Toulouse, Cordes, Albí, Montauban…


IMG_6394

Avui us proposem una excursió pel sud de França, visitant una sèrie de pobles i viles medievals ben xules. Podeu sortir de Barcelona, i via Perpinyà i Narbona, dues ciutats que podeu valorar si voleu visitar o no, arribareu a Carcasona, una bellíssima ciutat occitana, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. Li diuen La Cité, i és una impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. Deixem Carcasona i anem fins Toulouse, el centre de la nostra excursió. Toulouse, la occitana Tolosa de Llenguadoc, és una ciutat molt maca, discreta i amable. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació.  O la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Per dormir teniu diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Des de Toulouse us proposem una descoberta de la regió. Primer podem anar a Cordes sur Ciel que és un bonic poblet medieval penjat dalt d’un turó, murallat i ple de palaus quasi florentins. A l’hivern tot està tancat i barrat, desert. A l’estiu no pots ni caminar. Per dinar podeu anar al millor lloc possible: Le Bistrot Cordais. Quines pizzes, sobretot la de formatge!. Podeu fer una bonica ruta per la regió, visitant pobles molt xulos, com ara Castelnau de Montrail, Puycelsi, Bruniquel o Penne, amb els seus castells, carrers estrets, cases de pedra. A la tornada, o a l’anada podeu passar per Albí, la roja, voltada pel riu Tarn. Quina imatge més preciosa!. I veure la seva imponent catedral de Santa Cecília, el museu Toulouse-Lautrec i les cases de totxo vermell. I no gaire lluny de tot això, i de Toulouse, teniu la ciutat de Montauban, amb la seva curiosa plaça National, i el museu Ingres. Montauban, a tocar de la imponent Toulouse, no pot oferir-vos res més, però ja és prou. Castres s’assembla a Girona. Te un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. Ideal per unes curtes vacances!.

La zona de los alrededores de la ciudad occitana de Toulouse, en el sur de Francia es ideal para unas vacaciones cortas. Ya a la ida podeis parar en Carcasonne para visitar esta joya medieval, la famosa “Cité”. Des de Toulouse estan a mano ciudades bién bonitas, como Albí, con su catedral, o Cordes, medievo puro. Tampoco está mal Montauban o los pequeños pueblos de su alrededor: Puicelsi, Bruniquel, Castelnau, Gaillac, Castres…

 

Revisitant Cordes sur Ciel


cordes

A França és costum afegir al nom del poble, sobretot si hi pot haver-hi confusió amb un altre de nom idèntic, una cua amb el nom d’un riu o de la regió. Així Tarascon sur Ariege o Tarascon sur Rhone. Cordes no es pot confondre amb res, però els seus habitants cofois i orgullosos de viure-hi, sobrats de saber-se dominadors de l’espai des de la seva vila medieval, allà dalt, tan alta, li van posar Cordes sur Ciel. I, tot i ser un pèl pretensiós, és ben cert que li escau. Cordes sembla tocar el cel. I, tanmateix, la seva silueta retallant-se contra el cel, tot hi ser màgica, no és el més bonic de Cordes. Cal deixar el cotxe a sota de la vila, i pujar-hi a peu per descobrir tot l’encant de Cordes. Una vila medieval completament murallada i miraculosament conservada, perfecta, intacta, al llarg dels segles. Amb el seu castell, les portes d’entrada, els meravellosos palaus gòtics i renaixentistes, que recorden Itàlia. Amb les places porxades i l’església. Tot com si Cordes aparegués, de sobte, com per encanteri, de la nit del temps, només pels nostres ulls. No és gaire lluny de Barcelona. Fàcil arribar-hi. Primer us cal anar fins Toulouse, per l’AP7 i d’allà cap a Albí. Sortiu a Gaillac i seguiu les indicacions cap a Cordes. Ideal per una ruta que, en uns dies, aplegui aquestes altres fantàstiques ciutats de França: Carcassonne, Toulouse, Albí, Gaillac, Bruniquel, Najac, Villefranche de Rouergue… O bé una parada obligada en la ruta cap a París. Si us agraden les botigues amb encant, a Cordes descobrireu el paradís: una rellotgeria artesana fabrica rellotges de paret com en el segle XVIII. Ceramistes, fleques, artistes… tothom ha obert local a Cordes. Els hotels i restaurants són una passada. Els preus, segons com també. La inexpugnable Cordes s’ha rendit i venut al turisme, i és una cortesana fascinant però cara. Per això, segons l’època de l’any no podreu aparcar i, si ens apureu molt, ni moure-us!. Ara bé, fora de temporada turística no hi ha ningú. Tot tancat i barrat. Fa melangia. Per dormir nosaltres vam fer nit al Grand Ecuyer. Un hotel de campanetes en un palau del segle XVI. Habitacions amb tots el que espereu d’un castell gòtic. Fantasma inccorporat. Ara però està tancat i a la venda. Una tragèdia. Fastuosa també l’Hosteleria del Vell Cordes, on hem sopat i dormit. Un altre hotel per ocasions especials. Per dinar us recomanem sense dubtar Le Bistrot Cordais. No feu cas de l’aspecte d’aquest bar de poble a la plaça de baix, a peu de carretera, a la vila moderna. És petit, mal servit, familiar, però està molt bé de preu i el menjar és de primera qualitat. Amanides, pizzes, pasta, foie… la pizza de formatges de la regió és la millor que hem provat mai!. Increible.

