Lescun: Plateau de Lhers


Avui us proposem passar a França pel túnel de Somport, des de Jaca, per recórrer la bonica vall d’Aspe, que acaba a la vila d’Oloron-Sainte Marie que n’és la capital, una ciutat gran. Però de totes les meravelles d’aquesta vall, al peu dels Pirineus, us proposem una excursió pel poble de Lescun. Es troba a la falda d’un circ de muntanyes impressionat, el circ de Lescun, dels més bonics dels Pirineus centrals. Tot just passar el port, o el túnel de Somport, entrareu en una vall atlàntica, plena de vegetació, preciosa a la tardor, nevada a l’hivern, fresca a l’estiu i multicolor en primavera. Hi ha, a banda i banda de la carretera un seguit de pobles de muntanya amb cases medievals. Més endavant encara trobareu, a mà esquerra tot baixant, la carretera que porta al poble de Lescun, des d’on podeu arribar en cotxe al peu del circ de Lescun, impressionant amfiteatre de muntanyes alpines. No us el perdeu. Abans d’arribar a Lescun trobareu a mà esquerra de nou, la indicació per accedir als plans de Lhers. Es tracta d’un altre indret bucòlic, amb un seguit de prats i rius d’alta muntanya, amb granges disseminades, on pasturen vaques i cavalls. Idílic. La carretera arriba fins un càmping d’alta muntanya, en un entorn de pics impressionants. Apte per a qualsevol tipus de vehicle, carretera estreta però asfaltada i condicionada. Des d’allà mil rutes de senderisme familiar son possibles. El centre francès de la vall seria Oloron, un poble gran, amb la seva catedral, una església romànica i gòtica molt maca i molt gran, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. A Oloron nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració barroca i naif. Podeu tornar a casa pel port de Portalet, i anar a Formigal. També podeu decidir refer la ruta i repassar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Si no voleu dormir a França, i només fer una ullada a la Vall d’Aspe, un bon centre espanyol per fer aquesta ruta seria Sabiñánigo, on hi ha el nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Si dormiu al costat aragonès podeu visitar Jaca, amb la seva catedral romànica i el museu diocesà, ple de pintures romàniques també, bellíssimes. I l’endemà recórrer les petites esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. No us perdeu San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada. Ja ho veieu, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance… Pirineus en estat pur, paisatges de somni, art i bon menjar. La Vall d’Aspe us espera!.Continuem per veure el magnífic circ de Lescun, amfiteatre de muntanyes. Seguim el camí dels prats de L’Hers, un lloc bucòlic i pastoral.

 

Hoy os proponemos ir a Francia por el túnel de Somport, desde Jaca, para bajar per la Val d’Aspe, que acaba en la villa d’Oloron-Sainte Marie que es la capital del valle, y una ciutat grande. Pero más en concreto lo que os proponemos hoy es una excursión al pueblo de Lescun. El circo de Lescun es uno de los más bonitos de los Pirineos Franceses. Podeis ir a pueblo, y al circo, o bién subir a los llanos de Lhers. Se trata de un lugar bucólico con una carretera estrecha que cruza prados y bosques hasta llegar a un camping de alta montaña. Posibilidad de grandes rutas de senderismo familiares. Oloron, un pueblo grande, merece una visita también, con su catedral románica, patrimonio de la humanidad. En Oloron teneis el hotel Alysson, y para comer “La cort des miracles”, un bar con comidas. Podeis volver por el Portalet, y Formigal. O volver por el túnel y parar a comer en l’Anglassé, en Canfranc. Fabuloso restaurante. Sabiñánigo tiene un hotel fabuloso: el Villa Virgínia. Cerca está Jaca con su catedral y el museo diocesano y las pinturas románicas. Podeis recorrer las iglesias del Serrablo, románico purísimo y sencillo.

Somport


El Summum Portus romà, el camí de muntanya més baix en el Pirineu axial entre Espanya i França, el port de Somport, l’únic accés lliure de neu, el port de muntanya més utilitzat pels peregrins medievals a Compostela és un indret magnífic que podeu visitar tot l’any. La pujada des de Jaca és molt amable. La mateixa ciutat és meravellosa, amb la seva catedral, el casc antic, el museu diocesà amb les pintures romàniques d’Aragó. Pujant cap al port trobareu Villanua, amb una cova plena de ratspenats. I més amunt les estacions d’esquí d’Astun i de Candanchú, enmarcades per un impressionant circ de muntanyes. Tot seguit arriba el port, inesperadament. Ni ho notareu. Abans de baixar cap a França us recomanem una visita a Astún. Aquesta estació d’esquí molt familiar és lloc de partida de incontables i boniques rutes de senderisme. Com ara la que porta a l’Ibón de las Truchas, i que podeu fer en telecadira fàcilment. En baixar cap a la part francesa, entrant a la Gave d’Aspe, el decorat canvia molt. És més verd, menys agreste, menys dur. El primer poble que trobem és Urdos, graciós però sense res destacable.

Més avall un parell de poblets medievals molt bonics i, encara més avall la desviació cap a Lescun, amb el seu circ glaciar impresionant, i les valls i prats de l’Hers, un lloc molt bucòlic i pastoral, orígen de noves rutes per caminar a la muntanya en família. Accés en vehicle molt fàcil i còmode.

Si seguiu més enllà baixareu cap a Oloron Sainte Marie, un gran burg occità i pirenaïc amb una colosal catedral romànica de marbre rosat. Per dinar i dormir recomanem tornar a territori espanyol i us proposem dos lloc mítics: l’Anglassé a Canfranc, i podeu aprofitar per admirar la monumental estació de tren decimonònica, o bé a Jaca, davant la catedral el bar de tapes Casa Fau. Vam dinar molt bé allà. Molt recomanable. A Jaca podeu dormir a l’Hotel Reina Felicia, bé. O al Jacetania, molt bé. Però a nosaltres ens agrada fer-ho a Sabiñánigo, a l’Hotel Villa Virgínia, amb un spa increible!.

El puerto de Somport ofrece a los viajeros familiares muchos atractivos. Antes de subir este puerto pirenaico teneis la posibilidad de visitar la bella ciudad de Jaca, con su barrio antiguo y su catedral, con el museo. Subiendo al puerto hay bellos pueblos y valles. Llegando arriba teneis la estación de tren de Canfranc, y las estaciones de esquí de Candanchú y Astún. Pasado el puerto, ya en Francia, el paisaje se vuelve aún más verde si cabe. Al final del valle teneis el Circo de Lascún y la bella población de Oloron Sainte Marie, con otra espléndida catedral románica. No os perdais esta excursión.

Temps de Flors a Sant Joan les Fonts


Us agraden les flors?. Heu anat algun any a Girona, a veure el Temps de Flors, i heu fugit de la gentada que hi ha?. Us heu quedat amb moltes ganes de veure més flors?. Doncs el vostre destí és Sant Joan les Fonts, un poble de la meravellosa comarca gironina de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts és una sortida familiar clara, pel seu patrimoni cultural, que inclou un monestir romànic preciós, un castell medieval i diverses esglésies en nuclis rurals. També presenta un patrimoni natural increïble, amb passejades al costat del riu Fluvià, i l’anomenada ruta de les tres colades, colades de lava volcànica. Tot el municipi està inclós dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. Doncs bé, us convidem a pujar aquest pont de segona pasqua a Sant Joan Les Fonts amb motiu de la seva exposició de flors i mostra de bonsais. Una cita anual que te cada vegada més èxit. Hi ha molts llocs guarnits amb decoració floral, alguns per dins, altres per fora, i altres en tots dos espais. Teniu el Molí Fondo, Can Cantra, la Font de la plaça Major, alguns carrers, l’Escola Municipal de Belles Arts, escales, fonts, el pont medieval… i el seu castell medieval, el castell de Juvinyà, que podreu visitar per dins. Un trenet turístic recorre tota la ruta de la flor. A més podeu trobar demostracions, exposicions i tallers variats, com ara el de modelat de bonsais, patchwork, sardanes… No us ho penseu gaire i aneu a passar el cap de setmana a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Teniu el Mas Sordet, a la carretera de Sant Joan les Fonts a Castellfollit de la Roca, o el Restaurant Falguera. També Ca la Nasia, a la carretera N-260, km 80, a l’alçada de Begudà.  Molt bó la Font del Grèvol, a la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cuina de la Masia de l’Anna, al carrer Mestre Josep M. Gratacós,  tel: 972 29 04 30 al nucli de La Canya. Fora de Sant Joan, escampats per la Garrotxa, trobareu noms mítics de la taula catalana, com ara La Deu, per exemple. Per dormir, al poble, teniu magnífiques cases rurals, com ara el Mas Molera.com o el Mas Violella. A Olot teniu uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir d’hotel aneu a la cadena Riu, o bé a l’hotel Borrell, un clàssic. Si encara voleu més propostes, us suggerim que us mireu la web de l’hosteleria de la Garrotxa. Un cap de setmana a les terres dels volcans, gaudint de les flors, quina idea més fabulosa!.

