Tres tombs a Begues


begues

Begues és una bonica població a l’interior del Parc Natural del Garraf. És una vila prou gran, en mig de la muntanya, i prou desconeguda. Aquest proper diumenge, dia 12 de febrer de 2017, hi fan els tres tombs, cap al migdia. Una bona ocasió per gaudir amb els infants, els carros, els cavalls i burros… i per fer un volt per aquelles terres aspres del sud de Barcelona. Si voleu arribar a Begues aneu cap a Gavà, per l’autovia de l’aeroport, o l’autopista, i un cop en aquesta població, agafeu la carretera BV-2411, en direcció a Begues mateix, ben senyalitzat. I per dinar… potser us ve de gust fer una barbacoa?. Doncs a Begues hi ha un bon lloc per fer-ho. A la web trobareu tota la informació que necessiteu. I si no us agrada menjar a l’aire lliure, o plou, podeu anar a Ca na Maria, un bonic restaurant on es menja molt bé. O a l’Arrels també amb bona cuina. Ja ens direu que us ha semblat la pasada de Sant Antoni a Begues, i el parc del Garraf. Sabem que la zona és molt peculiar. Molt seca. Plena de roques. La vegetació és el típic pi blanc, esparsa, sense gaire ombra. Però és que el Parc Natural del Garraf és així. Una cosa molt diferent de Girona o el Montseny. Terra agreste, blanca, com feta per les cabres. Però no deixa de tenir el seu encant. O agrada o no agrada. Ara bé, els nens s’ho passen de fàbula. Animeu-vos a sortir a veure els burros a Begues, en realitat a quatre passes de casa!.

Begues está en la zona del Parque Natural del Garraf. Se llega desde Barcelona si vais hacia Gavà, por la autovía del aeropuerto, o la autopista, y una vez en esta población, hay que tomar la carretera BV-2411, en dirección al pueblo. Allí tiene lugar este fin de semana la pasada de San Antonio, con los caballos, carros y burros, al mediodia. La zona es muy peculiar. Muy seca. Llena de rocas. La vegetación es el típico pino blanco, disperso, sin mucha sombra. Pero es que el Parque Natural del Garraf es así. Algo muy diferente de Girona o el Montseny. Tierra agreste, blanca, como hecha para las cabras. Pero no deja de tener su encanto. O gusta o no gusta. Para comer por allí hay una zona de barbacoas. O buenos restaurantes, como Ca Na Maria o Arrels, en el centro del pueblo. Aunque parezca lejos, en realidad, Begues está bien cercana a Barcelona, en un entorno natural original y poco conocido.

Sant Martí a Arenys de Munt


banner_festa_major_1-jpg-500x199

Per Sant Martí, l’11 de novembre, molts pobles de Catalunya celebren la seva festa major, però n’hi ha poques de tan grans, simpàtiques i lluïdes com la d’Arenys de Munt. A més, aquest bellíssim poblet està situat molt a tocar de Barcelona, a només una 1/2 hora en cotxe, al Maresme. Mireu-vos la informació que hi ha penjada a la web del poble, i escolliu el dia en que us arribareu amb la canalla fins a Arenys de Munt. Perquè si ho feu serà tot un encert. Hi trobareu de tot, per a totes les edats i públics. Tots els dies hi ha una fira d’atraccions, de les més tradicionals, al Torrent d’en Puig, just a l’entrada del poble, la veureu a mà esquerra. Hi haurà també un correfoc, exposicions, gegants, concerts, sardanes, la Fira del “Relleno”, una tradició que no us podeu perdre, una Fira de Food Trucks, cant coral del Cor l’Aixa. Menys familiar però interessant per a famílies amb joves serà la Nit Jove amb Banda Masú, The Penguins, Skabòries i Crim, que enguany serà d’entrada gratuïta i es celebrarà a la carpa de Festa Major, ubicada al polígon industrial Torrent d’en Puig, el dissabte 12 de novembre. En canvi el concert i ball per la gent més gran aniran a càrrec de l’Orquestra Maravella, i serà el divendres 11 de novembre a la Sala Municipal, i caldrà pagar entrada, que estaran a la venda, a partir del dia 4 de novembre, a la llibreria de Can Pujadas, al Boli Blau, a la llibreria El Setciències d’Arenys de Mar, però també el mateix dia. Si els vostres fills i filles, o vosaltres potser, us dieu Martí o Martina, heu de saber que es celebrarà la 2a trobada de Martins i Martines. No faltaran tampoc el teatre, els inflables i els jocs infantils per a la canalla, així com espectacles infantils, titelles, tallers pels més petits, inflables, jocs tradicionals, o la cercavila dels gegants amb xocolatada final. Un munt d’actes per triar i remenar, a quin més vistós, més bonic, millor per als nostres petits i petites. Us ho recomanem: aneu fins Arenys de Munt. És un poblet obert, amable, amigable. No us sentireu gens estranys. Arribareu a Arenys de Munt molt fàcilment des de Barcelona per la C-31, o la C-32, fins la sortida Arenys. Després cal pendre la carretera cap a Sant Celoni que us portarà a l’entrada del poble. Aparqueu a la riera, o als pàrquings municipals o on pugueu, perquè hi haurà genteta. Si us decidiu a passar el dia sencer al poble, i esteu farts de festa, us recomanem dues grans atraccions pels infants: els rucs del Far, una empresa que lloga burrets per fer-hi passejades, i Jalpíaventura, una altra empresa d’esports d’aventura dins el bosc, amb tirolines i tota la resta d’artilugis. Si encara us sobra temps us proposem una passejada pel poble, i pels voltants, que són dins el Parc del Montnegre i Corredor. Si voleu dinar o sopar, de picnic, aneu al Parc de Lourdes, a les afores del poble, cap a la muntanya, riera amunt. Un bon lloc per dinar en família. Lloguer de taules i barbacoes on fer carn a la brasa. Però atenció!: aquí sempre hi ha molta gent, sobretot els diumenges, i encara pitjor si és festa major! Si preferiu un restaurant, us en recomanem uns quants: per exemple Ca la Pepa Fornera, al centre del poble, a la Riera, a la Rambla Sant Martí, 10, tel: 937 95 16 19. O uns cellers que fan tapres, o bones coques de Ca l’Enric amb tota mena de viandes, com ara el Celler la Riera, al mig del poble una altra vegada, o la botiga Celler Mon la Cata, a la zona industrial de l’entrada del poble, on fan tapes per maridar amb els millors vins. També informal però molt ben portat pel Carles i l’Aitana, l’Infinit, un bar on podreu tastar quelcom més que tapes, a la mateixa plaça de l’església, al número 4. Tel: 93 795 03 87. També podeu anar a L’Era, a l’entrada del poble, que inclou un servei de ludoteca per la canalla. Però, aneu on aneu, cal reservar, és festa major!. A l’abans esmentat Santuari de Lourdes us recomanem el Subirants, molt casolà, de bona brasa. Per Sant Martí, anar a Arenys de Munt, és fantàstic!.

