Sant Miquel del Montmell


montmell

El Montmell és un massís de la serralada prelitoral catalana, a cavall entre el Penedès i l’Alt Camp. Son turons alts, amb vocació de muntanya, salvatges, agrestes. Tot i ser un espai molt sec, molt semblant a les serres valencianes, encara hi ha força vegetació, sobretot el pi blanc, i la garriga que dominen tot l’espai. El Montmell ofereix bones possibilitats d’excursions familiars no gaire cansades, i molt resultones. Com per exemple pujar fins l’ermita de Sant Miquel, romànica, molt rústica, a mig aire de la muntanya, ni dalt de tot, ni a baix. O bé fer la pujada completa fins la Talaià del Montmell, que no arriba als 1000 metres per poc, però que ofereix vistes increibles sobre Tarragona, tot el Penedès, Montserrat i el Pirineu. Arribareu al Montmell si aneu per l’autopista AP-7 cap a Tarragona, desviant-vos per la AP-2 cap a Lleida. Sortiu a la sortida 12, fins entrar a La Bisbal del Penedès. D’allà agafeu la TV-2401 fins La Joncosa del Montmell, poblet petit a sota mateix de la serra, al cantó del sol. Passat el poble, de baixada cap a l’Alt Camp, cap a Masllorenç, trobareu a mà dreta una desviació per un camí de sorra, força ample, però amb molts xaragalls, difícil de passar segons com. Aquesta pista forestal és la millor manera de fer una primera excursió al Montmell. La pista va pujant pel cantó de solei fins arribar a una àrea recreativa, anomenada àrea recreativa forestal del Montmell. Trobareu allà una vintena de taules, de fusta, força antigues i atrotinades, i unes quantes barbacoes, una font i lavabos. Tot al mig del bosc de pins. Per més informació cal trucar a l’ajuntament de La Joncosa, al telèfon 977688429. Podeu dinar molt bé aquí, fer-hi una bona carn a la brasa o una calçotada. Des de l’àrea podeu fer una bonica excursió familiar. Es tracta de seguir la pista, o bé anant pel bosc fins arribar a la propera església nova del Montmell. És d’estil gòtic, molt modificat, i està en ruïnes. Continuem amunt per la pista forestal, si anem en cotxe, o bé pel camí del bosc fins arribar dalt de tot del coll. Deixeu els vehicles. Veureu un sender ben marcat, a mà dreta, que puja de valent fins arribar a l’església romànica de Sant Miquel, rupestre, bonica. Una terrassa ofereix una vista espléndida de tot el Camp de Tarragona, fins el mar. Si voleu continuar fins la creu i el castell de la Talaia, a 900 metres d’alçada, cal que sortiu per l’absis de l’església i seguiu el camí que puja, grimpador, cap a la creu que corona la muntanya. El cim més alt de la serra, l’anomenada Talaia del Montmell està al costat. L’antic castell del Montmell està en un altre turó al costat. Podeu fer la ruta, o desfer-la segons les ganes de caminar que tingueu. Si seguiu la pista, des del coll, ara ja de baixada, entrareu en la amable i bonica vall de Sant Marc, a la zona d’obaga del Montmell, amb alzines i molta vegetació. Bona zona de bolets. Baixareu fins la carretera que va de Vilarodona a Aiguaviva i el Pla de Manlleu. Us recomanem que l’agafeu de pujada, a la dreta, cap a Aiguaviva i així pujareu el Montmell per la zona d’obaga. A l’arribar al coll, a mà dreta de nou, surt una pista encimentada i asfaltada a trams, que us portarà de nou a la Joncosa. Una bonica ruta per unes terres desconegudes i ignotes, per carreteres que mai no heu circulat. També hi ha la possibilitat de baixar a Vilarodona, a la vall del Gaià, per anar a veure el Monestir de Santes Creus, joia del Císter català, i dinar de pícnic o de barbacoa, a l’àrea de l’Albareda de Santes Creus, molt bonica. De fet seria bona idea fer un cap de setmana per aquestes terres. Si no feu pícnic, podeu dinar molt bé a Vilarodona, i també als pobles del voltant. Teniu el restaurant Les Fonts, petitó i coquetó, al centre del poble,  “La Serra del Gaià”, a la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, a la mateixa carretera, un xic més endavant. 977 63 91 99. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants, alguns oferint habitacions, com ara l’Hostal Grau, o bé Cal Mosso. També podeu provar de dinar a Valls o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. Prop del Montmell hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset, molt maca, o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines. Una agradable excursió familiar i un bon cap de setmana, si voleu!.

