El nou bosc vertical de Mataró

Ja fa uns quants anys que l’empresa El Bosc Vertical va obrir un parc a la població de Dosrius, al Maresme més selvàtic, tot i que no lluny de Mataró. Davant l’èxit de la iniciativa han decidit obrir un nou espai de lleure, aquesta vegada a Mataró mateix, en el marc esplèndid del parc forestal d’aquesta ciutat. Situat a pocs kms. del centre de Mataró, i d’accés encara més fàcil des de l’autopista C-31, a només 5 minuts en cotxe. Per això avui us proposem una visita ben divertida amb la família: El Bosc Vertical Mataró. Com hem dit, aquest equipament lúdic està ubicat dins del Parc Forestal de Mataró, que pertany al Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Si necessiteu les coordenades pel vostre GPS aquí les teniu: latitud: 41.56559 / Longitud: 2.42739. El més fàcil des de Barcelona és sortir en direcció Mataró per l’autopista de la costa, C-31 o C-32, fins arribar a la sortida Mataró Oest, famosa per les seves cues, ja que us porta a l’Hospital Comarcal i a un gran centre comercial. Just passar el túnel, desviació a mà dreta. No desespereu, sortiu, feu la rotonda gegant, i passeu el pont sobre la mateixa autopista per on heu vingut. Trobareu una altra rotonda que heu d’agafar en direcció Cementiri de les Valls i Parc Forestal, ben senyalitzat. Passareu al costat de l’hospital. I amunt, muntanya amunt, un parell de rotondes més, direcció Parc Forestal. Tot i que és enrevessat, perquè al final els carrers son estrets i costeruts, es tracta d’arribar, passant en mig d’urbanitzacions, fins a dalt de tot, sempre per carrers asfaltats. Trobareu allà bon aparcament, no gaire lluny un restaurant anomenat La Fonda del Terracotta, molts arbres com ara pins pinyoners, alzines sureres, en un bosc típic mediterrani, esclarissat i sec, i bones vistes de Mataró i del mar Mediterrani. Per descomptat hi ha servei de bar i restaurant de dimarts a diumenge, amb menús diaris. Hi ha també uns lavabos públics adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, que son els del parc forestal i estan oberts tot l’any. El parc d’aventura té 4 circuits, amb un grau de dificultat adaptat a cada edat, amb instal·lacions suspeses als arbres, com ara tirolines, ports de mico, lianes, xarxes, trapezis… Compta amb un sistema de seguretat intel·ligent que permet als usuaris no haver de deslligar-se dels mosquetons per canviar d’instal·lació, minimitzant el risc de caiguda. Les activitats sempre estan supervisades per monitors. S’ha utilitzat un sistema de muntatge sostenible que s’ajusta als arbres sense impactar en el seu creixement. A banda del parc d’aventura als arbres, s’ofereixen altres activitats lúdiques, com rutes amb Segway i amb bicicletes, tallers de manualitats i jocs per a nens, circuits d’orientació, activitats per a empreses i grups escolars. El parc forestal és un espai de lleure clàssic per la gent de Mataró. També hi ha zones de jocs infantils i unes taules per fer pícnic. De fet un cop hageu gaudit dels circuits d’aventura en els arbres del Bosc Vertical, n’hi ha diversos de dificultat diversa, podeu passar la resta del dia al parc forestal de Mataró.

¿Un lugar donde divertirse en familia?. ¿Un espacio lúdico, en medio del bosque, donde hacer deporte, y de aventura, sin riesgo?. ¿Está pensando en el bosque vertical?. Encontrará todo un bosque del Montnegre, en un parque natural privilegiado, lleno de tirolinas, cuerdas, lianas, redes … en medio de un encinar con pinar, frondoso, en una naturaleza lintacta. Un lugar de diversión familiar cerca de Barcelona, donde liberar adrenalina, gritar, reír, alejar el estrés. Encontrará este bosque vertical en Mataró, en su parque forestal, no muy lejos del Hospital Comarcal i del Centro comercial del norte de la ciudad, junto a la salida oeste de la autopista. Está escondido. Hay que ir por la autopista del Maresme, la C-31, hasta la entrada de Mataró oeste, y allí tomar la salida hacia el parque forestal, bien indicado. Hay circuitos en los árboles, los habituales para los niños de tamaño pequeño, medio y grande. El sistema de mosquetones, y la seguridad en general, está muy bien. Si finalmente nos haceis caso y subís hasta allí disfrutareis de aire puro y campo para correr. Podrán caminar, oler fragancias de resina y romero. Hay mesas cerca para hacer un buen picnic, y un bue restaurante. ¡Buena estancia subidos a los árboles!.

Toulouse, Cordes, Albí, Montauban…

Avui us proposem una excursió pel sud de França, visitant una sèrie de pobles i viles medievals ben xules. Podeu sortir de Barcelona, i via Perpinyà i Narbona, dues ciutats que podeu valorar si voleu visitar o no, arribareu a Carcasona, una bellíssima ciutat occitana, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. Li diuen La Cité, i és una impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. Deixem Carcasona i anem fins Toulouse, el centre de la nostra excursió. Toulouse, la occitana Tolosa de Llenguadoc, és una ciutat molt maca, discreta i amable. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació.  O la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Per dormir teniu diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Des de Toulouse us proposem una descoberta de la regió. Primer podem anar a Cordes sur Ciel que és un bonic poblet medieval penjat dalt d’un turó, murallat i ple de palaus quasi florentins. A l’hivern tot està tancat i barrat, desert. A l’estiu no pots ni caminar. Per dinar podeu anar al millor lloc possible: Le Bistrot Cordais. Quines pizzes, sobretot la de formatge!. Podeu fer una bonica ruta per la regió, visitant pobles molt xulos, com ara Castelnau de Montrail, Puycelsi, Bruniquel o Penne, amb els seus castells, carrers estrets, cases de pedra. A la tornada, o a l’anada podeu passar per Albí, la roja, voltada pel riu Tarn. Quina imatge més preciosa!. I veure la seva imponent catedral de Santa Cecília, el museu Toulouse-Lautrec i les cases de totxo vermell. I no gaire lluny de tot això, i de Toulouse, teniu la ciutat de Montauban, amb la seva curiosa plaça National, i el museu Ingres. Montauban, a tocar de la imponent Toulouse, no pot oferir-vos res més, però ja és prou. Castres s’assembla a Girona. Te un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. Ideal per unes curtes vacances!.

