Festival Mitjó de titelles a Riudebitlles


mitjo

Al poble de Sant Pere de Riudebitlles, un poblet aixerit de la vinícola comarca de l’Alt Penedés. Doncs bé, a Sant Pere, aquest cap de setmana hi fan el Mitjó, un festival i una mostra de Teatre de Titelles molt familiar, acollidora i popular. Potser serà un xic més irreverent l’espai de nit, anomenat la Mitja, pensat pel públic adult. Els espectacles tenen qualitat, i son divertits, i també nous, frescos. Podeu anar a Sant Pere per descobrir el Mitjó i l’àrea d’esbarjo del poble, amb el pícnic i barbacoes familiars que està situada a sota de l’anomenat Pont Nou, un dels monuments més estimats per la gent de de Sant Pere de Riudebitlles. Ara però toca que us recomanem aquest festival de titelles, que val la pena, i així ho fem. Sant Pere de Riudabitlles no és gaire lluny de Barcelona. Són 25 minuts per l’autopista AP-7, en direcció Tarragona i Lleida. Sortiu a Sant Sadurní d’Anoia, i agafeu la carretera B-2151, en direcció Lavit, poblet que passareu i, tot seguit, arribareu a Sant Pere de Riudabitlles. També és possible arribar-hi anant fins a Vilafranca del Penedés per l’AP7 i prenent allà la C-15 cap a Igualada. Desvieu-vos a la dreta en trobar les indicacions de la carretera BP-2151. Llavors trobareu l’àrea de picnic que us dèiem, i el pont nou, a mà dreta, abans d’arribar a Sant Pere de Riudebitlles. Sant Pere és una vila medieval consistent, amb edificis gòtics notables, un palau entre ells, i un casc antic evocador. Fora interessant fer un volt pel Penedés, visitant alguna cava, a Sant Sadurní, o anar a veure Vilafranca, amb el seu museu del vi. O potser us arribareu a Gelida, o a Mediona, on hi ha bonics castells. Per si de cas voleu dinar al poble us recomanem El Clos d’en Pep, un restaurant d’aire modern, cuina cuidada, però desenfadat. Tampoc no està gens malament, a la mateixa carretera, al número 142, la brasseria Magust, més d’estar per casa, però amb carn a la brasa feta allà mateix, davant vostre. Tel: 938.99.51.45 . Bon festival de titelles a Riudebitlles!.

En Sant Pere de Riudebitlles, un bonito pueblo de la vinícola comarca del Alt Penedés, donde existe una buena área de picnic, con barbacoas, de la que os hablamos en otra entrada de este bloc. Ahora os recomendamos ir hasta este bello pueblo con motivo del festival Mitjó de títeres. Ideal para famílias con niños. Divertido y nuevo, muy fresco. Son 25 minutos por la autopista AP-7, en dirección Tarragona y Lleida. Salgan en Sant Sadurní d’Anoia, y tomen la carretera B-2151, en dirección Lavit, que pasaréis, y llegareis a San Pedro de Riudabitlles. También posible llegar yendo hasta Vilafranca del Penedés y tomando allí la C-15 hacia Igualada. Entonces San Pedro estarà girando a la derecha, y el picnic, a la derecha otra vez, antes d’entrar en la localidad. Si quereis visitar el pueblo os diremos que es una villa medieval consistente, con edificios góticos notables, un palacio entre ellos, y un casco antiguo evocador. No sabemos si habréis de comer por allí, si dareis una vuelta por el Penedés, visitando alguna cava, en Sant Sadurní, o iréis a ver Vilafranca. O quizás os llegaréis a Gelida, o a Mediona, donde hay hermosos castillos. Pero por ejemplo si quereis comer en el pueblo, y no habéis tenido suficiente con el psicolabis, os recomendamos El Clos de Pepe, un restaurante de aire moderno, cocina cuidada, pero desenfadado y amable. Tampoco está nada mal, en la misma carretera, pero en el número 142, la brasería Magust, casera, con una carne a la brasa hecha allí mismo, delante de vosotros. Tel: 938.99.51.45.

