La Fira de Sant Andreu de La Llacuna


sant_andreu_llacuna

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa 30 anys. Tot això serà durant aquest pont, del dissabte 6 al dilluns 8 de desembre de 2014, tot i que el plat fort és diumenge, quan hi ha la Fira. Els actes iniciaran el dissabte dia 6, a les 12 de la nit, al local de la piscina, amb una festa per tothom, anomenada “Estem Malament del Carro”, i organitzada pel Ball de Diables de La Llacuna amb la finalitat de recaptar diners per un nou carro. L’endemà diumenge, a  2/4 de 9 del matí, a la plaça Major, hi haurà la matança del porc, i es podrà degustar una entrepà típic de botifarra a la brasa amb bon all-i-oli, i vi del poble. Al llarg de tot el matí, als carrers del centre de la vila, hi haurà una fira artesanal i comercial. De fet ocuparà els carrers de la Font, Plaça de la Font, plaça del Vall, el Raval, la plaça del Formicó i carrer Major. Cap a 2/4 d’una del migdia, a l’església de Santa Maria, missa solemne. El dilluns dia 8, La Llacuna celebra la Festa de la Immaculada, que és la seva patrona. A 2/4 d’una del migdia, podreu gaudir de la Missa Solemne cantada i a les 6 de la tarda a l’església d’un concert Especial de Nadal, a càrrec del Grup Parroquial Pedaços. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2014 toca el 7 de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Anuncis

Fira de l’oli de Cabacés


CABACES_FIRA_2014

Avui us proposarem visitar, aprofitant el pont de la Constitució, un poble petit i remot, perdut en una comarca maravellosa i molt desconeguda. El poblet seria Cabacés, un minúscul nucli de la comarca del Priorat, una petita pàtria. Es tracta d’un grapat de cases dalt d’un turó, envoltades d’un paisatge turmentat, complicat, ferèstec. Res més a oferir que la terra nua, espectacular. Turons salvatges, ermites penjades entre el cel i la terra, com ara l’ermita de Sant Joan, la més espectacular ermita de Sant Roc, en una balma sota les penyes del Montsant, o l’ermita de la Foia, situada  en una fondalada que en justifica el nom. La vila son un grapat de cases de pedra pintades de blanc, on l’església parroquial conserva un retaule gòtic de Santa Maria, del segle XV. Tot això podreu visitar si us hi arribeu el dissabte 7 de desembre. Aquell dia s’hi celebra la festa de l’Oli nou. Aquesta trobada omplirà tot el llarg i quasi únic carrer de Cabacés. Hi haurà visites guiades al molí, al museu, a l’església… animació de carrer per als infants, demostració in situ i en viu de l’elaboració d’oli, amb molta de les olives. També hi haurà dinar popular, a preu super econòmic i servei de guarderia per l’oli que haureu comprat, per no haver-lo de carregar tot el dia. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a Cabacés, però no pel poble ni per la fira, sinó per conèixer i viure aquestes terres. El Montsant, el Priorat, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balme… En fi: un dels més desconeguts racons naturals de Catalunya.  S’arriba a Cabacés tot travessant el Priorat, per Falset, Gratallops, i la Vilella Baixa. El Priorat us encantarà, aquest cap de setmana, aquest Pont de la Constitució, o un altre dia. Admireu Siurana dalt del seu cingle increible. Visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. Al Priorat teniu molts bons restaurants i allotjaments. De qualitat contrastada. A Cabacés hi ha un restaurant, que potser a tancat, o potser no. A dalt de Siurana podeu dormir a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O el novíssim Mirador de Siurana, on no hem estat encara, però que fa molt bona pinta. També us recomanem, sobretot per dinar, l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. Prop d’Scala Dei h ha La Morera del Monsant, i l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. A Torroja del Priorat ens encanta Cal Compte, una casa rural amb molt de glamour. També és molt bonica l’Abadia del Priorat, un hotel rural amb molt glamour. A Gratallops, hi ha Cal Llop, molt agradable. També agradables Els Pàmpols a Porrera. Finalment, sempre recomanarem a tothom l’Hostal Sport de Falset, un hotel familiar amb molt d’encant, amb una taula excepcional i unes habitacions fantàstiques. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet, una casa rural amb habitacions i que fa menjars. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Hoy me complace extraordinariamente hablaros de un pueblo remoto, perdido en una comarca remota. Un municipio olvidado, y como tal, intacto, con una naturaleza virgen. Una tierra por descubrir. Estoy hablando de Cabacés, un minúsculo pueblecito de la comarca del Priorat, una pequeña patria. Se trata de un puñado de casas sobre una colina, rodeadas de un paisaje atormentado, complicado, salvaje. No tiene nada. Nada que ofrecer que sea espectacular, salvo el terreno que lo rodea y sus casas de piedra, pintadas de blanco. Sólo la iglesia parroquial, del siglo XVII, conserva buena parte de un retablo gótico de Santa María, del siglo XV, que podrán ser visitados este fin de semana. En las afueras empieza lo mejor. Ermitas colgadas entre el cielo y la tierra, que recuerdan, en casero, los eremitorios griegos. Como la ermita de San Juan, la más cercana a la villa. O la mucho más espectacular ermita de San Roque, pequeño edificio en una gruta, de estilo renacentista, bajo las peñas del Montsant. O el clímax, el paroxismo: la tremenda situación de la ermita de la Hoya, situada a 560 metros de altitud, junto a una fuente, y en una hondonada que justifica el nombre. De verdad que vale la pena hacer todas las malas carreteras que hay que hacer para llegar a Cabacés para ver estas tierras, el Montsant, Priorat y sus ermitas. O el río Siurana, o el río Montsant, con su bonito Puente Viejo. O las cuevas bajo las grutas, refugio durante las guerras. Creednos si os decimos que las montañas del Montsant, y el río del mismo nombre, son de lo mejor que hay en una comarca, ya de por sí muy hermosa. Uno de los más desconocidos rincones naturales de Cataluña. Se llega a Cabacés atravesando el Priorat, por Falset, Gratallops, y la Vilella Baixa. Se llega para vivir la fiesta del Aceite nuevo, un cultivo típico en el pueblo, que llenará con una feria temática su larga calle. También visitas guiadas al molino, el museo, en la iglesia … animación de calle para los niños, demostración in situ y en vivo de la elaboración de aceite, con molida de las aceitunas. También habrá comida popular, a precio super económico y servicio de guardería para el aceite que habreis comprado, para no tener que cargar todo el día con él. Os proponemos descubrir Cabacés con motivo y con la excusa de la fiesta del aceite. Pero os proponemos también, quizás, descubrir el Priorat este fin de semana, o este Puente de la Constitución. Admiren Siurana en lo alto de su risco increíble. Las vistas maravillosas sobre el Monsant. Visitad la Cartuja de Scala Dei, excelsa, incomparable ruina. Disfruten de los pueblos: Poboleda, Gratallops, las Vilella, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef … Túmbense cerca del río Siurana, junto al río Montsant. Entren dentro de las minas de plomo de Bellmunt, cerca Falset. Disfruten de los extraordinarios vinos de esta noble tierra. De los Prioratos, naturalmente, pero también de los Monsant. En el Priorat tiene muchos y buenos restaurantes y alojamientos. De calidad contrastada. En Cabacés hay un restaurante, que tal vez haya cerrado, o quizás no. En Siurana pueden dormir en el hotel rural La Siuranella, muy bonito y acogedor, con restaurante, muy interesante. O en el novísimo Mirador de Siurana, donde no hemos estado todavía, pero que tiene muy buena pinta. También os recomendamos, sobre todo para comer, el Hostal Populetus, en Poboleda, Tel.: 977.82.70.10. Menú muy bueno, y bien de precio. Cerca de Scala Dei, en La Morera del Monsant, está el hotel Balcón del Priorat, sencillo, baratito y bien situado. En Torroja del Priorat nos encanta Cal Compte, una casa rural acogerdora. También es muy bonita la Abadía del Priorat, un hotel rural con mucho glamour. En Gratallops, teneis Cal Llop, muy agradable. También agradables Los Pàmpols en Porrera. Finalmente, siempre recomendaremos a todos el Hostal Sport de Falset, un hotel familiar con mucho encanto, con una mesa excepcional y unas habitaciones fantásticas. En Margalef nos gustó el aspecto de cada Calbet, una casa rural con habitaciones y que hace comidas. ¡No os perdáis el Priorato!.

