Almeria, revisitada


De nou hem estat a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any. Hi hem estat per Setmana Santa, per veure les processons. Que Almeria pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. Allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu. La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases, (a la foto). És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalessa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina. Però el millor d’Almeria son els entorns. la provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. El parc natural de Níjar, amb les platges espectaculars de Monsul o Los Genoveses. La costa, ben preservada, amb San José, La Isleta del Moro, Rodalquilar, Las Negras, Carboneras o Mojacar. Els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells. Més a tocar Níjar, amb les jarapes. O el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. No us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana. Dins d’Almeria podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

La Isleta del Moro, revisitada


escullos1

La Isleta del Moro és un racó de paradís. El lloc on volem passar la jubilació. Un racó encara molt verge de Mediterrània. Situada a la bellíssima costa d’Almeria, al parc natural de Cabo Gata i de Nijar, és un destí familiar, una destinació familiar ben clara. Aquesta costa està plena de pobles blancs amb molta gràcia, com ara la Isleta del Moro, Los Escullos, San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Us encantaran també les seves platges negres, volcàniques, de paisatges llunars, durs i nets, tensos, com ara Mónsul, Genoveses, Las Negras o les cales del cap de Gata. Però a nosaltres les dues platges i el diminut poblet de pescadors de la Isleta del Moro sempre m’ha fet molta gràcia. Està penjat damunt d’un mar blau fosc, en ple Parc Natural del “Cabo de Gata-Nijar”, a mig camí de tot arreu i ben lluny de la civilització. Son quatre cases, un penyal, platges a banda i banda, un petit port. Faci vent de la direcció que faci, sempre una de les platges estarà quieta. Hi ha bon aparcament a l’entrada, a tocar del mar. Més difícil dins el poble, impossible a l’estiu. Si voleu dinar a la Isleta us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. A La Isleta s’hi arriba des d’Almeria per la carretera que va a San José. Cal desviar-se a El Pozo de los Frailes en direcció Los Escullos. També podeu arribar-hi per Níjar, en direcció Rodalquilar. Tota la zona us encantarà. És tan diferent que dubtareu que estigueu a Europa. Nosaltres hem dormit a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé. No us perdeu la Isleta!.

La costa norte de Almería es toda ella un paraíso natural. Llena de pueblos con mucha gracia como San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Y también con sus playas negras, volcánicas, de paisajes lunares, duros y limpios, tensos, como Las Negras o las playas del Cabo de Gata. Pero a mí, la playa y el diminuto pueblo de pescadores de la Isleta del Moro siempre me ha hecho mucha gracia. Está situado encima de un mar azul oscuro, en pleno Parque Natural del Cabo de Gata-Nijar, a medio camino de todas partes y bien lejos de la civilización. Para comer allí recomendamos La Ola, buen restaurante de tapas y pescado fresco, con precios contenidos. Se llega desde Almería por la carretera que va a San José. Hay que desviarse en El Pozo de los Frailes en dirección los Escullos. También puede llegar por Níjar, en dirección Rodalquilar. Toda esta zona le encantará. Hay que ver las playas del Cabo de Gata, a las que puede llegar desde San José, como Mosul o Los Genoveses. Dese una vuelta por las calas y calitas de la zona de Rodalquilar, Los Escullos y las Negras. Es tan diferente que dudará que esté en Europa. Nosotros hemos dormido en Almería capital, en el hotel Costasol, super bien y muy céntrico. Y también los Torreluz, (cuidado, de Torreluz hay de todas las categorías). La seguridad de los NH también cuenta: siempre igual de bonitos. Si desea hacer camping vaya al Tau, en San José. ¡Todo un clásico!. Nosotros siempre hemos estado muy bien.