En Francia es costumbre añadir al nombre del pueblo, sobre todo si puede haber confusión con otro de nombre idéntico, una cola con el nombre de un rio o de la región. Así Tarascon sur Ariege o Tarascon sur Rhone. Cordes no se puede confundir con nada, pero sus habitantes satisfechos y orgullosos de vivir allí, sobrados de saberse dominadores del espacio desde su villa medieval, allá arriba, tan arriba, le pusieron Cordes sur Ciel. Y, a pesar de ser algo pretencioso, es bien cierto que no les falta razón. Cordes parece tocar el cielo. Y, sin embargo, su silueta recortandose contra este, (en la foto), a pesar de ser mágica, no es lo más bonito de Cordes. Hay que dejar el coche bajo la villa, y subir a pie para descubrir todo el encanto de Cordes. Una villa medieval completamente amurallada y milagrosamente conservada, perfecta, intacta, a lo largo de los siglos. Con su castillo, las puertas de entrada, los maravillosos palacios góticos y renacentistas, las plazas porticadas y la iglesia. Todo como si Cordes apareciera, de repente, como por encantamiento, desde la noche de los tiempos, sólo por nuestros ojos. No está muy lejos de Barcelona. Es muy fácil llegar desde Toulouse o Carcassone por Albí. Ideal para una ruta que, en unos días, reúna estas fantásticas ciudades de Francia: Carcassonne, Toulouse, Albi y Cordes. O bien una parada obligada en la ruta hacia París. Si os gustan las tiendas con encanto, en Cordes descubriréis el paraíso: una relojería artesana fabrica relojes de pared como en el siglo XVIII. Ceramistas, panaderías, artistas … todo el mundo ha abierto local en Cordes. Los hoteles y restaurantes son una pasada. Los precios, según cómo, también. La inexpugnable Cordes se ha rendido y se ha vendido al turismo, y es una cortesana fascinante pero cara. Nosotros hemos dormido en el Grand Ecuyer. Un hotel de campanillas, en un palacio del siglo XVI. Habitaciones con todo lo que esperáis de un castillo gótico. Fantasma inccorporado. Pero hoy lamentablemente cerrado, esperando su venta. Una desgracia. Fastuosa también la Hostelería del Viejo Cordes, donde hemos cenado y dormido. Otro hotel para ocasiones especiales. Para comer bien y barato teneis que ir al Bistrot Cordais, en la plaza de abajo, junto a la carretera. Precios y calidad sin competencia. No os fieis del aspecto de bar de pueblo. La comida está muy bién.