El Montmell es un macizo de la cordillera prelitoral catalana, a caballo entre el Penedès y el Alt Camp. Son cerros altos, con vocación de montaña, salvajes, agrestes. A pesar de ser un espacio muy seco, muy parecido a las sierras valencianas, hay bastante vegetación, sobre todo de pino blanco, y monte bajo, que domina todo el espacio. El Montmell ofrece buenas posibilidades de excursiones familiares muy resultonas. Como por ejemplo subir hasta la ermita de San Miguel, románica, muy rústica, a media altura de la montaña. O bien hacer la subida completa hasta la atalaya del Montmell, que no llega a los 1000 metros por poco, pero que ofrece vistas increíbles sobre Tarragona, todo el Penedès, Montserrat y el Pirineo. Llegarán al Montmell si van por la autopista AP-7 hacia Tarragona, desviándose por la AP-2 hacia Lleida. Salgan en la salida 12, hasta entrar en La Bisbal del Penedès. De allí tomen la TV-2401 hasta La Joncosa del Montmell, un pueblo pequeño justo debajo de la sierra. Pasado el pueblo, de bajada hacia el Alt Camp, hacia Masllorenç, encontraréis a mano derecha un desvío por un camino de tierra bastante ancho, pero con muchos baches, y difícil de pasar según cómo. Esta pista forestal es la mejor manera de hacer una primera excursión al Montmell. La pista va subiendo por el lado de la solana hasta llegar a un área recreativa, denominada área recreativa forestal del Montmell. Encontrarán allí una veintena de mesas, de madera, bastante antiguas y destartaladas, y unas cuantas barbacoas, una fuente y aseos. Todo en medio del bosque de pinos. Para más información llamar al ayuntamiento de La Joncosa, en el teléfono 977688429. Pueden comer muy bien aquí, hacer una buena carne a la brasa o una calçotada. Desde el área se puede hacer una bonita excursión familiar. Se trata de seguir la pista, o bien yendo por el bosque hasta llegar a la cercana iglesia nueva del Montmell. Es de estilo gótico, muy modificado, y está en ruinas. Continuamos arriba por la pista forestal, si vamos en coche, o bien por el camino del bosque hasta llegar arriba de la collada. Dejen allí los vehículos. Veréis un sendero bien marcado, a mano derecha, que sube duro hasta llegar a la iglesia románica de San Miguel, rupestre, bonita. Una terraza ofrece una vista espléndida de todo el Camp de Tarragona, hasta al mar. Si desean continuar hasta la cruz y el castillo de la Atalaya, a 900 metros de altura, hay que salir por el ábside de la iglesia y seguir el camino que sube, trepador, hacia la cruz que corona la montaña. El pico más alto de la sierra, la llamada Atalaya del Montmell está al lado. El antiguo castillo del Montmell está en otro cerro junto a este. Pueden hacer la rutan según las ganas de caminar que tengan. Si siguen la pista, desde el collado, ahora ya de bajada, entraréis en el amable y hermoso valle de San Marcos, en la zona de umbría del Montmell, con encinas y mucha vegetación. Buena zona de setas. Bajaréis hasta la carretera que va de Vilarodona hasta Aiguaviva y el Pla de Manlleu. Les recomendamos que la tomen de subida, a la derecha, hacia Aiguaviva y así suben el Montmell por la zona de umbría. Al llegar al coll, a mano derecha de nuevo, sale una pista de cemento, asfaltada a tramos, que les llevará de nuevo a la Joncosa. Una bonita ruta por unas tierras desconocidas y ignotas, por carreteras por las que nunca habeis circulado. También existe la posibilidad de bajar a Vilarodona, en el valle del Gaià, para ir a ver el Monasterio de Santes Creus, joya del Císter catalán, y comer de picnic o de barbacoa, en el área de la Albareda de Santes Creus , muy bonita. De hecho sería buena idea hacer un fin de semana por estas tierras. Si no hacen un picnic, pueden comer muy bien en Vilarodona, y también en los pueblos de alrededor. Tenéis el restaurante Les Fonts, pequeñito y coqueto, en el centro del pueblo, o “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En Santes Creus hay todo tipo de restaurantes, algunos ofreciendo habitaciones, como el Hostal Grau, o bien Cal Mosso. También puede intentar comer en Valls o los entornos. Por ejemplo en la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O en el Hotel Casa Félix, otro templo del calçot. El Pla de Santa María, a 10 kms de Vilarodona, tienen La Masía del Pla. Cerca del Montmell hay hoteles muy bien acondicionados, como el Class de Valls, y casas rurales maravillosas, como Cal Rosset, muy bonita, o como las Viñas, en la aldea de Vilardida, un hotelito con encanto. En Vilabella del Camp tienen Cal Parines. En fin: una agradable excursión familiar y un buen fin de semana.

Anuncis

Fira de Tots Sants de Vilaller


fira_vilaller

Vilaller és una vila important, situada en un lloc important. A mig camí de tot arreu, aquesta bonica població del pirineu català és un centre d’excursions, rutes i sortides de primer ordre. Es troba situada a l’anomenada Vall del Barravés, en plena Ribagorça, a tocar de la Val d’Aran, escassos 30 kms. pel túnel. També al costat mateix de l’entrada a la Vall de Boí, amb tot el seu art romànic que us espera. I també és porta d’accés a les valls aragoneses de Castanesa i Benasque. Bé, com veieu, una situació inmillorable, en mig d’una natura fascinant. Ideal per passar-hi uns dies, fent servir Vilaller com a punt de partida i retorn. I, a més de tot això, la vila te un barri antic amb restes de l’antiga muralla, carrers amb arcades i torres medieval. Des de Vilaller podeu fer excursions a ermites, boscos, dòlmens i necròpolis medievals. Els mineralogistes apreciaran les antigues mines de plom de la zona de Cierco. Hi arribareu molt fàcilment si aneu fins a Lleida per la AP-7, per agafar seguidament la carretera N-230 cap a Benabarri i pujar fins el Pont de Suert. Vilaller està uns kms. més endavant, al límit amb la Val d’Aran i l’Aragó, al costat del riu Noguera Ribagorça, que travessa el poble. Si us proposem, precisament avui, aquesta sortida del pont de Tots Sants a Vilaller és perquè s’hi celebra la tradicional Festa del Cep i també la no menys tradicional Fira Ramadera de Tots Sants. És natural que es faci una fira del bolet a la Vall del Barravés, possiblement un dels llocs de Catalunya on surten més bolets. També és ben natural parlar de bestiar al Pirineu. La fira de Tots Sants de Vilaller és una fira mil·lenària, la més antiga de la comarca, i un punt de referència econòmica per tots els pobles i poblets de la zona. Tot i que el divendres no sereu allà, cal saber que la festa comença ja aquell dia, amb un ball de nit. Dissabte i diumenge són els dies forts. Hi ha mercat a la plaça de Sant Climent, plena de productes propis d’aquestes dates: bolets, torrons de pastor o pa de figa, orellanes, flors seques, herbes remeieres, codonyat, mel …… i productes alimentaris tots els Països Catalans. És un mercat viu i turístic a l’hora, amb diferents activitats relacionades amb la vida a muntanya, representacions, degustacions… Unes fogueres alimentaran calderes on bulliran les herbes medicinals de les bruixes de Vilaller. Si hi passeu el pont, podreu disfrutar també amb fira ramadera, que tindrà lloc el 2 de novembre. Al matí esmorzar, i tot el dia expo del bestiar, (els infants s’ho passaran bomba). A Vilaller podeu dinar molt bé arreu. A l’Hotel Montsant, a la carretera, bon menú sense més, en un edifici que sembla un xic provisional. Més tradicional és la Fonda Mas. Encara més senzilla, l’Hostal Maurín. A nosaltres, particularment, en agrada més allotjar-nos a la vall de Boí, on hi ha establiments de primera, com ara l’Hostal la Plaça, a Erill, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada el Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Podeu probar a l’hotel Mestre, també senzillet, al Pont de Suert, o encara a la Val d’Aran, des d’on anem a Vilaller fàcilment. Penseu en aquesta zona en planificar el vostre pont!.