Mitjó, titelles a Riudebitlles


2015_Mitjo

Al poble de Sant Pere de Riudebitlles, un poblet aixerit de la vinícola comarca de l’Alt Penedés. Doncs bé, a Sant Pere, aquest cap de setmana hi fan el Mitjó, un festival i una mostra de Teatre de Titelles molt familiar, acollidora i popular. Potser serà un xic més irreverent l’espai de nit, anomenat la Mitja, pensat pel públic adult. Els espectacles tenen qualitat, i son divertits, i també nous, frescos. Podeu anar a Sant Pere per descobrir el Mitjó i l’àrea d’esbarjo del poble, amb el pícnic i barbacoes familiars que està situada a sota de l’anomenat Pont Nou, un dels monuments més estimats per la gent de de Sant Pere de Riudebitlles. Ara però toca que us recomanem aquest festival de titelles, que val la pena, i així ho fem. Sant Pere de Riudabitlles no és gaire lluny de Barcelona. Són 25 minuts per l’autopista AP-7, en direcció Tarragona i Lleida. Sortiu a Sant Sadurní d’Anoia, i agafeu la carretera B-2151, en direcció Lavit, poblet que passareu i, tot seguit, arribareu a Sant Pere de Riudabitlles. També és possible arribar-hi anant fins a Vilafranca del Penedés per l’AP7 i prenent allà la C-15 cap a Igualada. Desvieu-vos a la dreta en trobar les indicacions de la carretera BP-2151. Llavors trobareu l’àrea de picnic que us dèiem, i el pont nou, a mà dreta, abans d’arribar a Sant Pere de Riudebitlles. Sant Pere és una vila medieval consistent, amb edificis gòtics notables, un palau entre ells, i un casc antic evocador. Fora interessant fer un volt pel Penedés, visitant alguna cava, a Sant Sadurní, o anar a veure Vilafranca, amb el seu museu del vi. O potser us arribareu a Gelida, o a Mediona, on hi ha bonics castells. Per si de cas voleu dinar al poble us recomanem El Clos d’en Pep, un restaurant d’aire modern, cuina cuidada, però desenfadat. Tampoc no està gens malament, a la mateixa carretera, al número 142, la brasseria Magust, més d’estar per casa, però amb carn a la brasa feta allà mateix, davant vostre. Tel: 938.99.51.45 . Bon festival de titelles a Riudebitlles!.

En Sant Pere de Riudebitlles, un bonito pueblo de la vinícola comarca del Alt Penedés, donde existe una buena área de picnic, con barbacoas, de la que os hablamos en otra entrada de este bloc. Ahora os recomendamos ir hasta este bello pueblo con motivo del festival Mitjó de títeres. Ideal para famílias con niños. Divertido y nuevo, muy fresco. Son 25 minutos por la autopista AP-7, en dirección Tarragona y Lleida. Salgan en Sant Sadurní d’Anoia, y tomen la carretera B-2151, en dirección Lavit, que pasaréis, y llegareis a San Pedro de Riudabitlles. También posible llegar yendo hasta Vilafranca del Penedés y tomando allí la C-15 hacia Igualada. Entonces San Pedro estarà girando a la derecha, y el picnic, a la derecha otra vez, antes d’entrar en la localidad. Si quereis visitar el pueblo os diremos que es una villa medieval consistente, con edificios góticos notables, un palacio entre ellos, y un casco antiguo evocador. No sabemos si habréis de comer por allí, si dareis una vuelta por el Penedés, visitando alguna cava, en Sant Sadurní, o iréis a ver Vilafranca. O quizás os llegaréis a Gelida, o a Mediona, donde hay hermosos castillos. Pero por ejemplo si quereis comer en el pueblo, y no habéis tenido suficiente con el psicolabis, os recomendamos El Clos de Pepe, un restaurante de aire moderno, cocina cuidada, pero desenfadado y amable. Tampoco está nada mal, en la misma carretera, pero en el número 142, la brasería Magust, casera, con una carne a la brasa hecha allí mismo, delante de vosotros. Tel: 938.99.51.45.