San José


genoveses

A Almeria, dins el Parc Natural del Cabo de Gata, trobareu el poble de San José. En altres temps, fa anys, era un petit poble pescador, quatre cases prop del mar. Encantador. Ara ha crescut, i molt. Els apartaments s’enfilen muntanya amunt desgraciant el paisatge. Però malgrat tot encara te alguna cosa diferent. Situats al paseig de mar, en la platja de San José, es pot intuïr el què havia estat. Ara bé, no us recomanem una anada a San José només per plorar temps pretèrits. La sort ha volgut que prop del poble hi hagi les darreres platges verges, autènticament verges, de la zona. Són platges paradisíaques, amples, en forma de mitja lluna gran. Ens referim a los Genoveses, (a la foto), que està a un parell de kms. al sud de San José. Per anar-hi, en temporada alta, cal deixar el cotxe als pàrquings habilitats a San José i pujar a un bus que us portarà fins la cala. Tot plegat una mica emprenyador i car, però tot sigui per la preservació de la zona. Si hi arribeu en temporada baixa podreu seguir la pista de terra, ben senyalitzada, que puja pel costat dret arribant al poble. Podreu arribar fins la mateixa platja de los Genoveses. Encara més espectacular és Mónsul, un parell de kms. més enllà de Genoveses pel mateix camí polsós i ple de sots. També bon aparcament, però petit. Mónsul és encara més bonica que Genoveses. Dues platges separades per un penyasegat impressionant, fet de pura lava, toba i andesita volcàniques. Una lliçó de geologia a l’aire lliure. Amb un illot tot divertit. Platges dignes del Càrib, quasi tropicals. Aigües cristal·lines, fredes, blaves. De fet, tota la zona al voltant de San José està plena de platges i cales fantàstiques. Caminant més enllà de Mónsul hi ha la cala de la Media Luna. Per l’altre costat, cap al nord, teniu llocs com ara La Isleta del Moro o los Escullos. De nou paisatges que no heu ni somniat. Cales de roca volcànica, negres, o blanques, de sorra fosca, gris o blanca també. De gra gruixut o ben fina. N’hi ha d’amples, de pedretes, n’hi ha de tota mena. Totes amb decorat de poble blanc, mar blau, blavíssim, i palmeres, poques. La vegetació és escassa, escassíssima. Quatre baladres i plantes rales. El paisatge llunar, sembla d’un altre món. Per dormir podeu cercar hotel a San José, n’hi ha molts. O bé a Almeria, la capital, que no està massa lluny, a uns 30 kms. Nosaltres hem dormit sempre a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). O bé a l’hotel Ciudad de Almeria, amb la seguretat dels NH, cars però ben muntats, que també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, al mateix San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé. A San José hi ha bons restaurants, peix de primera, al port, a tocar del mar, però potser els trobeu cars, i una mica massa turístics. Si voleu dinar a la platja mateix de San José us recomanem el Vittoria, que en realitat és una gelateria, o bé el Rione Transtévere, quasi bé tocant el port, al mateix passeig de mar. Pizzes i pasta molt bé. Si voleu dinar a la Isleta us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Bones platges a San José!.

En Almería, dentro del Parque Natural del Cabo de Gata, encontraran las últimas playas vírgenes, auténticamente vírgenes, de la zona. Son playas paradisíacas, anchas, en forma de media luna grande. Nosotros preferimos la de Monsul, o la de los Genoveses, (en la foto). Se encuentran a unos 2 y 4 kms. respectivamente, al suroeste de San José. Para llegar hay que ir hasta esta preciosa población de la costa de Almería y, una vez dentro del pueblo, tomar la carretera, después pista en estado aceptable, que sale a la derecha, hacia poniente. El nombre de la calle es Camino de Monsul, o Ronda de San José, depende de por donde vaya. Hay un aparcamiento señalizado, a unos 500 mts. de la playa, para evitar el impacto del tráfico en las cercanías de estas maravillas naturales. Toda la zona está llena de playas y calas fantásticas. Si os gustan más las rocas podeis ir hacia Las Negras, La Isleta, los Escullos o Rodalquilar. Hay calas de roca volcánica, negras, o de arena oscura. Las hay anchas, de piedrecitas, las hay de todo tipo. Todas con decorado de pueblo blanco, mar azul, azulísimo, y palmeras, pocas. La vegetación es escasa, escasísima. Cuatro adelfas y plantas rastreras. El paisaje, lunar, parece de otro mundo. Para dormir pueden buscar hotel en San José, donde hay muchos. O bien en Almería, la capital, que no está demasiado lejos, a unos 30 kms. Nosotros siempre dormimos en el camping Tau. Es una manía. Es un rincón antiguo y entrañable. Hay buenos restaurantes, pescado de primera, en el puerto, junto al mar.

