El país de Larzac

El País de Larzac, al bellíssim departament de l’Aveyron, és terra de cavallers Templers i Hospitalers. Es tracta d’una zona plena de pobles amb records d’aquells guerrers. Està força a tocar de casa, a uns 400 kms. de Barcelona, just en el camí de pujar cap a París, per anar a Disneyland, per exemple. Està situada, a més, evitant la pesada ruta per la vall del Rhoine i la seva calor. Aquest és un bon consell: per anar cap a París escolliu sempre la moderna autopista A-75, la que surt de Beziers camí de Clermont Ferrand, la que te el pont del viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. Si ho feu, passareu per l’àrea de descans de Le Caylar. És aquesta un àrea de parada d’autopista modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I just Le Caylar és la porta d’entrada a aquesta comarca francesa i occitana, terres aspres i dures, plenes de restes dels monjos soldats. Pobles com ara la meravellosa ciutat fortificada medieval de La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Una passada: carrers empedrats, placetes, castell, església, portal, muralles, torres… Perquè a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota la zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de botigues. Un bon lloc per descansar una mica del viatge cap a París, una parada reconfortant. I allà trobareu molts llocs on menjar bé, molts petits restaurants. Ens va agradar molt un petit local remot i amagat a la Placette, anomenat L’Hospitalier. El porten tres noies. Fan unes pizzes, mitjes pizzes, amanides i plats de formatge i embotit, bons i bé de preu. I uns postres fantàstics. No us perdeu el pastís de xocolata, i els altres pastissos casolans. I després no torneu pas a l’autopista. Recorreu els petits pobles medievals de la ruta de Larzac. Ja us hem parlat de la Couvertoirade,  però també hi ha Ste-Eulalie de Cernon, le Viala du Pas de Jaux, el poblet de St-Jean d’Alcas o la Cavalerie. O bé baixeu fins la villa de Millau millor anar-hi per Nant, seguit el riu, molt pintoresc, o aneu fins les gorges del Tarn, passant per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. No us defraudarà les espectatives.

Si han de subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, eviten la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados paren en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrá comer muy bien de precio. Y ya que ha parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa comarca de Larzac, con sus pueblos llenos de recuerdos de los templarios y hospitalarios, caballeros feudales. Quizás lo más espectacular de la zona sea la ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños. Como en toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Recomeendamos un pequeño restaurante llamado L’Hospitalier, en la placette. Lo llevan tres chicas, y hacen pizzas y ensaladas, bién de precio, y unos postres riquísimos. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.

Penne

Penne és una petita vila medieval penjada damunt el riu Aveyron, just en mig de les seves gorges, unes de les més desconegudes de França. Penne pertany a la comarca de Vaour, i es troba a uns 50 kms. al nord de Gaillac i Albí, no molt més lluny de Toulouse. Penne és un poblet encantador penjat com un niu d’àligots damunt del riu, de la vall i dels boscos. Està protegit per un castell roquer, enrrunat que desafia la llei de la gravetat, i s’enfilassa com si pretengués enfilar-se al cel. Els carrers del poble devallen de la penya on està la fortalessa, escampant-se per la cornisa, coronant el penyassegat damunt l’aigua. Les fortificacions són necessàries en una zona d’Occitània de moguda història. Penne està situada als límits de l’Albigeois, el Quercy i la Rouergue, unes comarques històriques maravelloses plagades de monuments, i amb un entorn natural de somni. Els romans fundaren aquí un castrum, i els càtars ocuparen el castell. No volem que visiteu Penne només pel que us hem explicat. Tot el Pays de Vaour és una cucada. Poblets com Milhars o Vaour, també són joies medievals.  Però a més, a poquíssims kms. teniu reclams turístics de l’alçada de Cordes, ciutat medieval, com ho son també Puycelci o Castelnau,  Saint-Antonin-Noble-Val, o Najac, una perla. Bruniquel i el seu castell o Albi, centre càtar, amb la seva catedral de Santa Cecília, (quedareu bocabadats!), i els seus museus. Pels amants de la natura us recomanem les Gorges de l’ Aveyron, i les valls i boscos que les envolten. Ideals per a practicar senderisme, les rutes, la bicicleta, l’equitació, el caiac i la canoa en els rius, amb la família. Un destí adequat en ponts i petites vacances. A Penne vàrem dinar a La Terrasse, únic restaurant del poblet. Senzill, fins un xic destartalat, però amb una terrassa, i amb unes vistes… magnífiques. I el menjar prou bo, millor que l’aparença del local. Cuina popular, del país. Menú arreglat.

