Caves Blancher


Les caves Blancher estan situades a Sant Sadurní d’Anoia, al Penedés. Tot i que no volem promocionar el consum d’alcohol entre la canalla, si que creiem que no podem deixar de visitar algun dia una cava amb els nostres fills i filles. Per diverses raons. Perquè hi son. Perquè no podem ignorar la cultura del vi a casa nostra. Perquè és millor que coneguin el què son les begudes alcoholiques de la mà dels pares i mares, fomentant un futur consum responsable, si s’escau. Dit tot això us assegurem que és una sortida molt interessant. Podreu visitar les caves, els túnels on s’envelleix el cava, que sempre agraden els infants. Son misteriosos, plens de pols, un univers fosc i màgic. També veureu tot el procés d’elaboració i embotellament. A Sant Sadurní hi ha moltes caves per visitar. A la comarca son un munt. Blancher és una cava familiar, petita, no molt coneguda, i que ho te molt ben muntat. Menció a banda mereix el seu espai de picnic. Una passada. Un espai magnífic on trobareu unes barbacoes pensades per fer una calçotada. De fet allà mateix podreu adquirir, millor si reserveu, uns calçots de cultiu ecològic molt bons. El fet és que, sigui una calçotada o una botifarrada, els de Blancher posen les brases. Sí, sí, les brases. No cal que porteu llenya. Si els compreu el vi o el cava del dinar familiar, o del grup d’amics, podreu disposar de barbacoes amb la brasa ja feta i sempre a punt. Evidentment això era així quan hi vàrem anar. Pot canviar. Consulteu. Es tracta d’una zona de taules al costat mateix de la cava, amb força capacitat, ideal també per a grans grups. Hi ha taules rodones a l’exterior, i una carpa amb grans taules llargues que recorden l’Oktoberfest de Munich o una gresca alemana. També un espai amb jocs infantils. Cert que, de vegades hi ha força gent, com a tot arreu. Però el fet de reservar fa que la taula estigui segura. També disposen d’una bona zona de pàrking, una botiga amb productes propis i de la comarca. Evidentment hi trobareu una gran selecció de caves i vins. Vosaltres haureu de portar la vianda, la vaixella i els coberts, el pa i la infraestructura que necessiteu, però els de Blancher s’encarregueran de la resta. Ara bé, això sí, és important demanar informació i fer la reserva: 938.183.286. Veureu com la visita a les caves, i la zona de picbic faran que recomaneu aquesta visita familiar com un bon lloc on passar el dia i un bon lloc per fer una menjada amb els amics!.

Las cavas Blancher están situadas en Sant Sadurní d’Anoia, en el Penedés. Aunque no queremos promocionar el consumo de alcohol entre los niños, si que creemos que no podemos dejar de visitar algún día una cava con nuestros hijos e hijas. Por varias razones. Porque están allí, existen. Porque no podemos ignorar la cultura del vino en nuestro país. Porque es mejor que conozcan lo que son las bebidas alcohólicas de la mano de los padres y madres, fomentando un futuro consumo responsable, si se da el caso. Dicho todo esto os aseguramos que es una salida muy interesante. Podréis visitar las cavas, los túneles donde se envejece el cava, que siempre gustan a los niños. Son misteriosos, llenos de polvo, un universo oscuro y mágico. También verán todo el proceso de elaboración y embotellado. En Sant Sadurní hay muchas bodegas para visitar. En la comarca son un montón. Blancher es una cava familiar, pequeña, no muy conocida, y que lo tiene muy bien montado. Mención aparte merece su espacio de picnic. Una pasada. Un espacio magnífico donde encontraréis unas barbacoas pensadas para hacer una calçotada. De hecho allí mismo se pueden comprar, mejor si reservais, unos calçots de cultivo ecológico muy buenos. El hecho es que, sea una calçotada o una butifarrada, los de Blancher ponen las brasas. Sí, sí, las brasas. No hace falta llevar leña. Si les compras el vino o el cava de la comida familiar, o del grupo de amigos, podreis disponer de barbacoas con la brasa ya hecha y siempre a punto. Evidentemente esto era así cuando fuimos. Puede cambiar. Consulten. Se trata de una zona de mesas al lado de la cava, con buena capacidad, ideal también para grandes grupos. Hay mesas redondas en el exterior, y una carpa con grandes mesas largas que recuerdan la Oktoberfest de Munich, o una juerga alemana. También un espacio con juegos infantiles. Cierto que, a veces hay bastante gente, como en todas partes. Pero el hecho de reservar hace que la mesa esté segura. También disponen de una buena zona de parking, una tienda con productos propios y de la comarca. Evidentemente encontrarán allí una gran selección de cavas y vinos. Vosotros tendréis que llevar la vianda, la vajilla y los cubiertos, el pan y la infraestructura que necesiteis, pero los de Blancher se encargan del resto. Ahora bien, eso sí, es importante pedir información y hacer la reserva: 938 183 286. Veréis como la visita a las cavas, y la zona de picbic harán que recomendéis esta visita familiar como un buen lugar donde pasar el día y un buen lugar para hacer una comida con los amigos.

