La calçada dels gegants


gegants

No és que Irlanda del Nord, l’Ulster, sigui el país més encantador del món, que no ho és. Ni que la seva gent sigui la més amable, que no ho son, almenys els habitants que nosaltres ens vam topar. Ni els seus pobles o paisatges siguin molt i molt bonics, que tampoc no ho son. De fet l’Ulster no resisteix la comparació en cap d’aquests camps amb la seva veïna del sud, la república d’Irlanda, on la gent potser és més pobre, però a canvi és molt acollidora i sembla feliç, on els camps i les viles, la costa i les muntanyes son meravelloses. La gent del nord, potser de tanta guerra, son una mica sorruts, com tristos, no gens amables, ja sigui conduint, venent o com a cambrers. Amb un cert aire de superioritat. Les ciutats i pobles no tenen la gràcia d’altres dels seus veïns, sembla que hi impera una mena de llei seca, com un puritanisme social força estès. Però igual que la nostra impressió va ser aquesta, ara us diem que heu d’anar a l’Ulster, entrar-hi si voleu des d’Irlanda o d’Anglaterra, o fins i tot des d’Escòcia o, si molt m’apureu, viatjar-hi expressament, només per veure la calçada dels gegants, patrimoni de la humanitat, i un dels indrets més màgics i magnífics que he vist. Una colada de lava volcànica que cau al mar, formant hexàgons perfectes, grans, molt grans. I ara sí que deixarem anar un parell de floretes per la gent del nord: les indicacions perfectes, ben guiats des de Londonderry o Belfast, la carretera de la costa, (us la recomanem per arribar-hi), guapíssima, amb penya-segats de somni. Menció especial mereixen les romàntiques runes del castell de Dunluce. Bon aparcament just a l’entrada, ordenat, ampli, organitzat. Bé la recepció, moderna, eficient, personal que sap el què és fa. Bonic, entretingut i interessant el museu, interactiu, pensat per la canalla, molt pedagògic. Tota mena de serveis. L’entrada no és barata, però tampoc cara. D’allà, si voleu amb autoguiat per audioguia, preu inclòs en l’entrada, una curta passejada de 500 mts. us porta fins el lloc on les columnes de basalt entren al mar. Si fa bon temps, i no hi ha onatge, us deixaran escalar-les. El recorregut complert és d’un parell de kms. però no val la pena fer-lo si no sou geòlegs o aficionats. Prop hi ha uns quants restaurants, i alguns hotels. Nosaltres no els vam fer servir. I vam anar des de Ballybofey, on estàvem al Villa Rose, un hotel molt recomanable, tan per dormir com per menjar-hi. I vam dinar a Coleraine, una població gran, propera, on als carrers peatonals del centre hi ha molts bars i restaurants interessants.

La calzada de los gigantes, en Irlanda del Norte, es una excursión que no debeis perderos en una visita familiar durante unas vacaciones en Irlanda.

