El pessebre vivent de Corbera


Si no heu anat mai a veure un pessebre vivent, els dies de Nadal, no sabeu el que us perdeu. I si us n’hem de recomanar algun, bonic, ben fet, amb molts anys d’experiència, i a més molt a prop de Barcelona, la nostra recomanació serà el de Corbera de LLobregat. Precisament és el de Corbera, en el seu escenari natural de la Penya del Corb, el primer pessebre vivent que va existir a Catalunya. El vestuari, ric i variat, la música, la il·luminació ben pensada, resalten les estampes teatralitzades: l’Anunciació, pastors i ramats, els Reis d’Orient, boscos i rius, i un poble, amb mercat i artesans o, fins i tot, un caga tió, entre molts d’altres. Aquest pessebre va rebre la Creu de Sant Jordi, l’any 1992. Estarà obert  tots els caps de setmana de desembre, i fins mitjans de gener, des de la posta de sol, en dues representacions. Els infants petits no paguen. Si el de Corbera us agafa lluny, o no us fa el pes, trieu un dels molts pessebres vivents de Catalunya. Tots són molt bonics. Alguns quasi tan antics com el de Corbera. La gent dels pobles s’hi esmerça i només per això val la pena assisstir a una aquestes representacions. Ideal pels infants.

Si no ha ido Vds. nunca a ver un pesebre viviente, en los días de Navidad, no saben lo que se pierden. Y si hemos de recomendar alguno, bonito, bien hecho, con muchos años de experiencia, y además muy cerca de Barcelona, nuestra recomendación será el de Corbera de LLobregat. Precisamente es el de Corbera, en su escenario natural de la Penya del Corb, el primer belén viviente que existió en Cataluña. El vestuario, rico y variado, la música, la iluminación bien pensada, resaltan mucho las estampas teatralizadas: la Anunciación, pastores y rebaños, los Reyes Magos, bosques y ríos, y un pueblo, con mercado y artesanos o, incluso, un caga tió, entre muchos otros. Este pesebre recibió la Creu de Sant Jordi, en 1992. Estará abierto todos los fines de semana de diciembre, y hasta mediados de enero, desde la puesta de sol, en dos representaciones. Los niños pequeños no pagan. Si el de Corbera les coge lejos, o no les gusta, elijan uno de los muchos pesebres vivientes de Cataluña. Todos son muy bonitos. Algunos casi tan antiguos como el de Corbera. La gente de los pueblos se dedica en cuerpo y alma a ellos,  y por eso sólo ya vale la pena asistir a una estas representaciones. Ideal para los niños.

