Mercat de Santa Coloma de Queralt


sta_coloma1

Santa Coloma de Queralt és una vila que traspua la seva importància més enllà que avui dia tingui molt pocs habitants. Santa Coloma fou un enclau comercial potent a l’edat moderna, seu dels comtes del mateix nom. I això és nota. Aquesta petita ciutat forma part de la desconeguda comarca de la Conca de Barberà, del seu sector nord, encara menys visitat, de la Catalunya interior més màgica. Pertany administrativament a Tarragona, però te un aire lleidetà innegable. I en aquesta petita vila, que encara fa de capital d’una vasta zona, senyora del seu pla i de les seves rodalies. S’hi celebra, aquest proper cap de setmana, 17 i 18 de maig de 2014, un bonic mercat d’època. En aquesta exhibició, Santa Coloma reviu a la seva bellíssima Plaça Major el tracte i el comerç d’altres anys. A més del mercat, hi trobareu moltes altres activitats com poden ser una trobada de cotxes i motos clàssics, una botifarrada popular, una trobada de puntaires, una exposició d’animals on podreu veure cavalls, ponis, ases… També hi tindran cabuda els jocs infantils d’època, com ara curses de sacs, saltar corda, bitlles catalanes, escacs i contacontes. Hi haurà una exposició de maquinària agrícola, la trobada de traginers amb tres tombs inclosos i la corresponent benedicció dels animals. En fi, un seguit d’actes que fan aconsellable un cap de setmana per aquestes terres medievals. Perquè Santa Coloma i la comarca guarden molta i molta història en el seus carrers i places porticades. Perquè la vila, a més, té un senyor castell-palau com el tenen poques poblacions catalanes. Perque les seves dues esglèsies gòtiques us deixaran embadalits, com ho farà la font dels comtes, o la mateixa plaça major. En resum: una vila plena d’història i d’art que us sorprendrà amb un animat mercat d’època. Podeu anar-hi des de Barcelona, molt fàcilment, sortint a La Panadella, de l’autovia A2, la gratuïta que va cap a Lleida. Potser és la millor ruta, la carretera més bona. De serveis quedareu ben servits: molts restaurants i un preciòs hotel de tres estrelles. Si cal recomanar un lloc per dinar serà l’Hostal Colomí, cuina de mercat feta amb amor i sabiduria. Quedareu maravellats. Reserveu. Està al Raval de Jesús, 10. Telèfon 977.88.06.53. Fora de Santa Coloma, però en poblets encatadors dels voltants, trobareu hotels i cases rurals fantàstiques. El Balneari de Vallfogona de Riucorb n’és un d’ells, com el Regina. Per encabir molta gent, en un lloc bonic de veritat aneu a  Can Pinyol, al poblet veï de Llorac. Cases rurals n’hi ha un munt, totes molt maques. Trieu la vostra.  Can Gasol a Guialmons com també està allà Les Cavallerises. Cal Cal Biel és a Les Piles de Gaià. Cal Marimón està a Biure de Gaià, amb un bonic castell. Can Cargol és a Savallà del Comtat un poble medieval enlairat, com també o és Conesa, una vila molt i molt maca, on trobareu El Clos. A Vallfogona, junt amb els balnearis, hi ha Ca la Sila. Una autèntica masia rural és el Mas Batet a l’amagat poblet de Pontils. Podeu lligar l’estada a Santa Coloma, si hi aneu tot el cap de setmana, amb una ruta del císter, visitant el magnífic monestir de Poblet, o la ciutat amurallada de Montblanc. O bé recòrrer els castells de la vall del riu Corb, com Guimerà, Ciutadilla o Verdú, o fer la ruta dels castells de l’Alt Gaià, veient Santa Perpètua, Querol o el monestir de Santes Creus. Jo ho veieu, molta cosa a fer per aquelles terres!.

sta_coloma2

Santa Coloma de Queralt forma parte de la Cuenca de Barberá, pero parece más de la Segarra. Pertenece a Tarragona, pero tiene un aire leridano. Es una pequeña villa, pero hace de capital de una vasta zona y señorea las cercanías. Ahora no es muy importante, pero en la edad media, y durante los siglos XIV a XVII, fue el centro del condado de Santa Coloma. Por eso guarda tanta historia en sus calles y plazas porticadas. Por eso tiene un castillo-palacio como pocas poblaciones catalanas. Por eso sus iglesias góticas les dejarán embelesados, como la fuente de los condes, como la plaza mayor. Y este fin de semana de mayo celebran su mercado de época, acontecimiento que constitye una excusa ideal para ir por estas tierras. Encontraran una villa llena de historia y de arte que les sorprenderá. Pueden ir desde La Panadella, por la autovía A2 de Barcelona a Lérida. Quizás es la mejor ruta, la carretera más buena. De servicios tiene y buenos: restaurantes y un precioso hotel de tres estrellas. Puede ligar la visita con la ruta del císter o la de los castillos del valle del río Corb, como Guimerà, o la ruta de los castillos del Alt Gaià.

Almansa


almansa

Almansa està situada a mig camí de València i Albacete, vigilant la inmensa planuria manxega, albirant els horitzons mariners de la costa del llevant, que aquí només s’intuèixen, sense imaginar-se’ls. Almansa és castellana, és manxega però comença a tenir una llum i uns aires que flairen el mar. Almansa és, abans que una altra cosa, el seu castell roquer, la raó de la seva existència. Poderós, altiu, potent. Com el dibuixa un infant, ben clavat damunt una penya sòlida, ple de merlets i torreons. Castell dominador, escrutador, que veureu de ben lluny al passar per l’autovia de Madrid a Alacant i València per Albacete. Una visió que, de ben segur, us farà agafar la carretera que porta al poble. I no us espera només el castell. Almansa és una població molt monumental. No podeu deixar d’admirar el palau dels comtes de Cirat, la Casa Grande, ara Ajuntament, situat a la Plaza de Santa María, i a tocar de la soberbia Iglesia de la Asunción. Si podeu entrar doneu una volta i mireu-vos els jardins. L’Asunción és una església gòtico-renaixentista. Podeu també intentar veure el convent de las Agustinas, del XVII, o anar fins l’ermita de San Blas, barroca, del XVIII, amb una decoració esclatant sobre un blanc impolut. Podeu parar a Almansa si feu ruta de Barcelona a madrid per València, o aneu cap a Andalucia per Albacete. No us en penedireu!. Per dormir hi ha un hotel de categoria, el Blu, quatre estrelles, tots els serveis, modern. Molt ben arreglat, també molt modern i amb preu interessant teniu l’Hotel Los Rosales. Habitacions ben parades. I no us penseu que a Almansa no menjareu molt bé. Ben al contrari. Te un restaurant de campanetes, el Maralba, amb una estrella Michelin!. Que ens dieu?. Però és que El Rincón de Pedro li va al darrera. Boníssim. I no està malament el Manolín, o el Mesón del Pincelín. És molt difícil menjar malament en aquestes terres. I, el millor de tot, Almansa no és l’únic exponent de ciutat monumental en aquella regió. A molt pocs kms. de distància teniu la vila enmurallada de Chinchilla de Montearagón, penjada dalt del seu turó, i no gaire més enllà, al nord, Alcalà de Jucar, preciosa, i les “hoces del Cabriel”, racó natural sense parangó. Ara bé, aquest darrer poble, amb tota la seva aigua i verdor, no te res a veure amb el secarral on es troben Almansa i Chinchilla. Bona ruta per la Manxa d’Albacete!.

