Girona, temps de flors!


Girona-Temps-Flors-2014

Amb el maig arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fina a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per veure la fira “Girona, temps de flors”. No us podem explicar amb paraules aquesta delicadessa feta art en flor. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… plens de flors, de milers de flors. En conjunts  clàssics, moderns, atrevits, senzills… No us perdeu els monuments que només estaran oberts aquests dies, engalanats, nets i polits, magníficament decorats amb plantes i flors de tota mida i tota mena. Portes obertes als banys jueus, a Sant Nicolau, a Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar les escalinates barroques de la catedral, o el seu claustre, per poder aplaudir o criticar el muntatge d’aquest any. Us assegurem que no heu vist res d’igual. I, a la nostra adorada Girona, una ciutat bonica de veure en tot temps i circunstància. Que me’n direu dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors?. I de la imponent catedral?. Només tindreu un petit problema. Hi serà, literalment, mitja Catalunya. Una gentada indescriptible, un munt de gent brutal. No podreu aparcar, enlloc. De fet, si hi aneu dissabte o diumenge, i no és primeríssima hora, no podreu ni caminar. No us volem enganyar, és agobiant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt i molt d’hora. I fugir dels dissabtes al migdia o a la tarda, i dels dimenges al matí. Cerqueu, si podeu, dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors asaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. Penseu en la possibilitat d’arribar-hi en tren. I, naturalment, si voleu dinar a Girona, reserveu. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. el primer Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé al Carlemany, en ple centre, o a l’hotel Històric, al barri antic, prop de la catedral, o al Ciutat de Girona. Tingueu un molt bon temps de flors a Girona!.

Una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver durante el mes de mayo en Cataluña tiene lugar en la romántica y siempre maravillosa Gerona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias, los propios baños judíos o las escalinatas barrocas de la catedral, (en la foto), quedan cubiertas de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, una manifestación similar que tiene lugar cada diez años en Holanda. Gerona ya es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas a cualquier hora. Pero imagínenselas llenas de flores dispuestas con suma maestria, con ganas de agradar. Una pasada, ¿verdad?. ¡Pues sí!. Sólo hay un problema: va todo el mundo. Gerona está literalmente anegada de turistas, de curiosos. Un gentío, un montón de gente. No se puede caminar, ni dar un paso. Es agobiante. Es indescriptible. Por ello, ya os lo avisamos, hay que ir allí muy pronto. Huir de los sábados por la tarde y los domingos por la mañana. Imposible aparcar. Imposible moverse incluso si se ha ido a pie. Busque los días y las horas más atípicas. Días entre semana, primeras horas de la mañana. Entonces gozareis de aquello que no os podéis perder, lo que no pueden dejar de ver: Gerona, la bellísima Gerona, dos veces más bella, llena de flores. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, os citaremos un clásico: Casa Marieta. Nunca les defraudará. Cocina de mercado desde hace cien años o más. O bien el Boira, al lado. O el Pou del Call. O el Museo del vino, mucho más popular y desenfadado. Para dormir, si es necesario hacerlo, pensad en la cadena AC Hoteles, en el Carlomagno, en el hotel Histórico o en el Ciudad de Gerona.