Mitjó a Sant Pere de Riudebitlles


mitjo

Fa uns dies, us vàrem presentar en aquest mateix bloc una bonica àrea de pícnic, i de barbacoes, al poble de Sant Pere de Riudebitlles, un poblet aixerit de la vinícola comarca de l’Alt Penedés. Doncs bé, a Sant Pere, aquest cap de setmana hi fan el Mitjó, un festival i una mostra de Teatre de Titelles molt familiar, acollidora i popular. Potser serà un xic més irreverent l’espai de nit, anomenat la Mitja, pensat pel públic adult. Només se n’han fet dues edicions el juliol dels anys 2012 i 2013, però ja està molt arrelat. Els espectacles tenen qualitat, i son divertits, i també nous, frescos. Podeu anar a Sant Pere per descobrir el Mitjó i l’àrea d’esbarjo, amb el pícnic i barbacoes familiars dels que us hem parlat, que situada a sota de l’anomenat Pont Nou, un dels monuments més estimats per la gent de de Sant Pere de Riudebitlles. Ara però toca que us recomanem aquest festival de titelles, que val la pena, i així ho fem. Sant Pere de Riudabitlles no és gaire lluny de Barcelona. Són 25 minuts per l’autopista AP-7, en direcció Tarragona i Lleida. Sortiu a Sant Sadurní d’Anoia, i agafeu la carretera B-2151, en direcció Lavit, poblet que passareu i, tot seguit, arribareu a Sant Pere de Riudabitlles. També és possible arribar-hi anant fins a Vilafranca del Penedés per l’AP7 i prenent allà la C-15 cap a Igualada. Desvieu-vos a la dreta en trobar les indicacions de la carretera BP-2151. Llavors trobareu l’àrea de picnic que us dèiem, i el pont nou, a mà dreta, abans d’arribar a Sant Pere de Riudebitlles. Sant Pere és una vila medieval consistent, amb edificis gòtics notables, un palau entre ells, i un casc antic evocador. Fora interessant fer un volt pel Penedés, visitant alguna cava, a Sant Sadurní, o anar a veure Vilafranca, amb el seu museu del vi. O potser us arribareu a Gelida, o a Mediona, on hi ha bonics castells. Per si de cas voleu dinar al poble us recomanem El Clos d’en Pep, un restaurant d’aire modern, cuina cuidada, però desenfadat. Tampoc no està gens malament, a la mateixa carretera, al número 142, la brasseria Magust, més d’estar per casa, però amb carn a la brasa feta allà mateix, davant vostre. Tel: 938.99.51.45 . Bon festival de titelles a Riudebitlles!.

En Sant Pere de Riudebitlles, un bonito pueblo de la vinícola comarca del Alt Penedés, donde existe una buena área de picnic, con barbacoas, de la que os hablamos en otra entrada de este bloc. Ahora os recomendamos ir hasta este bello pueblo con motivo del festival Mitjó de títeres. Ideal para famílias con niños. Divertido y nuevo, muy fresco. Son 25 minutos por la autopista AP-7, en dirección Tarragona y Lleida. Salgan en Sant Sadurní d’Anoia, y tomen la carretera B-2151, en dirección Lavit, que pasaréis, y llegareis a San Pedro de Riudabitlles. También posible llegar yendo hasta Vilafranca del Penedés y tomando allí la C-15 hacia Igualada. Entonces San Pedro estarà girando a la derecha, y el picnic, a la derecha otra vez, antes d’entrar en la localidad. Si quereis visitar el pueblo os diremos que es una villa medieval consistente, con edificios góticos notables, un palacio entre ellos, y un casco antiguo evocador. No sabemos si habréis de comer por allí, si dareis una vuelta por el Penedés, visitando alguna cava, en Sant Sadurní, o iréis a ver Vilafranca. O quizás os llegaréis a Gelida, o a Mediona, donde hay hermosos castillos. Pero por ejemplo si quereis comer en el pueblo, y no habéis tenido suficiente con el psicolabis, os recomendamos El Clos de Pepe, un restaurante de aire moderno, cocina cuidada, pero desenfadado y amable. Tampoco está nada mal, en la misma carretera, pero en el número 142, la brasería Magust, casera, con una carne a la brasa hecha allí mismo, delante de vosotros. Tel: 938.99.51.45.

