Loutra Elenis


Loutra Elenis és un bonic poble de platja. Està molt ben situat, al Peloponès, en la costa del mar Egeu i no lluny del canal i la ciutat de Corint. Tampoc està gaire allunyat d’Atenes, una hora en cotxe, bus o tren. Us recomanem Loutra Elenis com a centre d’excursions per Grècia perquè és una vila arran de mar, amb una bona platja on remullar-se, d’aigües netes i calentes. Allà trobareu molts restaurants a peu d’aigua, però ben arran. Una passada. Nosaltres dinàrem en un a la mateixa platja del poble, el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo. Dormirem també al mateix poble, que com hem dit no és gaire lluny d’Atenes, uns 80 kms, ni de Corint, uns 10 kms, ni de les atraccions de la zona com ara com ara el teatre d’Epidaure, a uns 40 kms. al sud, seguint la costa. Ho vam fer als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Loutra Elenis es un buen centro de vacaciones para visitar Grecia. Este encantador pueblo playero está situado a solo 10 kms de Corinto y a 80 de Atenas, en la ribera del mar Egeo, en el Peloponeso. Tiene unas playas fantásticas, de un azul cielo intenso, transparentes. Los restaurantes de esta población estan literalmente en el agua. Una pasada. Podeis ir al restaurante Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna griega espectacular. Para dormir recomendamos los Mirella Studios, regentados per la señora Anastasia. Trato familiar y cala privada.

 

 

Epidaure


Epidaure és mundialment conegut pel seu impressionant teatre antic. No és una ruïna ni molt menys. Està com fet de quatre dies, conservant elements que altres teatres de Grècia, o d’altres llocs del món, conserven. És molt gran, ben construït, amb un disseny perfecte, molt modern fins i tot. Malgrat la seva mida descomunal, la quantitat de seients i l’alçada de vertígen, es pot escoltar perfectament allò que es diu a l’escena. Arribar-hi és fàcil. Està situat al Peloponès, no gaire lluny de la costa del mar Egeu i de la ciutat de Nauplia. La carretera d’accés és bona i l’aparcament molt gran, amb bones ombres. Hi ha tota mena de serveis tot i que no hi ha cap ciutat allà mateix. A més del teatre en el mateix, podeu veure el petit museu, que no val gaire la pena, i les restes, molt fetes malbé, del santuari d’Asclepi, a qui estava dedicat tot el complexe. No deixeu passar Epidaure, cal veure’l si feu una ruta per Grècia!.


Per dinar us recomanem anar cap a la costa, cap a l’Epidaure modern, una vila arran de mar, amb una bona platja on remullar-se. A l’interior fa molta calor. Allà trobareu molts restaurants a peu d’aigua. Nosaltres vam tornar a Loutra Elenis a dinar. Ho ferem a la platja del poble, al restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo. Dormiem al mateix poble, que no és gaire lluny d’Epidaure, a uns 40 kms. al nord seguint la costa. Ho feiem als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Epidauro y su teatro son un destino inexcusable si vais a Grècia. Perfectamente diseñado y conservado, os impresionará su tamaño y su acústica. No dejeis de ver Epidauro en una ruta por el Peloponeso griego.