fira_vilaller2

fira_vilaller3

Vilaller es una villa importante, situada en un lugar importante. A medio camino de todas partes, esta bonita población del pirineo catalán es un centro de excursiones, rutas y salidas de primer orden. Se encuentra situada en la llamada Valle del Barravés, en plena Ribagorza, junto a la Val d’Aran, a escasos 30 kms. por el túnel. También al lado de la entrada a la Vall de Boí, con todo su arte románico, que os espera. Y también es puerta de acceso a los valles aragoneses de Castanesa y Benasque. Bueno, como veis, una situación inmejorable, en medio de una naturaleza fascinante. Ideal para pasar unos días, utilizando Vilaller como punto de partida y retorno. Y, además de todo esto, la villa tiene un barrio antiguo con restos de la antigua muralla, calles con arcadas y torres medievales. Desde Vilaller ser pueden hacer excursiones a ermitas, bosques, dólmenes y necrópolis medievales. Los mineralogistas apreciarán las antiguas minas de plomo de la zona de Cierco. Llegareis muy fácilmente si vais hasta Lleida por la AP-7, para tomar seguidamente la carretera N-230 hacia Benabarre y subir hasta el Pont de Suert. Vilaller está unos kms. más adelante, en el límite con el Valle de Arán y Aragón, junto al río Noguera Ribagorça, que atraviesa el pueblo. Si os proponemos, precisamente hoy, esta salida del puente de Todos los Santos hasta Vilaller es porque se celebra allí la tradicional Fiesta del Boletus (cep), y también la no menos tradicional Feria Ganadera de Todos los Santos. Es natural que se haga una feria de la seta en el Valle del Barravés, posiblemente uno de los lugares de Cataluña donde salen más setas. También es muy natural hablar de ganado en el Pirineo. La feria de Todos los Santos de Vilaller es una feria milenaria, la más antigua de la comarca, y un punto de referencia económica para todos los pueblos y aldeas de la zona. Aunque el viernes no estareis allí, la fiesta empieza ya ese día, con un baile de noche. Sábado y domingo son los días fuertes. Hay mercado en la plaza de Sant Climent, llena de productos propios de estas fechas: setas, turrones de pastor o pan de higo, orejones, flores secas, hierbas medicinales, membrillo, miel …… y productos alimenticios todos los Países Catalanes. Es un mercado vivo y turístico a la vez, con diferentes actividades relacionadas con la vida en la montaña, representaciones, degustaciones … Unas hogueras alimentarán calderas donde hervirán las hierbas medicinales de las brujas de Vilaller. Si pasáis el puente, podreis disfrutar también con feria ganadera, que tendrá lugar el 2 de noviembre. Por la mañana desayuno, y todo el día expo del ganado, (los niños se lo pasarán bomba). En Vilaller pueden comer muy bien. En el Hotel Montsant, en la carretera, buen menú sin más, en un edificio que parece un poco provisional. Más tradicional es la Fonda Mas. Y más sencillo, el Hostal Maurín. A nosotros, particularmente, nos gusta alojarnos en el valle de Boí, donde hay establecimientos de primera, como el Hostal la Plaza, en Erill, o el Hostal Pey en Boí mismo. Son lugares donde hemos dormido y comido bien, caseros. En Barruera nos gusta el Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas, y todo un complejo de hoteles a su disposición: la estación de esquí Boí-Taüll. Pueden probar en el hotel Mestre, también sencillito, en El Pont de Suert, o aún en la Val d’Aran, desde donde ireis a Vilaller fácilmente. ¡Piensen en esta zona en planificar su puente!.

 

Fira agropecuària a Vilarodona


Vila-rodona

A primers de novembre fan al poble de Vilarodona, a la comarca de l’Alt Camp, molt desconeguda i molt bella, una bonica fira agropecuaria. Una fira de maquinària i productes del camp, que s’ha anat consolidant com una oferta lúdica, familiar, molt important. Ocupa els principals carrers i places de la vila. Hi ha exposats tota mena de tractors, de maquinària, que els nostres nens i nenes de ciutat no tenen gaire oportunitat de tocar. També paradetes de vi, oli, avellanes i altres productes de la terra. Un altre atractiu important és el fet que munten un seguit d’atraccions de tota mena, d’aquelles de sempre, de les que nosaltres vàrem gaudir quan erem petits, com ara autos de choc, “caballitos” i altres. El preu és sensiblement inferior al de Barcelona. Durant tot el cap de setmana hi ha moltes activitats: titelles, contes, jocs de taula, tallers, xocolatada, i la fira dins el recinte tancat i pels carrers. El diumenge sol haver-hi mercat d’artesans i un altre interessant mercat de segona mà. El més impressionant de tot, però, serà l’actuació, ja tradicional de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, enfrontant-se amb la colla jove. Una rivalitat centenària que provocarà castells mai vistos. A la tarda, ball tradicional i, ja a la nit, castell de focs. A Vilarodona s’hi arriba fàcil per l’autopista de Barcelona a Lleida, l’AP-2, sortint a la sortida 11, la de Vilarodona i Valls. Hi ha un centenar de kms. Hi ha bon aparcament, tot està molt ben organitzat. Vilarodona te altres petits atractius, com ara el riu Gaià i les seves arbredes, algun carrer medieval, un castell i fins un columbari romà, exemplar únic a Catalunya. Prop de Vilarodona teniu el fantàstic monestir de Santes Creus, joia del Císter mundial. De fet seria bona idea fer un cap de setmana cultural, visitant els monestirs de la Ruta del Císter, joies gòtiques catalanes, molt a tocar de Vilarodona. Podeu dinar molt bé a Vilarodona, i també als pobles del voltant. Teniu el restaurant Les Fonts, petitó i coquetó, al centre del poble,  “La Serra del Gaià”, a la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, a la mateixa carretera, un xic més endavant. 977 63 91 99. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants, alguns oferint habitacions, com ara l’Hostal Grau, o bé Cal Mosso. També podeu provar de dinar a Valls o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. A Nulles el restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera de Vilarodona, i a Nulles mateix també, La Casa Vermella. Per fer picnic us recomanem, una altra vegada, que us arribeu a Santes Creus, a la seva arbreda. Us llogaran taula i llenya. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Prop de Vilarodona hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset, molt ben condicionada, o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines o Cal Sabater, una passada. Bona fira de Vilarodona!.

