Toulouse, Cordes, Albí, Montauban…


IMG_6394

Avui us proposem una excursió pel sud de França, visitant una sèrie de pobles i viles medievals ben xules. Podeu sortir de Barcelona, i via Perpinyà i Narbona, dues ciutats que podeu valorar si voleu visitar o no, arribareu a Carcasona, una bellíssima ciutat occitana, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. Li diuen La Cité, i és una impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. Deixem Carcasona i anem fins Toulouse, el centre de la nostra excursió. Toulouse, la occitana Tolosa de Llenguadoc, és una ciutat molt maca, discreta i amable. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació.  O la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Per dormir teniu diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Des de Toulouse us proposem una descoberta de la regió. Primer podem anar a Cordes sur Ciel que és un bonic poblet medieval penjat dalt d’un turó, murallat i ple de palaus quasi florentins. A l’hivern tot està tancat i barrat, desert. A l’estiu no pots ni caminar. Per dinar podeu anar al millor lloc possible: Le Bistrot Cordais. Quines pizzes, sobretot la de formatge!. Podeu fer una bonica ruta per la regió, visitant pobles molt xulos, com ara Castelnau de Montrail, Puycelsi, Bruniquel o Penne, amb els seus castells, carrers estrets, cases de pedra. A la tornada, o a l’anada podeu passar per Albí, la roja, voltada pel riu Tarn. Quina imatge més preciosa!. I veure la seva imponent catedral de Santa Cecília, el museu Toulouse-Lautrec i les cases de totxo vermell. I no gaire lluny de tot això, i de Toulouse, teniu la ciutat de Montauban, amb la seva curiosa plaça National, i el museu Ingres. Montauban, a tocar de la imponent Toulouse, no pot oferir-vos res més, però ja és prou. Castres s’assembla a Girona. Te un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. Ideal per unes curtes vacances!.

La zona de los alrededores de la ciudad occitana de Toulouse, en el sur de Francia es ideal para unas vacaciones cortas. Ya a la ida podeis parar en Carcasonne para visitar esta joya medieval, la famosa “Cité”. Des de Toulouse estan a mano ciudades bién bonitas, como Albí, con su catedral, o Cordes, medievo puro. Tampoco está mal Montauban o los pequeños pueblos de su alrededor: Puicelsi, Bruniquel, Castelnau, Gaillac, Castres…

 

Penne


Penne és una petita vila medieval penjada damunt el riu Aveyron, just en mig de les seves gorges, unes de les més desconegudes de França. Penne pertany a la comarca de Vaour, i es troba a uns 50 kms. al nord de Gaillac i Albí, no molt més lluny de Toulouse. Penne és un poblet encantador penjat com un niu d’àligots damunt del riu, de la vall i dels boscos. Està protegit per un castell roquer, enrrunat que desafia la llei de la gravetat, i s’enfilassa com si pretengués enfilar-se al cel. Els carrers del poble devallen de la penya on està la fortalessa, escampant-se per la cornisa, coronant el penyassegat damunt l’aigua. Les fortificacions són necessàries en una zona d’Occitània de moguda història. Penne està situada als límits de l’Albigeois, el Quercy i la Rouergue, unes comarques històriques maravelloses plagades de monuments, i amb un entorn natural de somni. Els romans fundaren aquí un castrum, i els càtars ocuparen el castell. No volem que visiteu Penne només pel que us hem explicat. Tot el Pays de Vaour és una cucada. Poblets com Milhars o Vaour, també són joies medievals.  Però a més, a poquíssims kms. teniu reclams turístics de l’alçada de Cordes, ciutat medieval, com ho son també Puycelci o Castelnau,  Saint-Antonin-Noble-Val, o Najac, una perla. Bruniquel i el seu castell o Albi, centre càtar, amb la seva catedral de Santa Cecília, (quedareu bocabadats!), i els seus museus. Pels amants de la natura us recomanem les Gorges de l’ Aveyron, i les valls i boscos que les envolten. Ideals per a practicar senderisme, les rutes, la bicicleta, l’equitació, el caiac i la canoa en els rius, amb la família. Un destí adequat en ponts i petites vacances. A Penne vàrem dinar a La Terrasse, únic restaurant del poblet. Senzill, fins un xic destartalat, però amb una terrassa, i amb unes vistes… magnífiques. I el menjar prou bo, millor que l’aparença del local. Cuina popular, del país. Menú arreglat.