La zona de los alrededores de la ciudad occitana de Toulouse, en el sur de Francia es ideal para unas vacaciones cortas. Ya a la ida podeis parar en Carcasonne para visitar esta joya medieval, la famosa “Cité”. Des de Toulouse estan a mano ciudades bién bonitas, como Albí, con su catedral, o Cordes, medievo puro. Tampoco está mal Montauban o los pequeños pueblos de su alrededor: Puicelsi, Bruniquel, Castelnau, Gaillac, Castres…

 

Revisitant Cordes sur Ciel

A França és costum afegir al nom del poble, sobretot si hi pot haver-hi confusió amb un altre de nom idèntic, una cua amb el nom d’un riu o de la regió. Així Tarascon sur Ariege o Tarascon sur Rhone. Cordes no es pot confondre amb res, però els seus habitants cofois i orgullosos de viure-hi, sobrats de saber-se dominadors de l’espai des de la seva vila medieval, allà dalt, tan alta, li van posar Cordes sur Ciel. I, tot i ser un pèl pretensiós, és ben cert que li escau. Cordes sembla tocar el cel. I, tanmateix, la seva silueta retallant-se contra el cel, tot hi ser màgica, no és el més bonic de Cordes. Cal deixar el cotxe a sota de la vila, i pujar-hi a peu per descobrir tot l’encant de Cordes. Una vila medieval completament murallada i miraculosament conservada, perfecta, intacta, al llarg dels segles. Amb el seu castell, les portes d’entrada, els meravellosos palaus gòtics i renaixentistes, que recorden Itàlia. Amb les places porxades i l’església. Tot com si Cordes aparegués, de sobte, com per encanteri, de la nit del temps, només pels nostres ulls. No és gaire lluny de Barcelona. Fàcil arribar-hi. Primer us cal anar fins Toulouse, per l’AP7 i d’allà cap a Albí. Sortiu a Gaillac i seguiu les indicacions cap a Cordes. Ideal per una ruta que, en uns dies, aplegui aquestes altres fantàstiques ciutats de França: Carcassonne, Toulouse, Albí, Gaillac, Bruniquel, Najac, Villefranche de Rouergue… O bé una parada obligada en la ruta cap a París. Si us agraden les botigues amb encant, a Cordes descobrireu el paradís: una rellotgeria artesana fabrica rellotges de paret com en el segle XVIII. Ceramistes, fleques, artistes… tothom ha obert local a Cordes. Els hotels i restaurants són una passada. Els preus, segons com també. La inexpugnable Cordes s’ha rendit i venut al turisme, i és una cortesana fascinant però cara. Per això, segons l’època de l’any no podreu aparcar i, si ens apureu molt, ni moure-us!. Ara bé, fora de temporada turística no hi ha ningú. Tot tancat i barrat. Fa melangia. Per dormir nosaltres vam fer nit al Grand Ecuyer. Un hotel de campanetes en un palau del segle XVI. Habitacions amb tots el que espereu d’un castell gòtic. Fantasma inccorporat. Ara però està tancat i a la venda. Una tragèdia. Fastuosa també l’Hosteleria del Vell Cordes, on hem sopat i dormit. Un altre hotel per ocasions especials. Per dinar us recomanem sense dubtar Le Bistrot Cordais. No feu cas de l’aspecte d’aquest bar de poble a la plaça de baix, a peu de carretera, a la vila moderna. És petit, mal servit, familiar, però està molt bé de preu i el menjar és de primera qualitat. Amanides, pizzes, pasta, foie… la pizza de formatges de la regió és la millor que hem provat mai!. Increible.