A primeros de noviembre tiene lugar en Vilarodona una bonita feria. Una feria de maquinaria y productos del campo. Ocupa las principales calles y plazas de la villa. Se exponen todo tipo de tractores y otros artilugios campesinos, de aquellos que los niños y niñas de ciudad no han visto ni en película. También se montan varias paradas de vino, aceite, avellanas y productos de la tierra. Todo esto también lo puede comprar, durante todo el año, en la magnífica agrotienda que encontrará en la entrada del pueblo, junto a la cooperativa. También encontraran en la feria atracciones infantiles de todo tipo, de las de siempre, de las que nosotros disfrutamos cuando éramos pequeños, como autos de choque, tiovivos y otras por el estilo. El precio es sensiblemente inferior al de Barcelona. ¡Estamos en comarcas!. Habrá burros para que los niños los monten y puedan ir a dar una vuelta. También exhibiciones, exposiciones y espectáculos. Todo muy sencillo. Todo muy popular, pero con sabor. A Vilarodona se llega por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo en la salida 11, la de Vilarodona y Valls. Hay un centenar de kms. Hay buen aparcamiento, bien organizado. Vilarodona tiene otros pequeños atractivos, como el río Gaià y sus arboledas, alguna calle medieval, un castillo y hasta un columbario romano, ejemplar único en Cataluña, (en la foto). Puede comer muy bien a Vilarodona. En “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En el pueblo hay varias casas rurales, como Cal Rosset, muy bien acondicionadas. Y en los pueblos de alrededor hotelitos rurales como “Las Viñas”, en Vilardida, a unos 4 kms. de Vilarodona. En Vilabella del Camp, a unos 6 kms, tiene “Cal Parines” o “Cal Sabater”, dos preciosidades de casas rurales. En Valls, a unos 6 kms. también, el gran hotel Class, o la tradicional Casa Felix. Podéis aprovechar para pasar un bonito fin de semana en la comarca del Alt Camp, injustamente olvidada y con muchos atractivos turísticos. Por ejemplo el maravilloso monasterio de Santes Creus, joya del Císter mundial, a sólo 4 kms. de Vilarodona. Allí también encontrará excelentes restaurantes. Dense una vuelta por la feria de Vilarodona y aprovechen para descubrir esta comarca. En otoño las viñas están muy bonitas.