Parc de Sant Salvador, ermita i castell de Farners


sant_salvador

Els entorns de Santa Coloma de Farners, capital de la comarca gironina de La Selva, son preciosos i estan plens de llocs que mereixen una visita familiar. Un d’ells és el meravellós parc de Sant Salvador, un gran pulmó verd quasi verge, que està situat tot al llarg de la frescal riera de Sta. Coloma, on sovint podreu fer un bany, i de la bonica riera dels Frares. Tot aquest parc està ple de fonts, com ara, la font de Sant Salvador i la Font Picant, i també farcit d’arbres i aigua, essent ideal per fer una estada amb els infants, que poden jugar i córrer per l’indret.

farners

Però avui us volem parlar de l’ermita de la Mare de Déu de Farners, i del seu proper castell, dalt d’un turó. Un lloc fabulós, amb molt de bosc i terreny per saltar, amb paisatges de fàbula, aeris, i unes bones barbacoes per fer-hi una carn a la brasa o uns calçots. Ara bé, això si, la taula i les cadires us caldrà portar-les, perquè no n’hi ha. És paradoxal, increïble però així és, només barbacoes. Es pot pujar fàcilment amb el cotxe fins a l’ermita de Farners, que està situada al peu del castell, seguint una pista ample, en bon estat. Si veniu des de Barcelona podeu anar per l’autopista AP-7, camí de Girona, i sortir a Maçanet. Allà preneu l’antiga N-II fins l’encreuament de Sils. Passeu Sils i Riudarenes i arribeu a Santa Coloma. També possible agafar la C-17 i seguir fins a enllaçar amb la C-25 passat Vic. Llavors cal continuar per la C-25, l’anomenat Eix Transversal uns 45 km més, i prendre la sortida 225, la que porta a Santa Coloma de Farners i seguir per la C-63. Un cop a Santa Coloma de Farners, cal situar-se al començament del passeig del parc de Sant Salvador, al costat de la riera de Santa Coloma. Veureu el pont de Sant Salvador, que cal travessar. Just creuar la riera per sobre i es gira a la dreta. Cal creuar el bonic parc que us hem explicat al principi d’aquesta narració i prendre una pista asfaltada que al cap de poc temps serà de terra. S’arriba en uns 5 kms. a l’ermita de la Mare de Déu de Farners des de on es pot contemplar un ampli panorama, que serà encara més grandiós si pugeu fins el castell que està a uns 5 minuts a peu, per un camí, no apte per a vehicles, en forta pujada. Tota la ruta està indicada prou ben indicada i no té pèrdua: seguir el camí més ample, el millor, fins que, indicat també, cal deixar-la en un encreuament a mà dreta, al km. 3,5 aprox. Per les famílies que prefereixin deixar el cotxe al Parc de Sant Salvador, i fer el camí a peu o en bici, hi ha dreceres prou ben senyalitzades, que us estalviaran recorregut, però que son més empinades. A l’ermita, que es pot visitar per dins, i que és molt xula, hi ha uns lavabos, les barbacoes que us hem dit, molt espai, i molt de bosc. El castell normalment també es visita, està obert, i està molt ben restaurat. Les vistes son impressionants. Des del parc de Sant Salvador es pot fer una ruta per les ermites de Santa Coloma de Farners, (ruta de les 10 ermites), i des de Farners una ruta de gorgs que està ben descrita en un plafó. Si penseu en un àpat familiar, pícnic, costellada o dinar, Santa Coloma de Farners, amb el parc de Sant Salvador i l’Ermita de Farners pot ser un bon destí. Si voleu fer una ruta, o diverses rutes a peu, o en bici de muntanya, o banyar-vos en les rieres de la zona, també heu escollit bé. I si voleu passar un cap de setmana familiar, encara millor. La desconeguda comarca de la Selva us espera. Si us quedeu el cap de setmana podreu gaudir de esplèndid paisatge de les Guilleries, prenent les carreteres que van fins Sant Hilari i Osor. Una natura en estat pur. Visitareu indrets tan pregons i bonics com els edificis romànics del monestir de Sant Pere Cercada o Santa Victòria de Sauleda. O bé Sant Miquel de Cladells, Santa Margarida de Vallors, la Santa Creu d’Horta, amb la masia més poderosa de Catalunya, l’ermita de Santa Bàrbara o Sant Andreu de Castanyet. Per altra la Selva és coneguda com “La comarca de l’aigua”. Us proposem una estada d’aigua, a Santa Coloma mateix, resseguint fonts, rieres i rierols a la muntanya, o gaudint de les seves aigües termals, dels Balneari i el centre lúdic termal Magma, un descans merescut en aquest món de bojos. Per dormir a la vila teniu hotels molt bons i molt familiars, com ara el Mas Solà, gran i modern. Tot un senyor hotel. O el seductor Hotel Pinxo, que malgrat el seu nom està molt bé. Més de poble i casolà és Can Gurt o la fonda senzilla de tota la vida: Can Joan. També un hostal modern, bonic, amb bon restaurant: L’Argolla. Us recomanem alguns restaurants tot i que els hotelets mencionats tenen una cuina meravellosa deliciosa i interessant. Teniu, alegre, modern, desenfadat, al centre del poble, L’Agora. En canvi, fora del casc urbà podeu anar a la Masia Gallart. Carn a la brasa. Bona estada a Farners!.

farners_castell

