Viu el parc al Tagamanent


El Tagamanent és una petita muntanya màgica de Catalunya. S’aixeca altiu a l’entrada del congost del Figaró, entre aquesta població i Aiguafreda, dominant aquest pas estratègic. S’hi puja des del poblet dispers del mateix nom, a tocar de l’autovia Granollers – Vic. El camí que hi porta, ben indicat, tot i ser transitable, està ple de fortes pendents, a trams és de terra, i la pujada és contínua. Sembla com si els responsables del parc natural pretenguèssin allunyar-ne el turisme rodat, i així deu ser, de fet. Cal que seguiu les mateixes indicacions que per anar al pla de la Calma. Un cop dalt, trobareu l’anomenat collet de Sant Martí, on cal aparcar el cotxe. El camí segueix cap a les masies de Bellver i de l’Agustí, restaurant i centre d’interpretació del Parc Natural del Montseny, on us informaran de tot el que calgui. Per pujar dalt les runes del castell i de l’església de Santa Maria de Tagamanent només us quedaran vint minuts curts, de pujada mantinguda però fàcil, sense problemes per a ningú, nens inclosos. Santa Maria és una ermita gòtica gran, amb excel·lents vistes damunt la plana de Vic i el Vallés. Hi ha molt d’espai per saltar i còrrer, fer la cabreta i jugar. Podeu fer picnic allà mateix, i també podeu anar a dinar o sopar a la masia Bellver. Només cal tenir ganes, un bon cotxe, i poca por. Si hi pugeu el primer cap de setmana de setembre trobareu Tagamanent en festes. És la seva festa major. El programa Viu el Parc ha organitzat pel diumenge un aplec de tardor dalt l’ermita, amb una missa a l’església de Santa Maria de Tagamanent i una conferència cultural. També trobareu demostracions artesanals, mostrari de plantes i flors, i podeu fer una visita guiada a la Casa Museu de ca l’Agustí, que no sempre està oberta. S’ofereix un dinar popular a l’era de de la casa de l’Agustí. Cal fer la reserva dels tiquets a l’Ajuntament del poble de Tagamanent. Havent dinat gaudireu d’un concert de música tradicional i ball. Una diada ben familiar. Us esperem al Tagamanent!.

El Tagamanent es una pequeña montaña mágica de Cataluña. Se levanta altiva a la entrada del desfiladero del Figaró, entre esta población y Aiguafreda, dominando este paso estratégico. Se sube desde el pueblo disperso del mismo nombre, junto a la autovía Granollers – Vic. El camino que lleva a la cumbre, bien indicado, a pesar de ser transitable, está lleno de fuertes pendientes, en tramos es de tierra, y la subida es continua. Parece como si los responsables del parque natural pretendieran alejar su turismo rodado, y así debe ser, de hecho. Es necesario que sigan las mismas indicaciones que para ir al pla de la Calma. Una vez arriba, encontrarán el llamado collado de San Martín, donde hay que aparcar el coche. El camino sigue hacia las masías de Bellver y de Agustí, restaurante y centro de interpretación del Parque Natural del Montseny, donde le informarán de todo lo que sea necesario. Para subir las ruinas del castillo y de la iglesia de Santa María de Tagamanent sólo les quedarán veinte minutos cortos, de subida mantenida pero fácil, sin problemas para nadie, niños incluidos. Santa María es una ermita gótica grande, con excelentes vistas sobre la Plana de Vic y el Vallés. Hay mucho espacio para saltar y correr, hacer la cabrita y jugar. Puede hacer picnic allí mismo, y también puede ir a comer o cenar a la masía Bellver. Sólo hay que tener ganas, un buen coche, y poco miedo. Si subís el primer fin de semana de septiembre encontraréis Tagamanent en fiestas. Es su fiesta mayor. El programa Vive el Parque ha organizado para el domingo un encuentro de otoño arriba en la ermita, con una misa en la iglesia de Santa María de Tagamanent y una conferencia cultural. También encontrarán demostraciones artesanales, muestrario de plantas y flores, y pueden hacer una visita guiada a la Casa Museo de Ca l’Agustí, que no siempre está abierto. Se ofrece una comida popular en la era de la casa Agustí. Hay que hacer la reserva de los tickets al Ayuntamiento del pueblo de Tagamanent. Después de comer disfrutarán de un concierto de música tradicional y baile. Una fiesta muy familiar.