¿Os gustan las flores?. Pues el destino os llama a Sant Joan les Fonts, un pueblo de la marvellosa comarca gerundense de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts es una salida familiar clara, por su patrimonio cultural, que incluye un monasterio románico precioso, un castillo medieval y varias iglesias en núcleos rurales. También presenta un patrimonio natural increíble, con paseos junto al río Fluvià, y la llamada ruta de las tres coladas, (de lava). Todo el municipio está incluido dentro del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa y del Espacio de Interés Natural de la Alta Garrotxa. Pues bien, os invitamos a subir a Sant Joan Les Fonts con motivo de su exposición de flores y muestra de bonsáis. Una cita anual que tiene cada vez más éxito. Hay muchos lugares adornados con decoración floral, algunos por dentro, otros por fuera, y otros en ambos espacios. Tienen el Molí Fondo, Can Cantra, la Fuente de la plaza Mayor, algunas calles, la Escuela Municipal de Bellas Artes, escaleras, fuentes, el puente medieval … y su castillo medieval, el castillo de Juvinyà, que podréis visitar por dentro. Un tren turístico recorre toda la ruta de la flor, el sábado de las 16:00 a las 20:00 horas y el domingo a partir de las 10:00 horas hasta el cierre de la muestra. Sale del Molí Fondo cada 30 minutos. Además podéis encontrar demostraciones, exposiciones y talleres variados, como el de modelado de bonsáis, patchwork, sardanas … No os lo penséis mucho y pasad el fin de semana en la Garrotxa. Aprovechad para hacer una visita familiar al Parque de los volcanes, que es impresionante siempre y en todo tiempo. No dejeis de probar la cocina volcánica, en cualquiera de los restaurantes de la comarca. Tenéis el Mas Sordet, en la carretera de Sant Joan les Fonts en Castellfollit de la Roca, o el Restaurante Falguera. También Ca la Nasia, en la carretera N-260, km 80, a la altura de Begudà. Muy bueno la Font del Grèvol en la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cocina de Anna, en la calle Maestro Josep M. Gratacós, tel: 972 29 04 30, en el núcleo de La Canya. Fuera de San Juan, esparcidos por la Garrotxa, encontrarán nombres míticos de la mesa catalana, como La Deu, por ejemplo. Para dormir, en el pueblo, tenéis magníficas casas rurales, como el Mas Molera.com o el Mas Violella. En Olot tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir de hotel vayan a la cadena Riu, o bien duerman en el hotel Borrell, un clásico. Si aún quieren más propuestas, les sugerimos que vean la web de la hostelería de la Garrotxa. Un fin de semana en las tierras de los volcanes, ¡qué idea más fabulosa!.

Toro, revisitada


Toro, a les vores del riu Duero, damunt d’una talaia, anclada encara en el seu brillant passat medieval, mira ara passar la història que tantes vegades li ha fet el salt. Perquè aquesta vila poderosa, seu de reis i de corts, entrà venuda pels polítics a la modernitat i fou durament castigada. Perduda una capitalitat que reclamava, s’adormí fins avui. Toro conserva el sabor de l’autèntica Castella, amb uns monuments fabulosos, però sobretot amb la seva espectacular colegiata. Una església potent i poderosa, d’un romànic pur, que no podeu deixar-vos perdre en una volta per l’interior d’Espanya, o bé camí de Portugal, o en una ruta seguint el curs del pare Duero, el riu de la Castella eterna i verídica. La Colegiata de Toro s’aixeca damunt el riu, a un extrem de la vila. La seva cúpula destaca damunt els absis turgents. Dins, una maravella: la portada central coberta per un atri, inaccessible des de l’exterior. Una maravella en pedra policromada. Una fita mundial de l’escultura romànica. Tampoc la nau deixa indiferent. Més art, més escultura, més arquitectura sense artifici, directa i sòbria. Genial. La resta de la ciutat no pot mantenir aquest llistó però la torre del rellotge, les portes de la muralla, els carrers i places, les casones amb entramats de fusta, els palaus amb escuts, les esglésies són boniques. A més Toro disfruta d’una gastronomia única, deliciosa i contundent. Amb uns vins, poc coneguts, que poca cosa tenen a envejar als Ribera de Duero veïns. Toro val una parada. I te bons hotels, gens espectaculars però agradables, on fer-la. Com el Hotel Maria de Molina, a la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palau de Rejadorada, tot caràcter. També interessant el clàssic Juan II, un hotel dels de sempre. Finalment el funcional Zaravencia, una opció molt a tenir en compte. Per dinar, fora d’aquests hotels, que tenen bona cuina, passejeu pel carrer major i la plaça de l’ajuntament. Bars, tasques, tapes… un món de sensacions. Escolliu el vostre. Nosaltres vam dinar al restaurant Castilla, prou bé.

Toro, a orillas del río Duero, anclada en su pasado, mira pasar la historia que tantas veces le ha dado la espalda. Esta villa poderosa, sede de reyes y de cortes, entró vendida por los políticos en la modernidad y fue duramente castigada. Perdida una capitalidad que reclamaba, se durmió hasta hoy. Toro conserva el sabor de la auténtica vida castellana, con unos monumentos fabulosos, pero sobre todo con su espectacular colegiata. Una iglesia potente y poderosa, de un románico puro, que no se pueden perder en una vuelta por el interior de España, o bien camino de Portugal, o en una ruta siguiendo el curso del padre Duero, el río de la Castilla eterna y verídica. La Colegiata de Toro se levanta sobre el río, en un extremo de la villa, con unas líneas claras y magníficas. Su cúpula destaca sobre los ábsides turgentes. En el interior una maravilla: la portada central cubierta por un atrio, inaccesible desde el exterior. Una poesia en piedra policromada. Un hito mundial de la escultura románica que, si fuera francesa, veríamos reproducida en todo el mundo. Tampoco la nave deja indiferente. Más arte, más escultura, más arquitectura sin artificio, directa y sobria. Genial. El resto de la ciudad no puede mantener este listón pero la torre del reloj, las puertas de la muralla, las calles y plazas, las casonas con entramados de madera, los palacios con escudos, las iglesias son muy, muy bonitas. Además Toro disfruta de una gastronomía única, deliciosa y contundente. Con unos vinos, poco conocidos, que nada tienen que envidiar a los Ribera de Duero vecinos, y que pronto serán famosos. Y si no lo creen, ¡al tiempo!. Toro vale una parada. Y tiene buenos hoteles, nada espectaculares pero agradables, donde hacerla. Como el Hotel María de Molina, en la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palacio de Rejadorada, todo carácter. También interesante el clásico Juan II, un hotel de los de siempre. Finalmente el funcional Zaravencia, una opción muy a tener en cuenta. Para comer, fuera de estos hoteles, que tienen buena cocina, queda pasear por la calle mayor y la plaza del ayuntamiento. Bares, copas, tapas … un mundo de sensaciones. Elija la suya. Nosotros ya lo hicimos: el restaurante Castilla, no lejos de la Plaza Mayor.