Monestir d’Iratxe / Irache


El monestir d’Iratxe apareix de sobte, camuflat, evadit, sense voler fer-se notar gaire, en mig dels extensos camps de cereals i de les vinyes de les terres mitges de Navarra, a tocar d’Estella. És aquesta una zona màgica, als peus de Montejurra. Una quintaesència de la Navarra tradicional, de la Navarra de tota la vida. Exteriorment res no fa pensar que dins aquest vetust edifici de línies clàssiques hi quedi res d’interessant. Només les bodegues del mateix nom que el·laboren, en una part del complex, vins de qualitat. Però malgrat les aparences, malgrat les terribles destruccions, les mutil·lacions, els afegitons i la idiotessa dels humans, encara queden restes suficients com per assegurar que Santa Maria de Irache és una maravella de l’art cistercenc navarrès. Val la pena només per gaudir de la seva esplèndida esglèsia d’un romànic puríssim, del segle XII. També interessant, però no tant, el claustre plateresc o la torre herreriana. Desgraciadament s’han perdut altres dependèncias, i la major part de la resta estan construides entre durant els segles XVI a XIX. Iratxe està tancat sovint perquè les velles pedres d’aquest cenobi acolliran un parador de turisme. Per això més val trucar, abans de decidir-se a visitar l’abadia, al telèfon 948 55 44 64.  Iratxe és una fita important en la vostra visita a Navarra, o en el vostre recorregut pel camí de Sant Jaume de Compostela. Pareu a Iratxe abans o després de fer un volt per Estella, havent visitat l’ermita templera, misteriosa, d’Eunate. Atureu-vos per la zona mitja de Navarra. Pujeu fins el monestir germà de Irantzu, coroneu la muntanya de Montejurra, com si fòssiu un carlí de tota la vida. Admireu el pont sobre el riu Arga a Puente la Reina. Baixeu a la Rioja, a degustar els bons vins, passant per Torres del Rio o Viana. Ideal com a pont llarg, petites vacances, o cap de setmana llarg. Per dinar, en aquestes terres, ho tenim clar: el restaurant La Cepa. El millor d’Estella. Recomanable cent per cent. Menjareu molt bé per poc preu. Menú sense rèplica.

El monasterio de Iratxe aparece de repente, camuflado, como evadido de la realidad, sin querer hacerse notar demasiado, en medio de los extensos campos de cereales y de las viñas de las tierras medias de Navarra, junto a Estella. Es ésta una zona mágica, a los pies de Montejurra. Una quintaesencia de la Navarra tradicional, de la Navarra de toda la vida. Exteriormente nada hace pensar que dentro de este vetusto edificio de líneas clásicas, quede nada de interesante. Sólo las bodegas del mismo nombre que elaboran, en una parte del complejo, vinos de calidad. Pero a pesar de las apariencias, a pesar de las terribles destrucciones, las mutilaciones, los añadidos y la idiotez de los humanos, aún quedan restos suficientes como para asegurar que Santa María de Irache es una maravilla del arte cisterciense navarro. Vale la pena sólo por disfrutar de su espléndida iglesia de un románico purísimo, del siglo XII. También interesante, pero no tanto, el claustro plateresco o la torre herreriana. Desgraciadamente se han perdido otras dependencias, y la mayor parte de las que quedan están construidas entre los siglos XVI a XIX. Iratxe está cerrado porque las viejas piedras de este cenobio acogerán un parador de turismo. Por eso más vale llamar, antes de decidirse a visitar la abadía, al teléfono 948 55 44 64. Irache es un hito importante en su visita a Navarra, o en su recorrido por el Camino de Santiago de Compostela. Visiten Irache antes o después de darse una vuelta por Estella, habiendo visitado ya la ermita templaria, misteriosa, de Eunate. Deténganse por la zona media de Navarra. Suban hasta el monasterio hermano de Irantzu, o coronen a pie la montaña de Montejurra, como si fueran carlistas de toda la vida. Admiren el puente sobre el río Arga en Puente la Reina. Bajen hasta La Rioja, a degustar los buenos vinos, pasando por Torres del Río o Viana. Ideal como puente largo, o como unas pequeñas vacaciones, o un fin de semana largo. Para comer, en estas tierras, lo tenemos claro: el restaurante La Cepa. Lo mejor de Estella. Recomendable cien por cien. Comeréis muy bien por poco precio. Menú sin réplica.

