Mercat de Nadal a Can Alemany


Can Alemany és una masia catalana del segle XVI, ubicada molt a prop d’Igualada, a la carretera C-37, que travessa la serra i va cap a Valls. Està enclavada en un entorn rústic just sota la Tossa de Montbui, un altre indret molt xulo que podeu visitar en aquesta mateixa sortida. Allà, durant dos caps de setmana, aquest proper dissabte i diumenge, 24 i 25 de novembre de 2018 i el dissabte i diumenge 1 i 2 de desembre de 2018, podreu trobar un mercat de Nadal amb decoració i artesania nadalenca exclusiva, sovint articles únics, fets a mà. L’accés és lliure i gratuït. A l’antiga bodega de la masia hi haurà muntades un munt de petites parades d’ornaments florals, arbres de nadal, branques d’avet, molsa, pinyes, llibretes de patchwork, découpage, garlandes de ganxet, gorros de llana, postals de nadal, regals originals i fets a mà, amigurumi, art floral, crochet XXL, tions, centres de taula, objectes decoratius per l’arbre de Nadal, postals de Nadal, calendaris d’advent, llumets, productes de la terra com oli d’oliva verge, melmelades, torrons, panetones…  També coneixereu les possibilitats de la decoració floral a càrrec de Floralba i podreu emportar-vos un pessic de la tradicional pastisseria de cal Pla. I també trobareu el bar, on podreu prendre un “vin chaud” com si fóssiu en un mercat nadalenc francès o alemany, o una xocolata calenta, escoltant unes nadales. Si preferiu fer uns tallers familiars teniu on escollir. Estrelles de Nadal el dissabte 4 d’11 a 12 hores, i un taller de pintar a la tarda. Més tard encara, cap al vespre, a les 19 hores, concert de Nadal. El diumenge 25 fareu galetes de Nadal, a les 11 hores, només al matí. El dissabte 1 hi ha jardí de fades, a quarts d’11 del matí, seguit d’una contacontes, a les 12 hores. A la tarda fareu un estel amb ganxet, a les 17 hores, per acabar amb una actuació musical en directe. El diumenge, a les 10,30 hores, de nou jardí de fades, i un taller d’ornaments. Tot a Can Alemany, a la carretera de Valls, la C-37, just al km. 60. Fàcil des de Barcelona per l’autovia A2, la gratuïta que va a Lleida. Si sortiu a les primeres sortides, acabareu a la ronda d’Igualada, per la C37 mateixa. Si sortiu per les darreres sortides, entrareu dins el casc urbà d’Igualada i heu de cercar la direcció de Santa Margarida de Montbui, i la Tossa, per la C37, que acaba a Valls. Recordeu, els dos propers caps de setmana, dissabte de 10 a 21 hores, i diumenge de 10 a 15 hores. Si us cal menjar per allà podeu anar al restaurant la Tossa, al cim d’aquesta espectacular muntanya catalana, molt desconeguda, on hi ha un antic monestir. Accés fàcil amb cotxe, carretera asfaltada. Força més lluny podeu visitar el poble de La Llacuna, que està a 30 kms i és molt bonic. Allà teniu Ca l’Americano, tel: 93 897 60 04 i el Bar Cal Joan, tel: 93 897 60 08. A Igualada hi ha el restaurant El Jardí, de tota la vida, tradicional i cèntric. O bé el Somnia Truites, al barri del Rec, modern i actual. Al poble d’Orpí el restaurant Castell d’Orpí. Tel: 93 808 00 21. A tocar de la masia teniu el Club les Moreres, a Santa Margarida de Montbui, un típic restaurant de club de tennis. Però recordeu que allà hi haurà el bar del propi mercat, que ofereix cafès, infusions, galetes de canyella, pastissos casolans i snacks salats. També hi haurà un food truck. Can Alemany ofereix habitacions i apartaments molt macos per a passar allà la nit. Per qualsevol dubte, pregunta o suggerència podeu contactar directament amb ells a través del formulari de contacte, o al seu Facebook i Instagram.

Un mercado de Navidad con productos sostenibles, hechos a mano, en una bonita masia situada en un entorno rural prácticamente desconocido del gran público en Catalunya, no lejos de Igualada, al pie de la Tossa de Montbui, una cima con vistas espléndidas y un monasterio románico. Eso es lo que ofrece Can Alemany. Y además talleres para familias, conciertos y animación. Podeis comer allí, o cerca, en buenos restaurantes tradicionales, o en el bar. Este sábado y domingo, y el próximo fin de semana. No os lo perdais.