Penne es una pequeña villa medieval colgada sobre el río Aveyron, justo en medio de sus gargantas, unas de las más desconocidas de Francia. Penne pertenece a la comarca de Vaour, y se encuentra a unos 50 kms. al norte de Gaillac y Albi, no mucho más lejos de Toulouse. Penne es un pueblo encantador colgado como un nido de águilas sobre el río, del valle y los bosques. Está protegido por un castillo roquero, cuyas ruinas desafían la ley de la gravedad, y pretenden subirse al cielo. Las calles del pueblo descienden de la peña donde está la fortaleza, esparciendose por la cornisa, coronando el acantilado sobre el agua. Las fortificaciones son necesarias en una zona de Occitania de movida historia. Penne está situada en los límites del Albigeois, el Quercy y Rouergue, unas comarcas históricas maravillosas, plagadas de monumentos, y con un entorno natural de ensueño. Los romanos fundaron aquí un castrum, y los cátaros ocuparon el castillo. No queremos que visiten Penne sólo por lo que os hemos explicado. Todo el Pays de Vaour es una cucada. Pueblos como Milharó o Vaour, también son joyas medievales. Pero además, a poquísimos kms. tienen reclamos turísticos de la altura de Cordes, ciudad medieval, como lo son también Puycelci o Castelnau, Saint-Antonin-Noble-Val, o Najac, una perla. Bruniquel y su castillo o Albi, centro cátaro, con su catedral de Santa Cecilia, (¡quedarán boquiabiertos!), Y sus museos. Para los amantes de la naturaleza os recomendamos las Gargantas del Aveyron, y los valles y bosques que las rodean. Ideales para practicar senderismo, las rutas, la bicicleta, la equitación, el kayak y la canoa en los ríos, con la familia. Un destino adecuado en los puentes y pequeñas vacaciones. En Penne comimos en La Terrasse, único restaurante del pueblo. Sencillo, hasta un poco destartalado, pero con una terraza, y con unas vistas … magníficas. Y la comida lo suficientemente buena, como para hacer mejor la apariencia del local. Cocina popular, del país. Menú arreglado.

Castelnau de Montmiral


La bellíssima bastida de Castelnau de Montmiral està situada als límits entre el Quercy, la Rouergue i l’Aveyron, en el cor d’Occitània, a tocar de Gaillac i d’Albí. Des de Barcelona hi teniu uns 400 kms. Evidentment, encara que el poble és magnífic, no volem que pugeu a veure’l i torneu. Ben al contrari, des d’aquestes línies us donarem raons sobrades per fer una bona ruta per un dels espais més bonics i desconeguts del sur de França. En el cas de Castelnau, es tracta d’una vila que ha conservat íntegres els edificis, els carrers i l’aire de l’edat mitjana. Una cucada feta pedra. No en va ha estat inclosa dins les millors viles de França. La Place des Arcades, és el cor de la vila. És la característica plaça porxada, però molt graciosa, i amb mansions de qualitat, com la que ocupa l’Hotel dels Cónsuls, un establiment preciós, d’època, on podeu menjar i dormir ben a gust. També és notable l’esglèsia de Notre Dame de l’Assomption, del XV, que guarda dins seu la célebre Croix des Comtes d’Armagnac, obra mestra de la joieria del segle XVI.  Però el millor és perdre’s i recòrrer sense presses les places i carrers del poble, com la Place de la Rose. Places plenes de cases fortes, de petits palauets, amb decoració escultòrica a les façanes. Els voltants del poble conviden al turisme rural, al senderisme, a la caminada amable, sobretot si el destí és el maravellós bosc de Grésigne, un bosc encantat, on semblen habitar encara les fades.Una delícia. I, com us hem promés, aquí va una ruta possible per aquesta zona. Anar fins Tolouse, i d’aquí fins Gaillac. Veure Castelnau. Al costat Puycelci, una altra maravella. A tocar, un xic més enllà, Bruniquel amb el seu castell penjat. Entrem a la vall de les Gorges de l’Aveyron, i no hem fet més de 20 kms. encara. Tenim Penne, dalt del seu turó, Sant Antonin de Noble Val, Caylus, Beaulieu i l’abadía, Najac… Tornem per Cordes, una passada, allà dalt, als núvols, envoltat de muralles. I Albí, amb la catedral excelsa de Santa Cecília. I em deixo Villefranche de Rouergue, i desenes de petits poblets, abadies com Lloc Dieu, castells com el de Cas. No tinc ni espai ni paraules per descriure tanta maravella. És un xic lluny, potser. Però molt adequat per una sortida de tres o quatre dies, un pont, unes vacances… Si dormiu a Tolouse, al Novotel, podeu visitar aquesta ciutat. Si voleu, podeu veure la Cité de l’Espace, que agradarà molt els vostres infants. Tornant a Barcelona, podeu parar a Carcasonne, i admirar la més gran i ben conservada ciutat medieval d’Europa. Increible. Els amants del càmping tenen un bon terreny a Castelnau.