En Francia es costumbre añadir al nombre del pueblo, sobre todo si puede haber confusión con otro de nombre idéntico, una cola con el nombre de un rio o de la región. Así Tarascon sur Ariege o Tarascon sur Rhone. Cordes no se puede confundir con nada, pero sus habitantes satisfechos y orgullosos de vivir allí, sobrados de saberse dominadores del espacio desde su villa medieval, allá arriba, tan arriba, le pusieron Cordes sur Ciel. Y, a pesar de ser algo pretencioso, es bien cierto que no les falta razón. Cordes parece tocar el cielo. Y, sin embargo, su silueta recortandose contra este, (en la foto), a pesar de ser mágica, no es lo más bonito de Cordes. Hay que dejar el coche bajo la villa, y subir a pie para descubrir todo el encanto de Cordes. Una villa medieval completamente amurallada y milagrosamente conservada, perfecta, intacta, a lo largo de los siglos. Con su castillo, las puertas de entrada, los maravillosos palacios góticos y renacentistas, las plazas porticadas y la iglesia. Todo como si Cordes apareciera, de repente, como por encantamiento, desde la noche de los tiempos, sólo por nuestros ojos. No está muy lejos de Barcelona. Es muy fácil llegar desde Toulouse o Carcassone por Albí. Ideal para una ruta que, en unos días, reúna estas fantásticas ciudades de Francia: Carcassonne, Toulouse, Albi y Cordes. O bien una parada obligada en la ruta hacia París. Si os gustan las tiendas con encanto, en Cordes descubriréis el paraíso: una relojería artesana fabrica relojes de pared como en el siglo XVIII. Ceramistas, panaderías, artistas … todo el mundo ha abierto local en Cordes. Los hoteles y restaurantes son una pasada. Los precios, según cómo, también. La inexpugnable Cordes se ha rendido y se ha vendido al turismo, y es una cortesana fascinante pero cara. Nosotros hemos dormido en el Grand Ecuyer. Un hotel de campanillas, en un palacio del siglo XVI. Habitaciones con todo lo que esperáis de un castillo gótico. Fantasma inccorporado. Pero hoy lamentablemente cerrado, esperando su venta. Una desgracia. Fastuosa también la Hostelería del Viejo Cordes, donde hemos cenado y dormido. Otro hotel para ocasiones especiales. Para comer bien y barato teneis que ir al Bistrot Cordais, en la plaza de abajo, junto a la carretera. Precios y calidad sin competencia. No os fieis del aspecto de bar de pueblo. La comida está muy bién.

Mercat de Nadal a Tolosa de Llenguadoc

Hem estat, aquest any, i el passat, en un dels 25 millors mercats de Nadal del món. I està prop de casa, a Tolosa de Llenguadoc, actual Toulouse francesa, una ciutat molt maca, discreta i amable, del sud de França més a l’abast. El mercat de Nadal de Toulouse és gran. Ocupa una bona part de la plaça immensa que presideix amb orgull la mole neoclàsica del Capitoli. No és un mercat de verd i figuretes de pessebre, com ho pot ser la nostra Santa Llúcia de Barcelona. Ni un mercat tan despenjat, iconoclasta i atípic, com ara el de Madrid. Aquests dos mercats de Nadal son bonics, cal anar-los a veure, però no son com el de Toulouse. El mercat d’aquesta vila és calmat i familiar, més artesà, gastronòmic. Amb paradetes de vi calent, embotits, formatges, nines, joguines, bosses, foie-gras, confits, pastissos, confitures, xocolata, joies, i llums. I n’hi ha un munt. Més de 180 repartides, ordenadament per la plaça. Ideal per arribar-s’hi un cap de setmana, o els primers dies de les vacances de Nadal. Atenció!. Tanquen el 26 de desembre, per Sant Esteve, el darrer dia!.  També podreu veure les naifs i senzilles animacions al pati Henri IV de l’interior del Capitoli, o els carrers il·luminats. Ens encanta. I tornaríem un any darrera l’altre. Bellíssim, romàntic, serè, tranquilitzador, familiar. I, si no sabeu què fer la resta d’hores del dia, us ho posarem ben fàcil. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació. Etèria, subtil. Però aquesta joia no és la única que us deixarà bocabadats a Toulouse. N’hauríem pogut triar moltes més. Com ara la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Creiem que, hores d’ara, ja us haurem convençut d’anar fins a Toulouse, per veure el mercat de Nadal, o pel que sigui. I si parlem dels voltants direm que la ciutat és un punt perfecte d’excursions molt boniques per tot el seu territori: Carcassonne, la vila medieval murada més gran d’Europa, Albí, amb la seva preciosa catedral, Moissac i el seu famós claustre romànic, la comarca de la Lomagne i els seus pobles i bastides: com ara Cologne, Gimont, Lectoure, o els castells càtars… Montsegur, Foix… o la vila medieval penjada de Cordes sur Ciel. Decenes de destinacions maravelloses, totes possibles des de Toulouse. Per dormir teniu un B&B hotel al mig del nucli antic, a tocar del riu. També diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Un de més car, al centre de la ciutat, fantàstic, un altre prop de l’estació, i el darrer, allunyat, a tocar de l’aeroport. Arribareu a Toulouse en quatre hores per l’autopista A-7 i A-9 per Girona i Perpinyà fins a Narbonne. D’allà a Toulouse per la A-60. Son 387 kms. com ara anar a Saragossa o València. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Bona estada al mercat de Nadal de Toulouse!.

Hemos estado muchas veces en Toulouse con motivo de su mercado navideño, muy bonito, muy grande, muy familiar, instalado en la gran plaza del Capitolio. Un mercado de artesania, gastrómico, muy interesante de visitar en família. Esta es solo una de las maravillas que puede ofrecer Toulouse al viajero. Hay otros que no cierran pasado el dia de Navidad, com por ejemplo la iglesia de los Jacobinos. Arte en ladrillo. Pureza casi espiritual de la edificación. Demasiado etérea, sutil. Pero esta joya no es la única que os dejará boquiabiertos en Toulouse. Habríamos podido elegir muchas más. Como la catedral gótica, retorcida, inacabada pero poderosa. O bien el summum de todo el románico del mediodía: la basílica de Sant Sernin, referente en la historia del arte, ilustración de cualquier libro de esta materia. O la grandiosidad de la plaza del Capitolio, con el grandioso edificio rosado del ayuntamiento ocupando el amplísimo espacio cívico. O el romanticismo de los puentes sobre el Garona, que emulan aquellos del Sena, en París. Toulouse es un objetivo del turismo familiar de primer orden. La Cité de l’Espace, en las afueras, es uno de los destinos más bonitos. Si hablamos de la zona diremos que la ciudad es un punto perfecto de excursiones muy bonitas por todo su territorio: Carcassonne, la villa medieval más grande de Europa, Albi, con su preciosa catedral, Moissac y su famoso claustro románico, la comarca de la Lomagne y sus pueblos y bastidas: Cologne, Gimont, Lectoure, o bién los castillos cátaros … en total decenas de destinos posibles desde Toulouse. Para dormir tienen un B & B hotel en el centro del casco antiguo, junto al río. También varios hoteles de grandes cadenas, como los Campanile, y tres hoteles Novotel, que ofrecen habitaciones para cuatro personas, niños incluidos y gratis, hasta los 16 años, uno de ellos en pleno centro, muy caro, los otros más alejados, en la estación de tren y en el aeropuerto. Para comer nos gustó la pizzeria Pino, en la plaza Wilson, céntrica. Toulouse está solo a 4 horas en coche de Barcelona, 387 kms. ¡Ideal para un fin de semana o un puente de Navidad!.

