Sierra de Cazorla


cazorla

La Sierra de Cazorla és un espai únic, irrepetible, diferent, inclassificable. Està situat a la part alta d’Andalusia, a la província de Jaén, no lluny de les bellíssimes ciutats d’Úbeda i Baeza, que son un bon lloc on fer-hi estada. Ideal per unes vacances de Setmana Santa, quan no fa massa fred ni massa calor, i les processons ronden els pobles i viles propers. O bé a l’hivern, quan pot estar ben nevada, o a l’estiu si us atreviu amb la calor potent del sur d’Espanya, aquí matisada per l’alçada, més de 2000 metres. Des de Barcelona podeu anar-hi via València i Albacete, per agafar la carretera N-322, a vegades autovia A-32, passant per Alcaraz fins Villanueva del Arzobispo. Aquí deixeu la N-322 i us endinseu, seguint el riu Guadalquivir jovencell, cap a l’embassament del Tranco, ja en ple parc natural. Seguiu la carretera A-319, estreta i amb moltes corbes,cap a Coto-Rios y Arroyo Frio. Cada vegada més alts, cada vegada amb més vegetació, cada vegada paisatge més de muntanya. Arribareu a una desviació, en un indret molt ombrívol, on a la dreta aniríeu cap a Cazorla i la Iruela passant el puerto de las Palomas, i a la esquerra senyala el naixement del Guadalquivir i el parador nacional de Cazorla. Us recomanem que agafeu a l’esquerra i escolliu algun indret per anar. Per exemple el naixement del riu, sí, bona pista asfaltada, estreta i en pujada. O el parador idem. Però nosaltres preferim dos indrets més senzills i molt bonics. L’àrea de pícnic i lleure de Linarejos, i la zona de Vadillo Castril, on el riu Guadalquivir, acabat de nèixer, ha excavat una senyora gorja, i on rep el riu Linarejos caient en una esplèndida cascada. El camí des de Vadillo Castril a la cascada, per la gorja, no us el podeu perdre. Son 800 metres per un camí de cabres, però ben condicionat, amb els voltors i les àligues voltant, i un paisatge brutal. Hi ha un centre d’interpretació i una mica d’aparcament a la carretera, a Vadillo Castril mateix, que no és un poble, sinó un lloc a peu de carretera, amb un bar, el Kiosko de Vadillo Castril, on us oferiran beguda o menjar casolà, interessant. Torneu a la carretera principal, remunteu el coll de las palomas, amb vistes fabuloses a tota la serra, parada obligada, i baixeu cap a La Iruela, poblet de muntanya amb carrers estrets i un castell escenogràfic. Cazorla, en canvi, és molt gran. Un gran poble blanc, massa gran pel nostre gust. La carretera segueix baixant fins la planura ondulada, plena de turons, curulla d’oliveres. La sortida més natural serà cap a Torreperogil, i Úbeda. Per dinar per aquests contorns us recomanem, a més del chiringuito de Vadillo Castril, uns restaurants a Cazorla: Don Chema i Casa Alfonso. A Úbeda teniu també molts bons llocs, com ara Al-Andalus, un bon restaurant, o bé el Misa de 12, La Imprenta, Antique o la Tintorera, bons llocs de tapes i racions, que també ofereixen servei de restaurant més acurat. Per dormir recomanem l’Hotel Zenith El Postigo, al centre d’Úbeda, modern, amb piscina a l’aire lliure i prou decent. Habitacions familiars. Fabulós el Nueve Leyendas. Maco també l’Afan de Rivera. No deixeu de visitar la Serra de Cazorla si podeu anar per allà un pont llarg o unes vacances!.

La Sierra de Cazorla es un espacio único, irrepetible, diferente, inclasificable. Está situado en la parte alta de Andalucía, en la provincia de Jaén, no lejos de las bellísimas ciudades de Úbeda y Baeza, que son un buen lugar donde hacer estancia. Ideal para unas vacaciones de Semana Santa, cuando no hace demasiado frío ni demasiado calor, y las procesiones rondan los pueblos y villas cercanas. O bien en invierno, cuando puede estar bien nevada, o en verano si os atrevéis con el calor potente del sur de España, aquí matizado por la altura, más de 2000 metros. Desde Barcelona pueden ir vía Valencia y Albacete, y coger la carretera N-322, a veces autovía A-32, pasando por Alcaraz hasta Villanueva del Arzobispo. Aquí dejen la N-322 y se adentran, siguiendo el río Guadalquivir jovencito, hacia el embalse del Tranco, ya en pleno parque natural. Sigan la carretera A-319, estrecha y con muchas curvas, hacia Coto-Rios y Arroyo Frío. Cada vez más altos, cada vez con más vegetación, cada vez paisaje más de montaña. Llegarán a una desviación, en un lugar muy sombrío, donde a la derecha iríais hacia Cazorla y La Iruela pasando el puerto de las Palomas, y a la izquierda os señalan el nacimiento del Guadalquivir y el parador nacional de Cazorla. Les recomendamos que tomen a la izquierda y elijan algún lugar para ir. Por ejemplo el nacimiento del río, sí, por buena pista asfaltada, estrecha y en subida. O el parador idem de ídem. Pero nosotros preferimos dos lugares más sencillos y muy bonitos. El área de picnic y ocio de Linarejos, y la zona de Vadillo Castril, donde el río Guadalquivir, recién nacido, ha excavado una señora garganta, y donde recibe el río Linarejos cayendo en una espléndida cascada. El camino desde Vadillo Castril a la cascada, por la garganta, no se lo pueden perder. Son 800 metros por un camino de cabras, pero bien acondicionado, con los buitres y las águilas alrededor, y un paisaje brutal. Hay un centro de interpretación y un poco de aparcamiento en la carretera, en Vadillo Castril mismo, que no es un pueblo, sino un lugar a pie de carretera, con un bar, el Kiosko de Vadillo Castril, donde les ofrecerán bebida o comida casera, interesante. Vuelvan a la carretera principal, remontando el puerto de las palomas, con vistas fabulosas a toda la sierra, parada obligada, y bajen hacia La Iruela, pueblecito de montaña con calles estrechas y un castillo escenográfico. Cazorla, en cambio, es muy grande. Un gran pueblo blanco, demasiado grande para nuestro gusto. La carretera sigue bajando hasta la llanura ondulada, llena de colinas, rebosante de olivos. La salida más natural será hacia Torreperogil y Úbeda. Para comer por estos contornos se recomienda, además del chiringuito de Vadillo Castril, unos restaurantes en Cazorla: Don Chema y Casa Alfonso. En Úbeda tienen también muchos buenos lugares, como Al Andalus, un buen restaurante, o bien el Misa de 12, La Imprenta, Antique o la Tintorera, buenos sitios de tapas y raciones, que también ofrecen servicio de restaurante más cuidado. Para dormir recomendamos el Hotel Zenit El Postigo, en el centro de Úbeda, moderno, con piscina al aire libre y bastante decente. Habitaciones familiares. Fabuloso el Nueve Leyendas. Bonito también el Afan de Rivera. ¡No deje de visitar la Sierra de Cazorla si usted puede ir por allí un puente largo o unas vacaciones !.

