De fires a Girona!


Amb el la tardor arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fina a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per participar en les seves fires de Sant Narcís, just a finals d’Octubre. Mireu-vos el programa sencer, perquè és completament impossible ressenyar-vos tots els actes, actuacions, fires i firetes que podeu trobar en tot i cadescun dels espais de la ciutat del Ter. L’ambient si que us el podem descriure. Un ambient casolà, familiar, nostrat, autèntic. D’aquells que et fan sentir bé, en comunió amb l’altra gent que trobes al teu voltant, acollit, partícip. Aneu fins a la inmortal Girona i perdeu-vos pels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… Volteu la Devesa on hi haurà instal·lada, com sempre la fira de mostres, les atraccions per a la canalla, com fa deu, vint, cent anys. I no us perdeu els maravellós monuments que us ofereix la ciutat. Els banys jueus, Sant Nicolau, Sant Pere de Galligans, la catedral, el seu claustre, el seu museu… La nostra anyorada i adorada Girona, tenim ganes de veure-la en tot temps i circunstància, però més encara per fires, esplèndida, plena de llum, amb el primer fred, amb olor de bosc mullat i de castanya torrada.  Anyorem de veritat dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors. Atenció, hi haurà molta, molta gent. Un munt de gent. Costarà aparcar. Però Girona s’ho mereix. La bellíssima Girona. Si hi aneu només un dia us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida, com ara Casa Marieta que mai defrauda. Cuina de mercat. O el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea quedar-se a Girona durant les festes, ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé al Carlemany, en ple centre, o a l’hotel Històric, al barri antic, prop de la catedral, o al Ciutat de Girona. Tingueu unes bones fires de Sant Narcís a Girona!.

Con el otoño llega una de las salidas familiares más deliciosas, más poéticas y más bonitas que puede hacer. Se trata de llegar hasta a Girona, la siempre añorada y maravillosa Girona, para participar en sus ferias de Sant Narcís, justo a finales de Octubre. Vean el programa completo, porque es completamente imposible reseñar en una sesión todos los actos, actuaciones, ferias y feria que podéis encontrar en todos y cada uno de los espacios de la ciudad del Ter. El ambiente si que os lo podemos describir. Un ambiente casero, familiar, nuestro, auténtico. De aquellos que te hacen sentir bien, en comunión con la otra gente que encuentras a tu alrededor, acogido, partícipe. Llegad hasta la inmortal Girona y perderos por las calles, plazas, patios, edificios, palacios, iglesias, monasterios … Id a la Devesa donde habrá instalada, como siempre, la feria de muestras, las atracciones para los niños, como hace diez, veinte, cien años. Y no os perdáis los maravillosos monumentos que ofrece la ciudad. Los baños judíos, San Nicolás, San Pedro de Galligans, la catedral, su claustro, su museo … Nuestra añorada y adorada Girona, tenemos ganas de verla en todo tiempo y circunstancia, pero más aún por ferias, espléndida, llena de luz, con el primer frío, con olor a bosque mojado y de castaña tostada. Añoramos de verdad de los estrechos callejones medievales de la Fuerza, del barrio judío, el Call espléndido, cargado de colores y olores. Atención, habrá mucha, mucha gente. Un montón de gente. Costará aparcar. Pero Girona lo merece. La bellísima Girona. Si vais sólo un día os recomendaremos algunos restaurantes de aquellos de toda la vida, como Casa Marieta que nunca defrauda. Cocina de mercado. O el restaurante Boira, al lado mismo, con vistas al río y a las casas de colores. O el Pozo del Call, llegando ya a las escaleras de la Catedral. O el colegio de arquitectos, en la Pía Almoïna, en la misma plaza de las escaleras de la catedral. El Museo del vino, mucho más popular y desenfadado, ideal para carnes a la brasa y para hacer jolgorio. Para dormir, fuera una buena idea quedarse en Girona durante las fiestas, nos gusta ir al hotel de la cadena AC Hoteles, o bien al Carlomagno, en pleno centro, o el hotel Histórico, en el barrio antiguo, cerca de la catedral, o el Ciudad de Girona. ¡Buenas ferias de Sant Narcís en Girona!.

De nou temps de flors a Girona!


