Pessebre vivent de Santa Pau


pessebre-vivent-Santa-pau

Sempre és agradable pujar a la Garrotxa, sobretot per a un gironí com jo. Ara, encara que sigui hivern, i la natura estigui adormida, malgrat pugui fer fred, pluja 0 vent, sempre és una romàntica aventura tornar, a la terra dels volcans. I ara us proposem arribar-vos aquest Nadal i Sant Esteve, fins Santa Pau. Aquesta vila increible, amb un castell ferreny, una plaça porxada de pessebre i un casc medieval de somni, ens proposa un pessebre, precisament, i vivent. Una proposta que feia anys no es veia a Santa Pau. I és inaudit, perquè la vila closa de Santa Pau és un escenari de pel·lícula per un pessebre. El poble mateix ho és!. Hi haurà representacions el 25 i 26 de desembre de 2013 a les set de la tarda. Ja ho sabeu. Podeu aprofitar per passar el cap de setmana als volcans d’Olot. Santa Margarida, amb el seu conus perfectament conservat. Croscat, amb el tall geològic. O bé passejar per la maravellosa fageda d’en Jordà, mai no l’heu vist pelada. Per dormir i menjar bé, Cal Sastre. De qualitat. Amb encant. Preus en consonància. El restaurant a la mateixa plaça. L’hotel, amb habitacions familiars, sota el poble. Reserva imprescindible. També hem menjat al curiós El Fesol, molt apropiat. Tel. 972 680 256. Un restaurant molt atípic al mig de Santa Pau. Portal de Mar és un restaurant sofisticat i acollidor, al casc medieval també. A la carretera teniu El Mas Nou. Un restaurant típic, cuina casolana. El Bellavista ofereix menú, i un allotjament en una casa de colònies amb habitacions familiars. Sense pretensions, ben senzill. A les afores de Santa Pau, en un entorn natural idílic, a peu dels volcans i de la carretera que va, o ve, de Olot, teniu Can Xel. Un restaurant de tota la vida, amb un jardí magnífic, camp per còrrer i molt de bosc. També ofereix allotjament en habitacions i apartaments. Un clàssic. Bon pessebre a la Garrotxa!.

Siempre es especialmente agradable subir a la Garrotxa, sobre todo para un gerundense como yo. No importa que sea invierno, cuando la naturaleza está dormida. Es evidente que el otoño o la primavera, o incluso el verano, es mejor época. Pero algo debemos hacer con los niños en estos largos meses de frío y viento. Por eso, para sacar a los niños de casa, les proponemos hoy la agradable aventura de volver, una vez más a Santa Pau. Esta villa increible, con un castillo roquero, una plaza porticada de pesebre y un casco medieval de ensueño, nos propone un pesebre viviente. En un pueblo que lo és el mismo. Podéis aprovechar para pasar el fin de semana en los volcanes de Olot. El Santa Margarita, con su cono perfectamente conservado. El Croscat, con el corte geológico. O bien pasear por la maravillosa Fageda d’en Jordà, nunca la han visto desnuda, hivernal. Para dormir y comer bien, Cal Sastre. De calidad. Con encanto. Precios en consonancia. El restaurante en la misma plaza. El hotel, con habitaciones familiares, bajo el pueblo. Reserva imprescindible. También hemos comido en el curioso El Fesol, nombre muy apropiado. Tel. 972 680 256. Un restaurante muy atípico en medio de Santa Pau. Portal de Mar es un restaurante sofisticado y acogedor, en el casco medieval también. En la carretera tiene El Mas Nou. Un restaurante típico, cocina casera. El Bellavista ofrece menú, y un alojamiento en una casa de colonias con habitaciones familiares. Sin pretensiones, muy sencillo. En las afueras de Santa Pau, en un entorno natural idílico, a pie de los volcanes y de la carretera que va o viene, de Olot, tiene Can Xel. Un restaurante de toda la vida, con un jardín magnífico, mucho campo para correr y mucho bosque. También ofrece alojamiento en habitaciones y apartamentos. Un clásico.