La Pineda i el Salt del Bisbe


font_bisbe

Si us arribeu fins la bellíssima vila pirinenca de La Pobla de Lillet, i agafeu la carretera BV-402, camí de Gombrén i Campdevanol, en poc més de un parell de kms. trobareu una pista asfaltada a mà dreta que porta a Sant Jaume de Frontanya, un altre poble de Catalunya que no pot faltar en el vostre llibre de visites. La desviació està perfectament senyalitzada, i en el rètol ja hi apareix l’àrea de lleure “La Pineda”, que s’anuncia a un km. d’allà. Preneu la carretera i, un cop passat el gual pel damunt de la Riera d’Arija, que sempre porta aigua, però no sempre omple el gual, heu d’estar atents, a mà esquerra, a un camí pedregós, però practicable, que baixa al riu. Allà trobareu La Pineda. És una zona de pícnic, vora el riu, agradable, però amb aspecte d’un gran descampat, un bosc esclarissat, això sí, amb molta gespa i moltíssim espai per còrrer i voltar. Ah!. I si fan bons bolets quan n’és la temporada. Tot i això que diem, l’indret és bonic i agradable, i ningú no us dirà res. És totalment lliure. Hi ha bon aparcament pels cotxes, unes quantes taules de fusta escampades pel bosc, i unes barbacoes de pedra, una mica atrotinades, com també ho està la font, també de pedra. Així mateix hi ha una zona de lavabos, però sense que ningú se’n cuidi de res, que solen estar molt bruts. El riu Arija és un riuet divertit, ideal pels infants, amb un llit ple de pedres, matolls i basses, que farà les delicies de la vostra canalla. Si us ha agradat aquest lloc, encara us agradarà més fer una petita excursió fins el Salt del Bisbe, un racó maravellós, que està a uns 3 kms. de l’Àrea de Lleure de La Pineda. Per anar-hi cal continuar la pista asfaltada que porta cap a Sant Jaume de Frontanya, per on hem arribat a l’àrea, i en uns kms. trobarem una fletxa blava pintada a l’asfalt, que ens senyala cap a la dreta, i allà mateix, un marge on hi caben uns quants cotxes. Hi ha un caminet que fa baixada, que en uns 10 minuts us portarà al Salt, o la balma, o la Font del Bisbe. L’aigua del Torrent de Solls, afluent del riu Arija de l’àrea de picnic, cau des d’uns dueu metres d’alçada, a un gorg encisador. L’indret és màgic. Molt bonic. Ets pots donar una dutxa, o banyar-vos amb les criatures, rodejats de natura. Us proposem doncs una sortida familiar a la Vall de l’Alt Llobregat, que recorre aquest riu, tot just nascut. No podeu deixar de veure La Pobla de Lillet, un bonic poble d’aires medievals, amb un casc antic notable, i un pont encisador. Amb moltes ermites i esglésies romàniques pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins un monestir: Santa Maria de Lillet. Arribareu a La Pobla de Lillet pujant cap el túnel del Cadí fins Guardiola de Berguedà, ja passat Manresa i Berga, camí de França. Gireu en direcció a Castellar d’en Hug i La Pobla, ben indicat. També en aquesta zona hi ha una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. Podeu pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Si voleu tocar molta neu sortiu de La Pobla en direcció Castellar d’en Hug, un altre poble ben pintoresc. Abans però, pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar. Podeu acabar arribant al Pla de l’Anyella, a La Molina. Neu assegurada a l’hivern, a la tardor els boscos son de colors!. També heu de saber què, baixant cap a Guardiola de Berguedà trobareu la mina de petroli de Riutort. La zona dona motiu perfectament per passar un bon cap de setmana, curt o llarg, un pont o fins unes vacances. Per dinar, fora de la zona de pícnic, a la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Per tornar de l’àrea us recomanem continuar la pista fins a Sant Jaume de Frontanyà, un poblet encisador amb una veritable catedral romànica. Allà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. Per dormir, a la zona, també podeu anar a Guardiola de Berguedà hi ha Cal Duaner i un bonic hotel anomenat El Blat, amb bon restaurant. Proper està El Jou, un altre bon hotel. Una mica fora de la zona teniu el Càmping Berguedà, camí de Saldes i del Pedraforca, un altre indret amb molta neu, i vistes espectaculars. A Borredà, un xic més avall de Sant Jaume de Frontanyà, trobareu algunes cases rurals boniques, com ara el Querol Vell. Volem fer una referència més a Sant Jaume de Frontanyà, el bonic poblet enlairat al mig de dues valls esplèndides del Pirineu on porta la pista que heu seguit per arribar a La Pineda, i al Salt del Bisbe. Doncs bé, us recomanem vivament la visita a aquest conjunt de cases de pedra dominat per la imponent silueta d’un dels temples més bonics del romànic català. Amb les seves tres naus nues, aquesta joia de pedra us captivarà. A més, podeu fer diverses rutes de natura al voltant del poble. S’hi arriba també des de Berga, per Vilada i Borredà, seguint una carretera asfaltada fins el poble. Juntament amb la possibilitat d’entrar-hi, o de sortir-ne, pel darrera, per la pista que ens porta fins La Pobla de Lillet, veureu que hi ha la possibilitat de fer una fantàstica ruta circular. Per dinar, a Sant Jaume, quedeu-vos a l’hostal que hi ha al poble, ho fan molt bé. Bon Pirineu, bon picnic, bona barbacoa i paisatge de somni a Lillet!.

