Siena, revisitada


Image00114Tornem de nou a la bellíssima Siena, la ciutat italiana amb la plaça més bonica del món. La bella piazza de Il Campo, amb el gran palau comunal, i la seva torre altíssima, la torre del Mangia. I la font renaixentista. Una vila medieval gran, molt gran, amb un casc antic ple de palaus gòtics, fastuosos. El casc medieval més gran d’Europa. Perquè Siena va ser la ciutat de la Toscana més gran i important, abans de caure en l’oblit, en profit de la seva eterna rival, Florència. Ara Siena dorm en pau, convertida en una vila menor, pacífica, acollidora.

Image00112Visiteu l’ajuntament, amb les pintures. Passegeu pels carrers empedrats admirant cada casa forta, cada palau. Enfileu el turó fins la catedral, admirable, tota de marbre negre i blanc. Entreu-hi i quedareu bocabadats amb el terra, de marbre també, historiat. En fer cap a la biblioteca Piccolomini no podreu donar crèdit a tanta bellessa. Frescos del Pinturriccio omplen les parets. En sortir podeu anar cap a l’Hospital de l’Scala, on també hi ha pintures al fresc molt boniques, si bé no valen tan la pena com les de la catedral.

Image00111Image00103

Finalment direm que Siena, la capital de la Toscana del Sur, és un punt de sortida d’interessants excursions per les viles i atraccions dels voltants, com ara Volterra, Colle di Val d’Elsa, Montereggioni, San Giminiano, Olivetto Maggiore, Montalcino, Sant’Antimo, Pienza o Montepulciano, entrades totes que podeu cercar en aquesta pàgina. A Siena ens allotjàrem a l’Hotel Italia, fantàstic, molt familiar i recomanable. Sopàrem, cada dia, a la Trattoria Fonte Giusta, molt bé, de veritat. I, si sou de menjar caminant, a la piazza del campo teniu el Te Ke Voi?, menjar ràpid d’alta qualitat. Si aneu per la Toscana, a Itàlia, no us conformeu amb visitar només Florència, i Pisa perquè ve de pas. Hi ha una fantàstica ciutat esperant-vos un xic més enllà: Siena. Si aneu a Siena quan fan la festa de “Il Palio”, dues vegades cada estiu, potser no hi cabreu, però veureu el que mai no heu vist, una vila entregada per complert a les banderes dels barris dels seus amors i una cursa de cavalls tal i com es feien fa 600 anys.

Image00115

Si vais por la Toscana, en Italia, no os conformeis con visitar sólo Florencia, y Pisa, porque viene de paso. Hay una fantástica ciudad esperando un poco más allá: Siena. Nunca habéis visto una plaza más grande que la de Siena, ni un ayuntamiento más impresionante, y con una torre tan alta.  Vagad por sus calles. Subid hasta la catedral. Id a Siena cuando la fiesta de “Il Palio”, dos veces cada verano, y veréis a la gente pasear las banderas de sus amores. http://www.terresiena.it/

