El British Museum a Londres

Norman Foster, un dels més genials arquitectes vius avui en dia, va dissenyar aquest modern, lluminós i agosarat interior. És la sala central, l’intercanviador, d’un dels més fabulosos museus del mon. Un museu que no pot faltar a la llista de viatge de cap pare o mare amb fills. Un destí familiar molt clar. Es tracta del Bristish Museum, a Londres, un compendi del que la humanitat ha estat capaç de produïr al llarg dels segles, i del que els anglesos han estat capaços d’arreplegar d’arreu. Sort que, com a mínim, tenen la decència de no cobrar entrada. Només li faltaria a un pobre grec haver de pagar per veure els frisos del partenó!. Disercions a banda dir que és el millor museu de la terra. Ho te tot: art prehistòric, antic, grec, romà, egipci, persa… el que vulgueu, les peces més famoses, tot el que surt als llibres. Situat al bell mig de la ciutat, en un barri discret, en un edifici gris, acadèmic, anodí per fora, no te l’acabes en un sol dia. Val la pena anar a la capital d’Anglaterra només per a veure’l. Però, evidentment, Londres no és només el Bristish. Un viatge a Londres justifica el temps i les despeses, és recomanable tot l’any, encara que sigui per copsar-ne l’ambient, pujar en un bus de dos pisos vermell i seure dalt de tot, a l’imperial, a primera fila del segon pis. Allà podreu veure com es desenvolupa la vida a tota pantalla. El Bristish Museum de Londres justifica un cap de setmana llarg, un pont, o unes vacances. Per dinar us recomanem els tradicionals pubs, o un restaurant turc, molt bo, de gran categoria, anomenat TAS, just al costat del museu. En sortir del restaurantr podeu fer una passejada pels animats carrers del Soho, plens de teatres. I no marxeu d’aquests barris sense haver passat pel tradicional i pintoresc Xinatown, el barri xinès de Londres. Allà podeu trobar les cadenes de pizzeries i pasta, sempre econòmiques, com ara Prezzo o Garfunkel’s. Per dormir, amb canalla, res més econòmic que els Novotels. Però nosaltres, quan anem a Londres, ens allotgem a Plumstead, un barri dels afores, tranquil. En una casa que del carrer Alabama, molt bé. Un autobús, el 53, ens porta en una hora a Westminster o Whitehall, tot un luxe. Sopem a la mateixa casa. Res de restaurants car. Si la casa us sembla massa cara, molt més econòmica és la opció de triar els Novotel de Readig o Stevenage, fora de Londres, que solen estar d’oferta, i des d’aquests poblets conduïr uns trenta kilòmetres fins un park and ride del metro de Londres. Per exemple, de Stevenage a Cockfosters, inici de la línia de Piccadilly Circus, on un dia d’aparcament pot sortir per menys de 5 lliures. No deixeu passar l’ocasió de gaudir d’una de les més belles capitals d’Europa, i d’un dels millors museus del món.