Almansa está situada a medio camino de Valencia y Albacete , vigilando la inmensa llanura manchega , oteando los horizontes marinos de la costa del levante , que aquí sólo se intuye , sin imaginarlos. Almansa es castellana, es manchega pero empieza a tener una luz y unos aires que huelen al mar. Almansa es , antes que otra cosa , su castillo roquero , la razón de su existencia . Poderoso , altivo , potente . Como lo dibuja un niño , bien clavado sobre una peña sólida , lleno de almenas y torreones. Castillo dominador , escrutador , que verán de lejos al pasar por la autovía de Madrid a Alicante y Valencia por Albacete. Una visión que, a buen seguro, les hará tomar la carretera que lleva al pueblo . Y allí no os espera sólo el castillo . Almansa es una población muy monumental . No pueden dejar de admirar el palacio de los condes de Cirat , la Casa Grande , ahora Ayuntamiento , situado en la Plaza de Santa María , y junto a la soberbia Iglesia de la Asunción . Si pueden entren y den una vuelta y vean los jardines . La Asunción es una iglesia gótico- renacentista . Pueden también intentar ver el convento de las Agustinas , del XVII, o ir hasta la ermita de San Blas , barroca , del XVIII, con una decoración brillante sobre un blanco impoluto . Se puede parar en Almansa si vais de ruta de Barcelona a Madrid por Valencia , o hacia Andalucia via Albacete . No se arrepentirán ! . Para dormir hay un hotel de categoría , el Blu , un cuatro estrellas , con todos los servicios , moderno . Muy bien arreglado , también muy moderno y con precio interesante tienen el Hotel Los Rosales . Habitaciones bien puestas. No penséis que en Almansa no se come muy bien. Al contrario . Tienen incluso un restaurante de campanillas , el Maralba , ¡con una estrella Michelin ! . Pero es que El Rincón de Pedro le va justo detrás. Buenísimo . Y no está mal el Manolín , o el Mesón del pincel . Es muy difícil comer mal en estas tierras . Y , lo mejor de todo , Almansa no es el único exponente de ciudad monumental en la región . A muy pocos kms . de distancia tienen Vds. la villa amurallada de Chinchilla de Montearagón , colgada en su cerro , y no mucho más allá , al norte , Alcalá de Jucar, preciosa , y las ” hoces del Cabriel ” , rincón natural sin parangón . Ahora bien , este último pueblo , con toda su agua y verdor , no tiene nada que ver con el secarral donde se encuentran Almansa y Chinchilla . ¡Buena ruta por la Mancha de Albacete ! .

Tres tombs a Santa Coloma de Queralt


sant antoni abad

De nou comencem un any, de nou entrem al gener i, novament, comencen a circular, pels carrers i places de tot Catalunya, els tres tombs. Hi ho fan, per exemple, a la vila de Santa Coloma de Queralt, al mig del país. Una vila de gran importància més enllà que avui dia tingui molt pocs habitants. Santa Coloma fou un enclau comercial potent a l’edat moderna, seu dels comtes del mateix nom. I això és nota. Aquesta petita ciutat forma part de la desconeguda comarca de la Conca de Barberà, del seu sector nord, encara menys visitat, de la Catalunya interior més màgica. Pertany administrativament a Tarragona, però te un aire lleidetà innegable. I en aquesta petita vila, que encara fa de capital d’una vasta zona, senyora del seu pla i de les seves rodalies. Per això us recomanem que agafeu la canalla i aneu a veure-hi els tres tombs i la corresponent benedicció dels animals. Perquè Santa Coloma i la comarca guarden molta i molta història en el seus carrers i places porticades. Perquè la vila, a més, té un senyor castell-palau com el tenen poques poblacions catalanes. Perque les seves dues esglèsies gòtiques us deixaran embadalits, com ho farà la font dels comtes, o la mateixa plaça major. En resum: una vila plena d’història i d’art que us sorprendrà. Podeu anar-hi des de Barcelona, molt fàcilment, sortint a La Panadella, de l’autovia A2, la gratuïta que va cap a Lleida. Potser és la millor ruta, la carretera més bona. De serveis quedareu ben servits: molts restaurants i un preciòs hotel de tres estrelles. Si cal recomanar un lloc per dinar serà l’Hostal Colomí, cuina de mercat feta amb amor i sabiduria. Quedareu maravellats. Reserveu. Està al Raval de Jesús, 10. Telèfon 977.88.06.53. Fora de Santa Coloma, però en poblets encatadors dels voltants, trobareu hotels i cases rurals fantàstiques. El Balneari de Vallfogona de Riucorb n’és un d’ells, com el Regina. Per encabir molta gent, en un lloc bonic de veritat aneu a  Can Pinyol, al poblet veï de Llorac. Cases rurals n’hi ha un munt, totes molt maques. Trieu la vostra.  Can Gasol a Guialmons com també està allà Les Cavallerises. Cal Cal Biel és a Les Piles de Gaià. Cal Marimón està a Biure de Gaià, amb un bonic castell. Can Cargol és a Savallà del Comtat un poble medieval enlairat, com també o és Conesa, una vila molt i molt maca, on trobareu El Clos. A Vallfogona, junt amb els balnearis, hi ha Ca la Sila. Una autèntica masia rural és el Mas Batet a l’amagat poblet de Pontils. Podeu lligar l’estada a Santa Coloma, si hi aneu tot el cap de setmana, amb una ruta del císter, visitant el magnífic monestir de Poblet, o la ciutat amurallada de Montblanc. O bé recòrrer els castells de la vall del riu Corb, com Guimerà, Ciutadilla o Verdú, o fer la ruta dels castells de l’Alt Gaià, veient Santa Perpètua, Querol o el monestir de Santes Creus. Animeu-vos, Santa Coloma és molt bonica!.

Santa Coloma de Queralt forma parte de la Cuenca de Barberá, pero parece más de la Segarra. Pertenece a Tarragona, pero tiene un aire leridano. Es una pequeña villa, pero hace de capital de una vasta zona y señorea las cercanías. Ahora no es muy importante, pero en la edad media, y durante los siglos XIV a XVII, fue el centro del condado de Santa Coloma. Por eso guarda tanta historia en sus calles y plazas porticadas. Por eso tiene un castillo-palacio como pocas poblaciones catalanas. Por eso sus iglesias góticas les dejarán embelesados, como la fuente de los condes, como la plaza mayor. Y este fin de semana celebran su desfilada de San Antonio, acontecimiento que constituye una excusa ideal para ir por estas tierras. Encontraran una villa llena de historia y de arte que les sorprenderá. Pueden ir desde La Panadella, por la autovía A2 de Barcelona a Lérida. Quizás es la mejor ruta, la carretera más buena. De servicios tiene y buenos: restaurantes y un precioso hotel de tres estrellas. Puede ligar la visita con la ruta del císter o la de los castillos del valle del río Corb, como Guimerà, o la ruta de los castillos del Alt Gaià.