Por San Martín, el 11 de noviembre, muchos pueblos celebran su fiesta mayor. Pocas tan lucidas como la que harán en Arenys de Munt. Este simpático pueblecito situado muy próximo a Barcelona, 1 / 2 hora en coche, en medio del Maresme. Consulten la información que hay colgada en la web del pueblo, y elijan el día en que llegarán con los niños en Arenys de Munt. Será todo un acierto. Encontraréis de todo, para todas las edades y públicos. No os podéis perder el mercado medieval en la plaza de la iglesia, que mejora año tras año. Ni los espectáculos y animación infantil. El oficio solemne será cantado por la Coral del Remedio, del mismo pueblo. Sardanas y danzas, talleres para los más pequeños, vermouth popular, concierto de fiesta mayor, de los de antes, con la orquesta Selvatana. Teatro. Noches de fiesta y música para la juventud. Hinchables y juegos tradicionales para los niños. Pasacalles de gigantes, batucada, títeres, talleres, la curiosa muestra del relleno, que ha merecido una entrada propia en este blog en otros años. En fin, actos para elegir, a cual más vistoso, más bonito, mejor para nuestros pequeños y pequeñas. Os recomendamos: id hasta Arenys de Munt. Es un pueblecito abierto, amable, amigable. No se sentirá nadie extraño allí. Llegarán a Arenys de Munt muy fácilmente desde Barcelona por la C-31, o la C-32, hasta la salida Arenys. Después hay que tomar la carretera hacia Sant Celoni que os llevará a la entrada del pueblo. Aparcad en la riera, o en los parkings municipales o donde se pueda. Si os decidís a pasar el día entero en el pueblo, y estáis ya hartos de fiesta, os recomendamos dos grandes atracciones para los niños: los burros del Far, una empresa que alquila burritos para hacer paseos, y Jalpiaventura, otra empresa de deportes de aventura en el bosque, con tirolinas y todo el resto de artilugios. Si aún os sobra tiempo os proponemos un paseo por el pueblo, y los alrededores, que están dentro del Parque del Montnegre y Corredor. Si queréis comer o cenar, de picnic, id al Parque de Lourdes, a las afueras del pueblo, hacia la montaña, riera arriba. Si prefieren un run buén estaurante, les recomendamos La Era, a la entrada del pueblo, que incluye un servicio de ludoteca para los niños. ¡Hay que reservar!. También hay dentro de la villa, o en el antes mencionado Santuario de Lourdes, en medio del bosque hay sitios buenos. Allí os recomendamos el Subirants, muy casero, de brasa. Lourdes de Arenys también es un buen lugar para acabar de pasar el día, donde hacer carne a la parrilla. ¡Atención: siempre hay mucha gente, sobre todo los domingos, peor si es fiesta mayor!.

Festa de la Castanya a Vilanova de Prades


castanya2

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi fan la seva famosa fira de la castanya. És aquest un espai natural privilegiat i desconegut del gran públic, amb boscos íntegres, verges, potents i intocats. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. Doncs bé, deiem què, a Vilanova celebren el darrer diumenge d’octubre una fira de la castanya. Hi trobareu nombroses activitats que us agradaran: un mercat de la castanya, demostració d’antics oficis, cercavila popular amb gegants i grallers, i ofici solemne al migdia. Com podeu imaginar no us volem enviar al sur de Catalunya només per això. Però si perquè la zona dels voltants de Vilanova, camí de Prades, estan plens de boscos d’alzina i pi, on creixen molts castanyers, i molts bolets!. I perquè en aquesta època, estan tots els boscos ben daurats de fulla, en plena tardor. Per tant, podeu anar-hi amb els infants, a passejar, a collir castanyes, i a caçar bolets. I ja que passareu el cap de setmana, o el pont de novembre si el teniu, en aquest entorn maravellós, no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar us enviem al restaurant Els Ceps, de cuina mediterranea, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic podeu anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua. Just al darrere de l’església hi ha una àrea de lleure amb barbacoes, taules i una font. Això si, poca ombra, però alguns arbres frondosos, i tot molt net. També hi ha un altre espai de lleure a la Font Vella, pregunteu al poble, que compta amb taules, font, bancs i barbacoes, i des d’on hi ha unes boniques vistes de la vila. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famíles o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de maravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increibles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona fira de la Castanya a Vilanova de Prades!.

castanya3

El pequeño pueblo de Vilanova de Prades está situado en la Conca de Barberà, tocando ya el límite de las Garrigues y del Priorat, dentro del espacio natural privilegiado de los bosques de Prades y de Poblet, bajo los riscos de la sierra de la Llena. Se llega siguiendo la autopista AP-2, camino de Lleida. Salgan de ella en Montblanc para coger la N-240, también en sentido Lleida. Llegando a Vimbodí, tomad la carretera que señala Ulldemolins y Vallclara. Pasarán este pueblo, subiendo y subiendo, hasta llegar a Vilanova. También posible, pero con muchas curvas, la carretera que desde L’Espluga de Francolí sube hacia Poblet y Prades. Pero esta ruta, muy bonita, es mejor hacerla de bajada. En Vilanova celebran el último domingo de octubre una feria de la castaña. No es extraño, porque aunque no lo puedan imaginar, los alrededores de Vilanova, camino de Prades, están llenos de bosques de encina y pino, donde crecen los castaños. En esta época, bien dorados de hoja, en pleno otoño. Por lo tanto, pueden ir a pasear, a coger castañas, ya buscar setas, que los hay y ¡muchas!. En la feria encontrarán muchas cosas interesantes tales como productos de la tierra, y también para los pequeños y pequeñas:  gigantes, grallers, espectáculos. Una vez visten la muestra, pueden llegarse hasta la villa roja de Prades que es muy bonita. Atravesaréis los bosques, que son una maravilla. Es como un Montseny al sur de Cataluña. Podréis parar a recoger castañas y setas. Si ya conocen toda Catalunya les recomendamos estas sierras del sur. Descubran su frescura, y el otoño multicolor. En Vilanova, en Prades, hay ermitas, fuentes, bosques para dar muchos paseos. Se puede comer en el restaurante del magnífico camping de Vilanova. Una opción a tener muy en cuenta en caso de visitar estas tierras durante un fin de semana o vacaciones. Buenos bungalows. La villa medieval de Prades también tiene algunos hostales donde poder dormir y comer muy bien. Les recomendamos El Espada, bueno y casero. Prades también tiene otro buen camping. Si os queda tiempo, o si lo pasais aquí unos días, no os perdáis el bonito monasterio de Poblet, la mejor joya de la ruta del Císter. Pueden ir volviendo de Vilanova o bien desde Prades. También puede ir desde Vilanova a dar una vuelta por el Priorat. La carretera les lleva hasta Ulldemolins. Desde allí puede bajarse al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei … Acercaos hasta Vilanova. Son unos 120 kms. Descubrirán un mundo de bosques y sierras increíbles.