Barbacoes a Sant Pere de Riudebitlles


picnic_riudebitlles

Sant Pere de Riudebitlles, un bonic poble de la vinícola comarca de l’Alt Penedés, hi ha una àrea d’esbarjo, amb picnic i barbacoes familiars que no està gens malament. Està situada a sota de l’anomenat Pont Nou, un dels monuments més estimats per la gent de de Sant Pere de Riudebitlles. Es tracta d’un aqüeducte d’origen medieval format per bonics arcs de mig punt, i molt llarg i alt, que transporta aigua fins els horts de la població. Fou refet al segle XVII i XVIII, i restaurat al XX. És just a sota aquest aqüeducte on hi ha una zona de picnic i d’esbarjo, anomenada al poble el Parc Natural del Pont Nou. Està situada a poc menys d’un quilòmetre de Sant Pere de Riudebitlles, sortint de la població per la carretera BP-2151, en direcció a Sant Quintí de Mediona. Hi ha poques taules, quatre o cinc, i encara menys barbacoes, però podeu portar-vos la vostra sense problemes, molta gent ho fa, ja que és totalment lliure tant l’accés com l’aparcament. També trobareu molt espai per jugar i còrrer, a les taules, a sobre, i al costat del torrent d’en Guilló. Hi ha moltes zones amb molts arbres, així com esplanades amb platans i bosquets de pins. Sant Pere de Riudabitlles no és gaire lluny de Barcelona. Són 25 minuts per l’autopista AP-7, en direcció Tarragona i Lleida. Sortiu a Sant Sadurní d’Anoia, i agafeu la carretera B-2151, en direcció Lavit, poblet que passareu i, tot seguit, arribareu a Sant Pere de Riudabitlles. Travesseu el poble i continueu uns metres més. Abans de travessar el pont damunt el Torrent d’en Guilló trobareu, a mà esquerra la desviació i bon lloc per aparcar. Una vegada allà haureu dirigiu-vos de dret cap a l’aqüeducte, passar-lo per sota, i entrareu en la zona de pícnic. També és possible arribar-hi anant fins a Vilafranca del Penedés per l’AP7 i prenent allà la C-15 cap a Igualada. Desvieu-vos a la dreta en trobar les indicacions de la carretera BP-2151. Llavors trobareu l’àrea de picnic, i el pont nou, a mà dreta, abans d’arribar a Sant Pere de Riudebitlles. Sant Pere és una vila medieval consistent, amb edificis gòtics notables, un palau entre ells, i un casc antic evocador. Fora interessant fer un volt pel Penedés, visitant alguna cava, a Sant Sadurní, o anar a veure Vilafranca, amb el seu museu del vi. O potser us arribareu a Gelida, o a Mediona, on hi ha bonics castells. Per si de cas voleu dinar al poble us recomanem El Clos d’en Pep, un restaurant d’aire modern, cuina cuidada, però desenfadat. Tampoc no està gens malament, a la mateixa carretera, al número 142, la brasseria Magust, més d’estar per casa, però amb carn a la brasa feta allà mateix, davant vostre. Tel: 938.99.51.45 . Bon picnic o barbacoa a Riudebitlles!.

En Sant Pere de Riudebitlles, un bonito pueblo de la vinícola comarca del Alt Penedés, existe una buena área de picnic, con barbacoas, pocas, y algunas mesas, pocas también. El área és bonita, con buén aparcamiento para los coches, espacio para correr y jugar, zonas con plantaciones de plataneros y bosquecillos de pinos. Está situada en un lugar llamado el Puente Nuevo, cerca del torrente de Guilló, a las afueras de San Pedro de Riudabitlles, yendo en dirección a San Quintín de Mediona or la BP-2151. Esto no está muy lejos de Barcelona. Son 25 minutos por la autopista AP-7, en dirección Tarragona y Lleida. Salgan en Sant Sadurní d’Anoia, y tomen la carretera B-2151, en dirección Lavit, que pasaréis, y llegareis a San Pedro de Riudabitlles. Pasais el pueblo y a unos cientos de metros ya vereis el desvio a mano izquierda hacia el acueducto. Buena zona para aparcar. Para llegar al picnic cruzad por debajo del mismo acueducto. También posible llegar yendo hasta Vilafranca del Penedés y tomando allí la C-15 hacia Igualada. Entonces San Pedro estarà girando a la derecha, y el picnic, a la derecha otra vez, antes d’entrar en la localidad. Si quereis visitar el pueblo os diremos que es una villa medieval consistente, con edificios góticos notables, un palacio entre ellos, y un casco antiguo evocador. No sabemos si habréis de comer por allí, si dareis una vuelta por el Penedés, visitando alguna cava, en Sant Sadurní, o iréis a ver Vilafranca. O quizás os llegaréis a Gelida, o a Mediona, donde hay hermosos castillos. Pero por ejemplo si quereis comer en el pueblo, y no habéis tenido suficiente con el psicolabis, os recomendamos El Clos de Pepe, un restaurante de aire moderno, cocina cuidada, pero desenfadado y amable. Tampoco está nada mal, en la misma carretera, pero en el número 142, la brasería Magust, casera, con una carne a la brasa hecha allí mismo, delante de vosotros. Tel: 938.99.51.45.

