Cala Carolina i Cala Cocedores a Pulpí


El litoral sur d’Águilas, a Múrcia i San Juan de los Terreros i Pulpí, província d’Almeria, amaga cales d’una bellesa indescriptible. Avui us volem parlar de dues cales que estan separades per 20 metres de terra, una a tocar de l’altra, molt maques. Una pertany a Almería, a Pulpí. Es tracta de la Cala Cerrada, en forma de petxina quasi bé closa, tancada, també dita de los Cocederos, que és una de les platges més maques que mai hem vist. Uns metres més enllà s’obre, al final d’un barranc sec on podeu aparcar el cotxe sense problemes, la cala Carolina, just al costat. És més platja que cala, més llarga, oberta al sur i a l’est. Totes dues amb unes aigües blau turquesa, cristal·lines, de somni. El paisatge, càlid, sec, dur i auster també pot ser molt bonic, tot i que semi desèrtic. S’hi arriba molt fàcilment des de Múrcia, o Lorca, per l’A7, baixant a Águiles per bona autovia. A l’entrada del poble, abans de ser al nucli urbà, seguiu les indicacions Calarreona, Vera i Almeria per la RM-333, bona carretera. Passeu Calarreona i, un km. més enllà, agafeu la rotonda a San Juan de los Terreros. A la mateixa rotonda neix la pista de terra, un kilòmetre, que us porta a l’aparcament a la mateixa platja. Hi ha espai reservat per autocaravanes. Pot estar ple. La gent de la zona la coneix bé aquest parell de cales fabuloses. Allà teniu pocs serveis, però si un parell de xiringuitos al damunt de la duna que separa les cales: el Zoco de Mar i los Cocedores. Per dinar millor aneu a Águilas, un poble amb tots els serveis. Allà també hi ha hotels per passar la nit, o les nits, perquè aquestes meravelloses platges no son les úniques d’Águilas.


Los lugareños de Águilas, en Múrcia, y los de Pulpí, en Almeria, conocen muy bien Cala Cerrada, o como la llaman ellos, la playa de los Cocedores. También su bella vecina, menos cala que Cocedores, y menos cerrada, más playa, pero igualmente muy bella. Y aunque no cuesta mucho encontrarla no os la van a citar nunca, no sea que la ocupeis. Es su paraiso. Se trata de la última playa de la provincia de Almería, o la primera de la de Múrcia. La belleza está muy disputada. La localizareis yendo de Águilas a Vera, a la salida de la primera población, pasada Calarreona, en la pedanía de San Juan de los Terreros, en la rotonda. Allí sale la pista de tierra, fácil, que leva a un buen aparcamiento. Su vecina, la playa de la Carolina es muy hermosa también. No distan entre ellas más de 20 metros. Lo que más fascina de estas calas es su agua cristalina y, en Cocederos, la piscina natural muy cerrada que conforma, que resulta ideal para niños y niñas que no sepan nadar. Y de las dos sus llamativos acantilados, su paisaje lunar, desértico sin un árbol. Cocederos forma una media luna perfecta, natural, con arena dorada. Un entorno mágico. Las montañas que las protegen, muy erosionadas por el efecto del mar y el viento, han dejado un paisaje que, desde el agua y con el sol luciendo, le hace a uno pensar que está en otro planeta. Allí podeis comer en un par de chiringuitos playeros entre ambas calas, pero lo suyo seria llegarse a Águilas para degustar buen pescado y, quizás, dormir allí un par o más de noches para ver las otras calas y playas de la zona, que son de ensueño.

Águilas i les seves platges


Águilas és un gran poble blanc de la costa sur de Múrcia, tocant ja a Almeria. El poble no te res d’especial, destacable, però les seves platges son el darrer reducte de la Mediterrània verge de tot el litoral llevantí espanyol. Cales del nord, com Calnegre o Calabardina, tocant el Cap de Cope, fastuoses. Cales del centre de la vila, al nord del port la de llevant, al sur la de ponent, a la foto. I aparcant al port podreu visitar bé el poble i dinar a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós, per quatre duros. I, en sortir, tornar a la platja, a la llarga i preciosa playa de Poniente, o baixar fins el litoral sur d’Águilas, cap a San Juan de los Terreros i Pulpí, tocant ja la província d’Almeria, una zona que amaga cales d’una bellesa indescriptible. Com ara la Cala Cerrada, en forma de petxina quasi bé closa, tancada, també dita de los Cocederos, que és una de les platges més maques que mai hem vist. I uns metres més enllà s’obre, al final d’un barranc sec, on podeu aparcar el cotxe sense problemes, la cala Carolina, just al costat. Águilas és un poble amb tots els serveis. Hi ha bons hotels per passar la nit, o les nits, perquè aquestes meravelloses platges us faran fanàtics d’Águilas.

