Fira de la Trumfa de Molló


fira-trumfa-2014

Molló és un bonic i polit poblet de la Vall de Camprodón, al Pirineu gironí, quasi tocant a França. En aquest lloc idílic, rodejat de natura per tot arreu, i amb una església romànica que us deixarà bocabadats per la seva bellessa, s’hi celebra el segon cap de setmana de setembre, una fira de la trumfa. Aquesta festa forma part del cicle de festes tradicionals de la muntanya de Molló, juntament amb la Tria de Mulats d’Espinavell, a l’octubre, la Fira Transfronterera i de la Retirada. La trumfa o patata de Molló te denominació d’orígen i gran importància econòmica per la zona. Durant tot el proper dissabte, dia 13 de setembre de 2014, a partir de les 10 hores, i durant tot el dia, trobareu a la Plaça Major i carrers adjacents paradetes de venda de Trumfa de la Vall de Camprodon, així com d’altres productes artesanals i locals com ara embotits, formatges o bolets. També tot el matí hi haurà diversos espectacles de carrer, amb música, jocs i animació. A les 11 hores, a la Plaça Major, teniu un taller de cuina pels infants, per menors de 14 anys. A les 11:30 hores, i fins a exhaurir existències, a la Plaça Major, gran degustació de trumfes, cuinades pels restaurants del municipi: Can Calitxó, El Costabona, L’Enclusa, Can Bertran, Can Jordi i Les Planes, a 1 euro. A les 13 hores, a la Plaça Major podeu aconseguir els mateixos quilos que peseu en autèntica trumfa de Molló. A al tarda concurs de pelar trumfes.  Aquestes setmanes els restaurants del poble, i voltants, ofereixen menú de la trumfa. El podeu degustar de l’1 al 14 de setembre als restaurants: l’Enclusa, 972.74.02.65, al Costabona, 972.13.03.63, o al bar Bertran, tots ells a la plaça major del poble. O bé al restaurant Calitxó, del que us parlarem més endavant. També a Espinavell, a Can Jordi del carrer d’Avall, 972.74.13.70, o al restaurant Les Planes, del carrer de Costabona, 972.74.13.74. Per dormir us recomanem el ja esmentat hotel de Can Calitxó, al mateix Molló. Un hotel rural amb molt d’encant. Molt recomanable. Preus alts però és una aposta gastronómica excepcional. Arribeu-vos fins a Molló per la C-17, per Vic i Ripoll, agafant a Ripoll la C-26 cap a Sant Joan de les Abadesses i Camprodón. Seguiu la carretera camí de França. Si us decidiu a passar el cap de setmana per aquí dalt, no deixeu de visitar poblets com Espinavell, Beget, Setcases o Molló mateix. Pujar a Vallter també és molt bonic. I fer una excursió pel Vallespir, bellíssima comarca de la Catalunya Nord, visitant la vila murallada de Prats de Molló i, si podeu, Arles i les gorges de la Fou. Un cap de setmana complert.

Molló es un bonito pueblo del Valle de Camprodón, en el Pirineo gerundense, casi tocando a Francia. En este lugar idílico, rodeado de naturaleza por todas partes, y con una iglesia románica que os dejará boquiabiertos por su belleza, se celebra el segundo fin de semana de septiembre, una feria de la patata. Esta fiesta forma parte del ciclo de fiestas tradicionales de la montaña de Molló, junto con la Selección de Mulatos de Espinavell, en octubre, o la Feria Transfronteriza y de la Retirada. La patata o trumfa de Molló tiene denominación de origen y gran importancia económica para la zona. Durante todo el sábado encontrarán en las calles de Molló las típicas paradas de productos artesanales. Además, los restaurantes del municipio, les ofrecerán platos hechos con patatas, como suculentas tortillas. De hacer tortillas, sus niños podrán aprender en la misma feria, en un taller especial. También son muy interesantes la diada castellera que se organiza y el concierto de música tradicional del Ripollès, por la noche. Para comer y dormir os recomendamos Can Calitxó, en el mismo Molló. Un hotel rural con mucho encanto. Muy recomendable. Precios altos pero es una apuesta gastronómica excepcional. Acercaos hasta Molló por la C-17, por Vic y Ripoll, tomando en Ripoll la C-26 hacia Sant Joan de les Abadesses y Camprodón. Sigan la carretera camino de Francia. Si os decidiís a pasar el fin de semana por aquí, no dejéis de visitar pueblos como Espinavell, Beget, Setcases o Molló mismo. Debeis de subir a Vallter, que también es muy bonito. Y hacer una excursión por el Vallespir, bellísima comarca de la Cataluña Norte, visitando la villa amurallada de Prats de Molló y, si pueden, Arles y las gargantas de la Fou. Un fin de semana completo.