Penne es una pequeña villa medieval colgada sobre el río Aveyron, justo en medio de sus gargantas, unas de las más desconocidas de Francia. Penne pertenece a la comarca de Vaour, y se encuentra a unos 50 kms. al norte de Gaillac y Albi, no mucho más lejos de Toulouse. Penne es un pueblo encantador colgado como un nido de águilas sobre el río, del valle y los bosques. Está protegido por un castillo roquero, cuyas ruinas desafían la ley de la gravedad, y pretenden subirse al cielo. Las calles del pueblo descienden de la peña donde está la fortaleza, esparciendose por la cornisa, coronando el acantilado sobre el agua. Las fortificaciones son necesarias en una zona de Occitania de movida historia. Penne está situada en los límites del Albigeois, el Quercy y Rouergue, unas comarcas históricas maravillosas, plagadas de monumentos, y con un entorno natural de ensueño. Los romanos fundaron aquí un castrum, y los cátaros ocuparon el castillo. No queremos que visiten Penne sólo por lo que os hemos explicado. Todo el Pays de Vaour es una cucada. Pueblos como Milharó o Vaour, también son joyas medievales. Pero además, a poquísimos kms. tienen reclamos turísticos de la altura de Cordes, ciudad medieval, como lo son también Puycelci o Castelnau, Saint-Antonin-Noble-Val, o Najac, una perla. Bruniquel y su castillo o Albi, centro cátaro, con su catedral de Santa Cecilia, (¡quedarán boquiabiertos!), Y sus museos. Para los amantes de la naturaleza os recomendamos las Gargantas del Aveyron, y los valles y bosques que las rodean. Ideales para practicar senderismo, las rutas, la bicicleta, la equitación, el kayak y la canoa en los ríos, con la familia. Un destino adecuado en los puentes y pequeñas vacaciones. En Penne comimos en La Terrasse, único restaurante del pueblo. Sencillo, hasta un poco destartalado, pero con una terraza, y con unas vistas … magníficas. Y la comida lo suficientemente buena, como para hacer mejor la apariencia del local. Cocina popular, del país. Menú arreglado.