Pacs del Penedès


Pacs del Penedés és un petit poble situat a tocar de Vilafranca del Penedés, a menys d’una hora de cotxe per l’autopista AP-7 i AP-2, des de Barcelona. Situada al bell mig de la comarca del vi per excel·lència, Pacs és la seu de moltes i rellevants empreses dedicades a l’enologia. Per això no és gens extrany que facin una festa de la verema, a finals de novembre. Si hi aneu, a més de música, gresca i altres actes festius, podreu visitar el nucli antic de Pacs, situat al barri de la Rectoria, amb la plaça Major, d’aire medieval. Però sense cap mena de dubte el millor de Pacs son les seves bodegues. Com les del petit cava Colet, refinat i deliciós, o el encara menys conegut Xarmada o el fresc i agradable Pares i Baltà. Però si hi aneu en família, la bodega estrella serà  la casa Torres, arxiconeguda. Que te la seu central a Pacs, (a la foto), precisament. Organitzen una visita guiada, amb un audiovisual interessant, sobre la historia de la família Torres i del celler, i es passà després per un túnel multimèdia després, i s’acaba muntats a dalt d’un trenet, (que farà les delícies de la canalla), tot recorrent les vinyes del Mas La Plana. Per descomptat hi ha visita a les instal·lacions i una copa de vi, pels pares i mares, avis i tiets. Dura una hora, i no és gratuïta. Arriveu-vos a Pacs aquest cap de setmana, i si no voleu veure la festa de la verema, ni les bodegues del poble, escolliu una altra destinació dins les terres mediterrànies de l’Alt Penedés, que amb la tardor i les vinyes daurades estan magnífiques. Podeu dormir a Cal Santi, una casa rural excepcional, o triar-ne qualsevol altre de les moltes Masies del Penedés. De restaurants n’hi ha un munt també. A Pacs, dalt d’un turonet, el Cim, per exemple, amb bona anomenada. Una bona opció de sortida familiar!.

Pacs del Penedés es un pequeño pueblo situado cerca de Vilafranca del Penedés, a menos de una hora de coche por la autopista AP-7 y AP-2, desde Barcelona. Está en el centro de la comarca del vino por excelencia. Pacs es la sede de muchas y relevantes empresas dedicadas a la enología. Por eso no es nada raro que hagan una fiesta de la vendimia, a finales de noviembre. Si vais, además de música, jolgorio y otros actos festivos, podreis visitar el casco antiguo de Pacs, situado en el barrio de la Rectoría, con la plaza Mayor, de aire medieval. Pero sin duda lo mejor de Pacs son sus bodegas. Como las del pequeño cava Colet, refinado y delicioso, o el menos conocido Xarmada o el fresco y agradable Pares y Baltà. Pero si vais en familia, la bodega estrella será la casa Torres, archiconocida. Que tiene su sede central en Pacs, (en la foto), precisamente. Organizan una visita guiada, con un audiovisual interesante, sobre la historia de la familia Torres y de la bodega, pasando después por un túnel multimedia y acabando montados en un trenecito, (que hará las delicias de los niños), recorriendo las viñas del Mas La Plana. Por supuesto hay visita a las instalaciones y una copa de vino, para los padres y madres, abuelos y tíos. Dura una hora, y no es gratuita. Todo eso en Pacs este fin de semana. Y si no desea ver la fiesta de la vendimia, ni las bodegas del pueblo, elijan otro destino dentro de las tierras mediterráneas del Alto Penedés, que con el otoño, las viñas doradas están magníficas. Pueden dormir en Cal Santi, una casa rural excepcional, o elegir cualquier otro sitio de las muchas Masías del Penedés. De restaurantes hay un montón también. En Pacs, sobre una colina, está el Cim, por ejemplo, con buena reputación.