Museu Romà de Mérida


museoromano

Hi hauria poderoses raons per aconsellar una sortida familiar a Mérida. Una de les principals seria contemplar amb els nostres infants les maravelles que el passat romà ha deixat en aquesta extraordinària ciutat. Perquè, com ja sabeu, Mérida fou una de les capitals romanes de la península ibèrica, és a dir una ciutat molt important. Per això conserva un patrimoni romà brutal, sobretot, romà, tot i que no només romà. Podeu visitar-hi el seu famós teatre, un dels millors d’Espanya, d’Europa i del món, declarat patrimoni de la humanitat el 1993 per la UNESCO.  És aquí on es desenvolupa el Festival de teatre clàssic, Al costat també hi ha amfiteatre i, a les afores, un parell d’aqueductes, un circ i unes termes romananes. Però avui us volem parlar del fastuós Museu Nacional Romà, un esplèndit museu arqueològic, obra mestre de l’arquitecte Rafael Moneo, que recull tota l’herència romana de Mèrida, que és molta, important i bellíssima. Passejar per les seves sales és una lliçó impagable d’història, però també una lliçó d’arquitectura del segle XX. Ens encanta aquest espai lliure, perfecte, sobri, mesurat i espectacular. Quin bon continent per un excels contingut. I sota, a la cripta cases romanes, un cementiri sencer i una via romana. Val la pena arribar-se fins Mérida per veure-ho tot. Però esteu de sort, perquè a més d’aquestes fites inexcusables, la capital d’Extremadura us ofereix també el pont romà damunt el riu Guadiana, monumental, de quasi un km. de llarg, o l’embassament romà de Proserpina, que fa 5 kms. de llargada, amb trams més ben conservats que altres. Rematen el lot el temple de Diana, un arc de triomf i la casa de Mitreo. Si això fos poc podeu veure també edificacions de l’època àrab, com ara els banys i una alcazaba dominant el riu. O la basílica de Santa Eulàlia, edificada damunt un temple visigot, O la Catedral de Santa María la Mayor en el cor medieval de la vila, ple de convents i esglèsies, la majoria barrocs, com ara Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen… i de palaus nobiliaris com el de Vera, reconvertit en un gran hotel de luxe, El Merida Palace. També són interessants edificis civils com la Real Carniceria, o l’Hospital. Ja veieu que teniu teca de sobres per veure quan visiteu Mérida. Hem vist a Mérida hotels molt bonics, com el Adealba, o el Nova Roma, de disseny modern, amb restaurants avantguardistes. Nosaltres, però, vam dormir a Cáceres, i no els hem pogut provar. Extremadura ofereix, per unes vacances, coses tan boniques i inusitades com ara la ciutat monumental medieval de Cáceres, impressionant, o la de Trujillo, fantàstica, o bé els monestirs de Guadalupe i Yuste, increibles, o zones naturals molt ben conservades, com el vall del Jerte, maravellós amb els cirerers florits a la primavera. Per menjar bé de preu y senzill, La Lonja, amb un restaurant propi, proper a la zona monumental romana, amb un menú del dia molt arreglat. Una mica més sofisticat, de campanetes, molt recomanable, el Tabula Calda, al centre de la ciutat. Bona estada a Extremadura!.