Fira de l’oli a Cabacés


fira_oli_cabaces

Avui us proposarem visitar, aprofitant el pont de la Constitució, un poble petit i remot, perdut en una comarca maravellosa i molt desconeguda. El poblet seria Cabacés, un minúscul nucli de la comarca del Priorat, una petita pàtria. Es tracta d’un grapat de cases dalt d’un turó, envoltades d’un paisatge turmentat, complicat, ferèstec. Res més a oferir que la terra nua, espectacular. Turons salvatges, ermites penjades entre el cel i la terra, com ara l’ermita de Sant Joan, la més espectacular ermita de Sant Roc, en una balma sota les penyes del Montsant, o l’ermita de la Foia, situada  en una fondalada que en justifica el nom. La vila son un grapat de cases de pedra pintades de blanc, on l’església parroquial conserva un retaule gòtic de Santa Maria, del segle XV. Tot això podreu visitar si us hi arribeu el dissabte 8 de desembre, dia de la Puríssima. Aquell dia s’hi celebra la festa de l’Oli nou. Aquesta trobada omplirà tot el llarg i quasi únic carrer de Cabacés. Hi haurà visites guiades al molí, al museu, a l’església… animació de carrer per als infants, demostració in situ i en viu de l’elaboració d’oli, amb molta de les olives. També hi haurà dinar popular, a preu super econòmic i servei de guarderia per l’oli que haureu comprat, per no haver-lo de carregar tot el dia. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a Cabacés, però no pel poble ni per la fira, sinó per conèixer i viure aquestes terres. El Montsant, el Priorat, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balme… En fi: un dels més desconeguts racons naturals de Catalunya.  S’arriba a Cabacés tot travessant el Priorat, per Falset, Gratallops, i la Vilella Baixa. El Priorat us encantarà, aquest cap de setmana, aquest Pont de la Constitució, o un altre dia. Admireu Siurana dalt del seu cingle increible. Visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. Al Priorat teniu molts bons restaurants i allotjaments. De qualitat contrastada. A Cabacés hi ha un restaurant, que potser a tancat, o potser no. A dalt de Siurana podeu dormir a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O el novíssim Mirador de Siurana, on no hem estat encara, però que fa molt bona pinta. També us recomanem, sobretot per dinar, l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. Prop d’Scala Dei h ha La Morera del Monsant, i l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. A Torroja del Priorat ens encanta Cal Compte, una casa rural amb molt de glamour. També és molt bonica l’Abadia del Priorat, un hotel rural amb molt glamour. A Gratallops, hi ha Cal Llop, molt agradable. També agradables Els Pàmpols a Porrera. Finalment, sempre recomanarem a tothom l’Hostal Sport de Falset, un hotel familiar amb molt d’encant, amb una taula excepcional i unes habitacions fantàstiques. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet, una casa rural amb habitacions i que fa menjars. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Hoy me complace extraordinariamente hablaros de un pueblo remoto, perdido en una comarca remota. Un municipio olvidado, y como tal, intacto, con una naturaleza virgen. Una tierra por descubrir. Estoy hablando de Cabacés, un minúsculo pueblecito de la comarca del Priorat, una pequeña patria. Se trata de un puñado de casas sobre una colina, rodeadas de un paisaje atormentado, complicado, salvaje. No tiene nada. Nada que ofrecer que sea espectacular, salvo el terreno que lo rodea y sus casas de piedra, pintadas de blanco. Sólo la iglesia parroquial, del