Castelnau de Montmiral

La bellíssima bastida de Castelnau de Montmiral està situada als límits entre el Quercy, la Rouergue i l’Aveyron, en el cor d’Occitània, a tocar de Gaillac i d’Albí. Des de Barcelona hi teniu uns 400 kms. Evidentment, encara que el poble és magnífic, no volem que pugeu a veure’l i torneu. Ben al contrari, des d’aquestes línies us donarem raons sobrades per fer una bona ruta per un dels espais més bonics i desconeguts del sur de França. En el cas de Castelnau, es tracta d’una vila que ha conservat íntegres els edificis, els carrers i l’aire de l’edat mitjana. Una cucada feta pedra. No en va ha estat inclosa dins les millors viles de França. La Place des Arcades, és el cor de la vila. És la característica plaça porxada, però molt graciosa, i amb mansions de qualitat, com la que ocupa l’Hotel dels Cónsuls, un establiment preciós, d’època, on podeu menjar i dormir ben a gust. També és notable l’esglèsia de Notre Dame de l’Assomption, del XV, que guarda dins seu la célebre Croix des Comtes d’Armagnac, obra mestra de la joieria del segle XVI.  Però el millor és perdre’s i recòrrer sense presses les places i carrers del poble, com la Place de la Rose. Places plenes de cases fortes, de petits palauets, amb decoració escultòrica a les façanes. Els voltants del poble conviden al turisme rural, al senderisme, a la caminada amable, sobretot si el destí és el maravellós bosc de Grésigne, un bosc encantat, on semblen habitar encara les fades.Una delícia. I, com us hem promés, aquí va una ruta possible per aquesta zona. Anar fins Tolouse, i d’aquí fins Gaillac. Veure Castelnau. Al costat Puycelci, una altra maravella. A tocar, un xic més enllà, Bruniquel amb el seu castell penjat. Entrem a la vall de les Gorges de l’Aveyron, i no hem fet més de 20 kms. encara. Tenim Penne, dalt del seu turó, Sant Antonin de Noble Val, Caylus, Beaulieu i l’abadía, Najac… Tornem per Cordes, una passada, allà dalt, als núvols, envoltat de muralles. I Albí, amb la catedral excelsa de Santa Cecília. I em deixo Villefranche de Rouergue, i desenes de petits poblets, abadies com Lloc Dieu, castells com el de Cas. No tinc ni espai ni paraules per descriure tanta maravella. És un xic lluny, potser. Però molt adequat per una sortida de tres o quatre dies, un pont, unes vacances… Si dormiu a Tolouse, al Novotel, podeu visitar aquesta ciutat. Si voleu, podeu veure la Cité de l’Espace, que agradarà molt els vostres infants. Tornant a Barcelona, podeu parar a Carcasonne, i admirar la més gran i ben conservada ciutat medieval d’Europa. Increible. Els amants del càmping tenen un bon terreny a Castelnau.

La bellísima Castelnau de Montmiral está situada en los límites entre el Quercy, la Rouergue y el Aveyron, en el corazón de Occitania, cerca de Gaillac y Albi. Desde Barcelona la tienen a unos 400 kms. Evidentemente, aunque el pueblo es magnífico, no queremos que subáis a verlo y volvais. Al contrario, desde estas líneas os daremos razones sobradas para hacer una buena ruta por uno de los espacios más bonitos y desconocidos del sur de Francia. En el caso de Castelnau, se trata de una villa que ha conservado íntegros los edificios, las calles y el aire de la Edad Media. Una cucada hecha de piedra. No en vano ha sido incluida dentro de las mejores villas de Francia. La Place des Arcades, es el corazón de la villa. Es la característica plaza porticada, pero muy graciosa, y con mansiones de calidad, como la que ocupa el Hotel de los Consuls, un establecimiento precioso, de época, donde podrán comer y dormir bien a gusto. También es notable la iglesia de Notre Dame de la Assomption, del XV, que guarda en su la célebre Croix des Comtes de Armagnac, obra maestra de la joyería del siglo XVI. Pero lo mejor es perderse y recorrer sin prisas las plazas y calles del pueblo, como la Place de la Rose. Plazas llenas de casas fuertes, de pequeños palacetes, con decoración escultórica en las fachadas. Los alrededores del pueblo invitan al turismo rural, el senderismo, la caminata amable, sobre todo si el destino es el maravilloso bosque de Grésigne, un bosque encantado, donde parecen habitar aún las hadas.Una delicia. Y, como os hemos prometido, aquí va una ruta posible para esta zona. Id hasta Tolouse, y de ahí hasta Gaillac. Ved Castelnau, junto con Puycelci, otra maravilla. Cerca, un poco más allá, Bruniquel con su castillo colgado. Entramos en el valle de las Gorges de l’Aveyron, y no hemos hecho más de 20 kms. aún. Tenemos allí Penne, en lo alto de su colina, San Antonin de Noble Val, Caylus, Beaulieu y la abadía, Najac … Volvemos por Cordes, allá arriba, en las nubes, rodeado de murallas. Y Albi, con la catedral excelsa de Santa Cecilia. Y me dejo Villefranche de Rouergue, y decenas de pequeños pueblos, y abadías como Lloc Dieu, castillos como el de Cas. No tengo ni espacio ni palabras para describir tanta maravilla. Está un poco lejos, tal vez. Pero és muy adecuado para una salida de tres o cuatro días, un puente, unas vacaciones … Si dormís en Toulouse, en el Novotel, podeis visitar esta ciudad. Si lo desean, puede ver la Cité de l’Espace, que gustará mucho a los niños. Volviendo a Barcelona, pueden parar en Carcasonne, y admirar la más grande y mejor conservada ciudad medieval de Europa. Increible. Los amantes del camping tienen un buen terreno en Castelnau.