Laguardia


Laguardia, Biasteri en basc, és una fantàstica població medieval de la Rioja Alavesa. S’alça protegida per les seves muralles, allà, entre vinyes centenàries, entre bodegues que envelleixen vins amb una fama que traspassa qualsevol frontera. Vigilant, damunt d’un turó potent. La vila de Laguardia són tres carrers plens de cases portades directament de l’edat mitja. Una plaça major porxada magnífica, amb un parell de palaus. Unes muralles intactes, amb els seus portals d’entrada. Kilòmetres de bodegues subterrànies plenes de bons caldos de Rioja. Tot això encara és només l’embolcall de la joia més bonica. De la més preuada fita de la ciutat i de la comarca. I aquesta joia és l’esglèsia de Santa Maria de los Reyes. I de tota l’esglèsia el més valuós, el més impactant, és la seva soberbia portalada, (a la foto). Una portada que us deixarà bocabadats. Una portada gòtica, policromada, un poema en pedra, la bíblia a tot color. Reserveu-ne la visita a l’oficina de turisme. Arribar a Laguardia és ben fàcil. Està a escassos dotze kilòmetres de Logroño. Pareu-hi sense dubtar-ho si aneu cap al País Basc, cap a Cantàbria, cap a Burgos, o cap a Galícia. Només és un petit desviament, just passar l’Ebre a Logroño, i ja hi sou. També podeu aprofitar per fer una volta per la Rioja Alavesa, un món a descobrir, una delícia pels sentits, un gustàs pel paladar. Vi de Rioja, en mil pobles, en mil bodegues, grans, mitjanes o petites. Privades, familiars o cooperatives. També teniu ben a prop tot l’art de Nájera. Del seu monestir de Santa Maria. O l’art del monestir cistercenc de Canyas. O l’art sublim de Suso, visigòtica ermita dalt del bosc, o de Yuso, amb el famós monestir de Sant Millan de  la Cogolla, a només uns 40 kms de Laguardia. I més art encara a Santo Domingo de la Calzada, amb la seva catedral. De veritat. La Rioja us espera. Per un pont o unes vacances. A només 450 kms. de Barcelona, sempre per autopista, via Saragossa i Tudela. Per dinar a Laguardia ho teniu molt bé. Hi ha moltíssims restaurants. Tots força bons. Preus en consonància. Ara bé, deixem-ho clar: no regalen res allà. Nosaltres ho hem fet a La Posada Mayor de Migueloa. Bon tracte, amabilitat. Productes de primera qualitat ben cuinats, ben presentats. Un marc incomparable. No és l’únic restaurant de la vila. Tota ella és una fita gastronòmica. Podeu dormir a Logroño, en una de les grans cadenes hoteleres. O en una casa rural, com la de Pedro, La Calera, a tocar de San Millán. Bones habitacions i fantàstic tracte. Cuina honesta. Familiar, perfecte pels infants. La terra que te nom de vi mereix aquesta escapada.

Laguardia, Biasteri en vasco, es una fantástica población medieval de la Rioja Alavesa. Se alza protegida por sus murallas, allí, entre viñas centenarias, entre bodegas donde envejecen vinos con una fama que traspasa cualquier frontera. Vigilante, sobre una colina potente. La villa de Laguardia son tres calles llenas de casas traídas directamente de la edad media. Una plaza mayor porticada magnífica, con un par de palacios. Unas murallas intactas, con sus portales de entrada. Kilómetros de bodegas subterráneas llenas de buenos caldos de Rioja. Todo esto aún es sólo el envoltorio de la joya más hermosa. De la más preciada meta de la ciudad y de la comarca. Y esta joya es la iglesia de Santa María de los Reyes. Y de toda la Iglesia lo más valioso, lo más impactante, es su soberbia portada, (en la foto). Una portada que os dejará boquiabiertos. Una portada gótica, policromada, un poema en piedra, la biblia a todo color. Reserve su visita en la oficina de turismo. Llegar a Laguardia es bien fácil. Está a escasos doce kilómetros de Logroño. Parad en ella sin dudarlo si vais hacia el País Vasco, hacia Cantabria, hacia Burgos, o hacia Galicia. Sólo es un pequeño desvío, justo pasar el Ebro en Logroño, y ya estáis. También pueden aprovechar para dar una vuelta por la Rioja Alavesa, un mundo a descubrir, una delicia para los sentidos, un gustazo para el paladar. Vino de Rioja, en mil pueblos, en mil bodegas, grandes, medianas o pequeñas. Privadas, familiares o cooperativas. También tiene muy cerca todo el arte de Nájera. De su monasterio de Santa Maria. O el arte del monasterio cisterciense de Cañas. O el arte sublime de Suso, la visigótica ermita de arriba, la del bosque, o bién el arte de Yuso, el famoso monasterio de San Millán de la Cogolla, a sólo unos 40 kms de Laguardia. Y más arte todavía en Santo Domingo de la Calzada, con su catedral. De verdad. La Rioja le espera.  Un puente o unas vacaciones. A sólo 450 kms. de Barcelona, siempre por autopista, vía Zaragoza y Tudela. Para comer, en Laguardia, lo tienen muy bien. Hay muchísimos restaurantes. Todos muy buenos. Precios en consonancia. Ahora bien, dejémoslo claro: no regalan nada allí. Nosotros hemos comido en La Posada Mayor de Migueloa. Buen trato, amabilidad. Productos de primera calidad bien cocinados, bien presentados. Un marco incomparable. No es el único restaurante de la villa. Toda ella es un hito gastronómica. Pueden dormir en Logroño, en una de las grandes cadenas hoteleras. O en una casa rural, como la de Pedro, La Calera, junto a San Millán. Buenas habitaciones y fantástico trato. Cocina honesta. Familiar, perfecto para los niños. La tierra que tiene nombre de vino merece esta escapada.