Fira de la perdiu a Meià


fira_perdiu_2014_meia

Vilanova de Meià, és una recoleta població incrustada literalment dins la serra del Montsec, a les terres de Lleida, a la fantàstica comarca natural de La Noguera. Allà s’hi celebra, un matí de diumenge de novembre, una gran fira dedicada a la mostra i venda de tota mena d’aus. Vilanova és un poble amagat, desconegut del gran públic, fora de les rutes de comunicació habituals, inèdit podríem dir. I ho és ben malaguanyat, perquè l’entorn i la vila són bellíssims, sobretot a la tardor. Per això ara és bona època per descobrir-lo, passades ja les calorades de l’estiu, i no havent arribat encara els rigors hivernals. Per anar-hi cal que preneu l’autovia A2 en direcció a LLeida. Sortiu-ne a  Tàrrega en direcció Agramunt i Artesa de Segre per la C-14. Passat Artesa cal prendre la L-512 en direcció Tremp, i no la carretera de Ponts i Andorra. Cal estar atents a la desviació per la carretera LP-9132 cap a Vilanova de Meià, que s’agafa a mà esquerra, passat el pont damunt del riu Segre. També possible la sortida, o entrada, des de la C-13, per Figuerola de Meià, o bé per la collada de Comiols, o per Llimiana, prop de Tremp. Si hi pujeu amb la família podreu visitar el poble i la fira, amb les seves perdius, galls, oques, ànecs i altra aviram. També hi ha un mostra canina, una exhibició de tir amb arc, un concert de música tradicional, i d’oficis antics, com el darrer forcaire de Catalunya. Trobareu paradetes de gastronomia, artesania i productes de la terra, que són molt autèntics, com ara formatges, embotits o mel. No creieu que no te tirada aquesta fira. De vegades hi ha molta, i molta gent. A Vilanova teniu monuments molt interessants, com l’església de Sant Salvador, romanica, i gòtica, declarada monument artístic nacional. També és notable l’esglèsia col·legiata de Santa Maria de Meià, d’estil barroc. Prop de Vilanova, en un turó, una passejada, s’alça el Santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià. Allà també queden les restes de l’antic poble de Meià i del seu castell. Precisament l’antiga capella del castell és avui dia el propi santuari. Els entorns del poble, molt ben conservats, conviden a fer rutes a peu o en bicicleta. Rutes per la serra del Montsec, o per la pròpia coma de Meià, amb racons molt bonics. Si us agraden els fòssils heu de saber que de la pedrera de Meià n’han sortit exemplars per a tots els museus del món. I no és l’únic lloc del municipi on se’n troben. Hi han aparegut plantes, insectes, un peixos bellíssims, aus, rèptils, amfibis… tota mena d’animals perfectament fossilitzats gràcies a la fina calcària litogràfica de Vilanova. També hi ha algunes coves on s’han conservat pintures rupestres. A Vilanova podeu dinar a l’Hostal Cal Cirera, tel. 973415081, o us faran alguna cosa al bar del Casal, tel. 973415046, o al bar de les piscines, tel. 973415199. També menjareu al Racó del Montsec, al carrer de la Perdiu, s/n. Tel. 646440618. Per dormir teniu una casa rural, anomenada Cal Viudeta. Al poble veï de Santa Maria de Meià teniu l’Hostal Montsec, tel. 973415104. I a l’Argentera una casa de Colònies anomenada Cal Petit. Per més hotels us caldrà anar a Tremp, o a la Pobla de Segur. A la Pobla de Segur, ens agrada l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.  L’Hotel Terradets, està a tocar del llac de l’embassament de Terradets, i s’ha especialitzat en organitzar vacances pels infants i els seus pares. Bici, senderisme, hipica, geocatching… un paradís pels nens. Habitacions familiars a preus raonables. També podeu visitar la Conca d’Allà, amb les petjades de dinosaure prop d’Isona. I el castell de Llorda, l’altra fortalesa familiar d’Arnau Mir de Tost, impresionant. O l’església romànica de Gavet de la Conca, un luxe. No us perdeu la Vall d’Àger, amb una altra col·legiata romànica, obra d’Arnau, de nou, i l’observatori astronòmic de l’Ull del Montsec, ideal per a families amb nens i nenes en edat escolar. Per dormir també diuen coses bones de La Rectoria, un hotelet rural i restaurant, situada a la plaça de l’Església de la Guardia de Tremp, un poble molt proper al magnífic castell de Mur. Tel: 973 65 00 42. A Tremp teniu molts hotels, cap de fantàstic, tots una mica atrotinats, però hem estat bé al Segle XX, molt clàssic, i al Nerets, a Vilamitjana, més rural. A la Vall d’Àger teniu Can Maciarol, quelcom més que una casa rural, amb restaurant i apartaments. Més lluny l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes, impresionant. Per dinar serveix qualsevol d’aquests llocs, però nosaltres preferim Casa Xalets, a Àger, una aposta segura. Teniu també un parell de càmpings, el Zòdiac, amb menys anomenada, i el promotor del turisme a la zona, el vall d’Àger. Arribareu a Vilanova de Meià si aneu fins a Tàrrega per la A2, per prendre la C-14 fins Artesa de Segre, i d’allà la L-512 que va a Tremp pel Port de Comiols, al cap de 2 kms. trobareu indicat el desviament, a mà esquerra, cap a Alentorn i Vilanova de Meià per la LP-9132. La carretera LP-913 travessa el Montsec per uns paratges grandiosos i solitaris per arribar a Llimiana, a l’embassament de Terradets, on hi ha l’Hotel Terradets, que abans us comentàvem. Bona estada a la Noguera i al Pallars!.

Vilanova de Meià, es un recoleto lugar incrustado literalmente dentro de la sierra del Montsec, en las tierras de Lleida, en la fantástica comarca natural de La Noguera. Allí se celebra, una mañana de domingo de noviembre, una gran feria dedicada a la perdiz y a la venta de todo tipo de aves. Vilanova es un pueblo escondido, desconocido del gran público, fuera de las rutas de comunicación habituales, inédito podríamos decir. Y lo es bien malogrado, porque el entorno y la villa son bellísimos, sobre todo en otoño. Por eso ahora es buena época para descubrirlo, pasadas ya las calores del verano, y no habiendo llegado aún los rigores invernales. Para ir hay que tomar la autovía A2 en dirección a Lleida. Salgan en Tàrrega en dirección a Agramunt y Artesa de Segre por la C-14. Pasado Artesa hay que tomar la L-512 en dirección Tremp, y no la carretera de Ponts y Andorra. Hay que estar atentos a la desviación por la carretera LP-9.132 hacia Vilanova de Meià, que se coge a mano izquierda, pasado el puente sobre el río Segre. También és posible la salida, o entrada, desde la C-13, por Figuerola de Meià, o bien por el collado de Comiols, o por Llimiana, cerca de Tremp. Si suben con la familia podrán visitar el pueblo y la feria, con sus perdices, gallos, ocas, patos y demás aves de corral. También hay una muestra canina, una exhibición de tiro con arco, un concierto de música tradicional, y de oficios antiguos, como el último “forcaire” de Cataluña. Encontrarán puestos de gastronomía, artesanía y productos de la tierra, que son muy auténticos, como quesos, embutidos o miel. No se crean que no tiene tirada esta feria. A veces hay mucha, y mucha gente. En Vilanova tienen monumentos muy interesantes, como la iglesia de San Salvador, románica, y gótica, declarada monumento artístico nacional. También es notable la iglesia colegiata de Santa Maria de Meià, de estilo barroco. Cerca de Vilanova, en una colina, un paseo, se alza el Santuario de la Virgen del Puig de Meià. Allí también quedan los restos del antiguo pueblo de Meià y de su castillo. Precisamente la antigua capilla del castillo es hoy el propio santuario. Los entornos del pueblo, muy bien conservados, invitan a hacer rutas a pie o en bicicleta. Rutas por la sierra del Montsec, o por la propia coma de Meià, con rincones muy bonitos. Si os gustan los fósiles debeis saber que de la cantera de Meià han salido ejemplares para todos los museos del mundo. Y no es el único lugar del municipio donde se encuentran. Han aparecido plantas, insectos, un peces bellísimos, aves, reptiles, anfibios … todo tipo de animales perfectamente fosilizados gracias a la fina caliza litográfica de Vilanova. También hay algunas cuevas donde se han conservado pinturas rupestres. Ya veis que un día u otro debereis de subir hasta el Valle de Meià. Pueden hacerlo en el transcurso de una excursión por el Valle del Montsec, que incluya Àger, los telescopios de Àger y el castillo de Mur. En Vilanova se puede comer en el restaurante Cirera, calle Cataluña, 12. Tel. 973 415 081. O en el Rincón del Montsec, en la calle de la Perdiz, s / n. Tel. 646440618. Para dormir será necesario ir a Tremp, o la Pobla de Segur. Os recomendamos el hotel Nerets, en el pueblo de Vilamitjana. Con un observatorio del espacio incluido. O bien en el tradicional Hotel Segle XX, el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. En la Pobla de Segur, nos gusta el aparthotel Solé, Avenida de la Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.