Picnic de Can Via


can_via

El berenador de Can Via és un espai de lleure familiar, un merendero, un picnic, amb barbacoes, bancs, taules i espais pensats per fer carn a la brasa, calçots o paelles. Hi ha tot el que pugueu necessitar. Un lloc ideal per trobades de família, diumenges amb els amics, o festes diverses. Es tracta d’una finca privada acondicionada per l’Aleix Pascual, que va obrir les seves portes fa prop de 50 anys. Encara continua en mans de la mateixa família i te un bon nombre de clients dels de “tota la vida”. Us rebran amb els braços oberts i, a la cafeteria, podreu comprar la beguda, gelats, cafés o licors. I si no en porteu, o si us las heu deixat, també es pot llogar les pinces de la carn, o paelleres, o fins i tot comprar gel per les neveres portàtils. Compten amb un microones per escalfar menjar de bebès, i taquilles amb clau per guardar coses importants. Si us cal, i en tenen, podeu fins i tot llogar o comprar estovalles, plats, gots i coberts de    plàstic, sal, oli, o salsa. En aquesta cafeteria també hi ha un petit espai de jocs, un espai per els més petits de la casa, on els nens i les nenes passaran bones estones. També en aquesta àrea hi ha un seguit de coberts i sales, com ara l’anomenada “Caseta”, amb capacitat fins a 70 persones, i es pot reservar. Can Via està a La Palma de Cervelló, un poble del Baix Llobregat situat a només a 20 Kms. de Barcelona. S’hi arriba molt fàcilment  per l’autovia B-23 (la de Lleida i Tarragona). Deixeu-la a la sortida 3, la de de Molins de Rei, i seguiu la N-340, en direcció Tarragona. En arribar a la rotonda cal prendre en direcció Corbera de Llobregat i La Palma. També possible per l’autovia B-24 (la de Vilafranca i Tarragona per l’Ordal), prenent llavors el desviament de Corbera i La Palma. Un cop passada la Palma, sortint ja del poble, a uns 100 mts. de la gasolinera, trobareu a mà esquerra, un camí, ample i ben condicionat, de terra, molt ben senyalitzat. També hi ha una línia d’autobusus de l’empresa Autocorb que fa la línia de Barcelona a Corbera i té parada just a l’entrada del camí d’accés a Can Via. Demaneu-ho al conductor. Can Via està obert tots els caps de setmana i festius de les 9 del matí a les 7 de la tarda. També us obriran un dia feiner, si sou prou colla i ho demaneu.  Us llogaran la taula a l’exterior i també en interiors, si plogués o fes mal temps. En aquest cas cal reservar. Hi ha diferents mides de taules, de 6 o de 12 persones. També barbacoes amb llenya, o carbó.  Naturalment hi ha servei de WC, en la masia dins el mateix recinte del berenador, antics però nets. Cal portar paper higiènic o comprar-ne al bar. L’aigua no és potable i només serveix per rentar plats. Heu de portar la beguda. Al bar tenen ampolles grans de tota mena: aigua, cocacola, fanta, cervesa, vi…  Al llençar la brossa hi ha apartats per reciclar plàstic, vidre, paper i orgànica. Pel que fa a la diversió i l’esport teniu esplanades per poder jugar a futbol, i n’hi ha un parell amb porteries. També hi ha dos espais amb cistelles de basquet. De jocs d’interior tenen futbolins i billar. Podeu demanar jocs de taula. Hi ha un bon aparcament, gran i gratuït. Si alguna cosa no us hem explicat podeu trucar: 936721061 o al 649848763. És possible fer boniques caminades per dins del bosc, que n’hi ha i força. Teniu pins, roures i alzines. Hi ha també una petita riera, anomenada de Rafamans, amb àlbers i plàtans grans, que no porta gaire aigua, i que travessareu en entrar al camí que porta a Can Via. La gran masia de can Via mereix una cita a banda. És gran i bonica, amb una façana de pedra rogenca i portal adovellat. L’interior és una típica casa de pagès, amb bigues de fusta ben conservades. Can Via està molt ple de gent els dies festius, però us recomanem l’espai, tot i que no reserven les taules de fora. Recordeu que si que reserven els espais coberts. Just abans d’arribar, una desviació porta a Can Via Músic, un lloc on a l’estiu es fan concerts i discoteca, una mena de bar musical. Esperem que us agradi.

