Roussillon, revisitat


Roussillon és el típic i tòpic poblet provençal que tothom espera veure. Un poble de cases baixes pintades de colors d’ocre i terrosos amb finestres de color pastel. A l’estiu impossible ni tan sols pensar en aparcar prop de la vila. Autocars plens de turistes desembarquen a milers cada dia. Al sol de l’hivern, buit i desert, pot resultar senzillament preciós, encara que sigui com un decorat de teatre. Però si obvieu que les cases estan restaurades, que ningú viu realment aquí si no és en vacances o en cap de setmana, fer un volt admirant cada racó pot ser un exercici mental molt recomanable. Roussillon, a més, és un dels “plus beaux villages de France” i està situat en una regió plena de canteres d’ocre, on podeu fer rutes de senderisme per veure aquestes muntanyes plenes de colors. La regió que envolta Roussillon està farcida de petits pobles medievals preciosos, amb carrers de pedra, esglésies i castells. Podem recomanar Gordes, amb un castell molt impactant, situat damunt un esperó rocós, Menerbes, Bonnieux o Lacoste. A tocar teniu el fenomen natural de la fontaine de la Vaucluse, on neix la Sorgue. I les abadies de Senanque i Silvacane, dos monestirs cistercens guapíssims. Per la gent que estima la natura i la muntanya ofereixen els cims del Mont Ventoux, omnipresent i les petites muntanyes del Luberon, plenes d’encant. Prop del poble hi ha el famós colorado de Rustrel, o la “Chaussée des géants”, un lloc on les “cheminées de fées” i les canteres d’ocre explotades des dels romans ofereixen tonalitats que abarquen tots els colors de la terra. Pugeu a Roussillon, aparqueu el cotxe en un dels molts espais habilitats que son de pagament de l’abril al novembre, lliures a l’hivern. Passegeu en pau i calma pels carrers adoquinats, treient el nas les les escales, racons i carrerons pintorescos, contemplant les façanes de colors. Un bàlsam per l’esperit.

A Roussillon podeu dormir i menjar molt bé. Per exemple l’Hotel de la Maison des Ocres, molt maco, o l’Hotel Les Ambres, més senzill però bo, o La Clef des champs, deliciós, al mig dels camps, amb piscina. També xulo Le Clos de la GlycineLes Sables d’ocre. Tots bons, cap dolent. Només diferents en la proposta i els preus. Hi ha un camping: L’Arc en ciel, i diverses cases rurals guapes, com ara L’Esquirou, o la Burliere, o la Pitchoune, o bé Lavandine. Per dinar o sopar teniu diversos restaurants, alguns dels seus propis hotels, com el Clos de la glycine que es diu el David. Altres com Le Petit Gourmand estan oberts tot l’any. Ens van parlar molt bé de Le Piquebaure, La Grappe de Raisin o la Treille, que sembla son molt recomanables. Entre els bars destaquem le Café des couleurs a la Place de la Mairie.

           

Roussillon no está en el Rosellón, está en la Provenza. Está al norte de la Provenza, en un paisaje que nunca habéis visto. Un paisaje hecho de canteras de dónde se extrae el ocre que los pintores usan, que las industries necesitan. Tonos amarillos, marrones, naranjas, rojos, tiñen los cerros de este bello pueblo provenzal, de calles medievales estrechas. Tonos como los de las casas de Rousillon, que evocan el mejor y más conocido poster de la Provenza y el Mediterráneo.

Roussillon c’est un des plus beaux villages de France, situé au cœur du plus important gisement d’ocre au monde. Un feu d’artifice de couleurs et de lumières dans un écrin de verdure, entre Ventoux et Luberon. Ce village ne ressemble à aucun autre avec son site grandiose sculpté par l’eau, le vent et la main de l’homme et son étonnante palette de couleurs flamboyantes qui passe du presque blanc, au jaune d’or, rouge sang pour finir au violet foncé. Découvrez le sentier des ocres qui vous conduira à la “Chaussée des géants” et au milieu des cheminées de fées, vous en verrez de toutes les couleurs…  Roussillon est un lieu magique, un lieu de rendez-vous animés sur la place de la mairie où locaux et visiteurs se retrouvent. Parcourez les ruelles du village, les escaliers pittoresques qui rejoignent les différents niveaux, tous les coins et recoins en contemplant les façades colorées.