Los entornos de Santa Coloma de Farners, capital de la comarca gerundense de La Selva, son preciosos y están llenos de lugares que merecen una visita familiar. Uno de ellos es el maravilloso parque de San Salvador, un gran pulmón verde casi virgen, que está situado a lo largo de la fresco arroyo de Santa Coloma, donde a menudo se puede dar un baño. Todo este parque está lleno de fuentes, tales como, la fuente de San Salvador y la Fuente Picante, y también lleno de árboles y agua, siendo ideal para una estancia con los niños, que pueden jugar y correr por el lugar. Pero hoy os queremos hablar también de la ermita de la Virgen de Farners, y de su cercano castillo, en lo alto de una colina. Un lugar fabuloso, con mucho bosque y terreno para saltar, con paisajes de fábula, aéreos, y unas buenas barbacoas para hacer una carne a la brasa o unos calçots. Ahora bien, eso si, la mesa y las sillas necesitarán llevarlas, porque no hay. Es paradójico, increíble pero así es, sólo barbacoas. Se puede subir fácilmente con el coche hasta la ermita de Farners, que está situada al pie del castillo, siguiendo una pista ancha, en buen estado. Si vienen desde Barcelona pueden tomar la C-17 y seguir hasta enlazar con la C-25 pasado Vic. Entonces hay que continuar por la C-25, el llamado Eje Transversal unos 45 km más, y tomar la salida 225, la que lleva a Santa Coloma de Farners y seguir por la C-63. También possible por la AP-7, hasta Maçanet, y luego por la antigua N-II hasta el cruze de Sils. Pasamos Sils y Riudarenes, y llegamos a Santa Coloma de Farners. Una vez en Santa Coloma de Farners, hay que situarse al comienzo del paseo del parque de San Salvador, junto a la riera de Santa Coloma. Verán el puente de San Salvador, que hay que atravesar. Justo cruzar el arroyo por encima y se gira a la derecha. Hay que cruzar el bonito parque que os hemos explicado al principio de esta narración y tomar una pista asfaltada que al poco tiempo será de tierra. Se llega en unos 5 kms. en la ermita de la Virgen de Farners desde donde se puede contemplar un amplio panorama, que será aún más grandioso si subir hasta el castillo que está a unos 5 minutos a pie, por un camino, no apto para vehículos, en fuerte subida. Toda la ruta está indicada bastante bien indicada y no tiene pérdida: seguir el camino más ancho, lo mejor, hasta que, indicado también, hay que dejarla en un cruce a mano derecha, en el km. 3,5 aprox. Para las familias que prefieran dejar el coche en el Parque de San Salvador, y hacer el camino a pie o en bici, hay atajos bastante bien señalizadas, que le ahorrarán recorrido, pero que son más empinadas. En la ermita, que se puede visitar por dentro, y que es muy chula, hay unos lavabos, las barbacoas que os hemos dicho, mucho espacio, y mucho bosque. El castillo normalmente también se visita, está abierto, y está muy bien restaurado. Las vistas son impresionantes. Desde el parque de San Salvador se puede hacer una ruta por las ermitas de Santa Coloma de Farners, (ruta de las 10 ermitas), y desde Farners una ruta de pozas que está bien descrita en un panel. Si piensa en una comida familiar, picnic, barbacoa o comida, Santa Coloma de Farners, con el parque de San Salvador y la Ermita de Farners puede ser un buen destino. Si desea hacer una ruta, o varias rutas a pie o en bicicleta de montaña, o bañarse en los arroyos de la zona, también ha elegido bien. Y si desea pasar un fin de semana familiar, aún mejor. La desconocida comarca de la Selva os espera. Si os quedáis el fin de semana podrá disfrutar de espléndido paisaje de las Guilleries, tomando las carreteras que van hasta Sant Hilari y Osor. Una naturaleza en estado puro. Visitaréis lugares tan profundos y bellos como los edificios románicos del monasterio de San Pedro Cercada o Santa Victoria de Sauleda. O bien San Miguel de Cladells, Santa Margarita de Vallors, la Santa Cruz de Horta, con la masía más poderosa de Cataluña, la ermita de Santa Bárbara o San Andrés de Castanyet. Por otra la Selva es conocida como “La comarca del agua”. Os proponemos una estancia de agua, en Santa Coloma mismo, siguiendo fuentes, arroyos y riachuelos en la montaña, o disfrutando de sus aguas termales, los Balneario y el centro lúdico termal Magma, un descanso merecido en este mundo de locos. Para dormir en la villa tiene hoteles muy buenos y muy familiares, como el Mas Solà, grande y moderno. Todo un señor hotel. O el seductor Hotel Pinxo, que a pesar de su nombre está muy bien. Más de pueblo y casero es Can Gurt o la fonda sencilla de toda la vida: Can Joan. También un hostal moderno, bonito, con buen restaurante: La Argolla. Recomendamos algunos restaurantes aunque los hotelitos mencionados tienen una cocina maravillosa deliciosa e interesante. Tiene, alegre, moderno, desenfadado, en el centro del pueblo, El Agora. En cambio, fuera del casco urbano puede ir a la Masía Gallart. Carne a la brasa. ¡Buena estancia en Farners!.