Aplec de maig al Castell de Claramunt


El primer dia de maig, el dimarts 1 de maig de 2018, el Castell de Claramunt acollirà, com ja és tradicional, l’Aplec de la Santa Creu. Al llarg del matí, a la fortalesa, es faran diferents activitats religioses i lúdiques, organitzades des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt. El programa d’actes s’obrirà a les 9 del matí amb un esmorzar popular. Una hora més tard, a les 10, el mossèn farà la benedicció del terme i a la capella de Santa Margarida oficiarà una missa.
A les 11, la Coral La Lira oferirà una cantada amb motiu del centenari de la formació vocal poblatana, sota la direcció de Marta Carceller. També es comptarà amb l’actuació de la Coral Terpsicore, de Sant Quintí de Mediona, sota la direcció de Marta Olivé. A les 12 del matí, es farà una enlairada de 300 globus blancs a favor de la Pau. Aquesta activitat serà el setzè any que es porta a terme. Seguidament, a la plaça del Castell, hi haurà una ballada de sardanes amb la Cobla Ciutat de Manresa. A la Sala Gran es podrà veure una exposició de fotografies i objectes dels 30 anys de la festa de celebració del mil·lenari de la fortalesa. A més de totes aquestes activitats, al llarg del matí, hi haurà animació medieval amb el grup La Cremallera i tir amb arc, a càrrec del grup Vall Llobera.  El castell de Claramunt és un dels millors, i més ben conservats, i més bonics castells de Catalunya, i d’Espanya i, si m’apureu us diré que d’Europa. No és un castell aparatòs, ni artificiós, ni romàntic. És un bon exemple de castell medieval, sense artificis, sense adicions, sense tonteries. Un recinte jussà, o de baix, amb patis i una cisterna. Un recinta sobirà, esplèndit, amb les restes d’un bellíssim temple romànic, d’una gran puresa. Una ciutadella, amb tres torres i una gran torre mestre. Tots ells edificis romànics, o gòtics, de línia austera, sense concesions de cara a la galeria. Una vista espectacular, quasi aèria damunt la conca d’Odena, l’Anoià i les serres interiors de Miralles. Tot això és Claramunt. Al castell s’hi arriba per la Pobla de Claramunt. Podeu fer l’aproximació per l’autovia A2 de Barcelona a Lleida, sortint a la primera sortida, la que indica Òdena i Igualada. Seguiu els senyals cap a La Pobla de Claramunt i el castell, tot força ben indicat. Podeu anar-hi també des de Martorell per Capellades, o des de Vilafranaca del Penédes, per la carretera que va a Igualada. La pista que puja al castell està al final del poble. Això si veniu des d’Igualada. O just a l’entrada, venint de Capellades. És una pista encimentada, estreta, difícil de trobar, que puja molt, insistent en la pujada. Una cadena tanca el pas de vehicles quan queden encara 1.500 mts. de camí costerut. Hi ha allà un aparcament justet, molt justet, però no el podreu fer servir aquest dia de l’aplec, tot estarà colapsat. És aquesta una excursió familiar un pèl dura, sobretot pels pares i mares que carregueu fills petits. L’esforç és potent, la pujada cansada, i malgrat tot la recompensa val la pena. La visita al recinte és lliure, o guiada si ho voleu així. Cal pagar un mòdic preu. Però el dia de l’aplec és especial, podreu entrar arreu. Per dinar i si us cal, dormir, teniu una fonda de tota la vida que us ofereix els seus serveis a la Pobla. És l’hotel Robert, a l’avinguda de Catalunya, 1, ben a prop del camí que puja al castell. També el restaurant Camí del Castell, a l’avinguda de Catalunya, 9, tel: 93 808 64 25. Al costat teniu “El Cau de l’Ais” a l’Avinguda de Catalunya, 15. Tel: 93 808 61 28. El Mas dels Vivencs, és molt bonic, però treballa quasi exclusivament per noces. Bon aplec al fabulós castell de Claramunt!.

El castillo de Claramunt es uno de los mejores, mejor conservados y más hermosos castillos de Catalunya y de España, e incluso, si me apurais, de Europa. No es un castillo aparatoso, ni artificioso, ni romántico. Es un buen ejemplo de castillo medieval, sin artificios, sin adiciones, sin tonterías. Un recinto inferior con patios y una cisterna, un recinto soberano, espléndido, con los restos de un bellísimo templo románico, de una gran pureza, y una ciudadela, con tres torres y una gran torre maestra. Edificios románicos, góticos, de línea austera, sin concesiones de cara a la galería. Una vista espectacular, casi aérea sobre la cuenca de Odena, Anoia o las sierras interiores de Miralles. Eso és Claramunt. Al castillo de Claramunt se llega por la Pobla de Claramunt. Pueden hacer la aproximación por la autovía A2 de Barcelona a Lleida, saliendo en la primera salida, la que indica Òdena e Igualada. Sigan las señales hacia La Pobla de Claramunt y el castillo, todo bien señalado. O bien suban desde Martorell hacia Capellades, o des de Vilafranaca del Penedès, por la carretera que va a Igualada. La pista que sube al castillo está justo al final del pueblo, al final de La Pobla de Claramunt. Eso si viene desde Igualada. O justo antes de entrar en el pueblo, viniendo de Capellades. Es una pista de cemento, estrecha, difícil de encontrar, y que sube mucho, insistente en la subida. Una cadena cierra el paso de vehículos cuando quedan todavía 1.500 mts. de cuesta. Hay allí un parking justito, muy justito. Una excursión familiar un poco dura, sobre todo si los padres y madres cargan con hijos pequeños. El esfuerzo es potente, la subida cansada, pero la recompensa vale la pena. La visita al recinto es libre, o guiada si se quiere, y hay que pagar un módico precio. Se pasa un audiovisual, y se venden recuerdos y bebidas, pero no hay bar ni restaurante. Hay pocos servicios, todo es de subsistencia. Para comer, y si necesita dormir, teneis en la Pobla una fonda de toda la vida que os ofrece sus servicios. Pequeña, antes seria lujosa, pero hoy está un poco, pero solos un poco, venida a menos. No obstante la buena comida está asegurada. Es el hotel Robert, en la avenida de Catalunya, 1, casi junto al camino que sube al castillo. Teléfono: 93 808 60 00. También teneis el Mas dels Vivencs, que es muy bonito, pero trabaja casi exclusivamente para la BBC (Bodas, bautizos y convenciones).

Una volta pel Bages


Encara que no ho creieu, el Bages és una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes. I dins del Bages, la subcomarca del Moianès potser encara ho és una mica més, de desconeguda i de bonica. En aquestes comarques hi ha un munt de pobles que podrien figurar dins un llistat dels pobles més bonics de Catalunya, i també més desconeguts. Avui us proposem una ruta per aquesta zona, que podeu fer en un parell o més de dies, o en un de sol. Del dret, o a la inversa. Parant aquí i allà, o només allà.

Des de Barcelona podeu anar cap a Granollers per l’AP7, i desviar-vos a l’alçada de Mollet cap a Caldes de Montbui. Podeu parar a Palau Solità i Plegamans, poble amb un bonic castell que és el Museu Folch i Torres. Caldes de Montbui, amb les fonts d’aigua calenta i les termes romanes, també mereix una parada. Seguim fins Sant Feliu de Codines, i continuem cap a Moia, una vila molt bonica, amb un casc antic xulo. Un xic més amunt, arribareu al fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Una joia del romànic català. Podeu gaudir del temple, del claustre, preciós i del poble, molt bonic.

L’Estany, amb quatre carrers medievals que envolten la seva joia romànica increïble, també és bonic. Al poble dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata.

Continuem en direcció a la C25, l’eix transversal de Catalunya, en la zona entre Vic i Manresa. L’agafem cap al sud, fins Santa Maria d’Oló, un poblet molt petit i bonic. Als afores hi ha la curiosa església romànica de Sant Feliu de Terrassola, integrada en una masia. Molt interessant.

Ara podeu baixar cap a Manresa, però abans d’arribar-hi, podeu anar a veure el magnífic monestir de Sant Benet de Bages, que no decepciona gens.

Aquest meravellòs monestir benedictí del segle XII ha renascut espectacularment de les seves centres. Integrat dins un itinerari de Món Sant Benet, és una visita familiar que no us heu de deixar escapar. Tot i que un pèl cara, la durada i els audiovisuals i recursos emprats justifiquen la despesa. Veureu un dels més bonics monestirs romànics de Catalunya.