Norman Foster, uno de los más geniales arquitectos vivos hoy en día, diseñó este moderno, luminoso y atrevido interior. Es la sala central, el intercambiador de uno de los más fabulosos museos del mundo. Un museo que no puede faltar en la lista de viaje de ningún padre o madre con hijos. Un destino familiar muy claro. Se trata del Bristish Museum, en Londres, un compendio de lo que la humanidad ha sido capaz de producir a lo largo de los siglos, y del que los ingleses han sido capaces de recoger de todas partes. Suerte que, como mínimo, tienen la decencia de no cobrar entrada. ¡Sólo le faltaría a un pobre griego tener que pagar para ver los frisos del Partenón!. Decir que es el mejor museo de la tierra. Lo tiene todo: arte prehistórico, antiguo, griego, romano, egipcio, persa … lo que queráis, las piezas más famosas, todo lo que sale en los libros. Situado en el centro de la ciudad, en un barrio discreto, en un edificio gris, académico, anodino por fuera, no te lo acabas en un solo día. Vale la pena ir a la capital de Inglaterra sólo para verlo. Pero, evidentemente, Londres no es sólo el Bristish. Un viaje a Londres justifica el tiempo y los gastos, es recomendable todo el año, aunque sea para captar el ambiente, subir en un bus de dos pisos rojo y sentarse arriba de todo, en la imperial, en la primera fila del segundo piso. Allí podréis ver cómo se desarrolla la vida a toda pantalla. El Bristish Museum de Londres justifica un fin de semana largo, un puente, o unas vacaciones. Para comer os recomendamos los tradicionales pubs, pero ¡huid del centro!. O bien las cadenas de pizzerías y pasta, siempre económicas, como Prezzo o Garfunkel ‘s. Para dormir, con niños, nada más económico que los Novotel. Hay un montón, más caros cuanto más cerca del centro. Os reconendamos los de Heathrow, en el aeropuerto, o bien el nuevo que hay en los Docklands. Mucho más económica es la opción de elegir los Novotel de Readig o Stevenage, que suelen estar de oferta, y desde estos pueblos conducir unos treinta kilómetros hasta un park and ride del metro de Londres. Por ejemplo, de Stevenage en Cockfosters, inicio de la línea de Piccadilly Circus, donde un día de aparcamiento puede salir por menos de 5 libras. No dejeis pasar la ocasión de disfrutar de una de las más bellas capitales de Europa, y uno de los mejores museos del mundo.

Loutra Elenis

Loutra Elenis és un bonic poble de platja. Està molt ben situat, al Peloponès, en la costa del mar Egeu i no lluny del canal i la ciutat de Corint. Tampoc està gaire allunyat d’Atenes, una hora en cotxe, bus o tren. Us recomanem Loutra Elenis com a centre d’excursions per Grècia perquè és una vila arran de mar, amb una bona platja on remullar-se, d’aigües netes i calentes. Allà trobareu molts restaurants a peu d’aigua, però ben arran. Una passada. Nosaltres dinàrem en un a la mateixa platja del poble, el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo. Dormirem també al mateix poble, que com hem dit no és gaire lluny d’Atenes, uns 80 kms, ni de Corint, uns 10 kms, ni de les atraccions de la zona com ara com ara el teatre d’Epidaure, a uns 40 kms. al sud, seguint la costa. Ho vam fer als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Loutra Elenis es un buen centro de vacaciones para visitar Grecia. Este encantador pueblo playero está situado a solo 10 kms de Corinto y a 80 de Atenas, en la ribera del mar Egeo, en el Peloponeso. Tiene unas playas fantásticas, de un azul cielo intenso, transparentes. Los restaurantes de esta población estan literalmente en el agua. Una pasada. Podeis ir al restaurante Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna griega espectacular. Para dormir recomendamos los Mirella Studios, regentados per la señora Anastasia. Trato familiar y cala privada.

 

 

Epidaure

Epidaure és mundialment conegut pel seu impressionant teatre antic. No és una ruïna ni molt menys. Està com fet de quatre dies, conservant elements que altres teatres de Grècia, o d’altres llocs del món, conserven. És molt gran, ben construït, amb un disseny perfecte, molt modern fins i tot. Malgrat la seva mida descomunal, la quantitat de seients i l’alçada de vertígen, es pot escoltar perfectament allò que es diu a l’escena. Arribar-hi és fàcil. Està situat al Peloponès, no gaire lluny de la costa del mar Egeu i de la ciutat de Nauplia. La carretera d’accés és bona i l’aparcament molt gran, amb bones ombres. Hi ha tota mena de serveis tot i que no hi ha cap ciutat allà mateix. A més del teatre en el mateix, podeu veure el petit museu, que no val gaire la pena, i les restes, molt fetes malbé, del santuari d’Asclepi, a qui estava dedicat tot el complexe. No deixeu passar Epidaure, cal veure’l si feu una ruta per Grècia!.

Per dinar us recomanem anar cap a la costa, cap a l’Epidaure modern, una vila arran de mar, amb una bona platja on remullar-se. A l’interior fa molta calor. Allà trobareu molts restaurants a peu d’aigua. Nosaltres vam tornar a Loutra Elenis a dinar. Ho ferem a la platja del poble, al restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo. Dormiem al mateix poble, que no és gaire lluny d’Epidaure, a uns 40 kms. al nord seguint la costa. Ho feiem als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Epidauro y su teatro son un destino inexcusable si vais a Grècia. Perfectamente diseñado y conservado, os impresionará su tamaño y su acústica. No dejeis de ver Epidauro en una ruta por el Peloponeso griego.