Níjar


Níjar és un petit poble blanc interior, capital administrativa de tota la magnífica costa nord d’Almeria. Està a uns 20 kms. del mar i, tot i això, depenen de Níjar platges tan belles com Aguamarga, las Negras, el Playazo, La Isleta del Moro, Los Escullos, San José, Mónsul o Los Genoveses. Però el poble de Níjar, enfilat dalt del seu turó, viu una mica allunyat de tot, encara que en viu. Níjar vol creure que el turisme no va amb ell, i que la seva gent es guanya les garrofes, com abans, de l’agricultura, la ceràmica i les jarapes. La fabricació d’aquestes boniques i artesanals alfombres de cotó, que tan poden servir de tovallola com de cobrellit, o bé acabar d’estora, ocupa ara només dues famílies. Fa anys ocupava mig poble. El barri dels ceramistes també ha anat de capa caiguda. Només dos fan peces, molt modernes, allunyades de la tradició, pensant en els turistes. Trobareu jarapes i fang a la botiga, prop de l’església, que fa d’oficina de turisme informal, on també venen bon oli. Feu una aturada a Níjar, Andalusia en estat pur, si aneu cap a la seva bellíssima costa. Níjar és l’ajuntament del parc natural de Cabo Gata i de Nijar, que és un destí familiar, una destinació familiar molt clara. És fàcil aparcar en el pàrquing senyalat, a l’entrada de la població. Pugeu a peu fins l’església, més bonica de fora que de dins. Recorreu els carrers i placetes, blancs, ombrejats. I després ja podreu baixar a la costa, que també està plena de pobles blancs amb molta gràcia, com ara la Isleta del Moro, Los Escullos, o una mica més reventats per les masses i els edificis com San José. Us encantaran les seves platges negres, blanques, volcàniques sempre, de Níjar. Els seus paisatges llunars, durs i nets, tensos. Feu un volt pel Parc Natural del “Cabo de Gata-Nijar, lluny de la civilització. Si voleu dinar a la Isleta us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. Per dormir aneu a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé. No us perdeu Níjar!.

Níjar, pueblo blanco al norte de Almeria, es un destino un poco olvidado. La gente va a las playas de la costa norte de Almería, que es toda ella un paraíso natural, y deja atras este pueblo con mucha gracia. En Níjar podeis comprar jarapas y cerámica, y buen aceite. Recorrer sus calles encaladas, ver su iglesia. Y luego, podeis ya bajar a San José, a Rodalquilar, a Aguamarga… O bañaros en sus playas negras, volcánicas, de paisajes lunares, duros y limpios, tensos, como Las Negras, o la playa del diminuto pueblo de pescadores de la Isleta del Moro, que siempre me ha hecho mucha gracia. No os perdais Níjar en una visita al Parque Natural del Cabo de Gata-Nijar. Para comer por allí recomendamos La Ola, buen restaurante de tapas y pescado fresco, con precios contenidos, en La Isleta, a pie de playa. Poned el pie en Níjar y luego id las playas más cercanas al Cabo de Gata, a las que puede llegar desde San José, como Mosul o Los Genoveses. Nosotros hemos dormido en Almería capital, en el hotel Costasol, super bien y muy céntrico. Y también los Torreluz, (cuidado, de Torreluz hay de todas las categorías). La seguridad de los NH también cuenta: siempre igual de bonitos. Si desea hacer camping vaya al Tau, en San José. ¡Todo un clásico!. Nosotros siempre hemos estado muy bien.

Las Negras


La costa nord d’Almeria es tota ella un paradís natural. Però avui us parlarem de Las Negras, una bonica platja arran de mar, amb quatre cases de pescadors, blanques i molt maques, però que els darrers anys ha crescut una mica. Las Negras, com el seu nom indica, és un conjunt de platges negres, volcàniques, tancades per un penyasegat també negra, un paisatge llunar, molt durs, però molt net, tens, sense gaires concesions. Hi ha una gran platja de còdols negres que el mar mou i arrodoneix a primera línia de platja, davant el poble. Les barques descansen damunt el rocam. Aquesta zona és plena de bars i restaurants. Hi ha més platges, tan negres com aquesta, però amb més sorra cap al nord, cap al penyasegat. La platja i el diminut poblet de pescadors no son gaire gran cosa. De vegades banyar-se aquí és difícil, però ens agrada molt. S’hi pot arribar des de San José i Almeria per la Isleta del Moro. O bé des de Níjar per Fernán Núñez. Las Negras te un mar blau fosc, típic del Parc Natural del “Cabo de Gata i Nijar”. No us perdeu la carretera que baixa des de Níjar; travessa una caldera volcànica amb cons oberts, increible paisatge. Atenció: tan si és temporada alta com baixa serà difícil aparcar a las Negras. Els carrers més propers al mar son peatonals o reservats. Proveu a la part alta del poble. Podeu dinar bé a molts llocs. Ens agrada una pizzeria: Il Capricio, en un centre comercial, a la dreta de la carretera, just a la rotonda d’entrada al poble. Per dormir aneu a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Ens agraden Las Negras!.