Sabiñánigo i el Serrablo


isun

Sabiñánigo és una villa de l’Alt Aragó, capital de la desconeguda comarca del Serrablo, de la qual ja us en hem parlat en altres ocasions en aquest mateix bloc. Està situada estratègicament al cor del Pirineu Aragonés, en un creuament dels camins que van d’Osca a Jaca.  Fou una vila industrial, amb moltes fàbriques químiques, molta vida, molta contaminació. Però ara que les xemeneies ja no fumegen, Sabiñánigo s’ha hagut de reinventar com a gran centre de serveis d’una bona part d’aquesta meravellosa comarca, el Serrablo. Avui us volem presentar Sabiñánigo com un destí familiar cultural i natural de primer ordre. Un destí verge i salvatge, inexplorat, i d’un fort tipisme. Començarem per allò que ens ofereix la pròpia ciutat, atractius com el Museu del Serrablo, una casa pirinenca reconstruida i plena de tota mena d’objectes que els “Amigos del Serrablo” han anat recuperant dels petits poblets abandonats. Molt interessant. O el Museu del Dibuix, instal·lat en el Castell de Larrés, ple d’obres de grans dibuixants i amb estàncies medievals evocadores. O l’espectacular conjunt de petites esglésies visigòtiques i romàniques escampades pels poblets que rodegen Sabiñánigo, com ara les de Isún, a la foto, Lárrede, o San Juan de Busa, per citar-ne tres entre trenta. I encara hi ha altres fantàstics trets que ens porten a recomanar aquest poble gran en el nostre bloc de sortides familiars. I una d’elles és la seva estratégica posició com a centre d’excursions pel Pirineu d’Aragó. I és que Sabiñánigo està perfectament situat, a menys de 50 kms. de llocs tan bonics com El Formigal, amb les seves pistes d’esquí, Sallent de Gállego, Panticosa poble, o el Balneari de Panticosa. També teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc natural situat a Piedrafita de Jaca, al Vall de Tena. A Lacuniacha es proposa un recorregut a l’aire lliure, una caminada, dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. I des de Jaca, Candanchú i Astún són fácilment accessibles, per disfrutar de la neu en família. Si ampliem el radi als 80 kms. incorporarem a les possibilitats de visita familiar Ordesa i el vall de Broto, ara units a Sabiñánigo per una estupenda carretera, o el bellíssim monestir de San Juan de la Peña, joia del romànic. O les valls aragoneses de Hecho i Anso, amb els seus circs glaciars de la Selva de Oza o de Zuriza. animals. Ara us donarem unes quantes referències que posaran Sabiñánigo en el vostre mapa de sortides en familia, com a un excel·lent centre d’operacions al Pirineu. Primer un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Ideal com a parada en ruta sense gastar gaires diners. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà maravellats. Els preus son molt arreglats, i ho inclouen tot. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. I tot a uns preus imbatibles. Us el recomanem sense dubtar-ho. El nostre hotel al Pirineu d’Aragó. Bona estada a Sabiñánigo!.

Sabiñánigo es una villa del Alto Aragón, de la comarca del Alto Gállego concretamente, situada entre Huesca y Jaca, en el corazón del Pirineo Aragonés. Fue una villa industrial, con muchas fábricas químicas. Ahora las chimeneas ya no humean, y Sabiñánigo ha tenido que reinventarse como centro de servicios. También se han animado algunas iniciativas turísticas, como el Pirenarium, (en la foto), un extraño centro con una maqueta a escala de los Pirineos y las construcciones más representativas, con restaurante y tiendas, que da toda la apariencia de funcionar a medio gas . Más interés tiene el intento de relanzar el Serrablo como destino cultural. Es una zona desconocida, virgen y salvaje, de un fuerte tipismo. El Museo del Serrablo es otra iniciativa de Sabiñánigo. Pero lo que nos lleva a recomendar este pueblo grande en nuestro bloque de salidas familiares, es su estratégica posición como centro de excursiones por el Pirineo de Aragón. Y es que Sabiñánigo está perfectamente situado, a menos de 50 kms. de lugares tan bellos como El Formigal, con sus pistas de esquí, como Sallent de Gállego, Panticosa o el Balneario de Panticosa. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle. Jaca, con su catedral está al lado. Desde allí Candanchú y Canfranc son fácilmente accesibles. Si ampliamos el radio a 80 kms. incorporaremos a las posibilidades, los valles de Ordesa y el valle de Broto, o el bellísimo monasterio de San Juan de la Peña, joya del románico. Para hacer esta función de núcleo donde parar camino del Pirineo, o donde dormir si es necesario, hacen falta buenos establecimientos hoteleros. De ello Sabiñánigo también tiene. No nos olvidemos de las iglesias medievales románicas del Serrablo, con una ruta propia. Totalmente desconocidas del gran público, son 14 templos de los siglos X y XI. También tienen cerca de allí el Parque de animales de Lacuniacha, un parque natural situado en Piedrafita de Jaca, en el Valle de Tena. En Lacuniacha se propone un recorrido al aire libre, una caminata, en el bosque, donde poder ver ciervos y otros animales. Ahora les daremos unas cuantas referencias que pondrán Sabiñánigo en su mapa de salidas en familia, como un excelente centro de operaciones. Primero un restaurante y hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Ideal como parada en ruta. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Habitaciones sencillas pero límpias, muy bién de precio. Menú ajustado y de calidad. Frente a él se alza el complejo Villa Virginia. Un gran hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará boquiabiertos. Personal super amable. Buenísima comida. Habitaciones familiares, y todo a un precio increible. Nuestro hotel en el Pirineo Aragonés sin dudarlo un instante.