siglo XVII, conserva buena parte de un retablo gótico de Santa María, del siglo XV, que podrán ser visitados este fin de semana. En las afueras empieza lo mejor. Ermitas colgadas entre el cielo y la tierra, que recuerdan, en casero, los eremitorios griegos. Como la ermita de San Juan, la más cercana a la villa. O la mucho más espectacular ermita de San Roque, pequeño edificio en una gruta, de estilo renacentista, bajo las peñas del Montsant. O el clímax, el paroxismo: la tremenda situación de la ermita de la Hoya, situada a 560 metros de altitud, junto a una fuente, y en una hondonada que justifica el nombre. De verdad que vale la pena hacer todas las malas carreteras que hay que hacer para llegar a Cabacés para ver estas tierras, el Montsant, Priorat y sus ermitas. O el río Siurana, o el río Montsant, con su bonito Puente Viejo. O las cuevas bajo las grutas, refugio durante las guerras. Creednos si os decimos que las montañas del Montsant, y el río del mismo nombre, son de lo mejor que hay en una comarca, ya de por sí muy hermosa. Uno de los más desconocidos rincones naturales de Cataluña. Se llega a Cabacés atravesando el Priorat, por Falset, Gratallops, y la Vilella Baixa. Se llega para vivir la fiesta del Aceite nuevo, un cultivo típico en el pueblo, que llenará con una feria temática su larga calle. También visitas guiadas al molino, el museo, en la iglesia … animación de calle para los niños, demostración in situ y en vivo de la elaboración de aceite, con molida de las aceitunas. También habrá comida popular, a precio super económico y servicio de guardería para el aceite que habreis comprado, para no tener que cargar todo el día con él. Os proponemos descubrir Cabacés con motivo y con la excusa de la fiesta del aceite. Pero os proponemos también, quizás, descubrir el Priorat este fin de semana, o este Puente de la Constitución. Admiren Siurana en lo alto de su risco increíble. Las vistas maravillosas sobre el Monsant. Visitad la Cartuja de Scala Dei, excelsa, incomparable ruina. Disfruten de los pueblos: Poboleda, Gratallops, las Vilella, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef … Túmbense cerca del río Siurana, junto al río Montsant. Entren dentro de las minas de plomo de Bellmunt, cerca Falset. Disfruten de los extraordinarios vinos de esta noble tierra. De los Prioratos, naturalmente, pero también de los Monsant. En el Priorat tiene muchos y buenos restaurantes y alojamientos. De calidad contrastada. En Cabacés hay un restaurante, que tal vez haya cerrado, o quizás no. En Siurana pueden dormir en el hotel rural La Siuranella, muy bonito y acogedor, con restaurante, muy interesante. O en el novísimo Mirador de Siurana, donde no hemos estado todavía, pero que tiene muy buena pinta. También os recomendamos, sobre todo para comer, el Hostal Populetus, en Poboleda, Tel.: 977.82.70.10. Menú muy bueno, y bien de precio. Cerca de Scala Dei, en La Morera del Monsant, está el hotel Balcón del Priorat, sencillo, baratito y bien situado. En Torroja del Priorat nos encanta Cal Compte, una casa rural acogerdora. También es muy bonita la Abadía del Priorat, un hotel rural con mucho glamour. En Gratallops, teneis Cal Llop, muy agradable. También agradables Los Pàmpols en Porrera. Finalmente, siempre recomendaremos a todos el Hostal Sport de Falset, un hotel familiar con mucho encanto, con una mesa excepcional y unas habitaciones fantásticas. En Margalef nos gustó el aspecto de cada Calbet, una casa rural con habitaciones y que hace comidas. ¡No os perdáis el Priorato!.

