Vacances a Irlanda conduint poc

Hola de nou! Encara estem tancats, però l’ànim no decau. Voleu anar lluny, amb el cotxe, amb totes les maletes, sense restriccions, aquests estiu, estalviant-vos de llogar-ne un a l’arribar al destí, i coduint poc? És possible. Anem a Irlanda! La primera parada possible serà Narbonne. Cal menjar alguna cosa. Potser al Bella Napoli, una pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. En acabat seguírem cap a Clermont Ferrand, on podeu dormir i sopar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Aneu a veure la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. I la ciutat medieval, i la moderna. Passegeu per la place Jaude, on hi ha un altre bon hotel, el Mercure, o el Lion.

El dia següent podeu fer una petita descoberta de l’Auvèrnia, visitant volcans extingits, com el Puy de Dôme o el Mont Dorée, o Vulcania, el museu interactiu. O potser la abadia de Saint Nazaire, o la bella església romànica de Issoire… I voltar per la natura verge de l’Auvèrnia, boscos, rius, prats i petits poblets. O bé continuar la ruta cap a París, amb parada una Orleans per dinar, potser. podeu fer-ho en un dels molts restaurants del casc antic, a tocar de l’aparcament i de la catedral. N’hi ha un baratet que es diu Volpone i és una pizzeria. No és el millor restaurant on haguem estat però farà el fet. Vam visitar el casc antic, vora el Loire i la bonica catedral gòtica.

Si voleu podeu parar a París, o no. Si ho feu podeu dormir a l’Hotel Ibis Styles a Massy, prop de París, en un barri amb molta immigració que feia una mica de basarda. O dins París mateix en un altre Ibis Styles molt xulo, a la place d’Italie. Passeu un dia o dos, si voleu, a la capital de França. Ja sabeu: Notre Dame, Invalides, Tour Eiffel, Saint Germain, potser Louvre!.

Si París no us fa el pes, o és massa gran per a vosaltres, o no en teniu ganes, sortint de Clermont Ferrand, aneu camí de Blois, a la vall del Loire, on podeu dinar a la terrassa del restaurant Le Clipper. L’estada a Blois, una bella vila a tocar del Loire, permet fer una visita al castell de Francesc I, renaixement pur, molt interessant.

Llavors, en lloc de París podeu dormir a Le Mans, on hi ha un Novotel. Amb un casc antic medieval molt ben conservat, una bonica catedral i una abadia als afores, molt maca. D’allà feu cap a Bayeux, bellíssima ciutat de la costa de Normandia, on podreu visitar el museu on es conserva el famós tapís medieval, el casc antic, molt coquetó i la seva catedral. I si heu anat via París, Bayeux també pot ser la vostra destinació!

També podeu fer un tomb per les famoses platges del desembarcament aliat del dia “D”, Omaha beach i les altres, paisatge molt bonic, i visitar al gran cementiri nord-americà, on estan enterrades les víctimes d’aquella carnisseria.

A la tarda arribà l’hora d’anar cap a Cherbourg on agafar el vaixell de la companyia Stena Lines que us portarà a Rosslare Harbour, a Irlanda. Ben puntuals sortireu de port i l’endemà sereu allà

Cap a les tres de la tarda avistareu la costa irlandesa, i al poc entrareu al port de Rosslare.

Desembarcats sense problemes preneu la direcció de la ciutat de Cork. Podeu dormir allà, i veure aquesta bonica vila, o bé acabar dormint a la casa Westwood, una preciosa casa rural, B&B, al bonic poble de Blarney, que te un castell d’allò més misteriòs.

Si aneu a Blarney no us perdeu un pub proper, el Blair’s Inn, acollidor, on escoltareu música celta en directe, menjareu divinament i gaudireu de bona cervesa irlandesa.

Des de Blarney podeu fer un tomb i visitar el llac de Gougane Barra, amb el seu antiquíssim cenobi troglodita.

I continuar una mica més enllà, fins Kenmare, i dinar al ristorante Bella Vita, molt recomanable. A la tarda creuareu el parc nacional Killarney, amb els seus boscos, llacs i saltants d’aigua. Natura increïble.

El dia següent serà l’hora de descobrir la Dingle península, un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, seguint la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. És obligatori visitar tota la península, inclòs l’oratori de Gallarus, a la foto.

