta que se restauró Tarragona. Cerca de Narbonne podrán admirar la maravilla natural de los lagos de Leucate. Marismas y albuferas bien conservados, ricas en flora y fauna, junto a playas vírgenes. O bien pueden ir de Narbonne hasta la abadía de Fontfroide, maravillosa joya del Císter. O hacer una ruta por el Minervois, con sus ciudades y pueblos encantadores, o por el alto valle del río Orb, que tanto recuerda la Provenza. O visitar la reserva africana de Sigean, junto a la ciudad. Narbonne merece un fin de semana esta navidad. Son 300 kms. Degusten los vinos de las diversas denominaciones de origen de esta zona que ya exportaba a Roma, como los rojos Fitou, un placer para el paladar. Para comer, ya lo sabéis, vamos al Casino Cafetería. Hay dos en Narbonne. Y para dormir con niños al Novotel, en la entrada sur de la villa, cerca de los Casino.

Festa del Timbaler al Bruc


Pel poble del Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A-2. No hi parem esment. El túnel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automobilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar una tarda de dissabte, i un diumenge molt entretinguts. A la tarda de dissabte, a partir de les quatre, hi ha muntat el campament, la fira i el bar. A les sis hi haurà el timbaler infantil, i a la nit sopar i ball. El diumenge a les vuit del matí, al Coll de Can Massana, homenatge i, en tornar al poble, esmorzar gratuït al Bar del Sometent. A les 10 del matí comencen els actes del Timbaler al monument. Seguirà la galejada Trabucaire des del monument fins el pont i, a mig matí, teatre popular al carrer on es recrea la història del timbaler. Abans dinar teniu la guerra teatrelitzada davant de l’Església, seguit d’un dinar gratuït pels trabucaires al Bar del Sometent. Aquest any participaran als actes els Mossos d’Esquadra. No us perdeu el campament militar dels francesos, i el mercat del 1808, amb gran presència de firaires i artesans. També xula la fira de pagès, amb taller d’olis aromàtics i ratafies. Hi haurà molta trabucada, porteu taps per les orelles!. Bona beguda a la fira de la cervesa artesanal. Divertit pels infants el corral de gallines i altres animals de granja. No hi falta un rocòdrom d’escalada per valents i valentes: els nois i noies podran escalar en un espai adaptat. Pugeu i veureu canons, soldats, trabucaires, miquelets, sometents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoleòniques, que es faran un fart de cremar pólvora i fer soroll. El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast. Pugeu al Bruc aquest cap de setmana de juny i gaudiu de la festa del timbaler. Al Bruc hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A-2 o bé al carrer del mig, on teniu Cal Noio, força bo, recomanable. Si hi mengeu ja ens direu el què us ha semblat. Bona festa al Bruc!.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis.

El timbaler al Bruc


bruc

Pel poble del Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A-2. No hi parem esment. El tunel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automovilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar un dia molt entretingut. El dissabte 4 de juny de 2016, a la tarda, a partir de les quatre, s’instal·la el campament militar dels francesos, i un mercat del 1808, amb gran presència de firaires i artesans. També una fira de pagès, amb taller d’olis aromàtics i ratafies. Hi haurà la trabucada, porteu taps per les orelles, i una fira de la cervesa artesanal. Així mateix un corral de gallines i altres animals de granja. un rocòdrom d’escalada per valents i valentes: els nois i noies podran escalar en un espai adaptat. A partir de les 17 hores comença el timbaler infantil, seguit del sopar del Timbaler, a preus populars, i un concert de la Coral Moixerigues. El diumenge hi ha emorzar del sometent, també molt popular i bé de preu. El campament militar dels francesos es podrà visitar tot el dia, i el mercat de 1808, també. Es repetiran la fira de pagès i el taller d’olis aromàtics i ratafies, la trabucada, la fira de la cervesa i el corral de gallines i altres animals de granja. Hi haurà, a més, uns jocs de fira d’antany, amb cavallets d’època i una barca de fusta. Continua l’escalada. Tot el dia desfilada de grups històrics i teatrals des del monument fins a la Plaça, i representacions teatrals. Es podran fer visites guiades a l’església de Santa Maria, romànica del segle XI, amb boniques pintures a l’interior, i al Museu de la Muntanya i l’escalada de Montserrat, de 10.30h a 14h. Pugeu i veureu canons, soldats, trabucaires, miquelets, somatents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoloniques, que es faran un fart de cremar pólvora i fer soroll. El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast. Pugeu al Bruc aquest cap de setmana de juny i disfruteu de la festa del timbaler. Al Bruc hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A-2 o bé al carrer del mig, on teniu Cal Noio, força bo, recomanable. Si hi mengeu ja ens direu el què us ha semblat. Bona festa al Bruc!.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis.