Toulouse, Cordes, Albí, Montauban…


IMG_6394

Avui us proposem una excursió pel sud de França, visitant una sèrie de pobles i viles medievals ben xules. Podeu sortir de Barcelona, i via Perpinyà i Narbona, dues ciutats que podeu valorar si voleu visitar o no, arribareu a Carcasona, una bellíssima ciutat occitana, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. Li diuen La Cité, i és una impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. Deixem Carcasona i anem fins Toulouse, el centre de la nostra excursió. Toulouse, la occitana Tolosa de Llenguadoc, és una ciutat molt maca, discreta i amable. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació.  O la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Per dormir teniu diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Des de Toulouse us proposem una descoberta de la regió. Primer podem anar a Cordes sur Ciel que és un bonic poblet medieval penjat dalt d’un turó, murallat i ple de palaus quasi florentins. A l’hivern tot està tancat i barrat, desert. A l’estiu no pots ni caminar. Per dinar podeu anar al millor lloc possible: Le Bistrot Cordais. Quines pizzes, sobretot la de formatge!. Podeu fer una bonica ruta per la regió, visitant pobles molt xulos, com ara Castelnau de Montrail, Puycelsi, Bruniquel o Penne, amb els seus castells, carrers estrets, cases de pedra. A la tornada, o a l’anada podeu passar per Albí, la roja, voltada pel riu Tarn. Quina imatge més preciosa!. I veure la seva imponent catedral de Santa Cecília, el museu Toulouse-Lautrec i les cases de totxo vermell. I no gaire lluny de tot això, i de Toulouse, teniu la ciutat de Montauban, amb la seva curiosa plaça National, i el museu Ingres. Montauban, a tocar de la imponent Toulouse, no pot oferir-vos res més, però ja és prou. Castres s’assembla a Girona. Te un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. Ideal per unes curtes vacances!.

La zona de los alrededores de la ciudad occitana de Toulouse, en el sur de Francia es ideal para unas vacaciones cortas. Ya a la ida podeis parar en Carcasonne para visitar esta joya medieval, la famosa “Cité”. Des de Toulouse estan a mano ciudades bién bonitas, como Albí, con su catedral, o Cordes, medievo puro. Tampoco está mal Montauban o los pequeños pueblos de su alrededor: Puicelsi, Bruniquel, Castelnau, Gaillac, Castres…

 