Moment de partir nord enllà, camí de Limerick, ciutat cuca, amb el riu, el castell i la catedral. Bonica.

Més al nord encara trobareu la inquieta Galway, la ciutat de la música, el ball i l’art, plena d’actuacions de carrer, de teatre, de vida. La ciutat que mai descansa, amb el seus carrers animats, el port boreal ple de gavines. Aquí dineu en un pub immens, The Front Door, una veritable cova d’Ali Babà.

Des de Galway entrareu en la natura verge de Connemara, la part més extrema de l’illa, natura en estat pur. Llacs, penya-segats, boscos, rius, fiords, platges de roca negra, fins arribar a la bella vila pescadora de Cliffden on, als afores, a tocar de l’Oceà. Us recomanem una casa, l’acollidora Seafield House. A tocar de la península de Ard More, (Armòrica) amb la seva platja màgica i misteriosa: la platja negra de les pedres fetitxe.

Per sopar baixeu a Clifden, al restaurant Derryclare. Molt bo. L’endemà podeu arribar-vos a l’illa d’Aran More, darrer reducte de les essències irlandeses.

Podeu veure-hi foques, i belles platges, i dinar al Tí Joe Watty’s Bar, bé. De tornada a Clifden, sopeu al Mannions Seafood Bar & Restaurant. Molt bé. Música celta cada nit, ambient acollidor. L’endemà toca una de les fites més ressenyades d’Irlanda, la Kylemore Abbey, que no és, de tota manera, tan espectacular com diuen. Està bé, i prou. Abans d’arribar-hi, però, torneu a seguir la Wild Atlantic Road cap a l’illa d’Omey, on de vegades pots passar, i a vegades no. A veure si us atreviu a ficar el cotxe per la pista de poc abandonada per les aigües.

Us agrada el salmó salvatge fumat, de primera, de Letterfrank? Di diueu sí, aneu al Veldons Seafarer restaurant. Fantàstic. A primera hora de la tarda podeu fer una caminadeta pel Connemara National Park, amb la muntanya de Diamant. I, a la tarda, una volta de tornada a Clifden passant per les muntanyes Elefant i la costa. Una delícia.

L’endemà marxeu de Clifden camí del nord, cap a Westport, Castlebar, Ballina… fins arribar a Sligo, on heu de visitar el monestir de Sligo, la Abbey, i la casa de William Butler Yeats. Podeu dinar a O’Connor Bros, bé. A la tarda feu cap a una bellíssima platja de Mullaghmore. Finalment, al vespre arribareu al vostre destí, a Ballibofey, l’Hotel Villa Rose. Un lloc fantàstic. Bones habitacions, bon desdejuni, bon restaurant.

Des de Ballibofey podeu anar cap a la illa d’Arran More, travessant la vall del riu Finn. Boniques platges, el far de la fi del mon, enfront la costa d’Estats Units, i penya segats de vertígen.

 

El dia següent un plat fort: Irlanda del Nord, l’Ulster, amb Derry (Londonderry), les romàntiques ruïnes del Dunluce Castle i la Calçada dels Gegants. Tot meravellós, val el viatge!. Dineu a Coleraine, al Bentley’s Cafe. Torneu a Ballibofey travessant els barris catòlics de Derry.

L’endemà deixeu l’Hotel Villa Rose, amb enyorança, per anar cap a l’est, cap a Dublin. En el camí, però, dues fites que no podeu deixar passar. El conjunt monàstic de Monasterboice, amb la seva torre, l’església petitona, les seves grans creus celtes i les seves tombes. I, per descomptat, la meravella del túmul megalític de Newgrange, a Brú Na Bóinne. Patrimoni de la humanitat de la Unesco, com la Calçada dels Gegants, per cert… Dineu a l’autoservei del centre de visitants de Brú Na Bóinne. A la nit arribeu a Dublín, el vostre destí. podeu dormir a l’Hotel Crowne Plaza Northwood, bon hotel.

El primer dia a Dublín visitareu la ciutat és típica: el Trinity College, el Museu Arqueològic, el Museu d’Art, el castell, l’oficina de correus… i podeu dinar a Bar Temple, potser al Cafe Italiano. Molt recomanable, menjar italià autèntic.

