Le Bec Hellouin

Le Bec Hallouin és un bonic poblet del nord de França, no gens lluny de París, seguint el riu Sena, a l’est de la capital, camí de l’Atlàntic, a tocar de Rouen. Està declarat com un dels més bells pobles del país, i s’ho mereix de veritat. Pels seus carrers i places, amb cases d’entramat de fusta, però abans que per altra cosa per la imponent abadia de Notre-Dame du Bec, la més gran i bonica de Normandia. És un monestir viu, amb una comunitat de monjos que us acullen a vespres, i que treballen la ceràmica, les espelmes i els llibres de forma artesanal. A més, poble i abadia comparteixen un paisatge idílic a la vall del riu Bec, afluent del Sena. El que més impresiona de Le Bec és el què no hi ha. L’església destruïda durant la revolució francesa, mostra els pilars damunt l’herba. Només la alta i forta torre de Saint-Nicolas s’aixeca potent en mig dels camps. El claustre, neoclàssic com els edificis conventuals, no impressiona tant. Per dormir i dinar al poble teniu l’Auberge de l’Abbaye, un clàssic, tan per hotel com per restaurant. Menys clàssica una creperie on fan amanides ben bones i altres plats. Entre un i l’altre, el restaurant de la Tour proposa cuina normanda en un edifici tradicional amb taules parades amb bon gust i una cuina molt bona. Molt recomanable. A la plaça de Guillem el Conqueridor. Bona parada a Le Bec Hallouin en el decurs d’unes vacances a la bellíssima normandia!.

Le Bec Hallouin es un bonito pueblo del norte de Francia, no lejos de París, siguiendo el río Sena, al este de la capital, camino del Atlántico, cerca de Rouen. Está declarado como uno de los más bellos pueblos del país, y se lo merece de verdad. Por sus calles y plazas, con casas de entramado de madera, pero antes que por otra cosa por la imponente abadía de Notre Dame du Bec la más grande y bonita de Normandía. Es un monasterio vivo, con una comunidad de monjes que os acogen a vísperas, y que trabajan la cerámica, las velas y los libros de forma artesanal. Además, pueblo y abadía comparten un paisaje idílico en el valle del río Bec, afluente del Sena. Lo que más impresiona de Le Bec es aquello que ya no existe. La iglesia destruida durante la revolución francesa, muestra los pilares sobre la hierba. Sólo la alta y fuerte torre de Saint-Nicolas levanta potente en medio de los campos. El claustro, neoclásico como los edificios conventuales, no impresiona tanto. Para dormir y comer en el pueblo tienen el Auberge de la Abadía, un clásico, tanto por hotel como para restaurante. Menos clásica una Creperie donde hacen ensaladas bien buenas y otros platos. Entre uno y otro, el restaurante de la Tour propone cocina normanda en un edificio tradicional con mesas paradas con buen gusto y una cocina muy buena. Muy recomendable. En la plaza de Guillermo el Conquistador. ¡Buena parada en Le Bec Hallouin en el transcurso de unas vacaciones en la bellísima Normandía!.

 

Baume les Messieurs

El poblet de Baume les Messieurs està ficat literalment en un circ envoltat d’alts espadats calcaris on s’ajunten tres valls. Un lloc recòndit i amagat, on hi van fundar una abadia medieval els monjos del Císter. És l’anomenada Abbaye Impériale. El convent, romànic molt reformat, és curiós de veure, sobretot el seu gran retaure policromat, una joia espectacular. El poble està classificat com un dels “Plus Beau Village de France”, i ho és. A més de l’Abadia també podeu descobrir unes grutes, anomenades de La Baume, amb les seves estalactites, i fer una volta pels anomenats culs de sacs, valls encaixonats entre els espadats calcaris que dominen el poble, plens de boscos i cascades molt xules. El poble te un bonic càmping en mig de la natura. També disposa de cases rurals i hotelets rurals xulos. Hi ha bons restaurants. Ens agrada el restaurant de l’Abadia, o bé el restaurant amb habitacions Gran Jardí, molt bonic. Fora del poble teniu el restaurant de les grutes, prop de les cascades i les coves que abans us dèiem. Hi arribareu si seguiu des de Barcelona l’autopista A-7 i A9, fins Lyon, passant per Nimes, i allà agafeu l’autopista A42, seguidament desvieu-vos per l’A40, per acabar a la A39, sortida 8, cap a Lons Le Saunier, i d’alla per la D471 fins trobar a mà esquerra la indicació cap a Baume per la local D4 i D70. Ideal per parar un moment en la ruta cap a Alemania o el nord d’Europa, si esteu fent un viatge cap a Alsàcia, o bé voltant per França. La regió del Jura és molt bonica. Per allà teniu llocs molt agradables, natura, monuments, com per passar-hi unes vacances. Un racó molt poc conegut de França!.