Lleguense hasta la bellísima villa pirenaica de La Pobla de Lillet, y tomen allí la carretera BV-402, camino de Gombrén y Campdevanol, en poco más de un par de kms. encontrarán una pista asfaltada a mano derecha que les lleva a Frontanya, otro pueblo de Cataluña que no puede faltar en su libro de visitas. La desviación está perfectamente señalizada, y en el rótulo ya aparece el t´tulo “área de recreo El Pinar”, que se anuncia a un km. de allí. Tomen la carretera y, una vez pasado el vado por encima de la Riera de Arija, que siempre lleva agua, pero no siempre llena el vado, deberan estar atentos, a mano izquierda, a un camino pedregoso, pero practicable, que baja al río. Allí encontrarán La Pineda. Es una zona de picnic, cerca del río, agradable, pero con aspecto de un gran descampado, un bosque ralo, eso sí, con mucho césped y muchísimo espacio para correr.Allí si hacen buenas setas cuando es la temporada. El lugar es bonito y agradable, y nadie les dirá nada. Es totalmente libre. Hay buen aparcamiento para los coches, varias mesas de madera esparcidas por el bosque, y unas barbacoas de piedra, un poco destartaladas, como también lo está la fuente, también de piedra. Asimismo hay una zona de aseos, pero sin que nadie se cuide de nada, que suelen estar muy sucios. El río Arija es un riachuelo divertido, ideal para los niños, con una cama lleno de piedras, matorrales y balsas, que hará las delicias de su niños. Si os ha gustado este lugar, aun puede que les guste más hacer una pequeña excursión hasta el Salto del Obispo, un rincón maravilloso, que está a unos 3 kms. del Área de Ocio de La Pineda. Para ir hay que seguir la pista asfaltada que lleva hacia Sant Jaume de Frontanyà, por donde hemos llegado al área, y en unos kms. encontraremos una flecha azul pintada en el asfalto, que nos señala hacia la derecha, y allí mismo, un margen donde caben varios coches. Hay un camino que hace bajada, que en unos 10 minutos les llevará al Salto, o la cueva, o la Fuente del Obispo. El agua del torrente de Solls, afluente del río Arija del área de picnic, cae desde unos metros de altura, en una poza encantadora. El lugar es mágico. Muy bonito. Os proponemos también una salida familiar en el Valle del Alto Llobregat, que recorre este río, apenas nacido. No pueden dejar de ver La Pobla de Lillet, un bonito pueblo de aires medievales, con un casco antiguo notable, y un puente encantador. Con muchas ermitas e iglesias románicas por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques, que puede jugar a encontrar: Rotgers, Rus … y hasta un monasterio: Santa Maria de Lillet. Llegará a La Pobla de Lillet subiendo hacia el túnel del Cadí hasta Guardiola de Berguedà, ya pasado Manresa y Berga, camino de Francia. Giren en dirección a Castellar d’en Hug, bien indicado. También en esta zona hay una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas. Pueden subir en el tren del cemento que les llevará a la fábrica del Clot del Moro. Si desean tocar mucha nieve salgan en dirección Castellar de en Hugo, otro pueblo bien pintoresco. Antes, parad a las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar. Pueden acabar llegando al Plan de la Anyella, en La Molina. Nieve asegurada en invierno, en otoño los bosques son de colores. También deben saber que, bajando hacia Guardiola de Berguedà encontrarán la mina de petróleo de Riutort. La zona es motivo para pasar un buen fin de semana, corto o largo, un puente o incluso unas vacaciones. Para comer, fuera de la zona de picnic, en la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa y buenas camas la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situada en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de Lillet. Para volver del área les recomendamos seguir la pista hasta Sant Jaume de Frontanyà, un pueblo encantador con una verdadera catedral románica. Allí pueden comer en la Fonda Cal Marxandó, cocina de toda la vida, en medio del pueblo, sin pérdida posible. Tel: 938.23.90.02. Para dormir, en la zona, también pueden ir a Guardiola de Berguedà donde hay un hermoso hotel llamado El Blat, con buen restaurante. Cercano está El Jou, otro buen hotel. Un poco fuera de la zona tiene el Camping Berguedà, camino de Saldes y del Pedraforca, otro lugar con mucha nieve, y vistas espectaculares. En Borredà, un poco más abajo de Sant Jaume de Frontanyà, encontrarán algunas casas rurales bonitas, como el Querol Vell. Queremos hacer una referencia más en Sant Jaume de Frontanyà, el bonito pueblo despegado en medio de dos valles espléndidas del Pirineo donde lleva la pista que ha seguido para llegar a La Pineda, y el Salto del Obispo. Pues bien, se recomienda vivamente la visita a este conjunto de casas de piedra dominado por la imponente silueta de uno de los templos más bellos del románico catalán. Con sus tres naves desnudas, esta joya de piedra os cautivará. Además, puede realizar varias rutas de naturaleza alrededor del pueblo. Se llega también desde Berga, por Vilada y Borredà, siguiendo una carretera asfaltada hasta el pueblo. Junto con la posibilidad de entrar, o de salir de ella, por detrás, por la pista que nos lleva hasta La Pobla de Lillet, verán que existe la posibilidad de hacer una fantástica ruta circular. Para comer, en Santiago, quedaos en el hostal que hay en el pueblo, lo hacen muy bien. Buen Pirineo, buen picnic, buena barbacoa y paisaje de ensueño en Lillet.