El segon dia a Dublín potser és el torn de visitar els voltants, com per exemple el conjunt del parc natural de Glendalough, amb el monestir celta de Sant Kevin, les muntanyes, els boscos i el fantàstic llac. Natura verge, fabulosa. Dineu al poblet de Rathdrum, al Jacob’s Well restaurant, que també és un B&B molt bonic. Molt bé. Menú del dia per ressenyar.

Una altra parada podria ser la platja de Brittas Bay, xulíssima! I potser fer la darrera volta per Dublin, en un bus de dos pisos!

De Dublin, anem cap al sur, per visitar la ciutat medieval de Kilkenny, amb el seu castell, l’ajuntament, la seva catedral i les esglésies. Tot preciós.

Seguidament potser podeu anar cap a les ruïnes suggeridores de la Jerpoint Abbey, a tocar del poble de Thomastown. I dinar al Sol Bistro, al centre, molt, molt recomanable.

Finalment, i abans d’anar al vaixell que ens portaria de nou a Cherbourg, a França, des de Rosslare Harbour, i que us allunyaria de la ja vostra estimada Irlanda, podeu vàrem recórrer la costa sud, des de Waterford fins Durgarvan i dinar al petit poblet pesquer de Ringville, tot zona gaeltach.

Aquella nit prendreu el vaixell de la companyia Stena Lines, i l’endemà ja trepitjareu terra de Normandia. Per aprofitar la llarga tornada a casa podeu parar al sempre espectacular Mont Saint Michel, i dormir i sopar, esplèndidament, a l’Auberge de la Baie, que us recomanem de tot cor.

Abans d’arribar a Nantes, destí possible de tornada, podeu parar a dos viles medievals guapíssimes, Fougeres i Vitré, castells impressionants, murs poderosos, cases i carrers de pedra, època medieval transportada al segle XXI. Dineu al restaurant Le Bistrot, una molt bona pizzeria i trattoria, al centre de la vila antiga de Fougeres.

A Nantes podeu dormir al Novotel, als afores, i continuar el vostre camí cap al sud, parant al Gois, estret pas per carretera cap a l’illa de Noirmoutier, que de vegades està sec, de vegades amb la marea alta, anegat d’aigua de mar. No marxeu sense veure l’illa, i les altres illes que hi ha cap al sud.

Podeu fer una aturada a Luçon, d’on era bisbe Richelieu, i dinar al restaurant Le Bourdeaux, de l’hotel del mateix nom. Molt bon menú!. Reteniu el nom d’aquest hotel!. A la tarda visiteu la ciutat romana de Saintes, amb el seu arc de triomf, l’amfiteatre i la basílica de Saint Eutrope.

De Saintes podeu baixar cap a Bourdeaux, a dormir al Novotel Le lac, molt bé. Agafeu el tramvia per anar a visitar el centre clàssic de la ciutat, amb la làmina d’aigua de la place de la Bourse, i el Garona arribant al mar. I el centre vila, ple de restaurants, molt animat. L’endemà podeu voltar per les vinyes de Burdeus, fins Saint Emilion, o bé anar cap a la costa, a veure Arcanchon, amb la seva badia i la duna de Pilat. També voltar pel País Basc francès, per Bayonne, sant Joan de Luz, o pels Pirineus, abans de tornar cap a Barcelona. De tornada encara us pot quedar Toulouse i Foix. I podeu dinar, sopar o dormir a l’Hotel Delta. Boníssim menú. I l’hotel gens malament!. D’aquí cap a Barcelona, via Huesca, per la Vall d’Aran o per Jaca, o via Narbonne!

Si, en lloc d’anar per la ruta que us hem explicat, feu París de tornada, podeu visitar aquesta fantàstica ciutat i fins estar-vos-hi uns dies. I baixar a Milly la Foret, un bonic poblet amb unes halles de fusta molt xules. Dineu al restaurant italià Nonna Lina, fantàstic, molt recomanable.

Continuem la ruta de tornada a Barcelona via París, parant a Bourges, amb la seva fantàstica catedral gòtica, imponent. I també al meravellós monestir de Noirlac, una abadia cistercenca de línies pures i simples, una joia poc coneguda.