Ous d’euga a Sant Llorenç


fira_d_ous_d_euga_200x200

Hi ha una vall amagada en una zona ignota del nostre Pirineu. Una vall poc visitada, poc coneguda. Es tracta de la vall on neix el riu Cardener, la vall del Lord, de la Coma i la Pedra, a l’ombra del Port del Comte. I en aquesta vall remota, bonica, ben conservada, és un lloc senzill, humil, però molt agradable per passar uns dies en família. I al mig de la Vall del Lord, la seva capital, Sant Llorenç de Morunys, amb la decoració espectacular, barroca de la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’esglèsia del poble. Creieu-me que val la pena pujar fins aquí per veure aquesta obra mestra de l’art català. Però a més, Sant llorenç de Morunys te molts altres atractius: el seu poble medieval murallat, el seu orgue, la muntanya de Port del Compte, amb la seva amable estació d’esquí, molt familiar, el riu d’aigua d’Orà, tan bucòlic, la serra de Busa, el santuari del Lord, la Coma, la Pedra… bé, impossible enumerar-ho tot. I avui us recomanem aquesta sortida amb l’excusa, feble, de la 8a Fira d’ous d’euga i el 6è mercat del pagès, que tindrà lloc aquests 29 i 30 d’octubre de 2016. I el diumenge, també hi ha un concurs de carbasses gegants. Un munt d’activitats pels més petits de la casa, i per a tota la família. Mireu la imatge que està aquí sota i cliqueu per ampliar-la. Hi ha tota la informació. Pujeu fins la Vall del Lord, via Manresa i Solsona aquest pont de Tots Sants. Admireu els paisatges que envolten el pantà de la Llosa del Cavall mentre hi arribeu. Mai no haurieu pensat que pogués existir a només 100 kms. de Barcelona una vall tan bonica i desconeguda. Per menjar a Sant Llorenç aneu a Cal Tecu, cuina de prestigi, nou però arrasant al poble i la comarca. També teniu el restaurant El Jardí, tradicional, com Cal Pereta, amb preus molt ajustats, senzill, de tota la vida. O bé la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!. Hi ha bars que fan menjars com el Celler. Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el nou i modern Hotel Monegal, amb encant, o més tradicional l’Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. Heu de saber que hi ha un càmping, i que el seu restaurant és molt bo. També podeu pujar fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens fins l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de les Fonts del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa VilasalóCan Martí, o bé Cal Saragossa,   Port del Comte és un altre destí ben clar, l’estació d’esquí més propera a Barcelona. Arribareu a Sant Llorenç des de Barcelona, per Manresa, cap a Solsona i d’alla a Sant Llorenç. Áquesta ruta, que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, és molt bonica, El ferm està en bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. Podeu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall del Lord!.

programa_d_actes_fira_d_ous_d_euga

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, con capital en Sant Llorenç de Morunys, a la sombra del Port del Comte. Y si subís este próximo fin de semana, con motivo de la feria de los huevos de yegua por ejemplo, descubrireis también la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente a vayan a la pizzería “El Cau”. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari, También se puede subir hasta el valle de Tuixent-Lavansa, y dormir o comer en Cal Gabriel, un restaurante a precios modestos y con habitaciones familiares. Tuixent pueblo también nos gusta mucho, intocado, sin chalets, ni urbanizaciones, sólo casas de pueblo, todo rústico y natural. Pueden subir con los niños hasta la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. En primavera y otoño, espectáculo natural. En verano: aguas de río y noches frescas. En invierno, nieve. En Tuixent, otro restaurante que nos gusta mucho es La despensa del Pirineo. Cocina cuidada. Trato muy familiar. Buen precio. También tienen habitaciones. Visiten el museo de las trementineras. Os gustará. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien necesario Zaragoza, Port del Comte es otro destino muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. Llegarán a las fuentes del Cardener siguiendo el río desde Manresa, hacia Solsona y por Sant Llorenç de Morunys, hacia La Coma y La Piedra. Esta ruta, que recorre el embalse de la Llosa del Cavall, es muy bonita, El firme está en buenas condiciones y no hay muchas curvas. A partir de aquí pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la carretera que va en Sant Llorenç de Morunys, s / n. (Dentro del pueblo todavía), Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el Valle del Lord !.

Festival Mitjó de titelles a Riudebitlles


mitjo

Al poble de Sant Pere de Riudebitlles, un poblet aixerit de la vinícola comarca de l’Alt Penedés. Doncs bé, a Sant Pere, aquest cap de setmana hi fan el Mitjó, un festival i una mostra de Teatre de Titelles molt familiar, acollidora i popular. Potser serà un xic més irreverent l’espai de nit, anomenat la Mitja, pensat pel públic adult. Els espectacles tenen qualitat, i son divertits, i també nous, frescos. Podeu anar a Sant Pere per descobrir el Mitjó i l’àrea d’esbarjo del poble, amb el pícnic i barbacoes familiars que està situada a sota de l’anomenat Pont Nou, un dels monuments més estimats per la gent de de Sant Pere de Riudebitlles. Ara però toca que us recomanem aquest festival de titelles, que val la pena, i així ho fem. Sant Pere de Riudabitlles no és gaire lluny de Barcelona. Són 25 minuts per l’autopista AP-7, en direcció Tarragona i Lleida. Sortiu a Sant Sadurní d’Anoia, i agafeu la carretera B-2151, en direcció Lavit, poblet que passareu i, tot seguit, arribareu a Sant Pere de Riudabitlles. També és possible arribar-hi anant fins a Vilafranca del Penedés per l’AP7 i prenent allà la C-15 cap a Igualada. Desvieu-vos a la dreta en trobar les indicacions de la carretera BP-2151. Llavors trobareu l’àrea de picnic que us dèiem, i el pont nou, a mà dreta, abans d’arribar a Sant Pere de Riudebitlles. Sant Pere és una vila medieval consistent, amb edificis gòtics notables, un palau entre ells, i un casc antic evocador. Fora interessant fer un volt pel Penedés, visitant alguna cava, a Sant Sadurní, o anar a veure Vilafranca, amb el seu museu del vi. O potser us arribareu a Gelida, o a Mediona, on hi ha bonics castells. Per si de cas voleu dinar al poble us recomanem El Clos d’en Pep, un restaurant d’aire modern, cuina cuidada, però desenfadat. Tampoc no està gens malament, a la mateixa carretera, al número 142, la brasseria Magust, més d’estar per casa, però amb carn a la brasa feta allà mateix, davant vostre. Tel: 938.99.51.45 . Bon festival de titelles a Riudebitlles!.

En Sant Pere de Riudebitlles, un bonito pueblo de la vinícola comarca del Alt Penedés, donde existe una buena área de picnic, con barbacoas, de la que os hablamos en otra entrada de este bloc. Ahora os recomendamos ir hasta este bello pueblo con motivo del festival Mitjó de títeres. Ideal para famílias con niños. Divertido y nuevo, muy fresco. Son 25 minutos por la autopista AP-7, en dirección Tarragona y Lleida. Salgan en Sant Sadurní d’Anoia, y tomen la carretera B-2151, en dirección Lavit, que pasaréis, y llegareis a San Pedro de Riudabitlles. También posible llegar yendo hasta Vilafranca del Penedés y tomando allí la C-15 hacia Igualada. Entonces San Pedro estarà girando a la derecha, y el picnic, a la derecha otra vez, antes d’entrar en la localidad. Si quereis visitar el pueblo os diremos que es una villa medieval consistente, con edificios góticos notables, un palacio entre ellos, y un casco antiguo evocador. No sabemos si habréis de comer por allí, si dareis una vuelta por el Penedés, visitando alguna cava, en Sant Sadurní, o iréis a ver Vilafranca. O quizás os llegaréis a Gelida, o a Mediona, donde hay hermosos castillos. Pero por ejemplo si quereis comer en el pueblo, y no habéis tenido suficiente con el psicolabis, os recomendamos El Clos de Pepe, un restaurante de aire moderno, cocina cuidada, pero desenfadado y amable. Tampoco está nada mal, en la misma carretera, pero en el número 142, la brasería Magust, casera, con una carne a la brasa hecha allí mismo, delante de vosotros. Tel: 938.99.51.45.