Per aquí podeu dinar anem a Navarcles, a l’Hostal Muntané, fantàstic. Molt bé. Val la pena per preu, i per qualitat. De tornada podeu anar a veure la bonica, i molt poc coneguda ciutat de Manresa, que és molt gran, amb la Catedral, la Seu gòtica, magnífica. Podeu dormir a l’Hotel Manresa 1948, al centre de la ciutat moderna, allunyat del barri medieval, però ben condicionat. Modern i preparat. A la circumvalació, prop dels centres comercials i els cinemes, lluny també de la catedral, hi ha l’Hotel Els Noguers. Força bé. Per menjar teniu tota mena de llocs. Ens agrada el Raviolo, un italià que vam provar quan vam anar-hi aquest estiu. Modern però no trinxeraire, divertit, bona teca, menú a poc preu per la gran qualitat. La Tina de les Faves també és molt bo, amb una relació qualitat i preu interessant. Ca l’Spagetti, que malgrat el nom no està especialitzat en pastes, està molt bé també. Si preferiu clàssics, de tota solvència, de tota la vida, esteu pensant en el restaurant Aligué. També podeu gaudir de bons restaurants de peix, com La Cuina. Finalment, al centre històric teniu el Canonge, més informal però amb bon ambient, fantàstic.

De tornada cap a Barcelona aneu en direcció Terrassa per la carretera local BV-1221, i podeu parar a veure el castell del petit poble medieval de Talamanca, xulo. I un xic més endevant, amb desviació a mà dreta, teniu un altre lloc molt bonic de veure, el poblet de Mura. Sortint de Mura us trobareu al bell mig de la serra de l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç, a pocs kms. de Terrassa per la carretera que puja al Coll d’Estenalles. Natura i entorns molt bonics. Possibilitat de rutes i passejades. Si voleu dinar per la zona de Mura teniu un fantàstic pícnic, amb barbacoes a la sortida del poble, a la Riera de les Nespres. Xulo. D’entre els restaurants us reconamem l’Hostal de Mura, on sempre anem nosaltres, al carrer Alavedra, 5. Telèfon: 93 831 80 40. També es menja bé a Cal Carter, més gran, al carrer Tomàs Viver, 1. Telèfon: 93 831 70 36. No lluny de Mura, a sota una balma increible, molt i molt rústic, teniu El Puig de la Balma, espectacular. A mig del bosc. Telèfon: 937433274. Travessant el Coll d’Estenalles, camí de Terrassa, fareu ja el camí cap a casa.

Hoy os proponemos una ruta familiar visitando el Bages, una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, así como la subcomarca del Moianès. En esta zona hay algunos de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Por ejemplo Estany, con cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Bages o el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios como Sant Benet de Bages, pueblos medievales como Mura o Talamanca o castillos. Al Bages y al Moianés hemos ido por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià i el Estany. Para bajar luego por la C25 hasta cerca de Manresa, por el eje transversal, y acabar subiendo desde Navarcles hasta Terrassa por el Coll d’Estenalles. Una ruta que os recomendamos.

Divendres de Dolors a Perelada


A la vila de Perelada, a l’Empordà etern, tindrà lloc aquest proper divendres 23 de març de 2018 la tradicional Processó dels Dolors. En els diferents passos d’aquesta processó es poden veure els tresors de l’església, como ara la Mare de Déu dels Dolors, la creu processional i el Sant Crist Negre, entre d’altres. Es tracta d’una de les processons més antigues de la Catalunya. Surt a les 21 hores, després de missa, com a processó solemne pels carrers del centre històric. Passa des de l’Església de Sant Martí cap a la Plaça Gran · Plaça Sant Domènec · Carrer Burriana · Carrer del Forn · Plaça de Sant Antoni · Plaça del Carme · Carrer de l’Hospital · Costa de les Monges · Plaça Ramon Muntaner per tornar a la Plaça de l’Església. A més, Peralada és una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Amb el seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceramica i disfrutareu de la visita als cellers i les caves. El poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènech, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. Si voleu rondar aquests dies per l’Empordà, una idea genial, us hem de dir que és espectacular també la processó del poble de Verges, un xic lluny de Peralada. Deixant els actes pietosos, a tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances: la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alçen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses, amb les seves platges familiars. Si voleu dormir per aquí, estareu de fàbula a l’Hotel Mediterráneo, a l’entrada de Roses, a uns 10 kms. de Perelada. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies, platges de somni… Ja ho veieu, podeu començar per la processó dels Dolors i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. El pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras esta semana santa, cosa que fuera o fuese una muy buena idea, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, por ejemplo el del Domingo de  Ramos. El viernes por la noche habrá en Perelada la tradicional Procesión de los Dolores, muy parecida a la que podéis ver en Bellpuig, cerca de Lleida. Es, quizás, el acto más relevante de la Semana Santa, con una antigüedad de 800 años. Se trata de una procesión silenciosa por las calles del casco antiguo. En el Empordà es espectacular también la procesión del pueblo de Verges, aunque un poco lejos de Peralada. Dejando los actos piadosos, muy cerca de Perelada tienen destinos más que suficientes para pasar unas buenas vacaciones: la villa de Vilabertran es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses, con sus playas familiares. Si quieren dormir por allí, estarán de fábula en el Hotel Mediterráneo, a la entrada de Roses, a unos 10 kms. de Perelada. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por la procesión de los Dolores y, ¡ya veremos como acabamos!.

Arles, revisitada


Image00001

Aquest Nadal hem tornat de nou a Arles, una petita ciutat francesa, molt provençal, situada al costat del gran riu Rhoine, ja a la seva desembocadura, en ple delta. Arles és una antiga vila romana, una ciutat que cal visitar si aneu a voltar per la Camarga o la Provença o aneu cap a Itàlia. Mediterrània, clara, oberta, feliç i divertida. Plena de monuments esplèndits del seu passat romà: amfiteatre, termes, forum, teatre… i de carrers i places on perdre-us. I també amb una catedral romànica de campanetes, amb imatges de marbre rosa a la façana. Increible. Excel·lent com a centre d’excursions: les Baux, castell inexpugnable, la Camarga, amb els flamencs i els cavalls salvatges, la gran vila medieval d’Avignon, monestirs, petits pobles penjats del Luberon, i tota la Provença al vostre abast. Quan hi anem dormim sempre a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I per sopar una pizzeria, com ara Le comptoir d’Italie, petita però molt bona molt bona. O bé al carrer de l’amfiteatre 20, La Mamma, un italià boníssim. O le Bistrot des Artistes, un autèntic francès, al 32 del Boulevard Georges Clemenceau, bon aparcament a tocar. No deixeu de gaudir d’Arles si hi passeu a tocar!. 

Image00002

Arles, a orillas del Ródano, es una ciudad que hay que visitar si vais a la Camarga o a la Provenza o hacia Italia. Mediterranea, clara, abierta, feliz y divertida. Llena de monuments esplendidos de su pasado romano: amfiteatro, teatro… y de calles y plazas. Excelente como centro para excursiones: les Baux, Camarga, Avignon, o toda la Provenza a vuestro alcance.

Arles, on the banks of the Rhone, is a city that it is necessary to visit if you go to the Camarga or to the Provence or towards Italy. Mediterranean, clear, opened, happy and enterteining. It’s full of Roman monuments: amfitheatre, theatre … and of streets and squares. Excellent as center for excursions: Baux, Camarga, Avignon, or the whole Provence to your scope.

 

Pessebre vivent a Perelada


La vila de Perelada, a l’Empordà etern, no necessita gaires actes de promoció. És una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Comencem pel seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, interessantíssima, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceràmica i gaudireu de la visita als cellers i les caves. Doncs bé, en el parc d’aquest castell s’hi fa, cada any per les festes de Nadal, la representació del Pessebre Vivent de Peralada, que proposa un recorregut per diferents escenografies sobre la vida de Jesús, dins el Parc Històric del Castell de Peralada.El Pessebre Vivent de Peralada és conegut per la demostració dels oficis antics, com el cisteller, les brodadores, les filadores, el picapedrer, el ferrer, la castanyera, el tallista i un forn de pa entre d’altres. Aquest any podeu gaudir-lo el dia 1 de Gener de 2018, a les 19:00 hores en una única funció. Arribeu-vos a Perelada perquè el seu poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènec, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. També podeu passar-hi un cap de setmana. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. A tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances de Cap d’any, com per exemple la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alcen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies… Ja ho veieu, podeu començar pel pessebre vivent i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. En este entorno, en el parque del castillo, tiene lugar un pessebre viviente muy chulo. También acompaña el pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, con destinos más que suficientes, como la villa de Vilabertran, que es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por el pesebre viviente y, ¡ya veremos como acabamos!.