Papallones a Castelló d’Empúries


papallones

No serà només pel parc de papallones que anireu fins a Castelló d’Empúries, que és una bellíssima vila empordanesa. Perquè Castelló, a més de les delicades criatures voladores, és una ciutat medieval que no us la imagineu. Te una catedral impressionant, un casc antic bestial. Tot això perquè Castelló fou una capital feudal molt important. Una vila comtal. Però els seus comtes van caure en l’oblit de la història, i la seva capital també. Avui dia, doncs, Castelló és un poble gran i res més. Però entre els seus carrers medievals s’hi amaguen obres d’art que recorden el passat esplendorós. No us perdeu la seva catedral gòtica o els palaus, ni el seu museu del molí fariner. Però si avui us parlem de Castelló és per proposar-vos un motiu més per visitar-la. Es tracta d’un petit parc de papallones. A tota Europa els parcs de papallones son molt comuns. Aquí, a casa nostra, no. Possiblement per aquest motiu n’hi ha tan pocs, son tan petits i tan poc visitats. Però si us serveix com a excusa per arribar-vos a l’Empordà, per banyar-vos en les platges magnífiques de la Costa Brava, doncs benvinguts siguin. El cas és que el Butterfly Park està situat a tocar de Castelló d’Empúries, a poca destància d’Empuriabrava, i no lluny de Roses. Es a dir, al mig de la Costa Brava, en una zona de gran riquessa natural y cultural. Si voleu completar una sortida de caire ecològic podeu fer-ho arribant-vos al maravellós Parc Natural “Aiguamolls de l’Empordá”, que queda a escassos 6 kms. del parc de papallones, o continuant cap al Parc Natural del Cap de Creus, igualment proper, o fins el Paratge Natural de l’Albera, on podeu visitar el centre de reproducció de les tortugues, una altra fita espectacular en la seva humilitat. El cas és, però, que les papallones son més delicades. Les trobareu en un hivernacle de dimensions grans, però modestes pels estàndards europeus, on han volgut imitar una mena de selva tropical, Volen lliurement les papallones i uns quants ocells. Els vostres fills gaudiran amb l’observació dels lepidòpters i sabent més sobre la seva alimentació, reproducció o metamorfosi. La visita pot ser lliure o bé guiada. Si penseu en aprofitar tot un cap de setmana per rondar per l’Empordà fareu molt bé. A Castelló mateix, a banda de la vila medieval i la catedral que ja us hem ressenyat, trobareu La farinera, una antiga fàbrica, ara reconvertida en un didàctic museu, que cal visitar. Ja us hem aconsellat de visitar els propers i fantàstics aiguamolls de l’Empordà, un espai natural únic, ideal per la canalla. O fer una mica de Costa Brava, porteu-vos el banyador, anant fins el Cap de Creus i la bellíssima Cadaqués, o la badia de Roses. Si us atreu la part cultural us recomanem Perelada, amb el seu castell, Figueres amb castell i museus, com el Dalí o el de la joguina, el maravellós monestir romànic de Sant Pere de Rodes o els mil i un poblets medievals de l’Empordà. La base on les famílies podem dormir més còmodes pot ser l’hotel Mediterráneo de Roses, un hotel familiar molt recomanable. Habitacions molt bé, amb una inaudita relació entre qualitat i preu, amb un parc i piscina fabulosos i a dues passes de la platja. Dins Castelló us recomanem l’hotel de La Moneda, de campanetes, i la Fonda Canet, un lloc de tota la vida. També Figueres és una ciutat ideal per un cap de setmana. Cal visitar el Museu Dalí, o el Museu del Joguet de Catalunya, on reviureu la vostra infància, i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. No lluny de Figueres hi ha el monestir de Vilabertran que està situat a escassos 2 kms. Per dormir, a Figures, ja ho sabeu, som fans de l‘Hotel Duran. Una cuina magnífica, un servei excepcional, digne d’una estrella Michelin. També molt recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Interessant  el Plaza Inn, de la cadena internacional, que és una bona referència. En els Hotels Sidorme, n’hi ha un a Figueres, trobareu habitacions boniques i molt bé de preu. En la majoria d’aquests hotels els nens dormen gratis amb els pares. A Cadaqués, que és una maravella, possiblement el poble més bonic de la Costa Brava, de Girona, de Catalunya i de la Mediterrània, també podreu trobar bons llocs on dormir i menjar. A la veïna població de Roses ja us hem citat la maravella de l’hotel Mediterraneo Park, però tampoc està malament l’Hotel Coral Platja. Bona sortida a l’Empordà, sigui per les papallones, o per qualsevol altra motiu!.

Castelló d’Empúries es una bellísima villa ampurdanesa. Una ciudad medieval que no os imagináis lo bonita que es. Una impresionante catedral, un casco antiguo bestial. Todo esto porque Castelló fue una capital feudal muy importante. Una villa condal. Pero sus condes cayeron en el olvido de la historia, y su capital también. Hoy en día, pues, Castellón es un pueblo grande y nada más. Pero entre sus calles medievales se esconden obras de arte que recuerdan el pasado esplendoroso. No se pierdan su catedral gótica o los palacios. En las afueras encontraréis La harinera. Es una fábrica, ahora reconvertida en un didáctico museo, que hay que visitar. Y si os gustan las cosas de la naturaleza os recomendamos una visita al Butterfly Park, un recinto lleno de plantas tropicales, pájaros y maravillosas y delicadas mariposas. Un parque de mariposas pequeñito, muy visitado por los turistas. Lo mejor seria pasar un fin de semana entero por allí arriba, y entonces podríais dar una vuelta por el Alt Empordà. Pueden visitar los cercanos y fantásticos humedales del Empordà, un espacio natural único, ideal para los niños. O hacer un poco de Costa Brava, traeros el bañador, yendo hasta el Cabo de Creus y la bellísima Cadaqués, o la bahía de Roses. Por la parte cultural les recomendamos Perelada, con su castillo, Figueres con su castillo y museos, como el Dalí o el del juguete, el maravilloso monasterio románico de Sant Pere de Rodes o los mil y un pueblos medievales del Empordà . La base donde las familias podemos dormir más cómodos puede ser el hotel Mediterráneo de Rosas, un hotel familiar muy recomendable. Habitaciones con excelente relación calidad – precio. En el mismo Castelló os recomendamos el hotel de La Moneda, de campanillas, y la Fonda Canet, un lugar de toda la vida. ¡Venga, todos a ver mariposas!.

Teatre a Tàrrega


fira_tarrega

Aquest any, una vegada més, teniu una cita familiar a la vila de Tàrrega, la capital de l’Urgell. Allà hi fan, sempre el primer cap de setmana de setembre la Fira de Teatre al Carrer. Nosaltres hi anem cada any, des de ja en fa molts, i a la nostra canalla els agrada d’allò més, tinguin l’edat que tinguin. Hi ha oferta per a tothom. Es tracta d’una mena de mercat de teatre casolà, cada cop menys casolà però, perquè cada vegada te més fama i repercusió nacional i internacional. Un grapat de grups de totes les arts escèniques s’hi donen cita. Perquè el festival s’ha anat convertint en un gran aparador on els grups de tota Europa venen a mostrar, a oferir, a vendre, les seves obres. Per a grans, petits i mitjans. Musicals, contes, dança… tota mena d’espectacles teatrals. Hi ha un programa oficial que ocupa teatre i espais de la vila. Però també hi ha una munió de petits grups, amb més o menys gràcia, que mostren el seu art pels carrers i places, de manera espontània. Aquests son els que a nosaltres ens agrada de veure. És una guapada!. Ara bé, no podem, ni volem enganyar-vos. Any rera any la gentada és més i més gran. I encara que l’organització és magnífica, aparcar i circular és materialment impossible. Cal caminar molt i molt des d’on podreu deixar el vehicle fins el centre del poble. Hi ha una quantitat d’humanitat impressionant. No podreu ni menjar al poble. I malgrat tot diem: aneu a Tàrrega. Us ho passareu molt bé. És de les darreres coses romàntiques, una mica lliures i esbojarrades que encara es poden fer, que funcionen ara en dia. Una gran sensació de llibertat en mig d’un mar de gent. Aire fresc, happennings a cada cantonada, sorpreses inesperades. També podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira del teatre i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimera, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla, amb un castell impressionant, i els altres pobles de l’esplèndida vall del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dinar i dormir, millor reservar, i millor fora de Tàrrega. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. A Vilagrassa hi ha el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, de la cadena Eurostars, fa poc inaugurat, o el clàssic de Vallfogona, molt bonics tots dos. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira del Teatre, serà fantàstic!.

En la villa de Tàrrega, capital del Urgell, hacen en septiembre su famosísima Feria de Teatro en la Calle. Nosotros vamos cada año, desde hace ya muchos, y a nuestros niños les gusta de lo más, tengan la edad que tengan. Hay oferta para todos. Se trata de una especie de mercado casero, pero de repercusión internacional, de las artes escénicas. Se ha ido convirtiendo en un gran escaparate donde los grupos de toda Europa vienen a mostrar, a ofrecer, vender, sus obras. Para mayores, pequeños y medianos. Musicales, cuentos, danza … todo tipo de espectáculos teatrales. Hay un programa oficial que ocupa teatros y espacios de la villa. Pero también hay una multitud de pequeños grupos, con más o menos gracia, que muestran su arte por las calles y plazas, de manera espontánea. ¡Es una guapada!. Ahora bien, no podemos, ni queremos engañaros. Año tras año la multitud es más y más grande. Y aunque la organización es magnífica, aparcar y circular es materialmente imposible. Hay que caminar mucho hasta el centro del pueblo. Hay una cantidad de humanidad impresionante. No podrán comer al pueblo. Y sin embargo les decimos: vayan a Tàrrega. Os lo pasaréis muy bien. Es de las últimas cosas románticas, hippies, que aún funcionan. Una gran sensación de libertad en medio de un mar de gente. Aire fresco, happenning en cada esquina, sorpresas inesperadas. También se puede programar el fin de semana alrededor por el Urgell, con la excusa de la feria del teatro y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la villa increible de Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los otros pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejen de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para comer y dormir, mejor reservar, y mejor fuera de Tàrrega. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. En Vilagrassa está el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria del Teatro, ¡será fantástico!.