Festa Marinera a Sant Feliu de Guixols


fira_sant_feliu_guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Fira marinera, una de les més emblemàtiques a la Costa Brava. Serà del 20 al 22 de maig de 2016, i hi haurà un munt d’activitats per a la canalla i per a totes les edats. és la IV Fira marinera i la II Festa del Mar. Teniu un mercat mariner, espai de jocs infantils, concerts, tallers, trobada de vehicles clàssics i motos, exposició de modelisme naval, cercavila musical amb els musics mariners i el Pirata amb el canó, havaneres amb les Anxovetes, i cremat popular, hora del conte amb el pirata, passeig en barca,  sardanes… Un munt de coses!. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa marinera a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta marinera. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta marinera en la Costa Brava!.

Barbacoes a Gósol


torrentsenta

Per pujar fins a Gósol, bellíssim poblet en mig del Cadí, al Pirineu més pregon, el millor és fer-ho des Barcelona per la C-16 fins a Berga. Continuar en direcció al túnel del Cadí. Abans d’arribar a Guardiola agafar la carretera B-400 en direcció Saldes i Gósol, just a Guardiola de Berguedà, just passat un túnel que la C-16, en direcció al Túnel del Cadí, travessa una mica abans d’arribar a aquesta població. Tot just sortir del túnel ja podeu agafar la desviació que indica Saldes, a mà esquerra. La carretera s’enfila i entra a la vall del Pedraforca, la muntanya màgica de Catalunya, que presidirà tot l’itinerari. La carretera serpenteja deixant ara ja Saldes enfonsat i pujant a Gósol. Passeu un petit coll i ja sereu a la Vall de Gósol. El poble està als peus d’un turó que te un castell a dalt. En la primera rotonda, en la que veureu un bar, restaurant, i hostal, anomenat Francisco, no seguiu cap el poble, sinó cap on indica Molí de Gósol i Càmping, però atenció… en la primera bifurcació que trobeu deixeu estar el càmping i pugeu a mà dreta per damunt del camí del cementeri i el càmping. Trieu la pista estreta però asfaltada que surt a mà dreta, no la de l’esquerra. Donareu la volta al turó del castell per l’esquena, tot descrivint un cercle, per arribar a un encreuament de camins, on hi ha el dipòsit municipal de runa. El de la dreta torna al poble. El de l’esquerra segueix un torrent i va cap a l’àrea de lleure, i cap al Molí. No hi ha grans indicadors, sinó petits panells verds. Potser haureu de baixar del cotxe per llegir-los. Deixeu estar ara els indicadors del molí de Gósol i seguiu la pista fins la zona d’oci, que us quedarà a mà dreta. Ja us diem que no és gaire fàcil de trobar aquesta àrea de pícnic. En cas de dubte pregunteu al poble. Si seguiu la pista més amunt, arribareu a un paratge d’interès natural, on neix el riu d’aigua de Valls, a la foto el teniu. És la Torrentsenta. Les aigües son molt bones i fresques, la gent aprofita per pujar-hi a dinar a l’estiu i també recull aigua per portar a casa. Picasso mateix va visitar el lloc als anys 20 del segle passat. Si seguíssiu el camí forestal més enllà, us animem a fer-ho a peu des de la zona de pícnic, arribaríeu al Forat de Torrentsenta, un curiós estret entre muntanyes, i si seguíssiu més encara, faríeu cap a la borda del Tinent. Des de l’àrea de lleure son deu minuts. En el prat on hi ha el berenador teniu unes quantes taules i barbacoes, en dues esplanades diferents. No us quedeu a la primera que trobareu. A la segona hi ha més taules. També trobareu una glorieta d’informació turística que explica la visita de Picasso al lloc, entre altres coses, en diferents idiomes. Hi ha força espai per córrer i jugar i aparcament suficient. Al costat del pícnic hi passa el riu Torrentsenta. Tota la zona és idíl·lica per fer-hi passejades amb bones vistes del Pedraforca. També Gósol és un poble bonic de veure, i tot el Berguedà. Si voleu passar uns dies per Gósol teniu un càmping, que ja sabeu on és. També sabeu on és l’Hostal Francisco. Bon lloc per menjar i dormir. Molt acollidor també l’alberg del Molí de Gósol que imaginem ja sabeu on és també. Un restaurant de poble, amb habitacions senzilles: Cal Triuet. Hi ha boniques cases rurals, com ara Cal Puxica o bé Cal Esteve. Per dinar teniu bons restaurants com ara El Forn, o bé podeu acudir als bars del poble, que n’hi ha uns quants. Si hi esteu uns dies per aquesta zona podeu visitar Saldes, o remunteu fins el refugi Lluís Estasen i el Mirador del Gresolet, on veureu aquest santuari a vista d’ocell. La vista és aèria. No apte per qui pateix vertígen. Si sou atrevits podeu pujar el Pedraforca. No és impossible fer-ho amb canalla ja una mica gran. A Saldes també hi ha bons llocs per dinar o dormir, com ara el Cruse, o el càmping Susen. Més tradicional és l’Hostal Pedraforca, tot un clàssic, o si us agraden els càmpings aneu al Repòs del Pedraforca. Son molt boniques també les cases rurals que hi ha per la zona de Saldes, com ara La Vilella o bé Cal Peró. Visiteu  des de Gósol tot el Berguedà. Paisatges i llocs fantàstics son al vostre abast fent centre a Gósol, a Saldes, a Bagà o Berga. I tot a menys de 100 kms. de Barcelona. Bon pícnic i bona barbacoa a Gósol!.

En Gósol, un pequeño pueblo a los pies del Pedraforca, teneis una zona de pícnic, con barbacoas, en un entorno idílico del Pirineo más salvaje. Mesas, campo para correr y naturaleza. No se puede pedir más.

