Mercat de Nadal a Albi


marche_noel_albi

Albi és una bellíssima ciutat occitana de França, situada en un esplèndit emplaçament a les vores del riu Tarn, una parada incontestable en una de les possibles rutes d’anada de Barcelona a París, possiblement en una de les rutes més boniques per anar a París, si teniu temps. Però el que realment corpren d’aquesta bonica ciutat és la seva catedral: Santa Cecília. Mai no heu vist cosa igual. És esplèndida. Edificada en totxo vermell, les seves proporcions aclaparen. I quan entreu dins, descobriu que el millor no era l’exterior. Una única i inmensa nau, plena de pintures del final del gòtic i inicis de renaixement us espera. No deixeu de veure, també, el museu Tolouse-Lautrec. Val la pena degustar tranquilament l’art d’aquest pintor cabdal de l’impressionisme. I si avui us parlem tan apassionadament d’Albi, que s’ho mereix, és pel seu magnífic mercat de Nadal, amb casetes d’artesania, gastronòmiques, de vi calent, pel seu ambient encantador. Comença a la dita “salle du Pigné” de 10h a 19 hores, des del 6 al 14 desembre. Allà hi ha una mostra d’artesans. Segueix amb el mercat de Nadal pròpiament dit, que te lloc a la Vila Vella d’Albi del 12 al 28 de desembre, a la cèntrica place du Vigan, a la place de la Pile i pels carrers peatonals que envolten la catedral. Teniu cases de fusta amb regals, amb menjar, amb artesania, propostes lúdiques, animació, tallers pels infants, concerts… Podeu pujar a Albí un cap de setmana de desembre i dormir en un dels seus hotels, per exemple a l’Ibis Vermell, on hem estat nosaltres. Senzill, net, pràctic, a deu minuts del centre caminant. O menjar en un dels seus restaurants com ara l’Ambrosia, a 4 de la Rue Henri Toulouse Lautrec, petit i acollidor, fantàstic. Lluny del centre, Azzurro, bona pizzeria. Al 77 de l’Avenue du general de Gaulle. Au Hibou no és un marroquí, sinó un petit restaurant de cuina tradicional francesa a tocar del mercat. Molt bé. Al 21 de la Rue Saint Julien. No gaire lluny, le Moulin a Café, interessant. A l’1 de la Rue Oulmet. Molt modern el Cascabar, al costat de l’Hibou. Per la zona, en una típica casa del XVIII, Les Arcades, menjar tradicional, ben cuinat, amb moltes propostes per a tots els gustos i preus. Al 17 de la Place de Saint Salvy. Una pizzeria, cuca i petita, a l’altre costat del riu: Le Napoli, al 38 de la Rue Porta. Ja ho sabeu, Albí us espera aquest Nadal!.

marche_noel_albi

Albi es una ciudad de Francia, situada a orillas del rio Tarn, en una de las posibles rutas hacia París, desde España. Si disponeis de tiempo parad. La ciudad es bonita, pero lo impresionante es su catedral: Santa Cecília. No habeis visto nada igual. Es esplèndida. Edificada en ladrillo rojo sus proporciones sorprenden. Entrad dentro y descubrid que lo mejor no era el exterior. Una única y inmensa nave, llena de pinturas del final del gótico y inicios de renacimiento os espera. No os perdais tampoco el museo Tolouse-Lautrec. Y ahora os proponemos una buena excusa para llegaros hasta Albí con vuestros hijos. És con motivo de las Navidades. Estos dias habrá allí un mercado de navidad muy chulo, ocupando la plaza y las calles peatonales del centro. No os lo perdais.

Albi is a city of France, placed on the banks of the river Tarn. The city is nice, but the impressive thing is its cathedral: Holy Cecília. Built in red brick its proportions are surpresive. Enter inside and discover that the best thing was not the exterior. The only and immense church, with wall paintings of the end of the Gothic and beginnings of renaissance waits for you. Also you can see the Tolouse-Lautrec painting museum. And we tell you: go to Albi to see the Christmas market. It’s really wonderful!.