El bosc vertical

Un lloc on divertir-se en família?. Un espai lúdic, al mig del bosc, on fer esport, i d’aventura, sense risc. Esteu pensant en el bosc vertical. Trobareu tot un bosc del Montnegre, en un parc natural privilegiat, ple de tirolines, cordes, lianes, xarxes… en mig d’un alzinar amb pineda, frondós, en una natura plena. Un indret de diversió familiar prop de Barcelona, on alliberar adrenalina, cridar, riure, allunyar l’estrés. Trobareu aquest bosc vertical a la carretera BV.5101, la que va del poble de Dosrius fins el poblet de Canyamars, just al km 1,5. Està amagada. Cal anar per l’autopista del Maresme, la C-31, fins l’entrada de Mataró, i allà agafar la autovia C-60 en direcció Granollers. Atents a l’indicador Dosrius. En arribar a aquesta vila, cal girar a mà dreta cap a Canyamars. Les coordenades per al GPS son: (41.59365, E2.43199). Si voleu anar-hi segurs sempre serà millor reservar. Podeu fer-ho a l’adreça  info@boscvertical.com o al tel: 666.591.988. Hi ha circuïts especials per infants petits, però també els habituals pels de mida mitjana i gran. El sistema de mosquetons, i la seguretat en general, està molt bé. Obren de 10 del matí a 8 de la tarda, però no admeten més gent a partir de les 6. I ja que us hem recomanat un lloc tan maravellós, ara també us direm que no deixeu de programar una sortida per la resta del bosc, ja no vertical, d’aquest espai tan fantàstic. Esteu al cor del Parc Natural del Corredor. Aprofiteu-vos-en. També podeu fer via fins a Canyamars. El poble són quatre cases al voltant de l’esglèsia de Sant Esteve, gòtica del XV, amb una espadanya molt bonica. Si voleu saber més coses de canyamars mireu la web de l’ajuntament de Dosrius, municipi al que pertany. Si finalment en feu cas i pugeu fins allà gaudireu d’aire pur i camp per còrrer. Podreu caminar, trepitjant el terreny i relliscar amb el sauló. Enfilar-vos pels turons, plens de fragàncies de resina i romaní. La millor ruta amb infants, des de Canyamars poble, és la que segueix la Riera, amb els seus plàtans multicolors a la tardor, o d’un verd esclatant a la primavera, fins el Pou del Glaç. Si teniu tot el dia podeu pujar al Santuari del Corredor, on hi ha lloc per fer un bon pic-nic, i un restaurant de carn a la brasa, d’aquells que agrada de tornar-hi. Moltes rutes, a peu o en bici, són possibles a la zona, per a totes les edats. Per dinar, si voleu fer-ho al poble, teniu molts restaurants, i molt bons: l’Hostal del Pont per exemple, o el Clàssic, un xic més… clàssic. A nosaltres, però, el que més ens agrada és La Rectoria. Un restaurant, a la plaça de l’esglèsia de Canyamars, que no us deixarà indiferents. Bona estada enfilats als arbres!.

¿Un lugar donde divertirse en familia?. ¿Un espacio lúdico, en medio del bosque, donde hacer deporte, y de aventura, sin riesgo?. ¿Está pensando en el bosque vertical?. Encontrará todo un bosque del Montnegre, en un parque natural privilegiado, lleno de tirolinas, cuerdas, lianas, redes … en medio de un encinar con pinar, frondoso, en una naturaleza lintacta. Un lugar de diversión familiar cerca de Barcelona, ​​donde liberar adrenalina, gritar, reír, alejar el estrés. Encontrará este bosque vertical en la carretera BV.5101, la que va del pueblo de Dosrius hasta el pueblo de Canyamars, justo en el km 1,5. Está escondido. Hay que ir por la autopista del Maresme, la C-31, hasta la entrada de Mataró, y allí tomar la autovía C-60 en dirección Granollers. Atentos al indicador Dosrius. Al llegar a esta villa, hay que girar a mano derecha hacia Canyamars. Las coordenadas para el GPS son: (41.59365, E2.43199). Si desean ir seguros siempre será mejor reservar. Pueden hacerlo en la dirección info@boscvertical.com o en el tel: 666 591 988. Hay circuitos especiales para niños pequeños, pero también los habituales para los de tamaño medio y grande. El sistema de mosquetones, y la seguridad en general, está muy bien. Abren de 10 de la mañana a 8 de la tarde, pero no admiten más gente a partir de las 6. Y ya que os hemos recomendado un lugar tan maravilloso, ahora también os diremos que no deje de programar una salida para el resto del bosque, ya no vertical, de este espacio tan fantástico. Estareis en el corazón del Parque Natural del Corredor. Aprovechaos de la circunstancia. También podeis llegaros hasta Canyamars. El pueblo son cuatro casas alrededor de la iglesia de San Esteban, gótica del XV, con una espadaña muy bonita. Si deseais saber más de Canyamars ved la web del ayuntamiento de Dosrius, municipio al que pertenece. Si finalmente nos haceis caso y subís hasta allí disfrutareis de aire puro y campo para correr. Podrán caminar, oler fragancias de resina y romero. La mejor ruta con niños, desde Canyamars pueblo, es la que sigue la Riera, con sus plátanos multicolores en otoño, o de un verde brillante en primavera, hasta el Pozo del Hielo. Si tienen todo el día se puede subir al Santuario del Corredor, donde hay lugar para hacer un buen picnic, y un restaurante de carne a la brasa, de aquellos a los que gusta de volver. Muchas rutas, a pie o en bici, son posibles en la zona, para todas las edades. Para comer, si desean hacerlo en el pueblo, tienen muchos restaurantes, y muy buenos: el Hostal del Pont por ejemplo, o el Clásico, un poco más … clásico. A nosotros, sin embargo, nos gusta la Rectoría. Un restaurante, en la plaza de la iglesia de Canyamars, que no os dejará indiferentes. ¡Buena estancia subidos a los árboles!.