Festa de la trumfa a Molló


Molló és un bonic i polit poblet de la Vall de Camprodón, al Pirineu gironí, quasi tocant a França. En aquest lloc idílic, rodejat de natura per tot arreu, i amb una església romànica que us deixarà bocabadats per la seva bellessa, s’hi celebra el segon cap de setmana de setembre, una fira de la trumfa. Aquesta festa forma part del cicle de festes tradicionals de la muntanya de Molló, juntament amb la Tria de Mulats d’Espinavell, a l’octubre, la Fira Transfronterera i de la Retirada. La trumfa o patata de Molló te denominació d’orígen i gran importància econòmica per la zona. Durant tot el dissabte trobareu als carrers de Molló les típiques parades de productes artesanals. A més, els restaurants del municipi, us oferiran plats amb trumfa, com ara suculentes truites de patates. De fer truites, els vostres infants en podran aprendre a la mateixa fira, en un taller especial.  També sn molt interessants la diada castellera que s’organitza i el concert de música tradicional del Ripollès, a la nit. Per menjar i dormir us recomanem Can Calitxó, al mateix Molló. Un hotel rural amb molt d’encant. Molt recomanable. Preus alts però és una aposta gastronómica excepcional. Arribeu-vos fins a Molló per la C-17, per Vic i Ripoll, agafant a Ripoll la C-26 cap a Sant Joan de les Abadesses i Camprodón. Seguiu la carretera camí de França. Si us decidiu a passar el cap de setmana per aquí dalt, no deixeu de visitar poblets com Espinavell, Beget, Setcases o Molló mateix. Pujar a Vallter també és molt bonic. I fer una excursió pel Vallespir, bellíssima comarca de la Catalunya Nord, visitant la vila murallada de Prats de Molló i, si podeu, Arles i les gorges de la Fou. Un cap de setmana complert.

Molló es un bonito pueblo del Valle de Camprodón, en el Pirineo gerundense, casi tocando a Francia. En este lugar idílico, rodeado de naturaleza por todas partes, y con una iglesia románica que os dejará boquiabiertos por su belleza, se celebra el segundo fin de semana de septiembre, una feria de la patata. Esta fiesta forma parte del ciclo de fiestas tradicionales de la montaña de Molló, junto con la Selección de Mulatos de Espinavell, en octubre, o la Feria Transfronteriza y de la Retirada. La patata o trumfa de Molló tiene denominación de origen y gran importancia económica para la zona. Durante todo el sábado encontrarán en las calles de Molló las típicas paradas de productos artesanales. Además, los restaurantes del municipio, les ofrecerán platos hechos con patatas, como suculentas tortillas. De hacer tortillas, sus niños podrán aprender en la misma feria, en un taller especial. También son muy interesantes la diada castellera que se organiza y el concierto de música tradicional del Ripollès, por la noche. Para comer y dormir os recomendamos Can Calitxó, en el mismo Molló. Un hotel rural con mucho encanto. Muy recomendable. Precios altos pero es una apuesta gastronómica excepcional. Acercaos hasta Molló por la C-17, por Vic y Ripoll, tomando en Ripoll la C-26 hacia Sant Joan de les Abadesses y Camprodón. Sigan la carretera camino de Francia. Si os decidiís a pasar el fin de semana por aquí, no dejéis de visitar pueblos como Espinavell, Beget, Setcases o Molló mismo. Debeis de subir a Vallter, que también es muy bonito. Y hacer una excursión por el Vallespir, bellísima comarca de la Cataluña Norte, visitando la villa amurallada de Prats de Molló y, si pueden, Arles y las gargantas de la Fou. Un fin de semana completo.