Festa de la Forja


A la vila de Piera, més enllà de Martorell, tocant ja a Capellades, a mig camí d’Igulada, en els confins del Penedès, s’hi celebra a mitjans de març una fira de la forja, en concret al barri del Raval. Arribareu a Piera si preneu l’autopista AP-2, la de peatge, fins a Martorell, (sortida 25), i agafeu la B-224 en direcció a Capellades fins a Piera. Una altra possiblitat és arribar-hi per Esparreguera. Cal agafar la A-2, sense peatge, fins la sortida 580 Pierola/Esparreguera i prendre la BV-231 que porta directament a Piera.També possible en tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, línia Igualada, que podeu agafar a la Plaça Espanya de Barcelona. Doncs bé, a Piera, aquest diumenge, teniu Festa de la Forja. La jornada ofereix a les famílies amb infants tallers de forja, diverses propostes ben divertides i un dinar popular. Els actes comencen a les 10 hores, amb els tallers de forja, oberts a tothom, i portats pels mestres forjadors Nicolau Escudero i Jaume Raventós. Al mateix moment hi haurà un esmorzar popular. També podeu gaudir d’espectacle de malabars, concurs de serrar troncs, i de les bitlles catalanes. A l’hora de dinar escudella del ferrer i carn d’olla, per pocs euros, i us podeu quedar el bol de ceràmica amb el que us la serviran. Pa i vi inclosos també. Havent dinat música tradicional i balls amb el grup Bauma. Continuaran els tallers del matí, i podreu disfrutar de jocs tradicionals d’arreu per a la vostra canalla. Al final del dia podreu ajudar a muntar una barana pel parc, que hauran fet els mestres ferrers. Piera, a més, te altres atractius turístics més enllà de la fira. Per exemple la seva església, d’estil romànic, tot i que molt reformada. També és força interessant el castell de Piera, de propietat privada, i on s’hi fan noces i reunions, però que admet visites. Consulteu la web o truqueu: 93 776 16 82. Ensenyen la sala d’armes, els jardins i sales, si no estan ocupades per banquets. Molt reformat. Diseminades pel terme i agregats hi ha ermites que conviden a passejades, com ara la Santa Creu de Creixà, Sant Nicolau del Freixe, Santa Magdalena de l’Estela, que conserven formes més o menys romàniques. El casc antic de Piera també te interés. Teniu el portal d’en Romanyà, que era l’antic portal d’entrada a la vila, la creu de terme de la Plaça, el casalot de Cal Sastre, del segle XVIII, amb bellíssims esgrafiats, la casa de les Voltes del XVI, o les arcades de la plaça major on hi ha l’ajuntament. Si no us convenç el dinar popular sempre podeu dinar en els excel·lents restaurants de Piera. Com ara el Gat Mullat, al carrer de Sant Cristòfol, 46, tel: 937 78 96 05‎, un bar desenfadat, on fan bons entrepans. O els Arcs, a la carretera, tel: 937 78 89 56‎. Menció a banda mereix el luxós i distinguit Racó d’en Canela. O el Racó dels Amics, una pizzeria amb anomenada, al carrer de Sant Cristòfol, 15, tel: 937 76 19 41‎. Molt recomanable és el Nou Foment, al carrer de la Plaça, 19, tel: 937 76 13 41. I no son tots. En ser una vila residencial, amb moltes urbanitzacions, lloc tradicional de segona residència a l’ombra de Montserrat, l’oferta encara és més àmplia. Bona fira de la forja a Piera!.

En la villa de Piera, más allá de Martorell, tocando ya a Capellades, a medio camino de Igulada, en los confines del Penedès, se celebra a mediados de marzo una feria de la forja, en concreto en el barrio del Raval. Llegarán hasta Piera si toman la autopista AP-2, la de peaje, hasta Martorell, (salida 25), y toman allí la B-224 en dirección a Capellades hasta Piera. Otra posibilidad es llegar por Esparreguera. Hay que coger la A-2, sin peaje, hasta la salida 580 Pierola / Esparreguera y tomar la BV-231 que lleva directamente a Piera.També posible en tren de los Ferrocarriles de la Generalidad de Cataluña, línea Igualada, que pueden tomar en la Plaza España de Barcelona. Pues bien, en Piera, este domingo, tienen la Fiesta de la Forja. La jornada ofrece a las familias con niños talleres de forja, varias propuestas bien divertidas y una comida popular. Los actos comienzan a las 10 horas, con los talleres de forja, abiertos a todos, y llevados por los maestros forjadores Nicolás Escudero y Jaume Raventós. Habrá también un almuerzo popular, espectáculo de malabares, concurso de serrar troncos, y bolos catalanes. A la hora de comer escudella del herrero y carn d’olla, por pocos euros, y os podéis quedar el cuenco de cerámica con el que os la servirán. Pan y vino incluidos también. Después de comer música tradicional y bailes con el grupo Bauma. Continuarán los talleres de la mañana, y podréis disfrutar de juegos tradicionales para hijos e hijas. Al final del día se podrá ayudar a montar una barandilla en el parque, que habrán hecho los maestros herreros. Piera, además, tiene otros atractivos turísticos más allá de la feria. Por ejemplo su iglesia, de estilo románico, aunque muy reformada. También es muy interesante el castillo de Piera, de propiedad privada, y donde se realizan bodas y reuniones, pero que admite visitas. Consulten la web o llame: 93776 16 82. Enseñan la sala de armas, los jardines y salas, si no están ocupadas por banquetes. Muy reformado. Diseminadas por el término y agregados hay ermitas que invitan a pasear, como la Santa Cruz de Crece, San Nicolás del Fresno, Santa Magdalena de la Estela, que conservan formas más o menos románicas. El casco antiguo de Piera también tiene interés. Tenéis el portal de en Romanyà, que era el antiguo portal de entrada a la villa, la cruz de término de la Plaza, el caserón de Cal Sastre, del siglo XVIII, con bellísimos esgrafiados, la casa de las Vueltas del XVI , o las arcadas de la plaza mayor donde se encuentra el ayuntamiento. Si no os convence la comida popular siempre se puede comer en los excelentes restaurantes de Piera. Como el Gato Mojado, en la calle de San Cristóbal, 46, tel: 937 78 96 05, un bar desenfadado, donde hacen buenos bocadillos. O los Arcos, en la carretera, tel: 937 78 89 56. Mención aparte merece el lujoso y distinguido Racó d’en Canela. O el Rincón de los Amigos, una pizzería en la calle de San Cristóbal, 15, tel: 937 76 19 41. Muy recomendable es el Nuevo Fomento, en la calle de la Plaza, 19, tel: 937 76 13 41. Y no son todos. Al ser una villa residencial, con muchas urbanizaciones, lugar tradicional de segunda residencia, a la sombra de Montserrat, la oferta es aún más amplia. Buena feria de la forja en Piera.