Fira de Divendres Sant


santa_maria_besora

Al bellíssim poble de Santa Maria de Besora hi fan el Divendres Sant una fira molt lluida. Aquesta vila està situada al pre-pirineu més bonic de Catalunya, a la vall del Bisaura, no lluny de l’encantador poblet de Vidrà, al redós de l’alta serra de Bellmunt, en un indret fantàstic, verge i maravellós. Tota la contrada és un seguit de muntanyes pregones, catifes de gespa verda i riuets que salten. Mireu-vos la pàgina de turisme de la Vall del Ges i del Bisaura i entendreu de què us estem parlant. És una contrada molt rural, coberta de boscos, on la ramaderia és el mitjà de subsistència. Tot molt idíl·lic. Entre aquestes muntanyes i aquests boscos, als peus del castell feudal dels Besora, en un escenari increible, el divendres sant es munten un seguit de paradetes de productes d’alimentació artesans, d’artesania, d’oficis antics i de muntanya i, segons l’any moltes activitats més, entre les que mai no falten els jocs pels infants. Ideal per passar un dia en família, en un racó fabulós de la nostra terra, que potser no coneixeu. Aquest mercat medieval de Santa Maria de Besora es celebra en uns prats a tocar del nucli urbà. Arribareu a Besora en una hora llarga. Està a uns 100 km de Barcelona, anant fins Granollers i, d’allà, per la C-17 en direcció Vic i Ripoll. Cal deixar aquesta autovia a la sortida anomenada de Sant  Quirze de Besora, no hi ha pèrdua. La carretera local s’enfila uns 7 kms fins el poble, i continua fins Vidrà, si voleu. El Castell de Besora s’aixeca, poderós i altaner, damunt el seu esperó de roca, a 1.092 m d´altitud, protegint els vilatans. Allà també trobareu la primitiva parròquia de Santa Maria. A més de la fira, del poble, i de l’encantadora vila de Vidrà, us podem proposar un seguit de raons i d’indrets que justifiquen un cap de setmana per aquelles contrades. Des de Besora, caminant podeu anar amb la família a veure les anomenades Baumes dels Ferrers, o la Serra dels Bufadors de Beví, o l’espectacular salt del Mir. Pugeu dalt del serrat on hi ha les ruïnes del castell i l’església romànica de Santa Maria. La vista sobre el Pirineu és impagable, i el sender per arribar-hi des de Santa Maria de Besora és de gran bellesa. Una hora a peu, una mica més amb canalla. Aneu a la bauma dels Ferrers, on vivia la gent a l’edat mitjana. Mitja hora caminant des de la casa dita també dels ferrers, on podeu arribar-hi en cotxe. Arribar als bufadors, a peu, amb canalla és massa complicat i fins perillós, però el lloc és estrany i bonic. En canvi, el Salt del Mir és força espectacular, sobretot si cau prou aigua. Té 35 metres d’alçada. La riera que forma és molt bonica. Per anar-hi cal agafar la carretera de Vidrà i, al cap de 1,6 km trobarem el trencall, a mà dreta, que porta a les cases de camp anomenades dels Pous, el Nogué, el Graell, el Molinot i el Mir. Seguirem la pista, en prou bon estat, fins el Mir, on hi ha un restaurant de pagés, obert els caps de setmana. Bona carn a la brasa. Allà podem deixar el cotxe. Del Mir un camí baixa al riu, on hi ha el salt. Mitja hora a peu. Per dinar a Santa Maria recomanem el Rebost de Besora, al Passeig del Pla de Teia, 46. Tel: 93.855.05.41. Fora de Santa Maria podeu anar a Montesquiu, on hi ha un parc natural fantàstic, amb un castell que es visita. En el mateix parc del castell de Montesquiu hi ha un bon restaurant. Tel: 93 852 90 22.  A Sant Quirze de Besora teniu la Conca del Ter, restaurant situat en un hotel de la cadena MG, on també podreu dormir. També hi ha Ca la Càndida, a la carretera de Berga, 6, tel. 93 852 90 83. A Vidrà, insistim en què veieu aquest encantador poblet, hi ha l’Hostal Serrasolsas, una fonda de les de tota la vida, amb habitacions. Per dormir, al poble, teniu cases rurals xules, com ara Can Cisquet, o bé  El Mas del Pla de Besora. A Vidrà hi ha un càmping molt ben condicionat. No deixeu de passar algun cap de setmana per aquestes terres tan maravelloses de la vall del Bisaura!.

En Santa Maria de Besora hacen el Viernes Santo una bonita feria medieval, de artesania y ecológica, en un entorno privilegiado en pleno Valle del Ges i del Bisaura, naturaleza virgen, paisajes increibles. Hay allí unos prados bajo el castillo y la iglesia, donde se desarrollaran un montón de actividades, entre las que no van a faltar juegos infantiles. Ideal para pasar un dia ren familia.