Fira del Bosc i la Terra de Vallgorgina


Fira_del_Bosc

Vallgorguina celebra el darrer cap de setmana del mes de novembre la Festa Major de Sant Andreu i un dels actes principals és la Fira del Bosc i de la Terra. I és natural que aquesta encantadora fira es faci concretament en aquesta petita i bonica població. Perquè Vallgorgina està situada a mig camí entre el Vallés i el Maresme, en una vall fresca i amagada, del massís del Parc Natural del Montnegre. Arribar-se fins aquesta fira és una excursió que us recomanem de veritat. Nosaltres hi anem cada any. És molt proper a Barcelona. Són només una cinquantena llarga de kms. Una hora en cotxe. Podeu anar-hi per l’autopista AP7, fins Sant Celoni, i d’allà a Arenys de Mar. A mig camí trobareu Vallgorgina. Com és natural també podeu anar-hi per l’autopista C-32, fins Arenys de mar, i pujar cap a Sant Celoni per Arenys de Munt. Passat la collda de Collsacreu trobareu Vallgorgina. Això dona peu a fer una ruta circular, que us permetrà recòrrer de dalt a baix la Vall Gorgina, preciosa. Pel que fa estrictament als actes de la fira, dir que hi trobareu festa, activitats molt diverses i una gran varietat de productes artesans d’una qualitat immillorable. També mercat d’oficis bosquerols: llenyataires, carboners, peladors de suro, i tot un seguit d’activitats que també hi estan relacionades, com ara tapers, els que feien rodells, els feixinaires, els carreters. Veureu com funciona el xerrac de troncs, una activitat d’especial interès, ja que és una demostració de com tallaven la llenya quan no existien els xerracs mecànics i tot era manual. Hi participen dones, ja que eren les que es quedaven a casa i necessitaven llenya per encendre el foc i cuinar. Els homes anaven al bosc de sol a sol i fins i tot, quan feien les carboneres, s’hi quedaven a dormir uns dies. És el que volem recordar amb aquesta activitat. També teniu la carbonera i demostracions de xerrac mecànic. Molts d’aquests oficis ofereixen tallers per a nens, totalment gratuïts, entre ells el de torn de ceràmica, artesania del cuir, taller de pa, taller de vidre, taller d’espelmes de cera natural d’abella o taller de maquillatge infantil. Hi haurà animació i podreu fer passejades en ruc. Escoltareu una batucada. A més hi trobareu una fira d’artesania i gastronomia tradicional catalana, tot revivint la Catalunya Rural, al camp de futbol. El diumenge animació històrica: el baró visita la fira acompanyat dels gegants, bastoners, cuques i els capgrossos. No us volem enganayar: hi haurà molta, molta, molta gent però també bon aparcament. A més de la fira tindreu la possibilitat de fer fantàstiques passejades pel parc natural del Montnegre, on els infants gaudiran de boscos ben ferèstecs i frondosos. Podeu dinar a la mateixa fira, en dos espais habilitats. A la Taverna podreu trobar-hi: torrades amb pernil, mongetes seques, brasa en directe, vi de la terra i degustació gratuïta de caldo Aneto. A la carpa del Caliu El Dolmen una esplèndida escudella barrejada de pagès i molt per picar en les paradetes gastronòmiques. A banda dels llocs dins la fira a Vallgorgina hi ha molts llocs, i bons per dinar, però poden estar reservats i molt plens. Ca La Lola és la típica fonda de poble, a la carretera mateix, n. 22, al centre del poble, Tel: 938 679 006. La Granja La Guina, està també a la carretera, al mateix centre, Tel: 938 67 91 17. Ja sortint del poble, camí d’Arenys, trobareu dos grans restaurants de carn a la brassa, amb ampli aparcament i espai per jugar la mainada. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 i, sobretot, Can Colomeró. Ens agrada molt especialment el restaurant de l’hípica, també conegut per Can Virgili, pel camí que va cap a Olzinelles i el Montnegre, a les afores del poble. Tel: 93 867 92 82. Són restaurants sense etiqueta, de carn a la brasa i all i olí, dels d’abans, amb molt d’espai per a que la canalla cridi i salti. Si no trobeu on dinar pèrquè tot està molt ple, us recomanem que aneu cap a Arenys de Munt o cap a Sant Celoni. Mireu restaurants recomanats en aquestes poblacions en aquest mateix bloc. De Vallgorguina, si us sobra temps, val la pena pujar fins el Corredor, i parar a veure el dòlmen de Pedra Gentil. O pujar per la banda contraria fins Olzinelles, al cor del parc natural. En tots els casos hi ha bona pista, de sorra, però ampla i apta per turismes. Bona fira a Vallgorgina!.