Penne

Penne és una petita vila medieval penjada damunt el riu Aveyron, just en mig de les seves gorges, unes de les més desconegudes de França. Penne pertany a la comarca de Vaour, i es troba a uns 50 kms. al nord de Gaillac i Albí, no molt més lluny de Toulouse. Penne és un poblet encantador penjat com un niu d’àligots damunt del riu, de la vall i dels boscos. Està protegit per un castell roquer, enrrunat que desafia la llei de la gravetat, i s’enfilassa com si pretengués enfilar-se al cel. Els carrers del poble devallen de la penya on està la fortalessa, escampant-se per la cornisa, coronant el penyassegat damunt l’aigua. Les fortificacions són necessàries en una zona d’Occitània de moguda història. Penne està situada als límits de l’Albigeois, el Quercy i la Rouergue, unes comarques històriques maravelloses plagades de monuments, i amb un entorn natural de somni. Els romans fundaren aquí un castrum, i els càtars ocuparen el castell. No volem que visiteu Penne només pel que us hem explicat. Tot el Pays de Vaour és una cucada. Poblets com Milhars o Vaour, també són joies medievals.  Però a més, a poquíssims kms. teniu reclams turístics de l’alçada de Cordes, ciutat medieval, com ho son també Puycelci o Castelnau,  Saint-Antonin-Noble-Val, o Najac, una perla. Bruniquel i el seu castell o Albi, centre càtar, amb la seva catedral de Santa Cecília, (quedareu bocabadats!), i els seus museus. Pels amants de la natura us recomanem les Gorges de l’ Aveyron, i les valls i boscos que les envolten. Ideals per a practicar senderisme, les rutes, la bicicleta, l’equitació, el caiac i la canoa en els rius, amb la família. Un destí adequat en ponts i petites vacances. A Penne vàrem dinar a La Terrasse, únic restaurant del poblet. Senzill, fins un xic destartalat, però amb una terrassa, i amb unes vistes… magnífiques. I el menjar prou bo, millor que l’aparença del local. Cuina popular, del país. Menú arreglat.

Penne es una pequeña villa medieval colgada sobre el río Aveyron, justo en medio de sus gargantas, unas de las más desconocidas de Francia. Penne pertenece a la comarca de Vaour, y se encuentra a unos 50 kms. al norte de Gaillac y Albi, no mucho más lejos de Toulouse. Penne es un pueblo encantador colgado como un nido de águilas sobre el río, del valle y los bosques. Está protegido por un castillo roquero, cuyas ruinas desafían la ley de la gravedad, y pretenden subirse al cielo. Las calles del pueblo descienden de la peña donde está la fortaleza, esparciendose por la cornisa, coronando el acantilado sobre el agua. Las fortificaciones son necesarias en una zona de Occitania de movida historia. Penne está situada en los límites del Albigeois, el Quercy y Rouergue, unas comarcas históricas maravillosas, plagadas de monumentos, y con un entorno natural de ensueño. Los romanos fundaron aquí un castrum, y los cátaros ocuparon el castillo. No queremos que visiten Penne sólo por lo que os hemos explicado. Todo el Pays de Vaour es una cucada. Pueblos como Milharó o Vaour, también son joyas medievales. Pero además, a poquísimos kms. tienen reclamos turísticos de la altura de Cordes, ciudad medieval, como lo son también Puycelci o Castelnau, Saint-Antonin-Noble-Val, o Najac, una perla. Bruniquel y su castillo o Albi, centro cátaro, con su catedral de Santa Cecilia, (¡quedarán boquiabiertos!), Y sus museos. Para los amantes de la naturaleza os recomendamos las Gargantas del Aveyron, y los valles y bosques que las rodean. Ideales para practicar senderismo, las rutas, la bicicleta, la equitación, el kayak y la canoa en los ríos, con la familia. Un destino adecuado en los puentes y pequeñas vacaciones. En Penne comimos en La Terrasse, único restaurante del pueblo. Sencillo, hasta un poco destartalado, pero con una terraza, y con unas vistas … magníficas. Y la comida lo suficientemente buena, como para hacer mejor la apariencia del local. Cocina popular, del país. Menú arreglado.