Mérida es la antigua Emerita Augusta, una de las capitales romanas de la península ibérica, una ciudad importante. Conserva un patrimonio brutal, sobre todo romano, aunque no únicamente. Hablaremos de su famoso teatro, uno de los mejores de España, de Europa y del mundo, que fue declarado patrimonio de la humanidad en 1993 por la UNESCO, el lugar donde se desarrolla el Festival de teatro clásico, todo un hito. A su lado tenemos el anfiteatro y el Museo Nacional Romano. De este magífico equipamiento queremos hablaros hoy. Se trata de un espléndido museo arqueológico, una obra maestra del arquitecto Rafael Moneo, que recoge toda la herencia romana de Mérida, que es mucha, importante y bellísima. Vale la pena visitarlo por su contenido, però también por el edificio, una obra de arte de la arquitectura del siglo XX. Una visita que no podeis dejar de hacer. Elegante, sobrio, sencillo, increible. También es obra de Roma el puente sobre el río Guadiana, un puente monumental de casi un km. de largo, o el templo de Diana, un arco de triunfo y la casa de Mitreo. De la época árabe quedan los baños y una alcazaba. De la era cristiana la Basílica de Santa Eulalia, edificada sobre un templo visigodo y la catedral de Santa María la Mayor. Mérida está llena de conventos e iglesias, la mayoría barrocos, como Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen … y de palacios como el de Vera, reconvertido en un gran hotel de lujo, El Merida Palace. También son interesantes edificios civiles como la Real Carniceria, o el Hospital. Ya veis que teneis cuerda para rato cuando visiteis Mérida. Hemos visto en Mérida hoteles muy bonitos, como el Adealba, o el Nova Roma, de diseño moderno, con restaurantes vanguardistas. Nosotros, sin embargo, dormimos en Cáceres, y no los hemos podido probar. Extremadura ofrece, para unas vacaciones, cosas tan bonitas y inusitadas como la ciudad monumental medieval de Cáceres, impresionante, o su vecina Trujillo, fantástica. Los monasterios de Guadalupe y Yuste, increíbles, merecen una visita, o sus zonas naturales muy bien conservadas, como el valle del Jerte, maravilloso con los cerezos en flor en primavera.

Festa del vi i l’oli nou a Sant Jaume


Sant Jaume dels Domenys és un poble, molt desconegut, del Penedès. Està situat ben a l’interior d’aquesta plana assolellada, plantada de vinya. No toca el mar, ni tan sols l’olora. Està fora de les grans rutes de comunicació, tot i que l’autopista AP7, i l’AP-2, el creuen ben aprop. Perquè Sant Jaume s’amaga, tímid, enfilant-se cap a la muntanya, però sense sortir de la plana. Podeu arribar-hi deixant l’autopista AP2 a La Bisbal del Penedés i reculant fins Llorenç del Penedés i Sant Jaume. O bé sortir de l’autopista AP7 a Santa Margarida i els  Monjos i pujar cap a La Múnia i Sant Jaume. Hi aneu per on hi aneu us agradarà aquest poble de cases blanques i baixes, d’horitzons sense límits, on el sol bat a gust. Però avui us parlem de Sant Jaume dels Domenys perquè el primer diumenge de febrer celebren una fira del vi novell i de l’oli nou. Sant Jaume és un poble agrícola, una vila vinícola, de bon vi del Penedès. Darrerament també es cull molta oliva. D’aquí que la festa de presentació del vi novell i l’oli nou, el primer diumenge de febrer, sigui tot un esdeveniment. El poble li vol donar la màxima publicitat i rellevància. La Cooperativa Agrícola de Sant Jaume dels Domenys és la qui organitza aquest acte. Arribeu-vos al cor del Penedés, a gaudir de la Festa del Vi Jove i Oli Novell. Com veieu en el cartell hi haurà un esmorzar popular, a preu mòdic, una mostra d’oficis antics, una fira d’artesania i una altra de bons productes de la terra. Podreu tornar a casa carregats de vins, caves i olis d’altíssima qualitat. Els infants xalaran amb l’actuació dels trabucaires, i vosaltres amb les puntes de coixí, i qui en sigui aficionat, amb les plaques de cava. Al Penedés s’hi menja molt bé, i Sant Jaume no n’és l’excepció. Teniu al poble un piló de bars i restaurants, alguns dels quals de campanetes. Com ara la Fonda Sport, un lloc familiar i casolà, amb habitacions senzilles. En un gran mas, a les afores del poble, s’ha instal·lat l’anomenat Hostal del Castell de Gimenelles. Es tracta d’un hotel rural amb boniques habitacions i un bon restaurant. És un edifici del segle XVIII, el mas de Gimenelles, situat a la falda de la serra del mateix nom. També és bonic donar un volt pels poble i pels llocs agregats, com Lletger. Precisament en aquest llogarret s’hi alça una interessant torre de guaita, del segle X.  Prop de Cornudella, un altre agregat del municipi, hi ha un pont romà, i les restes d’un aqüeducte, també romà. Un dia al Penedés!