Xàtiva


Xàtiva, en plena horta de València, a pocs kms. de la capital per l’autovia que va cap a Albacete, és una encantadora ciutat renaixentista. Tot el casc urbà està plagat de monuments impresionants, o de petits vestigis, que ens expliquen un passat ric en poder i comerç. Potser el monument més impressionant, sense cap mena de dubte, és la seva imponent colegiata. Una esglèsia digna de Roma, d’un renaixement esplendoròs i superb, al que no estem gens acostumats. Les seves mides impressionen i només són comprensibles si pensem que fou edificada sota el mecenatge i l’impuls dels dos papes Borgia que senyorejaren la vila. Calixt III i Alexandre VI. Està tot dit. Un temple a mesura de l’ambició de dos homes cabdals de l’època. Però no hem volgut fer servir cap imatge de la colegiata. Hem preferit ensenyar-vos un palauet de l’entremat de bonics carrers del nucli medieval de Xàtiva. Amb una font, deliciosa, humil però preciosa, gòtica. Així és Xàtiva. Amb un altiu castell dalt d’un poderós cim que decora i tanca la vila. Un castell gran, molt gran, fort, molt fort, enlairat, molt amunt, on estigué pres Jaume d’Urgell, darrer i anacrònic cadell de la família comtal catalana. I, al mateix temps, acollidora en les seves places, en l’horta arran del riu, en la llum blana que cau, suau damunt els edificis delicats, com els que envolten la plaça de l’esglèsia. Arribeu-vos a Xàtiva si aneu camí de la Manxa, o si feu un volt per la Comunitat Valenciana i les seves terres. No us perdeu les seves festes. Falles com les de la capital, però amb moltíssima menys gent, autèntiques. Una setmana santa llevantina, diferent. I una festa de Corpus que us agradarà. Us amarareu de dolçor. Nosaltres no hem dormit mai a Xàtiva. Sempre ho hem fet a València capital. Al NH Jardines del Túria, que és un hotel d’apartaments, fantàstic i esplèndit per les famílies, tot i que una mica lluny del centre, o bé al Novotel de València, un xic antic ja, que necessita un repasset a les habitacions. A Xàtiva, però, hi ha un hotel de campanetes: El Mont-Sant. Pertany a diverses cadenes internacionals de prestigi, com ara Rusticae, o Relais du Silence. Per dinar, picar o pendre una copa, podeu anar a Els Borgia, un local nou, trencador, al costat mateix de la Colegiata. Ens va agradar, i sorprendre, molt.

Xàtiva, en plena huerta de Valencia, a pocos kms. de la capital por la autovía que va hacia Albacete, es una encantadora ciudad renacentista. Todo el casco urbano está plagado de monumentos impresionantes, o de pequeños vestigios, que nos cuentan un pasado rico en poder y comercio. Quizás el monumento más impresionante, sin duda, es su imponente colegiata. Una iglesia digna de Roma, de un renacimiento esplendoroso y soberbio, al que no estamos nada acostumbrados. Sus medidas impresionan y sólo son comprensibles si pensamos que fue edificada bajo el mecenazgo y el impulso de los dos papas Borgia que señoreaban la villa. Calixto III y Alejandro VI. Está todo dicho. Un templo a medida de la ambición de dos hombres fundamentales de la época. Pero no hemos querido utilizar ninguna imagen de la colegiata. Hemos preferido enseñaros un palacete del entramado del precioso casco medieval de Xàtiva. Con una fuente, deliciosa, humilde, pero preciosa, gótica. Así es Xàtiva. Con un altivo castillo encima de un poderoso monte que decora y cierra la villa. Un castillo grande, muy grande, fuerte, muy fuerte, elevado, muy arriba, donde estuvo preso Jaume d’Urgell, último y anacrónico cachorro de la familia condal catalana. Y, al mismo tiempo, acogedora en sus plazas, en la huerta a tocar del río, en la luz blanda que cae, suave sobre los edificios delicados, como los que rodean la plaza de la iglesia. Acercaos a Xàtiva si vais camino de la Mancha, o estais haciendo una ruta por la Comunidad Valenciana y sus tierras. No os perdáis sus fiestas. Fallas como las de la capital, pero con muchísima menos gente, auténticas. Una semana santa levantina, diferente. Y una fiesta de Corpus que os gustará. Os llenareis de dulzura. Nosotros no hemos dormido nunca en Xàtiva. Siempre lo hemos hecho en Valencia capital. En el NH Jardines del Turia, que es un hotel de apartamentos, fantástico y espléndido para las familias, aunque un poco lejos del centro, o bien en el Novotel de Valencia, un poco antiguo ya, que necesita un repaso en las habitaciones. En Xàtiva, sin embargo, hay un hotel de campanillas: El Monte-Sant. Pertenece a varias cadenas internacionales de prestigio, como Rusticae, o Relais du Silence. Para comer, picar o tomar una copa, pueden ir a Los Borgia, un local nuevo, rompedor, al lado de la Colegiata. Nos gustó, y sorprendió, y mucho.