Beaulieu en Rouergue

En els boscos de fades dels límits del Rouergue, a França, uns 20 kms. al nord de la magnífica vila medieval de Cordes sur Ciel, camí de Villefranche de Rouergue, s’alça la recóndita, amagada, magnífica i bellíssima abadia de Beaulieu. La trobareu de sobte, sense pensar-ho, a la dreta de la carretera, envoltada de la vegetació exhuberant de la vall del riu Seye, un riuet petit, melangiós, tendre, que rodeja el cenobi. És una construcció cistercenca, molt ben anomenada, Belloc en Occità. S’ho mereix. La seva fàbrica, puríssima. Les seves línies, definides, els seus espais maravellosos. Llàstima que el temps, els homes i les guerres no l’hagin respectada. Ens ha arribat mutilada, sense claustre, sense dependències monacals… però tantmateix bonica. L’esglèsia sola, sense els seus vitralls, sense l’art que acumulava, nua, és divina. Penseu que Beaulieu ha vist passar els croats anti occitants que mataven Albigesos, els orcs de la guerra dels Cent Anys i les guerres salvatges de religió. Venuda durant la Revolució Francesa fou destrossada i transformada en granja privada. Vaques i bous ompliren el claustre i palla el temple. Una fundació d’art la comprà fa uns anys i la convertí en el que avui és: un centre d’exposició d’art modern. Arribeu-vos a Beaulieu anant de Barcelona a París, per Albí i Cordes. O bé en el curs d’un recorregut per Occitània. O per les bastides de la Rouergue. O per les Gorges de l’Aveyron, no gens llunyanes. La França eterna, l’Occitània gentil, amb els seus poblets medievals de somni, els seus plàcids rius, els seus hotels encantadors i els seus restaurants gourmets us esperen a Beaulieu i a Rouergue.  Com ara l’Oustal del Barry, a la veïna població de Najac, una increible vila medieval, tot un descobriment.

En los bosques de hadas de los límites del Rouergue, en Francia, a unos 20 kms. al norte de la magnífica villa medieval de Cordes sur Ciel, camino de Villefranche de Rouergue, se levanta la recóndita, escondida, magnífica y bellísima abadía de Beaulieu. La encontrareis de repente, sin pensarlo, a la derecha de la carretera, rodeada de la vegetación exuberante del valle del río Seye, un riachuelo pequeño, melancólico, tierno, que rodea el cenobio. Es una construcción cisterciense, muy bien llamada, Belloc, en occitano. Se lo merece. Su fábrica, purísima. Sus líneas, definidas, sus espacios maravillosos. Lástima que el tiempo, los hombres y las guerras no la hayan respetado. Nos ha llegado mutilada, sin claustro, sin dependencias monacales … pero sin embargo hermosa. La iglesia sola, sin sus vitrales, sin el arte que acumulaba, desnuda, es divina. Pensad que Beaulieu ha visto pasar los cruzados anti occitanos que mataban a los Albigenses, los orcos de la guerra de los Cien Años y las guerras salvajes de religión. Vendida durante la Revolución Francesa fue destrozada y transformada en granja privada. Vacas y toros llenaron el claustro y paja el templo. Una fundación de arte la compró hace unos años y la convirtió en lo que hoy es: un centro de exposición de arte moderno. Acercaos a Beaulieu yendo de Barcelona a París, por Albi y Cordes. O bien en el curso de un recorrido por Occitania. O por los pueblos de la Rouergue. O por las Gorges de l’Aveyron, nada lejanas. La Francia eterna, la Occitania gentil, con sus pueblos medievales de sueño, sus plácidos ríos, sus hoteles encantadores y sus restaurantes gourmets os esperan en Beaulieu y Rouergue. Como el Oustal del Barry, en la vecina población de Najac, una increíble villa medieval, todo un descubrimiento.