Mercat d’època a Santa Coloma de Queralt


mercat_queralt

Santa Coloma de Queralt és una vila que traspua la seva importància més enllà que avui dia tingui molt pocs habitants. Santa Coloma fou un enclau comercial potent a l’edat moderna, seu dels comtes del mateix nom. I això és nota. Aquesta petita ciutat forma part de la desconeguda comarca de la Conca de Barberà, del seu sector nord, encara menys visitat, de la Catalunya interior més màgica. Pertany administrativament a Tarragona, però te un aire lleidetà innegable. I en aquesta petita vila, que encara fa de capital d’una vasta zona, senyora del seu pla i de les seves rodalies. S’hi celebra, aquest proper cap de setmana, 17 i 18 de maig de 2013, un bonic mercat d’època. En aquesta exhibició, Santa Coloma reviu a la seva bellíssima Plaça Major el tracte i el comerç d’altres anys. A més del mercat, hi trobareu moltes altres activitats com poden ser una botifarrada popular, una trobada de puntaires, una exposició d’animals on podreu veure cavalls, ponis, ases… També hi tindran cabuda els jocs infantils d’època, com ara curses de sacs, saltar corda, bitlles catalanes, escacs i contacontes. Hi haurà una exposició de maquinària agrícola, la trobada de traginers amb tres tombs inclosos i la corresponent benedicció dels animals. En fi, un seguit d’actes que fan aconsellable un cap de setmana per aquestes terres medievals. Perquè Santa Coloma i la comarca guarden molta i molta història en el seus carrers i places porticades. Perquè la vila, a més, té un senyor castell-palau com el tenen poques poblacions catalanes. Perque les seves dues esglèsies gòtiques us deixaran embadalits, com ho farà la font dels comtes, o la mateixa plaça major. En resum: una vila plena d’història i d’art que us sorprendrà amb un animat mercat d’època. Podeu anar-hi des de Barcelona, molt fàcilment, sortint a La Panadella, de l’autovia A2, la gratuïta que va cap a Lleida. Potser és la millor ruta, la carretera més bona. De serveis quedareu ben servits: molts restaurants i un preciòs hotel de tres estrelles. Si cal recomanar un lloc per dinar serà l’Hostal Colomí, cuina de mercat feta amb amor i sabiduria. Quedareu maravellats. Reserveu. Està al Raval de Jesús, 10. Telèfon 977.88.06.53. Fora de Santa Coloma, però en poblets encatadors dels voltants, trobareu hotels i cases rurals fantàstiques. El Balneari de Vallfogona de Riucorb n’és un d’ells, com el Regina. Per encabir molta gent, en un lloc bonic de veritat aneu a  Can Pinyol, al poblet veï de Llorac. Cases rurals n’hi ha un munt, totes molt maques. Trieu la vostra.  Can Gasol a Guialmons com també està allà Les Cavallerises. Cal Cal Biel és a Les Piles de Gaià. Cal Marimón està a Biure de Gaià, amb un bonic castell. Can Cargol és a Savallà del Comtat un poble medieval enlairat, com també o és Conesa, una vila molt i molt maca, on trobareu El Clos. A Vallfogona, junt amb els balnearis, hi ha Ca la Sila. Una autèntica masia rural és el Mas Batet a l’amagat poblet de Pontils. Podeu lligar l’estada a Santa Coloma, si hi aneu tot el cap de setmana, amb una ruta del císter, visitant el magnífic monestir de Poblet, o la ciutat amurallada de Montblanc. O bé recòrrer els castells de la vall del riu Corb, com Guimerà, Ciutadilla o Verdú, o fer la ruta dels castells de l’Alt Gaià, veient Santa Perpètua, Querol o el monestir de Santes Creus.

Santa Coloma de Queralt forma parte de la Cuenca de Barberá, pero parece más de la Segarra. Pertenece a Tarragona, pero tiene un aire leridano. Es una pequeña villa, pero hace de capital de una vasta zona y señorea las cercanías. Ahora no es muy importante, pero en la edad media, y durante los siglos XIV a XVII, fue el centro del condado de Santa Coloma. Por eso guarda tanta historia en sus calles y plazas porticadas. Por eso tiene un castillo-palacio como pocas poblaciones catalanas. Por eso sus iglesias góticas les dejarán embelesados, como la fuente de los condes, como la plaza mayor. Y este fin de semana de mayo celebran su mercado de época, acontecimiento que constitye una excusa ideal para ir por estas tierras. Encontraran una villa llena de historia y de arte que les sorprenderá. Pueden ir desde La Panadella, por la autovía A2 de Barcelona a Lérida. Quizás es la mejor ruta, la carretera más buena. De servicios tiene y buenos: restaurantes y un precioso hotel de tres estrellas. Puede ligar la visita con la ruta del císter o la de los castillos del valle del río Corb, como Guimerà, o la ruta de los castillos del Alt Gaià.

Fira del teatre a Tàrrega


A la vila de Tàrrega, capital de l’Urgell, hi fan pel setembre la seva famosíssima  Fira de Teatre al Carrer. Nosaltres hi anem cada any, des de ja en fa molts, i a la nostra canalla els agrada d’allò més, tinguin l’edat que tinguin. Hi ha oferta per a tothom. Es tracta d’una mena de mercat casolà, però de repercusió internacional de les arts escèniques. S’ha anat convertint en un gran aparador on els grups de tota Europa venen a mostrar, a oferir, a vendre, les seves obres. Per a grans, petits i mitjans. Musicals, contes, dança… tota mena d’espectacles teatrals. Hi ha un programa oficial que ocupa teatre i espais de la vila. Però també hi ha una munió de petits grups, amb més o menys gràcia, que mostren el seu art pels carrers i places, de manera espontània. És una guapada!. Ara bé, no podem, ni volem enganyar-vos. Any rera any la gentada és més i més gran. I encara que l’organització és magnífica, aparcar i circular és materialment impossible. Cal caminar molt i molt fins el centre del poble. Hi ha una quantitat d’humanitat impressionant. No podreu menjar al poble. I malgrat tot diem: aneu a Tàrrega. Us ho passareu molt bé. És de les darreres coses romàntiques, hippies, que encara funcionen. Una gran sensació de llibertat en mig d’un mar de gent. Aire fresc, happennings a cada cantonada, sorpreses inesperades. També podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira del teatre i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimera, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla i els altres pobles de l’esplèndida vall del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dinar i dormir, millor reservar, i millor fora de Tàrrega. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. A Vilagrassa hi ha el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira del Teatre, serà fantàstic!.

En la villa de Tàrrega, capital del Urgell, hacen en septiembre su famosísima Feria de Teatro en la Calle. Nosotros vamos cada año, desde hace ya muchos, y a nuestros niños les gusta de lo más, tengan la edad que tengan. Hay oferta para todos. Se trata de una especie de mercado casero, pero de repercusión internacional, de las artes escénicas. Se ha ido convirtiendo en un gran escaparate donde los grupos de toda Europa vienen a mostrar, a ofrecer, vender, sus obras. Para mayores, pequeños y medianos. Musicales, cuentos, danza … todo tipo de espectáculos teatrales. Hay un programa oficial que ocupa teatros y espacios de la villa. Pero también hay una multitud de pequeños grupos, con más o menos gracia, que muestran su arte por las calles y plazas, de manera espontánea. ¡Es una guapada!. Ahora bien, no podemos, ni queremos engañaros. Año tras año la multitud es más y más grande. Y aunque la organización es magnífica, aparcar y circular es materialmente imposible. Hay que caminar mucho hasta el centro del pueblo. Hay una cantidad de humanidad impresionante. No podrán comer al pueblo. Y sin embargo les decimos: vayan a Tàrrega. Os lo pasaréis muy bien. Es de las últimas cosas románticas, hippies, que aún funcionan. Una gran sensación de libertad en medio de un mar de gente. Aire fresco, happenning en cada esquina, sorpresas inesperadas. También se puede programar el fin de semana alrededor por el Urgell, con la excusa de la feria del teatro y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la villa increible de Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los otros pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejen de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para comer y dormir, mejor reservar, y mejor fuera de Tàrrega. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. En Vilagrassa está el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria del Teatro, ¡será fantástico!.