Alentejo, de nou

A Portugal, però no gaire lluny de Badajoz, hi ha una terra diferent, molt bonica. Un país dur, però ple de grans monuments, pobles medievals i àrabs, i espais naturals molt macos. La gent és propera i amable. És una terra pobra, però digna i acollidora. És l’Alentejo. Allà mai no us sentireu estranys. Visiteu els seus pobles blancs que llueixen les seves cases, muralles, temples i castells. Si podeu evitar el sol viu i abrusador de l’estiu, i anar-hi ara, per Setmana Santa, quan l’encantadora primavera, omple els camps de flors, molt millor. Son pobles i viles recollides, netes, espectaculars, amb carrers costeruts i finestres de colors vius: grocs, vermells, blaus. No us perdeu Elvas, a tocar de la frontera espanyola, amb les seves muralles, el castell. O Estremoz, una altra bella vila medieval, amb ciutadella i castell. O la petita Evoramonte, enfilada com el seu nom indica, dalt d’un turó, amb carrers estrets, muralles i cases encalades. Arribem ara, seguint la ruta, a Évora, la capital, plena, bellíssima, amb el temple romà, la catedral, els carrers moriscos. Les esglèsies, la capella dels ossos, tan tètrica. I continuem cap al sud, cap a Monsaraz, petit poblet penjat, una cucada, o Mourao, bonica ciutat també, ja ha tocar d’Espanya, d’Extremadura, amb un castell graciós. Una volta de 200 kms. Fàcil per unes petites vacances. I a uns 900 kms. de Barcelona. L’Alentejo pot oferir altres encants que no hem citat, com ara les cutats d’aire musulmà situades més al sud encara, com Beja i Serpa, molt boniques. O Vila Viçosa, no lluny d’Evora o Estremoz, amb el seu impactant palau barroc dels Ducs de Braganza, reis de Portugal. O Borba, la ciutat del marbre. L’Alentejo també té platges maravelloses, encara per descobrir, lluny del brugit turístic de l’Algarve. Una terra amb uns vins excepcionals, un oli d’excepció i una gastronomia excel·lent. No us perdeu la carn de porc a l’alentejana, el bacallà o els pastisos de postre. Amb hotels amb molt d’encant, per quatre duros mal comptats, amb uns preus de riure, tan per dormir com per dinar o sopar. I de camí, pareu a Cáceres. Quina ciutat medieval tan bonica!. O entrant per València d’Alcántara, feu nit a Marvao, vila medieval closa. Un xic més avall Portoalegre, desconeguda. Us afartareu de castells i muralles, de cases plenes de calç i colors. Per dormir feu centre a Évora, perquè és una passada. Visiteu el temple de Diana, la catedral, capella dels ossos, carrerons com el Graça… I per dinar el Café Alentejano, una recomanació de tot cor. Típic, magnífic, qualitat a baix preu, amabilitat infinita, sabors autèntics. Seguim baixant: Regueros de Monsaraz, Monsaraz, Moura, Mourao, Serpa, Beja, Mértola, a la foto, i anem cap a l’Atlàntic… d’Alcocer do Sal a Sines, i més avall, el que vulgueu. Dormiu a mil i un hotels encantadors. Dineu o sopeu en restaurants deliciosos. Gaudiu de la darrera terra verge i autèntica d’Europa. Nosaltres, de joves, vàrem estar a la Residencial Diana, que hem de reconèixer que no és el millor hotel d’Évora, però és molt baratet i era romàntic, tot i que vellet. Molt més modern, adequat per als infants i fastuós és el Mar d’Ar Aqueducto, amb piscina i totes les comoditats o el coquetó Albergaria do Calvario, un antic molí d’oli transformat en hotelet rural. Tots al mig d’Evora. Altres pobles i ciutats tenen hotels tan macos com aquests, els hem vist i en donem fe. Alentejo, a 900 kms. de Barcelona, via Madrid i Badajoz, un destí que heu de veure!.