Les Ciclades


Les illes Ciclades son el paradís. Dit això, podem tancar aquí l’article. Però no volem deixar-vos amb el dubte de si val la pena travessar el Mediterrà per anar-hi. Ja us ho diem: val la pena. Situades al centre del mític mar Egeu, aquestes illes són el compendi, la quintaessència, el millor que pot oferir la Mediterrània. Són un destí universal, un lloc on cal anar, on s’ha d’anar, com a mínim un cop a la vida. A les Ciclades hi ha illes per a tots els gustos. Nosaltres us explicarem el nostre periple, durant unes llargues, llargues vacances. Les Cíclades tenen uns trets comuns a totes: les cases blanques, les platges paradisíaques, una terra agreste, abrupta, sense vegetació, el sol poderós, y vent constant. També l’animació tothora, dins les viles medievals de carrers estrets. O el monestirs penjats dalt de turons, plens d’or i d’imatges. Pobles amb ports esplèndits, plens de barques de pesca carregades d’esponges, que porten a terra un peix boníssim. De vinyes que elaboren un vi de retsina que fa embogir, ideal per les seves nits d’estiu, impagables, amb olor de mar i de sal. Cadescuna de les illes, però, conserva un tresor amagat. Per exemple la petita i preciosa Tinos. Un destí molt familiar. Amb pocs turistes i unes platges d’ensomni. Aquesta és una illa santuari. La seva esglèsia de la Agia Sophia, o de la Mare de Déu, és el centre de peregrinacions de totes les illes gregues. A part d’això, tranquilitat, i molta calma. Allotjeu-vos al camping Tinos, nosaltres ho varem fer, petit i bàsic o bé en cases particulars. Una de les illes més autèntiques, i de les menys turístiques, és Naxos. És la Ciclada més gran, la més agrícola. La capital és una gran ciutat que conserva un preciòs barri antic, i una ciutadella bisantina. La illa està plena de platges d’ensomni, relativament buides de turistes, com ara Agios Prokopios. Nosaltres vàrem anar al càmping Naxos. La seva veïna és la illa de Paros, també força gran i allunyada de les rutes turístiques. Un racó tranquil on gaudir en família del mar i dels cel blaus, de les cases encalades, de platges maravelloses, com Krios. Paros te racons de gran bellessa, amagats, recondits. Com el port de Naussa. Baixeu al port de Paros i contempleu els darrers pescadors d’esponges del Egeu i, potser del món. Aquí nosaltres vàrem dormir en una casa particular. Al baixar del vaixell, en qualsevol illa, us n’oferiran moltes, trieu i remeneu, deixeu-vos mimar per l’hospitalitat dels grecs. Mikonos representa, ella sola, totes les Cíclades, tot l’Egeu, tota la Mediterrània i totes les illes. Però és molt particular, molt diferent. És un esterotip. Una imatge per vendre al turisme. I tanmateix és magnífica. És indescriptible. Mikonos te platges paradisíaques, una capital tota blanca oberta a una badia blava, sota un turó coronat de molins de vent. (A la foto). És una illa petita, a escala molt humana, on podeu trobar-hi molta marxa o molta calma, segons vulgueu. Hi ha moltíssims hotels, càmpings, bungalows i cases particulars: mireu aquesta web. Nosaltres varem estar al càmping Paradise, en una cala idílica, que funciona des de l’època dels hippies i en el de la platja de Paraga, prop de Mikonos vila, molt familiar. No deixeu de recòrrer els carrers de la capital, de la petita Venecia, o de fotografiar-vos davant de l’esglèsia de Paraportinari. Està al port, on trobareu el també molt famós pel·licà Petros. La illa de Delos, a una hora de Mikonos en barca, és sagrada, però minúscula. És un gegantí cap de ruïnes. Ruïnes grandioses, vastes, inacabables. Atenció: manca absoluta de qualsevol arbre. Continuem el nostre periple per les maravelloses Cíclades. Ara toca Santorini. Ja l’arribada en vaixell és teatral, cinematogràfica, espectacular. La illa te forma de cruasant i els vaixells entren dins la llacuna interior. Els pobles estan penjats de les abruptes pareds que va deixar el volcà de l’illa en esclatar. Les cases blanques, la terra negra, de lava, les aigües blau porpra són d’una descripció difícil, impossible. Podeu pujar del port a Thira en burro, autobús o a peu, fent un miler d’escalons. Convé navegar per la llacuna interior i anar a la petita illa volcànica del centre. Hi ha moltes barquetes que fan el trajecte, cada hora. També visitar Oia, un poblet encantador i la platja de Perissa, de sorra negra. Hem estat també a Syros, moderna, amb un port gegantí, molt urbanitzada, a Ios, la illa dels joves, amb una marxa increible. O a Folegandros, perduda en mig del no res, verge. Sifnos i Sèrifos, petites i recòndites, i a moltes altres, però l’escrit es fa llarg i no volem cansar-vos. Per anar a Grècia hi ha molts vols des de Barcelona. Un cop allà hi ha molts vaixells fins a les illes, diversos lligams diaris amb el port de El Pireu, a Atenes, o també avions. Els tiquets dels vaixells els venen al port, o a les moltes agències de viatges que hi ha per tot Atenes. Dormir o menjar a les Cíclades no és problema. Us deixem una pàgina especialitzada en illes gregues. Menús molt de casa nostra, regats amb l’oli verge d’oliva, de kalamata, superior, o plats de peix, de pasta, amb la mousaka divina, els dolmades, el soulaki, el satsiki… Us serviran bon menjar i us oferiran un llit en milers de restaurants, hotels o càmpings. Al baixar del vaixell us asaltaran amb ofertes!. Si dieu que si, us portaran en furgoneta fins el restaurant, l’hotel, el càmping o la casa particular. No us perdeu la possibilitat d’oferir a la vostra canalla un destí tan diferent, estrany i aventurer!.