La costa norte de Almería es toda ella un paraíso natural. Llena de pueblos con mucha gracia como San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Y también con sus playas negras, volcánicas, de paisajes lunares, duros y limpios, tensos. Pero hoy os queremos hablar de una en concreto, de Las Negras, una de las playas más extrañas y alucinantes del Cabo de Gata. La playa dura, de piedra negra volcánica, con poca arena, y el diminuto pueblo de pescadores, que a mucha gente puede molestar, a nosotros siempre nos ha hecho mucha gracia. El pueblo, que ya va creciendo mucho con los años, está situado justo delante de un mar azul oscuro, escenográfico, que no invita a bañarse. Llevaros calzado para las muchas pidras, gordas, de la playa. És pleno Parque Natural del Cabo de Gata-Nijar. Aparcamiento difícil, imposible de hecho. Se llega desde Almería por la carretera que va a San José, cambiando hacia la isleta del Moro. Hay que desviarse en El Pozo de los Frailes en dirección los Escullosy Rodalquilar. También puede llegar por Níjar, en dirección Rodalquilar por Fernán Núñez. Carretera esta última que atraviesa una caldera volcánica magnífica, con los conos mostrando sus entrañas de lava. Toda esta zona les encantará. Hay que ver las playas negras del Cabo de Gata. Es tan diferente que dudará que esté en Europa. Para comer recomendamos Il Capricio, una pizzeria a la entrada del pueblo, en la rotonda. Hemos dormido en Almería capital, en el hotel Costasol, super bien y muy céntrico. Y también los Torreluz, (cuidado, de Torreluz hay de todas las categorías). La seguridad de los NH también cuenta: siempre igual de bonitos. Si desea hacer camping vaya al Tau, en San José. ¡Todo un clásico!. Nosotros siempre hemos estado muy bien.

Mojácar


Mojàcar, a la costa d’Almeria, és quelcom diferent. No estem acostumats a aquesta mena de pobles i paisatges que semblen importats de l’Àfrica per a nosaltres. És una destinació d’estiu, per banyar-se a les maravelloses platges d’aquest municipi beneït pel deu del Sol. Però és una destinació només per a valents, perquè a Mojàcar hi fa molta, molta, molta calor. També pot ser una destinació de primavera, quan a les rambles pedregoses verdegen i floreixen els baladres, i poca cosa més. O d’hivern, per passar una mica de caloreta quan a Barcelona fa un fred que pela. Mojàcar aixeca les seves cases cúbiques, blanques, dalt d’un turó. Te un casc antic bonic, de carrers estrets, àrabs, amb túnels. La llàstima és que s’ha edificat molt, i malament, i el casc antic s’ha envoltat de construccions que volien imitar, matuserament i horrible, l’arquitectura popular de fang i calç. I el resultat son anodins i lletjos complexes de pisos i apartaments, blancs i cúbics, però fatals. De tota manera això us permetrà jugar a cercar l’autèntic Mojàcar. Les platges són a banda, són una altra cosa, són magnífiques, fabuloses i netíssimes. D’un aigua violeta, d’un color indefinidament lila, com marcià. Platges i aigües per a tots els gustos. Penseu que la costa de Mojàcar te 17 Kms. de platges i cales, que està ben aviat dit. Algunes explotades, d’altres verges, sense edificacions. Totes sense cap arbre. Roca nua i mar. Roques blanques, muntanyes i turons blancs, pelats, amb quatre matolls, que cauen en un mar blau violat. Cales de sorres fines, de còdols, de pedra blanca, o negra, amb alguna palmera perduda. Un paisatge surrealista. Extraterrestre. Sol, calor i mar. Inaudit. Com un Cap de Creus a lo bèstia. I quan més al sur millor. Aneu fins el parc nacional de cabo de Gata, a Las Negras, o els Escullos, ja ens explicareu l’experiència!. Arribar a Mojàcar no te pèrdua possible. Preneu la AP7 i avall, cap a València, Múrcia i Lorca, i agafeu el brancall que va cap a Almeria, (no el de Granada). Autopista i autovia gratuïta a partir d’Alacant. Uns 700 kms. per arrodonir. Trobareu molt allotjament a la costa, a Mojàcar i als pobles del voltant, com Garrucha, Vera o Cuevas. Però ens agraden més els hotelets i fondes del poble antic, al turó. Com el mític Mamabel’s, del carrer d’Embajadores, 5, tel: 950.47.24.48, un hotelet amb encant i cuina de mercat. Bon menjar també al Pulcinella, a la Plaza Nueva del poble antic, ambient i carta italians. Tel: 950.47.84.01. A tocar de mar també hi ha llocs que es salven, com el Casablanca, al passeig marítim 383, tel: 950.47.24.74. Cuina sorpresiva. A la zona de platja també hi ha bons hotels. Ens va agradar molt El Puntazo, d’aire mediterrani arabitzant, molt d’acord amb la zona i els paratges.