Vallgorguina es una pequeña población a medio camino entre el Vallés y el Maresme, en una vereda fresca y escondida, del macizo del Parque Natural del Montnegre. Es una excursión muy recomendable, de verdad, acercarse hasta este pueblo de pesebre rodeado de naturaleza. Y, además, tan cercano a Barcelona. Son sólo una cincuentena larga de kms. Una hora en coche. Pueden ir por la autopista AP7, hasta Sant Celoni, y de allí en Arenys de Mar. A medio camino encontrarán Vallgorgina. Como es natural también pueden ir por la autopista C-32, hasta Arenys de mar, y subir hacia Sant Celoni por Arenys de Munt. Pasado Collsacreu, un puerto de montaña,  encontrarán Vallgorgina. Esto da pie a hacer una ruta circular, que les permitirá recorrer de arriba abajo el Vall Gorguina, precioso. En este magnífico entorno se celebra la Feria del bosque y de la tierra. Una feria dedicada a los productos naturales, de oficios, gastronómica y de artesanos. Con talleres para niños, carbonera, elaboración de figuras de madera y exposición de herramientas y utensilios del campo, actuaciones musicales en directo, batucada, animación infantil y demostración de tallado de troncos. Vayan hasta Vallgorgina y reviviran el ambiente rural de la Cataluña de siempre. Mucha gente pero buen aparcamiento. Posibilidad de paseos por el parque natural del Montnegre, con bosques salvajes y frondosos. Pueden comer en la misma feria, en dos espacios habilitados, con bar y taberna, o bien picar en alguna de las paradas gastronómicas. En Vallgorgina hay muchos lugares, y buenos para comer, pero pueden estar reservados y muy llenos. Ca La Lola es la típica fonda de pueblo, en la carretera mismo, n. 22, en el centro del pueblo, Tel: 938 679 006. La Granja Guina está también en la carretera, en el mismo centro, Tel: 938 67 91 17. Ya saliendo del pueblo, camino de Arenys, encontrará dos grandes restaurantes de carne a la brasa, con amplio aparcamiento y espacio para los niños. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 y, sobre todo, Can Colomeró. Nos gusta muy especialmente el restaurante de la hípica, conocido como Can Virgili, en el camino de Olzinelles y el Montnegre, en las afueras del pueblo. Tel: 93 867 92 82. Son restaurantes sin etiqueta, de carne a la brasa y all i oli, de los de antes, con mucho espacio para que los niños griten y salten. Si no encuentra dónde comer, les recomendamos que vayan hacia Arenys de Munt o Sant Celoni. Mirad los restaurantes recomendados en estas poblaciones en este mismo blog. De Vallgorguina, si sobra tiempo, vale la pena subir hasta el Corredor, y parar a ver el dolmen de Pedra Gentil. O hasta Olzinelles, en el corazón del parque natural. En todos los casos hay buena pista, de arena, pero ancha y apta para turismos.

Fira a Gallecs


gallecs_fira

Gallecs és un tros de natura salvat de les urpes de l’especulació inmobiliària, encara que hi ha gent que hi viu i no opina el mateix. És un petit paradís a tocar de Mollet. Un entorn rural en una comarca farcida d’autopistes, polígons industrials i edificis. En aquest indret pastoril, arcàdic, s’hi conserva una esglèsia romànica, una riera d’aigua neta, una petita zona d’aiguamolls, una arbreda, quatre cases i ple camps i horts. Doncs bé, en aquest indret remot, però molt proper a Barcelona, Sabadell o Terrassa, trobareu el diumenge, 23 de Novembre la Fira de la Mongeta del ganxet i del Carai, acompanyada però per altres espècies de llegums típiques del Vallès. A la fira hi haurà espais de tot tipus, per exemple, hi haurà l’Espai Aprèn i Racó de la Cuina, tallers infantils i jocs tradicionals i la degustació de Mongetes del Ganxet i Llentia Pardina amb cansalada acompanyada de TOC, a més de la cervesa ecològica de Gallecs.
Tot durant el matí, d’11 a 14 hores. Si no heu de fer res més aquest diumenge al matí, agafeu la vostra canalla i aneu a Gallecs. Sortint de l’autopista B-30, atenció!: no de l’AP-7, a Mollet Nord. Continueu una estona pel lateral fins que pogueu travessar-la per sota, al lloc indicat Gallecs. O bé pregunteu. Just sota l’autopista s’inicia una pista de sorra, ampla, en bon estat, que en uns 3 kms. us portarà fins l’esglèsia de Gallecs, on es fa la fira. Al carrer mateix de l’esglèsia hi ha aparcament, o bé a l’altra banda de la pista, una esplanada. També hi ha una agrobotiga on comprar productes ecològics produïts a Gallecs. Us recomanem una excursió a peu fins la llacuna que forma la riera, per observar les aus. Un volt per les pollancredes, pels horts. És tot tan bonic, tan intemporal, tan naif…  És com aquells poblats “Amish” americans, on el temps es va aturar. Recordeu que us recomamen d’entrar-hi per la autovia B-30. Única entrada per cotxes. A peu o en bici n’hi ha un parell més. Seguiu la senyalització, està prou ben indicat. Bona fira!.