Belcastel

El coquetó poblet medieval de Belcastel s’aixeca sobre un esperó rocós damunt el riu Aveyron. És una etapa important del camí de Compostela a França. Les cases de pedra s’acurruquen sota el castell, poderós, que domina el poble. Al fons del vall, el riu, cenyeix la vila que segueix el seu curs sinuós. Aquest és un altre dels pobles bonics de França. Al departament de l’Aveyron, en un radi de 100 kms. en teniu un munt: Brousse, amb un altre castell, Conques i el seu extraordinari monestir, La Couvertoirade, vila medieval, Estaing, joia vora el riu Lot, Najac, un poble d’ensomni, Peyre, Saint Côme d’Olt i Sainte Eulalie d’Olt, pobles amb castells i monestirs i Sauveterre de Rouergue, una bastida esplèndida. Deixeu-m’hi afegir Espalion, Entraygues, Villefranche de Rouergue, Albi o Cordes, i ja tindreu una ruta fantàstica i una raó de pes per anar-hi de vacances. El bell castell de Belcastel, no m’he pogut estar de la broma fàcil, va ser completament reconstruit fa pocs anys. Mereix una bona visita. S’aprofità per renovar tot el poble, que estava en estat tan ruinós com el castell. S’aixecaren les belles cases dels segles XII al XVII, amb aparells de forja nous, fusteria imitant l’antiga i pedra. El resultat és espectacular. Belcastel és ideal per passejar-hi amb la família. Caminar prop de l’Aveyron, dinar a l’àrea de pic-nic, o fer senderisme. Dormir i menjar a Belcastel és senzill i agradable. Aneu a l’Hotel du Vieux Pont. Sublim.

El coquetón pueblo medieval de Belcastel se levanta sobre un espolón rocoso sobre el río Aveyron. Es una etapa importante del camino de Compostela en Francia. Las casas de piedra s’acurrucan bajo el castillo, poderoso, que domina el pueblo. Al fondo del valle, el río, que ciñe la villa, sigue su curso sinuoso. Este es otro de los pueblos bonitos de Francia. El departamento de Aveyron, en un radio de 100 kms. tiene un montón: Brousse, con otro castillo, Conques y su extraordinario monasterio, La Couvertoirade, villa medieval, Estaing, joya a orillas del río Lot, Najac, un pueblo de ensueño, Peyre, Saint Côme de Lot y Sainte Eulalie de Lot, pueblos con castillos y monasterios y Sauveterre de Rouergue, una bastida espléndida. Dejenme añadir Espalion, Entraygues, Villefranche de Rouergue, Albi o Cordes, y ya tendrán una ruta fantástica y una razón de peso para ir de vacaciones allí. El bello castillo de Belcastel, no he podido obviar la broma fácil, fue completamente reconstruido hace pocos años. Merece una buena visita. Se aprovechó entonces para renovar todo el pueblo, que estaba en estado tan ruinoso como el castillo. Se levantaron las bellas casas de los siglos XII al XVII, con aparatos de forja nuevos, carpintería imitando la antigua y piedra. El resultado es espectacular. Belcastel es ideal para pasear con la familia. Caminar cerca del Aveyron, comer en el área de picnic, o hacer senderismo és magnífico. Dormir y comer en Belcastel es sencillo y agradable. Vayan al Hotel du Vieux Pont. Sublime.