La Fia Faia de Bagà


FiaFaia

A la bonica vila de Bagà, a l’Alt Berguedà, al Pirineu més altiu i ferèstec, hi trobareu aquest Nadal una de les celebracions més espectaculars que pogueu veure arreu de Catalunya: la tradicional Fia Faia. És durant la nit bona, la nit del 24 de desembre, la nit màgica de Nadal. A les 18 hores s’encén una gran foguera a la muntanya, en un indret visible des de Bagà, i també des del veí poblet de Sant Julià de Cerdanyola, que celebra la festa el mateix dia. Una mica més tard els homes i joves encenen les faies fetes de fusta i restes del bosc, unes enormes antorxes de branques. Les baixen al poble, on arriben una hora més tard. Se’ls acull davant de l’església de Sant Esteve, moment en que les campanes repiquen. A la plaça Catalunya s’encenen les altres faies que s’esperaven, i es passeigen pel poble fins a la plaça Porxada, medieval, on es balla, es canta i es dança al voltant d’una gran foguera. Amb altres faies es fan fogueres més petites. Hi ha per a tothom torrades fetes a la brasa, coca i all-i-oli de codony. La canalla salta per sobre del foc cridant “Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia”.  A Sant Julià de Cerdanyola ve a ser el mateix. La foguera te lloc davant del temple parroquial, com sempre, la nit de Nadal, és a dir, el 24 de desembre. Us recomanem viure en família aquesta festivitat, considerada una de les tradicions més antigues de l’Alt Berguedà. No us faci mandra pujar fins Bagà. El Pirineu us regala la neu i el paisatge, i la vila us obre les portes d’un patrimoni medieval fantàstic, amb un casc antic molt ben conservat, i dels seus voltants, d’una natura exuberant Podreu contemplar la meravellosa església romànica de Sant Esteve, i el centre d’interpretació sobre el Camí dels Bons Homes, al Centre dels Càtars. També podeu passar-hi tot el cap de setmana, o una part de les vacances de Nadal, si voleu, recorrent, per exemple la zona del riu Bastareny. Gaudireu d’uns paratges maravellosos, rius d’aigúes netes, netíssimes, en una zona verge del parc natural del Cadí-Moixeró. Podeu arribar-vos fins el poblet de Gisclareny, descobrir els anomenats Bullidors de la llet, o anar des de Bagà fins el coll de Pal, preciós, amb bones pistes d’esquí familiar. Admirar el poderós massís del Pedraforca, anant fins a Saldes i Gòsol. Pujar per l’alta vall del Llobregat, per anar a veure nèixer aquest riu a les seves fonts. Caminar pels jardins Artigas, del genial Gaudí. Baixar a la mina de petroli de Riutort. Visitar les esglèsies romàniques de la vall, la fàbrica de ciment del Clot del Moro, les antigues mines de carbó de Sant Corneli, o Sant Jaume de Frontanyà… podríem seguir però ja en tenim prou per justificar una escapada a Bagà, amb qualsevol motiu dels que us hem explicat. Trobareu hotels i restaurants fantàstics per menjar i dormir. Com ara l’Hotel del Blat, magnífic i modern, o l’Hostal Batista, molt casolà, o l’Hotel Pineda. Però nosaltres hem hem estat a Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. Podeu anar també al Niu Nou, un hotelet molt bonic. Tots ells a Bagà mateix. Tots ells hotels i restaurants de gran prestigi i bona cuina. Arribareu a Bagà per la C-16, la ruta del túnel del Cadí, passat Berga però desviant-vos en la darrera sortida, just abans d’iniciar la forta pujada cap el túnel. Animeu-vos, que la festa de Nadal us espera al Pirineu!.

En la bella villa de Bagà, en l’Alt Berguedà, en el Pirineo podreis gozar de una de las fiestas más antigua de Catalunya: la tradicional Fia Faia. Tiene lugar la nochebuena, el 24 de deciembre, A les 18 horas se enciende una gran hoguera en la montaña, se encienden las faias y se bajan a la iglesia del pueblo. Se pasean por el casco medieval hasta la plaça porticada. Allí se baila y canta, se come pan tostado con all-i-oli. Bagà és una muy interesante villa, que dispone de un patrimonio medieval fantástico, con un casco antiguo muy bien conservado. Las calles, junto con la espléndida plaza porticada, se convierten en un escenario privilegiado para la Faia. Ideal para pasar la Navidad en la naturaleza, en pleno Pirineo catalán. Llegareis a Bagà si cogéis la C-16, la ruta del túnel del Cadí, pasado ya Berga. ¡Pero antes de pasar el túnel!. Además de la villa hay muy buenos lugares para visitar en esta zona, como las fuentes del Gliscareny, donde nace un río en medio de un paisaje bucólico, o col de Pal donde tienen espacio para esquiar en un ambiente familiar. de hecho, cualquier rincón del macizo de Pedraforca y del Cadí son espléndidos. Encontrarán por aquí hoteles y restaurantes fantásticos para comer y dormir. Como el hotel del Blat, o la hostelería Batista, muy casero. Nos encanta recomendaros Ca l’Amagat, un mesón fonda de toda la vida. O el Niu nou, muy bonito. Todos ellos en Bagà mismo.

La fira de l’Estany


En una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes, el Moianès, hi ha un dels pobles més bonics de Catalunya, i més desconeguts. Es tracta de l’Estany, quatre carrers medievals que envolten una joia romànica increïble: el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi és una veritable perla, amb un claustre que és una cucada, ple de capitells magnífics, tots ells historiats. I el dia de la Puríssima, el 8 de desembre, que és el dia gran, hi trobareu una fira d’artesans, i una de pintors, amb moltes paradetes plenes d’art, i de gastronomia. I una mostra de pintura, que també te la seva versió per als infants. A més hi haurà també un taller d’estels, jocs de fusta, passejades en bus antic, en ponis, ballada de gegants, i una trobada de plaques de cava, entre moltes i moltes altres propostes. Nosaltres hi anem sempre!. Per dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba des de Barcelona anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. Una bona proposta per passar el dia 8, o vuit dies, si voleu, perquè la zona és preciosa. Tot el Lluçanès és fantàstic!.

En una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, el Moianès, hay uno de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Se trata del Estany, cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Y el día de la Purísima encontrará allí una feria de artesanos, y una de pintores, con muchas paradas llenas de arte, y otra de gastronomía. Y una muestra de pintura, que también tiene su versión para los niños. Además habrá también juegos de madera, paseos en bus antiguo, en ponis, baile de gigantes, y un encuentro de placas de cava, entre muchas y muchas otras propuestas. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios, pueblos y castillos. Pueden dormir al lado mismo del monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. A el Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, yendo por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià hasta el Estany hay una carretera local, unos 10 kms. Una buena propuesta para pasar el día 8, u ¡ocho días!.

Festival del Xató a Vilanova


Cada any, des de finals de novembre i fins el març, durant tot l’hivern, s’organitzen al Garraf i al Penedès, les seves famoses xatonades. És la ruta del xató, que just comença el diumenge del darrer cap de setmana de novembre, a la vila meravellosa i marinera de Vilanova i la Geltrú. És l’anomenat Festival del Xató, que va de la mà amb la Festa dels Mercats. Amb ell inaugura la temporada de la Ruta del Xató a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Entre els atractius principals de la Ruta, hi haurà les tradicionals Xatonades, les festes populars que les diferents poblacions que integren la Ruta del Xató, dediquen a aquesta recepta i en les que a part de poder degustar el Xató, els assistents poden participar en tallers concursos, tastos, etc. I justament això serà el proper diumenge dia 26 de novembre de 2017. Tindreu una oportunitat única per conèixer i adquirir els productes necessaris per elaborar un autèntic Xató de Vilanova i la Geltrú i per gaudir d’una festa amb una variada degustació de tapes.  Ja us hem comentat que, els concessionaris del mercat, obren les seves parades per celebrar conjuntament amb el Festival del Xató, la Festa dels Mercats. El Mercat del Mar es converteix en una gran festa ambientada amb música en viu on els visitants poden comprar i degustar tapes de màxima qualitat. Ja ho sabeu, aquest diumenge és el torn de Vilanova i la Geltrú. Veniu a celebrar-hi el Festival del Xató. A més de la xatonada popular, motiu de la festa, hi trobareu un mercat del Xató, amb productes de la terra. També s’organitzen uns tallers gastronòmics, tastets de vins, gimcanes o visites guiades. Si us acaba agradant el plat i l’ambient podreu, gràcies a la ruta del xató, fer un bonic giravolt turístic i gastronòmic, al llarg de l’hivern, pels pobles on existeix la tradició d’aquest plat excels. Vilanova i la Geltrú te molts més al·licients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un imant pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de can cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. No us diem on dinar, perquè menjareu xató. Però si voleu dinar una altra cosa teniu el Sushi Lounge, menjar japonès, boníssim, si us agrada. Més de casa l’Infinit, amb bon menú. Maco i bon menjar a l’Espai de la Carme, al carrer de Sant Antoni, 6, tel: 93.893.33.08. O també podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la mateixa Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si mai voleu quedar-vos a dormir penseu en els esplèndids hotels de Vilanova. Com el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bona xatonada a Vilanova!.