planol_can_via

El merendero de Can Vía es un espacio de ocio familiar , un merendero , un picnic , con barbacoas , bancos , mesas y espacios pensados ​​para hacer carne a la brasa , calçots o paellas. Hay todo lo que se pueda necesitar. Un lugar ideal para encuentros de familia , domingos con los amigos , o fiestas diversas. Se trata de una finca privada acondicionada por Aleix Pascual , que abrió sus puertas hace cerca de 50 años . Aún continúa en manos de la misma familia y tiene un buen número de clientes de los de “toda la vida ” . Os recibirán con los brazos abiertos y , en la cafetería , podrá comprar la bebida , helados , cafés o licores . Y si no lleváis , o os las habéis dejado en casa , también se pueden alquilar las pinzas de la carne , o paelleras , o incluso comprar hielo para las neveras portátiles. Cuentan con un microondas para calentar comida de bebés , y taquillas con llave para guardar cosas importantes . Si fuera necesario, y tienen , se puede incluso alquilar o comprar manteles, platos , vasos y cubiertos de plástico , sal , aceite , o salsa . En esta cafetería también hay un pequeño espacio de juegos , un espacio para los más pequeños de la casa , donde los niños y niñas pasarán buenos ratos . También en esta área hay una serie de cubiertos y salas, como la llamada ” Caseta ” , con capacidad hasta 70 personas , y se puede reservar con antelación. Can Via está en La Palma de Cervelló , un pueblo del Baix Llobregat situado a 20 kms. de Barcelona. Se llega muy fácilmente por la autovía B -23 ( la de Lleida y Tarragona ) . Dejarla en la salida 3 , la de Molins de Rei , y sigan la N -340 , en dirección Tarragona . Al llegar a la rotonda hay que tomar en dirección Corbera de Llobregat y La Palma . También posible por la autovía B -24 ( la de Vilafranca y Tarragona por el Ordal ) , tomando entonces el desvío de Corbera y La Palma . Una vez pasada la Palma , saliendo ya del pueblo , a unos 100 mts . de la gasolinera , encontrarán, a mano izquierda , un camino , ancho y bien acondicionado , de tierra, muy bien señalizado . También hay una línea de autobús de la empresa Autocorb que hace la ruta de Barcelona a Corbera y tiene parada justo en la entrada del camino de acceso a Can Via. Pedirlo al conductor . Can Via está abierto todos los fines de semana y festivos de las 9 de la mañana a las 7 de la tarde . También os abrirán un día laborable , si es suficientemente gente el grupo y lo solicitais . Os alquilarán la mesa en el exterior y también en interiores , si lloviera o hiciera mal tiempo . En este caso hay que reservar . Hay diferentes tamaños de mesas, de 6 o de 12 personas . También barbacoas con leña , o carbón . Naturalmente hay servicio de WC , en la masía, dentro del mismo recinto del merendero , antiguos pero limpios . Hay que llevar papel higiénico o comprar en el bar . El agua no es potable y sólo sirve para lavar platos. Se debe llevar la bebida . En el bar tienen botellas grandes de todo tipo: agua , cocacola , fanta , cerveza, vino … Al tirar la basura hay apartados para reciclar plástico , vidrio , papel y orgánica . En cuanto a la diversión y el deporte tienen explanadas para poder jugar al fútbol , y hay un par con porterías . También hay dos espacios con canastas de baloncesto . De juegos de interior tienen futbolines y billar y se pueden solicitar juegos de mesa . Hay un buen aparcamiento , grande y gratuito . Si algo no os hemos explicado puede llamar : 936721061 o al 649 848 763 . Es posible hacer bonitas caminatas dentro del bosque , que los hay y muchos. Tienen allí pinos , robles y encinas . Hay también un pequeño torrente , llamado de Rafamans , con álamos y plátanos grandes , que no lleva mucha agua , y que lo atravesaréis al entrar en el camino que lleva a Can Via. La gran masía de Can Via merece una cita aparte . Es grande y bonita , con una fachada de piedra rojiza y portal adintelado. El interior es una típica casa de campo , con vigas de madera bien conservadas . Can Via está muy lleno de gente los días festivos , pero os recomendamos el espacio , aunque no reservan las mesas de fuera. Recuerden que si que reservan los espacios cubiertos. Justo antes de llegar , una desviación lleva a Can Via Músic , un lugar donde en verano se hacen conciertos y discoteca , una especie de bar musical. ¡Esperamos que os guste!.