Amb el maig arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fina a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per veure la fira “Girona, temps de flors”. No us podem explicar amb paraules aquesta delicadessa feta art en flor. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… plens de flors, de milers de flors. En conjunts  clàssics, moderns, atrevits, senzills… No us perdeu els monuments que només estaran oberts aquests dies, engalanats, nets i polits, magníficament decorats amb plantes i flors de tota mida i tota mena. Portes obertes als banys jueus, a Sant Nicolau, a Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar les escalinates barroques de la catedral, o el seu claustre, per poder aplaudir o criticar el muntatge d’aquest any. Us assegurem que no heu vist res d’igual. I, a la nostra adorada Girona, una ciutat bonica de veure en tot temps i circunstància. Que me’n direu dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors?. I de la imponent catedral?. Només tindreu un petit problema. Hi serà, literalment, mitja Catalunya. Una gentada indescriptible, un munt de gent brutal. No podreu aparcar, enlloc. De fet, si hi aneu dissabte o diumenge, i no és primeríssima hora, no podreu ni caminar. No us volem enganyar, és agobiant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt i molt d’hora. I fugir dels dissabtes al migdia o a la tarda, i dels dimenges al matí. Cerqueu, si podeu, dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors asaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. Penseu en la possibilitat d’arribar-hi en tren. I, naturalment, si voleu dinar a Girona, reserveu. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. el primer Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé al Carlemany, en ple centre, o a l’hotel Històric, al barri antic, prop de la catedral, o al Ciutat de Girona. Tingueu un molt bon temps de flors a Girona!.

Una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver durante el mes de mayo en Cataluña tiene lugar en la romántica y siempre maravillosa Gerona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias, los propios baños judíos o las escalinatas barrocas de la catedral, (en la foto), quedan cubiertas de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, una manifestación similar que tiene lugar cada diez años en Holanda. Gerona ya es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas a cualquier hora. Pero imagínenselas llenas de flores dispuestas con suma maestria, con ganas de agradar. Una pasada, ¿verdad?. ¡Pues sí!. Sólo hay un problema: va todo el mundo. Gerona está literalmente anegada de turistas, de curiosos. Un gentío, un montón de gente. No se puede caminar, ni dar un paso. Es agobiante. Es indescriptible. Por ello, ya os lo avisamos, hay que ir allí muy pronto. Huir de los sábados por la tarde y los domingos por la mañana. Imposible aparcar. Imposible moverse incluso si se ha ido a pie. Busque los días y las horas más atípicas. Días entre semana, primeras horas de la mañana. Entonces gozareis de aquello que no os podéis perder, lo que no pueden dejar de ver: Gerona, la bellísima Gerona, dos veces más bella, llena de flores. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, os citaremos un clásico: Casa Marieta. Nunca les defraudará. Cocina de mercado desde hace cien años o más. O bien el Boira, al lado. O el Pou del Call. O el Museo del vino, mucho más popular y desenfadado. Para dormir, si es necesario hacerlo, pensad en la cadena AC Hoteles, en el Carlomagno, en el hotel Histórico o en el Ciudad de Gerona.

Banys àrabs de Girona


Sempre és tot un gustàs passejar per Girona. Sobretot pel seu barri vell, la Força. Pels carrers del call jueu, pels palaus gòtics o per la Catedral, potent, omnipotent, allà dalt damunt la seva escalinata. Però avui us vull parlar d’una joia amagada, poc visitada, però molt bonica. Us justificarà una nova anada a Girona. Es tracta dels anomenats banys àrabs. Es troben al carrer que, des de la Catedral, baixa cap a Sant Pere de Galligans. Darrera una porteta us espera la sorpresa. Un espai únic, fastuós, de poètica delicadessa. Una cúpula, senzilla a l’exterior, (a la foto), que amaga una genial obra d’art a l’interior. Torneu doncs a Girona, una vegada més, i descobriu els banys àrabs. Més tard podeu tornar a Galligans a veure el romànic més bonic, o perdre-us pels carrers del barri gòtic. Admirar la catedral i el seu museu. Entrar a Isaac el Cec a viure la vida del millor call jueu d’Espanya. Sentir caure la tarda a les vores de l’Onyar, o al parc de la Devesa. Per dinar, ja ho sabeu, a Ca la Marieta, o al Boira, molt proper. Per dormir, l’hotel AC, o el Carlemany, o dins de barri antic, l’hotel Històric.

Siempre es todo un gustazo pasear por Girona. Sobre todo por su casco antiguo. O por las calles del barrio judío, viendo los palacios góticos, o por la Catedral, potente, omnipotente, allá arriba, sobre su escalinata. Pero hoy quiero hablar de una joya escondida, poco visitada, pero muy bonita. Os justificará una nueva ida hasta Girona. Se trata de los llamados baños árabes. Se encuentran en la calle que, desde la Catedral, baja hacia Sant Pere de Galligants. Detrás de una puerta les espera la sorpresa. Un espacio único, fastuoso, de poética delicadeza. Una cúpula, sencilla en el exterior, (en la foto), que esconde una genial obra de arte en el interior. Vuelva pues a Girona, una vez más, y descubra los baños árabes. Más tarde puede bajar a Galligans para ver el románico más bonito, o perderse por las calles del barrio gótico. Admirar la catedral y su museo. Entrar en Isaac el Cec a vivir la vida del mejor barrio judío de España. Sentir caer la tarde a orillas del Onyar, o en el parque de la Devesa. Para comer, ya lo sabéis, Ca la Marieta, o el Boira, muy próximo. Para dormir, el hotel AC, o el Carlomagno y, dentro de barrio antiguo, el hotel Històric.