Penne


Penne és una petita vila medieval penjada damunt el riu Aveyron, just en mig de les seves gorges, unes de les més desconegudes de França. Penne pertany a la comarca de Vaour, i es troba a uns 50 kms. al nord de Gaillac i Albí, no molt més lluny de Toulouse. Penne és un poblet encantador penjat com un niu d’àligots damunt del riu, de la vall i dels boscos. Està protegit per un castell roquer, enrrunat que desafia la llei de la gravetat, i s’enfilassa com si pretengués enfilar-se al cel. Els carrers del poble devallen de la penya on està la fortalessa, escampant-se per la cornisa, coronant el penyassegat damunt l’aigua. Les fortificacions són necessàries en una zona d’Occitània de moguda història. Penne està situada als límits de l’Albigeois, el Quercy i la Rouergue, unes comarques històriques maravelloses plagades de monuments, i amb un entorn natural de somni. Els romans fundaren aquí un castrum, i els càtars ocuparen el castell. No volem que visiteu Penne només pel que us hem explicat. Tot el Pays de Vaour és una cucada. Poblets com Milhars o Vaour, també són joies medievals.  Però a més, a poquíssims kms. teniu reclams turístics de l’alçada de Cordes, ciutat medieval, com ho son també Puycelci o Castelnau,  Saint-Antonin-Noble-Val, o Najac, una perla. Bruniquel i el seu castell o Albi, centre càtar, amb la seva catedral de Santa Cecília, (quedareu bocabadats!), i els seus museus. Pels amants de la natura us recomanem les Gorges de l’ Aveyron, i les valls i boscos que les envolten. Ideals per a practicar senderisme, les rutes, la bicicleta, l’equitació, el caiac i la canoa en els rius, amb la família. Un destí adequat en ponts i petites vacances. A Penne vàrem dinar a La Terrasse, únic restaurant del poblet. Senzill, fins un xic destartalat, però amb una terrassa, i amb unes vistes… magnífiques. I el menjar prou bo, millor que l’aparença del local. Cuina popular, del país. Menú arreglat.

Penne es una pequeña villa medieval colgada sobre el río Aveyron, justo en medio de sus gargantas, unas de las más desconocidas de Francia. Penne pertenece a la comarca de Vaour, y se encuentra a unos 50 kms. al norte de Gaillac y Albi, no mucho más lejos de Toulouse. Penne es un pueblo encantador colgado como un nido de águilas sobre el río, del valle y los bosques. Está protegido por un castillo roquero, cuyas ruinas desafían la ley de la gravedad, y pretenden subirse al cielo. Las calles del pueblo descienden de la peña donde está la fortaleza, esparciendose por la cornisa, coronando el acantilado sobre el agua. Las fortificaciones son necesarias en una zona de Occitania de movida historia. Penne está situada en los límites del Albigeois, el Quercy y Rouergue, unas comarcas históricas maravillosas, plagadas de monumentos, y con un entorno natural de ensueño. Los romanos fundaron aquí un castrum, y los cátaros ocuparon el castillo. No queremos que visiten Penne sólo por lo que os hemos explicado. Todo el Pays de Vaour es una cucada. Pueblos como Milharó o Vaour, también son joyas medievales. Pero además, a poquísimos kms. tienen reclamos turísticos de la altura de Cordes, ciudad medieval, como lo son también Puycelci o Castelnau, Saint-Antonin-Noble-Val, o Najac, una perla. Bruniquel y su castillo o Albi, centro cátaro, con su catedral de Santa Cecilia, (¡quedarán boquiabiertos!), Y sus museos. Para los amantes de la naturaleza os recomendamos las Gargantas del Aveyron, y los valles y bosques que las rodean. Ideales para practicar senderismo, las rutas, la bicicleta, la equitación, el kayak y la canoa en los ríos, con la familia. Un destino adecuado en los puentes y pequeñas vacaciones. En Penne comimos en La Terrasse, único restaurante del pueblo. Sencillo, hasta un poco destartalado, pero con una terraza, y con unas vistas … magníficas. Y la comida lo suficientemente buena, como para hacer mejor la apariencia del local. Cocina popular, del país. Menú arreglado.