Cada año, desde finales de noviembre y hasta marzo, durante todo el invierno, se organizan en el Garraf y el Penedés, sus famossímes xatonadas. Es la ruta del Xató, que justo empieza, el domingo 26 de noviembre de 2017, en la villa maravillosa y marinera de Vilanova i la Geltrú. Allí, en la plaza del Mediterráneo, podran disfrutar de una serie de actos donde el Xató es el protagonista. Además de la Xatonada popular, motivo de la fiesta, se organiza un mercado del Xató, con productos de la tierra. También hay unos talleres gastronómicos, catas de vinos, gymkhanas o visitas guiadas por Vilanova. Si les acaba gustando el plato y el ambiente pueden, gracias a la ruta del Xató, dar una vuelta turística y gastronómica, a lo largo del invierno, por los pueblos donde existe la tradición de este plato excelso. El xató es una ensalada, una deliciosa ensalada. El buen xató lleva escarola, anchoas o boquerones, bacalao, atún y aceitunas arbequinas. Pero lo mejor del Xató es su salsa. Los ingredientes de esta delicadeza culinaria son un secreto que se traspasa de madres a hijas. Cada casa hace su salsa de xató. Pero todas llevan, como mínimo, almendras, avellanas, ñoras, ajos, aceite de oliva virgen, vinagre y sal. Las hay también con un poco de guindilla, pan frito o cebolla asada. Si lo prueban, repetiran. A pesar de ser una ensalada es un verdadero plato de gourmets. En las xatonadas, además de degustar el xató podrán acompañarlo de buenos vinos del Penedés. También degustaréis los postres típicos de los municipios de la Ruta: espumas de Sitges, bufats en El Vendrell, catanas de Vilafranca, lunas de Vilanova, sables de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, besos de Cubelles, Garrofins de Cunit, cossetanos de Calafell y carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú tiene muchos más alicientes para completar el día, o un fin de semana de visita. Está el museo del ferrocarril, con trenes y locomotoras de todo tipo. Un imán para vuestros hijos e hijas. O la casa romántica de Can Papiol, una casa burguesa del XIX, perfectamente conservada. O el espacio tierra XIX, instalado en la Masía de Can Cabañas, una finca señorial. Me dejado para el final el Museo Víctor Balaguer. Es una filial del museo del Prado de Madrid. Una verdadera pinacoteca, con una colección que os dejará boquiabiertos, que no se puede dejar de visitar. No os decimos dónde comer, porque comereis xató. Pero si desean quedarse a dormir piensen en los espléndidos hoteles de Vilanova. Como el César, en una casa del XIX, medio nuevo y medio antiguo, confortable. Con un buen restaurante. O del hotel Ceferino, junto al mar, con bonitas habitaciones y apartamentos. También un cuidado restaurante. Si no encuentra lugar en estos hoteles no se preocupe. Hay un montón de otros establecimientos, todos bién decentes, y un puñado de campings.

La Vall d’Aspe


IMG_2205

Avui us proposem passar a França pel túnel de Somport, des de Jaca, per recórrer la bonica vall d’Aspe. la vila d’Oloron-Sainte Marie n’és la capital, una ciutat gran. Però aquesta vila ja està situada al final de la vall, al peu dels Pirineus. De fet seria una mena de Jaca a la francesa, la seva ciutat bessona just a l’altra costat dels Prineus. Tot just passar el port, o el túnel, entrareu en una vall atlàntica, plena de vegetació, preciosa a la tardor, nevada a l’hivern, fresca a l’estiu i multicolor en primavera. Hi ha, a banda i banda de la carretera un seguit de pobles de muntanya amb cases medievals. Més endavant encara podeu anar, a mà esquerra tot baixant, al circ de Lescun, impressionant amfiteatre de muntanyes alpines. No us el perdeu. Una mica més avall encara, a mà dreta de nou, teniu Sarrance. Podeu parar per veure la seva estranya església barroca, amb la façana, el claustre i l’interior, on destaca la trona, els vitralls de l’àbsis i la talla de la verge. Al final trobareu Oloron, amb la seva catedral, una esglèsia romànica i gòtica molt maca i molt gran, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. A Oloron nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració barroca i naif. Podeu tornar pel port de Portalet, i anar a Formigal. També podeu decidir refer la ruta i repassar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Si no voleu dormir a França, i només fer una ullada a la Vall d’Aspe, un bon centre espanyol per fer aquesta ruta seria Sabiñánigo, on hi ha el nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Si dormiu al costat aragonès podeu visitar Jaca, amb la seva catedral romànica i el museu diocesà, ple de pintures romàniques també, bellíssimes. I l’endemà recórrer les petites esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. No us perdeu San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada. Ja ho veieu, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance… Pirineus en estat pur, paisatges de somni, art i bon menjar. La Vall d’Aspe us espera!.

IMG_2194

Hoy os proponemos pasar a Francia por el túnel de Somport, desde Jaca, para recorrer el bonito valle de Aspe, del que villa de Oloron-Sainte Marie es la capital. Pero esta villa ya está situada al final del valle, al pie de los Pirineos. De hecho sería una especie de Jaca a la francesa, su ciudad gemela justo al otro lado. Nada más pasar el puerto, o el túnel, entraréis en un valle atlántico, lleno de vegetación, precioso en otoño, nevado en invierno, fresco en verano y multicolor en primavera. Hay, a ambos lados de la carretera, una serie de pueblos de montaña con casas medievales. Más adelante, a mano izquierda bajando, teneis el circo de Lescun, impresionante anfiteatro de montañas alpinas. No se lo pierdan. Un poco más abajo aún, a mano derecha de nuevo, tienen Sarrance. Pueden parar para ver su extraña iglesia barroca, con la fachada, el claustro y el interior, donde destacan las vidrieras del ábside y la talla de la virgen. Al final encontrarán Oloron, con su catedral, una iglesia románica y gótica muy bonita y muy grande, con una portada muy guapa, espléndida, patrimonio de la humanidad. En Oloron nosotros dormimos en el hotel Alysson, un moderno hotel de lujo, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gusta mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Encantador aunque su decoración barroca y naif pueda sorprender. Pueden volver por el puerto de Portalet, e ir a Formigal. También pueden decidir rehacer la ruta y repasar el túnel de Somport para ir a comer al Anglassé, en Canfranc. Fabuloso restaurante con un menú de campanillas por cuatro duros. Si no deseais dormir en Francia, y sólo echar un vistazo al Valle de Aspe, un buen centro español para hacer esta ruta sería Sabiñánigo, donde está nuestro hotel preferido del Pirineo oscense: el Villa Virginia de Sabiñánigo. Un señor hotel, 4 estrellas, con un spa increíble, fantástico, y un restaurante a la altura de los mejores. Si dormís en el lado aragonés se puede visitar Jaca, con su catedral románica y el museo diocesano, lleno de pinturas románicas también, bellísimas. Y al día siguiente recorrer las pequeñas iglesias del Serrablo, románico purísimo y sencillo. No se pierdan San Pedro de Lárrede, fantástica, y San Juan de Busa, una cucada. Ya lo veis, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance … Pirineos en estado puro, paisajes de ensueño, arte y buena comida. ¡El Valle de Aspe les espera!.