La Tarazona jueva


Tarazona és una vila jueva. No una vila amb un petit barri jueu. Tarazona te un casc antic amb un gran call jueu. Un call jueu admirable. Amb cases penjades que recorden Cuenca. Tarazona és una vila aragonesa, propera a Tudela, que és una altra vila medieval preciosa. En una ruta cap a la Rioja, o cap a Soria, en terres de Castella, no ha de faltar mai una parada a Tarazona. Si fa dies us varem parlar de la seva impressionant catedral gòtica, només fa uns mesos reinaugurada després d’una restauració que ha durat més de 30 anys, ara us recomanem una visita detinguda a les portes, les esglésies, els carrers, el call, el palau bisbal, magnífics, fastuosos, tots ells, de Tarazona. De veritat que val la pena programar una aturada en la nostra ruta cap a Logroño i La Rioja, cap a Bilbao, o cap a Sòria, per veure la Tarazona jueva, perquè s’ho mereix. O, encara millor, programeu un cap de setmana, un petit pont. I llavors podreu, a més, descobrir els seus voltants. Joies com el Parc Nacional del Moncayo, fresc a l’estiu, gemat en primavera,preciós a la tardor, amb espais naturals únics. I les viles de Tudela, amb la catedral i el barri antic increibles, o Cascante, o el monestir de Veruela, d’un Císter puríssim, o la Vila d’Ágreda, soriana, o Borja, amb els seus vins. Per dinar a Tarazona us recomanarem el restaurant Saboya 21. Cuina d’autor, a preus elevats, però possibilitat de menú, més asequible. D’estrella Michelin, segur. Una bona pizzeria: Via Veneto. Un restaurant més casolà, El Galeón, a l’Avd. de la Paz, 1, tel: 976 642 965. Per dormir ens ha agradat La Merced de la Concòrdia, molt nou, bonic i original, i també el Condes de Visconti, càlid i acollidor i molt ben decorat, amb mobles d’època que fan ambient. També recordarem sempre Tudela, que només està a uns 30 kms de Tarazona, en concret l’Hotel AC, instal·lat en antic hospital barroc al centre de la vila. Preciós. Arribar a Tarazona us comportarà unes 4 hores en cotxe. Son al voltant de 400 kms. des de Barcelona, via Lleida i Saragossa per la AP-2, per agafar allà la AP-68 que va cap a Logroño, i deixar-la per pendre  la N-122 que va a Sòria, via Borja i Tarazona. De veritat que no us podeu perdre Tarazona!.

Tarazona es una villa judía. No una villa con un pequeño barrio judío. Tarazona tiene un casco antiguo con una gran judería. Un barrio judío admirable. Con casas colgadas que recuerdan Cuenca. Tarazona es una villa aragonesa, cercana a Tudela, que es otra villa medieval preciosa. En una ruta hacia La Rioja, o hacia Soria, en tierras de Castilla, no debe faltar nunca una parada en Tarazona. Si hace días os contamos acerca de su impresionante catedral gótica, sólo hace unos meses reinaugurada después de una restauración que ha durado más de 30 años, ahora os recomendamos una visita detenida a las puertas, las iglesias, las calles, el barrio, el palacio obispal, magníficos, fastuosos, todos ellos, de Tarazona. De verdad que vale la pena programar una parada en nuestra ruta hacia Logroño y La Rioja, hacia Bilbao, o hacia Soria, para ver la Tarazona judía, porque se lo merece. O, mejor aún, programar un fin de semana, un pequeño puente. Y entonces podrán, además, descubrir sus alrededores. Joyas como el Parque Nacional del Moncayo, fresco en verano i en primavera, precioso en otoño, con espacios naturales únicos. Y las villas de Tudela, con la catedral y el barrio antiguo increibles, o Cascante, o el monasterio de Veruela, de un Císter purísimo, o la Villa de Ágreda, soriana, o Borja, con sus vinos. Para comer en Tarazona les recomendaremos el restaurante Saboya 21. Cocina de autor, a precios elevados, pero posibilidad de menú, más asequible. De estrella Michelin, seguro. Una buena pizzería: Via Veneto. Un restaurante más casero, El Galeón, en la Avd.. de la Paz, 1, tel: 976 642 965. Para dormir nos ha gustado La Merced de la Concordia, muy nuevo, bonito y original, así como el Condes de Visconti, cálido y acogedor y muy bien decorado, con muebles de época que hacen un ambiente distinguido. También recordaremos siempre Tudela, que sólo está a unos 30 kms de Tarazona, en concreto el Hotel AC, instalado en antiguo hospital barroco en el centro de la villa. Precioso. Llegar a Tarazona les comportará unas 4 horas en coche. Son alrededor de 400 kms. desde Barcelona, vía Lleida y Zaragoza por la AP-2, para coger allí la AP-68 que va hacia Logroño, y dejarla para tomar la N-122 que va a Soria, vía Borja y Tarazona. De verdad que no os podéis perder Tarazona.

La ruta del Ter


La Ruta del Ter és una iniciativa de diferents municipis, entitats, agrupacions i empresaris turístics encaminada a promocionar el riu Ter, i les terres que travesa. Amb aquesta intenció s’ha muntat un itinerari que segueix el curs del riu i que travessa cinc maravelloses comarques de Catalunya. La ruta es pot fer en cotxe, a peu o en bicicleta, tot i que a la web, només parla de les dues darreres. Nosaltres us parlarem de les altres. Evidentment, la podeu fer a trossos, o tota d’un cop. Fer-la tota, o només una petita secció. Nosaltres l’explicarem tota d’un recorregut, començant on neix i arribant on desemboca. Així caldría iniciar-la a l’estació d’esquí de Vallter 2000, un punt de neu familiar, a tocar de Setcases, un bonic poblet de muntanya. Si voleu veure on neix concretament el riu, us caldrà caminar cap el refugi, des de les pistes d’esquí. Pero no cal. El paisatge és ja magnífic aquí, i el riu, un fil d’aigua. Baixem ara cap a Setcases, Vilallonga de Ter i Llanars, per la alta vall del Ter. Hi ha poblets encantadors, com ara La Roca Abella, sota una penya. Camprodon és la capital de la zona, és molt bonica i te un seguit d’esglèsies romàniques fantàstiques, un pont i molt de caràcter. Sant Pau de Segúries, amb uns voltants de natura esclatant, obre la porta a excursions fabuloses, cap a la vall de Bianya per exemple. Sant Joan de les Abadesses te una abadia que cal visitar detingudament, una joia del romànic català, i també és un altre nús d’excursions familiars, a Ogassa, per exemple. Ripoll és el top del romànic de Catalunya. El monestir on estan enterrats els Comtes de Barcelona, amb una portada cúlmen de l’art mundial, i un claustre increible. També bon punt de partida d’excursions cap a la Vall de Ribes. El curs mitjà és un xic diferent. El riu s’aixampla, es calma, i s’omple de fàbriques. Montesquiu te un parc natural poc conegut, amb un preciós castell, i boscos i riuets de fàbula. Molt recomanable. Sant Quirze de Besora ofereix el seu entorn natural intacte, amb llocs idílics com la Vall de Vidrà. Torellò també ho fa: és el punt de partida de l’ascensió panoràmica al Santuari de Bellmunt, mirador del Pirineu, i de mitja Catalunya. Vic i els seus rodals mereixen una visita: Tavèrnoles, el monestir de Casserres, Sau i el seu pantà. El Ter s’encaixona, la carretera factible per a vehicles desapareix. Haureu de travessar el Coll de Bracons, és el més fàcil, i baixar per la Vall d’en Bas, i per Sant Feliu de Pallerols fins el pantà de Susqueda. O fer la ruta antiga, pel Collsacabra, per Rupit, poblet encantador, per tavertet, penjats dels cingles, damunt del riu. Us la recomanem. Quins paisatges!. Amer, La Cellera de Ter, Anglès… el Ter, ja plàcid omple la plana. Camí del carrilet antic. Via verda de somni pels amants de la bicicleta. Sant Julià del Llor i Bonmatí, la Vall de Llémena, ens acostem a Girona per Bescanó. Girona és una gran fita de la ruta. Catedral, Call Jueu, casc antic, museus, carrers i carrerons, convents. Una ciutat a mida humana, bellíssima. Celrà, Cervià de Ter, amb el seu monestir, Foixà, amb el seu castell. La plana de l’Empordà està farcida de pobles medievals, esglésies, racons de natura desbordada, arbredes vora el riu, camins per recòrrer en pau, vora l’aigua mansa, a peu o en bici. Dificultat zero. Jafre, Ultramort o Verges. Pareu a contemplar les pedres velles d’aquestes cases de portals adovellats, carrers estrets i màgics. Torroella de Montgrí te un bonic casc antic, i més enllà L’Estartit, amb les seves platges, amb les illes Medes, on podeu agafar una barca per descobrir les maravelles del fons marí més intacte de la Mediterrània. I, a la posta, caminar lentament pels aiguamolls deixats de la mà de Déu on el riu es rendeix al mar. No podem ni descriure la varietat de paisatges, el munt de fites culturals, les pàgines d’història escrites en cada monument de cada poble, la gastronomia i les tradicions de cada municipi per on passa el Ter. És un itinerari ideal per fer un cap de setmana llarg, unes vacances de setmana santa o d’estiu. Us convidem a fer-lo poc a poc, potser en cotxe, però lentament, assaborint-lo. O en bici, de baixada, sense pedalar massa. O a peu com a preparació pel camí de Sant Jaume de galícia. No cal anar gaire lluny de casa per descobrir una terra riquíssima en tota mena de patrimonis: culturals o naturals. No cal fer molts kms. per descobrir una fauna increible, una flora esplendorosa, uns paisatges de conte de fades. Consulteu en aquest mateix bloc cada esglaó de la ruta.