Atrani


Atrani està al costat de la vila medieval d’Amalfi, a la Costiera Amalfitana, a Itàlia. El fet d’estar tocant, tocant a Amalfi, no l’ha beneficiat mai per res a la vila d’Atrani. En temps dels Dogos, aquesta minúscula localitat de pescadors, va anar sempre a remolc de la poderosa república marinera veïna. Era com el lloc d’estiueig de la noblesa amalfitana. Ara, en ple apogeu del turisme de masses, poques són les persones que li dediquen una miserable visita, preferint gastar tot el temps disponible en Positano o Amalfi. I no és que aquestes dues bellíssimes ciutats no s’ho mereixin. De cap manera!. Són dos destinacions ineludibles. Però creieu-nos i reserveu uns minuts per Atrani. Per les seves cases blanques penjades damunt un pitó rocós que corona una excepcional colegiata de Maria magdalena, abocada al mar, a un Mediterrani turquesa. Admireu-ne també les  altres esglèsies, com Sant Salvatore. Admireu-ne els carrers i carrerons, menys atapeïts que els d’altres destins de la Costiera. Admireu-ne i tasteu la petita platja, amable i càlida. Descobriu Atrani, amb sorpresa, darrera la corba, en sortir d’Amalfi, o en baixar de ravello. No podreu mentir-vos. Us sorpendrà, us deixarà bocabadats veure’n la seva fotogenica estampa. Deixeu-vos portar per aquesta seducció natural d’Atrani i aparqueu el cotxe, on pugueu!. Baixeu uns instants i reconeixeu que tanta bellessa, tanta escenografia fa bo aquell refrany que diu: “la gent d’Atrani, el dia del judici final, no notarà cap diferència entre viure al seu poble o al mateix paradís”!. Hi ha molts restaurants bons a Atrani, alguns de molt bonics, i carets, a peu de platja, com ara “Les Arcades“. L’Hotel La Palma, d’Amalfi, te un restaurant a Atrani. I no oblidem el A’Paranza, al casc antic. La costiera Amalfitana us està esperant!.

Atrani está al lado de la villa medieval de Amalfi, en la Costiera Amalfitana, en Italia. El hecho de estar tocando Amalfi, no le ha beneficiado nunca, para nada, a la bella villa de Atrani. En tiempos de los Dogos, esta minúscula localidad de pescadores, fue siempre a remolque de la poderosa república marinera vecina. Era como el lugar de veraneo de la nobleza amalfitana. Ahora, en pleno apogeo del turismo de masas, pocas son las personas que le dedican una miserable visita, prefiriendo gastar todo el tiempo disponible en Positano o Amalfi. Y no es que estas dos bellísimas ciudades no se lo merezcan. ¡De ninguna manera!. Son dos destinos ineludibles. Pero creednos y reservar unos minutos para Atrani. Por sus casas blancas colgadas sobre un pitón rocoso que corona la excepcional colegiata de María Magdalena, volcada sobre el mar, volcada a un Mediterráneo turquesa. Admiren también las otras iglesias, como San Salvatore. Admiren sus calles y callejones, menos apretados de gente que los de otros destinos de la Costiera. Admiren y prueben su pequeña playa, amable y cálida. Descubran Atrani, con sorpresa, detrás de la curva, al salir de Amalfi, o al bajar de Ravello. No podreis mentir. Os sorprenderá, os dejará boquiabiertos, ver su fotogénica estampa. Déjense llevar por esta seducción natural de Atrani y estacionen su vehículo, ¡donde puedan!. Solo unos instantes, para reconocer, que tanta belleza, tanta escenografía hace bueno aquel refrán que dice: “la gente de Atrani, el día del juicio final, no notará ninguna diferencia entre vivir en su pueblo o ¡en el mismo paraíso”!. Hay muchos y buenos restaurantes en Atrani, algunos muy bonitos, y caros, a pie de playa, como “Les Arcades”. El Hotel La Palma, de Amalfi, tiene un restaurante en Atrani. Y no olvidemos el A’Paranza, en el casco antiguo.