Entre España y Portugal existe una tierra bendita de los Dioses, una tierra que tiene todas las gracias y casi ningún defecto. Una tierra dura, pero cercana y amable, poblada por una gente pobre, pero digna y acogedora. Es el Alentejo. Un lugar donde nunca se sentirán extraños, llena de pueblos blancos que lucen sus casas, murallas, templos y castillos al sol vivo y abrasador del verano, o la encantadora primavera, llena de campos floridos. Pueblos blancos y recogidos, limpios, espectaculares, de calles empinadas y ventanas de colores vivos: amarillos, rojos, azules … Donde el otoño y el invierno son clementes y siembran los paisajes de tonos terrosos. Con playas maravillosas, aún por descubrir, lejos del turístico Algarve. Una tierra con unos vinos excepcionales, un aceite de excepción y una gastronomía excelente. No os perdáis la carne de cerdo al alentejana, el bacalao o los postres dulces. Con hoteles con mucho encanto, por cuatro duros, con unos precios de risa, tanto para dormir como para comer o cenar. Lleguen por donde lleguen hay hitos que no se pueden dejar pasar. De norte a sur, cerca de Cáceres, entrando por Valencia de Alcántara, Marvão, villa medieval. Un poco más abajo Portoalegre, desconocida. y más abajo aún, o entrando por Badajoz, tienen Elvas, patrimonio de la humanidad, una ciudadela blanca. Sigan hacia la capital Évora, parando en lugares tan bonitos como Estremoz, Borba o Evoramonte, con castillos y murallas, y siempre las casas llenas de cal y colores. Évora es una pasada. Templo de Diana, catedral, capilla de los huesos, callejones como el de Graça … Y para comer el Café Alentejano, una recomendación de todo corazón. Típico, magnífico, calidad a bajo precio, amabilidad infinita, sabores auténticos. Seguimos bajando: Regueros de Monsaraz, y Monsaraz mismo, Moura, Serpa, Beja, Mértola, en la foto, y vamos hacia el Atlántico … de Alcocer do Sal a Sines, y más abajo, lo que queráis. Dormid en sus mil y un hoteles encantadores. Comidas y cenas en restaurantes deliciosos. Disfruten de la última tierra virgen y auténtica de Europa. Nosotros estuvimos hace años en la Residencia Diana, que debemos reconocer que no es el mejor hotel de Évora, pero es muy barato y era romántico, aunque viejito. Mucho más moderno, adecuado para los niños y más fastuoso es el Mar de Ar Acueducto, con piscina y todas las comodidades o el coqueto Albergaria do Calvario, un antiguo molino de aceite transformado en hotelito rural. Todos en pleno centro de Evora. Otros pueblos y ciudades tienen hoteles tan bonitos como estos, los hemos visto y damos fe. Alentejo, a 900 kms. Barcelona, ​​vía Madrid y Badajoz, ¡un destino que debeis ver!.

The white and yellow streets of Évora, which over time also make gray, tell us when the town, now capital of Alentejo, was the largest Muslim city in Portugal. Visit the Alentejo, a beautiful land in Portugal. There are a lot of little towns with white houses and big castles attending you!.

Les rues blanches et jaunes d’Évora, nous apprennent que la ville, aujourd’hui capitale de l’Alentejo, était la plus grande ville musulmane du Portugal. Tout l’Alentejo est plein de belles villages avec maisons blanches et chateaux forts qui vous attendent.