La bellísima Castelnau de Montmiral está situada en los límites entre el Quercy, la Rouergue y el Aveyron, en el corazón de Occitania, cerca de Gaillac y Albi. Desde Barcelona la tienen a unos 400 kms. Evidentemente, aunque el pueblo es magnífico, no queremos que subáis a verlo y volvais. Al contrario, desde estas líneas os daremos razones sobradas para hacer una buena ruta por uno de los espacios más bonitos y desconocidos del sur de Francia. En el caso de Castelnau, se trata de una villa que ha conservado íntegros los edificios, las calles y el aire de la Edad Media. Una cucada hecha de piedra. No en vano ha sido incluida dentro de las mejores villas de Francia. La Place des Arcades, es el corazón de la villa. Es la característica plaza porticada, pero muy graciosa, y con mansiones de calidad, como la que ocupa el Hotel de los Consuls, un establecimiento precioso, de época, donde podrán comer y dormir bien a gusto. También es notable la iglesia de Notre Dame de la Assomption, del XV, que guarda en su la célebre Croix des Comtes de Armagnac, obra maestra de la joyería del siglo XVI. Pero lo mejor es perderse y recorrer sin prisas las plazas y calles del pueblo, como la Place de la Rose. Plazas llenas de casas fuertes, de pequeños palacetes, con decoración escultórica en las fachadas. Los alrededores del pueblo invitan al turismo rural, el senderismo, la caminata amable, sobre todo si el destino es el maravilloso bosque de Grésigne, un bosque encantado, donde parecen habitar aún las hadas.Una delicia. Y, como os hemos prometido, aquí va una ruta posible para esta zona. Id hasta Tolouse, y de ahí hasta Gaillac. Ved Castelnau, junto con Puycelci, otra maravilla. Cerca, un poco más allá, Bruniquel con su castillo colgado. Entramos en el valle de las Gorges de l’Aveyron, y no hemos hecho más de 20 kms. aún. Tenemos allí Penne, en lo alto de su colina, San Antonin de Noble Val, Caylus, Beaulieu y la abadía, Najac … Volvemos por Cordes, allá arriba, en las nubes, rodeado de murallas. Y Albi, con la catedral excelsa de Santa Cecilia. Y me dejo Villefranche de Rouergue, y decenas de pequeños pueblos, y abadías como Lloc Dieu, castillos como el de Cas. No tengo ni espacio ni palabras para describir tanta maravilla. Está un poco lejos, tal vez. Pero és muy adecuado para una salida de tres o cuatro días, un puente, unas vacaciones … Si dormís en Toulouse, en el Novotel, podeis visitar esta ciudad. Si lo desean, puede ver la Cité de l’Espace, que gustará mucho a los niños. Volviendo a Barcelona, pueden parar en Carcasonne, y admirar la más grande y mejor conservada ciudad medieval de Europa. Increible. Los amantes del camping tienen un buen terreno en Castelnau.

Bruniquel


Bruniquel, dalt del seu espadat, penjat damunt l’Aveyron, just a l’entrada de les magnífiques gorges d’aquest plàcid riu, és un poblet encantador amb boniques cases de pedra i fusta. Una vila medieval de carrers estrets, cases fortes, portes adovellades, finestres gòtiques i balcosn florits, a la primavera. Bruniquel te un castell, però això no vol dir res. És el conjunt el que fa únic a Bruniquel. Sense que res destaqui massa. Són els petits detalls de cada carrer, de cada casa que fan bonic el poble. Podeu arribar a Bruniquel en el transcurs d’una sortida, d’un pont o unes vacances per el Perigord, el Quercy o el sud de França. No està gaire lluny de la bellíssima Albi, ni de Toulouse. Incloueu la visita a Bruniquel juntament amb la que podeu fer a Puycelci o Castellnou de Montmirail, que com el mateix Bruniquel, són viles d’entre les més boniques de França. Si finalment decidiu pujar fins aquí, podeu completar la ruta amb una volta per Cordes sur Ciel. I no oblideu de comprar vins a la veïna Gaillac!. A Bruniquel no hi ha hotels, tal i com els coneixem aquí, però si boniques cases rurals, com la del Castell, amb habitacions familiars, o La Maison du Condonier, o Cornelia, totes amb moltíssim encant.

Bruniquel, colgado en su acantilado sobre el Aveyron, está justo a la entrada de las magníficas gargantas de este plácido río. Es un pueblo encantador con bonitas casas de piedra y madera. Una villa medieval de calles estrechas, casas antiguas, puertas adinteladas, ventanas góticas y balcones floridos, en primavera. Bruniquel tiene un castillo, pero eso no significa nada. Es el conjunto lo que hace único a Bruniquel. Sin que nada destaque demasiado. Son los pequeños detalles de cada calle, de cada casa, los que hacen bonito el pueblo. Pueden llegar a Bruniquel en el transcurso de una salida, un puente o unas vacaciones recorriendo el Périgord, el Quercy o el sur de Francia. No está muy lejos de la bellísima Albi, ni de Toulouse. Incluyan la visita a Bruniquel junto a las de Puycelci o Castellnou de Montmirail, que como el mismo Bruniquel, son villas de entre las más bonitas de Francia. Si finalmente se deciden a subir hasta aquí, pueden completar la ruta con una vuelta por Cordes sur Ciel. ¡Y no olviden comprar vinos en la vecina Gaillac!. En Bruniquel no hay hoteles, tal y como los conocemos aquí, pero si bonitas casas rurales, como la del castillo, con habitaciones familiares, o La Maison du Condonier, o Cornelia, todas con muchísimo encanto.