Barbacoes de Sant Jordi de Cercs


cercs

Al cor de la magnífica comarca del Berguedà, damunt el poblet de Sant Jordi de Cercs, amb unes vistes fabuloses, s’alça l’ermita de Sant Jordi i un àrea de lleure amb taules i barbacoes. La trobareu si pugeu des de Barcelona cap a Manresa i Berga per la C-16, i passat Berga us trobareu el desviament fins Cercs. Entreu al poble vell i remunteu la carretera fins arribar al poble nou de Sant Jordi de Cercs. Seguiu una pista de muntanya que puja amunt cap a l’ermita, tot fent grans llacets, estreta però en bon estat, asfaltada fins arribar a l’església. Ja veureu, allà mateix,  a l’altre costat de l’ermita, al final de la pista de muntanya, l’àrea de lleure i pícnic amb les barbacoes. Teniu aparcament a l’encreuament de camins davant el temple, no molt, però n’hi ha. També teniu molt d’espai per córrer i jugar, grans esplanades, molta vegetació i unes quantes taules de pedra, poques. També disposa d’un bloc de barbacoes per coure-hi uns bons calçots, unes botifarres en família o fer una carn a la brasa. Des de l’alçada teniu bones vistes sobre el pantà de la Baells que va engolir el poble antic, i moltes possibilitats de fer excursions i passejades de mitja muntanya. L’ermita de Sant Jordi, que havia estat parròquia de Cercs, és una església romànica del XII. Per Sant Jordi, el dia 23 d’abril, s’hi celebra un gran aplec. Si teniu temps i ganes podeu descobrir l’entorn, us recomanem el Museu de les Mines de Cercs, situat a Fígols i Sant Corneli. Està obert de dimarts a divendres de 10 a 14 h. Caps de setmana i festius de 10 a 15 h, a l’hivern i de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 19 h. Caps de setmana i festius de 10 a 19 h, a l’estiu. També us podem recomanar que baixeu a peu de riu Llobregat per veure l’església romànica de Sant Quirze de Pedret, s’hi accedeix des de la carretera C-16 per la sortida Berga Centre, per seguir un camí des de la plaça Guernika de Berga. Està obert dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 hores i de 17 a 19 hores a l’estiu, i al matí només, d’11 a 14 hores a l’hivern. Mes informació: 608 74 88 89, o bé 93 402 21 71. És el monument més important de Cercs. Hi havia un dels conjunts de pintura mural pre-romànica i romànica més interessants de tot Catalunya. Ara hi ha còpia. Ben a prop teniu el pont, també romànic, en forma d’esquena d’ase, de quatre arcs. Si no dineu de pícnic, a Cercs teniu bons restaurants. Per exemple el Sant O bé l’Estany Clar, un bon restaurant, cuina innovadora, a la mateixa carretera d’accés al poble. Per dormir i passar un cap de setmana, pont o vacances, us recomanem l’Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o l’hotel Estel. Tots a Berga. També un gran càmping, amb bungalous de luxe, el Berga Resort. Ideal pels infants. Natura a tope. De fet si us agrada passejar per la muntanya, o anar a caçar bolets, podeu fer-ho molt bé sortint d’aquesta àrea de lleure. També podeu anar cap a Bagà, cap a Vilada, o Borredà, cap a Sant Jaume de Frontanyà o pujar al Coll de Pal. També idíl·lic és el paisatge i els pobles de la vall del Pedraforca, com ara Saldes, Gósol o Josa del Cadí. Les fonts del Llobregat i Castellar d’en Hug no son pas gaire més lluny. I damunt Berga mateix el santuari de Queralt. Impressionant. Vistes increïbles de mitja Catalunya. No deixeu d’arribar-vos fins aquí!.

En el corazón de la magnífica comarca del Berguedà, en el pueblo de Sant Jordi de Cercs, está la ermita de Sant Jordi con un área de pícnic con barbacoas al lado. Des de Barcelona se va a Cercs por la C-16, y ya pasado Berga encontrais el desvio concreto a ese pueblo. Seguid la carretera hasta el pueblo nuevo de Sant Jordi de Cercs. Seguid a partir de allí una pista asfaltada hasta llegar a la iglesia. Al final de la pista está el pícnic y  las barbacoas. Buen aparcamiento y espacio para correr y jugar, con grandes esplanadas, unas mesas de piedra y un bloque de barbacoes donde cocinar unos calçots o botifarras en família o una buena carne a la brasa.

 

Barbacoes al Parc Roqueta de Tona


tona

El parc Roqueta de Tona son les restes de l’antic balneari Roqueta d’aquesta població. Res no en queda, només el pou de l’aigua termal, camuflat com una bonica glorieta. Hi trobareu taules de fusta de les típiques de pícnic, i unes de pedra molt grans. Protegint les taules hi ha arbres plantats de fa pocs anys, però que donen ombra a l’estiu. La pèrgola o glorieta, de planta hexagonal, conserva l’antiga escala de marbre, però n’han tret la cúpula que estava en mal estat i han posat una coberta de fusta. També disposeu d’uns WC en una caseta a tocar de la zona de pàrquing, una zona de jocs infantils, una pista de bàsquet, una font, i un bloc de barbacoes. Hi ha molt d’espai per jugar i còrrer i una riera a sota de la zona de lleure. Ho trobareu tot al nord de Tona, a la sortida del poble en direcció Vic, a l’avinguda del Balneari, dins el parc Roqueta, al costat del torrent Ferreria o de Sant Cugat, que envolta la zona. Sembla ser que la glorieta seria obra, com tot el balneari que hi havia aquí, de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Al costat, com a referència, hi ha una masia que es un restaurant anomenat també “la Ferreria“. També hi ha un cole, el Pive. Les barbacoes estan sota la zona de taules, prop de la riera. S’hi baixa per unes escales que estan al costat de la glorieta o per un camí que surt de la pista de bàsquet. Hi ha bon aparcament a l’entrada del parc. El millor per arribar des de Barcelona, uns 60 kms, per la C-17. Agafeu la sortida 52, Tona Nord i a la primera rotonda aneu cap a Tona. En entrar al poble agafeu el primer carrer a mà dreta i seguiu-lo fins l’entrada del parc. Ja ho sabeu, a Tona, al mig de la Plana de Vic, a poc menys d’una hora de Barcelona. Per més informació mireu-vos la web del municipi. I per fer més coses podeu visitar Tona, un poble agradable, situat a les portes del Montseny, amb moltes possibilitats de passejades. Una vila d’estiueig barceloní, per les seves aigües sulfuroses, a finals del segle XIX.  Si us ve de gust un bon bany medicinal podeu fer-ho al seu balneari: el Codina, el darrer de Tona. Aneu a l’ermita de Lurdes, romànica i gòtica. O enfileu-vos al turó de l’antic castell on trobareu l’església de Sant Andreu del Castell. O fins l’ermita de Vilageriu.  Si voleu dormir, a la carretera C-17 hi ha el clàssic i tradicional hostal de les 4 carreteres, un lloc de parada obligat pels nostres pares i avis en una ruta cap al Pirineu, que conserva encara tota l’essència d’altres temps. Habitacions i menús de sempre. També ben tradicional, com a restaurant i lloc per dormir, l’Hostal Montserrat, de tota la vida, al centre del poble. A més d’aquests dos llocs, hi ha restaurants d’alta gama, com ara el Torre Simón, o bé, al costat del parc Roqueta, la Ferreria, molt bo també. Tots a fer una bona barbacoa a Tona!.

En Tona, por la C-17, no lejos de Vic, a 60 kms. de Barcelona, hay un espacio de pícnic con barbacoas cercano a la entrada norte de la población. Se trata del Parque Roqueta, lo único que queda de un antiguo balneario. Mesas, árboles de sombra, un par de barbacoas, lavabos y buen aparcamiento, además de espacio para correr y saltar, una pista de básquet y juegos infantiles. Un lugar bonito con un pequeño riachuelo cercano. Al lado de un restaurante interesante: La Ferreria. Ya lo sabeis, en Tona hay una zona de pícnic con barbacoas que os espera.