Santuari del Far


santuari_far

Al cor del Collsacabra, en mig d’un paisatge d’ensomni, dalt d’una imponent cinglera que domina mitja Catalunya, hi ha el Santuari de El Far. I allà, a més de 1000 metres d’altura, a més de 500 metres de desnivell sobre el pantà de Susqueda, us sentireu a tocar del cel. I en aquest indret privilegiat per la mare natura, hi trobareu, a més de l’ermita, el mirador increïble, i uns boscos i praderies fantàstiques, una zona de pícnic amb barbacoes, molt boniques i un bon restaurant. Anem a pams. El Santuari de la Mare de Déu del Far és del segle XI, romànic però molt modificat, i está situat a 1.123 m d’altura, amb unes magnífiques vistes sobre el pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, les Guilleries o el Montseny, amb un bosc dens que ho envolta tot, i el poble de Sant Martí Sacalm amagat als seus peus. Es pot veure gran part del principat, tot el Pirineu, Girona, i fins i tot el mar, amb les Illes Medes. Amb uns bons prismàtics podríeu veure, en dies clars, Montserrat i fins Mallorca. Al propi santuari teniu una hostatgeria, amb 16 habitacions dobles, totes amb bany, i el Restaurant El Far, un restaurant de cuina catalana, amb capacitat per a 300 persones, que sovint està molt ple. El restaurant ofereix també servei de bar a la gent que fa servir el pícnic i les barbacoes. Més informació al telèfon 972 19 01 69. De la mateixa família teniu un altre restaurant no gaire lluny, al Coll de Condreu. La zona de pícnic de la que us parlem està propera al santuari, just en una mena de parc, molt antic, davant de la façana de l’església. Hi ha taules de pedra de diferents mides, totes elles venerables. També unes barbacoes, servei de wàter, zona d’esbarjo pels infants amb jocs infantils. Hi ha molt d’aparcament, i molt de lloc per jugar i còrrer, tot i que us recomanem que allunyeu els nens dels cingles i dels miradors, perquè poden ser perillosos. En canvi, tot el pla que travessa la carretera que porta al Far te molts bons llocs, prats i boscos on passar una bona estona sense problemes. Al Far hi podeu arribar des de Barcelona per la autovia que va a Vic i Puigcerdà, la C-17. Deixeu-la passat Vic, per entrar a l’Eix Transversal, la C-25, a l’entrada 180, per seguir-la en direcció Girona, fins la sortida 183, en direcció Roda de Ter. Passeu Roda, l’Esquirol, Cantonigrós i el desviament de Rupit, seguint la carretera comarcal C-153 fins arribar a veure l’indicador Santuari del Far, a mà dreta. Una pista d’uns 7 kms., estreta però asfaltada, porta fins l’ermita, el mirador, el restaurant i el pícnic. El paisatge és un luxe. A la tardor encara més. Podeu acabar de fer la volta i baixar cap a Sant Esteve d’en Bas. Tot plegat està a uns 100 kms de Barcelona però per l’efecte dels milers de corbes us semblaran 200 Kms. Però el lloc s’ho val. Entrareu i dinareu en la comarca màgica del Collsacabra, La comarca on es troben la serra maravellosa de Cabrera, (si us agrada la natura agafeu la pista en bon estat, ben senyalitzada, us portarà al peu de l’ermita de Santa Maria de Cabrera, travessant una fageda de conte de fades). No deixeu de visitar, si el temps us ho permet, els pobles de Tavertet, 12 kms. al sur de l’Esquirol, enlairat a abocat al precipici més violent de Catalunya, també damunt el pantà de Sau. No apte per a cardíacs com el mateix Far. També us recomanem molt vivament fer una volta pel poblet medieval de Rupit, a uns 15 kms. Un poblet de pessebre, unigualable, amb el seu pont, la riera, el salt de Sallent… no tenim paraules!. Per dinar, fora del Far, però en aquesta zona, us recomanem, en plan menú i preu ajustat Cal Carreter, especialitat en carns a la brasa. Està a Cantonigròs, a peu de carretera. Tel. 938525003. Si podeu pagar un restaurant de campanetes, amb cuina molt més sofisticada, llavors el vostre lloc és Ca l’Ignasi, on fan uns plats cuidats que segueixen la temporada i els seus productes. Està també a Cantonigròs, al carrer Major, 4. Tel. 938525124. Si heu arribat fins Rupit, nosaltres hem dinat, i dormit, a l’hostal l’Estrella. Molt cassolà i agradable. També teniu, de tota la vida, la Fonda Marsal. I fora de Rupit està molt i molt bé, per dormir i per menjar, el novíssim hostal de muntanya Cabrerès, al carrer Major de Cantonigròs, un xic més avall de Ca l’Ignasi. Habitacions senzilles i cuques, i apartaments. A Rupit hi ha un càmping, i en tota la zona moltes, moltíssimes cases rurals. Bona estada al Santuari de Far, i al Collsacabra!.

El Santuario de El Far està en la cúspide de un acantilado que cae unos 500 metros en vertical sobre el pantano de Susqueda, rodeado de bosques fantásticos, con un paisaje increible. Tiene una zona de pícnic con barbacoas y WC, además de área de juegos infantiles, aparcamiento más que suficiente, servicio de bar y de restaurante. Unos miradores de vértigo les permitiran ver media Catalunya a sus pies. Ni se lo imaginan. Ideal para una excursión familiar por la comarca del Collsacabra, preciosa, con pueblos como Tavertet, Rupit o el santuario de Cabrera. No se lo pierdan.