Revisitant Cordes sur Ciel


cordes

A França és costum afegir al nom del poble, sobretot si hi pot haver-hi confusió amb un altre de nom idèntic, una cua amb el nom d’un riu o de la regió. Així Tarascon sur Ariege o Tarascon sur Rhone. Cordes no es pot confondre amb res, però els seus habitants cofois i orgullosos de viure-hi, sobrats de saber-se dominadors de l’espai des de la seva vila medieval, allà dalt, tan alta, li van posar Cordes sur Ciel. I, tot i ser un pèl pretensiós, és ben cert que li escau. Cordes sembla tocar el cel. I, tanmateix, la seva silueta retallant-se contra el cel, tot hi ser màgica, no és el més bonic de Cordes. Cal deixar el cotxe a sota de la vila, i pujar-hi a peu per descobrir tot l’encant de Cordes. Una vila medieval completament murallada i miraculosament conservada, perfecta, intacta, al llarg dels segles. Amb el seu castell, les portes d’entrada, els meravellosos palaus gòtics i renaixentistes, que recorden Itàlia. Amb les places porxades i l’església. Tot com si Cordes aparegués, de sobte, com per encanteri, de la nit del temps, només pels nostres ulls. No és gaire lluny de Barcelona. Fàcil arribar-hi. Primer us cal anar fins Toulouse, per l’AP7 i d’allà cap a Albí. Sortiu a Gaillac i seguiu les indicacions cap a Cordes. Ideal per una ruta que, en uns dies, aplegui aquestes altres fantàstiques ciutats de França: Carcassonne, Toulouse, Albí, Gaillac, Bruniquel, Najac, Villefranche de Rouergue… O bé una parada obligada en la ruta cap a París. Si us agraden les botigues amb encant, a Cordes descobrireu el paradís: una rellotgeria artesana fabrica rellotges de paret com en el segle XVIII. Ceramistes, fleques, artistes… tothom ha obert local a Cordes. Els hotels i restaurants són una passada. Els preus, segons com també. La inexpugnable Cordes s’ha rendit i venut al turisme, i és una cortesana fascinant però cara. Per això, segons l’època de l’any no podreu aparcar i, si ens apureu molt, ni moure-us!. Ara bé, fora de temporada turística no hi ha ningú. Tot tancat i barrat. Fa melangia. Per dormir nosaltres vam fer nit al Grand Ecuyer. Un hotel de campanetes en un palau del segle XVI. Habitacions amb tots el que espereu d’un castell gòtic. Fantasma inccorporat. Ara però està tancat i a la venda. Una tragèdia. Fastuosa també l’Hosteleria del Vell Cordes, on hem sopat i dormit. Un altre hotel per ocasions especials. Per dinar us recomanem sense dubtar Le Bistrot Cordais. No feu cas de l’aspecte d’aquest bar de poble a la plaça de baix, a peu de carretera, a la vila moderna. És petit, mal servit, familiar, però està molt bé de preu i el menjar és de primera qualitat. Amanides, pizzes, pasta, foie… la pizza de formatges de la regió és la millor que hem provat mai!. Increible.

En Francia es costumbre añadir al nombre del pueblo, sobre todo si puede haber confusión con otro de nombre idéntico, una cola con el nombre de un rio o de la región. Así Tarascon sur Ariege o Tarascon sur Rhone. Cordes no se puede confundir con nada, pero sus habitantes satisfechos y orgullosos de vivir allí, sobrados de saberse dominadores del espacio desde su villa medieval, allá arriba, tan arriba, le pusieron Cordes sur Ciel. Y, a pesar de ser algo pretencioso, es bien cierto que no les falta razón. Cordes parece tocar el cielo. Y, sin embargo, su silueta recortandose contra este, (en la foto), a pesar de ser mágica, no es lo más bonito de Cordes. Hay que dejar el coche bajo la villa, y subir a pie para descubrir todo el encanto de Cordes. Una villa medieval completamente amurallada y milagrosamente conservada, perfecta, intacta, a lo largo de los siglos. Con su castillo, las puertas de entrada, los maravillosos palacios góticos y renacentistas, las plazas porticadas y la iglesia. Todo como si Cordes apareciera, de repente, como por encantamiento, desde la noche de los tiempos, sólo por nuestros ojos. No está muy lejos de Barcelona. Es muy fácil llegar desde Toulouse o Carcassone por Albí. Ideal para una ruta que, en unos días, reúna estas fantásticas ciudades de Francia: Carcassonne, Toulouse, Albi y Cordes. O bien una parada obligada en la ruta hacia París. Si os gustan las tiendas con encanto, en Cordes descubriréis el paraíso: una relojería artesana fabrica relojes de pared como en el siglo XVIII. Ceramistas, panaderías, artistas … todo el mundo ha abierto local en Cordes. Los hoteles y restaurantes son una pasada. Los precios, según cómo, también. La inexpugnable Cordes se ha rendido y se ha vendido al turismo, y es una cortesana fascinante pero cara. Nosotros hemos dormido en el Grand Ecuyer. Un hotel de campanillas, en un palacio del siglo XVI. Habitaciones con todo lo que esperáis de un castillo gótico. Fantasma inccorporado. Pero hoy lamentablemente cerrado, esperando su venta. Una desgracia. Fastuosa también la Hostelería del Viejo Cordes, donde hemos cenado y dormido. Otro hotel para ocasiones especiales. Para comer bien y barato teneis que ir al Bistrot Cordais, en la plaza de abajo, junto a la carretera. Precios y calidad sin competencia. No os fieis del aspecto de bar de pueblo. La comida está muy bién.