Costa de Calabria


tropea

Us imagineu quilometres i quilometres de costa, de fet uns 400 Km. inexplorada pel turisme internacional, a voltes molt salvatge, tan que es impossible recórrer-la per carretera, i a voltes plana i amable, amb grans platges de sorra blanca. Platges només visitades per italians que la coneixen, i pels natius?. Doncs això és la costa de Calabria, des de Agropoli, un poblet al sud de Nàpols i Salern, i fins Scilla, a tocar de l’estret de Messina, on s’acaba el mar Tirrè. Pobles penjats, com Castellabate o Tropea s’avoquen damunt un mar blau turquesa, d’aigües intocades i impolutes. Diuen que les cales de Capo Vaticano son les millors del Mediterrà, i ho crec. Si Calabria és una regió desconeguda, la seva costa encara més. L’autopista passa per l’interior enfilada dalt de les muntanyes dels Abruzzi i de l’Aspromonte, la bellessa de les quals un dia us descobriré. Sota el Cilento, parc natural, més avall de Castellabate, começa la Riviera dei Cedri, amb Sapri, Maratea i Praia a Mare, amb platges molt maques. Estem a la Basilicata, i més concretament al Parc natural del Pollino. Més avall trobem l’illa de Dino i la vila de Scalea, encara murada.  Seguim avall fins Amantea y Falerna. Al poble de Falerna Marítima, llarga i fantàstica platja, l’autopista toca de nou el mar. Aquí vam dinar, de fàbula, en un lloc insospitat. A la pizzeria de l’estació de ferrocarril. No us deixeu enganyar per les aparences. El local destrotat amaga una cuina excepcional amb productes frescos. Peix de fàbula, cuinat per la Mamma!. Seguim avall cap a Pizzo, un poble de pescadors que vigila un mar blau des de dalt d’una plataforma, seqüencia que es repeteix a l’espectacular Tropea, una vila medieval preciosa que domina un mar cristal·lí. A Pizzo el nostre restaurant és Anema e Core, molt bona pizzeria. Però el millor està per arribar: el promontori del Capo Vaticano amaga cales de somni, d’un altre mon. Intocades, desconegudes. La Costa Viola és el final. El mar, a la posta, és de color lila. Scilla és la perla d’aquesta part de la façana marítima de l’estret canal entre Calabria i Sicília. No recordem una població tan bella i autènticament mediterrània com Scilla. Chianalea, el racó pescador de Scilla, és preciós. Vam dormir a l’Hotel Scilla, un establiment d’altres temps, però amb servei amable. També teniu arran d’aigua el Principe di Scilla, bon hotel. Per menjar podeu fer un entrepà de peix espasa a Civico 5 Chianalea, o un bon àpat al Casato, al Scoglio di Ulisse, al Fiocicna, o bé a el Glauco, tots a Chianalea, a tocar del mar. Bones pizzes a Pizza Scilla. No deixeu de gaudir de les platges increibles de Calabria, que son desconegudes però estan entre les millors del món. Com les de la Costa Viola, o les de Capo Vaticano, que no deixarem d’insistir que son fabuloses. Cales i caletes entre penyasegats. O les de la bonica vila de Tropea, a la foto, penjada damunt del mar. No deixeu de visitar Calabria, i la seva costa!.

