Ambronay


ambronay

A França, no lluny de Lyon, a mig camí de la ruta que de Barcelona puja cap a Alsàcia i Lorena, o cap a Alemanya, o bé va cap a Ginebra i Suïssa, es troba la petita abadia d’Ambronay. No és una fita per deturar-vos-hi gaire estona. Però si esteu cansats de conduir per l’A42, i heu vist el rètol que anuncia la presència d’aquest cenobi cistercenc a 7 kms. escassos de la sortida 8 o també la 9 de l’autopista A-42, doncs potser podríeu fer-hi una ullada. Un monestir petitó, amb una església romànica de transició al gòtic, xata i menuda, però Císter pur. Amb una portada on està magníficament representada una resurrecció dels morts el dia del judici final, i una altra on hi ha la vida de la verge. Amb una tomba magnífica d’un abat poderós, amb un cor amb quatre cadires tallades, molt naif. Una capçalera amb vitralls renaixentistes, sense més. L’església te el seu claustre, menut, gòtic florit, xaparro, coquetó però, amb una sala capitular encara en ús, reduida, mínima. També hi ha una escala del XVII que puja a un segon pis toscà, amb unes pintures més naif encara que les talles del cor, però tot plegat digne. Una gran torre, un gran pati, un edifici sever, clàssic, francès, del XVIII potser, i prou. L’entrada és gratuïta i el complex obre tot l’any. De 9 a 16 hores, a 17 a l’estiu. La porta sempre oberta. I si no el mossèn, molt amable, us obrirà. El poble no dona per a gaire més. Però hi podeu dinar molt bé a l’Auberge de l’Abbaye, baixant les escales de la façana principal del monestir, a mà dreta. Cuina francesa, cuidada. Una fita gastronòmica. Atenció: tancat els dilluns. Recomanable. I si no podeu anar en lloc més, llavors haureu d’anar a raure a L’Octroi. Un restaurant sense cap mena de pretensió, molt minúscul, un cop de puny, a l’entrada del poble, just a l’entrada. Allà en un local de dues taules justes, 10 persones màxim, la Babeth us servirà quatre plats. Sublim la Raclette a volonté, amb patates bullides i uns pocs embotits. Formatge fos, calent damunt les patates al punt. Deliciós. Ara bé, absteniu-vos els gourmets tocats i posats. El lloc no te glamour. Preus baixos, WC exterior, antic, molt antic. Ja ho sabeu, si passeu per allà, si és l’hora de dinar, si esteu cansats d’autopista… l’Abadia d’Ambronay, perduda en mig del no res, en un poblet de no res. Bon aparcament al mateix pati del monestir. I si feu ruta per allà no deixeu de veure la ciutat medieval de Perouges, que està a una dotzena de kms. al sur de Ambronay, un dels villages més bonics de França. Ja està tot dit!.

No lejos de Lyon, si vais camino de Ginebra o de Alemania, podeis parar un momento a descansar y a comer, en Ambronay. Así visitais su pequeña pero coqueta abadia romanica cisterciense, ya transición al gótico, con su claustro y la belleza, discreta que contiene. Salidas 8 y 9 de la autopista A-42. Para comer teneis l’Auberge de l’Abadia, bajando las escaleras de la fachada principal. Un clásico de la cocina francesa. Toque gourmet. O bién, si está cerrado, no le hagais ascos al pequeño local y la pequeña carta de l’Octroi, donde Babeth sirve sus platos en una antigua torre, pequeñísima. Precios bajos, bajos, para un servicio simple, simple. Parad en Ambronay. No es Poblet ni el Escorial pero es interesante.

Non loin de Lyon, si vous allez la route de Genève, vous pouvez vous arrêter un instant pour se reposer et manger, à Ambronay. Donc, si vous le fait, vous visitez le petit mais tres attrayant abbaye cistercienne, avec son charmante eglise et cloître. Ils sont d’une beauté contenue et discrette. Vous pouvez sortir a les sorties 8 et 9 de l’A-42. Vous pouvez aussi manger de l’Auberge de l’Abadia, en bas des escaliers de la façade principale. Une cuisine française classique. Touche gastronomique. Ou, si elle est fermée, nous vous proposons le petite Octroi où les repas servis pour Mme. Babeth dans une vieille tour, tout minuscule. Confort et prix tout simple. Arrêtez vous à Ambronay. N’est pas une jolie et grande abbaye, mais il est fort intéressant.