Luzern / Lucerna


luzern

La bellíssima ciutat de Luzern, Lucerna en català, és una de les més boniques de Suïssa i, pel nostre gust, una de la viles més encantadores d’Europa.  Cert que Suissa és un país molt car, però cal fer un descompte del 20% en els preus, per la relació Euro – Franc, i llavors no agafareu un atac de feridura. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens i nenes, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmpings preciosos, vora llacs i amb gespa assegurada, molts d’ells amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles així. El cotxe està prohibit. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Les autopistes son magnífiques, les distàncies curtes, les carreteres cuidades, els túnels escurcen camins arreu. I tot gratuït, només pagant 40 FS (32 €) per tot un any de circular pel país. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar el cor de Suïssa: Lucerna, el seu casc antic fabulós, el llac i la seva regió. Lucerna és una guapada. Un llac blau, d’aigües transparents, una ciutat medieval enfilada en un dels seus costats, una de més nova a l’altra i un parell de ponts de fusta, amb pintures a les vigues, que us deixarà bocabadats. (A la foto). Aquest és el pont més llarg, una rèplica, perquè l’original es va cremar, però no ho notareu. Admireu les seves esglésies, com ara la dels Jesuites, que alça la seva façana barroca a peu de llac i de pont. Entreu als seus palaus. Però encara el millor de Lucerna és el seu camp i les seves muntanyes, com ara el llac dels quatre cantons, amb els seus encantadors poblets, o els cims impressionants del Pilatus o del Engelberg o el Riggi, tots accessibles en tren de muntanya o cable. Lucerna també és un bon centre per anar més lluny: Zurich, Einsiedeln amb la seva abadia, Zug o la regió d’Interlaken són a poc més d’una hora, com Berna, com Basilea. A Lucerna podeu menjar com reis. Cuina alemana, salsitxes i productes regionals, en una cerveseria medieval, als baixos de l’ajuntament. No us perdeu la seva cervesa. És la Rathaus Braueri, la cerveseria de l’ajuntament. Típica i agradable. Si us agrada més menjar pizza, o pasta, a tocar teniu La Fenice. Bon restaurant italià. D’hotels no n’hi manquen. A la ciutat nova trobareu el Continental, que està molt bé. Una mica més allunyat està el Cascada, molt modern i xulo, però car també, i encara més lluny, a l’altra riba del llac el Paix. Preus alts, com a tota Suissa.  Dins la ciutat antiga els preus es desorbiten, però per mirar l’Hotel des Balances encara no cobren. Nosaltres hem estat al Ibis Butget, a tocar de l’estació, baratet pels estàndars suissos, però molt senzillet, i al bonic càmping Lido de Luzern, a la vora del llac, a uns 2 kms. de la vila antiga. Bona estada a Lucerna, i a Suissa!.

Suiza es un destino maravilloso. Antes era muy caro, carísimo, no se podía ir. Con la llegada del euro, todo ha subido tanto, que ahora Suiza parece incluso asequible. El franco suizo no se ha movido de cotización y vale 100 pelas de las de antes. Por lo tanto 2 € son 3 FS. (Aprox). Por eso hay que hacer un descuento en los precios y aún sale mejor. Además Suiza es un paraíso para las familias con niños, como nosotros. La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares. Hay camping preciosos con bungalows muy bien equipados. El sistema de transporte es magnífico. Pueden ir a cualquier rincón del país en tren, autobús o barco. De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así. El coche está prohibido. Con el Suiss Pass, o Suiss Card puede ir arriba y abajo del país, durante unos días, toda la familia, sólo pagando los papas y mamas. Los niños viajan gratis. Con todas estas ventajas, hoy les proponemos visitar el corazón de Suiza: Lucerna, su lago y su región. Lucerna es bellísima. Un lago azul, una ciudad medieval encaramada en uno de sus laderas, y un puente de madera que os dejará boquiabiertos. (En la foto). Es una réplica porque el original se quemó, pero no lo notareis. Contemple sus puentes, sus iglesias y sus palacios. Pero lo mejor de Lucerna es su campo y sus montañas, como el lago de los cuatro cantones, con sus encantadores pueblos, o las cumbres impresionantes del Pilatus, del Engelberg o el Riggs, todos accesibles en tren de montaña o cable. Lucerna también es un buen centro para ir más lejos: Zúrich, Einsiedeln con su abadía, Zug o la región de Interlaken están a poco más de una hora. Nosotros hemos estado en el camping Lido de Lucerna y hemos comido en la cerveceria de la Rathaus Braueri, en los bajos del ayuntamiento.

Les Dous a Torrelles de Foix


Les Dous és un espai maravellós, tot i que petit, humil, sense pretensions, molt casolà, molt familiar i pintoresc. Està situat ben a prop de Barcelona, al Penedès, no lluny de Vilafranca, just abans d’arribar al bonic poble de Torrelles de Foix. En aquest lloc la riera de Pontons, salva uns metres de recorregut amb uns gorgs i uns salts d’aigua. Res de l’altre món. Però tot molt encisador. És un indret ideal per a fer-hi pic-nic, una barbacoa, una costellada o calçotada amb els amics o la família. També podeu banyar-vos a la cascada de la Dou, a la foto, o bé anar a les piscines de Torrelles, que són a tocar o, simplement parar-hi a fer una ullada. La riera de Pontons, d’aci en amunt, és un indret verd i feréstec que no dirieu mai que podieu trobar al Penedès. El manteniment i explotació del lloc va a càrrec de l’ajuntament de Torrelles. Si voleu fer servir aquestes instal·lacions només us cal trucar al telèfon 93 8971001, sempre els matins de dies laborables, i de dilluns a divendres. Dissabtes, diumenges i festius l’ajuntament està tancat. Llavors us cal trucar a un mòbil, amb paciència, perquè la zona de les Dous te molt poca cobertura, durant l’horari d’obertura del bar. El mòbil és el 674 202 136. Per assegurar que tingueu lloc cal fer la reserva!. L’espai disposa de bon aparcament, just sortir de la carretera i agafar la pista ampla de sorra, a mà esquerra. És l’aparcament de les piscines municipals. Hi ha diferents àrees a diferents nivells. L’aparcament te poca ombra. De l’aparcament a les Dous hi ha uns 200 metres caminant. Allà trobareu 6 barbacoes per a carbó o llenya, que podeu portar vosaltres o comprar-la al bar. Cal que porteu taula i cadires, o que les llogueu al bar. Hi ha molt d’espai amb bona ombra, però en diferents alçades i terrasses, unes al costat de la riera, altres al costat de la magnífica font de 35 brocs. En total permeten un aforament de 100 persones. Cada persona paga un euro, els nens de menys de 12 anys no, per fer servir el paratge. Es pot fer servir cada dia de 12.00 a 20.00 hores, però no es pot encendre la barbacoa més tard de les 18.00 hores. Els caps de setmana i festius l’horari s’amplia de 9.30 h a 20.00 hores. La barbacoa es reserva fins les 14 hores. Si necessiteu més informació ja ho sabeu, truqueu: 674.202.136. El petit bar serveix vi, cervesa, vermuts, refrescs i us farà cafès per a tots. Segons com també tenen menjars, i delicatessen variades.  Allà mateix podeu comprar llenya o carbó a 5€ el paquet, en preus del 2012. També us poden llogar, si no n’heu portat, taules petites i grans, cadires i graelles, tot a preus molt populars i assequibles. Hi ha molta aigua, molta ombra i molta fresca. També servei de lavabos que son just al darrera del bar. En acabar el dinar podeu fer un volt per la riera, posar-vos en remull a la mateixa, si baixa aigua, o a la piscina, que a l’estiu te l’aigua assegurada. També podeu anar tot passejant fins a la Plaça de les Moreres per visitar el casc antic de Torrelles. Si voleu completar la jornada podeu continuar des de les Dous seguint la riera de Pontons. Trobareu un paisatge verd i salvatge que no s’espera mai al Penedès. I si seguim en cotxe per la carretera direcció Pontons, i passeu d’allà, cap a Valldosera i més amunt, acabareu per fer una ruta molt interessant i verge fins a arribar a a Santes Creus, un dels grans monestirs de la ruta del Císter,  en una excursió que pot ser de cap de setmana. A Santes Creus, també hi ha una altra àrea de picnic amb fogons i taules, i també molt bons restaurants, com ara l’Hostal Grau, el Catalunya. Si no voleu conduir tant, o només disposeu d’un dia, en pocs quilòmetres, podeu aprofitar per visitar Santa Maria de Foix, una magnífica església romànica penjada d’un cingle des d’on es domina el Penedés sencer, o bé baixar a Sant Martí Sarroca, per on haureu passat al matí, amb el seu turó coronat pel castell medieval, i una altra església romanica de campanetes, visitable. Tot plegat una jornada senzilla, però complerta. Les Dous, no us ho podeu perdre!.