Mercat del Ram de Tordera


Cartell_Fira_del_Ram.jpg.350x496

A Tordera hi ha mercat cada diumenge. Això ho saben molt bé la gent del Maresme  i La Selva, que hi van en massa. Un mercat gran, variat, divertit, com els d’abans. Si aquesta cita dominical és molt interessant, imagineu-vos com ha de ser el mercat del diumenge de Rams, el més important de l’any. De fet no és un simple mercat, sinó una veritable fira agropecuària, multisectorial. Un senyor mercat igual com el que fan a Vic el cap de setmana del diumenge de Rams. Tordera és un poble situat ja al final de la comarca del Maresme, a tocar de Girona. Tot i això resulta molt fàcil arribar-hi des de Barcelona, seguint la C-31 o la C-32, passant per Mataró i Calella. Només una hora, i per autopista. És clar que també podeu anar-hi d’anar-hi en tren de la línia C-1 de rodalies, si agafeu els trens que van a Maçanet, a Girona o a Port-Bou, que en passen un casa hora. La fira obre tot el cap de setmana de 10 h a 21 h. Totes les activitats i l’accés són gratuïts. La part forta de la fira és multisectorial, i agafa des de cotxes a estris agrícoles, passant per tot el què us podeu imagina. També hi ha activitats pels més petits, amb uns inflables, ponis, xocolatada popular, activitats infantils, taller de titelles, de pa i de cistelleria i l’hora del conte, espectacles de ball, gegants… Ens deixem molts actes, no podem posar-los tots, a més, cada any son diferents!. Podeu anar-hi segurs que us ho passareu bé, perquè Tordera te molta experiència en fires. Ja us hem avançat que n’hi ha una cada diumenge de l’any, molt interessant, agrícola i ramadera, als voltants de l’església, i carrers del nucli vell, que te molta anomenada, i ben merescuda, a tota la comarca. Us encoratgem a pujar un diumenge qualsevol, al matí, per viure el mercat de Tordera, i encara més aquest cap de setmana de Rams. Però… atenció! Hi haurà molta, molta gent. Malgrat el caos circulatori, heu de saber que la vila de Tordera disposa de bons aparcaments, a les afores, en esplanades i solars a la vora del riu. Si voleu dinar heu de saber que la fira hi haurà un espai gastronòmic, amb tastets de brasa i altres propostes. Dins la vila us citarem alguns bons llocs per dinar si no voleu fer-ho a la fira, com ara Can Pujol, al centre del poble, o Can Caselles, un xic allunyat, o Can Ferreres, a la carretera d’Hortsavinyà, encara més lluny. També hi ha el parc, un bon lloc on fer un pícnic!. Ja ho sabeu, aquest cap de setmana Mercat del Ram, a Vic o a Tordera!.

En Tordera, al igual que en Vic, celebran el fin de semana del Domingo de Ramos, el tradicional Mercat del Ram. Tordera es una bonita población, la última del Maresme, ya encajada dentro de las comarcas gerundenses. Nos gusta Tordera, y nos gusta el entorno natural del Valle del río, y los últimos contrafuertes del Montnegre. Por eso recomendamos subir en Tordera, una villa de acceso muy fácil desde Barcelona, siguiendo la C-31 o la C-32, pasando por Mataró y Calella. Una hora, no llega, en coche. También posibilidades de ir en tren de la línea C-1 de cercanías, si cogéis los trenes que van a Massanet. La Feria Mercado del Ram es una propuesta lúdica y comercial, básicamente montada por comercios y empresas, donde encontrará una centena de expositores, de todo tipo y forma. El recinto ferial también acogerá una feria de artesanía, y unas actividades para toda la familia como concursos de fotografía, de pintura rápida, paseos a caballo, exposición de motos clásicas, una gincana, talleres para niños, juegos inflables, hora del cuento o cuentacuentos. Las actividades son gratuitas y están organizadas por las entidades y por los mismos expositores que promueven sus productos con demostraciones y talleres. La feria abre todo el fin de semana de 10 h a 21 h. Todas las actividades y el acceso son gratuitos. Si desea aún más información, consulten el blog de la Feria. Tordera tiene mucha experiencia en ferias, cada domingo del año se hace una muy interesante, agrícola y ganadera, en los alrededores de la iglesia, y calles del casco viejo, que tiene mucho renombre, bien merecido, por toda la comarca. Os animamos a subir un domingo cualquiera, por la mañana, no necesariamente este, para ver el mercado de Tordera. No es ninguna broma. Hay mucha, mucha gente. Hablamos de una media de unos 40.000 visitantes semanales. Tordera dispone de buenos aparcamientos en explanadas y solares a orillas del río.

Barbacoes a la Via Verda d’Amer


amer

En la mateixa ruta de la via verda d’Olot fins a Girona, davant mateix de l’antiga estació del carrilet del poble d’Amer, trobareu una zona de pícnic amb quatre taules, un bloc de barbacoes, una font, papereres, un cert espai per córrer, una pista de bàsquet, una àrea de jocs infantils i lavabos. A més, si aneu amb bici, heu de saber que a l’antiga estació ara hi ha un punt d’informació sobre aquesta via verda, i turística, i un taller de lloguer i reparació de bicicletes, anomenat bicicarril. Hi ha força aparcament a l’estació i als carrers del voltant. Amer és poble mono, amb uns quants monuments d’interès, com ara l’església romànica de l’antic monestir de Santa Maria, amb els seus quatre absis, o la plaça porxada o el nucli antic. També te moltes rutes per espais d’interès natural. De fet tota la comarca de la Selva té espais de gran bellesa. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recórrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de pícnic, una bona barbacoa allà on us hem senyalat, però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. I bons hotels, amb restaurant, com La masia d’Amer, just al camí de Santa Brígida, i amb excel·lents vistes sobre l’ermita, ideal per passar-hi el cap de setmana!. També molt bé, més tradicional i clàssic, l’Hostal Sant Marçal, amb bona cuina. Animeu-vos a passar una diada divertida, o un cap de setmana a Amer, perquè no!.

Una nueva área de pícnic y barbacoas queremos proponeros, esta vez en la antigua via verde del trenecito que iba de Gerona a Olot, a su paso por Amer. Mesas, fuente, lavabos, barbacoas, todo pequeño, cerca de la antigua estación. Pero también hay espacio para jugar, una pista de básquet y una zona con juegos infantiles. Ideal para una buena comida en família o con los amigos.

 

Barbacoes a Vilanova de Prades


vilanova

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi ha dues àrees de pícnic amb barbacoes. Una està al darrera de l’ermita de Sant Antoni. En aquesta hi ha un bloc de quatre barbacoes, taules i una font. N’hi ha una altra a l’espai de la Font Vella, que compta amb taules, font, bancs i un gran bloc de barbacoes molt ben pensat. Des d’aquesta darrera la vista damunt del poble és molt bonica. S’hi arriba per pistes forestals curtetes que surten del poble, ben indicades. Hi ha poca vegetació, però amb els anys els arbres creixeran. No hi ha gespa, però si espai per jugar i córrer. Just sota el pícnic hi ha la espai d’aparcament, i baixant per unes escales està la font i un abeurador per animals. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. En arribar a Vilanova de Prades hi ha una rotonda que heu d’agafar en direcció Prades. En aquesta mateixa rotonda de l’entrada s’alça l’ermita de Sant Antoni, amb accés des de la mateixa rotonda, (tres quarts de volta). Aparqueu davant l’ermita i la zona de pícnic està al darrera. Per anar a la Font Vella heu de girar la rontonda i agafar la carretera TV-7500 cap a Pardes, però, uns metres més endavant cal girar per agafar el camí de Cornudella del Montsant, a mà dreta pel carrer de les Pruneres, ben indicat. També indica la font Vella. Seguiu la pista cap a la font. Veureu l’àrea a mà esquerra a sobre vostre al cap de 100 metres. Si hi aneu a passar el dia no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar, si no voleu fer pícnic, aneu al restaurant Els Ceps, de cuina mediterrània, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Però si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic, heu d’anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua o a l’espai de lleure a la Font Vella. Si no sabeu on és pregunteu al poble. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famílies o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de meravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increïbles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona calçotada o parrillada a Vilanova de Prades!.