La Ruta del Ter es una iniciativa de diferentes municipios, entidades, agrupaciones y empresarios turísticos encaminada a promocionar el río Ter, y las tierras que atraviesa. Con esta intención se ha montado un itinerario que sigue el curso del río y que atraviesa cinco maravillosas comarcas de Cataluña. La ruta se puede hacer en coche, a pie o en bicicleta, aunque en la web, sólo habla de las dos últimas. Nosotros os hablaremos de las otras. Evidentemente, puede hacer a trozos, o toda de una vez. Hacerla toda, o sólo una pequeña sección. Nosotros les explicaremos todo de un corrido, empezando por donde nace y llegando donde desemboca el rio. Así iniciaremos la ruta en la estación de esquí de Vallter 2000, un punto de nieve familiar, junto a Setcases, un bonito pueblo de montaña. Si quieren ver donde nace concretamente el río, necesitarán andar hasta el refugio, desde las pistas de esquí. Pero no es necesario. El paisaje es ya magnífico aquí, y el río, un hilo de agua. Bajamos ahora hacia Setcases, Vilallonga de Ter y Llanars, por alto valle del Ter. Hay pueblos encantadores, como La Roca Abella, bajo una peña. Camprodon es la capital de la zona, es muy bonita y tiene una serie de iglesias románicas fantásticas, un puente y mucho carácter. Sant Pau de Segúries, cuenta con unos alrededores de naturaleza brillante, y os abre la puerta a excursiones fabulosas, hacia el valle de Bianya por ejemplo. San Juan de las Abadesas tiene una abadía que hay que visitar detenidamente, una joya del románico catalán, y también es otro centro de excursiones familiares, hasta Ogassa, por ejemplo. Ripoll es el top del románico de Cataluña. El monasterio donde están enterrados los Condes de Barcelona, ​​con una portada cúlmen del arte mundial, y un claustro increíble. También buen punto de partida de excursiones hacia el Valle de Ribes. El curso medio es un poco diferente. El río s’amplia, se calma, y se ​​llena de fábricas. Montesquiu tiene un parque natural poco conocido, con un precioso castillo, y bosques y riachuelos de fábula. Muy recomendable. Sant Quirze de Besora ofrece su entorno natural intacto, con lugares idílicos como el Valle de Vidrà. Torelló también lo hace: es el punto de partida de la ascensión panorámica al Santuario de Bellmunt, mirador del Pirineo, y de media Cataluña. Vic y sus rodales merecen una visita: Tavèrnoles, el monasterio de Casserres, Sau y su pantano. El Ter se encajona, la carretera factible para vehículos desaparece. Debeis de atravesar el Coll de Bracons, es lo más fácil, y bajar por la Vall d’en Bas, y por Sant Feliu de Pallerols hasta el pantano de Susqueda. O hacer la ruta antigua, por Collsacabra, por Rupit, pueblo encantador, por Tavertet, colgados de los riscos, sobre el río. Os la recomendamos. ¡Qué paisajes!. Amer, La Cellera de Ter, Anglés … el Ter, ya plácido, llena la llanura. Usad el camino del ferrocarril antiguo. Hoy una vía verde de ensueño para los amantes de la bicicleta. Sant Julià del Llor i Bonmatí, el Valle de Llémena, nos acercamos a Girona por Bescanó. Girona es un gran hito de la ruta. Catedral, Barrio Judío, casco antiguo, museos, calles y callejones, conventos. Una ciudad a medida humana, bellísima. Celrà, Cervià de Ter, con su monasterio, Foixà, con su castillo. La llanura del Empordà está llena de pueblos medievales, iglesias, rincones de naturaleza desbordada, arboledas junto al río, caminos que recorrer en paz, cerca del agua mansa, a pie o en bici. Dificultad cero. Jafre, Ultramort o Verges. Préstense a contemplar las piedras viejas de estas casas de portales adintelados, calles estrechas y mágicas. Torroella de Montgrí tiene un bonito casco antiguo, y más allá L’Estartit, con sus playas, con las islas Medes, donde podrán coger una barca para descubrir las maravillas del fondo marino más intacto del Mediterráneo. Y, a la puesta de sol, caminar lentamente por los humedales dejados de la mano de Dios donde el río se rinde al mar. No podemos ni describir la variedad de paisajes, el montón de hitos culturales, las páginas de historia escritas en cada monumento de cada pueblo, la gastronomía y las tradiciones de cada municipio por donde pasa el río Ter. Es un itinerario ideal para hacer un fin de semana largo, unas vacaciones de semana santa o de verano. Os invitamos a hacerlo poco a poco, tal vez en coche, pero lentamente, saboreando mismo. O en bici, de bajada, sin pedalear demasiado. O a pie como preparación para el Camino de Santiago. No hace falta ir muy lejos de casa para descubrir una tierra riquísima en todo tipo de patrimonios: culturales o naturales. No es necesario hacer muchos kms. para descubrir una fauna increíble, una flora esplendorosa, unos paisajes de cuento de hadas. Consulten en este mismo blog cada peldaño de la ruta.