Las islas Cicladas son el paraíso. Dicho esto, podemos cerrar aquí el artículo. Pero no queremos dejaros con la duda de si vale la pena atravesar el Mediterráneo para ir. Vale la pena. Situadas en el centro del mítico mar Egeo, estas islas son el compendio, la quintaesencia, lo mejor que puede ofrecer el Mediterráneo. Son un destino universal, un lugar donde hay que ir. En las Cicladas hay islas para todos los gustos. Nosotros les explicaremos nuestro periplo, durante unas largas, largas vacaciones. Las Cícladas tienen unos rasgos comunes a todas ellas: casas blancas, playas paradisíacas, tierra agreste, abrupta, sin vegetación, solo poderoso el viento constante, con mucha animación siempre, con villas medievales de calles estrechas, y monasterios colgados en lo alto de riscos, llenos de oro y de imágenes. Pueblos con puertos espléndidos, llenos de barcas de pesca cargadas de esponjas, que pescan un pez buenísimo, y elaboran un vino de retsina que hace enloquecer. Sus noches de verano són impagables, con olor a mar y sal. Cada una de las islas, sin embargo, conserva un tesoro escondido. Por ejemplo la pequeña y preciosa Tinos. Muy familiar. Con pocos turistas y unas playas de ensueño. Esta es una isla santuario. Su iglesia de la Agia Sophia, o de la Virgen, es el centro de peregrinaciones de todas las islas griegas. Aparte de eso, tranquilidad, y mucha calma. Para alojarse hay un camping, el Tinos, donde nosotros lo hicimos, pequeño y básico, o bien pernoctar en casas particulares. Una de las islas más auténticas, y de las menos turísticas, es Naxos. Es la ciclada mayor, la más agrícola. La capital es una gran ciudad que conserva un precioso barrio antiguo, y una ciudadela bizantina. La isla está llena de playas de ensueño, relativamente vacías de turistas, como Agios Prokopios. Nosotros fuimos al camping Naxos. Su vecina es la isla de Paros, también bastante grande y alejada de las rutas turísticas. Un rincón tranquilo donde disfrutar en familia del mar y los cielos azules, de las casas encaladas, de playas maravillosas, como Krios. Paros tiene rincones de gran belleza, escondidos, recónditos. Como el puerto de Naussa. En el puerto de Paros podreis contemplar los últimos pescadores de esponjas del Egeo y, quizás del mundo. Aquí nosotros dormimos en una casa particular. Al bajar del barco, en cualquier isla, les ofrecerán muchas casas, elijan una y déjesense mimar por la hospitalidad de los griegos. Mikonos representa, ella sola, a todas las Cícladas, a todo el Egeo, a todo el Mediterráneo y a todas las islas. Pero es muy particular, muy diferente de las demás. Que gran paradoja. Es un estereotipo. Una imagen para vender el turismo. Y sin embargo es magnífica. Es indescriptible. Mikonos tiene playas paradisíacas, una capital toda blanca, abierta a una bahía azul, bajo un cerro coronado de molinos de viento. (En la foto). Es una isla pequeña, a escala muy humana, donde podrán encontrar mucha marcha o mucha calma, según se desee. Hay muchísimos hoteles, campings, bungalows y casas particulares. Nosotros estuvimos en el camping Paradise, en una cala idílica, que funciona desde la época de los hippies y en el de la playa de Paraga, cerca de Mikonos ciudad, muy familiar. No dejen de recorrer las calles de la capital, de la pequeña Venecia, o fotografiarse tomando algo cerca de la iglesia de Paraportinari. Está iglesia multifotografiada está en el puerto, donde también encontrarán el también muy famoso pelícano Petros. La isla de Delos, a una hora de Mikonos en barco, es sagrada, pero minúscula. Es un gigantesco campo ruinas. Ruinas grandiosas, vastas, interminables. Atención: falta absoluta de cualquier árbol. Continuamos nuestro periplo por las maravillosas Cícladas. Ahora toca Santorini. Ya la llegada en barco es teatral, cinematográfica, espectacular. La isla tiene forma de cruasant y los barcos entran en la laguna interior. Los pueblos están colgados de las abruptas paredes que dejó el volcán de la isla al estallar. Las casas blancas, la tierra negra, de lava, las aguas azul púrpura son de una descripción difícil, imposible. Pueden subir el puerto a Thira en burro, autobús o a pie, contando un millar de escalones. Conviene navegar por la laguna interior e ir a la pequeña isla volcánica del centro. Hay muchas barquitas que hacen el trayecto, cada hora. También visitar Oia, un pueblecito encantador y la playa de Perissa, de arena negra. Hemos estado también en Syros, muy urbanizada, en Ios, Folegandros, Sifnos y Sérifos, pequeñas y recónditas, y muchas otras, pero el escrito se hace largo y no queremos cansaros. Para ir a Grecia hay muchos vuelos desde Barcelona. Una vez allí hay muchos barcos hasta las islas, varios vínculos diarios con el puerto de El Pireo, en Atenas, o también aviones. Los tickets de los barcos los venden en el puerto, o las muchas agencias de viajes que hay por todo Atenas. Dormir o comer en las Cícladas no es problema. Menús muy de nuestra casa, con aceite virgen de oliva, pescado, pasta, mousaka divina, dolmades, soulaki, satsiki … en miles de restaurantes, hoteles o campings. Al bajar del barco les asaltaban con ofertas. Si decís que sí, os llevarán en furgoneta hasta el restaurante, el hotel, el camping o la casa particular. No os perdais la posibilidad de ofrecer a vuestros hijos e hijas un destino tan diferente, extraño y tan aventurero.