Mercat de Nadal a Tolosa de Llenguadoc


Marche_Noel_Toulouse

Hem estat, aquest any, i el passat, en un dels 25 millors mercats de Nadal del món. I està prop de casa, a Tolosa de Llenguadoc, actual Toulouse francesa, una ciutat molt maca, discreta i amable, del sud de França més a l’abast. El mercat de Nadal de Toulouse és gran. Ocupa una bona part de la plaça immensa que presideix amb orgull la mole neoclàsica del Capitoli. No és un mercat de verd i figuretes de pessebre, com ho pot ser la nostra Santa Llúcia de Barcelona. Ni un mercat tan despenjat, iconoclasta i atípic, com ara el de Madrid. Aquests dos mercats de Nadal son bonics, cal anar-los a veure, però no son com el de Toulouse. El mercat d’aquesta vila és calmat i familiar, més artesà, gastronòmic. Amb paradetes de vi calent, embotits, formatges, nines, joguines, bosses, foie-gras, confits, pastissos, confitures, xocolata, joies, i llums. I n’hi ha un munt. Més de 180 repartides, ordenadament per la plaça. Ideal per arribar-s’hi un cap de setmana, o els primers dies de les vacances de Nadal. Atenció!. Tanquen el 26 de desembre, per Sant Esteve, el darrer dia!.  També podreu veure les naifs i senzilles animacions al pati Henri IV de l’interior del Capitoli, o els carrers il·luminats. Ens encanta. I tornaríem un any darrera l’altre. Bellíssim, romàntic, serè, tranquilitzador, familiar. I, si no sabeu què fer la resta d’hores del dia, us ho posarem ben fàcil. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació. Etèria, subtil. Però aquesta joia no és la única que us deixarà bocabadats a Toulouse. N’hauríem pogut triar moltes més. Com ara la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Creiem que, hores d’ara, ja us haurem convençut d’anar fins a Toulouse, per veure el mercat de Nadal, o pel que sigui. I si parlem dels voltants direm que la ciutat és un punt perfecte d’excursions molt boniques per tot el seu territori: Carcassonne, la vila medieval murada més gran d’Europa, Albí, amb la seva preciosa catedral, Moissac i el seu famós claustre romànic, la comarca de la Lomagne i els seus pobles i bastides: com ara Cologne, Gimont, Lectoure, o els castells càtars… Montsegur, Foix… o la vila medieval penjada de Cordes sur Ciel. Decenes de destinacions maravelloses, totes possibles des de Toulouse. Per dormir teniu un B&B hotel al mig del nucli antic, a tocar del riu. També diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Un de més car, al centre de la ciutat, fantàstic, un altre prop de l’estació, i el darrer, allunyat, a tocar de l’aeroport. Arribareu a Toulouse en quatre hores per l’autopista A-7 i A-9 per Girona i Perpinyà fins a Narbonne. D’allà a Toulouse per la A-60. Son 387 kms. com ara anar a Saragossa o València. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Bona estada al mercat de Nadal de Toulouse!.