Fira de l’Avet a Espinelves


fira-avet-2013

Recordeu que, a partir d’aquest cap de setmana, i durant tot el vinent, el del pont de la Constitució, podeu trobar al bellíssim poble d’Espinelves, al mig del Montseny, la seva ja mundialment famosa Fira de l’Avet. Trobareu fàcilment aquest petit poble si aneu per l’eix transversal de Catalunya, la C-25, entre Vic i Girona. Podeu arribar-hi per Vic, per Girona, o pujant per Sant Celoni, cap a Viladrau, o per Arbúcies des d’Hostalric. La fira de l’Avet és molt divertida de visitar, amb les seves parades d’avets, de verd nadalenc, de guarniments, d’oficis, de gastronomia. A més, s’hi programaran un munt d’activitats que s’organitzen al mateix temps que la fira. Espectacles infantils, de teatre, músic, fira d’oficis, mercat tradicional. Ara bé, us prevenim. Segons quin dia hi pugeu, no aparcareu. O bé, si ho feu, serà a uns quants kilòmetres del poble. Tampoc podreu ni caminar, segons la data escollida i l’hora. Milers i milers de persones es donen cita aquell dia a les quatre cases d’aquesta diminuta vila. No us ho podeu imaginar. El poblet és molt bonic, amb un entorn natural fantàstic. Per dinar teniu molts restaurants. Mireu-vos el web de l’associació de restauradors. Ens agrada especialment Can Joan. Petit i acollidor. Reserveu. Si esteu pensant en fer un cap de setmana al Montseny, o passar-hi el pont sencer, us recomanem dormir a Sant Hilari, al Vilar Rural, per exemple. On també podeu dinar de buffet si no trobeu taula enlloc més. O bé baixar a a Viladrau, on hi ha molts llocs bons on dormir i menjar. Mireu -vos l’Hostal de la Glòria, un clàssic. També preciós La Coromina. Fora del poble, camí de Santa Fe del Montseny, en un paratge idíl·lic, l’ermita de Sant Marçal us ofereix el seu antic monestir en un ambient de pau. Hi ha cases rurals precioses, com ara el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Si només voleu dinar, i bé de preu, a Viladrau, nosaltres ho hem fet a La Fonda del Racó, al centre de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061. Bona fira a Espinelves!.

Recuerden: estos próximos fines de semana hay en Espinelves, un pequeño pueblo del Montseny, su famosa Feria del Abeto. Espinelves la encontraréis fácilmente si vais por el eje transversal de Cataluña, la C-25, entre Vic y Girona. Pueden llegar por Vic, por Girona, o subiendo por Sant Celoni, hacia Viladrau, o por Arbúcies desde Hostalric. La feria del Abeto es muy divertida de visitar, con sus paradas de abetos, de verde navideño, de adornos, de oficios, de gastronomía … de todo tipo. Además, hay un montón de actividades que se organizan al mismo tiempo que la feria. Espectáculos infantiles, de teatro, música, feria de oficios, mercado tradicional. Ahora bien, les prevenimos: no aparcaran, y si lo hacen será a unos cuantos kilómetros del pueblo. Tampoco se puede caminar, según el día elegido y la hora. Miles y miles de personas se dan cita ese día en las cuatro casas de esta diminuta villa. No os lo podéis imaginar. Si no llegáis pronto, por la mañana, conoceréis lo que es una verdadera locura. Ya estáis avisados. El pueblo también es muy bonito, con un entorno natural fantástico. Para comer hay diversos restaurantes. Observad el web de la asociación de restauradores. Nos gusta especialmente Can Joan. Pequeñito y acogedor. Pero no comeréis allí ningún día de la feria si no habeis reservado. Si estais pensando en pasar un fin de semana en el Montseny, os recomendamos dormir en Sant Hilari, en el Vilar Rural. Comida de buffet. En Viladrau hay buenos hoteles i restaurantes. Mirad el Hostal de la Glòria, o La Coromina. La ermita de Sant Marçal ofrece un antiguo monasterio. Hay bellas casas rurales como el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. La comida de Fonda del Racó, en el centro de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061 és sencilla, sabrosa y económica.