Las Dous es un espacio de barbacoas y picnic situado en Torrelles de Foix, en el Penedés, no lejos de Barcelona. És un espacio humilde, sin pretensiones, casero, pintoresco, y que está muy cerca de Barcelona. Allí la riera de Pontons, salva a unos metros de recorrido con unas pozas y unos saltos de agua. Nada del otro mundo pero todo muy bonito. Pues bién, en este espacio encantador se puede hacer un picnic o una barbacoa con los amigos o la família. Hay que reservar al teléfono 93 8971001, laborables, o a un móvil, el 674 202 136, los festivos. Hay una cascada, una fuente con 35 caños, un riachuelo, servicio de bar con venta de leña, vino, café o refrescos, WC y buén aparcamiento, junto al lado de las piscinas de Torrelles. No hay mesas ni sillas, pero las alquilan en le bar. Todo ordenado, com mucha sombra y espacio, aunque distribuido en terrazas. La riera de Pontons, de aquí para arriba, es un lugar verde y salvaje que no pensaban encontrar en el Penedès. Si se sigue la carretera se hace una ruta muy interesante, y muy virgen, hasta llegar a Santes Creus, uno de los grandes monasterios de la ruta del Císter, todo en pocos kms. También puede aprovechar para visitar Santa Maria de Foix o Sant Martí Sarroca, con su castillo medieval. Todo ello justifica una jornada sencilla, pero muy completa. Puede comer en Santes Creus, donde hay un área de picnic con fogones y mesas, y también muy buenos restaurantes, como el Hostal Grau, el Cataluña o Cal Mosso, o en Vilafranca. ¡Buena barbacoa en las Dous!

Estany de Ratera


ratera

L’estany de Ratera està situat al Parc natural de l’Aigüestortes i llac de Sant Maurici, no gaire lluny del bonic poble muntanyenc d’Espot. Des d’aquesta població s’agafen els taxis que per uns 15 €, (de l’any 2013) us pujaran fins el mateix estany. Natura vera i salvatge en un racó maravellós. Aigües braves d’alta muntanya. Cims reflectits en una làmina d’aigua verda, avets centenaris, isards, marmotes, silenci, pau. Aquesta és una ruta clàssica del turisme familiar català des dels inicis del segle XX, quan, als anys 2o, els primers excursionistes i esquiadors van començar a descobrir aquesta regió. No cal que us expliquem els magnífics espais, els racons encantadors que descobrireu si feu muntanya familiar per aquí. Avui, però, volem concentrar-nos en Ratera. La manera més fàcil de fer aquesta sortida familiar és agafar el jeep taxi a Espot i pujar motoritzat fins l’estany mateix. Us recomanem, però, que agafeu l’opció que permet baixar a peu de Ratera al llac de Sant Maurici. Es tracta d’una excursió, tot en baixada, de només 45 minuts. I no la fet per la pista per on haureu pujat amb el jeep. Millor baixeu pel camí senyalitzat que travessa el bosc. Així podreu disfrutar de la bellessa incomparable, la potència i la magneficiència del salt d’aigua de Ratera, la gran cascada del parc natural. Quedareu impressionats. I des del salt d’aigua, continueu fins el Mirador de Sant Maurici, on podreu contemplar tota la salvatge bellessa del llac de Sant Maurici, amb els Encantats en primer terme. Inexplicable. Llavors, un cop ben descansats en aquest indret bellíssim, torneu a agafar el taxi jeep per tornar a Espot. Des de Ratera, si sou caminadors, podeu fer una excursió familiar, d’una hora de pujada per bona pista, fins el llac d’Amitges, i el refugi. O bé rondar per Sant Maurici, donar-li la volta sencera, (una altra hora), aprofitant que no hi ha hora de tornada amb els jeeps, que van i venen cada hora, des del poble a Sant Maurici. Disfrutareu de la jornada familiar a la muntanya, com ho feren els primers pioners del Pirineu català. És fàcil dormir a Espot. Avui dia el poble està farcit d’hotels, hotelets i hostalets, botigues i restaurants, configurant-se com un important centre de serveis turístics de la comarca del Pallars. L’existència d’una estació d’esquí, molt familiar, de les més familiars de Catalunya, gestionada per la Generalitat, assegura els visitants d’hivern. Tampoc hi manca el turista d’estiu, que cerca en rius, llacs, boscos i prades, el descans bucòlic i fresc amb la família. La primavera i la tardor son ideals. Poca gent i una natura que reneix, és la primavera, fan dels paisatges una simfonia de verds. L’aigua brolla arreu. I les flors inunden els camps de dalla. O bé, a la tardor, quan les fulles adquireixen matissos de colors increibles i tot respira pau i calma. A Espot podeu anar-hi a caminar fins Ratera, Amitges o al llac de Sant Maurici, o a no fer res. També podeu pujar a Ratera des de l’aparcament habilitat a mig camí entre Espot i el llac de Sant maurici. Però aquesta si que és una excursió forta, forta. Son 5 kms. 1 hora llarga, fins Sant maurici, per un camí que us deixarà bocabadats, travessant boscos d’avets fenomenals, passant prats maravellosos, creuant rius, albirant cèrvols i cavalls salvatges. Fàcil per a tothom aquest primer tros. Ara bé, de Sant Maurici a Ratera, per la pista és una hora, i per la drecera 45 minuts, ja és una altra cosa. Cal saber caminar. Feu un cap de setmana, un pont llarg o unes vacances al Pallars, i descobriu les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, esglésies o capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets rurals, de postal, de pedra viva. Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. Com ara el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú bo, barat, potent, cassolà, complert i saborós, amb un servei ben amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira. En l’apartat hotels sense restaurant el líder indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats, o el Roya, son també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. També molts i bons càmpings. Tingueu tots una bona excursió fins l’estany maravellós de Ratera!.