El Timbaler del Bruc


Festa_Timbaler_Bruc 2015

Pel Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A2. No hi parem esment. El túnel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automobilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar un dia molt entretingut. Pel juny s’hi fa una reconstrucció històrica de les batalles del Bruc. Canons, soldats, trabucaires, miquelets, somatents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoloniques, es fan un fart de cremar pólvora i fer soroll. A més hi ha molts actes paral·lels: fires, trobades… El dissabte 6 de juny hi haurà concentració dels sometents catalans i recreació de les batalles de can Massana, i una desfilada infantil fins al monument al Timbaler, amb ofrena. El diumenge 7 de juny, que és el dia fort, teniu l’esmorzar del sometent, amb desfilada fins al monument al Timbaler i ogrena floral i revista de grups de recreació històrica napoleònica, amb grups de teatre, trabucaires, soldats a cavall i actuació de grups folklòrics. Inclou representacions teatrals històriques, com ara l’emboscada dels sometents, l’exèrcit francès, el campament dels francesos, la preparació per la batalla i conseqüències de la retirada dels francesos. Es complementa amb un mercat del 1808 amb presència d’artesans i demostracions en directe d’oficis d’inicis del segle XIX. A més hi haurà grups de timbalers i bandes de tambors i trabucaires, i una trobada internacional de grups de recreació napoleònica. El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast per fer-hi bones rutes. A més teniu l’esglèsia de Santa Maria, amb unes pintures gòtiques del primer gòtic, casals com Can Casas o Can Díez, el castell de la Guàrdia i Sant Pau Vell com a atractius turístics suplementaris. Pugeu al Bruc el segon cap de setmana de juny i disfruteu de la festa del timbaler. No hem dinat ni dormit mai al Bruc, perquè només hem anat a la festa en una matinal o una tarda. Però hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A2. Al carrer del mig hi ha Cal Noio i Cal Xico. Si hi mengeu ja ens direu el què. Mireu-vos la pàgina web de turisme de l’Anoia.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis. Leed la página web de turismo de la Anoia.

Viu la Font Picant!