Mojácar, en la costa de Almería, es algo diferente. No estamos acostumbrados a este tipo de pueblos y paisajes que parecen importados de África para nosotros. Es un destino de verano, para bañarse en las maravillosas playas de este municipio bendecido por el sol. Pero es un destino sólo para valientes, porque en Mojácar hace mucha, mucha, mucho calor. También puede ser un destino de primavera, cuando en las ramblas pedregosas verdean y florecen las adelfas, y poco más. O de invierno, para pasar un poco de calorcito cuando en Barcelona hace un frío que pela. Mojácar levanta sus casas cúbicas, blancas, sobre una colina. Tiene un casco antiguo precioso, de calles estrechas, árabes, con túneles. La lástima es que se ha edificado mucho, y mal, y el casco antiguo se ha rodeado de construcciones que querían imitar, de forma horrible, la arquitectura popular de barro y cal. Y el resultado son anodinos y feos complejos de pisos y apartamentos, blancos y cúbicos, pero fatales. De todas formas esto les permitirá jugar a buscar el auténtico Mojácar. Las playas son aparte, son otra cosa, son magníficas, fabulosas y limpísimas. De un agua violeta, de un color indefinidamente liláceo, como marciano. Playas y aguas para todos los gustos. Pensad que la costa de Mojácar tiene 17 kms. de playas y calas, que está pronto dicho. Algunas explotadas, otras vírgenes, sin edificaciones. Todas sin ningún árbol. Roca desnuda y mar. Rocas blancas, montañas y colinas blancos, pelados, con cuatro matorrales, que caen en un mar azul violado. Calas de arenas finas, de guijarros, de piedra blanca, o negra, con alguna palmera perdida. Un paisaje surrealista. Extraterrestre. Sol, calor y mar. Inaudito. Como un Cabo de Creus a lo bestia. Y cuando más al sur más marciano. Vayan hasta el parque nacional de Cabo de Gata, hasta Las Negras, o los Escullos, ¡ya nos contaréis la experiencia!. Llegar a Mojácar no tiene pérdida posible. Tomad la AP7 y siempre hacia abajo, hacia Valencia, Murcia y Lorca, y pasado Lorca coged el ramal que va hacia Almería, (no el de Granada). Autopista y autovía gratuita a partir de Alicante. Unos 700 kms. para redondear. Encontrarán muy alojamiento en la costa, en Mojácar y en los pueblos de alrededor, como Garrucha, Vera o Cuevas. Pero nos gustan más los hotelitos y fondas del pueblo antiguo, en la colina. Como el mítico Mamabel s, de la calle de Embajadores, 5, tel: 950.47.24.48, un hotelito con encanto y cocina de mercado. Buena comida también al Pulcinella, en la Plaza Nueva del pueblo antiguo, ambiente y carta italianos. Tel.: 950.47.84.01. Junto a mar también hay lugares que se salvan, como el Casablanca, en el paseo marítimo 383, tel: 950.47.24.74. Cocina sorpresiva. En la zona de playa también hay buenos hoteles. Nos gustó mucho El Puntazo, de aire mediterráneo arabizante, muy acorde con la zona y los parajes.