Beaulieu en Rouergue

En els boscos de fades dels límits del Rouergue, a França, uns 20 kms. al nord de la magnífica vila medieval de Cordes sur Ciel, camí de Villefranche de Rouergue, s’alça la recóndita, amagada, magnífica i bellíssima abadia de Beaulieu. La trobareu de sobte, sense pensar-ho, a la dreta de la carretera, envoltada de la vegetació exhuberant de la vall del riu Seye, un riuet petit, melangiós, tendre, que rodeja el cenobi. És una construcció cistercenca, molt ben anomenada, Belloc en Occità. S’ho mereix. La seva fàbrica, puríssima. Les seves línies, definides, els seus espais maravellosos. Llàstima que el temps, els homes i les guerres no l’hagin respectada. Ens ha arribat mutilada, sense claustre, sense dependències monacals… però tantmateix bonica. L’esglèsia sola, sense els seus vitralls, sense l’art que acumulava, nua, és divina. Penseu que Beaulieu ha vist passar els croats anti occitants que mataven Albigesos, els orcs de la guerra dels Cent Anys i les guerres salvatges de religió. Venuda durant la Revolució Francesa fou destrossada i transformada en granja privada. Vaques i bous ompliren el claustre i palla el temple. Una fundació d’art la comprà fa uns anys i la convertí en el que avui és: un centre d’exposició d’art modern. Arribeu-vos a Beaulieu anant de Barcelona a París, per Albí i Cordes. O bé en el curs d’un recorregut per Occitània. O per les bastides de la Rouergue. O per les Gorges de l’Aveyron, no gens llunyanes. La França eterna, l’Occitània gentil, amb els seus poblets medievals de somni, els seus plàcids rius, els seus hotels encantadors i els seus restaurants gourmets us esperen a Beaulieu i a Rouergue.  Com ara l’Oustal del Barry, a la veïna població de Najac, una increible vila medieval, tot un descobriment.

En los bosques de hadas de los límites del Rouergue, en Francia, a unos 20 kms. al norte de la magnífica villa medieval de Cordes sur Ciel, camino de Villefranche de Rouergue, se levanta la recóndita, escondida, magnífica y bellísima abadía de Beaulieu. La encontrareis de repente, sin pensarlo, a la derecha de la carretera, rodeada de la vegetación exuberante del valle del río Seye, un riachuelo pequeño, melancólico, tierno, que rodea el cenobio. Es una construcción cisterciense, muy bien llamada, Belloc, en occitano. Se lo merece. Su fábrica, purísima. Sus líneas, definidas, sus espacios maravillosos. Lástima que el tiempo, los hombres y las guerras no la hayan respetado. Nos ha llegado mutilada, sin claustro, sin dependencias monacales … pero sin embargo hermosa. La iglesia sola, sin sus vitrales, sin el arte que acumulaba, desnuda, es divina. Pensad que Beaulieu ha visto pasar los cruzados anti occitanos que mataban a los Albigenses, los orcos de la guerra de los Cien Años y las guerras salvajes de religión. Vendida durante la Revolución Francesa fue destrozada y transformada en granja privada. Vacas y toros llenaron el claustro y paja el templo. Una fundación de arte la compró hace unos años y la convirtió en lo que hoy es: un centro de exposición de arte moderno. Acercaos a Beaulieu yendo de Barcelona a París, por Albi y Cordes. O bien en el curso de un recorrido por Occitania. O por los pueblos de la Rouergue. O por las Gorges de l’Aveyron, nada lejanas. La Francia eterna, la Occitania gentil, con sus pueblos medievales de sueño, sus plácidos ríos, sus hoteles encantadores y sus restaurantes gourmets os esperan en Beaulieu y Rouergue. Como el Oustal del Barry, en la vecina población de Najac, una increíble villa medieval, todo un descubrimiento.

Belcastel

El coquetó poblet medieval de Belcastel s’aixeca sobre un esperó rocós damunt el riu Aveyron. És una etapa important del camí de Compostela a França. Les cases de pedra s’acurruquen sota el castell, poderós, que domina el poble. Al fons del vall, el riu, cenyeix la vila que segueix el seu curs sinuós. Aquest és un altre dels pobles bonics de França. Al departament de l’Aveyron, en un radi de 100 kms. en teniu un munt: Brousse, amb un altre castell, Conques i el seu extraordinari monestir, La Couvertoirade, vila medieval, Estaing, joia vora el riu Lot, Najac, un poble d’ensomni, Peyre, Saint Côme d’Olt i Sainte Eulalie d’Olt, pobles amb castells i monestirs i Sauveterre de Rouergue, una bastida esplèndida. Deixeu-m’hi afegir Espalion, Entraygues, Villefranche de Rouergue, Albi o Cordes, i ja tindreu una ruta fantàstica i una raó de pes per anar-hi de vacances. El bell castell de Belcastel, no m’he pogut estar de la broma fàcil, va ser completament reconstruit fa pocs anys. Mereix una bona visita. S’aprofità per renovar tot el poble, que estava en estat tan ruinós com el castell. S’aixecaren les belles cases dels segles XII al XVII, amb aparells de forja nous, fusteria imitant l’antiga i pedra. El resultat és espectacular. Belcastel és ideal per passejar-hi amb la família. Caminar prop de l’Aveyron, dinar a l’àrea de pic-nic, o fer senderisme. Dormir i menjar a Belcastel és senzill i agradable. Aneu a l’Hotel du Vieux Pont. Sublim.