La font Picant d’Argentona és un bonic racó del Parc Natural de la Serralada Litoral del Maresme. És un punt de trobada i lleure familiar ben típic, i fa uns anys encara ho era més. L’aigua de la font, picant, torna a rajar després d’un bon grapat d’anys tancada i seca. En altres temps hi arribà a haver en aquest lloc un balneari on hi acudia la burgesia de Mataró i Barcelona. Recordo haver-hi anat, de ben petit, agafant amb el meu pare el tramvia que anava de la capital del Maresme fins la vila d’estiueig d’Argentona. M’ha quedat gravat a foc el record del taulell de pedra on uns operaris venien els gots d’aigua amb bombolletes a un preu mòdic. Estava boníssima!. Tancada tota activitat l’indret caigué en un abandonament absolut. Ara, amb un petit rentat de cara, l’espai torna a reviure, molt lluny de les glòries pretèrites, però amb certa dignitat. Podeu pujar-hi a passejar, a caminar, fent la ruta de les fonts d’Argentona que inclou també la font del ferro o la de l’Esquirolet, o amb bici. Si us fa gràcia d’anar-hi heu de saber que trobareu obert el parc de la font cada dia  de 9 del matí a les 18 hores. De la font raja aigua picant, directa de la mina, si bebeu de les boques laterals. Si ho feu de l’aixeta central serà aigua normal de la xarxa pública. Si pujeu a la font el darrer cap de setmana de maig trobareu, durant tot el matí de diumenge, una nova edició del “Viu El Parc“. Aquesta divertida proposta inclou un munt d’activitats per infants, com ara un circuit d’aventura al bosc amb pont penjat, rocòdrom i una tirolina, o bé un taller de tir amb arc. També promet el circuit de Segways que us permetrà de provar aquest vehicle de dues rodes tan original. A més podreu gaudir de diversos tallers de natura, i de jocs fets a partir de material de rebuig. Tancarà la matinal un espectacle de teatre de titelles. Ja ho sabeu, natura i activitats en un espai emblemàtic del poble d’Argentona. Arribareu a la Font Picant agafant l’autopista C-32, fins l’entrada de Mataró, i desviar-se just abans, per l’autopista C-60, camí de Granollers. No fareu un parell de kms. que ja pendreu, a mà dreta, la sortida d’Argentona. A la rotonda d’entrada, i la següent, cal pendre la B-502, en direcció Vilassar de Mar i Cabrera. Uns metres per aquesta carretera urbana i ja podeu desviar-vos, a mà dreta, pel mig dels carrers d’una urbanització de casetes i xalets, pel carrer de Cires amunt fins veure ja la massa verda del bosc de la font a mà esquerra. No lluny de la font teniu el restaurant Baladia, un lloc encantador, però amb molta activitat de casaments. Si no us agraden els esdeveniments festius, aneu al centre del poble, al Celler d’Argentona. Un clàssic, rústic i encantador. Els Caçadors és a la mateixa carretera de Vilassar, 16, tel: 937 56 13 21. I Ca la Dorotea, un espai jove, al Carrer Gran, 28, tel: 937 97 02 84. Finalment recomanar també el Racó d’en Binus, al carrer Puig i Cadafalch, 14, tel: 937 97 04 64.

La fuente Picante de Argentona es un bonito rincón del Parque Natural de la Serralada Litoral del Maresme. Es un punto de encuentro y ocio familiar bien típico, y hace unos años todavía lo era más. El agua de la fuente, picante, vuelve a manar tras un buen puñado de años cerrada y seca. En otros tiempos llegó a haber en este lugar un balneario donde acudía la burguesía de Mataró y Barcelona. Recuerdo haber ido, de pequeño, cogiendo con mi padre el tranvía que iba de la capital del Maresme hasta la villa de veraneo de Argentona. Me ha quedado grabado a fuego el recuerdo del mostrador de piedra donde unos operarios vendían los vasos de agua con burbujas a un precio módico. ¡Estaba buenísima!. Cerrada toda actividad en el lugar cayó en un abandono absoluto. Ahora, con un pequeño lavado de cara, el espacio vuelve a revivir, muy lejos de las glorias pretéritas, pero con cierta dignidad. Pueden subir a pasear, a caminar, haciendo la ruta de las fuentes de Argentona, que incluye también la fuente del hierro o la del ardilla, o en bici. Si os hace gracia ir debéis saber que encontraréis abierto el parque de la fuente todos los días de 9 de la mañana a las 18 horas. De la fuente mana agua picante, directa de la mina, si bebéis de las bocas laterales. Si lo haceis del grifo central será agua normal de la red pública. Si subís a la fuente el último fin de semana de mayo encontrareis durante toda la mañana del domingo, una nueva edición del “Vive El Parque”. Esta divertida propuesta incluye un montón de actividades para niños, como un circuito de aventura en el bosque con puente colgante, rocódromo y una tirolina, o bien un taller de tiro con arco. También promete el circuito de Segways que os permitirá probar este vehículo de dos ruedas tan original. Además se podrá disfrutar de diversos talleres de naturaleza, y de juegos hechos a partir de material de desecho. Cerrará la matinal un espectáculo de teatro de títeres. Ya lo sabéis, naturaleza y actividades en un espacio emblemático del pueblo de Argentona. Llegaréis a la Fuente Picante cogiendo la autopista C-32, hasta la entrada de Mataró. Hay que desviarse justo antes, por la autopista C-60, camino de Granollers. No haréis un par de kms. que ya tomaréis, a mano derecha, la salida de Argentona. En la rotonda de entrada, y la siguiente, hay que seguir la B-502, en dirección Vilassar de Mar y Cabrera. Unos metros por esta carretera urbana y ya podéis desviaros, a mano derecha, por enmedio de las calles de una urbanización de casitas y chalets, por la calle de Cires arriba hasta ver ya la masa verde del bosque de la fuente a mano izquierda. No lejos de la fuente está el restaurante Baladia, un lugar encantador, pero con mucha actividad de bodas. Si no les gustan los eventos festivos, vayan al centro del pueblo, al Celler de Argentona. Un clásico, rústico y encantador. Los Cazadores está en la misma carretera de Vilassar, 16, tel: 937 56 13 21. Y Ca la Dorotea, un espacio joven, en la Calle Gran, 28, tel: 937 97 02 84. Finalmente recomendamos también el Racó d’en Binu, en la calle Puig i Cadafalch, 14, tel: 937 97 04 64.