Fira al Mallol de la Vall d’en Bas


fira_medieval_mallol

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el dia 7 d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el día 7 de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Vilafamés


vilafames

El bellíssim poble medieval de Vilafamés està situat a les serres interiors de Castelló, no gaire lluny de la capital de província, i tampoc no gaire allunyat de la costa. Uns 20 kms de l’un i de l’altra. El poble és una cucada. Un entremig entre un poble blanc llevantí, molt sudenc, una vila medieval toscana i un poblet rural. El lloc és paisagísticament increible, torturat i difícil, ple de barrancs i espadats, coberts de pi blanc. No és estrany que estigués habitat des de la més remota antiguitat, com ho demostren els jaciments prehistòrics, molt interessants, que es troben arreu del terme municipal, molts amb pintures. Els ibers i els romans continuaren gaudint de la zona, i els àrabs també. Ells foren els qui bastiren l’esplèndid castell que corona el poble i la muralla que, a trams, l’encercla. També son obra dels musulmans els carrerons estrets i tortuosos de la vila, plens de cases de pedra emblanquinades de cal. En resum, el casc antic és preciós, i ha estat declarat com a conjunt històric i artístic. Entre els monuments que us caldrà visitar ressenyem l’església de la sang, i la de l’Assumpta, diverses ermites, l’ajuntament, renaixentista del segle XVI, el castell, i el palau que acull el Museu d’Art Contemporani de Vilafamés, un edifici gòtic de finals del segle XIV. No us explicarem abastament les joies que guarda aquest museu. Només dir-vos que hi ha obra de Miró, Chillida, els Crònica i altres. Als afores, com ja hem dit abans, hi ha nombrosos conjunts de pintura rupestre esquemàtica llevantina. També els amants de la natura gaudiran la visita a Vilafamés. Llocs com ara l’ermita de Sant Miquel, la font de les Piques, amb les seves cascades, o la font de la Panella, amb les piques, o les coves del Clot, o de Bolimini, criden a l’excursió familiar, a la caminada i la ruta. Hi ha nombrosos bars i restaurants on pendre tapes i picar, o menjar, alguna cosa. Ens agrada La Coveta, bar de tapes. Bona teca. També els hotels tenen bons restaurants. Per dormir teniu bons llocs, com ara l’Hotel el Rullo, bonic i agradable. O l’hotel rural L’Antic Portal, molt acollidor també.  O l’Hotel El Jardín Vertical, encara més luxós i de certa categoria, amb un boníssim restaurant. Tots son molt recomanables. Com a casa rural teniu El Molino, molt bonica. Aneu a Vilafamés en el transcurs d’una ruta per la zona de les serres de Castelló, si passeu del poble, camí de València, o si esteu farts de platja, a la magnífica costa de l’Azahar i voleu descansar un dia de sol i platja. El trobareu si aneu fins Torreblanca per l’AP-7, i sortiu per agafar la CV-13 fins Cabanes i l’autovia CV-10 fins La Pobla Tornesa. D’allà, ja ben indicat, una carretera més rural us portarà fins Vilafamés. Bona descoberta de Vilafamés, i la Serrania de Castelló!.