Acabada la visita arribarem a Clermont Ferrand, on podeu hem de dormir al Ibis Styles, o al Mercure de la place Jaude. Podeu sopar al restaurant Terres Latines, un italo-espanyol molt divertit, amb una proposta de tapes força original. Molt bé. El darrer dia de ruta encara podreu parar a dinar a La Covertoirade, un preciós poblet medieval, perfectament conservat, i dinar, molt bé per cert, al restaurant Auberge du Chat Perché. En arribar a casa us adonareu que s’acabat un dels millors viatges de la vostra vida, el viatge a Irlanda!.

Irlanda es una propuesta seria de turismo familiar para unas vacaciones de verano. Un país diferente, amable, cordial, amigable, donde no te sientes Extranjero. Gente Acogedora. Paisajes verdes Hasta la extenuación, costes recortes con acantilados de Vértigo, no aptos para cardíacos. Lagos, castillos en ruinas, abadías antiguas, Cementerios misteriosos, bosques densos, que es comen caminos y carreteras. Un mar embravecido que castiga a los faros y la costa, pero que Deja Playas de arena fina, dorada, inmensas. Con una capital, Dublin, pequeña y coqueta, sin nada que ofrecer, pero mona. Con un barrio de bares, Temple Bar, inaudito. Con museos Gratuitos, pequeños, a escala humana, nada cansados, pero con pequeñas Maravillas escogidas. Una carretera que bordea los costes salvajes del Atlántico, pasando por pueblos de pescadores con casas de colores vivos, y pubs donde es canta y baila la música celta Cuando cae la noche. Tome el pequeño Barco desde un puerto olvidado y vaya a ver las Islas Aran, con los Suyas focas. O Arranmore, auténtica y nada turística, o la Tory Island, lejana. No se pierdan la vibrante ciudad de Galway, a los parques Nacionales, a los lagos de Connemara, los costes de Donegal, Haga el anillo de Kerry, y la península de Dingle, a los monasterios de Kelymore, Monasterboice y Glendalough con los cruces celtas, los torres ya los entornos de hadas. Ciudades medievales con castillos como Limerick o Kilkeny. SITIOS extintos como Bru Na Boyne, Patrimonio de la Humanidad como també lo es la Calzada de los gigantes, en el Ulster. Visita Belfast, o Londonderry, Derry, con los murales de lucha, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Llegue a Irlanda volante, o en su PROPIO coche. Salen Barcos desde Roscoff o Cherbourg Francia que en una noche os lleven a Cork o Rosslare, Muy comodo. Alojarse en unos beed and breakfast como nosotros, al Westwood de Blarney, con el su castillo, o al Seafield de Cliffden, en Parajes idílicos, o en hoteles bien bonitos, como el Villa Rose o Crowne Plaza, bien preparados para familias. No dude … Irlanda os espera uno de estos veranos!. Pero tenga preparados para la lluvia … y por unas temperaturas entre a los 10 y a los 20 grados!

Monasterboice

Monasterboice és un petit enclavament situat a Irlanda, un país amable, que és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu. Un país diferent, molt cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Doncs bé, uns pocs kilòmetres al nord de la capital hi ha aquesta petita i senzilla maravella: Monasterboice.  Un antic clos monàstic, amb una torre de defensa, les restes d’un parell de temples, arcaics, petits, i un cementiri molt romàntic, ple de creus celtes gegants, amb decoració escultòrica omplint les dues cares. Una meravella. L’entrada és gratuïta. Hi ha bon aparcament al davant i és fàcil arribar-hi des de l’autopista, prop de Drogheda, ben senyalitzat.  No està gens lluny de les fites prehistòriques de Bru Na Boyne, patrimoni de la humanitat. I s’assembla a altres petites maravelles amagades com ara Glendalough amb les creus celtes, les torres i els entorns de fades. Passeu unes vacances a Irlanda, seguiu la carretera que bordeja les costes salvatges de l’Atlàntic, passant per pobles de pescadors amb cases de colors vius, i pubs on es canta i balla la música celta quan cau la nit. Agafeu el petit vaixell des d’un port oblidat i aneu a veure les Illes Aran, amb les seves foques. O Arranmore, autèntica i gens turística, o la Tory Island, llunyana. No us perdeu la vibrant ciutat de Galway, els parcs nacionals, els llacs de Connemara, les costes de Donegal, Feu l’anell de Kerry, i la península de Dingle, els monestirs de Kelymore i les ciutats medievals amb castells com Limerick o Kilkeny.  O la calçada dels gegants, a l’Ulster. Visiteu Belfast, o Londonderry, Derry, amb els murals de lluita, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Arribeu a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus. El verd no és gratis!.