Sant Jaume dels Domenys es un pueblo, muy desconocido, del Penedès. Está situado en el interior de esta llanura soleada, plantada de viña. No toca el mar, ni lo huele. Está fuera de las grandes rutas de comunicación, aunque la autopista AP7, y la AP2, pasan muy cerca. Porque el pueblo se esconde, tímido, subiendo hacia la montaña. Pueden llegar dejando la autopista AP2 en La Bisbal del Penedés y retrocediendo luego hasta Llorenç del Penedés y Sant Jaume. O bien salir de la autopista AP7 en Santa Margarida y els Monjos y subir hacia La Munia. En fin, se vaya por donde se vaya, les gustará este pueblo de casas blancas y bajas, de horizontes sin límites, donde el sol bate a gusto. Pero hoy os hablamos de Sant Jaume dels Domenys porque el primer domingo de febrero celebran allí una feria del vino y del aceite nuevos. Este es un pueblo agrícola, una villa vinícola, de buen vino del Penedès. Últimamente también se cosecha mucha aceituna. De ahí que la fiesta de presentación del vino y el aceite, el primer domingo de febrero, sea todo un acontecimiento. El pueblo le quiere dar la máxima publicidad y relevancia. La Cooperativa Agrícola de Sant Jaume dels Domenys es la que organiza este acto. Acercaos al corazón del Penedés, a disfrutar de la Fiesta del Vino Joven y Aceite Nuevo. Como veis en el cartel, habrá un almuerzo popular, a precio módico, una muestra de oficios antiguos, una feria de artesanía y otra de buenos productos de la tierra. Podrán volver a casa cargados de vinos, cavas y aceites de altísima calidad. Los niños disfrutarán con la actuación de los trabucaires, y vosotros con el encaje de bolillos, y quien sea aficionado, con las placas de cava. En el Penedés se come muy bien, y Sant Jaume no es la excepción. Tiene el pueblo un montón de bares y restaurantes, algunos de los cuales de campanillas. Como la Fonda Sport, un lugar familiar y casero, con habitaciones sencillas. En un gran masía, a las afueras del pueblo, se ha instalado el llamado Hostal del Castell de Gimenelles. Se trata de un hotel rural con bonitas habitaciones y un buen restaurante. Es un edificio del siglo XVIII, la masía de Gimenelles, situado en la falda de la sierra del mismo nombre. También es bonito dar una vuelta por pueblo y por los lugares agregados, como Lletger. Precisamente en esta aldea se alza una interesante torre de vigilancia, del siglo X. Cerca de Cornudella, otro agregado del municipio, hay un puente romano, y los restos de un acueducto, también romano.