British Museum

Norman Foster, un dels més genials arquitectes vius avui en dia, va dissenyar aquest modern, lluminós i agosarat interior. És la sala central, l’intercanviador, d’un dels més fabulosos museus del mon. Un museu que no pot faltar a la llista de viatge de cap pare o mare amb fills. Un destí familiar molt clar. Es tracta del Bristish Museum, a Londres, un compendi del que la humanitat ha estat capaç de produïr al llarg dels segles, i del que els anglesos han estat capaços d’arreplegar d’arreu. Sort que, com a mínim, tenen la decència de no cobrar entrada. Només li faltaria a un pobre grec haver de pagar per veure els frisos del partenó!. Disercions a banda dir que és el millor museu de la terra. Ho te tot: art prehistòric, antic, grec, romà, egipci, persa… el que vulgueu, les peces més famoses, tot el que surt als llibres. Situat al bell mig de la ciutat, en un barri discret, en un edifici gris, acadèmic, anodí per fora, no te l’acabes en un sol dia. Val la pena anar a la capital d’Anglaterra només per a veure’l. Però, evidentment, Londres no és només el Bristish. Un viatge a Londres justifica el temps i les despeses, és recomanable tot l’any, encara que sigui per copsar-ne l’ambient, pujar en un bus de dos pisos vermell i seure dalt de tot, a l’imperial, a primera fila del segon pis. Allà podreu veure com es desenvolupa la vida a tota pantalla. El Bristish Museum de Londres justifica un cap de setmana llarg, un pont, o unes vacances. Per dinar us recomanem els tradicionals pubs, però fugiu del centre!. O bé les cadenes de pizzeries i pasta, sempre econòmiques, com ara Prezzo o Garfunkel’s. Per dormir, amb canalla, res més econòmic que els Novotels. N’hi ha un munt, més cars quan més a tocar del centre. Us reconamem els d’Heathrow, a l’aeroport, o bé el nou que hi ha als Docklands. Molt més econòmica és la opció de triar els Novotel de Readig o Stevenage, que solen estar d’oferta, i des d’aquests poblets conduïr uns trenta kilòmetres fins un park and ride del metro de Londres. Per exemple, de Stevenage a Cockfosters, inici de la línia de Piccadilly Circus, on un dia d’aparcament pot sortir per menys de 5 lliures. No deixeu passar l’ocasió de gaudir d’una de les més belles capitals d’Europa, i d’un dels millors museus del món.

Norman Foster, uno de los más geniales arquitectos vivos hoy en día, diseñó este moderno, luminoso y atrevido interior. Es la sala central, el intercambiador de uno de los más fabulosos museos del mundo. Un museo que no puede faltar en la lista de viaje de ningún padre o madre con hijos. Un destino familiar muy claro. Se trata del Bristish Museum, en Londres, un compendio de lo que la humanidad ha sido capaz de producir a lo largo de los siglos, y del que los ingleses han sido capaces de recoger de todas partes. Suerte que, como mínimo, tienen la decencia de no cobrar entrada. ¡Sólo le faltaría a un pobre griego tener que pagar para ver los frisos del Partenón!. Decir que es el mejor museo de la tierra. Lo tiene todo: arte prehistórico, antiguo, griego, romano, egipcio, persa … lo que queráis, las piezas más famosas, todo lo que sale en los libros. Situado en el centro de la ciudad, en un barrio discreto, en un edificio gris, académico, anodino por fuera, no te lo acabas en un solo día. Vale la pena ir a la capital de Inglaterra sólo para verlo. Pero, evidentemente, Londres no es sólo el Bristish. Un viaje a Londres justifica el tiempo y los gastos, es recomendable todo el año, aunque sea para captar el ambiente, subir en un bus de dos pisos rojo y sentarse arriba de todo, en la imperial, en la primera fila del segundo piso. Allí podréis ver cómo se desarrolla la vida a toda pantalla. El Bristish Museum de Londres justifica un fin de semana largo, un puente, o unas vacaciones. Para comer os recomendamos los tradicionales pubs, pero ¡huid del centro!. O bien las cadenas de pizzerías y pasta, siempre económicas, como Prezzo o Garfunkel ‘s. Para dormir, con niños, nada más económico que los Novotel. Hay un montón, más caros cuanto más cerca del centro. Os reconendamos los de Heathrow, en el aeropuerto, o bien el nuevo que hay en los Docklands. Mucho más económica es la opción de elegir los Novotel de Readig o Stevenage, que suelen estar de oferta, y desde estos pueblos conducir unos treinta kilómetros hasta un park and ride del metro de Londres. Por ejemplo, de Stevenage en Cockfosters, inicio de la línea de Piccadilly Circus, donde un día de aparcamiento puede salir por menos de 5 libras. No dejeis pasar la ocasión de disfrutar de una de las más bellas capitales de Europa, y uno de los mejores museos del mundo.