 

Barbacoes al Pallars: Claret


En un lloc perdut i oblidat del Pallars, no lluny de Tremp, hi ha el poblet de Claret. Abans d’arribar a les quatre cases d’aquest agregat de Tremp, en una situació enlairada trobareu l’àrea d’esbarjo de l’ermita de Santa Helena, on es permet fer foc al medi natural de forma controlada, els dies que això sigui permès, en unes barbacoes de pedra i totxo. Es tracta d’un model de barbacoa d’obra amb 3 focs separats, amb mataguspires i xemeneia, que el Consell comarcal del Pallars va construir a diferents àrees d’esbarjo a tota la comarca. Per a la vostra informació us direm quines, i on son, però no totes les hem vist. N’hi ha una prop del riu Flamisell, al que va ser un antic campament de la OJE, ara d’escoltes i de la Generalitat, prop de La Pobleta de Bellveí. N’hi ha una altra a la Font de la O, a tocar d’Aramunt. Una altra a la font dels Caçadors, no gaire lluny de Salàs de Pallars. El Vernedot, a la Pobla de Segur, a tocar del riu, n’és una altra. Allà on s’ajunten el riu Flamisell amb el riu Bosia, a Senterada, hi ha també una barbacoa d’aquestes. Al paratge anomenat la Carrànima, al petit poblet d’Abella de la Conca, en teniu una altra. A l’ermita de la Posa, a Isona, també. En una àrea al costat de la carretera N-260, al seu pas per Sarroca de Bellera, la següent. A l’ermita de Sant Sebastià, a Talarn, una més. Al paratge de Miravet, prop del magnífic castell de Mur també. A l’ermita de la Fabregada, a Sant Esteve de la Sarga la darrera. En el cas que ens ocupa, a més de les barbacoes, hi ha 7 taules de picnic fetes amb lloses de pedra, algunes molt deteriorades, altres en runes, i també una font amb aigua potable. El camí d’accés surt un kilometre més enllà de la cruïlla amb el camí que va de la carretera C-1311 cap al poblet de Claret, però es tracta d’una pista forestal en molt mal estat, i no hi ha senyals indicatives, ni de l’àrea d’esbarjo ni de l’ermita a les cruïlles amb el camí de Claret. Primer s’arriba a una explotació agraria. Cal continuar pujant. Ja hem informat que les taules de picnic també estan en molt mal estat de conservació. Una d’elles està quasi totalment destruïda. En aquesta zona s’hi fa, el primer diumenge de març, l’aplec de Santa Elena, una trobada en que es fan bullir molts litres d’escudella, per això podeu trobar restes de fogueres fora de les barbacoes, però fer foc així està totalment prohibit. També hem de dir que no hi ha gaire ombra, però si que trobareu quatre o cinc grans alzines on podreu seure. No gaire lluny queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada de fa poc. El terreny es força elevat, amb molt bones vistes de la conca de Tremp i les serres que l’envolten, que sabreu quines son pels plafons indicatius que hi ha. Però no hi ha grans esplanades, ni terrenys per jugar a pilota. És lluny de Barcelona. Per arribar-hi cal anar fins a Tremp per la carretera C-13 i, abans d’arribar a aquesta ciutat, agafar la carretera que porta al Pont de Muntanyana, la C-1311. Just al km. 22 d’aquesta carretera, en surt, a mà dreta, ben indicada, una pista que mena al poble de Claret, que està situat dalt d’un turó. Però abans d’arribar a Claret, cal desviar-se a mà esquerra pel camí de cabres que us hem descrit a l’inici, i que no porta cap indicació de l’ermita ni de l’àrea de pícnic i barbacoes. Si us arribeu a Claret podreu veure-hi l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Esperança, romànica. Donat que està lluny, potser seria doncs, justificat, sortir a passar el cap de setmana pel Pallars, tot traient el nas per Tremp, la bonica capital comarcal. També seria una bona excusa per veure el Montsec. Us animem a pujar fins el castell de Mur, fortalessa reconstruida, del segle XI, la més antiga de Catalunya. O anar cap a Isona, a la Conca d’enllà, a veure els nius de dinosaure. Seguir la Noguera Pallaressa fins Sales de Pallars, un bonic poble medieval, amb unes botigues antigues, o seguir fins Gerri de la Sal amb el seu monestir romànic. O arribar-vos a la Vall Fosca. Per menjar, a Tremp, anem a Ca l’Aurèlia, casolà i bo. De sempre. Per dormir a Tremp el tradicional, de tota la vida, Hotel Segle XX, al centre de Tremp. Familiar i amb bon restaurant. O bé Ca l’Alegret, un altre bon lloc per dormir i menjar. Més lluny de Tremp, a la Pobla de Segur, ens agrada molt, però molt, l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Ja a la Vall Fosca, podeu dormir a l’Hotel Vallfosca, a Molinos. Un hotelet amb encant, molt recomanable. Solitud i silenci. Ja veieu que arribar-se al Pallars Jussà per fer una barbacoa i desconnectar és una bona idea.

En un lugar perdido y olvidado del Pallars, no lejos de Tremp, está el pueblo de Claret. Antes de llegar a las cuatro casas de este agregado de Tremp, en una situación elevada encontrarán el área de recreo de la ermita de Santa Helena, donde se permite hacer fuego en el medio natural de forma controlada. Se trata de un modelo de barbacoa de obra con 3 fuegos separados, con matachispas y chimenea, que el Consejo comarcal del Pallars construyó en diferentes áreas de recreo en toda la comarca. Para su información les diremos donde están, pero no todas las hemos visto. Hay una cerca del río Flamisell, en lo que fue un antiguo campamento de la OJE, ahora de la Generalitat, cerca de La Pobleta de Bellvei. Hay otra en la Fuente de la O, en Aramunt. Otra en la fuente de los Cazadores, no muy lejos de Salàs de Pallars. El Vernedot, en la Pobla de Segur, junto al río, es otra. Allí donde se juntan el río Flamisell con el río Bosia, en Senterada, hay también una barbacoa de estas. En el paraje llamado la Carrànima, el pequeño pueblecito de Abella de la Conca, tenéis otra. En la ermita de la Posa, en Isona, también. En un área junto a la carretera N-260, a su paso por Sarroca de Bellera. En la ermita de San Sebastián, en Talarn, una más. En el paraje de Miravet, cerca del magnífico castillo de Mur también. En la ermita de la Fabregada, en Sant Esteve de la Sarga la última. En el caso que nos ocupa, además de las barbacoas, hay 7 mesas de picnic hechas con losas de piedra, algunas muy deterioradas, otras en ruinas, y también una fuente con agua potable. El camino de acceso sale desde el cruce con el camino que va de la carretera C-1311 hacia el pueblo de Claret, pero se trata de una pista forestal en muy mal estado, y no hay señales indicativas, ni del área de recreo ni de la ermita en los cruces con el camino de Claret. Ya hemos informado de que las mesas de pícnic también están en muy mal estado de conservación. Una de ellas está casi totalmente destruida. En esta zona se hace, el primer domingo de marzo, la romeria de Santa Helena, un encuentro en que se hacen hervir muchos litros de cocido, por eso pueden encontrar restos de hogueras fuera de las barbacoas, pero hacer fuego así está totalmente prohibido. También debemos decir que no hay mucha sombra. No muy lejos queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada hace poco. El terreno es bastante elevado, con muy buenas vistas de la cuenca de Tremp y las sierras que la rodean, que sabrá cuáles son los paneles indicativos que hay. Pero no hay grandes explanadas, ni terrenos para jugar a la pelota. Está lejos de Barcelona. Para llegar hay que ir hasta Tremp por la carretera C-13 y, antes de llegar a esta ciudad, tomar la carretera que lleva al Puente de Montañana, la C-1311. Justo en el km. 22 de esta carretera, sale, a mano derecha, bien indicada, una pista que conduce al pueblo de Claret, que está situado sobre una colina. Pero antes de llegar a Claret, hay que desviarse a mano izquierda por el camino de cabras que os hemos descrito al inicio, y que no lleva ninguna indicación de la ermita ni del área de picnic y barbacoas. En Claret podrán ver la iglesia parroquial de la Virgen de la Esperanza, románica. Dado que está lejos, tal vez sería pues, justificado, salir a pasar el fin de semana por el Pallars, a Tremp, la capital comarcal. También sería una buena excusa para ver el Montsec. Les animamos a subir hasta el castillo de Mur, fortaleza reconstruida, del siglo XI, la más antigua de Cataluña. O ir hacia Isona, en la Conca de Allá, a ver los nidos de dinosaurio. Seguir la Noguera Pallaressa hasta Salas de Pallars, un bonito pueblo medieval, con unas tiendas antiguas, o seguir hasta Gerri de la Sal con su monasterio románico. O llegar un baño en la Vall Fosca. Para comer, en Tremp, vamos a Ca Aurelia, casero y bueno. De siempre. Para dormir en Tremp el tradicional, de toda la vida, Hotel Siglo XX, en el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. O bien Ca l’Alegret, otro buen lugar para dormir y comer. Más lejos de Tremp, en la Pobla de Segur, nos gusta mucho, pero mucho, el aparthotel Solé, en la Avenida de la Estación, 48. Tel .: 973 680 452 / 973681227. Ya en la Vall Fosca, puede dormir en el Hotel Vall Fosca, en Molinos. Un hotelito con encanto, muy recomendable. Soledad y silencio. Ya veis que llegarse al Pallars Jussà para hacer una barbacoa y desconectar es una buena idea.