Les Corbières


Voleu visitar una terra ignota a dues passes de casa?. Doncs ho teniu molt fàcil, aneu a les Corberes, a França, a uns 60 kms. al nord de Perpinyà. Una terra que és un laberint de serres, turons i turonets que s’entrecreuen caòticament. Un mal país ple de gorges, de riuets, i on les carreteres estan plenes de corbes, són molt estretes i mai no saps ben bé cap a on van. Una zona verge, allunyada del turísme, que en un moment es mostra ben pelada, sense ni un arbre, i pocs kilòmetres més enllà trobeu un bosc fantàsticament conservat d’alzines i roures. Això sí, porteu un bon mapa, i algú que sàpiga orientar-se bé. Llavors podreu entrar sense recança dins de les Corberes. La recompensa serà una excursió inoblidable, en que veureu poblets encisadors, un munt de castells càtars desconeguts, unes quantes abadies oblidades, gorges impresionants, rius bucòlics i paisatges impensats. A més gaudireu d’hospitalitat franca en hotelets d’encant, amb una gastronomia delicada i uns vins excepcionals. Perquè aquesta terra és la pàtria de la denominació d’orígen Fitou, excel·lent, i de la menys coneguda Corbieres. Les Corberes són una regió de forts contrastos. Nosaltres hi hem passat amb una llum mediterrània brutal, en ple estiu, amb molta calor, una calor inhumana. També hi hem anat a la tardor, una tardor ja avançada, amb una boira profunda i una pluja persistent. Aquesta diversitat es manifesta arreu. Es un vast territori, una terra de ningú, que s’exten entre Carcassonna, Narbonne, Couiza, Quillan, i Perpinyà. És una part, la menys coneguda del País dels Càtars, amb castells mítics. Entreu-hi per Perpinyà, per Estagel camí de Taltavull (Tautevel), on podreu visitar el Museu de la prehistòria. (La cova de l’Aragó està tancada). O per Maury, per veure l’imponent castell càtar de Queribús, i el seu veï de Perapertusa, com dos col·losos dalt de la seva penya. O més amunt, per Sant Pau de Fenolleda, entrant cap a les Gorges de Galamús, profundes com cap altre en el món. Endinseu-vos després cap a Termes, amb els seu castell càtar, i cap a Villerouge-Thermenes, amb una altra fortalessa, o bé entreu a Arques, o cap a Aguilar… tots ells castells forts i punyents fortalesses dels càtars. I, fent via, per aquí i per allà, arribeu-vos fins Lagrasse, la vila medieval, amb la seva abadia, a la vall del riu Orbieul. D’aquest riu hem escollit la foto de l’entrada.  Per tornar sortiu potser via Carcasonna, la gran ciutat medieval, complerta, grandiosa, superba, que heu de veure encara que només sigui una vegda a la vida. O potser via Narbonne, amb la seva catedral, i així aprofitar que hi passeu pel davant, per veure l’abadia de Fontfroide, maravellosa. O bé, és la nostra millor opció, retorneu a Perpinyà per una altra carretereta estreta, de les moltes que hi ha a les Corberes. Això us donarà la possiblitat de fer moltes rutes circulars dins les mateixes Corberes. D’entrar per Tautevel i sortir-ne per Galamús, o d’entrar per Queribús i sortir-ne per Couiza. Per dormir us recomanem els Novotel, hotels molt ben pensats per famílies, on admeten dos infants a cada habitació. En teniu a Perpinyà i a Narbonne. Dins les Corberes, a Lagrasse, la vila medieval del monestir, hi ha un hotelet amb molt d’encant, amb un restaurant excel·lent, on hem dinat molt bé: L’Hostellerie des Corbieres. També, a Carcassona, l’hotel Bristol, amb un restaurant molt interessant. Tots ells una aposta segura. A què espereu les Corberes us estan esperant!

¿Desean visitar una tierra ignota cerca de casa?. Pues lo tenéis muy fácil, id hasta las Corbières, en Francia, a unos 60 kms. al norte de Perpiñán. Una tierra que es un laberinto de sierras, cerros y colinas que se entrecruzan caóticamente. Un mal país lleno de cañones, de riachuelos, y donde las carreteras están llenas de curvas, son muy estrechas y nunca sabes muy bien hacia dónde van. Una zona virgen, alejada del turismo, que en un momento aparece pelada, sin un árbol, y pocos kilómetros más allá se puede encontrar un bosque fantásticamente conservado de encinas y robles. Eso sí, hay que llevar un buen mapa, y alguien que sepa orientarse bien. Entonces podrán entrar sin miedo dentro de las Corbières. La recompensa será una excursión inolvidable, en que veréis pueblos encantadores, un montón de castillos cátaros desconocidos, varias abadías olvidadas, gargantas impresionantes, ríos bucólicos y paisajes impensados. Además disfrutarán de hospitalidad franca en hotelitos de encanto, con una gastronomía delicada y unos vinos excepcionales. Porque esta tierra es la patria de la denominación de origen Fitou, excelente, y de la menos conocida Corbieres. Las Corbières son una región de fuertes contrastes. Nosotros hemos pasado con una luz mediterránea brutal, en pleno verano, con mucho calor, una calor inhumana. También hemos ido en otoño, en un otoño ya avanzado, con una niebla profunda y una lluvia persistente. Esta diversidad se manifiesta en todo. Es un vasto territorio, una tierra de nadie, que se extiende entre Carcassonne, Narbonne, Couiza, Quillan, y Perpiñán. Es una parte, la menos conocida, del País de los Cátaros, con sus castillos míticos. Entrad por Perpiñán, camino de Estagel, en ruta hacia Tautevel, donde podrán visitar el Museo de la prehistoria. (La cueva de Aragón está cerrada). O por Maury, para ver el imponente castillo cátaro de Quéribus, y su vecino de Peyrepertuse, como dos colosos allá, arriba, en su peña. O aún más arriba, entrando por San Pau de Fenolleda, vayan hacia las Gargantas de Galamus, profundas como ningúna otra en el mundo. Adéntrense después hacia Térmes, con su castillo cátaro, y hacia Villerouge-Thermenes, con otra fortaleza, o bien visitad la de Arques, o la de Aguilar … todos ellos castillos fuertes, fortalezas de los cátaros. Y, yendo de aquí para allá, acercaos hasta Lagrasse, la villa medieval, con su abadía, en el valle del río Orbieul. De este río hemos escogido la foto de la entrada. Para volver salgan quizá vía Carcasonna, la gran ciudad medieval, completa, grandiosa, soberbia, que deberán ver aunque sólo sea una vegda a la vida. O quizás vía Narbonne, con su catedral, y así aprovechais que pasais por delante, para ver la abadía de Fontfroide, maravillosa. O bien, es nuestra mejor opción, regresad a Perpiñán por otra carreterita estrecha, de las muchas que hay en las Corbières. Esto les dará la posibilidad de hacer muchas rutas circulares dentro de las mismas Corbières. De entrar por Tautevel y salir por Galamus, o de entrar por Quéribus y salir por Couiza. Para dormir os recomendamos los Novotel, hoteles muy bien pensados para familias, donde admiten dos niños en cada habitación. Tenéis en Perpiñán y en Narbonne. Dentro de las Corbières, en Lagrasse, en la villa medieval, hay un hotelito con mucho encanto, con un excelente restaurante, donde hemos comido muy bien: La Hostellerie des Corbieres. También, en Carcasona, el Hotel Bristol, con un restaurante muy interesante. Todos ellos una apuesta segura.