¿Se imaginan kilómetros y kilómetros de costa, de hecho unos 400 Km. inexplorada por el turismo internacional, a veces muy salvaje, tanto que es imposible recorrerla por carretera, y a veces plana y amable, con grandes playas de arena blanca?. Playas sólo visitadas por italianos que la conocen, y por los nativos. Pues esto es la costa de Calabria, desde Agropoli, un pueblo al sur de Nápoles y Salerno, y hasta Scilla, junto al estrecho de Messina, donde termina el mar Tirreno. Pueblos colgados, como Castellabate o Tropea sobre un mar azul turquesa, de aguas intocadas y impoluto. Dicen que las calas de Capo Vaticano son las mejores del Mediterráneo, y lo creo. Si Calabria es una región desconocida, su costa aún lo es más. La autopista pasa por el interior de las montañas de los Abruzzi y del Aspromonte, la belleza de las cuales un día os descubriré. Bajo el Cilento, parque natural, aún más abajo de Castellabate, empieza la Riviera dei Cedri, con Sapri, Maratea y Praia a Mare, con playas muy bonitas. Estamos en la Basilicata, y más concretamente en el Parque natural del Pollino. Más abajo aún encontramos la isla de Dino y la ciudad de Scalea, amurallada. Seguimos más abajo hasta Amantea y Falerna. En el pueblo de Falerna Marítima, de larga y fantástica playa, la autopista toca de nuevo al mar. Aquí comimos, de fábula, en un lugar insospechado. En una estación de tren de un pueblo de la Calabria Marítima más desconocida. En un local de aspecto descuidado pero con una terraza sombreada, se encuentra uno de los mejores restaurantes que hemos visitado en Itália. No pidais glamour, ni etiqueta. Mesas y sillas de madera simple, mantel de cuadros, ninguna concesión estética… pero… la comida es riquísima, el pescado fresco, del dia, la pasta está fabulosa y las pizzas, que hacen solo por la noche, son espectaculares. Buen vino de la región, postres de leyenda. La abuela en la cocina, el padre, los hijos y nietos sirviendo las mesas. Dejaros aconsejar el pescado del dia. Calamares espectaculares. Y los precios… de risa, ridículos de tan asequibles. Una relación calidad precio sin parangón alguno. No hablaremos de nada que no sea comida y amabilidad. Los adornos externos brillan por su ausencia. Ni falta que hacen. Volveremos seguro, aunque, como siempre, seamos los únicos turistas. La gente del pueblo ocupa el local. Son listos. Saben donde está lo bueno. Seguimos abajo hacia Pizzo, un pueblo de pescadores que vigila un mar azul desde arriba de una plataforma, secuencia que se repite en la espectacular Troppea, una villa medieval preciosa que domina un mar cristalino. En Pizzo nuestro restaurante es Anema e Core, muy buena pizzería. Pero lo mejor está por llegar: el promontorio del Capo Vaticano esconde calas de ensueño, de otro mundo. Intocadas, desconocidas. La Costa Viola es el final. El mar, a la puesta del sol, es de color lilaceo. Scilla es la perla de esta parte de la fachada marítima del estrecho canal entre Calabria y Sicilia. No recordamos una población tan hermosa y auténticamente mediterránea como Scilla, en la punta de la bota italiana. Un pueblo que cae desde la colina que domina el castillo Ruffo di Calabria, y la iglesia, hasta al mar. Cenen en Chianalea, el rincón pescador de Scilla, donde más podrá disfrutar de la mediterraneidad. Nosotros dormimos en el Hotel Scilla, un establecimiento de otros tiempos, pero con servicio amable. Habitaciones un poco vetustas, pero limpias. También tiene junto al agua el Principe di Scilla, buen hotel. Vistas fabulosas, habitaciones como un museo. Comer un buen bocadillo sin más, a Civico 5 Chianalea, o un buen pescado en el Casato, el Scoglio di Ulisse, o en Glauco, todos en Chianalea, junto del mar, no tiene precio. Buenas pizzas en Pizza Scilla. No dejen de disfrutar de las playas increíbles de Calabria, que son desconocidas pero están entre las mejores del mundo. Como las de la Costa Viola, o las de Capo Vaticano, que no dejaremos de insistir en que son fabulosas. Calas y caletas entre acantilados. O las de la bonita ciudad de Troppea, en la foto, colgada encima del mar. ¡No dejen de visitar Calabria, y su costa!.

Scilla


scilla

Recordeu l’antiga llegenda grega que parla d’Scilla i Caribdis, dos penyals habitats per monstres que vigilaven un estret canal entre Calabria i Sicília?. Doncs bé, de monstres no n’hem pas vist cap, però el penyal, coronat per un castell que domina el mar, i l’estret de Messina, si que l’hem vist i visitat. Perquè no recordem una població tan bella i autènticament mediterrània com Scilla, a la punta de la bota italiana. Un poble que cau des del turó que domina el castell Ruffo di Calabria, i l’església fins el mar. Un poble que s’obre a dos mars. Per un costat, Marina Grande, una platja bellíssima a ponent, per l’altra Chianalea, un barri mariner ple de restaurants que ofereixen els seu peix fresc arran, molt arran d’aigua. De fet damunt les aigües blaves del mar. És a Chianalea, el racó pescador de Scilla, on més podreu gaudir de la mediterraneitat. Si mai s’us acut deixar enredera Roma, baixar, passar de llarg Nàpols, i seguir baixant, descobrireu la Calabria, una regió plena de tresors naturals increïbles i, vora el mar poblacions i platges espectaculars, preservades del turisme de masses, encara poc tocades. Entre elles Scilla. No us la perdeu!. I per dormir us volem suggerir alguns llocs. Primer on vam dormir nosaltres, l’Hotel Scilla, un establiment d’altres temps, però amb servei amable. Habitacions una mica vetustes, però netes, amb mobiliari d’altres segles, però conservat. Allunyat del centre, però econòmic. Si voleu una cosa més a tocar del mar, selecta, a preus potents, llavors el Principe di Scilla és el vostre hotel. Vistes fabuloses, habitacions com un museu. Dinar o sopar a Scilla és fantàstic. Hi ha molts llocs bons. Com per exemple un entrepà sense més, a Civico 5 Chianalea, o un bon peix a el Casato, al Scoglio di Ulisse, al Fiocicna, o bé a el Glauco, tots a Chianalea, a tocar del mar. Bones pizzes a Pizza Scilla. I ja que sou aquí de vacances, o de pas, no deixeu de gaudir de les platges increibles de Calabria, que son desconegudes però estan entre les millors del món. No lluny de Scilla, encara a la Costa Viola, teniu les de Capo Vaticano, que son fabuloses. Cales i caletes entre penyasegats. O les de la bonica vila de Troppea, penjada damunt del mar. No deixeu de visitar Calabria, la Costa Viola i Scilla!.