 

Fira d’en Rocaguinarda a Olost


Olost de Lluçanès és una bonica vila situada al cor més desconegut de Catalunya, a la comarca bellíssima del Lluçanès.  Allà hi ha un centre d’interpretació del bandoler Perot Rocaguinarda, anomenat Espai Perot Rocaguinarda, que ofereix una visió de conjunt de la figura del bandoler del Lluçanès. Doncs bé, a Olost hi fan aquest proper cap de setmana de primers de novembre, en concret el diumenge dia 5 de novembre, matí, tarda i nit, la seva famosa fira de bandolers, dedicada a Perot Rocaguinarda, que era originari del Lluçanès, i s’amagava als fabulosos boscos dels voltants d’Olost. Un any més, la Fira d’En Rocaguinarda us transportarà a l’Olost del S. XVI, amb bandolers, rapinyaires i personatges de tota mena. Us portarà als temps dels bandolers, en què en Perot Rocaguinarda i la seva colla de Nyerros feien de les seves per aquelles terres. Aquesta és una altra bona raó per pujar al Lluçanès, una terra verge, plena d’espais naturals magnífics amb boscos de roures i de pi roig, solcat de l’aigua de mil rieres frescals com ara la Gavarresa, la més gran d’aquesta terra. Un indret molt acollidor i fantàstic per una escapada familiar. Si voleu aprofitar per assar un bonic cap de setmana al Lluçanès, fareu molt bé!. Us recomanem molt especialment visitar el monestir romànic de Santa Maria de Lluçà. Un desconegut cenobi de la Catalunya més amagada, amb unes pintures fabuloses. O passejar pels entorns de la riera de Merlés amb el seus espais naturals tan bonics com desconeguts.  Arribareu a Olost de Lluçanés via Vic, per l’autovia de l’Ametlla, en poc més d’una hora. Per dinar, i per dormir, us recomanem la Fonda Sala. Un d’aquells llocs que donen sentit a la paraula fonda. Bona cuina, familiar i innovadora, habitacions netes. Carta de temporada, excepcional, i menú cuidat. Fora d’Olost podeu anar a Prats on, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Hi va molta gent, massa, però tenen molta traça a manejar-la. És força especial perquè fan i serveixen només un menú, sobretot els festius. Preu elevat i únic. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats també hi ha bons allotjaments. Tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’Hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia del monestir romànic de Lluçà. Telf: 93 8530075. És al·lucinògen, novedòs i un pèl contracultural, però us agradarà segur. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert el vostre allotjament rural preferit. Hi ha moltes cases rurals a la zona:mireu-vos la web de turisme. També hi ha un parell de bons càmpings, un a Olost mateix, i l’altre al capdemunt de la riera de Merles, on nosaltres hi hem estat i hem dinat també. Olost, el Lluçanès i l’espai Perot Rocaguinarda son una bona destinació de cap de setmana!.Aquest cap de setmana podeu arribar-vos fins Olost de Lluçanès, al cor de Catalunya. Olost és una vila gran, sitauda a la comarca bellíssima del Lluçanès.  Allà hi fan sempre a primers de novembre una fira de bandolers, dedicada a Perot Rocaguinarda. El bandoler era originari del Lluçanès, i s’amagava als fabulosos boscos dels volatnts d’Olost, plens de roures i de pi roig, solcats de l’aigua de mil rieres frescals com la Gavarresa. En resum, un indret molt acollidor i fantàstic per una escapada familiar. Hi haurà moltíssims actes i activitats, principalment per a la nostra canalla: fira d’artesans i oficis antics, parades animació musical pels carrers del poble, ball de gegants, correfoc infantil, titelles, música… però sobretot, el diumenge, que és el dia fort, espectacles de carrer, amb teatralització de la vida i mort d’en Rocaguinarda, un teatre amb molta acció, que encatarà a tothom. Tot això el diumenge. El dissabte a la tarda, correfoc. Mireu-vos el programa a la web de l’ajuntament. Si voleu aprofitar per assar un bonic cap de setmana al Lluçanès, fareu molt bé!. Us recomanem molt especialment visitar el monestir romànic de Santa Maria de Lluçà. Un desconegut cenobi de la Catalunya més amagada, amb unes pintures fabuloses. O passejar pels entorns de la riera de Merlés amb el seus espais naturals tan bonics com desconeguts.  Arribareu a Olost de Lluçanés via Vic, per l’autovia de l’Ametlla, en poc més d’una hora. Per dinar us recomanem la Fonda Sala. Un d’aquells llocs que donen sentit a la paraula fonda. Bona cuina, familiar i innovadora, habitacions netes. Carta de temporada, excepcional, i menú cuidat. Fora d’Olost, o per si està ple, podeu anar a Prats on, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Hi va molta gent, massa, però tenen molta traça a manejar-la. És força especial perquè fan i serveixen només un menú, sobretot els festius. Preu elevat i únic. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats també hi ha bons allotjaments. Tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia del monestir romànic de Lluçà. Telf: 93 8530075. És al·lucinògen, novedòs i un pèl contracultural, però us agradarà segur. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert el vostre allotjament rural preferit. Hi ha bons càmpings a Olost i al capdemunt de la riera de Merles. Olost, una bona destinació aquest cap de setmana llarg de tardor. Boscos de tots colors!.

En Olost de Lluçanès, en el corazón del Lluçanès, tendrá lugar una feria de bandoleros, dedicada a Perot Rocaguinarda. Es uno de los primeros fines de semana de noviembre. Olost es la capital real de una comarca que existe, pero no está reconocida por la ley. Sin embargo, el Lluçanès es una comarca bellísima. Por eso os recomendamos que la visitéis, con ocasión de la feria en Olost. La feria contempla muchísimos actos y actividades para todas las edades, pero principalmente para nuestros niños. Títeres, música, espectáculos de calle, teatro, acción … También una feria artesanal. Todo esto el domingo. El sábado por la tarde, correfoc. Ved el programa en la web del ayuntamiento. Seguro os gustará. Si la feria se acaba pronto, o si quereis pasar un bonito fin de semana lejos de los nervios de la ciudad, podeis aprovechar para rondar por la comarca. Os recomendamos muy especialmente el monasterio románico de Santa Maria de Lluçà. Un desconocido cenobio de la Cataluña más escondida, con unas pinturas fabulosas. O el entorno de la riera de Merlés con sus espacios naturales. Llegareis hasta Olost de Lluçanès vía Vic, en poco más de una hora, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos la Fonda Sala. Uno de esos lugares que dan sentido a la palabra fonda. Buena cocina, familiar e innovadora, habitaciones limpias. Carta de temporada, excepcional, y menú cuidado. Fuera de Olost, o por si está lleno, se puede ir a Prats donde, en las afueras, tienen Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado en BBC. (Bodas, bautizos y comuniones). Cabe mucha gente, demasiada, pero tienen mucha habilidad en manejarla. Es bastante especial porque hacen y sirven sólo un menú, sobre todo los festivos. Precio elevado y único. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va de Prats a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. En Prats también hay buenos alojamientos. Tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante y un hostal rural con encanto: el hotelito. El otro restaurante que os queríamos recomendar está situado fuera de Prats. Pero os lo recomendamos muy vivamente. Se trata de un restaurante bien atípico: La Primitiva. Justo enfrente de la iglesia del monasterio de Lluçà. Telf: 93 8.530.075. Es alucinógeno y contracultural, pero os gustará seguro. Mirad sus habitaciones en la web. Quizá habéis descubierto vuestro alojamiento rural preferido. Hay buenos campings en Olost y en la riera de Merles.