Fira del bolet de Vilassar de Dalt


FIRA_DEL_BOLET_2014

Ja us havíem parlat del poble de Vilassar de Dalt en ocasió de presentar-vos en aquest bloc el parc de Can Rafart, un bonic parc on passar una bona estona.  Vilassar de Dalt és un poble amb gràcia, a muntanya, un xic allunyat del mar i del seu homònim de la costa del Maresme. Podeu arribar-hi molt fàcilment des de Barcelona per l’autopista de Mataró, la C-32, sortida de Cabrils. En sortir gireu a munt, cap a la muntanya, seguint els rètols. Vilassar de Dalt és un poble amb atractius turístics. Els primers diumenges de mes, obren un singular museu del cargol, en una casa del mateix poble.  També te un teatre fet per Guastavino, el promotor de la volta catalana. I un castell, encara en ús residencial, que només veureu per fora. Vilassar de Dalt és una porta d’accés excel·lent al parc natural del Sant Mateu.  Per un camí de terra, però ample i molt bo. és un parc ideal per anar-hi les famílies. A finals d’octubre, teniu un motiu més per fer una matinal, o un dia sencer, a Vilassar de Dalt. És la seva Fira del Bolet i la Natura. A Vilassar, al parc del Sant Mateu, encara que no ho sembli, entre els pins centenaris, se n’hi fan molts de bolets. És un secret molt ben guardat per la gent del Maresme. I tant a tocar de Barcelona!. Si aneu a la fira, que estarà instal·lada al carrer Marquès de Barberà i al Museu Arxiu de can Banús, podreu veure, i degustar, molts bolets.  Hi haurà una exposició de fotografies de bolets de la zona, conferències i mostra de bolets. Però el que més agradarà la canalla seran les sortides en grup al bosc a buscar bolets. Un cop trobats, agafeu-los tots. Al Museu Arxiu de Vilassar, durant tot el dia, hi haurà algú per fer-vos distingir entre bons i dolents. Una lliçó pels infants, i pels adults. Per picar hi haurà platillos i tast de bolets, i botifarra, cuinats al mateix pati del Museu Arxiu. Dissabte a la tarda i diumenge al matí. El diumenge serà el dia més fort. Hi haurà parades de bolets per comprar, (si sou tan maldestres com nosaltres us farà falta), i també d’estris per anar a cercar bolets, com ara cistells, llibres, ganivets… També pels infants tallers divertits de cistelleria o ceràmica. Completaran la diada festiva les sardanes. Ja veieu que serà cosa senzilla, planera, de matinal agradable.

Us deixem el programa complert:

Dissabte 25 de 18 a 21, i diumenge 26 d’11 a 20 hores: 25ª Exposició de bolets. Veniu a conèixer una gran varietat d’espècies de bolets. Us ajudarem a identificar els bolets comestibles i els tòxics. No porteu més de tres exemplars de cada bolet i així contribuirem a la conservació de les espècies i del bosc. Recordeu que, si som respectuosos amb el bosc, tots en sortirem beneficiats.

Dissabte 25 de 18 a 21 h, i diumenge 26 de 10.30 a 15 hores: Tastet de bolets. Degustació de la típica Cassoleta de bolets amb botifarra esparracada —cuinada en directe a l’era del Museu Arxiu pels Amics dels Bolets— acompanyada d’una llesca de pa i un got de vi. Tiquet: 4 €.

Diumenge 26 de 10 a 20 hores: 15ª Fira del Bolet i la Natura. Parades de bolets frescos i assecats, cistells, llibres, taller de cistelleria, embotits de bolets, melmelades i patés de bolets, etc. A les 11 h: Inaguració oficial de la Fira.

Diumenge 26 a les 13 hores: 18è Bolet d’or. Proclamació de la persona guardonada i lliurament del Bolet d’Or a un vilassarenc o vilassarenca que s’hagi distingit en la seva dedicació al nostre poble en les activitats culturals, esportives o socials.

Acabarem l’article tornat a insistir que ni Vilassar de Dalt ni el parc natural del Sant Mateu no us decepcionaran. Una vila i un parc amables, familiars, casolans, interessants i desconeguts, amb boníssims racons per fer picnic, fonts i masies. Un parc fantàstic per fer rutes a peu o en bicicleta. Un paradís per passar un bon dia de camp. I amb unes vistes increibles!. Si voleu dinar de restaurant us recomanem La Taverna de les Sedes, un lloc amb molt d’encant prop de l’església. També El Racó de Can Feliu, anant cap al castell, al capdemunt de la vila. Un italià amb molta classe: La Locanda d’Oro. La iaia italiana ja cuinava en un restaurant del mateix nom al peu dels Alps.  I pizzes amb molta classe també a La Fenice Pizzeria. Bona fira del bolet a Vilassar de Dalt!.