Viu el parc a Badalona!


La campanya «Viu el parc» promoguda per l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona arriba a la Serralada de Marina, a Badalona i Tiana. Aquesta campanya és fantàstica per a les famílies amb infants. Tot son activitats lúdiques i divertides, però amb un fons pedagògic important, creatives, que es desenvolupen en parcs naturals maravellosos, arreu de Catalunya. Podem demanar més?. En aquesta diada a la Serralada de Marina, hi ha dos actes centrals, una matinal al parc i l’anomenada Nit d’estels. Aquests actes tindran lloc el cap de setmana del 16 i 17 d’abril. Així, el dissabte 16 d’abril, a l’Observatori Astronòmic de Tiana el protagonista serà el cel nocturn i la seva descoberta en la ja tradicional “Nit d’estels”, a càrrec dels astrònoms de la Diputació. Atenció, les places són limitades!. Truqueu ja!. Cal reserva prèvia al 932 157 411. El diumenge 17 d’abril se celebra la matinal al parc, amb molts espectacles, tallers, jocs i altres, com ara Puck, el cinema més petit del món, els colors de monstre, el taller de Natuscopis, les escultures-joc de QuiSapQuè, els tallers de natura i l’espectacle de Binixiflat. Tot això serà al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que fa jornada de portes obertes, i a partir de les 10 del matí. Si voleu saber-ne més cliqueu aquest enllaç. Si decidiu venir, i passar tot el dia a Badalona, podeu fer encara més coses. Per exemple fer una detinguda visita al cenobi gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, que com hem dit estarà de portes obertes. O podeu completar el dia, si sou una família d’excursionistes, pujant al jaciment iber del Puig Castellar, des de l’esplanada del monestir. O rondar pel paratge natural del Torrent de les Bruixes, molt desconegut. Si preferiu marxar de l’entorn de Sant Jeroni, baixeu a la vila de Badalona, está molt aprop, te una platja bellíssima, i un Museu amb una ciutat romana a sota. El millor accés a Sant Jeroni és per la Ronda de Dalt o la Ronda Litoral fins el Nus de la Trinitat, on cal agafar la B-20 en direcció Badalona fins la sortida 2, la de Sta. Coloma. Continueu recte per l’ Av. Pallaresa, i en el 6è semàfor heu de girar a la dreta, i seguidament, en el primer creuament girar a l’esquerra. Uns 300 mts més endavant trobareu, a mà esquerra, un camí de terra que indica Parc de la Serralada de Marina, Sant Jeroni. Preneu-lo. Veureu l’esbelta torre de la casa Pallaresa, continueu un parell de kms. fins l’esplanada del monestir. La festa és a tocar!