Águilas es un gran pueblo blanco de la costa sur de Murcia, tocando ya a Almería. El pueblo no tiene nada de especial, destacable, pero sus playas son el último reducto del Mediterráneo virgen de todo el litoral levantino español. Calas del norte, como Calnegre o Calabardina, tocando cabo Cope, fastuosas. Calas del centro de la ciudad, al norte del puerto la de levante, al sur la de poniente, en la foto. Y aparcando en el puerto podrán visitar bien el pueblo y comer en la Casa del Mar, pescado fresco, de primera calidad, fabuloso, por cuatro duros. Y, al salir, volver a la playa, a la larga y preciosa playa de Poniente, o bajar hasta el litoral sur de Águilas, hacia San Juan de los Terreros y Pulpí, tocando ya la provincia de Almería, una zona que esconde calas de una belleza indescriptible. Tales como la Cala Cerrada, en forma de concha, también llamada de los Cocederos, que es una de las playas más bonitas que nunca hayamos visto. Y unos metros más allá se abre, al final de un barranco seco, donde puede aparcar el coche sin problemas, la cala Carolina, justo al lado. Águilas es un pueblo con todos los servicios. Hay buenos hoteles para pasar la noche, o las noches, porque estas maravillosas playas le harán fanáticos de Águilas.

Pícnic i barbacoes de Can Torrents


Can-Torrents

L’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents es troba dins el propi casc urbà de Gelida, ja a a la sortida des d’aquesta població, just al peu de la carretera de Sant Sadurní. Si hi passeu per davant la veureu. És una àrea molt bonica, familiar, que sempre està molt plena de gent. Hi ha 15 taules, i 11 barbacoes, molt xules, a disposició del públic, i una font molt gran, de la que la gent del poble diu tenir propietats curatives. Aquí si que s’hi poc fer una bona carn a la brasa, o uns calçots, perquè és un dels únics llocs de la zona on és permès de fer foc. De manera que si us ve de gust anar amb els amics o familiars a fer una bona costellada, us recomanem que us arribeu fins la bellíssima població de Gelida. És aquesta una vila molt propera a Barcelona, a una trentena de kms. i amb bona comunicació per l’autopista AP-2 i AP-7, que te sortida a Gelida. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del penedés. De fet si no disposeu de cotxe podeu anar a Gelida en tren, agafar el funicular, i caminar fins l’àrea de lleure. És un km. de passejada, planera, dins el casc urbà mateix. Sense dificultats. Un quart d’hora. Des de fa uns anys la la zona de pícnic de Can Torrents ha estat lliurada, a través d’una concessió, a Antonio Rodríguez perquè en porti la gestió i explotació. Ell és qui regula l’ús de les barbacoes que son molt boniques i útils, de les taules de fusta, que es paguen a un preu molt mòdic, arregla els bancs i tira endavant el servei de bar. Us pot servir qualsevol amanida, entrepà o unes bones tapes, a més de les begudes. Hi ha un bon aparcament, a l’altra banda de la carretera, és a dir, a mà dreta, just al costat contrari de la zona de pícnic, ben senyalitzat i tancat. Adreceu-vos a l’encarregat del bar si necessiteu informació o qualsevol altra cosa. És aquesta una bona zona de lleure, que atrau molta gent de Gelida gelidencs i molts visitants durant tot l’any. L’espai es distribueix en tres zones ben diferenciades. Al costat mateix de la carretera hi ha unes quantes taules i totes les barbacoes, sota l’ombra d’uns plàtans magnífics, molt bonics. Es veu el parquing i pot molestar estar tan a tocar del trànsit. A sobre hi ha el bar, amb unes quantes taules més. Bona ombra també. Més a munt encara hi ha els wàters, dins el bosc. S’hi puja per un camí al costat del bar, hi ha rètols que ho diuen. A costat dels lavabos hi ha unes quantes taules més. Tota la zona està envoltada de bosc preciós, i en surten molts camins i senders que van a nombroses fonts dels voltants. Escolliu la passejada que més us agradi. Podeu anar a la Font de Cantillepa, a la Freda, a la del Ferro, o pujar fins el castell. L’Ajuntament de Gelida cuida molt aquesta àrea de lleure, i neteja la franja de seguretat de 25 metres que rodeja la zona de barbacoes. D’aquesta manera, fins i tot a l’estiu s’hi permet fer foc, ja que barbacoes compleixen tots els requisits de seguretat, i no son un perill per al bosc. De tota manera, ja sabeu que la normativa pot canviar. També convé trucar perquè hi ha dies, i temporades, en que l’àrea no està oberta, o bé el bar fa vacances. Per això us reconamem vivament que, abans d’anar-hi truqueu al xiringuito de Can Torrents, per assegurar-vos. Móbil: 650095025. Ja ho sabeu, a Gelida, a peu de la carretera C-243, que va de Martorell a Sant Sadurní d’Anoia, un àrea de pícnic amb barbacoes que us sorprendrà per entorn natural, tan boscós, amb tantes fonts. També us sorpendrà el poble, coquetó i el seu impressionant castell medieval, amb unes vistes fantàstiques sobre la comarca, que heu de visitar si podeu. (S’hi pot arribar en cotxe). Si no voleu fer pícnic, o plou, o el què sigui, tranquils, a Gelida hi ha molt bons restaurants com ara Can Terra, tel: 937 79 09 81, o Ca l’Amadeu, tel: 937 79 01 07, que estan ‎ situats tots dos al carrer Major.  O el Rebost de Gélida. Bon pícnic a Gelida!.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, hay una bonita área de pícnic, con mesas, barbacoas, un buén aparcamiento y servicio de bar y lavabos. Gelida està en una colina, a la salida de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona. Desde allí hay que tomar la carretera que va desde Martorell a Sant Sadurní d’Anoia, que cruza el pueblo, siempre en subida, llena de curvas. También podeis ir en tren y subir a Gelida en un curioso y simpático funicular que va de la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés hasta el centro del pueblo. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Desde allí habrá que caminar hasta el área de la Fuente de Can Torrents, que es como se llama este espacio de diversión familiar. En coche está a la salida del pueblo camino de Sant Sadurní de Anoia por la C-243, a pie de carretera. Un sitio con una gran fuente, un buén xiringuito que os cobrará por la mesa y que os dará todo lo que necesiteis en cuanto a información. Aparte de todo esto, Gelida tiene un castillo precioso, que no siempre se visita, y es una verdadera lástima, porque es bién bonito. Cerca del área de pícnic hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. Se puede llegar desde las barbacoas andando unos 15 o 20 minutos. No dejeis de visitar el área de picnic de la Fuente de Can Torrents con vuestros amigos y parientes, vale la pena. Recordad: llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Os lo recomendamos porque es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.