Chianalea-Scilla

¿Recuerdan la antigua leyenda griega que habla de Scilla y Caribdis, dos peñascos habitados por monstruos que vigilaban un estrecho canal entre Calabria y Sicilia?. Pues bien, de monstruos no hemos visto ninguno, pero el peñasco, coronado por un castillo que domina el mar, y el estrecho de Messina, si que lo hemos visto y visitado. Porque no recordamos una población tan hermosa y auténticamente mediterránea como Scilla, en la punta de la bota italiana. Un pueblo que cae desde la colina que domina el castillo Ruffo di Calabria, y la iglesia hasta el mar. Un pueblo que se abre a dos mares. Por un lado, Marina Grande, una playa bellísima a poniente, por la otra Chianalea, un barrio marinero lleno de restaurantes que ofrecen sus pescados frescos, muy cerca del agua. De hecho sobre las aguas azules del mar. Es Chianalea, el rincón pescador de Scilla, donde más podrá disfrutar de la mediterraneidad. Si se le ocurre dejar atras Roma, bajar, pasar de largo Nápoles, y seguir bajando, descubriréis la Calabria, una región llena de tesoros naturales increíbles y, cerca del mar, con poblaciones y playas espectaculares, preservadas del turismo de masas, aun poco tocadas. Entre ellas Scilla. No se la pierdan. Y para dormir queremos sugerirles algunos lugares. Primero donde dormimos nosotros, el Hotel Scilla, un establecimiento de otros tiempos, pero con servicio amable. Habitaciones un poco vetustas, pero limpias, con mobiliario de otros siglos, pero conservado. Alejado del centro, pero económico. Si deseais algo más cerca del mar, más selecto, a precios más potentes, entonces lo vuestro es el Principe di Scilla, este es su hotel. Vistas fabulosas, habitaciones como un museo. ¿Comida o cena en Scilla?, por supuesto… es fantástico. Hay muchos lugares buenos. Como por ejemplo un bocadillo sin más, pero de los que hacen en Civico 5 Chianalea, o un buen pescado en el Casado, en el Scoglio di Ulisse, en el Fiocicna, o en Glauco, todos en Chianalea, junto del mar. Buenas pizzas en Pizza Scilla. Y ya que estáis aquí de vacaciones, o de paso, no dejeis de disfrutar de las playas increíbles de Calabria, que son desconocidas pero están entre las mejores del mundo. No lejos de Scilla, aun en la Costa Viola, tienen las de Capo Vaticano, que son fabulosas. Calas y caletas entre acantilados. O las de la bonita ciudad de Troppea, colgada encima del mar. ¡No dejeis de visitar Calabria, la Costa Viola y Scilla!.

scilla2

Do you remember the old Greek legend that tells us about Scilla and Charybdis, two cliffs inhabited by monsters guarding a narrow channel between Sicily and Calabria?. Well there are not monsters here now. Only a rock, crowned by a castle overlooking the sea and the Strait of Messina. A beautiful town, authentically Mediterranean. Scilla. A town with two seas. On one side, Marina Grande, a beautiful beach, on the other Chianalea, a seaside neighborhood full of restaurants that offer their fresh fish in beautiful restaurants over the blue waters of the sea. In Chianalea, the Scilla fisherman’s corner, you can enjoy good Mediterranean food. Calabria is a wonderful region full of natural treasures and incredible seaside towns with spectacular beaches. It was preserved from mass tourism until now. We would to suggest you some sleeping places. We slept at the Scilla Hotel an old hotel with friendly service. Rooms are clean but with furniture from other centuries, but preserved. It’s far away from the city center but it’s economic. If you want something more expensive you can go to the Principe di Scilla. This is your hotel. Fabulous views, rooms like a museum. Have lunch or dinner is fantastic in Scilla. There are many good sites. You can get a good sandwich in Civic 5 Chianalea. Or good fish in the Scoglio di Ulisse, in the Fiocicna, or in the Glauco, all of them are in Chianalea, near the sea. Good Pizza in Pizza Scilla. Enjoy the stunning beaches of Calabria, which are unknown but they are among the best in the world. Not far away from Scilla, in the Costa Viola, you can get the beaches of Capo Vaticano, which are fabulous. Or you can go to the beautiful town of Troppea, hanging above the sea.