Hemos estado muchas veces en Toulouse con motivo de su mercado navideño, muy bonito, muy grande, muy familiar, instalado en la gran plaza del Capitolio. Un mercado de artesania, gastrómico, muy interesante de visitar en família. Esta es solo una de las maravillas que puede ofrecer Toulouse al viajero. Hay otros que no cierran pasado el dia de Navidad, com por ejemplo la iglesia de los Jacobinos. Arte en ladrillo. Pureza casi espiritual de la edificación. Demasiado etérea, sutil. Pero esta joya no es la única que os dejará boquiabiertos en Toulouse. Habríamos podido elegir muchas más. Como la catedral gótica, retorcida, inacabada pero poderosa. O bien el summum de todo el románico del mediodía: la basílica de Sant Sernin, referente en la historia del arte, ilustración de cualquier libro de esta materia. O la grandiosidad de la plaza del Capitolio, con el grandioso edificio rosado del ayuntamiento ocupando el amplísimo espacio cívico. O el romanticismo de los puentes sobre el Garona, que emulan aquellos del Sena, en París. Toulouse es un objetivo del turismo familiar de primer orden. La Cité de l’Espace, en las afueras, es uno de los destinos más bonitos. Si hablamos de la zona diremos que la ciudad es un punto perfecto de excursiones muy bonitas por todo su territorio: Carcassonne, la villa medieval más grande de Europa, Albi, con su preciosa catedral, Moissac y su famoso claustro románico, la comarca de la Lomagne y sus pueblos y bastidas: Cologne, Gimont, Lectoure, o bién los castillos cátaros … en total decenas de destinos posibles desde Toulouse. Para dormir tienen un B & B hotel en el centro del casco antiguo, junto al río. También varios hoteles de grandes cadenas, como los Campanile, y tres hoteles Novotel, que ofrecen habitaciones para cuatro personas, niños incluidos y gratis, hasta los 16 años, uno de ellos en pleno centro, muy caro, los otros más alejados, en la estación de tren y en el aeropuerto. Para comer nos gustó la pizzeria Pino, en la plaza Wilson, céntrica. Toulouse está solo a 4 horas en coche de Barcelona, 387 kms. ¡Ideal para un fin de semana o un puente de Navidad!.

Beaulieu en Rouergue


En els boscos de fades dels límits del Rouergue, a França, uns 20 kms. al nord de la magnífica vila medieval de Cordes sur Ciel, camí de Villefranche de Rouergue, s’alça la recóndita, amagada, magnífica i bellíssima abadia de Beaulieu. La trobareu de sobte, sense pensar-ho, a la dreta de la carretera, envoltada de la vegetació exhuberant de la vall del riu Seye, un riuet petit, melangiós, tendre, que rodeja el cenobi. És una construcció cistercenca, molt ben anomenada, Belloc en Occità. S’ho mereix. La seva fàbrica, puríssima. Les seves línies, definides, els seus espais maravellosos. Llàstima que el temps, els homes i les guerres no l’hagin respectada. Ens ha arribat mutilada, sense claustre, sense dependències monacals… però tantmateix bonica. L’esglèsia sola, sense els seus vitralls, sense l’art que acumulava, nua, és divina. Penseu que Beaulieu ha vist passar els croats anti occitants que mataven Albigesos, els orcs de la guerra dels Cent Anys i les guerres salvatges de religió. Venuda durant la Revolució Francesa fou destrossada i transformada en granja privada. Vaques i bous ompliren el claustre i palla el temple. Una fundació d’art la comprà fa uns anys i la convertí en el que avui és: un centre d’exposició d’art modern. Arribeu-vos a Beaulieu anant de Barcelona a París, per Albí i Cordes. O bé en el curs d’un recorregut per Occitània. O per les bastides de la Rouergue. O per les Gorges de l’Aveyron, no gens llunyanes. La França eterna, l’Occitània gentil, amb els seus poblets medievals de somni, els seus plàcids rius, els seus hotels encantadors i els seus restaurants gourmets us esperen a Beaulieu i a Rouergue.  Com ara l’Oustal del Barry, a la veïna població de Najac, una increible vila medieval, tot un descobriment.