Pessebres vivents


Aquest magnífic cartell que J. Faucellas va realitzar per anunciar la primera edició del Pessebre vivent de Bàscara, a l’Alt Empordà, obre aquesta entrada dedicada a aquestes representacions populars. Una visita a un pessebre vivent no pot faltar en un Nadal familiar. Mireu-vos la web de l’organització que agrupa els Pessebres vivents de Catalunya per trobar aquell que està més a prop de casa vostra. Us en citarem alguns, ben a tocar de Barcelona. Com ara el de Martorelles, poblet preciós, “de pessebre” situat a tocar de Mollet, amagat dins la serra litoral. Si aneu per la banda del Maresme, en trobareu un altre en un poble mitjanet, a Premià de Dalt. Un xic de Maresme més enllà, ja tocant a Mataró i Argentona, trobareu Orrius. De nou és un petit poble en mig de les muntanyes, on també representen un pessebre. Si agafeu per l’altra banda, en direcció al Garraf, hi ha un pessebre parlat al nucli de Vilanoveta, a la vila de Sant Pere de Ribes.  No podem deixar sense citar, encara que ja ho hem fet en entrades d’altres anys, el primer pessebre vivent del país, el més antic, el de Corbera de Llobregat. Atenció!, hi sol haver molta gent. Si ampliem el radi d’abast de la nostra cerca, llavors heu d’anar a veure el de Tona, un dels més antics de Catalunya. També és bonic el dels Prats del Rei, un poble prop de Calaf. En un espai natural bonic se’n fa un en una ermita de La Pobla de Montornés, ja en terres de Tarragona i Reus. Al nord, per terres gironines teniu els pessebres de Brunyola, un petit poble proper a l’aeroport de Girona. Hi un altre a Castell d’Aro, una vila amb un excel·lent casc antic medieval. Si sou dels que cerqueu l’autenticitat del decorat natural, llavors haureu d’arribar-vos fins a pobles mítics com Rupit, o com Les Torres de Fals, a la Fonollosa, relativament a prop de Manresa. O com Les Gunyoles, al mig del Penedés. Més amagat encara existeix el fastuós pessebre de Rocafort de Vallbona, a l’Urgell, al sud de Tàrrega. O a l’Empordà el de la vila de Pals, una joia de l’edat mitjana, amb torres carrers i muralles. Al Pla de l’Estany prop de Banyoles, el de Fontcoberta, es fa en un poblet diminut, inaudit. Al mig de Catalunya, en el centre just, trobareu el poblet d’Ardèvol, la seva torre de guaita i un pessembre també. És en aquests marcs rurals, on l’escenari val el viatge. Ah!, i encara n’hi ha molts més, però no podem abarcar-los tots!.