La campaña «Vive el parque» promovida por el Área de Espacios Naturales de la Diputación de Barcelona llega a la Sierra de Marina, a Badalona y Tiana. Esta campaña es fantástica para las familias con niños. Todo son actividades lúdicas y divertidas, pero con un fondo pedagógico importante, creativas, que se desarrollan en parques naturales maravillosos, en toda Cataluña. ¿Podemos pedir más?. En este día, en la Sierra de Marina, hay dos actos centrales, una matinal en el parque y la llamada Noche de estrellas. Estos actos tendrán lugar el fin de semana del 16 y 17 de abril. Así, el sábado 16 de abril, en el Observatorio Astronómico de Tiana el protagonista será el cielo nocturno y su descubrimiento en la ya tradicional “Noche de estrellas”, a cargo de los astrónomos de la Diputación. ¡Atención, las plazas son limitadas!. ¡Llamen ya!. Se requiere reserva previa al 932 157 411. El domingo 17 de abril se celebra la matinal en el parque, con muchos espectáculos, talleres, juegos y otros, como Puck, el cine más pequeño del mundo, los colores de monstruo, el taller de Natuscopis, las esculturas-juego de QuiSapQuè , los talleres de naturaleza y el espectáculo de Binixiflat. Todo esto será en el monasterio de San Jerónimo de la Murtra, que hace jornada de puertas abiertas, ya partir de las 10 de la mañana. Si quieren saber más hagan clic en este enlace. Si deciden venir, y pasar todo el día en Badalona, ​​pueden hacer aún más cosas. Por ejemplo una detenida visita al cenobio gótico de San Jerónimo de la Murtra, que como hemos dicho estará de puertas abiertas. O pueden completar el día, si sois una familia de excursionistas, subiendo al yacimiento íbero del Puig Castellar, desde la explanada del monasterio. O rondar por el paraje natural del Torrent de les Bruixes, muy desconocido. Si prefieren marcharse del entorno de San Jerónimo, habrá que bajar a la villa de Badalona, ​​está muy cerca, tiene una playa bellísima, y ​​un Museo con una ciudad romana abajo. El mejor acceso a San Jerónimo es por la Ronda de Dalt o la Ronda Litoral hasta el Nudo de la Trinidad, donde hay que tomar la B-20 en dirección Badalona hasta la salida 2, la de Santa. Coloma. Sigan recto por la Av. Pallaresa, y en el 6 º semáforo deben girar a la derecha, y seguidamente, en el primer cruce girar a la izquierda. Unos 300 mts más adelante encontrarán, a mano izquierda, un camino de tierra que indica Parque de la Serralada de Marina, San Jerónimo. Tomadlo. Verán la esbelta torre de la casa Pallaresa. Continúen un par de kms. hasta la explanada del monasterio.

La festa del timbaler del Bruc


bruc

Pel Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A2. No hi parem esment. El tunel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automovilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar un dia molt entretingut. Pel juny s’hi fa una reconstrucció històrica de les batalles del Bruc. Canons, soldats, trabucaires, miquelets, somatents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoloniques, es fan un fart de cremar pólvora i fer soroll. A més hi ha molts actes paral·lels: fires, trobades… El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast per fer-hi bones rutes. A més teniu l’esglèsia de Santa Maria, amb unes pintures gòtiques del primer gòtic, casals com Can Casas o Can Díez, el castell de la Guàrdia i Sant Pau Vell com a atractius turístics suplementaris. Pugeu al Bruc el segon cap de setmana de juny i disfruteu de la festa del timbaler. No hem dinat ni dormit mai al Bruc, perquè només hem anat a la festa en una matinal o una tarda. Però hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A2. Al carrer del mig hi ha Cal Noio i Cal Xico. Si hi mengeu ja ens direu el què. Mireu-vos la pàgina web de turisme de l’Anoia.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis. Leed la página web de turismo de la Anoia.