Dos zonas de pícnic con barbacoas os esperan en Vilanova de Prades, cerca del monasterio de Poblet y de la sierra y el pueblo de Prades. Se trata de la zona de la ermita de San Antonio, en la misma rotonda de entrada al pueblo, y de la Font Vella, un poco más arriba. Todas con mesas de piedra, bloques de barbacoas y servicios. No os perdais esta zona desconocida y muy bonita de Cataluña.

Ermita de Sant Antoni de Ribes


ermita_sant_antoni_ribes

L’ermita de Sant Antoni s’aixeca damunt la Vall de Ribes de Freser i constitueix un mirador excel·lent damunt tota la zona, i damunt els cims del Pirineu que l’envolten. A més també és una magnífica excursió familiar, fàcil de fer, a peu, en bici, o en cotxe, des del poble de Ribes, o bé, en baixada, des del petit poblet de Campelles. Prop de l’ermita hi ha una bonica zona de pícnic, amb barbacoes. Si hi aneu en cotxe cal agafar la carretera de Campelles, travessant la via del carrilet i del tren, just en entrar a Ribes de Freser venint de Barcelona, Vic i Ripoll. Una pista forestal que surt de la carretera que va de Ribes a Campelles, estreta però molt practicable, us hi portarà. La zona de lleure disposa de taules de pedra i de fusta, i de barbacoes per fer-hi una bona carn a la brasa, calçotada o botifarrada. Hi ha prou arbres amb bona ombra, espai per córrer i jugar, molt de bosc, i unes vistes espectaculars. També disposa de lloc on llençar les deixalles en uns contenidors grans i bon aparcament. Com ja hem dit, per arribar-hi cap anar de Barcelona a Ribes passant per l’AP-7 i pujant cap a Vic i Ripoll. A l’entrada mateix de Ribes, veureu, a mà esquerra el ferrocarril de RENFE i, tot seguit, també a mà esquerra, la pujada a l’estació i l’inici de la carretera de Campelles, que creua les vies del carrilet i del tren. És la carretera GI-4011. Passeu les vies i continueu amunt, com si anèssiu cap a Campelles, ben indicat. A uns 4 kms. trobareu a mà dreta, una pista que puja, en bon estat, i que va cap a l’ermita de Sant Antoni, indicada però amb rètols dels petits, cal estar atents!. No gaire més amunt, cosa de un quilòmetre, i mig, més o menys, ja veureu l’ermita, el pícnic i unes antenes de telecomunicacions. No deixeu de visitar aquesta bonica i bellíssima vall pirinenca de Ribes de Freser. Si hi passeu un cap de setmana podeu visitar el Santuari de Núria, agafant a Ribes mateix, el famosíssim  tren cremallera. O fent una ruta, bonica de veritat, pels poblets pintorescos que envolten Ribes. Recòrrer Queralbs, Campelles, Bruguera, Ventolà, Pardines… cosa que calma l’esperit. Tot els voltant de Ribes de Freser ofereixen excursions, rutes i caminades ben familiars, assequibles i fàcils. Val molt la pena fer una bona visita a la Vall de Ribes. Ribes de Freser està molt ben comunicat amb Barcelona, amb autovia gratuïta fins prop de Ripoll, via Vic, per la C-17 i la N-152. Són un centenar de Kms, escassos. I si no voleu anar a fer una barbacoa, i voleu dinar i dormir trobareu molts bons hotels i restaurants. Us recomanem un lloc senzill. Una casa fonda de les d’abans, anomenada Can Prats. Està situada a la mateixa carretera N-152, al centre del poble de Ribes. Te un petit, molt petit, aparcament a l’entrada. L’Hotel Resguard dels Vents és un hotelàs “d’aquí t’espero”.  Ben tradicional per dinar a Ribes, de tota la vida: Els Caçadors. No deixeu passar l’oportunitat de gaudir de la natura exhuberant de la Vall de Ribes en família, a l’ermita de Sant Antoni!.

Siempre nos encanta subir a la bellísima Ribes de Freser. Sobre todo ahora, en primavera, que ya empieza a hacer buen tiempo, el agua lo inunda todo, y todo es fresco. Se puede pasar allí un magnífico dia de pícnic o barbacoa familiar, o incluso un fin de semana, en la ermita de San Antonio, que se encuentra en las afueras del pueblo, en lo alto, con vistas esplendidas. Se coge la carretera de montaña que sube des de la estación de tren de Ribas hacia el pueblo de Campellas. A medio camino, a unos cuatro kms. se coge una pista estrecha pero buena hacia la ermita, donde hay un área de pícnic y barbacoas, con mesas y bancos, aparcamiento suficiente, bosque y terreno para comer. También pueden visitar el Santuario de Núria, tomando en Ribes mismo, el famosísimo tren cremallera. O haciendo una ruta, bonita de verdad, por los pueblos pintorescos que rodean Ribes. Recorrer Queralbs, Campelles, Bruguera, Ventolà, Pardines … calma el espíritu. Todos los alrededores de Ribes de Freser ofrecen excursiones, rutas y caminatas familiares, asequibles y fáciles. Vale la pena hacer una buena visita a la Vall de Ribes. Si el tema barbacoa no les convence, han de saber que los restaurantes de la Vall de Ribes ofrecen buena mesa. Ribes de Freser está muy bien comunicado con Barcelona, ​​con una autovía gratuita hasta cerca de Ripoll, vía Vic, por la C-17 y la N-152. Son un centenar de Kms., escasos. Para comer y dormir hay muchos y buenos hoteles y restaurantes. Les recomendamos un lugar muy sencillo. Una casa fonda de las de antes, llamada Can Prats. Está situada en la misma carretera N-152, en el centro del pueblo de Ribes. Tiene un pequeño, muy pequeño, aparcamiento a la entrada. El Hotel Resguard dels Vents es un hotelazo de aquí te espero. Para comer en Ribes, de toda la vida: Los Cazadores, en el centro del pueblo. Bona carn a la brasa!.