En los bosques de hadas de los límites del Rouergue, en Francia, a unos 20 kms. al norte de la magnífica villa medieval de Cordes sur Ciel, camino de Villefranche de Rouergue, se levanta la recóndita, escondida, magnífica y bellísima abadía de Beaulieu. La encontrareis de repente, sin pensarlo, a la derecha de la carretera, rodeada de la vegetación exuberante del valle del río Seye, un riachuelo pequeño, melancólico, tierno, que rodea el cenobio. Es una construcción cisterciense, muy bien llamada, Belloc, en occitano. Se lo merece. Su fábrica, purísima. Sus líneas, definidas, sus espacios maravillosos. Lástima que el tiempo, los hombres y las guerras no la hayan respetado. Nos ha llegado mutilada, sin claustro, sin dependencias monacales … pero sin embargo hermosa. La iglesia sola, sin sus vitrales, sin el arte que acumulaba, desnuda, es divina. Pensad que Beaulieu ha visto pasar los cruzados anti occitanos que mataban a los Albigenses, los orcos de la guerra de los Cien Años y las guerras salvajes de religión. Vendida durante la Revolución Francesa fue destrozada y transformada en granja privada. Vacas y toros llenaron el claustro y paja el templo. Una fundación de arte la compró hace unos años y la convirtió en lo que hoy es: un centro de exposición de arte moderno. Acercaos a Beaulieu yendo de Barcelona a París, por Albi y Cordes. O bien en el curso de un recorrido por Occitania. O por los pueblos de la Rouergue. O por las Gorges de l’Aveyron, nada lejanas. La Francia eterna, la Occitania gentil, con sus pueblos medievales de sueño, sus plácidos ríos, sus hoteles encantadores y sus restaurantes gourmets os esperan en Beaulieu y Rouergue. Como el Oustal del Barry, en la vecina población de Najac, una increíble villa medieval, todo un descubrimiento.

Bruniquel


Bruniquel, dalt del seu espadat, penjat damunt l’Aveyron, just a l’entrada de les magnífiques gorges d’aquest plàcid riu, és un poblet encantador amb boniques cases de pedra i fusta. Una vila medieval de carrers estrets, cases fortes, portes adovellades, finestres gòtiques i balcosn florits, a la primavera. Bruniquel te un castell, però això no vol dir res. És el conjunt el que fa únic a Bruniquel. Sense que res destaqui massa. Són els petits detalls de cada carrer, de cada casa que fan bonic el poble. Podeu arribar a Bruniquel en el transcurs d’una sortida, d’un pont o unes vacances per el Perigord, el Quercy o el sud de França. No està gaire lluny de la bellíssima Albi, ni de Toulouse. Incloueu la visita a Bruniquel juntament amb la que podeu fer a Puycelci o Castellnou de Montmirail, que com el mateix Bruniquel, són viles d’entre les més boniques de França. Si finalment decidiu pujar fins aquí, podeu completar la ruta amb una volta per Cordes sur Ciel. I no oblideu de comprar vins a la veïna Gaillac!. A Bruniquel no hi ha hotels, tal i com els coneixem aquí, però si boniques cases rurals, com la del Castell, amb habitacions familiars, o La Maison du Condonier, o Cornelia, totes amb moltíssim encant.

Bruniquel, colgado en su acantilado sobre el Aveyron, está justo a la entrada de las magníficas gargantas de este plácido río. Es un pueblo encantador con bonitas casas de piedra y madera. Una villa medieval de calles estrechas, casas antiguas, puertas adinteladas, ventanas góticas y balcones floridos, en primavera. Bruniquel tiene un castillo, pero eso no significa nada. Es el conjunto lo que hace único a Bruniquel. Sin que nada destaque demasiado. Son los pequeños detalles de cada calle, de cada casa, los que hacen bonito el pueblo. Pueden llegar a Bruniquel en el transcurso de una salida, un puente o unas vacaciones recorriendo el Périgord, el Quercy o el sur de Francia. No está muy lejos de la bellísima Albi, ni de Toulouse. Incluyan la visita a Bruniquel junto a las de Puycelci o Castellnou de Montmirail, que como el mismo Bruniquel, son villas de entre las más bonitas de Francia. Si finalmente se deciden a subir hasta aquí, pueden completar la ruta con una vuelta por Cordes sur Ciel. ¡Y no olviden comprar vinos en la vecina Gaillac!. En Bruniquel no hay hoteles, tal y como los conocemos aquí, pero si bonitas casas rurales, como la del castillo, con habitaciones familiares, o La Maison du Condonier, o Cornelia, todas con muchísimo encanto.