El coquetón pueblo medieval de Belcastel se levanta sobre un espolón rocoso sobre el río Aveyron. Es una etapa importante del camino de Compostela en Francia. Las casas de piedra s’acurrucan bajo el castillo, poderoso, que domina el pueblo. Al fondo del valle, el río, que ciñe la villa, sigue su curso sinuoso. Este es otro de los pueblos bonitos de Francia. El departamento de Aveyron, en un radio de 100 kms. tiene un montón: Brousse, con otro castillo, Conques y su extraordinario monasterio, La Couvertoirade, villa medieval, Estaing, joya a orillas del río Lot, Najac, un pueblo de ensueño, Peyre, Saint Côme de Lot y Sainte Eulalie de Lot, pueblos con castillos y monasterios y Sauveterre de Rouergue, una bastida espléndida. Dejenme añadir Espalion, Entraygues, Villefranche de Rouergue, Albi o Cordes, y ya tendrán una ruta fantástica y una razón de peso para ir de vacaciones allí. El bello castillo de Belcastel, no he podido obviar la broma fácil, fue completamente reconstruido hace pocos años. Merece una buena visita. Se aprovechó entonces para renovar todo el pueblo, que estaba en estado tan ruinoso como el castillo. Se levantaron las bellas casas de los siglos XII al XVII, con aparatos de forja nuevos, carpintería imitando la antigua y piedra. El resultado es espectacular. Belcastel es ideal para pasear con la familia. Caminar cerca del Aveyron, comer en el área de picnic, o hacer senderismo és magnífico. Dormir y comer en Belcastel es sencillo y agradable. Vayan al Hotel du Vieux Pont. Sublime.

Najac

Najac és un poblet preciòs del sud de França. Una vila arribada directament de l’edat mitjana per vosaltres. Un espai encantador, amb el seu castell enlairat dalt d’un turó potent, carrers estrets i costeruts, cases baixes, placetes, esglèsia, un riu profund i salvatge i molts, molts boscos, d’una vegetació luxuriant, espesa, com si Robin Hood encara campés per aquí. Nosaltres no perdonem mai una visita a Najac si passem, anant o venint, per Albí, Cordes sur Ciel, Figeac, Villefranche de Rouerge o Bruniquel. Perquè Najac no està sola. Forma part d’una ruta de pobles amb molt d’encant. Tots els que us hem citat valen la pena. Tots junts són una ruta ideal per un cap de setmana llarg o unes petites vacances. La trobareu a mig camí de la D922, entre Cordes i Villefranche de Rouergue, ben indicada, a uns 7 kms de la carretera principal, penjada dalt d’un pronunciat meandre del riu Aveyron. Nosaltres hem menjat i dormit a Najac. Una experiència difícilment olvidable quan les llums de la tarda moren darrera el castell i el poble s’il·lumina. A Najac hi ha bons hotels i bons restaurants. Nosaltres sempre anem a l’Oustal del Barry. Encantador.

Najac es un pueblo precioso del sur de Francia. Una villa llegada directamente de la edad media para vds. Un espacio encantador, con su castillo erigido sobre una colina potente, calles estrechas y empinadas, casas bajas, plazas, iglesia, un río profundo y salvaje, y muchos, muchos bosques, de una vegetación lujuriante, espesa, como si Robin Hood aún acampara por aquí. Nosotros no perdonamos nunca una visita a Najac si pasamos, yendo o viniendo, por Albi, Cordes sur Ciel, Figeac, Villefranche de Rouerge o Bruniquel. Porque Najac no está sola. Forma parte de una ruta de pueblos con mucho encanto. Todos los que os hemos citado valen la pena. Todos juntos son una ruta ideal para un fin de semana largo o unas pequeñas vacaciones. La encontraréis a medio camino de la D922, entre Cordes y Villefranche de Rouergue, bien indicada, a unos 7 kms de la carretera principal, colgada sobre un pronunciado meandro del río Aveyron. Nosotros hemos comido y dormido en Najac. Una experiencia difícilmente olvidable cuando las luces de la tarde mueren detrás del castillo y el pueblo se ilumina. Hay en Najac muy buenos hoteles y mejores restaurantes. Nosotros siempre vamos al Oustal del Barry. Encantador.

Bruniquel

Bruniquel, dalt del seu espadat, penjat damunt l’Aveyron, just a l’entrada de les magnífiques gorges d’aquest plàcid riu, és un poblet encantador amb boniques cases de pedra i fusta. Una vila medieval de carrers estrets, cases fortes, portes adovellades, finestres gòtiques i balcosn florits, a la primavera. Bruniquel te un castell, però això no vol dir res. És el conjunt el que fa únic a Bruniquel. Sense que res destaqui massa. Són els petits detalls de cada carrer, de cada casa que fan bonic el poble. Podeu arribar a Bruniquel en el transcurs d’una sortida, d’un pont o unes vacances per el Perigord, el Quercy o el sud de França. No està gaire lluny de la bellíssima Albi, ni de Toulouse. Incloueu la visita a Bruniquel juntament amb la que podeu fer a Puycelci o Castellnou de Montmirail, que com el mateix Bruniquel, són viles d’entre les més boniques de França. Si finalment decidiu pujar fins aquí, podeu completar la ruta amb una volta per Cordes sur Ciel. I no oblideu de comprar vins a la veïna Gaillac!. A Bruniquel no hi ha hotels, tal i com els coneixem aquí, però si boniques cases rurals, com la del Castell, amb habitacions familiars, o La Maison du Condonier, o Cornelia, totes amb moltíssim encant.