Najac

Najac és un poblet preciòs del sud de França. Una vila arribada directament de l’edat mitjana per vosaltres. Un espai encantador, amb el seu castell enlairat dalt d’un turó potent, carrers estrets i costeruts, cases baixes, placetes, esglèsia, un riu profund i salvatge i molts, molts boscos, d’una vegetació luxuriant, espesa, com si Robin Hood encara campés per aquí. Nosaltres no perdonem mai una visita a Najac si passem, anant o venint, per Albí, Cordes sur Ciel, Figeac, Villefranche de Rouerge o Bruniquel. Perquè Najac no està sola. Forma part d’una ruta de pobles amb molt d’encant. Tots els que us hem citat valen la pena. Tots junts són una ruta ideal per un cap de setmana llarg o unes petites vacances. La trobareu a mig camí de la D922, entre Cordes i Villefranche de Rouergue, ben indicada, a uns 7 kms de la carretera principal, penjada dalt d’un pronunciat meandre del riu Aveyron. Nosaltres hem menjat i dormit a Najac. Una experiència difícilment olvidable quan les llums de la tarda moren darrera el castell i el poble s’il·lumina. A Najac hi ha bons hotels i bons restaurants. Nosaltres sempre anem a l’Oustal del Barry. Encantador.

Najac es un pueblo precioso del sur de Francia. Una villa llegada directamente de la edad media para vds. Un espacio encantador, con su castillo erigido sobre una colina potente, calles estrechas y empinadas, casas bajas, plazas, iglesia, un río profundo y salvaje, y muchos, muchos bosques, de una vegetación lujuriante, espesa, como si Robin Hood aún acampara por aquí. Nosotros no perdonamos nunca una visita a Najac si pasamos, yendo o viniendo, por Albi, Cordes sur Ciel, Figeac, Villefranche de Rouerge o Bruniquel. Porque Najac no está sola. Forma parte de una ruta de pueblos con mucho encanto. Todos los que os hemos citado valen la pena. Todos juntos son una ruta ideal para un fin de semana largo o unas pequeñas vacaciones. La encontraréis a medio camino de la D922, entre Cordes y Villefranche de Rouergue, bien indicada, a unos 7 kms de la carretera principal, colgada sobre un pronunciado meandro del río Aveyron. Nosotros hemos comido y dormido en Najac. Una experiencia difícilmente olvidable cuando las luces de la tarde mueren detrás del castillo y el pueblo se ilumina. Hay en Najac muy buenos hoteles y mejores restaurantes. Nosotros siempre vamos al Oustal del Barry. Encantador.

Bruniquel

Bruniquel, dalt del seu espadat, penjat damunt l’Aveyron, just a l’entrada de les magnífiques gorges d’aquest plàcid riu, és un poblet encantador amb boniques cases de pedra i fusta. Una vila medieval de carrers estrets, cases fortes, portes adovellades, finestres gòtiques i balcosn florits, a la primavera. Bruniquel te un castell, però això no vol dir res. És el conjunt el que fa únic a Bruniquel. Sense que res destaqui massa. Són els petits detalls de cada carrer, de cada casa que fan bonic el poble. Podeu arribar a Bruniquel en el transcurs d’una sortida, d’un pont o unes vacances per el Perigord, el Quercy o el sud de França. No està gaire lluny de la bellíssima Albi, ni de Toulouse. Incloueu la visita a Bruniquel juntament amb la que podeu fer a Puycelci o Castellnou de Montmirail, que com el mateix Bruniquel, són viles d’entre les més boniques de França. Si finalment decidiu pujar fins aquí, podeu completar la ruta amb una volta per Cordes sur Ciel. I no oblideu de comprar vins a la veïna Gaillac!. A Bruniquel no hi ha hotels, tal i com els coneixem aquí, però si boniques cases rurals, com la del Castell, amb habitacions familiars, o La Maison du Condonier, o Cornelia, totes amb moltíssim encant.

Bruniquel, colgado en su acantilado sobre el Aveyron, está justo a la entrada de las magníficas gargantas de este plácido río. Es un pueblo encantador con bonitas casas de piedra y madera. Una villa medieval de calles estrechas, casas antiguas, puertas adinteladas, ventanas góticas y balcones floridos, en primavera. Bruniquel tiene un castillo, pero eso no significa nada. Es el conjunto lo que hace único a Bruniquel. Sin que nada destaque demasiado. Son los pequeños detalles de cada calle, de cada casa, los que hacen bonito el pueblo. Pueden llegar a Bruniquel en el transcurso de una salida, un puente o unas vacaciones recorriendo el Périgord, el Quercy o el sur de Francia. No está muy lejos de la bellísima Albi, ni de Toulouse. Incluyan la visita a Bruniquel junto a las de Puycelci o Castellnou de Montmirail, que como el mismo Bruniquel, son villas de entre las más bonitas de Francia. Si finalmente se deciden a subir hasta aquí, pueden completar la ruta con una vuelta por Cordes sur Ciel. ¡Y no olviden comprar vinos en la vecina Gaillac!. En Bruniquel no hay hoteles, tal y como los conocemos aquí, pero si bonitas casas rurales, como la del castillo, con habitaciones familiares, o La Maison du Condonier, o Cornelia, todas con muchísimo encanto.