Delos


delos

La illa de Delos és sagrada, però minúscula. Ocupada en l’antiguitat clàssica de tota mena de temples, avui dia és un gegantí cap de ruïnes. Ruïnes imposants, grandioses, vastes, inacabables. Amb escultures sorprenents, com els lleons de l’avinguda, marcials desafiant el pas dels anys. Amb mosaics delicats com els de l’antic lupanar. Arribareu a l’illa des de la maravellosa Mikonos, la seva germana gran, en una barqueta entranyable. Podeu passar-hi el dia, si resistiu el calor i la manca absoluta de qualsevol arbre. Malgrat tot els vostres infants més grans disfrutaran amb les pedres i, grans i petits, amb el viatge en barca des de Mikonos. Si feu una estada a les illes cíclades, cosa que us recomanem de tot cor, dediqueu uns quants dies a Mikonos i, al menys, un matí a Delos. A la illa no hi ha allotjament, però a Mikonos, sí. Càmpings com el Paradaise, diferent, o familiars com el Paraga. I molts hotels i cases particulars on allotjar-se.

La isla de Delos es sagrada, pero minúscula. Ocupada en la antigüedad clásica por todo tipo de templos, hoy día es un gigantesco mar de ruinas. Ruinas imponentes, grandiosas, vastas, interminables. Con esculturas sorprendentes, como los leones de la avenida, marciales desafiando el paso de los años. Con mosaicos delicados como los del antiguo lupanar. Llegareis a la isla desde la maravillosa Mikonos, su hermana mayor, en una barquita entrañable. Pueden pasar allí el día, si resisten el calor y la falta absoluta de cualquier árbol. A pesar de todo los niños más grandes disfrutarán con las piedras y, grandes y pequeños, con el viaje en barco desde Mikonos. Si hace una estancia en las islas Cícladas, lo que le recomendamos de todo corazón, dedique unos días en Mikonos y, al menos, una mañana a Delos. En Delos no podeis dormir, pero en Mikonos sí. Cámpings diferentes como el Paradaise o más familiares como el Paraga. Y muchos hoteles y casas particulares ofreciendo habitaciones.

Tinos


Una autèntica illa de les Ciclades gregues propera  a Atenes, familiar i sense aglomeracions: aquesta és Tinos. Pocs turistes, platges d’ensomni i tots els tòpics de les illes del mar Egeu: llum, cases blanques, bon menjar i vi de retsina. Aquesta illa és una illa santuari. La seva esglèsia de la Agia Sophia, o de la Mare de Déu, (a la foto), és el centre de peregrinacions de totes les illes gregues. A part d’això, tranquilitat, molta calma. Allotjeu-vos al camping Tinos, o bé en cases particulars. Cap problema: us deixo una bona pàgina d’enllaç. Lligams diaris amb el port de El Pireu, a Atenes. Unes 4 hores de vaixell.

Una auténtica isla de las Cicladas griegas próxima en Atenas, familiar y sin aglomeraciones: esta es Tinos. Pocos turistas, playas de ensueño, y todos los tópicos de las islas del mar Egeo: luz, casas blancas, buena comida y vino de resina. Esta isla es una isla santuario. Su Agia Sophia, o templo de la Virgen María, (en la foto), es el centro de peregrinaciones de todas las islas griegas. Aparte de esto, tranquilidad, y calma, mucha calma. Alojaros en el camping Tinos, o bien en casas particulares. Ningún problema: os dejo una buena página de enlace. Salidas de barco diarias desde el puerto del Pireo, en Atenas. Unas 4 horas de barco.