Mérida


Mérida és l’antiga Emerita Augusta, una de les capitals romanes de la península ibèrica, una ciutat important. Després fou el centre d’un important regne de taifes musulmà. Avui dia és una vila important, seu de la junta d’Extremadura, que conserva un patrimoni brutal, sobretot, però no només, romà. No podem deixar de començar pel seu famós teatre, un dels millors d’Espanya, d’Europa i del món. Fou declarat patrimoni de la humanitat el 1993 per la UNESCO.  És aquí on es desenvolupa el Festival de teatre clàssic, tota una fita. Mérida també te un amfiteatre i un circ romans. No podeu deixar de veure el Museu Nacional Romà, un esplèndit museu arqueològic, obra mestre de l’arquitecte Rafael Moneo, que recull tota l’herència romana de Mèrida, que és molta, important i bellíssima. També és obra de Roma el pont damunt el riu Guadiana.Un pont monumental de quasi un km. de llarg, que es diu aviat. Fora del nucli urbà teniu l’aqüeducte anomenat de Los Milagros. Enllaçava la ciutat amb un curiós embassament romà anomenat de Proserpina. Fa 5 kms. de llargada, amb trams més ben conservats que altres. El Temple de Diana, un arc de triomf dedicat a Trajà, la casa de Mitreo, i diversos columbaris són també boniques construccions romanes. De l’època àrab queden els banys i una alcazaba. De l’era cristiana teniu la Basílica de Santa Eulàlia. És un edifici del segle XIII, romànic en part, edificat damunt un temple visigot. La Catedral de Santa María la Mayor destaca en el cor medieval de la vila. Un didal de carrers delata la seva planta musulmana. Ara està ple de convents i esglèsies, la majoria barrocs, com ara Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen… i de palaus com el de Vera, reconvertit en un gran hotel de luxe, El Merida Palace. També són interessants edificis civils com la Real Carniceria, o l’Hospital. Ja veieu que teniu teca de sobres per veure quan visiteu Mérida. Hem vist a Mérida hotels molt bonics, com el Adealba, o el Nova Roma, de disseny modern, amb restaurants avantguardistes. Nosaltres, però, vam dormir a Cáceres, i no els hem pogut provar. Extremadura ofereix, per unes vacances, coses tan boniques i inusitades com ara la ciutat monumental medieval de Cáceres, impressionant, els monestirs de Guadalupe i Yuste, increibles, o zones naturals molt ben conservades, com el vall del Jerte, maravellós amb els cirerers florits a la primavera, o les célebres Hurdes, atrasades fa uns anys, ara un conjunt de poblets rústics a rabiar.

Mérida es la antigua Emerita Augusta, una de las capitales romanas de la península ibérica, una ciudad importante. Después fue el centro de un importante reino de taifas musulmán. Hoy en día es una población también importante, sede de la Junta de Extremadura, que conserva un patrimonio brutal, sobre todo, pero no sólo, romano. No podemos dejar de comenzar por su famoso teatro, uno de los mejores de España, de Europa y del mundo. Fue declarado patrimonio de la humanidad en 1993 por la UNESCO. Es aquí donde se desarrolla el Festival de teatro clásico, todo un hito. Mérida también tiene un anfiteatro y un circo romanos. No pueden dejar de ver el Museo Nacional Romano, un espléndido museo arqueológico, obra maestra del arquitecto Rafael Moneo, que recoge toda la herencia romana de Mérida, que es mucha, importante y bellísima. También es obra de Roma el puente sobre el río Guadiana. Un puente monumental de casi un km. de largo, cosa que se dice pronto. Fuera del núcleo urbano tienen el acueducto llamado de Los Milagros. Enlazaba la ciudad con un curioso embalse romano llamado de Proserpina. Hace 5 kms. de longitud, con tramos mejor conservados que otros. El Templo de Diana, un arco de triunfo dedicado a Trajano, la casa de Mitreo, y varios columbarios son también hermosas construcciones romanas. De la época árabe quedan los baños y una alcazaba. De la era cristiana tienen la Basílica de Santa Eulalia. Es un edificio del siglo XIII, románico en parte, edificado sobre un templo visigodo. La Catedral de Santa María la Mayor destaca en el corazón medieval de la villa. Un dedal de calles delata su planta musulmana. Ahora está lleno de conventos e iglesias, la mayoría barrocos, como Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen … y de palacios como el de Vera, reconvertido en un gran hotel de lujo, El Merida Palace. También son interesantes edificios civiles como la Real Carniceria, o el Hospital. Ya veis que teneis cuerda para rato cuando visiteis Mérida. Hemos visto en Mérida hoteles muy bonitos, como el Adealba, o el Nova Roma, de diseño moderno, con restaurantes vanguardistas. Nosotros, sin embargo, dormimos en Cáceres, y no los hemos podido probar. Extremadura ofrece, para unas vacaciones, cosas tan bonitas y inusitadas como la ciudad monumental medieval de Cáceres, impresionante, los monasterios de Guadalupe y Yuste, increíbles, o zonas naturales muy bien conservadas, como el valle del Jerte, maravilloso con los cerezos en flor en primavera, o las célebres Hurdes, atrasadas hace unos años, ahora un conjunto de pueblos rústicos a rabiar.