Ya os habíamos hablado de Vilassar de Dalt con ocasión de presentar en este blog el parque de Can Rafart, un bonito parque donde pasar un buen rato. Vilassar de Dalt es un pueblo con gracia, en la montaña, un poco alejado del mar y de su homónimo de la costa del Maresme. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autopista de Mataró, la C-32, salida de Cabrils. Al salir giren hacia arriba, hacia la montaña. Vilassar de Dalt es un pueblo con bastantes atractivos turísticos. Los primeros domingos de mes, abren un singular museo del caracol, en una casa del mismo pueblo. También tienen un teatro hecho por Guastavino, el promotor de la bóveda catalana. Y un castillo, todavía en uso residencial, que sólo verán por fuera. Vilassar de Dalt es una puerta de acceso excelente al parque natural de Sant Mateu. Por un camino de tierra, pero ancho y muy bueno llegaran al corazón de este parque ideal para ir con la familia. A finales de octubre, tienen un motivo más para pasar una matinal, o un día entero, en Vilassar de Dalt. Es su Feria de la Seta y la Naturaleza. En Vilassar, en el parque del San Mateo, aunque no lo parezca, entre los pinos centenarios, se hacen mucho las setas. Es un secreto muy bien guardado por la gente del Maresme. ¡Y tan cerca de Barcelona!. Si vais a la feria podreis ver, y degustar, muchas setas. Habrá una exposición de fotografías de setas de la zona, conferencias y muestra de setas. Pero lo que más gustará los niños serán las salidas en grupo al bosque. Una vez encontradas bajenlas al pueblo. En el Museo Archivo de Vilassar, durante todo el día, habrá alguien para distinguir entre buenas y malas. Una lección para los niños, y los adultos. Para picar habrá platillos y degustación de setas y butifarra, cocinados en el mismo patio del Museo Archivo. El sábado por la tarde y el domingo por la mañana. El domingo será el día fuerte. Habrá paradas de setas para comprarlas, (si sois tan torpes como nosotros las necesitareis), y también paradas de utensilios para ir a buscar setas, como cestos, libros, cuchillos … También para los niños montaran talleres divertidos de cestería o cerámica. Completarán la jornada festiva las sardanas. Ya veis que será una cosa sencilla, una matinal agradable. Pero si queréis ampliar a todo el día os aseguramos que el Parque de San Mateo no os decepcionará. Un parque amable, familiar, casero pero muy interesante y desconocido, con buenísimos rincones para hacer picnic, fuentes y masías. Fantástico para hacer rutas a pie o en bicicleta. Un paraíso para pasar un buen día de campo. ¡Y con unas vistas increibles!. Si quieren comer de restaurante les recomendamos La Taberna de las Sedes, un lugar con mucho encanto cerca de la iglesia. También El Racó de Can Feliu, yendo hacia el castillo. Un italiano con mucha clase: La Locanda de Oro. La abuela italiana ya cocinaba en un restaurante del mismo nombre al pie de los Alpes. Y pizzas con mucha clase también en La Fenice Pizzeria.

Castanyes de Vilanova de Prades


festa_castanya_prades1

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi fan la seva famosa fira de la castanya. És aquest un espai natural privilegiat i desconegut del gran públic, amb boscos íntegres, verges, potents i intocats. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. Doncs bé, deiem què, a Vilanova celebren el darrer diumenge d’octubre una fira de la castanya. Hi trobareu nombroses activitats que us agradaran: un mercat de la castanya, demostració d’antics oficis, cercavila popular amb gegants i grallers, i ofici solemne al migdia. Com podeu imaginar no us volem enviar al sur de Catalunya només per això. Però si perquè la zona dels voltants de Vilanova, camí de Prades, estan plens de boscos d’alzina i pi, on creixen molts castanyers, i molts bolets!. I perquè en aquesta època, estan tots els boscos ben daurats de fulla, en plena tardor. Per tant, podeu anar-hi amb els infants, a passejar, a collir castanyes, i a caçar bolets. I ja que passareu el cap de setmana en aquest entorn maravellós, no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar us enviem al restaurant Els Ceps, de cuina mediterranea, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic podeu anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua. Just al darrere de l’església hi ha una àrea de lleure amb barbacoes, taules i una font. Això si, poca ombra, però alguns arbres frondosos, i tot molt net. També hi ha un altre espai de lleure a la Font Vella, pregunteu al poble, que compta amb taules, font, bancs i barbacoes, i des d’on hi ha unes boniques vistes de la vila. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famíles o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de maravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increibles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona fira de la Castanya a Vilanova de Prades!.

festa_castanya_prades2

El pequeño pueblo de Vilanova de Prades está situado en la Conca de Barberà, tocando ya el límite de las Garrigues y del Priorat, dentro del espacio natural privilegiado de los bosques de Prades y de Poblet, bajo los riscos de la sierra de la Llena. Se llega siguiendo la autopista AP-2, camino de Lleida. Salgan de ella en Montblanc para coger la N-240, también en sentido Lleida. Llegando a Vimbodí, tomad la carretera que señala Ulldemolins y Vallclara. Pasarán este pueblo, subiendo y subiendo, hasta llegar a Vilanova. También posible, pero con muchas curvas, la carretera que desde L’Espluga de Francolí sube hacia Poblet y Prades. Pero esta ruta, muy bonita, es mejor hacerla de bajada. En Vilanova celebran el último domingo de octubre una feria de la castaña. No es extraño, porque aunque no lo puedan imaginar, los alrededores de Vilanova, camino de Prades, están llenos de bosques de encina y pino, donde crecen los castaños. En esta época, bien dorados de hoja, en pleno otoño. Por lo tanto, pueden ir a pasear, a coger castañas, ya buscar setas, que los hay y ¡muchas!. En la feria encontrarán muchas cosas interesantes tales como productos de la tierra, y también para los pequeños y pequeñas:  gigantes, grallers, espectáculos. Una vez visten la muestra, pueden llegarse hasta la villa roja de Prades que es muy bonita. Atravesaréis los bosques, que son una maravilla. Es como un Montseny al sur de Cataluña. Podréis parar a recoger castañas y setas. Si ya conocen toda Catalunya les recomendamos estas sierras del sur. Descubran su frescura, y el otoño multicolor. En Vilanova, en Prades, hay ermitas, fuentes, bosques para dar muchos paseos. Se puede comer en el restaurante del magnífico camping de Vilanova. Una opción a tener muy en cuenta en caso de visitar estas tierras durante un fin de semana o vacaciones. Buenos bungalows. La villa medieval de Prades también tiene algunos hostales donde poder dormir y comer muy bien. Les recomendamos El Espada, bueno y casero. Prades también tiene otro buen camping. Si os queda tiempo, o si lo pasais aquí unos días, no os perdáis el bonito monasterio de Poblet, la mejor joya de la ruta del Císter. Pueden ir volviendo de Vilanova o bien desde Prades. También puede ir desde Vilanova a dar una vuelta por el Priorat. La carretera les lleva hasta Ulldemolins. Desde allí puede bajarse al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei … Acercaos hasta Vilanova. Son unos 120 kms. Descubrirán un mundo de bosques y sierras increíbles.