Sierra Cebollera


Avui us descobrirem un dels secrets més ben guardats de la bellíssima terra que és la Rioja. Tots asociem aquest nom a una terra plana, a la Vall de l’Ebre, plena de vinyes que ofereixen un vi, dels millors d’Europa. I aquesta imatge és certa. Com també ho és que s’hi menja de fàbula, que les seves ciutats són monumentals, que la gent és molt amable i que sempre t’en vas amb ganes de tornar-hi. I pels iniciats, pels amants de l’art, potser també coneixeu els seus monestirs: Suso i Yuso a San Millán de la Cogolla, Cañas, Nájera… o les catedrals, com Santo Domingo de la Calzada. O la zona dels dinosaures, amb les petjades i el parc temàtic a la localitat d’Enciso. Però avui us volem parlar de la Rioja més natural i aventurera. De la Rioja amagada, la Rioja de les altes serres, amb rius joganers que baixen de les altes penyes d’Urbión. I entre totes elles hem escollit la millor. La Serra Cebollera, a la preciosa vall de Cameros, a mig camí de Logroño i Soria, on neix el riu Iregua. No us podeu imaginar què és allò. S’ha de veure, s’ha de disfrutar. No hi ha paraules. Pugeu des de Logroño per la N-111 cap a Sòria, com si anèssiu a passar el port de Piqueres. A dalt de tot de la bellíssima comarca de Cameros, a uns 60 kms. de la capital, trobareu la desviació, a mà dreta, cap a Villoslada de Cameros. És aquesta una típica població serrana, fresca, a gran altura, amb cases de pedra que s’estenen per la vessant del riu Major i l’Iregua. Esplèndida vila montanyesa que mereix per ella mateixa una visita. Allà trobareu el centre d’interpretació del Parc de Sierra Cebollera, amb professionals joves i competents, que estimen la seva feina, que et donen tota mena d’indicacions, t’informen i et mimen. És molt probable que us suggereixin anar fins l’àrea de La Blanca, amb tots els serveis de picnic, i una natura desbordada. I un cop en aquest indret, us diran de fer un petit recorregut ben marcat, amb tota la família. feu-lo. És molt bonic i molt fàcil. La trobareu camí de l’ermita de la Verge de Lomos de Orios. El camí forestal, prou bo, asfaltat, tot i que estret, remunta l’Iregua des del mateix centre d’interpretació. Si voleu caminar més heu de saber que hi ha tota mena d’itineraris, llargs, curts, possibles i impossibles, que porten a racons d’una ferotge bellessa. Faig, roures, pins de tota mena, vegetació exhuberant, fauna increible. A la tardor, una passada. Colors que no hem vist enlloc més. A l’hivern la neu ho cobreix tot d’un mantell silenciós. A la primavera la natura esclata. A l’estiu, les cascades de Puente Ra (a la foto), o els senzills rius del territori, conviden a la banyada en els seus gorgs. Ideal per un pont llarg, o unes vacances curtes, a 400 kms. de Barcelona. I des de Villoslada podeu descobrir, a més, els altres pobles de muntanya: Lumbreras, San Andrés, Venta Piqueras, o per l’altra costat, Montenegro o els dos Viniegras. També possible remuntar el port de Santa Inés per anar a la serra de Sòria, camí de Vinuesa, per descobrir la màgica Laguna Negra. Mil indrets a quin més fantàstic. I, per sort, no és la única serra de La Rioja. Teniu la de la Demanda, pujant el Najerilla, o per damunt d’Ezcaray. Podeu menjar a molts llocs a tota la zona. Al mateix Villoslada ens recomanen el restaurant Coron. La Venta Piqueras és també un clàssic comarcal. Nosaltres ho varem fer a la Venta de Goyo, pel costat del riu Najerilla, a la carretera que va de Nájera a Salas de los Infantes. De fet està un pèl lluny de Sierra Cebollera, però el paisatge perrribar-hi, passant el port de Montenegro, és ben magnífic també. Carta i menú. Cuina de prestigi, des de fa molts anys. També és un hotelet rural senzill i amb encant, a tocar d’una àrea recreativa i amb un entorn natural bonic. Bon lloc per descansar, fer picnic i banyar-se al riu. També molt bons allotjaments, com ara la Hoz del Encinedo, a Ortigosa, un altre poble maravellós, amb unes coves esplèndides. O el Camero Viejo, hostal rural. Bona taula també, a tots dos llocs. Nosaltres vam dormir a l’Hotel AC de Logroño, de somni, amb bones ofertes i tracte professional. Bona estada a la Sierra Cebollera!.