Este magnífico cartel que J. Faucellas realizó para anunciar la primera edición del Pesebre viviente de Bàscara, en el Alt Empordà, abre esta entrada dedicada a estas representaciones populares. Una visita a un pesebre viviente no puede faltar nunca en una Navidad familiar. Consulten la web de la organización que agrupa a los pesebres vivientes de Cataluña para encontrar aquel que está más cerca de su casa. Os citaremos algunos, muy cerca de Barcelona. Como el de Martorelles, pueblecito precioso, “de pesebre” situado cerca de Mollet, escondido en la sierra litoral. Si vais por la banda del Maresme, encontraréis otro en un pueblo mediano, en Premià de Dalt. Un poco más allá, ya tocando a Mataró y Argentona, encontrarán Orrius. De nuevo es un pequeño pueblo en medio de las montañas, donde también representan un pesebre. Si toman por el otro lado, en dirección al Garraf, hay un pesebre hablado en el núcleo de Vilanoveta, en la villa de Sant Pere de Ribes. No podemos dejar sin citar, aunque ya lo hemos hecho en entradas de otros años, el primer pesebre viviente del país, el más antiguo, el de Corbera de Llobregat. ¡Atención!, Suele haber mucha gente. Si ampliamos el radio de alcance de nuestra búsqueda, entonces deben ir a ver el de Tona, uno de los más antiguos de Cataluña. También es bonito el de Prats del Rey, un pueblo cercano a Calaf. En un espacio natural bonito se hace uno en una ermita de La Pobla de Montornés, ya en tierras de Tarragona y Reus. Al norte, por tierras gerundenses tiene los pesebres de Brunyola, un pequeño pueblo cercano al aeropuerto de Girona. Hay otro en Castell d’Aro, una villa con un excelente casco antiguo medieval. Si sois de los que buscas la autenticidad del decorado natural, entonces tendrán que ir hasta pueblos míticos como Rupit, o como Las Torres de Fals, en la Fonollosa, relativamente cerca de Manresa. O como Les Gunyoles, en medio del Penedés. Más escondido aún existe el fastuoso pesebre de Rocafort de Vallbona, en el Urgell, al sur de Tàrrega. O en el Empordà el de la villa de Pals, una joya de la Edad Media, con torres, calles y murallas. En el Pla de l’Estany cerca de Banyoles, el de Fontcoberta, se hace en uno en pueblo diminuto, inaudito. Es en estos marcos rurales, donde el escenario vale el viaje. ¡Ah, y aún hay muchos más, pero no podemos abarcar a todos!.

Fira del mineral i la pedra


La Palma de Cervelló és un municipi del Baix Llobregrat, dins l’àrea de Barcelona. El trobareu molt fàcilment si preneu l’autovia A-2 en direcció a Lleida, i sortiu a Molins de Rei. Sense entrar a Molins, heu de passar el pont damunt el Llobregat, en direcció a Cervelló per l’antiga N-340. Just passar la cimentera, a mà dreta, trobareu el desviament cap a La Palma i Corbera del Llobregat. També fàcil amb tren i bus. Agafeu els Ferrocarrils Catalans fins a Quatre Camins i l’Autocorb, autobús de Corbera, fins la Palma. O bé rodalies Renfe fins Molins de Rei i l’Autocorb fins la Plama. Un cap de setmana de finals d’octubre te lloc a La Palma una fira de minerals i pedres. A nosaltres ens agraden molt els minerals, i als nens i nenes també. Els carrers del poble s’omplen de paradetes, d’expositors i també de tallers participatius sobre el món apassionant dels minerals. També hi haurà mostres d’oficis, com ara el dels picapedrers. El Museu de les Mines de Can Tintorer, a Gavà, també muntarà activitats, i això és garantia de qualitat pedagògica. Aquest museu és també una bona sortida familiar. Mireu-la al nostre bloc. Si parlem de coses didàctiques llavors heu de saber que, a més de pedres, hi haurà una exposició sobre els primers pobladors a la Vall de Rafamans, molt interessant. També en el pla didàctic serà molt interessant la introducció a l’estudi dels minerals, per part delñ Grup Mineralògic Català, el taller d’observació amb el microscopi binocular, o el de gemmologia. Pels més petits un concurs de dibuix, o una gimkana dels minerals. Ens deixem coses, segur. Fora de la fira de minerals i pedres estricte tindreu un petit parc d’atraccions al camp de futbol, música i concerts, contacontes, balls populars i folklòrics i altres. Fantàstic pla per un matí, o tarda, de diumenge o dissabte.