Les tres flors: pícnic i barbacoes


picnic-les-3-flors

Les 3 Flors és una zona de pícnic i barbacoes, nova de trinca, en la que encara no hem estat, però de la que coneixem molt bé la zona i els voltants, que és la dels pobles de Sils, Vidreres i Caldes de Malavella, és a dir, casa nostra!. Les 3 flors està en mig d’una d’aquelles arbredes que fan tan de goig, amb plàtans alts i molta ombra, amb bon aparcament, però a peu de carretera, a tocar d’una gasolinera, en un paratge bonic si obvies tot això que hem dit fins ara. El cert és que està prop de l’estany de Sils, una zona natural que cada vegada pren més volada, i te tota mena de serveis: bar, lavabos o contenidors per llençar la brossa i fins i tot reciclar plàstic, vidre, paper i orgànica separadament. Permet l’entrada de gossos lligats, però no d’aparells de música atronadors i molestos. Te taules i les lloga, és el seu negoci, i per això no permeten que la gent porti taules plegables pròpies. Les taules i barbacoes es poden reservar, hi ha dos torns, i se us assignaran per ordre. Intenten tenir el lloc net i polit. No es permet tampoc l’ús de bicicletes dins del recinte, pel risc d’accidents. I on és aquesta zona de pícnic i barbacoes tan xula que us diem. Doncs a Sils al km 693 de la Nacional II, que just allà ja és una autovia, a la Selva, camí de Girona. Per arribar-hi des de Barcelona cal agafar l’autopista AP-7 fins a la sortida 9A-9B, a Maçanet, i anar en direcció Sant Feliu de Guíxols durant 500 metres. Un cop veieu la desviació per agafar la N-II aneu en direcció Girona. Passareu una gasolinera a mà esquerra, (també n’hi ha una a mà dreta), i veureu, entre tanques, el camí que comença just a l’entrada de la gasolinera, a l’altra costat de la carretera, i els arbres, plataners joves, de la zona de pícnic. El millor és que passeu de llarg i que feu un canvi de sentit a la primera rotonda elevada que trobareu, que és la de Sils i Santa Coloma de Farners. Mitja volta i torneu per on heu vingut, ara sí per la mà correcta, i feu atenció: cal entrar a l’accés a la gasolinera i girar a mà dreta pel camí de terra. Allà mateix hi ha l’entrada. Al seu web donen les coordenades GPS de l’entrada de Les 3 Flors: 41.789310, 2.756304. Un cop allà trobareu una gran arbreda i taules i bancs per a 100 persones, amb 8 barbacoes de carbó i 4 paellers de butà. També ofereixen servei de bar, i venen cafès, refrescs, gelats… i alguna cosa més. Disposa de lavabos i zona de jocs. També tenen un petit zoo per a la canalla amb gallines, tórtores, conillets… Està obert de març a novembre, tots els caps de setmana, festius i ponts de 11 a 20 hores. A l’estiu obert està obert cada dia. es pot reservar per telèfon o des de la seva pàgina web. Els preus son variats segons la mida d’una taula: de 15 € a 30 €. També cobren per barbacoa, incloent carbó i graelles, 15 € del 2016. Per motius de normativa el carbó portat de casa no es pot fer servir. Si hi ha molta gent fan dos torns de 12 a 14 hores o bé de 14 a 16 hores. Les 3 Flors tenen un bloc. Hi ha molt d’espai per còrrer i jugar, i varis camins per fer una caminada o anar amb bicicleta, no dins del pícnic, recordeu. No lluny hi ha l’estany de Sils. Ideal per una passejada, per observar les aus i gaudir de la natura.

Les tres flors és una zona de pícnic i barbacoas, privada, a la que aún no hemos podido ir, però que està en un lugar que si nos és muy conocido, entre Sils, Vidreres y Caldas de Malavella. Instalado en una arboleda de plátanos jovenes, típicos árboles de cultivo para corte en estas tierras, dispone de ocho barbacoas, mesas de todo tamaño y bancos, lavabos y servicio de bar. El aparcamiento y la entrada e libre, pero las mesas, las barbacoas y el carbón hay que comprarlo y pagarlo allí. Mirad en su página web para más información. Cercano al estanque de Sils, refugio de aves cuando hay suficiente agua, y a pueblos tan bonitos como Caldas de Malavella. Fácil de llegar por la autopista AP-7 saliendo en la salida 9, Maçanet, y seguir dirección Sant Feliu de Guíxols durante 500 m. Hay que coger a la derecha la N-II dirección Girona. Lo mejor es pasar de largo y girar en la primera rotonda elevada, la de Sils y Santa Coloma de Farners. Media vuelta y volved, ahora sí, por el lado correcto, hasta el acceso a una gasolinera. Allí está la entrada. Coordenadas GPS de Les 3 Flors: 41.789310, 2.756304.

Mare de la Font a Solsona


font

Ja fa uns anys que es va remodelar la zona de lleure, amb restaurant, pícnic i barbacoes, situada al magnífic parc de la Mare de la Font, no lluny de Solsona. S’hi van habilitar uns lavabos i es va acondicionar tot el parc. Si van construir unes barbacoes amb sistema mataguspires i també es va reconstruir la font de la Mina, no lluny de la zona d’esbarjo. I era un deure de la ciutat de Solsona fer-ho perquè la font dona aigua a la vila des de fa 500 anys. El parc és bonic, amb grans arbres, murs i terraplens ben condicionats, molt d’espai per còrrer, bosc quasi salvatge i un pont de pedra molt xulo. El parc de la Mare de la Font és la zona de pícnic més concorreguda pels solsonins, especialment si fa bo. A més de l’àrea de pícnic i barbacoes, si necessiteu alguna cosa, teniu allà el restaurant Mare de la Font. Per arribar-hi cal anar de Barcelona fins Manresa i seguir cap a Solsona per la C-55. Allà agafeu la carretera C26 durant 1,5 kms. anant en direcció a Castellar i Lleida. Trobareu a mà dreta, desviació clara, ben indicat en els dos sentits de la marxa com “Parc Mare de la Font”. Pel que fa a l’àrea de pícnic en concret disposa de moltes taules, algunes de formes ben curioses, com ara bolets vermells, i moltes barbacoes, repartides en diferents espais. N’hi ha amb molta ombra, situades a l’entrada i en una gran esplanada arbrada, molt bonica, una fondalada. D’altres estan a mitja alçada dels vessants que donen a aquesta part central. Altres prop del restaurant. En aquesta darrera zona hi ha un espai de jocs infantil, amb un tobogan i regaladors, i lavabos, dels que demanar la clau al mateix restaurant. A dalt, al costat de la carretera trobareu l’ermita de Sant Pere Màrtir. Des del parc de la Mare de la Font, seguint un corriol que travessa per sota la mateixa carretera de Bassella, arribarem a la font de la Mina, un paratge natural de gran bellesa i molt fresc sobretot a l’estiu. Hi ha bon aparcament, davant del restaurant i per tot el parc. La zona és maca. Solsona és una ciutat preciosa. Cal visitar el casc antic de la ciutat, amb la catedral, el Museu Diocesà, i els carrers estrets. I no lluny d’allà, en pla natura, teniu la Ribera Salada que forma uns gorgs impressionants, amb basses on banyar-se a l’estiu, en un indret anomenat el Pont del Clop. Si voleu veure una mica tot el Solsonès, cal passar-hi el cap de setmana. Hi ha molts allotjaments a Solsona. Recomanem el Sant Roc. Hotel amb encant amb un restaurant de fàbula. Si només voleu un restaurant us recomanem La Cabana d’en Geli. Excel·lent brasa. O, Cal Nandes. Pedra i fusta. A l’entrada de la població, el Gran Sol, antic hotel, reformat. Un hostal senzill, amb restaurant: Crisami. Solsona te un càmping, amb restaurant. El Vilaró del Bosc és un allotjament rural, on fan bon menjar. Fora de Solsona teniu el complex de Can Puig. No perdeu l’oportunitat de fer un volt pel Solsonès. En descobrireu els seus infinits i bucòlics racons. Bona pícnic amb barbacoa a Solsona!.

Cerca de la bella ciudad de Solsona teneis un àrea de pícnic con barbacoas, a la salida de la ciudad en dirección a Castellar y Lleida. Una àrea llamada Mare de Déu de la Font, de mucho arraigo entre los solsoneses, que la llenan cada domingo. Con un restaurante bueno, casero, y con sombras, y buen aparcamiento. Terreno con bosque, espacio para jugar y correr, una fuente cercana. Es decir, un buen lugar para una barbacoa con la família o los amigos. Y para aprovechar el dia podeis dar una vuelta por los alrededores, con lugares tan chulos como la fuente de la mina, o la cercana Riera Salada, con sus pozas para el baño en verano. O la bella ciudad medieval de Solsona, y su catedral y su museo.