Cordes sur Ciel


cordes

A França és costum afegir al nom del poble, sobretot si hi pot haver-hi confusió amb un altre de nom idèntic, una cua amb el nom d’un riu o de la regió. Així Tarascon sur Ariege o Tarascon sur Rhone. Cordes no es pot confondre amb res, però els seus habitants cofois i orgullosos de viure-hi, sobrats de saber-se dominadors de l’espai des de la seva vila medieval, allà dalt, tan alta, li van posar Cordes sur Ciel. I, tot i ser un pèl pretenciòs, és ben cert que li escau. Cordes sembla tocar el cel. I, tanmateix, la seva silueta retallant-se contra el cel, (a la foto), tot hi ser màgica no és el més bonic de Cordes. Cal deixar el cotxe a sota de la vila, i pujar-hi a peu per descobrir tot l’encant de Cordes. Una vila medieval completament amurallada i miraculosament conservada, perfecta, intacta, al llarg dels segles. Amb el seu castell, les portes d’entrada, els maravellosos palaus gòtics i renaixentistes, les places porxades i l’esglèsia. Tot com si Cordes aparegués, de sobte, com per encanteri, de la nit del temps, només pels nostres ulls. No és gaire lluny de Barcelona. Fàcil arribar-hi des de Toulouse o Carcassone per Albí. Ideal per una ruta que, en uns dies, aplegui aquestes fantàstiques ciutats de França: Carcassonne, Toulouse, Albí i Cordes. O bé una parada obligada en la ruta cap a París. Si us agraden les botigues amb encant, a Cordes descobrireu el paradís: una rellotgeria artesana fabrica rellotges de pared com en el segle XVIII. Ceramistes, fleques, artistes… tothom ha obert local a Cordes. Els hotels i restaurants són una passada. Els preus, segons com també. La inexpugnable Cordes s’ha rendit i venut al turisme, i és una cortesana fascinant però cara. Nosaltres hem fet nit al Grand Ecuyer. Un hotel de campanetes en un palau del segle XVI. Habitacions amb tots el que espereu d’un castell gòtic. Fantasma inccorporat. Fastuosa també l’Hosteleria del Vell Cordes, on hem sopat i dormit. Un altre hotel per ocasions especials.

En Francia es costumbre añadir al nombre del pueblo, sobre todo si puede haber confusión con otro de nombre idéntico, una cola con el nombre de un rio o de la región. Así Tarascon sur Ariege o Tarascon sur Rhone. Cordes no se puede confundir con nada, pero sus habitantes satisfechos y orgullosos de vivir allí, sobrados de saberse dominadores del espacio desde su villa medieval, allá arriba, tan arriba, le pusieron Cordes sur Ciel. Y, a pesar de ser algo pretencioso, es bien cierto que no les falta razón. Cordes parece tocar el cielo. Y, sin embargo, su silueta recortandose contra este, (en la foto), a pesar de ser mágica, no es lo más bonito de Cordes. Hay que dejar el coche bajo la villa, y subir a pie para descubrir todo el encanto de Cordes. Una villa medieval completamente amurallada y milagrosamente conservada, perfecta, intacta, a lo largo de los siglos. Con su castillo, las puertas de entrada, los maravillosos palacios góticos y renacentistas, las plazas porticadas y la iglesia. Todo como si Cordes apareciera, de repente, como por encantamiento, desde la noche de los tiempos, sólo por nuestros ojos. No está muy lejos de Barcelona. Es muy fácil llegar desde Toulouse o Carcassone por Albí. Ideal para una ruta que, en unos días, reúna estas fantásticas ciudades de Francia: Carcassonne, Toulouse, Albi y Cordes. O bien una parada obligada en la ruta hacia París. Si os gustan las tiendas con encanto, en Cordes descubriréis el paraíso: una relojería artesana fabrica relojes de pared como en el siglo XVIII. Ceramistas, panaderías, artistas … todo el mundo ha abierto local en Cordes. Los hoteles y restaurantes son una pasada. Los precios, según cómo, también. La inexpugnable Cordes se ha rendido y se ha vendido al turismo, y es una cortesana fascinante pero cara. Nosotros hemos dormido en el Grand Ecuyer. Un hotel de campanillas, en un palacio del siglo XVI. Habitaciones con todo lo que esperáis de un castillo gótico. Fantasma inccorporado. Fastuosa también la Hostelería del Viejo Cordes, donde hemos cenado y dormido. Otro hotel para ocasiones especiales.