Bruniquel, colgado en su acantilado sobre el Aveyron, está justo a la entrada de las magníficas gargantas de este plácido río. Es un pueblo encantador con bonitas casas de piedra y madera. Una villa medieval de calles estrechas, casas antiguas, puertas adinteladas, ventanas góticas y balcones floridos, en primavera. Bruniquel tiene un castillo, pero eso no significa nada. Es el conjunto lo que hace único a Bruniquel. Sin que nada destaque demasiado. Son los pequeños detalles de cada calle, de cada casa, los que hacen bonito el pueblo. Pueden llegar a Bruniquel en el transcurso de una salida, un puente o unas vacaciones recorriendo el Périgord, el Quercy o el sur de Francia. No está muy lejos de la bellísima Albi, ni de Toulouse. Incluyan la visita a Bruniquel junto a las de Puycelci o Castellnou de Montmirail, que como el mismo Bruniquel, son villas de entre las más bonitas de Francia. Si finalmente se deciden a subir hasta aquí, pueden completar la ruta con una vuelta por Cordes sur Ciel. ¡Y no olviden comprar vinos en la vecina Gaillac!. En Bruniquel no hay hoteles, tal y como los conocemos aquí, pero si bonitas casas rurales, como la del castillo, con habitaciones familiares, o La Maison du Condonier, o Cornelia, todas con muchísimo encanto.

Cordes sur Ciel

A França és costum afegir al nom del poble, sobretot si hi pot haver-hi confusió amb un altre de nom idèntic, una cua amb el nom d’un riu o de la regió. Així Tarascon sur Ariege o Tarascon sur Rhone. Cordes no es pot confondre amb res, però els seus habitants cofois i orgullosos de viure-hi, sobrats de saber-se dominadors de l’espai des de la seva vila medieval, allà dalt, tan alta, li van posar Cordes sur Ciel. I, tot i ser un pèl pretenciòs, és ben cert que li escau. Cordes sembla tocar el cel. I, tanmateix, la seva silueta retallant-se contra el cel, (a la foto), tot hi ser màgica no és el més bonic de Cordes. Cal deixar el cotxe a sota de la vila, i pujar-hi a peu per descobrir tot l’encant de Cordes. Una vila medieval completament amurallada i miraculosament conservada, perfecta, intacta, al llarg dels segles. Amb el seu castell, les portes d’entrada, els maravellosos palaus gòtics i renaixentistes, les places porxades i l’esglèsia. Tot com si Cordes aparegués, de sobte, com per encanteri, de la nit del temps, només pels nostres ulls. No és gaire lluny de Barcelona. Fàcil arribar-hi des de Toulouse o Carcassone per Albí. Ideal per una ruta que, en uns dies, aplegui aquestes fantàstiques ciutats de França: Carcassonne, Toulouse, Albí i Cordes. O bé una parada obligada en la ruta cap a París. Si us agraden les botigues amb encant, a Cordes descobrireu el paradís: una rellotgeria artesana fabrica rellotges de pared com en el segle XVIII. Ceramistes, fleques, artistes… tothom ha obert local a Cordes. Els hotels i restaurants són una passada. Els preus, segons com també. La inexpugnable Cordes s’ha rendit i venut al turisme, i és una cortesana fascinant però cara. Nosaltres hem fet nit al Grand Ecuyer. Un hotel de campanetes en un palau del segle XVI. Habitacions amb tots el que espereu d’un castell gòtic. Fantasma inccorporat. Fastuosa també l’Hosteleria del Vell Cordes, on hem sopat i dormit. Un altre hotel per ocasions especials.

En Francia es costumbre añadir al nombre del pueblo, sobre todo si puede haber confusión con otro de nombre idéntico, una cola con el nombre de un rio o de la región. Así Tarascon sur Ariege o Tarascon sur Rhone. Cordes no se puede confundir con nada, pero sus habitantes satisfechos y orgullosos de vivir allí, sobrados de saberse dominadores del espacio desde su villa medieval, allá arriba, tan arriba, le pusieron Cordes sur Ciel. Y, a pesar de ser algo pretencioso, es bien cierto que no les falta razón. Cordes parece tocar el cielo. Y, sin embargo, su silueta recortandose contra este, (en la foto), a pesar de ser mágica, no es lo más bonito de Cordes. Hay que dejar el coche bajo la villa, y subir a pie para descubrir todo el encanto de Cordes. Una villa medieval completamente amurallada y milagrosamente conservada, perfecta, intacta, a lo largo de los siglos. Con su castillo, las puertas de entrada, los maravillosos palacios góticos y renacentistas, las plazas porticadas y la iglesia. Todo como si Cordes apareciera, de repente, como por encantamiento, desde la noche de los tiempos, sólo por nuestros ojos. No está muy lejos de Barcelona. Es muy fácil llegar desde Toulouse o Carcassone por Albí. Ideal para una ruta que, en unos días, reúna estas fantásticas ciudades de Francia: Carcassonne, Toulouse, Albi y Cordes. O bien una parada obligada en la ruta hacia París. Si os gustan las tiendas con encanto, en Cordes descubriréis el paraíso: una relojería artesana fabrica relojes de pared como en el siglo XVIII. Ceramistas, panaderías, artistas … todo el mundo ha abierto local en Cordes. Los hoteles y restaurantes son una pasada. Los precios, según cómo, también. La inexpugnable Cordes se ha rendido y se ha vendido al turismo, y es una cortesana fascinante pero cara. Nosotros hemos dormido en el Grand Ecuyer. Un hotel de campanillas, en un palacio del siglo XVI. Habitaciones con todo lo que esperáis de un castillo gótico. Fantasma inccorporado. Fastuosa también la Hostelería del Viejo Cordes, donde hemos cenado y dormido. Otro hotel para ocasiones especiales.