Las cruces celtas esculpidas entre las tumbas del cementerio de Monasterboice no las vereis en ningún otro sitio del mundo. Estan todas aquí, en este pequeño reducto monástico al norte de Dublin que no debeis dejar de visitar cuando vayais de vacaciones a Irlanda, un pais amable ideal para una vacaciones de verano. Un país diferente, cordial, amigable. Con su capital, Dublin, pequeña y coqueta, sus costas, sus lugares mágicos, sus bosques y ensenadas, sus islas. Monasterboice es un antiguo monasterio celta, ahora cementerio romántico. Recorrer Irlanda alojandose en pequeños bed&breakfast como el Westwood de Blarney, con su castillo, o el Seafield de Cliffden, o el Villa Rose o el Crowne Plaza, bien preparados para famílias. Temperaturas entre 10 i 20 grados. !El verde no es gratis!.

Glendalough

Glendalough és un lloc. Un lloc màgic. Diferent. D’una banda un monestir, antic, ancestral, tel·lúric, com sorgit del fons de la terra i del temps. Una torre, dues capelles, un cementiri antic, roques cobertes de molsa… on va viure i morir Sant Kevin. Per un altre costat és un parc nacional, el més maco d’Irlanda, pel nostre gust. Amb boscos preciosos, verges, plens d’animals… cérvols, guineus… I un riu de muntanya saltiró i potent, que baixa d’un llac encantat, tancat per un circ de muntanyes boiroses. Increïble, escenogràfic, magnífic. Hi ha un camí amable, gens cansat, pensat per famílies que va del monestir al llac. Un km, potser dos, pel mig del bosc. Hi vam veure daines!. Fàcil aparcament a tocar del monestir, al final d’una carretera que només va allà, la R757. Fàcil des de Dublin, mitja hora llarga de camí, o una hora, uns 60 kms. Sortiu cap al sud, cap a Wexford, per l’autopista E1. Preneu a mà dreta la desviació per la R755 a Kilmakanoe, anant cap a Roundwood. D’allà seguiu cap a Laragh. D’aquest poblet, ben indicat, agafeu la R756 i, un parell de kms. més enllà, a l’esquerra per la R757 fins Glendalough. Deixeu el cotxe al parking del centre de benvinguda. Audiovisuals, WC,… tota mena de serveis. Visiteu el monestir. I camineu. Una carretera puja fins el llac, però us perdríeu el bosc. Ara bé, allà també hi ha bon aparcament i un centre d’interpretació que podeu visitar, xulo, petit. Des del llac encara hi ha més excursions i caminades a fer, molt maques totes. Curtes, llargues… Per dinar, allà mateix, i per dormir molt bé, teniu l’Hotel Glendalough, a tocar de l’aparcament i del monestir, (hi passareu pel darrera). Un establiment amb molt prestigi a la zona. Si més no podeu fer-hi una beguda. Un altre hotelet amb encant, i bon restaurant, el teniu a Laragh, a un km. escàs. Es tracta del Wiclow Heather. Una cucada, i amb taula molt reputada!. A Laragh hi ha també un bed and breakfast molt acollidor que proposa pastissets i menjars dolços: The Conservatory. No lluny d’allà, al poble de Rathdrum, anant cap al mar, cap a Arklow per la R755, hi ha un pub, restaurant i hotelet rural fabulós, al centre del poble. Es tracta del Jacob’s Well. Hem dinat molt bé allà, un menú fastuós, molt bé de preu, ben atesos, tracte familiar. Les habitacions son boniques, gens cares. Al mateix poble, més car, el Bates és un grandíssim restaurant, reconegut internacionalment, que ha guanyat molts premis. Si torneu a Dublin, desfent el camí, hi passeu per Roundwood de nou, pareu al Byrne & Woods, un altre laureat restaurant, luxós com pocs. A Roundwood hi ha un bon bed and breakfast, hostal i restaurant, amb preus més ajustats: The Coach House. No us ho penseu més!. Irlanda és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu. Un país diferent, amable, cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Arribeu a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja…

Glendalough, no lejos de Dublin, en Irlanda, es un precioso monasterio muy antiguo, pero también bosques fabulosos y un lago precioso. Fantástico para paseos en família, por senderos llenos de animales salvajes. Caminos desde un km. a varios, fáciles, entre la vegetación, los rios y las cascadas. No os perdais la ocasión de disfrutar de verdadera naturaleza vírgen. Aparcamiento fácil en el centro de visitantes, gratuito, con todos los servicios, y con un hotel allí mismo.