Beget


beget.jpg

Beget és un poblet encantador del Ripollès, remot, perdut en una natura salvatge. Per anar a Beget podeu fer una ruta que no us decebrà, recorrent una bona part del Pirineu Català. Primer heu d’arribar-vos fins a Ripoll, via Vic. Ripoll mateix té un monestir preciòs, que val la pena visitar. Sortirem de Ripoll en direcció Sant Joan de les Abadesses, un altre poble amb un monestir romànic que cal veure, i arribarem a Camprodón. Aquesta vila té molts atractius. Entre ells un altre monestir, una esglèsia i un pont medieval. És un centre turístic important on trobareu molts hotels, comerços i restaurants. Des de Camprodón, si esteu per aquí alguns dies, podeu anar a l’estació d’esquí de Vallter 2000 o bé pujar cap a Molló. Per anar a Beget nosaltres agafarem la carretera de Molló, per on anirem. Si teniu temps podeu arribar-vos fins Molló, que és un poblet petitó on podeu dinar de pèl·lícula a l’Hotel Calitxó. També té bones habitacions. Seguint la carretera tindríem accés a Espinavell i a Prats de Molló, ja en territori francés. Si teniu pressa, no cal anar a Molló, sinó que, a mig camí entre Molló i Comprodón cal prendre la carretera que va a Rocabruna i Beget. És una carretera molt estreta, difícil, i que fa un descens vertiginós entre una vegetació exhuberant. Beget és al final d’aquesta carretera. Un veritable poble de pessebre, amb una esglèsia romànica magnífica. Dins es conserva un Crist en majestat esplèndit. Passejeu per Beget, gaudiu de les cases de pedra, els ponts i els riuets. Podeu menjar a l’hostal de Beget. Cuina cassolana. Per tornar us recomano que continueu carretera avall cap a Oix, un altre poblet ben bonic i sortireu a Castellfollit de la Roca. Tornareu a Barcelona per Girona. Si voleu parar-vos en algún lloc, en aquesta ruta de tornada, no us perdeu Besalú o el llac de Banyoles.

Beget es un pueblecito encantador del Ripollès, remoto, perdido en una naturaleza salvaje. Para ir a Beget pueden hacer una ruta que no les decepcionará, recorriendo buena parte del Pirineo Catalán. Primero deben llegar hasta Ripoll, vía Vic. Ripoll tiene un monasterio precioso, que merece la pena visitar. Saldremos de Ripoll en dirección Sant Joan de les Abadesses, otro pueblo con un monasterio románico que hay que ver, y llegaremos a Camprodón. Esta villa tiene muchos atractivos. Entre ellos otro monasterio, una iglesia y un puente medieval. Es un centro turístico importante donde se encuentran muchos hoteles, comercios y restaurantes. Desde Camprodón, si está por aquí algunos días, puede ir a la estación de esquí de Vallter 2000 o bien subir hacia Molló. Para ir a Beget nosotros tomaremos la carretera de Molló, por donde iremos. Si tiene tiempo puede llegar hasta Molló, que es un pueblo pequeñito donde podrá comer de película en el Hotel Calitxó. También tiene buenas habitaciones. Siguiendo la carretera tendríamos acceso a Espinavell y Prats de Molló, ya en territorio francés. Si tiene prisa, no hay que ir a Molló, sino que, a medio camino entre Molló y Comprodón hay que tomar la carretera que va a Rocabruna y Beget. Es una carretera muy estrecha, difícil y hace un descenso vertiginoso entre una vegetación exuberante. Beget está al final de esta carretera. Un verdadero pueblo de belén, con una iglesia románica magnífica. Dentro se conserva un Cristo en majestad espléndido. Pasee por Beget, disfrute de las casas de piedra, los puentes y los riachuelos. Puede comer en el hostal de Beget. Cocina casera. Para volver le recomiendo que continúe carretera abajo hacia Oix, otro pueblo muy bonito y saldrá en Castellfollit de la Roca. Volverá a Barcelona por Girona. Si quiere pararse en algún lugar, en esta ruta de vuelta, no se pierda Besalú o el lago de Banyoles.