Bolzen / Bolzano


En acabar la primera guerra mundial el Trentí i l’Alt Adige, dues províncies austríaques, varen ser annexionades a Itàlia. La geografia jugava a favor del país mediterrà. L’Adigio és un afluent del Po, i les seves aigües baixen descaradament cap al sud. També és aquesta la orientació, a solei, de les vessants assolellades d’aquesta zona dels Alps, que olora ja la calor del mar, la bonança meridional. Potser si, doncs, que era lògic que la frontera humana coincidís amb la natural, amb el pas imponent i al mateix temps fàcil i suau del Brenner. Però la geografia humana és més tosuda que la física, més mutable, variada i poc lògica. I la gent d’aquestes contrades és de parla alemanya, de costums nòrdiques, i de tarannà poc meridional, sobretot pels nostres estàndards. Per això resulta tan sorprenent i divertida una passejada per aquesta vila florida del peu de la cordillera alpina. Amb els seus carrers que recorden qualsevol ciutat germànica, amb els rètols bilingües, amb l’idioma aspre tothora als llavis. Perquè tot i que l’italià, cantarí i dolç, fàcilment comprensible a les nostres orelles l’entén i el coneix tothom, no l’usa ningú. A més d’aquesta curiositat  filològica, us hem de recomanar Bolzen per la seva encantadora bellesa, que suma l’exotisme del nord amb l’amabilitat del sud. Carrers amb arcades, esglésies boniques, places i paisatge. Però avui dia l’atracció familiar més important de Bolzen és l’home de Gel, l’Otzï. El neolític que va venir del vall tirolès d’Otzäl, a cercar no sabem què, i va morir, assassinat, no gaire lluny del coll de divisió de les aigües. El museu local se li ha dedicat totalment i completa. És natural. Atrau milers de turistes. El veureu allà, eternament congelat, rodejat asèpticament de les seves darreres i pobres pertinènces: una gorra de pell, vestits de fil, armes de pedra, amulets i medecines. Us recomanem molt la visita. Segur que als vostres infants els encantarà. I donareu vida a aquesta vila de muntanya agradable, pas obligat en una excursió de vacances entre Itàlia i Austria. Pareu-vos-hi camí de Florència, Roma, o camí de Viena o Venecia, anant o venint, pujant o baixant del pas més transitat d’Europa, del Brennero comunicador. Podeu dinar molt bé als carrers dels voltants de la plaça de Walter. Nosaltres ho varem fer al cafe Sportler, a la Silvergasse, tocant la piazza de il Grano, en un restaurant ràpid, jove, informal, de menú reduït i servei ràpid. Però n’hi ha molts altres, més tradicionals. Bolzano no pot faltar en una ruta familiar pels Alps italians, una excursió que travessi el Brennero, camí d’Austria, del Tirol, hi te parada obligada, per saludar el simpàtic Otzï, l’home de gel, arribat de la prehistòria, congelat, fa molts i molts anys.

Al finalizar la primera guerra mundial el Trentino y el Alto Adige, dos provincias austriacas, fueron anexionadas a Italia. La geografía jugaba a favor del país mediterráneo. El Adigio es un afluente del Po, y sus aguas bajan descaradamente hacia el sur. También es ésta la orientación, en solana, de las vertientes más soleadas de esta zona de los Alpes, que huele ya el calor del mar, la bonanza meridional. Quizás si, pues, que era lógico que la frontera humana coincidiera con la natural, con el paso imponente y al mismo tiempo fácil y suave del Brenner. Pero la geografía humana es más tozuda que la física, más mutable, variada y poco lógica. Y la gente de estas tierras es de habla alemana, de costumbres nórdicas, y de talante poco meridional, sobre todo para nuestros estándares. Por eso resulta tan sorprendente y divertida esta villa florida del pie de la cordillera alpina. Con sus calles que recuerdan cualquier ciudad germana, con los rótulos bilingües, con el idioma áspero siempre en los labios. Porque aunque el italiano, cantarino y dulce, fácilmente comprensible a nuestros oídos, lo entiende y lo conoce todo el mundo, no lo usa nadie. Además de esta curiosidad filológica, les debemos recomendar Bolzen por su encantadora belleza, que suma el exotismo del norte con la amabilidad del sur. Calles con arcos, iglesias bonitas, plazas y paisajes. Pero hoy en día la atracción familiar más importante de Bolzen es el hombre de Hielo, el Ötzi. El neolítico que vino del valle tirolés de Otzäl, a buscar no sabemos qué, y murió, asesinado, no muy lejos de aquí. El museo local se le ha dedicado totalmente y completamente. Es natural. Atrae a miles de turistas. Lo veréis allí, eternamente congelado, rodeado asépticamente de sus últimas y pobres pertenencias: un gorro de piel, trajes de hilo, armas de piedra, amuletos y medicinas. Os recomendamos mucho la visita. Seguro que a vuestros niños les encantará. Y daréis vida a esta villa de montaña agradable, paso obligado en una excursión de vacaciones entre Italia y Austria, o camino de Florencia, Roma, o camino de Viena o de Venecia, yendo o viniendo, subiendo o bajando el paso más transitado de Europa, del Brennero comunicador. Pueden comer muy bien en las calles de los alrededores de la plaza de Walter. Nosotros lo hicimos al café Sportler, la Silvergasse, tocando la piazza del Grano, en un restaurante rápido, joven, informal, de menú reducido y servicio rápido. Pero hay muchos otros, más tradicionales. Bolzano no puede faltar en una ruta familiar por los Alpes italianos, una excursión que atraviese el Brennero, camino de Austria, del Tirol, tiene aquí parada obligada, para saludar al simpático Ötzi, el hombre de hielo, llegado de la prehistoria, congelado, ya hace muchos años.