Cala Sant Francesc


La Cala Sant Francesc, coneguda també com Cala Bona, és realment molt bonica i està sitauda ben a tocar de la vila de Blanes. Per això és una de les més properes a Barcelona. Només 60 kms, la majoria dels quals per autopista. És a dir, una horeta sense presses des de la ciutat comtal. Malgrat el fet de ser una de les primeres cales de la Costa Brava, continua essent una de les més amagades i desconegudes del gran públic, encara que no pels habitants de la pròpia Blanes que, des de temps inmemorials la consideren la seva cala preferida. Està al final d’una carretera que devalla tot recorrent una gran urbanització. La zona està, doncs, força construida, però el paisatge que la rodeja és magnífic, i tot i no estar parlant d’una cala verge, ni molt menys. Però creieu-nos si us assegurem que les edificacions no molesten gens. La sorra és gruixuda, amb forces pedres fins i tot. A banda i banda, i també al mig de la cala, hi ha moltes roques, no gaire altes, que faran les delícies dels infants més grans. Ulleres i potes d’ànec a la vista. L’aigüa està sempre impecable, netíssima, una passada. Disposa de tots els serveis que una família pugui desitjar: xiringuito, restaurant, creu roja, aparcament fàcil… Podeu arribar-hi de moltíssimes maneres. Per exemple a peu, des de Blanes, arribant-vos fins el jardi botànic Mar i Murtra, i seguint el camí de ronda, en direcció nord, cap a Lloret, per la costa. Un parell o tres de kms. Jo mateix havia fet aquest camí desenes de vegades de petit. També podeu agafar el bus jardinera des del centre, o des del port de Blanes fins el jardí botànic Mar i Murtra. El camí a peu queda reduït a menys de la meitat i us estalviareu una bona pujada. Durant la temporada d’estiu hi ha un trenet que hi porta. Us deixa al penyal dret de la cala, prop de l’ermita, des d’on haureu de baixar-hi pel camí de ronda. En cotxe cal arribar a Blanes per la C-32, i seguir en sentit Lloret per la GI-682. En arribar a la rotonda de l’Hospital Comarcal, sortint ja de Blanes, seguiu el rètol que marca cap a aquest centre mèdic, i un cop allà cap a l’Urbanització Cala Sant Francesc. Fàcil. Si us perdeu o passeu de llarg, o bé continueu cap a Lloret sense adonar-vos-en, no us preocupeu: gireu en direcció a la cala i ermita de Santa Cristina, en la següent rotonda. Santa Cristina és una altra cala fantàstica. De fet hi ha una carretera costanera que va de Blanes al Castell de Sant Joan, segueix cap a la Cala Sant Francesc, passa enfront del jardí botànic Pinya de Rosa, baixa cap a la Cala Santa Cristina i arriba fins l’Hotel Santa Marta. Ja ho veieu, tot està lligat. Aparcament fàcil a tocar de la cala (atenció perquè és zona blava), i també possibilitat d’aparcament subterrani. Quan més tard arribeu, o al pic de l’estiu, més lluny aparcareu. Si està tot ple caldrà anar pujant carrers de l’urbanització amunt per trobar un forat. Per dinar, si voleu fer-ho de restaurant, us aconsellem el Cala Bona, a la cala Sant Francesc mateix, a peu de sorra i davant del mar. Casolà. Bon pica-pica, arròs, bon marisc i bon peix. No és un xiringuito qualsevol. Te un cert glamour.  Truqueu:  972 33 49 13. No necessiteu dormir allà, però si us sobren els calers podeu anar a l’Hotel Santa Marta, que ja us hem mencionat. Un somni fora de l’abast de moltes butxaques, però bellíssim. També s’hi menja de fábula, però en la seva categoria no millor que en el xiringuito de la mateixa Cala de Santa Cristina, una altra bonissima referència, tel: 972 36 49 34. Bona platja!.