Cama d’Oca!


camadoca_adeffa

La Masia Camadoca, al bonic poble de Santa Maria de Merlès, ofereix a les famílies, i també a les escoles, visites guiades per observar fauna única dels nostres rius i boscos. Si hi aneu aprendreu quins són els principals problemes amb els que s’enfronten els animals que hi viuen i com evitar-los. També podreu visitar-ne les instal·lacions i els animalons que allà tenen recollits. Per demanar més informació podeu fer servir els telèfons 938 228 177 i 616 940 489, o bé el correu a.adeffa@gmail.com. Admeten visites concertades tots els dissabtes a les 11 hores. A més, durant les vacances de setmana santa obren els divendres i diumenges també a les 11 hores. Els mesos d’estiu està obert els dijous i dissabtes, igualment a les 11 hores. Si sou un grup nombrós, o un cole, poden atendre-us fora d’aquests horaris. Del mes de novembre al mes de març no es recomana que hi aneu, per la baixa activitat dels animals, i el fred. Podeu arribar a Santa Maria de Merlès, des de Barcelona, via Granollers i Vic, anat cap a Prats de Lluçanès i Gironella per la carretera C-154, i girant cap a Santa Maria de Merlès, per la BV-4406. També possible, i potser més ràpid, via Manresa, per la C-16, la carretera del túnel del Cadí i Berga. Arribats a Puig-reig agafem la BV- 4406. També molt ben indicat. En arribar al poble pregunteu per la Masia Camadoca. Els nens paguen només 3 € de col·laboració, i els grans, 5 €. El centre pertany a l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona. El paratge és molt bonic. La Riera de Merlès travessa la vall. La Riera és un d’aquells rius de Catalunya agradables, simpàtics, divertit i juganers. Un d’aquells rierols que salten de roca en roca, de gorg en gorg. A més, la Riera de Merlès travessa un dels espais naturals més bonics, però menys coneguts de tot el nostre país: el Lluçanés. La Riera te un aigua neta. Tan neta que ha estat declarada espai d’interès natural per protegir les llúdrigues que hi viuen. Val la pena resseguir aquesta vall salvatge i feréstega, d’una bellessa especial. Santa Maria de Merlès és un petit poblet. No te res d’especial, però és molt bucòlic. També podreu gaudir dels seus productes naturals, dels seus embotits, boníssims, com les botifarres i llonganisses d’Alpens. Per dormir teniu el càmping Riera de Merlès, al capdemunt d’aquesta. Ben indicat a la carretera Prats – Gironella, just al passar el pont sobre la riera. També hotels molt moderns i trencadors, com ara l’Hotelet. O bé cases rurals com Cal Músic. Per dinar us recomanem Cal Quico, a Prats de Lluçanés. Una fita a la comarca. Menú especial els dies de festa. Millor reserveu. Al càmping també es menja molt bé també. I en un restaurant davant del monestir de Santa Maria de lluçà, que es diu “La Primitiva”. No us sorpreneu. Atenció: molt contracultural. Serà una experiència molt diferent. També te habitacions. Si veure animals us ha agradat, no molt lluny però fora de la zona, teniu el Zoo d’en Pere, que és un petit nucli zoològic que es troba a Sant Bartomeu del Grau, a uns 12 km de Vic.  Està obert cada dia a la tarda, i els caps de setmana sempre. Però cal trucar, per reservar visita, als telèfons: 938891477, o als mòbils 607519720, 617425917  o bé al 670095771. Si voleu completar un cap de setmana a la comarca, podeu visitar la bellíssima ciutat de Vic, amb un casc antic medieval enorme, amb monuments i obres d’art de primer nivell. Com la catedral, un gran edifici neoclàssic, amb una magnífica torre romànica, que guarda al seu enorme interior, unes pintures maravelloses del genial pintor Josep M. Sert. Al seu costat, el museu episcopal conté el més granat de l’art romànic i gòtic català. Un museu que no podeu ignorar. Com també s’ha de veure el temple romà, com tret directament de l’època dels Cèsars. És impossible donar la relació de totes les esglésies, convents i monestirs, palaus, cases fortes i burgeses que us sortiran al pas. Nomes cal fer esment de la plaça major, la mercadal, on s’hi celebren mercats des de l’edat mitjana. De veritat us aconsellem una sortida per recórrer el Lluçanès, perquè és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. També us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, no gens lluny de Santa Maria de Merlès. És una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlès, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables. Per dinar i dormir, a més de l’Hotelet de Prats, de la Primitiva, i de Cal Quico, també podeu probar l’Hostal El músic, de cuina casolana però d’alta qualitat. Amb habitacions boniques. Finalment també recomanem La Penyora, a la Plaça Major de Santa Eulàlia de Puig Oriol, tel: 938554005. Per la banda del Llobregat, si voleu podeu veure Puig-Reig, una vila industrial a mig camí entre Manresa i el Pirineu, a la Catalunya Central. Allà hi ha un munt d’interessants colònies industrials del segle XIX que fan visites familiars, com ara la magnífica Colònia Vidal. Per dinar i dormir a Puig-Reig, al carrer major teniu dos bons restaurants: Cal la Quica, al número 48, Tel: 93.838 02 20, i el Mirall de l’Arcàdia, al número 11. Tel. 93.829.05.05. També teniu l’hotel cal Marcal, amb habitacions familiars i un boníssim restaurant. Tots cap a la masia Coma d’Oca!.