Conques

En un viatge pel sur de França no podem oblidar aquest monument cabdal, aquesta maravella del romànic, dins un bellíssim poblet de pessebre: Conques.  Aquesta bonica localitat está situdada al Departament de l’Aveyron, prop de la Vall del Lot, no gaire lluny d’Espalion o Figeac. L’Abadia de la Sainte-Foy, (a la foto), és una de les més fantàstiques construccions romàniques d’Europa. A més representa una de les fites importants del camí de Sant Jaume a França, com Le Puy en Velay o Albí. Per altra banda el poblet de Conques és una delícia medieval. Carrers estrets, cases de pedra, ponts i places, envolten l’abadia, que s’aixeca entre les teulades com un colòs. Tal i com va ser planejat que fos fa deu segles. Tal i com sempre ha estat. No us perdeu una visita a Conques, a la seva vall, als seus boscos. Creureu, per un moment, que les autopistes, les presses, la civilització són imaginàries. Creureu que heu viatjat en el temps, i gaudireu de la pau i la tranquilitat d’un entorn màgic, incontaminat. Arribeu a Conques de la millor manera: en el transcurs d’una ruta pel Lot. Figeac, Estaign, Espalion, Entrayges. Pobles medievals, rius plàcids, gorges imponents. Per dormir mireu-vos l’hotel Sainte Foy, un clàssic. Caríssim, però amb una estrella Michelin, el Moulin de Cambelog, només per butxaques molt fortes. L’Alberg de Sant Jaume és més senzill, però te dues xemeneies de Logis de France. Si us agrada anar de càmping esteu de sort. Conques te càmpings preciosos, a dins com ara Le Beau Rivage, on nosaltres hem estat, o fora del poble, al camp.

En un viaje por el sur de Francia no podemos olvidar este monumento capital, esta maravilla del románico, en un bellísimo pueblo de pesebre: Conques. Esta bonita localidad está situdada en el Departamento de l’Aveyron, cerca del Valle del Lot, no muy lejos de Espalion o Figeac. La Abadía de la Sainte-Foy, (en la foto), es una de las más fantásticas construcciones románicas de Europa. Además representa una de las metas importantes del camino de Santiago en Francia, como Le Puy en Velay o Albí. Por otra parte el pueblo de Conques es una delicia medieval. Calles estrechas, casas de piedra, puentes y plazas, rodean la abadía, que se levanta entre los tejados como un coloso. Tal y como fue planeado que fuera hace diez siglos. Tal y como siempre ha sido. No te pierdas una visita a Conques, a su valle, a sus bosques. Vais a creer, por un momento, que las autopistas, las prisas, la civilización son imaginarias. Vais a creer que habeis viajado en el tiempo, y disfrutareis de la paz y la tranquilidad de un entorno mágico, incontaminado. llegad hasta Conques de la mejor manera: en el transcurso de una ruta por el Lot. Figeac, Estaign, Espalion, Entrayges. Pueblos medievales, ríos plácidos, cañones imponentes. Para dormir miraros el hotel Sainte Foy, un clásico. Carísimo, pero con una estrella Michelin, el Moulin de Cambelog,es sólo para bolsillos muy poderosos. El Albergue de Saint Jacques es más sencillo, pero tiene dos chimeneas de Logis de France. Si os gusta ir de camping estais de suerte. Conques tiene campings preciosos, dentro del pueblo como Le Beau Rivage, donde nosotros hemos dormido, o fuera del pueblo, en el campo.