gallecs_fira2

Gallecs es un trozo de naturaleza salvado de las garras de la especulación inmobiliaria, aunque hay gente que vive allí y no opina lo mismo. Es un pequeño paraíso cerca de Mollet. Un entorno rural en una comarca llena de autopistas, polígonos industriales y edificios. En este lugar pastoril, arcádico, se conserva una iglesia románica, un arroyo de agua limpia, una pequeña zona de humedales, una arboleda, campos y huertos. Pues bien, en este lugar remoto, pero muy cercano a Barcelona, ​​Sabadell o Terrassa, encontrarán el domingo, una exposición sobre las diferentes variedades de legumbres autóctonas del Vallès. Podréis verlas, ver las semillas, comprarlas, asistir a una charla sobre el tema, y ​​en el rincón Ñam, ñam!, disfrutar de un taller de cocina familiar. Será muy interesante, porque haréis galletas con harina de garbanzo. A la hora de comer, llegará el Pruébame: judía del ganxet con tocino y pan de harina de garbanzo y crepe de alforfón con mermelada de judías, acompañado de un vaso de vino, a cargo del restaurante La Plaza, por el módico precio de 3 €, del año 2011. Si no habeis decidido aún hacer nada más este domingo por la mañana, tomad los niños y id a Gallecs. Saliendo de la autopista B-30, ¡atención!: No de la AP-7, en Mollet Norte. Continuad un rato por el lateral hasta que podáis atravesarla por debajo, en el lugar indicado Gallecs. O bien preguntad. Justo debajo de la autopista se inicia una pista de arena, ancha, en buen estado, que en unos 3 kms. os llevará hasta la iglesia de Gallecs, donde se hace la feria. En la calle mismo de la iglesia hay aparcamiento, o bien al otro lado de la pista, una esplanada. También hay una agrotienda donde comprar productos ecológicos producidos en Gallecs. Os recomendamos una excursión a pie hasta la laguna que forma el arroyo, para observar las aves. Una vuelta por las choperas, los huertos. Es todo tan bonito, tan intemporal, tan naif … Es como aquellos poblados “Amish” americanos, donde el tiempo se detuvo. Recordad que os hemos recomendado entrar por la autovía B-30. Única entrada para coches. A pie o en bici hay un par más. Sigan la señalización, está bastante bien indicado.

Fira de la Coca de Llavaneres


llavaneres2014

Aquest proper cap de setmana de novembre tindrà lloc a la població de Sant Andreu de Llavaneres una bonica fira d’artesania i de gastronomia, els dies 22 i 23 de novembre, al passeig de la Mare de Déu de Montserrat. El poble ho te tot a punt per començar a celebrar la seva festa major petita, la de Sant Andreu, i aquesta nova edició de la tradicional fira de productes típics de la tardor n’és la porta d’entrada. Ja n’anirem parlant!. A més de cridar a gresca, la fira té com a objectiu promocionar la coca de Llavaneres, la cuina del bolet i la poma farcida de Sant Andreu, un plat típic de la festa major petita. A més, aquest any tindrà lloc també la 1a Fira de la Cervesa i de la Restauració de Llavaneres, que comptarà, el proper dissabte 22 de novembre, amb la participació de sis cervesers d’arreu de Catalunya: Birra08, La Brava, Seelen, Cesc, La Mataró i Biir, que oferiran les seves varietats de cervesa elaborada amb ingredients tan especials com algues, jengibres… Per a maridar les cerveses, diferents restauradors de Llavaneres aportaran les seves tapes d’autor a preus molt assequibles. Entre d’altres, hi participaran el restaurant Can Jaume, Can Perich, El Racó del Navegant i el Bar Restaurant d’El Casal de Llavaneres. A més, Can Jaume hi portarà la seva varietat de torrons artesans. La fira de la cervesa s’ubicarà al passeig de la Mare de Déu de Montserrat, de les onze del matí a les deu de la nit del dissabte 22. Llavaneres recupera aquest 2014 el concurs gastronòmic que, fa més d’una dècada, se celebrava per Sant Andreu i que, de fet, va donar origen a l’aleshores coneguda com a Festa de la Poma. La novetat d’enguany és que a més de concursar cuinant pomes farcides, el plat clàssic del dinar de Sant Andreu, es podrà fer amb la cuina del bolet. Aquesta fira de la cervesa i el concurs gastronòmic s’acompanyaran durant tot dissabte i diumenge amb les paradetes del comerç local. També hi haurà moltes activitats infantils: gegants i xocolatada, entre d’altres. Durant tot el cap de setmana es podrà visitar a la sala de plens l’exposició de bolets. I diumenge, a més de la degustació popular de pomes farcides, de bolets i de Coca de Llavaneres, hi haurà jocs gegants, passejada en poni, un taller de manualitats i una activitat molt simpàtica, a la plaça de la Vila: regar i lligar les pesoleres, amb l’ajut dels productors de pèsol de Llavaneres Horta Marcó, Horta Pera i Horta Rabassa. Cal saber que, a preus molt populars, es podrà degustar la poma de Sant Andreu, i també plats elaborats amb bolets i, per descomptat les postres per excel·lència de la gastronomia local, la famosa Coca de Llavaneres. No us perdeu aquesta festa, amb la visita a la fira de la cervesa, la d’alimentació i artesania, les activitats infantils i l’exposició de bolets. I, en aquest mateix bloc, us parlarem, la setmana vinent, dels actes meravellosos que Llavaneres us te preparats per celebrar la festa major de tardor, que serà el diumenge 30 de novembre, diada de Sant Andreu. Arribeu-vos a Sant Andreu de Llavaneres, una població amable situada a la comarca suau, amable i riallera del Maresme. Toca a mar i a muntanya. El poble s’estén a la falda de la Serralada Litoral, a l’ombra fresca dels Tres Turons. Llavaneres ha crescut molt els darrers anys, és cert, però conserva l’esperit rural dels pobles del Maresme. El poble te un important patrimoni  modernista que vadrà la pena de conèixer. Per dinar podeu reservar taula en un dels molts restaurants que ofereixen menús de bolets. A nosaltres ens agraden quasi tots els restaurants de la vila, però us reconamem, si no teniu problemes de butxaca, Can Morera dels Tarongers, una delícia, o El Pou, a tocar del mar, bon peix. Animeu-vos. Sant andreu de Llavaneres està a només mitja hora de Barcelona per l’autopista C-32, i un xic més enllà de Mataró. Total un cop de cotxe, ben senzill. Us esperem!. 