Santa Maria de Merlès està situada en el valle de la Riera de Merlès, uno de esos ríos de Cataluña agradables, simpáticos, divertidos y juguetones. Uno de esos arroyos que saltan de roca en roca, de poza en poza. Además, la Riera de Merlès atraviesa uno de los espacios naturales más bellos, pero menos conocidos de todo nuestro país: el Lluçanés. La Riera tiene un agua limpia. Tan limpia que ha sido declarada espacio de interés natural para proteger las nutrias que viven allí. Vale la pena repasar de cabo a rabo este valle salvaje y abrupto, de una belleza especial. Nosotros lo hemos hecho desde el camping hasta Santa Maria de Merlès. Para llegar hay que subir al Lluçanés por Vic, yendo luego hacia Olost y Prats del Lluçanès. Es la ruta más fácil y sencilla. O por la carretera de Berga hasta Puig-Reig para ir después a Santa Maria de Merlès. Aprovechen para visitar el centro de fauna salvaje de la masia Comadoca, en el pueblo. Pertenece a la Asociación de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona. Allí les haran una visita familiar guiada muy interesante, y podran conocer el trabajo que desempeñan en la protección y cuidado de las espécies amenazadas. Por allí cerca està también el desconocido y maravilloso monasterio de Lluçà, una joya del románico catalán. Una preciosidad que hay que ver de todas todas. Rondad todo el Lluçanés. Disfrutad de sus productos naturales, de sus embutidos, buenísimos, como las butifarras y longanizas de Alpens. Para dormir tienen el camping Riera de Merlès, en el primer tramo de ésta. Bien indicado en la carretera Prats – Gironella, justo al pasar el puente sobre la riera. También hoteles muy modernos y rompedores, como el Hotelet. O bien casas rurales como Cal Músic. Para comer les recomendamos Cal Quico, en Prats de Lluçanès. Un hito en la comarca. Menú especial los días de fiesta. Mejor reservar. En el camping también se come muy bien. Y en un restaurante enfrente al monasterio de Santa Maria de Lluçà, que se llama “La Primitiva”. No se sorprendan. Atención: es muy contracultural. Será una experiencia muy diferente. También tiene habitaciones. Buena visita a Merlès!.