El bellísimo pueblo medieval de Vilafamés está situado en las sierras interiores de Castellón , no muy lejos de la capital de provincia , y tampoco demasiado alejado de la costa . Unos 20 kms del uno y de lo otro . El pueblo es una monada . Un intermedio entre un pueblo blanco levantino , muy del sur, una villa medieval toscana y un pueblo rural . El lugar es paisagísticamente increíble, torturado y difícil , lleno de barrancos y acantilados , cubiertos de pino blanco. No es extraño que estuviera habitado desde la más remota antigüedad , como lo demuestran los yacimientos prehistóricos , muy interesantes , que se encuentran por todo el término municipal , muchos con pinturas . Los íberos y los romanos continuaron disfrutando de la zona , y los árabes también. Ellos fueron los que construyeron el espléndido castillo que corona el pueblo y la muralla que , a tramos , lo rodea . También son obra de los musulmanes los callejones estrechos y tortuosos de la villa , llenos de casas de piedra encaladas. En resumen , el casco antiguo es precioso , y ha sido declarado como conjunto histórico y artístico . Entre los monumentos que necesitareis visitar reseñamos la iglesia de la sangre , y la de la Asunción , varias ermitas , el ayuntamiento, renacentista del siglo XVI , el castillo , y el palacio que acoge el Museo de Arte Contemporáneo de Vilafamés , un edificio gótico de finales del siglo XIV . No os explicaremos todas joyas que guarda este museo . Sólo deciros que hay obra de Miró , Chillida , los Crónica y otros . En las afueras , como ya hemos dicho antes , hay numerosos conjuntos de pintura rupestre esquemática levantina . También los amantes de la naturaleza disfrutarán la visita a Vilafamés . Lugares como la ermita de San Miguel, la fuente de las Picas , con sus cascadas , o la fuente de la Panella , con las picas , o las cuevas del Clot , o de Bolimini , llaman a la excursión familiar , a la caminata y la ruta . Hay numerosos bares y restaurantes donde tomar tapas y picar, o comer algo. Nos gusta La Coveta , bar de tapas . Buena comida . También los hoteles tienen buenos restaurantes . Para dormir tienen buenos lugares , como el Hotel el Rullo , bonito y agradable . O el hotel rural El Antiguo Portal, muy acogedor también. O el Hotel El Jardín Vertical , aún más lujoso y de cierta categoría , con un buenísimo restaurante . Todos son muy recomendables . Como la casa rural El Molino , muy bonita. Vayan a Vilafamés en el transcurso de una ruta por la zona de las sierras de Castellón , o si pasais cerca del pueblo , camino de Valencia , o si estáis ya hartos de playa , de bañaros en la magnífica costa del Azahar y deseais descansar un día del sol y playa . Lo encontraréis si vais hasta Torreblanca por la AP -7 , y al salir cogeis la CV -13 hasta Cabanes y la autovía CV -10 hasta La Pobla Tornesa . De allí , ya bien indicado , una carretera más rural os llevará hasta Vilafamés . ¡Buén descubrimiento de Vilafamés , y la Serranía de Castellón ! .

Fira de Sant Andreu a La Llacuna


Fira_Sant_Andreu_Llacuna

Amb l’arribada del dia de Sant Andreu, a finals de novembre, arriba una de les festes més populars del poble de La Llacuna: la Fira de Sant Andreu, sempre el primer diumenge de desembre. Aquest any 2013 toca l’1 de desembre. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El programa de la fira inclou, el diumenge a partir de les 8:30h del matí, a la plaça Major, Matança del Porc, on es podrà degustar una entrepà típic de botifarra a la braça amb allioli i vi del poble. Al llarg de tot el dia hi haurà una fira artesanal i comercial, que abarca el carrer de la Font, Plaça de la Font, Raval, plaça del Vall, plaça del Formicó i carrer Major. També es podrà visitar l’exposició de material arqueològic, situat a la plaça de les Eres amb noves vitrines, nous objectes i nova història!. Cal tenir un tiquet per gaudir de la matança, i els venen el dissabte de 6h de la tarda a 8h del vespre al Casal de La Gent Gran i el diumenge al llarg de tot el matí.  Ben tips podrem anar a escoltar el sermó del mossén, com abans, a les 12 del migdia. El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, o Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar. També cases rurals bellíssimes comara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un càmping. De restaurants, a més de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas: Ca la Maria, a la carretera, cuina cuidada, catalana, tradicional. O bé podeu menjar també als bars i restaurants del centre del poble, com ara, a la plaça major, Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. Bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2011 toca el 4 de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Espai Montseny a Viladrau