Este fin de semana de noviembre, el sábado y el domingo, en el mismo centro de Sant Andreu de Llavaneres se celebra una feria de cerveza, artesanía alimentaria y de la seta. San Andrés es una bonita población del Maresme, risueña y agradable. Una parte está al lado del mar. La otra mecida por los pinos de la Cordillera Litoral, a la sombra fresca de las cumbres gemelas de los Tres Turons. La parte y la une una riera, eje transversal del municipio. La feria tendrá por escenarios el parque de Ca l’Alfaro, el paseo de la Virgen de Montserrat y la calle de Munt. Habrá, como es habitual, todo tipo de tenderetes. Es una feria de productos de la tierra, de artesanía y una celebración de la temporada de setas. Este último es uno de los actos más populares. La gente sale al bosque, el sábado por la mañana, para aportar ejemplares a la exposición de setas que se monta en el ayuntamiento. Allí, por la tarde, personal experto hará la elección e identificará los ejemplares. La posterior exposición que se puede visitar durante todo el fin de semana. Además, habrá actividades pensadas para los niños y niñas. Bonitos talleres, espectáculos de títeres, concurso de dibujo, gigantes y chocolatada popular. También habrá una degustación de cocina, el domingo por la mañana, previa adquisición de un ticket. Se trata de disfrutar de una tradicional receta de las manzanas rellenas del pueblo. Como en el caso de la manzana del Relleno de Arenys de Munt, que os comentábamos la semana pasada, este es un plato clásico de la Fiesta Mayor. También se pueden probar setas y la coca de Llavaneres, acompañado todo por diferentes vinos y cavas. Los restaurantes locales, que son muy buenos, participarán también del espíritu festivo de la feria, mediante unas jornadas gastronómicas. Llavaneres ha crecido mucho. Como ya hemos dicho está dividido en una serie de núcleos bien diferenciados. Junto al mar, al lado de la estación del tren, el barrio marinero, con sus playas. Unos kms. tierra adentro, el casco urbano, que gira alrededor de la riera, como el de todos los núcleos del Maresme. En este sector pueden recorrer Ca l’Alfaro, una casa con parque del XIX, y la iglesia parroquial. También algunas casas modernistas. Siguiendo riera arriba por el camino que lleva al Molino de Cabot, pasaréis por la colina donde se levanta la iglesia antigua de la villa y, en una caminata más larga, llegar hasta los restos de la ermita de la Loreto. En todo este recorrido por el valle de la riera de Sant Andreu de Llavaneres podréis ver también bonitas masías de los siglos XVII y XVIII, y espacios naturales boscosos, al pie de los tres cerros, muy bonitos. Por si os fuera necesario comer allí, a pesar de que Sant Andreu de Llavaneres está a sólo media hora de Barcelona por la autopista C-32, y sólo un poco más allá de Mataró, sabed que  podreis disfrutar de muchos restaurantes en esta villa, una docena bien larga. Nos gusta Can Morera de los Naranjos, una delicia para “savants”.