Brú na Bóinne

El formidable conjunt megalític de Brú na Bóinne és un grandiós jaciment arqueològic situat al centre d’Irlanda, no gens lluny de la capital, Dublin. És patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i ja us ben assegurem que s’ho mereix. Possiblement és el millor monument de tota Irlanda i un dels millors d’Europa i fins del món. Es tracta d’una necròpoli prehistòrica bastida mil anys abans que el cercle d’Stonehenge a Anglaterra. El centre d’acollida de visitants és un exemple d’organització. Un gran pàrking, tota mena de serveis, audiovisuals, un petit museu, un self-service… I fan bé, perquè hi passareu, com a mínim mig dia, o potser un dia sencer. Perquè tot dependrà del què volgueu visitar. El túmul més gran, molt gran, una circumferència de 25 mts, com una petita muntanya. Es diu Newgrange. N’hi ha dos més. A tots s’hi accedeix des del centre de visitants, en bus. No intenteu anar-hi per carretera, vosaltres sols, pel vostre compte. Veuríeu el monument per fora, sí, però de cap manera us deixarien entrar, ni pagant!. Al centre d’interpretació us preguntaran quins monuments voleu visitar i us donaran hora per a cada un. Potser el primer a les 10 del matí, i el segon a les 12,30, per exemple. Unes enganxines de colors evitaran que feu trampa. Ara ja podeu anar a la parada del bus i esperar. Vist el monument torneu a la parada i agafeu l’altre bus. Si aneu amb infants visiteu Newgrange. Estalviareu temps i diners, i és el més xulo, impactant i bestial. Els altres son per experts, per arqueòlegs aficionats!. Podeu dinar al self-service. No està malament, un xic carot, menjar de self. Però, de vegades va bé. La botiga de records, en canvi, està molt bé de preu, i tenen moltes coses!. Per dinar per la zona, a banda del self-service del centre d’acollida, teniu un hotelet i un bon restaurant a Donore, un poble veï que segur travessareu per arribar a Brú na Boinne. Es diu Daly’s Inn. No vam poder anar-hi dinar, pel tema bus, però feia molt bona pinta. Irlanda és molt maca. I no només aquesta fita tan especial. Tot el país és bonic. Els paisatges, les costes retallades, els llacs, els castells i les abadies, els boscos. Dublin és una ciutat molt mona. Arribeu-vos a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.

Brú na Bóinne és uno de los monumentos megalíticos más grandes del mundo. Está situado al norte de Dublin. Realmente impresiona. La acogida de visitantes y su organización és modélica, y en el edificio teneis todos los servícios, incluido un self-service. Pero contad con pasar allí casi todo el dia, dependiendo de los monumentos que vais a querer visitar. Porque en Brú hay varios grandes túmulos para ver, siendo el más grande y mejor conservado el de Newgrange. No os lo perdais.