Hoy os descubriremos uno de los secretos mejor guardados de la bellísima tierra que es La Rioja. Todos asociamos este nombre a una tierra llana, en el Valle del Ebro, llena de viñedos que ofrecen un excelente vino, de los mejores de Europa. Y esta imagen es cierta. Como también lo es que se come de fábula, y que las ciudades son monumentales, que la gente es muy amable y que siempre te vas con ganas de volver. Y para los iniciados, para los amantes del arte, quizás también porque se conocen sus monasterios: Suso y Yuso en San Millán de la Cogolla, Cañas, Nájera … o las catedrales, como Santo Domingo de la Calzada. O la zona de los dinosaurios, con las huellas y el parque temático en la localidad de Enciso. Pero hoy os queremos hablar de la Rioja más natural y aventurera. De la Rioja escondida, La Rioja de las altas sierras, con ríos juguetones que bajan de las altas peñas de Urbión. Y entre todas ellas hemos elegido la mejor. La Sierra Cebollera, en el precioso valle de Cameros, a medio camino de Logroño y Soria, donde nace el río Iregua. No os podéis imaginar qué es aquello. Debe verse, hay que disfrutarlo. No hay palabras. Subid desde Logroño por la N-111 hacia Soria, como si fuerais a pasar el puerto de Piqueras. En lo alto de la bellísima comarca de Cameros, a unos 60 kms. de la capital, encontreis la desviación a mano derecha, hacia Villoslada de Cameros. Es esta una típica población serrana, fresca, a gran altura, con casas de piedra que se extienden por la ladera del río Mayor y el Iregua. Espléndida villa montana que merece por sí misma una visita. Allí encontrareis el centro de interpretación del Parque de Sierra Cebollera, con profesionales jóvenes y competentes, que aman su trabajo, que te dan todo tipo de indicaciones, te informan y te miman. Es muy probable que se sugieran ir hasta el área de La Blanca, con todos los servicios de picnic, y una naturaleza desbordada. Y una vez en este lugar, os dirán de hacer un pequeño recorrido marcado, con toda la familia. Hacedlo. Es muy bonito y muy fácil. La encontraréis camino de la ermita de la Virgen de Lomos de Orios. El camino forestal, bastante bueno, asfaltado, aunque estrecho, remonta el Iregua desde el mismo centro de interpretación. Si deseais caminar más debeis saber que hay todo tipo de itinerarios, largos, cortos, posibles e imposibles, que llevan a rincones de una feroz belleza. Hayas, robles, pinos de todo tipo, vegetación exuberante, fauna increíble. En otoño, una pasada. Colores que no hemos visto en ninguna otra parte. En invierno la nieve lo cubre todo de un manto silencioso. En primavera la naturaleza estalla. En verano, las cascadas de Puente Ra (en la foto), o los sencillos ríos del territorio, invitan a la bañada en sus pozas. Ideal para un puente largo, o unas vacaciones cortas, a 400 kms. de Barcelona. Y desde Villoslada puede descubrir, además, los otros pueblos de montaña: Lumbreras, San Andrés, Venta Piqueras, o por el otro lado, Montenegro o los dos Viniegras. También és posible remontar el puerto de Santa Inés para ir a la sierra de Soria, camino de Vinuesa, para descubrir la mágica Laguna Negra. Mil lugares a cual más fantástico. Y, por suerte, no es la única sierra de La Rioja. Tenéis la de la Demanda, subiendo el Najerilla, o por encima de Ezcaray. Pueden comer en muchos lugares en toda la zona. Nosotros lo hicimos en Venta Goyo, por el lado del río Najerilla, algo lejos de aquí. También muy buenos alojamientos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel AC de Logroño, de ensueño, pero hay muchos otros.

Santo Domingo de la Calzada


En la ruta a Sant Jaume de Galicia, el camí de Santiago, hi ha ciutat molt boniques. http://www.caminosantiago.com/   També hi ha etapes més modestes, com aquesta. Santo Domingo pot oferir poca cosa: una catedral magnífica on hi ha un galliner penjat, bons hotels, bona taula, i unes rodalies que fan que et plantegis de passar-hi uns dies. Molt ben pensat: aneu a Suso, Yuso, Nájera, Haro, Cañas… Tasteu els bons vins de la Rioja. Quedeu-vos-hi un parell o tres de dies i, després, continueu viatge cap a Galicia. I si no feu el camí de Sant Jaume, doncs encara més raó per parar a Santo Domingo!. http://www.santodomingodelacalzada.org/ 

En la ruta a Santiago de Galicia, el camino de Santiago, hay ciudad muy guapas. http://www.caminosantiago.com/  Pero también hay etapas más modestas, como esta. Santo Domingo puede ofrecer poca cosa: una catedral magnífica dónde hay un gallinero colgado, buenos hoteles, buena mesa, y unas cercanías que hacen que te plantees de pasar allí unos días. Pues muy bien pensado: vais a Suso, Yuso, Nájera, Haro, Cañas… Probáis los buenos vinos de la Rioja y os quedais un par o tres de días y, después, continuáis viaje hacia Galicia. Y si no hacéis el camino de Santiago, ¡pues todavía más razón para parar en Santo Domingo!. http://www.santodomingodelacalzada.org/