Aplec de Santa Brígida d’Amer


El poble d’Amer, a la fantàstica comarca de la Selva, està estratègicament situat entre Les Guilleries, la Serra de Rocacorba i de Finestres, els darrers contraforts del Collsacabra i la plana alta del Ter, a la zona de Susqueda. És al mig del camí entre el mar i la Garrotxa, un xic més amunt de Santa Coloma de Farnés i Anglès, però abans d’arribar a Olot, a la C-63. La manera més fàcil d’arribar-hi és anar fins a Sils per la C-32, i allà pendre la mateixa C-63 en direcció Santa Coloma i Anglès. O bé anar a Anglès de cop, des de Girona, per la N-141. Us volem convidar a visitar Amer en ocasió d’un altre d’aquests aplecs gironins que tan ens agraden. D’aquestes trobades de germanor que fa la gent de Girona, en llocs fantàstics, en ermites maravelloses, on es dina en bona companyonia i on els infants campen en total llibertat. Un lloc així és la ben espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increible espadat, que per ell sol ja mereix una ullada. Al mig del bosc, en un paratge molt bonic, literalment penjada damunt la vall d’Amer. L’edifici no és gran cosa. Els voltants són fabulosos. En els cingles propers els escaladors practiquen el seu esport arriscat. No n’hi ha per menys. Les alçades són completament verticals. La festa comença el primer dissabte de febrer, a la tarda, amb uns focs d’artifici, i sense artifici, davant l’ermita. Però el dia fort és el primer diumenge. De bon matí surten de la plaça del poble els vilatans amb bicicleta, o a peu. En bici de muntanya, és clar. No apte per no iniciats. L’ermita no és lluny d’Amer, però la pujada és potent. També podeu intentar pujar en cotxe, per un camí de terra ample que surt d’Amer, però no podreu arribar fins dalt de tot, i pot estar molt ple i costar d’aparcar. Durant el matí diversos actes festius, concursos i altres. Missa solemne i cant dels goigs. Un divertit concurs de lloances. Dinar pels voltants, en colla, i a la tarda sardanes i el cant dels adéus, per acabar. Estremidor de veritat. Una diada de camp, de gresca sana, en un paratge natural sorprenent. Amer és una vila bonica de veure. Te l’església, que fou la d’un antic monestir romànic, dissortadament arruïnat, amb els absis i absidioles ben conservats. La resta és barroc. La plaça de la Vila, porxada, és la més gran de Catalunya. El nucli antic conserva el sabor medieval, sense més. Els amants de la bicicleta, a més de pujar a l’ermita, poden fer part de la via verda de l’antic ferrocarril Girona-Olot, fins el Pasteral o Sant Genís Sacosta. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recòrrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de picnic, a l’aplec, amb tothom, en família o en colla. Però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. Animeu-vos a passar una diada divertida!

El pueblo de Amer, en la fantástica comarca de la Selva, está estratégicamente situado entre las Guilleries, la Sierra de Rocacorba y los últimos contrafuertes del Collsacabra, en la llanura alta del Ter, en la zona de Susqueda. Está a medio camino entre el mar y la Garrotxa, un poco más al norte de Santa Coloma de Farnés y Anglés, pero antes de llegar a Olot, en la C-63. La manera más fácil de llegar allí es ir hasta Sils por la C-32, y tomar la misma C-63 en dirección Santa Coloma y Anglés. O bien ir hasta Anglés de golpe, desde Girona, por la N-141. Os queremos invitar a visitar Amer en ocasión de otro de esos encuentros gerundenses que tanto nos gustan. De estos encuentros de hermandad que hace la gente de Girona, en lugares fantásticos, en ermitas maravillosas, donde se come en buena camaradería y donde los niños campan en total libertad. Un lugar así es la muy espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increíble acantilado, que por sí solo ya merece un vistazo. En medio del bosque, en un paraje muy bonito, literalmente colgada sobre el valle de Amer. El edificio no es gran cosa. Los alrededores son fabulosos. En los riscos cercanos los escaladores practican su deporte arriesgado. No es para menos. Las alturas son completamente verticales. La fiesta comienza el primer sábado de febrero, por la tarde, con unos fuegos artificiales, y sin artificio, ante la ermita. Pero el día fuerte es el primer domingo. Por la mañana salen de la plaza del pueblo los lugareños en bicicleta, o a pie. En bici de montaña, claro. No apto para no iniciados. La ermita no está lejos de Amer, pero la subida es potente. También se puede intentar subir en coche, por un camino de tierra ancho que sale de Amer, pero no podrán llegar hasta arriba de todo, y puede estar muy lleno y costará aparcar. Durante la mañana hay diversos actos festivos, concursos y otros. Luego una misa solemne y un divertido concurso de alabanzas. Comida por los alrededores, en grupo, y por la tarde sardanas y el canto de los adioses, para acabar. Estremecedor de verdad. Una fiesta de campo, de juerga sana, en un paraje natural sorprendente. Amer es una villa bonita. Tienen la iglesia, que fue la de un antiguo monasterio románico, desgraciadamente arruinado, con los ábsides y absidiolos bien conservados. El resto es barroco. La plaza de la Vila, con sus arcadas,  es la más grande de Cataluña. El núcleo antiguo conserva el sabor medieval, sin más. Los amantes de la bicicleta, además de subir a la ermita, pueden hacer parte de la vía verde del antiguo ferrocarril Girona-Olot, hasta el Pasteral o Sant Genís Sacosta. También pueden ir hasta la famosa Fuente Picante de Amer, aguas con gas, o recorrer los bucólicos paisajes del río Brugent. También se puede hacer una ruta de masías y casas fuertes, muy abundantes alrededor de Amer, como la Torre de San Clemente, del siglo XIII, o los grandes masías de Palou, Gallissà y Can Ter. O hacer una ruta, también muy bonita, por las ermitas del término. Además de Santa Brígida tienen San Clemente, o San Agustín de Lloret Salvaje, románicas, más o menos transformadas. No dejen de visitar Sant Martí Sacalm, bajo los acantilados de Sau, para ver el paraje, solitario, rural a más no poder, y las masías que hay por allí. Lo normal será comer de picnic, en la romería, con todo el mundo, en familia o en grupo. Pero en Amer hay buenos restaurantes, como el Giralt, en la plaza de San Miguel, 5. Tel: 972.43.00.45