Fira d’Àger


Us volem convidar, de nou, a conèixer Àger, una magnífica vila medieval presidida per la seva imponent col·legiata romànica de Sant Pere. Àger te molta història a la seva esquena. És una població important, que encara fou més important durant l’edat mitjana. Domina la seva magnífica vall als peus del Montsec, en el prepirineu català més autèntic. La col·legiata Agustiniana de Sant Pere, en procés de restauració, és una joia del romànic català, sense cap mena de dubte. I és molt poc coneguda, i difícilment visitable. Doncs bé, aquest primer diumenge de desembre, i els dies de la Constitució i de la Puríssima, amb motiu de la Fira d’Àger, hi haurà visites guiades. La Fira te el seu dia fort diumenge, només al matí, amb mostra d’oficis, actuacions, missa solemne… Fora una bona idea anar a passar el cap de setmana, i fins i tot el pont, (qui en tingui), a la vora d’Àger. Si finalment ens feu cas, i us arribeu a Àger, no deixeu passar l’oportunitat de visitar amb els vostres infants el Parc Astronòmic de Catalunya.  Està instal·lat en un marc incomparable, molt adient per l’observació del cel. S’hi puja per un camí, asfaltat, molt ben indicat i disposa d’aparcament suficient. L’entrada te un preu mòdic. No us perdeu la sessió de planetari molt bonic, amb sorpresa final, sobretot a la nit. Els horaris d’estiu duren fins la matinada. També teniu allà mateix l’imponent espadat del Montsec, que ofereix la seva presència aclaparadora als amants de l’excursionisme i del vol sense motor. Mireu-los saltar des de dalt de tot. La ruta del congost de Montrebei, al límit d’Aragó, un camí penjat literalment damunt les aigües turquesa del pantà de Santa Anna, brinda emocions fortes a les famílies amants del senderisme, del kaiac, o que simplement, estimin la natura i vulguin gaudir d’un paisatge inoblidable. Ara bé, és una ruta potent, forta i llarga. Us sugerim que aneu fins Àger per la nova carretera que des de Balaguer s’enfila cap a Òs de Balaguer i les Avellanes. Pareu-vos a visitar el bonic Monestir de les Avellanes, on reposen les restes dels comtes de l’Urgell. A més de delitar-vos amb el seu art gòtic, podreu dinar-hi, molt bé, i dormir-hi, fantàsticament. De fet és un bon lloc per fer-lo centre de la vostra visita a la vall. Si disposeu encara de més dies podeu remuntar el riu Pallaresa, passar el congost de Terradets i visitar l’antiquíssim castell de Mur. No oblideu fer una parada a la Baronia de Sant Oïsme, un poblet medieval minúscul, amb un castell situat en un roc damunt el pantà de Camarasa. Ja veieu que la Vall d’Àger dona per molt. Per dinar us recomanem Casa Xalets, dins Àger mateix. Hi hem dinat fastuosament. Quines amanides de formatge… i quina carn a la brasa. Preus econòmics. Carrer La Font, 7. Tel: 973455296. Ens varen parlar també molt bé de Can Poble, just al davant. Més rústic. També teniu un càmping mític, pioner en el llançament turístic de la comarca, i infinitat de cases rurals i bons hotelets. Ja ho sabeu, visiteu la fira, Àger, el parc astronòmic i rondeu el maravellós Montsec i els seus paratges. Quedareu encantats i bocabadats!.

Os queremos invitar, de nuevo, a conocer Àger, una magnífica villa medieval presidida por su imponente colegiata románica de San Pedro. Àger tiene mucha historia a sus espaldas. Es una población importante, que todavía fue más importante durante la Edad Media. Domina su magnífico valle a los pies del Montsec, en el prepirineo catalán más auténtico. La colegiata Agustiniana de San Pedro, en proceso de restauración, es una joya del románico catalán, sin lugar a dudas. Y es muy poco conocida, y difícilmente visitable. Pues bien, este primer domingo de diciembre, y los días de la Constitución y de la Purísima, con motivo de la Feria de Àger, habrá visitas guiadas. La Feria tiene su día fuerte el domingo, sólo por la mañana, con muestra de oficios, actuaciones, misa solemne …  Quizas fuera una buena idea ir a pasar el fin de semana, e incluso el puente, (quien lo tenga), a Àger. Si finalmente nos hacen caso, y van allí, no dejéis pasar la oportunidad de visitar con los niños el Parque Astronómico de Cataluña. Está instalado en un marco incomparable, muy adecuado para la observación del cielo. Se sube por un camino, asfaltado, muy bien indicado y dispone de aparcamiento suficiente. La entrada tiene un precio módico. No os perdáis la sesión de planetario, muy bonita, con sorpresa final, sobre todo por la noche. Los horarios de verano duran hasta la madrugada. También tienen allí mismo el imponente acantilado del Montsec, que ofrece su presencia abrumadora a los amantes del excursionismo y del vuelo sin motor. Miradlos saltar desde lo alto. La ruta del desfiladero de Montrebei, en el límite de Aragón, un camino colgado literalmente sobre las aguas turquesa del pantano de Santa Anna, brinda emociones fuertes a las familias amantes del senderismo, del kayac, o que simplemente, amen la naturaleza y quieran disfrutar de un paisaje inolvidable. Ahora bien, es una ruta potente, fuerte y larga. Os sugerimos que vayan hasta Àger por la nueva carretera que desde Balaguer sube hacia Òs y Les Avellanes. Parad a visitar el bonito Monasterio de les Avellanes, donde reposan los restos de los condes de Urgell. Además de deleitarse con su arte gótico, podrán comer, muy bien, y dormir, fantásticamente. De hecho es un buen lugar para hacerlo centro de su visita al valle. Si disponen aún de más días pueden remontar el río Pallaresa, pasar el desfiladero de Terradets y visitar el antiquísimo castillo de Mur. No olviden hacer una parada en la Baronía de Sant Oïsme, un pueblecito medieval minúsculo, con un castillo situado en una roca sobre el pantano de Camarasa. Ya veis que el Valle de Àger da para mucho. Para comer os recomendamos Casa Xalets, dentro Àger mismo. Hemos comido fastuosamente. ¡Qué ensaladas de queso … y qué carne a la brasa!. Precios económicos. Calle La Fuente, 7. Tel.: 973455296. Nos hablaron también muy bien de Can Poble, justo en frente. Más rústico. También tienen allí un camping mítico, pionero en el lanzamiento turístico de la comarca, y infinidad de casas rurales y buenos hotelitos. Ya lo sabéis, visitad la feria, Àger, el parque astronómico y rondad por el maravilloso Montsec y sus parajes. ¡Quedaréis encantados!.

Fira del pa a Castelló


Castelló d’Empúries és una bellíssima vila empordanesa. Una ciutat medieval que no us imagineu el bonica que és. Un catedral impressionant, un casc antic bestial. Tot això perquè Castelló fou una capital feudal molt important. Una vila comtal. Però els seus comtes van caure en l’oblit de la història, i la seva capital també. Avui dia, doncs, Castelló és un poble gran i res més. Però entre els seus carrers medievals s’hi amaguen obres d’art que recorden el passat esplendoròs. No us perdeu la seva catedral gòtica o els palaus. A les afores hi trobareu La farinera. És una fàbrica, ara reconvertida en un didàctic museu, que cal visitar. I quan millor que al juny, quan a la vila s’hi fa la fira de la farina i el pa. Si us hi arribeu aquest cap de setmana gaudireu d’aquesta festa familiar i podreu degustar moltes menes de pa. Els vostres fills i filles podran realitzar tallers del pa, escoltar contes de la farina o visitar, amb guia, l’Ecomuseu de la Farinera. També hi ha programats diferents espectacles infantils. Tot el cap de setmana hi haurà un mercat de productes artesans i naturals relacionats amb el pa, la farina i el blat. Podeu trobar-hi tota mena de productes ecològics. Pels amants de la música cantada d’havaneres i trobada de corals. El dia més fort serà el diumenge. Si passeu uns dies per allà dalt no deixeu de fer una ronda per l’Alt Empordà. Podeu visitar els propers i fantàstics aiguamolls de l’Empordà, un espai natural únic, ideal per la canalla. O fer una mica de Costa Brava, porteu-vos el banyador, anant fins el Cap de Creus i la bellíssima Cadaqués, o la badia de Roses. Si us atreu la part cultural us recomanem Perelada, amb el seu castell, Figueres amb castell i museus, com el Dalí o el de la joguina, el maravellós monestir romànic de Sant Pere de Rodes o els mil i un poblets medievals de l’Empordà. La base on les famílies podem dormir més còmodes pot ser l’hotel Mediterráneo de Roses, un hotel familiar molt recomanable. Habitacions molt be de relació qualitat – preu. Dins Castelló us recomanem l’hotel de La Moneda, de campanetes, i la Fonda Canet, un lloc de tota la vida. Castelló us sorpendrà!