scilla3

Rappelez-vous la vieille légende grecque qui nous parle d’Scilla et Caribdis, deux falaises habitées par des monstres qui gardaient un canal étroit entre la Sicile et la Calabre?. Nous n’avons pas vu des monstres, mais oui un fier rocher, couronné par un château surplombant la mer et le détroit de Messine. Et une ville aussi belle et authentiquement méditerranéenne: Scilla, à la pointe de la botte italienne. Une ville qui tombe de la colline ouverte a deux mers. D’un côté, Marina Grande, une belle plage à l’ouest, de l’autre Chianalea, un quartier balnéaire plein de restaurants qui offrent leur poisson frais a l’est, sur les eaux bleues de la mer. Dans Chianalea, le coin pêcheur de Scilla manger tres bien. La Calabre c’est une belle région pleine de trésors naturels et incroyables villes avec plages spectaculaires. Elle est encore préservé du tourisme de masse, encore peu touché. Nous avons dormi a l’Hôtel Scilla, un établissement autre temps, mais avec un service amical. Chambres un peu vétustes mais propres, avec des meubles d’autres siècles, mais conservés. Loin du centre, mais économique. Si vous voulez quelque chose de plus, vous avez sur le bord de mer, avec des prix plus élevés, le Principe di Scilla, un joli hôtel. Vues fabuleuses, chambres comme un musée. Avoir un bon déjeuner, repas ou dîner est possible et fantastique a Scilla. Il y a beaucoup de bons sites ou manger tres bien. Un sandwich sans plus?, allez à la Civic 5 Chianalea, ou un bon poisson? allez le Scoglio di Ulisse, le Fiocicna, ou au Glauco, tous dans Chianalea, près de la mer. Bonne Pizza? allez a Pizza Scilla. Et puisque vous êtes ici en vacances, profitez vous des superbes plages de la Calabre, qui sont inconnus, mais ils sont parmi les meilleurs du monde. Non loin d’Scilla, sur la Costa Viola, vous avez ces du Capo Vaticano, qui sont fabuleux. Baies et criques entre les falaises. Ou la belle ville de Troppea, suspendue au-dessus de la mer. Assurez-vous de visiter la Calabre, Scilla et la Costa Viola!.