Andalucia


Andalucia és una terra amable, càlida, exhuberant, barroca i deliciosa. Un destí ideal per unes vacances de Setmana Santa, de primavera, de tardor i, si no hi ha més remei, d’estiu. Ara bé, a l’estiu hi fa calor, i no és cap broma. Ens agrada visitar Andalucia a la primavera, quan l’aire fa olor d’Azahar, de roses. Si us haguessim de muntar una ruta de vacances per Andalucia, des de Barcelona, no dubtaríem pas. Entraríem per la costa d’Almeria, venint de Múrcia i València. Visitaríem primer el Cabo de Gata, amb el parc natural. Níjar poblet blanc de les famoses jarapes, San José i les seves platges… Després Almeria mateix. Pujaríem cap a les Alpujarras de Granada, a veure les cases penjades dels barrancs que baixen de Sierra Nevada. Granada ens esperaria. Ens quedaríem uns dies allà, perduts pels jardins de l’Alhambra i els carrers de l’Albaicín. Seguiríem cap a Sevilla, per Loja, per Antequera, que cal visitar, cap als pobles blancs de Màlaga i de Cadis: Arcos de la Frontera, Olvera, Algodonales, Ronda. Ronda, preciosa. Arcos, sublim. Pujaríem ja cap a Sevilla. La sultana d’Andalucia. La capital. Barri de Santa Cruz. La catedral. Los Alcázares. Olé. Visitaríem Osuna, amb la colegiata, Carmona i Écija, barroca, camí de Córdoba. No deixaríem de veure les ruïnes de Medina Azahara, el palau que no va ser. Córdoba ens embruixa. La mezquita, la juderia… passejar lent pels carrers embolicats. Patis amb flors. El Guadalquivir. Després Jaén i, sobretot Úbeda i Baeza. Quina maravella. Patrimoni de la humanitat. Marxaríem per la Sierra de Cazorla, admirant la natura verge, cap a Alcaraz i Albacete. Si, ho sabem, ens deixem moltes i moltes coses. Viles, ciutats, com Málaga o Cadis, serres com Sierra Magina. No es pot fer tot, veure-ho tot. Però la ruta que us hem explicat resumeix, en deu dies mínim, la màgia suprema d’aquesta terra idílica beneida pels deus. Hotels AC, en quasi totes les ciutats grans: Granada, Córdoba o Sevilla. Hotelets amb molt d’encant arreu del territori. Un Novotel a Sevilla. Mireu les entrades de cada ciutat, en aquest mateix bloc, per acabar de definir. I que el viatge sigui inoblidable!.

Andalucía es una tierra amable, cálida, exuberante, barroca y deliciosa. Un destino ideal para unas vacaciones de Semana Santa, de primavera, de otoño y, si no hay más remedio, de verano. Ahora bien, en verano hace calor, y no es ninguna broma. Nos gusta visitar Andalucía en primavera, cuando el aire huele a Azahar, y a rosas. Si tuvieramos que montar una ruta de vacaciones por Andalucía, desde Barcelona, no dudaríamos ni un momento. Entraríamos por la costa de Almería, viniendo de Murcia y Valencia. Visitaríamos primero el Cabo de Gata, con el parque natural. Níjar pueblo blanco de las famosas jarapas, San José y sus playas … Después Almería mismo. Subiríamos hacia las Alpujarras de Granada, a ver las casas colgadas de los barrancos que bajan de Sierra Nevada. Granada nos esperaría. Nos quedaríamos unos días allí, perdidos por los jardines de la Alhambra y las calles del Albaicín. Seguiríamos hacia Sevilla, por Loja, por Antequera, que hay que visitar, hacia los pueblos blancos de Málaga y de Cádiz: Arcos de la Frontera, Olvera, Algodonales, Ronda. Ronda, preciosa. Arcos, sublime. Subiríamos ya hacia Sevilla. La sultana de Andalucía. La capital. Barrio de Santa Cruz. La catedral. Los Alcázares. Olé. Visitaríamos Osuna, con la colegiata, Carmona y Écija, barroca, camino de Córdoba. No dejaríamos de ver las ruinas de Medina Azahara, el palacio que no fue. Córdoba nos hechiza. La mezquita, la judería … pasear lento por las calles envueltos. Patios con flores. El Guadalquivir. Después Jaén y, sobre todo Úbeda y Baeza. Qué maravilla. Patrimonio de la humanidad. Nos iríamos por la Sierra de Cazorla, admirando la naturaleza virgen, a Alcaraz y Albacete. Si, lo sabemos, nos dejamos muchas y muchas cosas. Villas, ciudades, como Málaga o Cádiz, sierras como Sierra Magina. No se puede hacer todo, verlo todo. Pero la ruta que os hemos explicado resume, en diez días mínimo, la magia suprema de esta tierra idílica bendecida por los dioses. Hoteles AC, en casi todas las ciudades grandes: Granada, Córdoba o Sevilla. Hotelitos con mucho encanto todo el territorio. Un Novotel en Sevilla. Vea las entradas de cada ciudad, en este mismo blog, para acabar de definir. ¡Y que el viaje sea inolvidable!.