El pueblo francés de Baume les Messieurs esta en un entorno natural muy bonito, metido dentro de un circo con despeñaderos, en un lugar recóndito. Allí se fundó una abadia medieval que aún se conserva, muy transformada: l’Abbaye Impériale. La villa es uno de los “Plus Beau Village de France”, y cerca se pueden descubrir unas grutas, las de La Baume, y unos paisajes diferentes llenos de bosque y de cascadas. Hay un buén càmping, y buenos alojamientos rurales, así como buenos restaurantes. Nos gusta el restaurante de la Abadia, o el Grand Jardin. Fuera del pueblo teneis el restaurante de las grutas, Llegareis siguiendo la autopista A-7 i A9, a Lyon, pasando por Nimes, y de Lyon por la A42, y la A40, y la A39, salida 8, a Lons Le Saunier. De allí por la D471 a Baume por la local D4 y D70. Ideal para una parada en ruta a Alemania o Alsacia. La región del Jura es bonita y olvidada por el turismo.

Ambronay

A França, no lluny de Lyon, a mig camí de la ruta que de Barcelona puja cap a Alsàcia i Lorena, o cap a Alemanya, o bé va cap a Ginebra i Suïssa, es troba la petita abadia d’Ambronay. No és una fita per deturar-vos-hi gaire estona. Però si esteu cansats de conduir per l’A42, i heu vist el rètol que anuncia la presència d’aquest cenobi cistercenc a 7 kms. escassos de la sortida 8 o també la 9 de l’autopista A-42, doncs potser podríeu fer-hi una ullada. Un monestir petitó, amb una església romànica de transició al gòtic, xata i menuda, però Císter pur. Amb una portada on està magníficament representada una resurrecció dels morts el dia del judici final, i una altra on hi ha la vida de la verge. Amb una tomba magnífica d’un abat poderós, amb un cor amb quatre cadires tallades, molt naif. Una capçalera amb vitralls renaixentistes, sense més. L’església te el seu claustre, menut, gòtic florit, xaparro, coquetó però, amb una sala capitular encara en ús, reduida, mínima. També hi ha una escala del XVII que puja a un segon pis toscà, amb unes pintures més naif encara que les talles del cor, però tot plegat digne. Una gran torre, un gran pati, un edifici sever, clàssic, francès, del XVIII potser, i prou. L’entrada és gratuïta i el complex obre tot l’any. De 9 a 16 hores, a 17 a l’estiu. La porta sempre oberta. I si no el mossèn, molt amable, us obrirà. El poble no dona per a gaire més. Però hi podeu dinar molt bé a l’Auberge de l’Abbaye, baixant les escales de la façana principal del monestir, a mà dreta. Cuina francesa, cuidada. Una fita gastronòmica. Atenció: tancat els dilluns. Recomanable. I si no podeu anar en lloc més, llavors haureu d’anar a raure a L’Octroi. Un restaurant sense cap mena de pretensió, molt minúscul, un cop de puny, a l’entrada del poble, just a l’entrada. Allà en un local de dues taules justes, 10 persones màxim, la Babeth us servirà quatre plats. Sublim la Raclette a volonté, amb patates bullides i uns pocs embotits. Formatge fos, calent damunt les patates al punt. Deliciós. Ara bé, absteniu-vos els gourmets tocats i posats. El lloc no te glamour. Preus baixos, WC exterior, antic, molt antic. Ja ho sabeu, si passeu per allà, si és l’hora de dinar, si esteu cansats d’autopista… l’Abadia d’Ambronay, perduda en mig del no res, en un poblet de no res. Bon aparcament al mateix pati del monestir. I si feu ruta per allà no deixeu de veure la ciutat medieval de Perouges, que està a una dotzena de kms. al sur de Ambronay, un dels villages més bonics de França. Ja està tot dit!.

No lejos de Lyon, si vais camino de Ginebra o de Alemania, podeis parar un momento a descansar y a comer, en Ambronay. Así visitais su pequeña pero coqueta abadia romanica cisterciense, ya transición al gótico, con su claustro y la belleza, discreta que contiene. Salidas 8 y 9 de la autopista A-42. Para comer teneis l’Auberge de l’Abadia, bajando las escaleras de la fachada principal. Un clásico de la cocina francesa. Toque gourmet. O bién, si está cerrado, no le hagais ascos al pequeño local y la pequeña carta de l’Octroi, donde Babeth sirve sus platos en una antigua torre, pequeñísima. Precios bajos, bajos, para un servicio simple, simple. Parad en Ambronay. No es Poblet ni el Escorial pero es interesante.

Non loin de Lyon, si vous allez la route de Genève, vous pouvez vous arrêter un instant pour se reposer et manger, à Ambronay. Donc, si vous le fait, vous visitez le petit mais tres attrayant abbaye cistercienne, avec son charmante eglise et cloître. Ils sont d’une beauté contenue et discrette. Vous pouvez sortir a les sorties 8 et 9 de l’A-42. Vous pouvez aussi manger de l’Auberge de l’Abadia, en bas des escaliers de la façade principale. Une cuisine française classique. Touche gastronomique. Ou, si elle est fermée, nous vous proposons le petite Octroi où les repas servis pour Mme. Babeth dans une vieille tour, tout minuscule. Confort et prix tout simple. Arrêtez vous à Ambronay. N’est pas une jolie et grande abbaye, mais il est fort intéressant.