La Cala Sant Francesc, conocida también como Cala Bona, es realmente muy bonita y está sitauda bien cerca de la villa de Blanes. Por eso es una de las más cercanas a Barcelona. Sólo 60 kms, la mayoría de ellos por autopista. Es decir, una hora sin prisas desde la ciudad condal. A pesar del hecho de ser una de las primeras calas de la Costa Brava, sigue siendo una de las más escondidas y desconocidas del gran público, aunque no por los habitantes de la propia Blanes que, desde tiempos inmemoriales la consideran su cala preferida. Está al final de una carretera que desciende recorriendo una gran urbanización. La zona está, pues, muy construida, pero el paisaje que la rodea es magnífico, pese a no estar hablando de una cala virgen, ni mucho menos. Pero creednos si os aseguramos que las edificaciones no molestan casi nada. La arena es gruesa, con piedras incluso. A ambos lados, y también en medio de la cala, hay muchas rocas, no muy altas, que harán las delicias de los niños más mayores. Gafas y patas de pato a la vista. El agua está siempre impecable, limpísima, una pasada. Dispone de todos los servicios que una familia pueda desear: chiringuito, restaurante, cruz roja, aparcamiento fácil … Pueden llegar de muchísimas maneras. Por ejemplo a pie, desde Blanes, yendo hasta el jardín botánico Mar i Murtra, y siguiendo el camino de ronda, en dirección norte, hacia Lloret, por la costa. Un par o tres de kms. Yo mismo había hecho este camino decenas de veces de pequeño. También se puede tomar el bus jardinera desde el centro, o desde el puerto de Blanes hasta el jardín botánico Mar i Murtra. El camino a pie queda reducido a menos de la mitad y se ahorrarán una buena subida. Durante la temporada de verano hay un trenecito que os lleva. Os dejará en el peñón derecho de la cala, cerca de la ermita, desde donde deberán bajar por el camino de ronda. En coche hay que llegar a Blanes por la C-32, y seguir en sentido Lloret por la GI-682. Al llegar a la rotonda del Hospital Comarcal, saliendo ya de Blanes, sigan el rótulo que marca hacia este centro médico, y una vez allí hacia la Urbanización Cala San Francisco. Fácil. Si se pierden o pasan de largo, o bien continuan hacia Lloret sin darse cuenta, no se preocupen: giren en dirección a la cala y ermita de Santa Cristina, en la siguiente rotonda. Santa Cristina es otra cala fantástica. De hecho hay una carretera costera que va de Blanes hacia el Castillo de San Juan, sigue hacia la Cala Sant Francesc, pasa frente al jardín botánico Pinya de Rosa, baja hacia la Cala Santa Cristina y llega hasta el Hotel Santa Marta. Aparcamiento fácil junto a la cala (atención porque es zona azul), y también posibilidad de aparcamiento subterráneo. Cuando más tarde lleguen más lejos aparcaran. Si está lleno habrá que ir subiendo por las calles de la urbanización hacia arriba para encontrar un hueco. Para comer, si desean hacerlo de restaurante, les aconsejamos el Cala Bona, en la cala Sant Francesc mismo, a pie de arena y frente al mar. Casero. Buen picoteo, arroz, buen marisco y buen pescado. No es un chiringuito cualquiera. Tiene un cierto glamour. Llamen: 972 33 49 13. No necesitan dormir allí, pero si os sobra el dinero se puede ir al Hotel Santa Marta, que ya os hemos mencionado. Un sueño fuera del alcance de muchos bolsillos, pero bellísimo. También se come de fábula, pero en su categoría no mejor que en el chiringuito de la misma Cala de Santa Cristina, otra buenisima referencia, tel: 972 36 49 34.