fageda_matagalls

Aquest proper cap de setmana desde Viladrau, un poblet maravellós, envoltat d’una natura esplèndida, en ple parc natural del Montseny, us proposen una activitat familiar. Serà a l’Espai Montseny, el diumenge 24 de novembre, a les 10,30 hores. Es visitarà la fageda del Matagalls, que és un dels racons més bonics de l’entorn de Viladrau. L’activitat inclou una passejada de 2 hores per conèixer la natura d’aquest bosc maravellós, i caminar per alguns racons ben màgics. Descobrireu com s’aprofiten els recursos que ofereix la fageda i la gestió que se’n fa. Acabareu el dia dinant en un bon restaurant  de Viladrau i podreu visitar l’Espai Montseny, que és un espai on es fa viva l’experiència de les llegendes del Montseny. Mireu-vos la web de l’Espai Montseny per obtenir més informació. No us mentim si us diem que Viladrau és, possiblement, el poble més bonic de Catalunya, sobretot ara que tardor omple de color els boscos que envolten la vila. Per això és una molt bona idea pujar-hi per fer aquesta activitat, o per qualsevol altra motiu. Aquest cap de setmana o un altre. Mireu-vos  la web oficial de l’ajuntament de Viladrau, perquè hi ha molts, i molts actes per a la família. Tot i que el dinar ja està concertat, si feu la visita guiada que us proposa l’Espai Montseny, heu de saber que, si hi aneu pel vostre compte, qualsevol dia podreu menjar, i dormir de fàbula a Viladrau. Teniu diversos hotels magnífics, alguns mítics, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Fora del poble, camí de Santa Fe del Montseny, en un paratge de postal, idíl·lic, l’ermita de Sant Marçal us ofereix el seu antic monestir en un ambient de pau. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Si només voleu dinar, i bé de preu, nosaltres ho hem, i molt de gust, a La Fonda del Racó, al centre de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061. Una típica fonda de poble. Menjar senzill però gustòs. Preus molt ajustats. Per fires cal reservar. També tenim bones referències de Can Rosell, al carrer Nou, núm. 3, tel: 938 84 81 40. I ja fa anys vam dinar molt casolà al Moli de la Barita, a la carretera, als afores del poble, tel:  93 884 91 62. Ja ho veieu: Viladrau és un destí molt adequat per gaudir d’uns dies de pau i tranquil·litat amb la família. Rutes, senderisme, boscos, fonts, rius i rieres, cims… I a tocar pobles amb esglésies romàniques, centres d’interpretació de la natura, com Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari… Arribareu a Viladrau per l’autovia de l’Ametlla, la C-17 fins l’alçada de Tona, i allà desviar-vos en direcció a Seva per la BV-5303. De Seva cap seguir la mateixa carretera, i seguir les indicacions cap a Viladrau. Bona passejada per Viladrau!.

Otra buena propuesta para pasar el próximo fin de semana, o un día en la naturaleza más espléndida, en la villa de Viladrau, en pleno parque natural del Montseny, nos la ofrece Espai Natura. Os propone una ruta por el hayedo fabuloso del Matagalls, la visita a Espai Natura, y comer en un restaurante de la villa. Y si no vais ese dia, subid cualquier otro. Porque a Viladrau se puede ir todo el año, porque es un pueblo muy bonito, en uno de los lugares más maravillosos de toda Cataluña. En Viladrau se come, y se duerme de fábula. Tienen varios hoteles magníficos, algunos míticos, como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Fuera del pueblo, camino de Santa Fe del Montseny, en un paraje de postal, idílico, la ermita de Sant Marçal ofrece su antiguo monasterio en un ambiente de paz. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. Si sólo desean comer, y bien de precio, nosotros lo hemos hecho, y muy de nuestro gusto, en La Fonda del Rincón, en el centro de Viladrau, en la calle Padre Claret, 1. Tel: 938 849 061. Una típica fonda de pueblo. Comida sencilla pero sabrosa. Precios muy ajustados. Para ferias hay que reservar. También tenemos buenas referencias del Molino de la Barita, en la carretera que va hacia Arbúcies, tel: 93 884 91 62. Ya lo veis: Viladrau es un destino muy adecuado para disfrutar de unos días de paz y tranquilidad con la familia. Rutas, senderismo, bosques, fuentes, ríos y arroyos, cumbres … Y a tocar pueblos con iglesias románicas, centros de interpretación de la naturaleza, como Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari … Llegarán a Viladrau por la autovía de la Ametlla, la C-17 yendo hasta la altura de Tona, y allí hay que desviarse en dirección a Seva por la BV-5303. De Seva seguid la misma carretera, y las indicaciones hacia Viladrau.