Fira de l’oli novell a Santa Bàrbara


oli_santa_barbara

Santa Bàrbara és un poble de les Terres de l’Ebre, a la comarca del Montsià, situat entre Tortosa i Amposta. Hi arribareu per l’autopista AP-7, sortint a Tortosa i agafant la T-331, o bé sortint a Amposta i prenent la T-350. Fàcil en qualsevol cas. És un poble típic del sur, amb carrers amples, creuats en angle recte, cases baixes i blanques i molt de sol i vent. El paisatge també és el que podíem esperar. Camps de secà. Oliveres fins on es perd la vista, i tarongers. Roca nua, camps sense gespa, i darrera la població les aspres muntanyes dels Ports aixecant al cel els seus cims poderosos i austers. Santa Bàrbara te una cooperativa oleícola molt important. A les Terres de l’Ebre, l’agricultura és el sector econòmic més important. Per això, en aquesta vila sudenca organitzent una senyora fira de l’Oli Novell, dels Cítrics i Comerç. El que tenen, ni més ni menys. Hi haurà, és clar, una fira. Amb els típics stands d’expositors, amb productes rurals i gastronòmics de qualitat, però també activitats de tota mena i per a totes les edats. Ens interessen les infantils: passejades en carro des del museu Àngel Fibla, tallers, mostra d’artesania…  Amb motiu de la fira, els restaurants de la zona oferiran menús basats en la cuina de l’oli. Santa Bàrbara, a més, te alguns atractius turístics que podeu visitar en familía, com per exemple la seva església, el museu del pàges d’Àngel Fibla, o les famoses masades, masies, dels entorns. Pel fet d’estar situada a prop de Tortosa, de l’Ebre, dels seu Delt,a i dels Ports, és un bon centre d’excursions per la zona. Així podeu rodar per la capital de l’Ebre, la seva catedral, el castell, o bé arribar-vos al Delta, a passejar amb la barca. O admirar les pintures llevantines, declarades patrimoni de la humanitat. Les de l’Ermita per exemple. O visitar un molí d’oli, com el Molí de la Creu, a La Galera, a tocar de Santa Bàrbara, amb els seus camps d’oliveres centenàries. O fer senderisme pel Mont Caro, pels barrancs de La Galera, o resseguir la via verda que remunta l’Ebre. Uns dies d’esbarjo per aquesta terra dura i inhòspita, tan diferent de casa nostra. Paradoxalment, malgrat el que poguèssiu pensar, a Santa Bàrbara menjareu i dormireu de fàbula. Un poble petit que te unes infraestructures que ja voldríen ciutats de major importància. Mireu-vos l’Hotel Diego, amb un restaurant encara millor. Molt recomanable. No està gens malament l’Hostal Arasa, amb restaurant i habitacions molt correctes. També molt bo el restaurant Com Tú. Modern i desenfadat. L’Hostal dels Frares ofereix natura i un restaurant interessant. Molt més senzillet, La Venta de la Punta ofereix també taula i llits, al carrer Major, 226, Tel: 977 71 90 95. Al tennis del poble també hi ha servei de bar, i quelcom més. També teniu els hotels i restaurants de Tortosa, o bé els de les poblacions de costa, com Sant Carles de la Ràpita o Alcanar, on hi ha tota mena de serveis.

Santa Bárbara es un pueblo de las Tierras del Ebro, en la comarca del Montsià, situado entre Tortosa y Amposta. Llegarán por la autopista AP-7, saliendo en Tortosa y tomando la T-331, o bien saliendo en Amposta y tomando la T-350. Fácil en cualquier caso. Es un pueblo típico del sur, con calles anchas, cruzadas en ángulo recto, casas bajas y blancas y mucho sol y viento. El paisaje también es lo que podíamos esperar. Campos de secano. Olivos hasta donde se pierde la vista, y naranjos. Roca desnuda, campos sin hierba, y detrás de la población las ásperas montañas de los Ports levantando al cielo sus cumbres poderosos y austeros. Santa Bárbara tiene una cooperativa oleícola muy importante. En las Tierras del Ebro, la agricultura es el sector económico más importante. Por ello, esta villa organiza una señora feria del Aceite, los Cítricos y el Comercio. Lo que tienen, ni más ni menos. Habrá, claro, una feria. Con los típicos stands de expositores, con productos rurales y gastronómicos de calidad, pero también actividades de todo tipo y para todas las edades. Nos interesan las infantiles: paseos en carro desde el museo Ángel Fibla, talleres, muestra de artesanía … Con motivo de la feria, los restaurantes de la zona ofrecerán menús basados ​​en la cocina del aceite. Santa Bárbara, además, tiene algunos atractivos turísticos que se pueden visitar en familía, como por ejemplo su iglesia, el museo del campesino de Ángel Fibla, o las famosas masías de los entornos. Por estar situada cerca de Tortosa, del Ebro, de su Delta, y de los Puertos de Beceite, es un buen centro de excursiones por la zona. Así pueden llegarse hasta la capital del Ebro, con su catedral, el castillo, o bien al Delta, a pasear con la barca. O admirar las pinturas levantinas, declaradas patrimonio de la humanidad. Las de la Ermita por ejemplo. O visitar un molino de aceite, como el Molino de la Cruz, en La Galera, junto a Santa Bárbara, con sus campos de olivos centenarios. O hacer senderismo por Mont Caro, por los barrancos de La Galera, o seguir la vía verde que remonta el Ebro. Unos días de recreo en esta tierra dura e inhóspita, tan diferente de nuestra casa. Paradójicamente, pese a lo que pudiéramos pensar, en Santa Bárbara comeréis y dormiréis de fábula. Un pueblo pequeño que tiene unas infraestructuras que ya desearían ciudades de mayor importancia. Como el Hotel Diego, con un restaurante aún mejor. El Hostal los Frailes, que ofrece naturaleza y un restaurante interesante. Mucho más sencillito, La Venta de la Punta ofrece también mesa y camas, en la calle Mayor, 226, Tel: 977 71 90 95. En el tenis del pueblo también hay servicio de bar, y algo más. También tienen a mano los hoteles y restaurantes de Tortosa, o bien los de las poblaciones de costa, como San Carlos de la Rápita o Alcanar.