Festa indiana a Badalona


Festa_indiana

El Centre Cívic Can Cabanyes, situat al barri de Lloreda de  Badalona, no lluny del centre de la ciutat, serà l’escenari aquest proper dissabte 25 de maig de la primera Festa Indiana. Aquesta celebració vol ser una trobada familiar, amb tallers, activitats, mostra gastronòmica, actuacions musicals o un mercat indià. Tot començarà amb una sèrie d’actes previs, la tarda del divendres 24 de maig. Hi ha una representació d’un conte sobre l’Àfrica a càrrec del Teatre Infantil Ubuntu i una xerrada sobre la masia de Can Cabanyes. A més, al propi Centre Cívic de Can Cabanyes es pot visitar l’exposició “Les masies de Badalona”. El dissabte 25 de maig, a les 10 del matí, s’obre el Mercat Indià. Cal dir que els beneficis del mateix aniran destinats a l’Obra Social de Sant Joan de Deu. Després hi haurà una demostració de puntes de coixí, un seguit de tallers infantils, com ara el de disfresses o de maquillatge, un contacontes amb percussió i danses africanes. També podeu aprendre a ballar salsa, bachata o merengue. Per la tarda hi ha nous tallers infantils de manualitats, una xerrada sobre com menjaven els indians i tot un seguit de quadres de ball que actuaran des de les 17.15 hores i fins a les 20.30. Hi participaran els grups Tacón del Duende; Joan Miró; Grup de Ball Can Cabanyes; AV Fondo Sistrells; AV Nova Lloreda Nord; la cantautora Diana; AV Complex Catalunya; Hierbabuena y Azabache del Centro Cultural la Esperanza; Juan de Araceli i Sanacay, de la Casa de Huelva de Badalona; Esencia Rociera de Badalona; i el Coro Rociero Raíces de la Esperanza, pertanyent a ACRA Ciudad de Badalona. Un cop acabades les actuacions, sobre les 20.30 hores, s’iniciarà un dels moments més esperats de la Festa Indiana: la degustació de tripa amb cigrons, un sopar popular, amb un preu de 2 euros, a càrrec de les entitats del districte i el Centre Cívic Can Cabanyes. Ja veieu que serà una diada ben entretinguda, sobretot pels més menuts i menudes. Can Cabanyes es veu des de l’autopista A-32, al seu pas per Badalona. És fàcil arribar-hi i aparcar pels carrers del barri de Lloreda. Arribar a Badalona és molt senzill, amb el tren de la línia C-1, combinant amb un bus de l’empresa TUBSGAL, que para davant de l’estació. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Us caldrà caminar, o agafar un bus. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i, just sortir, passeu per l’autopista en direcció muntanya. El barri que trobareu és Lloreda i passareu, literalment, pel costat de la masia de Can Cabanyes. Si us decidiu a passar tot el dia a la ciutat amb la família, us volem recordar que hi ha una platja molt bonica. Per dinar podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. De tota manera heu de saber que està just a l’altre costat de la ciutat. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, La piccola Roma i La Gondola, bons llocs tots dos. Una proposta fresca: L’Envelat. Un bar amb molts ambients i moltes possibilitats. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar, o al Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir de la tripa, cigrons, degustació, festa indiana!.

El Centro Cívico Can Cabanyes, situado en el barrio de Lloreda de Badalona, ​​no lejos del centro de la ciudad, será el escenario este próximo sábado 25 de mayo de la primera Fiesta Indiana. Esta celebración quiere ser un encuentro familiar, con talleres, actividades, muestra gastronómica, actuaciones musicales o un mercado indiano. Todo comenzará con una serie de actos previos, la tarde del viernes 24 de mayo. Hay una representación de un cuento sobre África a cargo del Teatro Infantil Ubuntu y una charla sobre la masía de Can Cabanyes. Además, en el propio Centro Cívico de Can Cabanyes se puede visitar la exposición “Las masías de Badalona”. El sábado 25 de mayo, a las 10 de la mañana, se abre el Mercado Indiano. Hay que decir que los beneficios del mismo irán destinados a la Obra Social de San Juan de Dios. Después habrá una demostración de encaje de bolillos, una serie de talleres infantiles, como el de disfraces o de maquillaje, un cuentacuentos con percusión y danzas africanas. También puede aprender a bailar salsa, bachata o merengue. Por la tarde hay nuevos talleres infantiles de manualidades, una charla sobre cómo comían los indios y toda una serie de cuadros de baile que actuarán desde las 17.15 horas y hasta las 20.30. Participarán los grupos Tacón del Duende; Joan Miró; Grupo de Baile Can Cabanyes; AV Fondo Sistrells; AV Nova Lloreda Norte; la cantautora Diana; AV Complejo Cataluña; Hierbabuena y Azabache del Centro Cultural la Esperanza; Juan de Araceli y Sanacay, de la Casa de Huelva de Badalona; Esencia Rociera de Badalona, ​​y el Coro Rociero Raíces de la Esperanza, perteneciente a ACRA Ciudad de Badalona. Una vez terminadas las actuaciones, sobre las 20.30 horas, se iniciará uno de los momentos más esperados de la Fiesta Indiana: la degustación de callos con garbanzos, una cena popular, con un precio de 2 euros, a cargo de las entidades del distrito y el Centro Cívico Can Cabanyes. Ya ven que será una fiesta bien entretenida, sobre todo para los más pequeños y pequeñas. Can Cabanyes se ve desde la autopista A-32, a su paso por Badalona. Es fácil llegar y aparcar. ¡Buena fiesta!.