Dublin

Dublín, la capital d’Irlanda, és una d’aquelles ciutats a mida humana. No és una gran capital europea, a l’estil de l’inabastable París, de d’immensa Londres o el fastuós i modern Berlín. És una capital petita, coqueta, sense més. No disposa de grans monuments aclaparadors, ni tan sols d’un gran riu. Però es fa alegre de recórrer, de visitar. És divertida, la gent es hospitalària i arreu hi ha un aire de cordialitat i desimboltura molt fresc. El centre està dominat per la massa impressionant del Trinity College, la universitat de la vila. Dins la biblioteca si guarda el famós llibre de Kells, joia del romànic irlandès, però sovint les cues el fan impracticable. També és famosa la seu de correus, a tocar del riu, escenari de la lluita contra els anglesos, lloc on trobareu l’antena gegant, el màstil de bandera sorprenent, cent metres de pal inoxidable que es veu de lluny. Hi ha dos museus que no podeu deixar de visitar, i un barri molt original on cercar lloc per menjar. Un és la petita National Gallery, amb quatre quadres triats, que es recorre amb una horeta, una cosa que s’agraeix, sobretot si aneu amb infants. L’altra és el National d’Arqueologia. Aquest és més feixuc, més dens, però molt interessant i diferent. Peces celtes, viquingues, medievals… creus, joies, espases… Molt recomanable. El barri és Temple Bar. Amb les seves cases de colors, els bars, els pubs underground. Allà menjareu molt bé, ja us direm on. Al Café Italiano. No hem menjat mai unes pizzes, uns cannelonni, una pasta com aquí. I els postres… quin tiramisú. No us deixeu enganyar per l’entrada estranya, una botiga hippie passada de voltes, aneu fins el fons i gaudiu de l’amabilitat del personal i de la cuina d’aquest lloc entranyable. Us tractaran com ho faria la “nonna” o la “mamma”. Al mateix carrer hi ha El Vicoletto, un altre italià, més tocat i posat, res de pizza, però molt bo. No cal cercar més. I pels nens el zoo. I pels grans la fàbrica de cervessa Guiness, edifici industrial magnífic. I seguiu cap al castell, a la foto, centre de la dominació anglesa, i veieu també la catedral de Sant Patrici, i feu cap els bonics jardins de Sant Stephen, amb les cases georgianes, meravelloses. Nosaltres hem dormit al el Crowne Plaza, de Northwood, als afores, bé de preu, i que admeten dos nens a l’habitació. Bon bar i bon restaurant. Cómode accés al centre en els rutilants busos e dos pisos que tan agraden la canalla. Penseu en Dublín per unes vacances, perquè tota Irlanda és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu, de tardor, de primavera o hivern. Un país diferent, amable, cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Amb un barri de bars, Temple Bar, inaudit, no ens cansarem de dir-ho. Amb museus a escala humana, gens cansats, però amb petites meravelles escollides. Amb una carretera que bordeja les costes salvatges de l’Atlàntic, passant per pobles de pescadors amb cases de colors vius, i pubs on es canta i balla la música celta quan cau la nit. I prop de Dublín no deixeu de visitar Monasterboice i Glendalough amb les creus celtes, les torres i els entorns de fades. O el lloc prehistòric de Bru Na Boyne, patrimoni de la humanitat. Arribeu a Dublín volant, vols barats de Ryanair, una companyia irlandesa per cert, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode, a 200 kms. de la capital. Dublín us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.

Dublín, la capital de Irlanda, es una ciudad amable, a escala humana. No tiene grandes monumentos pero su famoso castillo, el Trinity College o su museo de arqueologia valen la pena de ser vistos. Para comer os recomendamos un barrio alegre y desenfadado, lleno de restaurantes a cual mejor: Temple Bar. Es el nombre del barrio, no de un bar. Allí comimos en el Caffe Italiano, comida fabulosa, acogida cálida. Para dormir lo hicimos en el Crowne Plaza de Northwooth, Muy bién. No os quedeis en Dublín. Programad unas vacaciones en Irlanda. Paisajes de ensueño, país muy hospitalario. Os lo recomendamos.

 

Irlanda

Irlanda és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu. Un país diferent, amable, cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Amb un barri de bars, Temple Bar, inaudit. Amb museus gratuïts, petits, a escala humana, gens cansats, però amb petites maravelles escollides. Una carretera que bordeja les costes salvatges de l’Atlàntic, passant per pobles de pescadors amb cases de colors vius, i pubs on es canta i balla la música celta quan cau la nit. Agafeu el petit vaixell des d’un port oblidat i aneu a veure les Illes Aran, amb les seves foques. O Arranmore, autèntica i gens turística, o la Tory Island, llunyana. No us perdeu la vibrant ciutat de Galway, els parcs nacionals, els llacs de Connemara, les costes de Donegal, Feu l’anell de Kerry, i la península de Dingle, els monestirs de Kelymore, Monasterboice i Glendalough amb les creus celtes, les torres i els entorns de fades. Ciutats medievals amb castells com Limerick o Kilkeny. Llocs prehistòrics com Bru Na Boyne, patrimoni de la humanitat com també ho és la calçada dels gegants, a l’Ulster. Visiteu Belfast, o Londonderry, Derry, amb els murals de lluita, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Arribeu a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.