Beaulieu en Rouergue


En els boscos de fades dels límits del Rouergue, a França, uns 20 kms. al nord de la magnífica vila medieval de Cordes sur Ciel, camí de Villefranche de Rouergue, s’alça la recóndita, amagada, magnífica i bellíssima abadia de Beaulieu. La trobareu de sobte, sense pensar-ho, a la dreta de la carretera, envoltada de la vegetació exhuberant de la vall del riu Seye, un riuet petit, melangiós, tendre, que rodeja el cenobi. És una construcció cistercenca, molt ben anomenada, Belloc en Occità. S’ho mereix. La seva fàbrica, puríssima. Les seves línies, definides, els seus espais maravellosos. Llàstima que el temps, els homes i les guerres no l’hagin respectada. Ens ha arribat mutilada, sense claustre, sense dependències monacals… però tantmateix bonica. L’esglèsia sola, sense els seus vitralls, sense l’art que acumulava, nua, és divina. Penseu que Beaulieu ha vist passar els croats anti occitants que mataven Albigesos, els orcs de la guerra dels Cent Anys i les guerres salvatges de religió. Venuda durant la Revolució Francesa fou destrossada i transformada en granja privada. Vaques i bous ompliren el claustre i palla el temple. Una fundació d’art la comprà fa uns anys i la convertí en el que avui és: un centre d’exposició d’art modern. Arribeu-vos a Beaulieu anant de Barcelona a París, per Albí i Cordes. O bé en el curs d’un recorregut per Occitània. O per les bastides de la Rouergue. O per les Gorges de l’Aveyron, no gens llunyanes. La França eterna, l’Occitània gentil, amb els seus poblets medievals de somni, els seus plàcids rius, els seus hotels encantadors i els seus restaurants gourmets us esperen a Beaulieu i a Rouergue.  Com ara l’Oustal del Barry, a la veïna població de Najac, una increible vila medieval, tot un descobriment.

En los bosques de hadas de los límites del Rouergue, en Francia, a unos 20 kms. al norte de la magnífica villa medieval de Cordes sur Ciel, camino de Villefranche de Rouergue, se levanta la recóndita, escondida, magnífica y bellísima abadía de Beaulieu. La encontrareis de repente, sin pensarlo, a la derecha de la carretera, rodeada de la vegetación exuberante del valle del río Seye, un riachuelo pequeño, melancólico, tierno, que rodea el cenobio. Es una construcción cisterciense, muy bien llamada, Belloc, en occitano. Se lo merece. Su fábrica, purísima. Sus líneas, definidas, sus espacios maravillosos. Lástima que el tiempo, los hombres y las guerras no la hayan respetado. Nos ha llegado mutilada, sin claustro, sin dependencias monacales … pero sin embargo hermosa. La iglesia sola, sin sus vitrales, sin el arte que acumulaba, desnuda, es divina. Pensad que Beaulieu ha visto pasar los cruzados anti occitanos que mataban a los Albigenses, los orcos de la guerra de los Cien Años y las guerras salvajes de religión. Vendida durante la Revolución Francesa fue destrozada y transformada en granja privada. Vacas y toros llenaron el claustro y paja el templo. Una fundación de arte la compró hace unos años y la convirtió en lo que hoy es: un centro de exposición de arte moderno. Acercaos a Beaulieu yendo de Barcelona a París, por Albi y Cordes. O bien en el curso de un recorrido por Occitania. O por los pueblos de la Rouergue. O por las Gorges de l’Aveyron, nada lejanas. La Francia eterna, la Occitania gentil, con sus pueblos medievales de sueño, sus plácidos ríos, sus hoteles encantadores y sus restaurantes gourmets os esperan en Beaulieu y Rouergue. Como el Oustal del Barry, en la vecina población de Najac, una increíble villa medieval, todo un descubrimiento.