Castelló d’Empúries es una bellísima villa ampurdanesa. Una ciudad medieval que no os imagináis lo bonita que es. Una impresionante catedral, un casco antiguo bestial. Todo esto porque Castelló fue una capital feudal muy importante. Una villa condal. Pero sus condes cayeron en el olvido de la historia, y su capital también. Hoy en día, pues, Castellón es un pueblo grande y nada más. Pero entre sus calles medievales se esconden obras de arte que recuerdan el pasado esplendoroso. No se pierdan su catedral gótica o los palacios. En las afueras encontraréis La harinera. Es una fábrica, ahora reconvertida en un didáctico museo, que hay que visitar. Y cuando mejor será en junio, cuando la villa celebra la feria de la harina y el pan. Por eso lléguense este fin de semana y disfrutarán de esta fiesta familiar y podrá degustar muchos tipos de pan. Sus hijos e hijas realizarán talleres, escucharan los cuentos de la harina o visitaran, con guía, el Ecomuseo de La Farinera. También hay programados diferentes espectáculos infantiles. Todo el fin de semana habrá un mercado de productos artesanos y naturales relacionados con el pan, la harina y el trigo. Pueden encontrar todo tipo de productos ecológicos. Para los amantes de la música habrá cantada de habaneras y encuentro de corales. El día más fuerte será el domingo. Si pasáis unos días por allí arriba no dejéis de dar una vuelta por el Alt Empordà. Pueden visitar los cercanos y fantásticos humedales del Empordà, un espacio natural único, ideal para los niños. O hacer un poco de Costa Brava, traeros el bañador, yendo hasta el Cabo de Creus y la bellísima Cadaqués, o la bahía de Roses. Por la parte cultural les recomendamos Perelada, con su castillo, Figueres con su castillo y museos, como el Dalí o el del juguete, el maravilloso monasterio románico de Sant Pere de Rodes o los mil y un pueblos medievales del Empordà . La base donde las familias podemos dormir más cómodos puede ser el hotel Mediterráneo de Rosas, un hotel familiar muy recomendable. Habitaciones con excelente relación calidad – precio. En el mismo Castelló os recomendamos el hotel de La Moneda, de campanillas, y la Fonda Canet, un lugar de toda la vida.

Querol


querol

De Querol podíem haver posat moltes fotos perque el poble, i els seus entorns són molt bonics. Ja sabem que poca gent sap on para Querol. I millor que no se sàpiga gaire, perquè Querol és un tresor que cal preservar. Querol te un castell al mig de la vila. Un castell derruit i atrotinat, que va patir molt el les darreres carlinades. Però també te un parell de castells més en el seu terme municipal: el de Pinyana i el de Saburella, en ruines però altaners encara. Querol te un riu, el Gaià, que passa encaixonat entre altes penyes en un paisatge que a tota Europa seria un parc natural protegit. Aquí no ho és, encara. Però també te moltes rieres i rieretes, menudes, precioses, d’aigües netíssimes, amb dolls i pous frescos, com aquesta de la foto, la riera d’Esblada. A l’estiu baixen menys, però baixen, i ofereixen els seus gorgs a qui els sàpiga trobar. Querol te una esglèsia romànica, senzilla i transformada i una pila d’ermites com Valldossera, o la gran esglèsia gòtica de Sant Jaume de Montagut, al cim del mateix nom, una obra d’art que mereix una visita. Querol, en fi, és un bombonet amagat, amb una natura, potser no molt espectacular, però molt verge. I està esperant qui, amb educació i respecte, la descobreixi. Trobareu Querol si seguiu des de Valls, (Tarragona), la carretera C-51 cap a Igualada. És el poble següent des de el Pont d’Armentera. A la inversa, des de Igualada, evidentment també és possible. A Querol mateix podeu dinar al restaurant Sant Jordi, tel. 977 638 462. Podeu dinar també a Santes Creus, a l’hostal Grau, tel. 977 638 311, i aprofitar el dia per fer una ruta i veure el maravellós monestir cistercenc. Hi ha a Querol algunes cases rurals, ho sabem però no les coneixem. Si preferiu els hotels, llavors us recomanem el Class, a Valls, o el de Santa Coloma de Queralt. Si aneu a aquest darrer podeu aprofitar per descobrir la vila comtal i els seus voltants: la vall del Gaià, Guimerà, Vallfogona o Sarral.

De Querol podíamos haber puesto muchas fotos ya que el pueblo, y su entorno, es muy bonito. Ya sabemos que poca gente sabe dónde está Querol. Y mejor que no se sepa mucho, porque Querol es un tesoro que hay que preservar. Querol tiene un castillo en medio de la villa. Un castillo derruido, que sufrió mucho las últimas guerras carlinas. Pero también tiene un par de castillos más en su término municipal: el de Pinyana y el de Saburella, en ruinas pero aún altaneros. Querol tiene un río, el Gaià, que pasa encajonado entre altas peñas de un paisaje que, en toda Europa, sería un parque natural protegido. Aquí no lo es, aún. Pero también tiene muchas riachuelos y arroyos, pequeños, preciosos, de aguas límpidas, con pozas frescas, como esta de la foto, en la riera de Esblada. En verano bajan con menos agua, pero bajan, y ofrecen sus pozos a quien los sepa encontrar. Querol tiene una iglesia románica, sencilla y transformada y una pila de ermitas como Valldossera, o la gran iglesia gótica de Sant Jaume de Montagut, en la cumbre del mismo nombre, una obra de arte que merece una visita. Querol, en fin, es un bomboncito escondido, con una naturaleza, quizás no muy espectacular, pero sí muy virgen. Y está esperando que, con educación y respeto, la descubran. Encontraréis Querol siguiendo desde Valls, (Tarragona), la carretera C-51 hacia Igualada. Es el pueblo siguiente al Pont d’Armentera. A la inversa, desde Igualada, evidentemente también es posible. En el mismo Querol se puede comer en el restaurante Sant Jordi, tel. 977 638 462. También en Santes Creus, en el hostal Grau, tel. 977 638 311, y aprovechar el día para hacer una ruta y ver el maravilloso monasterio cisterciense. Hay en Querol algunas casas rurales, lo sabemos, pero no las conocemos. Si prefieren los hoteles, entonces les recomendamos el Class, en Valls, o el de Santa Coloma de Queralt. Si vais a este último aprovechad para descubrir la villa condal y sus alrededores: el valle del Gaià, Guimerà, Vallfogona o Sarral.

Santa Coloma de Queralt


Santa Coloma de Queralt forma part de la Conca de Barberà, però sembla més de la Segarra. Pertany a Tarragona, però te un aire lleidetà. És una petita vila, però fa de capital d’una vasta zona i senyoreja el seu pla i les rodalies. Ara no és gaire important, però a l’edat mitjana, i durant els segles XIV a XVII, fou el centre del comtat de Santa Coloma. Per això guarda tanta història en el seus carrers i places porticades. Per això té un castell-palau com poques poblacions catalanes. Per això les seves esglèsies gòtiques us deixaran embadalits, com la font dels comtes, com la plaça major. En resum: una vila plena d’història i d’art que us sorprendrà. Podeu anar-hi des de La Panadella, per l’autovia A2 de Barcelona a Lleida. Potser és la millor ruta, la carretera més bona. De serveis quedareu ben servits: restaurants i un preciòs hotel de tres estrelles. Podeu lligar la visita amb la ruta del císter o els castells de la vall del riu Corb, com Guimerà, o la ruta dels castells de l’Alt Gaià.

Santa Coloma de Queralt forma parte de la Cuenca de Barberá, pero parece más de la Segarra. Pertenece a Tarragona, pero tiene un aire leridano. Es una pequeña villa, pero hace de capital de una vasta zona y señorea las cercanías. Ahora no es muy importante, pero en la edad media, y durante los siglos XIV a XVII, fue el centro del condado de Santa Coloma. Por eso guarda tanta historia en sus calles y plazas porticadas. Por eso tiene un castillo-palacio como pocas poblaciones catalanas. Por eso sus iglesias góticas le dejarán embelesados, como la fuente de los condes, como la plaza mayor. En resumen: una villa llena de historia y de arte que le sorprenderá. Puede ir desde La Panadella, por la autovía A2 de Barcelona a Lérida. Quizás es la mejor ruta, la carretera más buena. De servicios tiene y buenos: restaurantes y un precioso hotel de tres estrellas. Puede ligar la visita con la ruta del císter o la de los castillos del valle del río Corb, como Guimerà, o la ruta de los castillos del Alt Gaià.