El lago de Ratera está situado en el parque natural de la Aigüestortes y lago de San Mauricio, no muy lejos del bonito pueblo de montaña de Espot. Desde esta población se cogen los taxis que por unos 15 €, (del año 2013) les subirán hasta el mismo estanque. Naturaleza vera y salvaje en un rincón maravilloso. Aguas bravas de alta montaña. Cumbres reflejadas en una lámina de agua verde, abetos centenarios, rebecos, marmotas, silencio, paz. Esta es una ruta clásica del turismo familiar catalán desde los inicios del siglo XX, cuando, en los años 2o, los primeros excursionistas y esquiadores empezaron a descubrir esta región. No hace falta que os expliquemos los magníficos espacios, los rincones encantadores que descubrirán si hacen montaña familiar por aquí. Hoy, sin embargo, hoy queremos concentrarnos en Ratera. La manera más fácil de hacer esta salida familiar es coger el jeep taxi en Espot y subir motorizados hasta el lago mismo. Les recomendamos, sin embargo, que tomen la opción que permite bajar a pie de Ratera hasta el lago de San Mauricio. Se trata de una excursión, todo en bajada, de sólo 45 minutos. Y no la deben de hacer por la pista donde habrán subido con el jeep. Mejor bajen por el camino señalizado que atraviesa el bosque. Así podrán disfrutar de la belleza incomparable, la potencia y la magnificiència del salto de Ratera, la gran cascada del parque natural. Quedaréis impresionados. Y desde el salto de agua, continúen hasta el Mirador de San Mauricio, donde podrán contemplar toda la salvaje belleza del lago de Sant Maurici, con los Encantats en primer término. Inexplicable. Entonces, una vez bien descansados ​​en este lugar bellísimo, vuelvan a tomar el taxi jeep para volver a Espot. Desde Ratera, si son andadores, pueden hacer una excursión familiar, de una hora de subida por buena pista, hasta el lago de Amitges, y el refugio. O bien rondar por San Mauricio, darle la vuelta entera, (otra hora), aprovechando que no hay hora de vuelta con los jeeps, que van y vienen cada cierto tiempo, desde el pueblo a San Mauricio. Disfrutaréis de la jornada familiar en la montaña, como lo hicieron los primeros pioneros del Pirineo catalán. Es fácil dormir en Espot. Hoy en día el pueblo está lleno de hoteles, hotelitos y hostales, tiendas y restaurantes, configurándose como un importante centro de servicios turísticos de la comarca del Pallars. La existencia de una estación de esquí, muy familiar, de las más familiares de Cataluña, gestionada por la Generalitat, asegura los visitantes de invierno. Tampoco faltan turistas de verano, que buscan en ríos, lagos, bosques y praderas, el descanso bucólico y fresco con la familia. La primavera y el otoño son ideales. Poca gente y una naturaleza que renace, es la primavera, hacen de los paisajes una sinfonía de verdes. El agua brota por todas partes. Y las flores inundan los campos de guadaña. O bien, en otoño, cuando las hojas adquieren matices de colores increíbles y todo respira paz y calma. En Espot se puede ir a caminar hasta Ratera, Amitges o el lago de San Mauricio, o no hacer nada. También pueden subir a Ratenera desde el aparcamiento habilitado a medio camino entre Espot y el lago de San Mauricio. Pero esta si que es una excursión fuerte, fuerte. Son 5 kms. 1 hora larga, hasta San Maurici, por un camino que os dejará boquiabiertos, atravesando bosques de abetos fenomenales, pasando prados maravillosos, cruzando ríos, divisando ciervos y caballos salvajes. Fácil para todos este primer trozo. Ahora bien, de San Mauricio a Ratera, por la pista es una hora, y por el atajo 45 minutos, ya es otra cosa. Hay que saber caminar. Ideal para un fin de semana, un puente largo o unas vacaciones. Vayan al Pallars, y descubran los valles de Àneu o de Isil. Monasterios, iglesias o capillas:  Son, Santa María de Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos rurales, de postal, de piedra viva. Para comer o cenar os recomendamos varios sitios, todos muy buenos. Como el restaurante Juquim, tel: 973 62 40 44, o bien 973624009, con un menú bueno, barato, potente, casero, completo y sabroso, con un servicio bien amable. O La Llupiá, nuevo, moderno, interesante. O la carta clásica del Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. Como también tiiene un menú barato, y ofrece buenas habitaciones sencillas pero agradables, la Pensión Palmira. En el apartado hoteles sin restaurante el líder indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogen como en casa. El Hotel Encantats, o el Roya, son también una buena opción en una villa dedicada al turismo en cuerpo y alma, donde ningún establecimiento es malo. También muchos y buenos campings.  ¡Os deseamos una buena excursión hasta el lago maravilloso de Ratera!.