Batalha


Batalha és un monestir. Una preciosa joia del gòtic florit. Una simfonia de pinacles. Una bellíssima construcció que manà edificar el rei Joan d’Avis de Portugal per commemorar la derrota soferta pel rei Joan de Trastàmara, totpoderòs i guerrer senyor de Castella a la vila d’Aljubarrota. Aquesta batalla, nom del cenobi, significà la llibertat dels portuguesos durant un segle. Tot és bonic a Batalha. L’esglèsia conventual, alta i estreta, esvelta. El claustre d’estil manuelí, una fantasia en pedra. La Sala Capitular amb la seva volta atrevida, que mai no va caure, malgrat tot el que d’ella es va dir. Les maravelloses capelles incomplertes, obertes al cel clement de Portugal. Batalha és un panteó. Allà veureu les tombes dels reis i infants de la casa d’Avis, que varen descobrir l’oceà. I també guarda les restes de dos soldats desconeguts de les guerres del segle XX. Aneu fins Batalha sense dubtar-ho en el curs d’unes vacances a Portugal, o d’un pont a Lisboa, que està a uns 100 kms. No us en penedireu. A més, Batalha, patrimoni de la humanitat de la Unesco, no està sola. Altres maravelles l’acompanyen: el monestir d’Alcobaça, maravella del císter més pur i esplendorós. El monestir i la vila de Tomar, a tocar també, una altra edificació que no podem descriure en paraules. La vila medieval d’Obidos, amb les muralles i el castell, els carrers estrets, els racons evocadors, fantàstica, conservada per a nosaltres des de fa deu segles. Els pobles mariners vora l’Atlàntic: Nazaré, Peniche… amb les seves platges de sorra i els penyasegats de vertígen. Portugal us espera. Batalha en serà una fita inexcusable. A batalha mateix teniu bona oferta de restaurants. Comencem per un portugués especialitzat, com no podia ser d’altra manera, en bacallà: Burro Velho. Una taberna de vins, on també podeu menjar en qualsevol circunstància… A tocar del monestir una pizzeria casolana: Tentazione. Més luxós: La Perola do Fetal, exquisit, premiat, especialitzat en bacallà. Finalment un bon hotel, amb un excel·lent restaurant, el Mestre Afonso Domingues. Bona descoberta de Batalha!.

Batalha es un monasterio. Una preciosa joya del gótico florido. Una sinfonía de pináculos. Una bellísima construcción que mandó edificar el rey Juan de Avis de Portugal para conmemorar la derrota sufrida por el rey Juan de Trastámara, todopoderoso y guerrero señor de Castilla, en la villa de Aljubarrota. Esta batalla, nombre del cenobio, significó la libertad de los portugueses durante un siglo. Todo es bonito en Batalha. La iglesia conventual, alta y estrecha, esbelta. El claustro de estilo manuelino, una fantasía en piedra. La Sala Capitular con su vuelta atrevida, que nunca cayó, a pesar de todo lo que de ella se dijo. Las maravillosas capillas incompletas, abiertas al cielo clemente de Portugal. Batalha es un panteón. Allí veréis las tumbas de los reyes de la casa de Avis, que descubrieron el océano. Y también guarda los restos de dos soldados desconocidos de las guerras del siglo XX. Id hasta Batalha sin dudarlo en el curso de unas vacaciones en Portugal, o de un puente en Lisboa, que está a unos 100 kms. No se arrepentirán. Además, Batalha, patrimonio de la humanidad de la Unesco, no está sola. Otras maravillas lo acompañan: el monasterio de Alcobança, maravilla del cister más puro y esplendoroso. El monasterio y la villa de Tomar, otra edificación que no podemos describir en palabras. La villa medieval de Obidos, con las murallas y el castillo, las calles estrechas, los rincones evocadores, fantástica, conservada para nosotros desde hace diez siglos. Los pueblos marineros borde del Atlántico: Nazaré, Peniche … con sus playas de arena y los acantilados de vértigo. Portugal les espera. Batalha será un hito inexcusable. En Batalha mismo tiene buena oferta de restaurantes. Empezamos por un portugués especializado, como no podía ser de otra manera, en bacalao: Burro Velho. Una taberna de vinos, donde también se puede comer en cualquier circunstancia…  Cerca del monasterio una pizzería casera: Tentazione. Más lujoso: La Perola do Fetal, exquisito, premiado, especializado en bacalao. Finalmente un buen hotel, con un excelente restaurante, el Maestro Alfonso Domingues.