La Palma de Cervelló es un municipio del Baix Llobregrat, dentro del área de Barcelona. Lo encontraréis muy fácilmente si tomais la autovía A-2 en dirección a Lleida, y salís en Molins de Rei. Sin entrar en Molins, debeis de  pasar el puente sobre el Llobregat, en dirección a Cervelló por la antigua N-340. Justo pasar la cementera, a mano derecha, encontrareis el desvío hacia La Palma y Corbera de Llobregat. También fácil en tren y bus. Tomen los Ferrocarriles Catalanes hasta Cuatro Caminos y el Autocorb, autobús de Corbera, hasta La Palma. O bien cercanías Renfe hasta Molins de Rei y la Autocorb hasta la Plama. Un fin de semana de finales de octubre tiene lugar en La Palma una feria de minerales y piedras. A nosotros nos gustan mucho los minerales, y a los niños y niñas también. Las calles del pueblo se llenan de puestos, de expositores y de talleres participativos sobre el mundo apasionante de los minerales. También habrá muestras de oficios, como el de los canteros. El Museo de las Minas de Can Tintorer, en Gavà, montará actividades, y eso es garantía de calidad pedagógica. Este museo es también una buena salida familiar. Mirad nuestro blog. Si hablamos de cosas didácticas entonces deben saber que, además de piedras, habrá una exposición sobre los primeros pobladores en el Valle de Rafamans, muy interesante. También en el plano didáctico será muy interesante la introducción al estudio de los minerales, por parte del Grupo Mineralógico Catalán, el taller de observación con el microscopio binocular, o el de gemología. Para los más pequeños un concurso de dibujo, o una gimkana de los minerales. Nos dejamos cosas, seguro. Fuera de la feria de minerales y piedras estricta tendrán un pequeño parque de atracciones en el campo de fútbol, música y conciertos, cuentacuentos, bailes populares y otras diversiones. Fantástico plan para una mañana, o tarde, de domingo o sábado.

Pessebre vivent a Corbera


Si no heu anat mai a veure un pessebre vivent, els dies de Nadal, no sabeu el que us perdeu. I si us n’hem de recomanar algun, bonic, ben fet, amb molts anys d’experiència, i a més molt a prop de Barcelona, la nostra recomanació serà el de Corbera de LLobregat. Precisament és el de Corbera, en el seu escenari natural de la Penya del Corb, el primer pessebre vivent que va existir a Catalunya. El vestuari, ric i variat, la música, la il·luminació ben pensada, resalten les estampes teatralitzades: l’Anunciació, pastors i ramats, els Reis d’Orient, boscos i rius, i un poble, amb mercat i artesans o, fins i tot, un caga tió, entre molts d’altres. Aquest pessebre va rebre la Creu de Sant Jordi, l’any 1992. Estarà obert  tots els caps de setmana de desembre, i fins mitjans de gener, des de la posta de sol, en dues representacions. Els infants petits no paguen. Si el de Corbera us agafa lluny, o no us fa el pes, trieu un dels molts pessebres vivents de Catalunya. Tots són molt bonics. Alguns quasi tan antics com el de Corbera. La gent dels pobles s’hi esmerça i només per això val la pena assisstir a una aquestes representacions. Ideal pels infants.

Si no ha ido Vds. nunca a ver un pesebre viviente, en los días de Navidad, no saben lo que se pierden. Y si hemos de recomendar alguno, bonito, bien hecho, con muchos años de experiencia, y además muy cerca de Barcelona, nuestra recomendación será el de Corbera de LLobregat. Precisamente es el de Corbera, en su escenario natural de la Penya del Corb, el primer belén viviente que existió en Cataluña. El vestuario, rico y variado, la música, la iluminación bien pensada, resaltan mucho las estampas teatralizadas: la Anunciación, pastores y rebaños, los Reyes Magos, bosques y ríos, y un pueblo, con mercado y artesanos o, incluso, un caga tió, entre muchos otros. Este pesebre recibió la Creu de Sant Jordi, en 1992. Estará abierto todos los fines de semana de diciembre, y hasta mediados de enero, desde la puesta de sol, en dos representaciones. Los niños pequeños no pagan. Si el de Corbera les coge lejos, o no les gusta, elijan uno de los muchos pesebres vivientes de Cataluña. Todos son muy bonitos. Algunos casi tan antiguos como el de Corbera. La gente de los pueblos se dedica en cuerpo y alma a ellos,  y por eso sólo ya vale la pena asistir a una estas representaciones. Ideal para los niños.