Baixada de llits


A Sant Feliu de Codines, el tercer cap de setmana de setembre, fan la seva festa major. És a dir, els dies 15 i 16 de setembre de 2012. Però abans, aquest diumenge, celebren la genuïna, única, inimitable i boja, baixada de Llits i Andròmines. Un aconteixement previ a la festa major que cada vegada és més conegut i seguit. Es tracta de fer baixar pels carrers i places de la població qualsevol mena de llit i/o andròmina casola, que pugui lliscar o rodar. N’hi trobareu de vingudes de tot Catalunya. Son valeroses estructures i armatostes de tot tipus de materials, que portades per la gravetat, baixen a gran velocitat pels carrers del poble. En un principi, només eren llits o somiers amb rodes i els participants anàven vestits amb pijama però, darrerament, han millorat molt i molt. Cada any la gent s’empesca noves maneres de decorar els seus trastos. No només es xula la baixada de les andròmines, sinó també l’ambient de festa que regna a la vila. Una festa que s’acaba amb una botifarrada popular i un concert. Per això us recomanem de pujar a Sant Feliu de Codines, al final del Vallès, un xic més amunt de Mollet. Aneu fins aquesta ciutat per l’autopista AP7, i allà preneu la carretera C-59, cap a Caldes de Montbui i Sant Feliu, que ja es troba situat a mitja muntanya, quan ja el Vallès deixa de ser una plana, a mig camí de Moià. El poble, però, està situat a només 40 kms. de Barcelona, i en una horeta hi sereu de sobres. Tampoc us perdeu, la semana següent, la Festa Major. Una celebració tradicional, amb balls amb orquestra, a l’envelat, com abans. I un correfoc, gegants, cercavila…  Aprofiteu la visita a Sant Feliu per veure el Museu de Can Xifreda, o per passejar pel Parc Usart, o fer la ruta modernista per dins Sant Feliu. Si voleu completar el dia, penseu que pot ser molt interessant per a la mainada anar fins el parc temàtic “Cim d’Àligues”, un centre únic a Catalunya on poder veure volar les aus rapinyaires. Curiòs també el monestir i la cascada de Sant Miquel del Fai. A Sant Feliu poble hi ha bona oferta de restauració. Teniu El Castanyer, al carrer de la Travessia, 2, Tel: 938 66 30 18 ‎, o Can Tastet, al carrer Doctor Fleming, 6, Tel: 938 66 31 91 ‎. A les afores, en direcció Moià, teniu el restaurant del Cim d’Àligues, dins de les instal·lacions, o el restaurant del Club de Golf Can Bosch, al mig del bosc. Tel: 938 66 31 45‎ i 93 8663096. Una zona poc coneguda, on hi ha moltes coses a fer amb la família. Bona baixada d’andròmines a tothom!.

En Sant Feliu de Codines, el tercer fin de semana de septiembre, hacen su fiesta mayor. Es decir, los días 15 y 16 de septiembre de 2012. Pero antes, este domingo, celebran la genuina, única, inimitable y loca, bajada de Camas y Trastos. Un acontecimiento previo a la fiesta mayor que cada vez es más conocido y seguido. Se trata de hacer bajar por las calles y plazas de la población cualquier tipo de cama y/o trasto que pueda deslizarse o rodar. Son valerosas estructuras y armatostes de todo tipo de materiales, que llevadas por la gravedad, bajan a gran velocidad por las calles del pueblo. En un principio, sólo eran camas o somieres con ruedas y los participantes iban vestidos con pijama. Sin embargo, últimamente, han mejorado mucho el aspecto decorativo. Cada año la gente inventa nuevas maneras de decorar sus trastos. No sólo es bonita la bajada de los trastos, sino también el ambiente de fiesta que reina en la villa. Una fiesta que termina con una butifarrada popular y un concierto. Por eso os recomendamos subir a Sant Feliu de Codines, al final del Vallés, un poco más arriba de Mollet. Id hasta esta ciudad por la autopista AP7, y allí tomar la carretera C-59, hacia Caldes de Montbui y Sant Feliu, a medio camino de Moià. El pueblo, sin embargo, está situado a sólo 40 kms. de Barcelona, ​​y en una horita llegareis de sobra. Tampoco se pierdan, la semana siguiente, la Fiesta Mayor. Una celebración tradicional, con bailes con orquesta, en la carpa, como antes. Y un correfoc, gigantes, pasacalles … Aprovechen la visita a Sant Feliu para ver el Museo de Can Xifreda, o para pasear por el Parque Usart, o hacer la ruta modernista por dentro Sant Feliu. Si desean completar el día, piensen que puede ser muy interesante para los niños ir hasta el parque temático “Cumbre de Àligues”, un centro único en Cataluña donde poder ver volar las aves rapaces. Curioso también el monasterio y la cascada de Sant Miquel del Fai. En Sant Feliu pueblo hay buena oferta de restauración. Tenéis El Castanyer, tel: 938 66 30 18, o Can Tastet, en la calle Doctor Fleming, 6, Tel: 938 66 31 91. En las afueras, en dirección Moià, tienen el restaurante del Cim de Aguilas, dentro de las instalaciones, o el restaurante del Club de Golf Can Bosch, en medio del bosque. Tel: 938 66 31 45 y 93 8663096. Una zona poco conocida, donde hay muchas cosas que hacer con la familia. ¡Buena bajada de trastos!.