El Senglar d’Osor


fira_senglar_osor

La Fira del Senglar te lloc al poble d’Osor, al mig de les Guilleries. Si hi pujeu gaudireu d’un espai maravellós, sobretot ara, en primavera. Ple de boscos, amb una riera cantadora i un poblet magnífic, amb moltes possibilitats de fer rutes pels seus entorns. La fira, pròpiament dita, és una proposta de festa cultural i gastronòmica i ofereix un munt d’actuacions i activitats, sobretot el diumenge, dia 5 de maig de 2014, a partir de les 9 del matí. Hi trobareu l’esmorzar del caçador i, a les 11, a la zona de jocs infantils, experiments per a la mainada, visita guiada al poble, danses, tastets de senglar a 2.50 €, beguda inclosa. Podreu dinar a l’arbreda de la piscina, carn a la brasa amb mongeta del país, pa, vi i postres a un preu de 14 €. A la tarda espectacle familiar: “Una paradeta particular” a càrrec de Cia. La Bleda, al parc infantil, i seguidament espectacle amb Grateful Blues, també al parc infantil. Durant tot el dia hi haurà parades d’artesania i productes naturals, trobada de plaques de cava, exposició i venda d’articles de cacera, mostra d’oficis antics, zona de jocs infantils, inflables, actuacions dels Guillables de Sant Hilari pels carrers del poble i passejades en poni. Per completar el dia, o el pont de maig, podeu recòrrer la muntanya de la bellíssima comarca de la Selva.  Una aposta segura. Els carrers i places d’Osor són de caràcter. La riera, amb el pont, una preciositat. Veureu un munt de cases amb portals dels segles XVII i XVIII. Val la pena també baixar fins l’indret anomenat les Mines d’Osor, a 5 km d’Osor per la carretera d’Anglès. Hi podeu cercar minerals de plom amb les criatures. Una altra ruta sense desperdici us durà a Santa Creu d’Horta, a la vall d’Horta, seguint una pistal forestal que uneix Osor amb Santa Coloma de Farners. Està a uns 7 km de la vila. La magnífica masia del Sobirà de Santa Creu, està ben a prop. És un impressionat casalot del XVII, amb una capella plena de ceràmica  en els murs. També podeu pujar a l’ermita i santuari de la Mare de Déu del Coll, bonica església romànica, amb bones vistes des dels miradors. Tot el terme municipal dOsor, i el veï de Sant Hilari Sacalm, és ple de fonts, boscos, rieres i masies que conviden a la passejada en família. La més propera la del Borrell, en el nucli urbà. Pels més caminadors s’ofereix la pujada a Sant Miquel de Solterra, el cim més alt de les Guilleries. Però això ja estarà reservat pels més valents, perque és una bona excursió. A Osor hi ha un càmping familiar i casolà, amb bon restaurant. Al poble teniu el restaurant Can Sidro, al carrer Major, 3, telf. 972446054, que ofereix cuina tradicional, amb bona carn a la brasa i guisats de les Guilleries. A les mines d’Osor, que ja us hem mencionat abans, teniu La Casilla de les Mines. Les trobareu a la carretera de Sant Hilari, al Km 5. Telf. 972423209. A dalt del santuari del Coll, tel. 972190191, hi ha un restaurant. A Santa Creu d’Horta, un altre bellíssim indret, que ja us hem comentat també, teniu el propi Mas El Sobirà, tel: 972190464. Si tot està ple, podeu baixar a Anglès, i anar a L’Aliança, un molt bon restaurant. També teniu els restaurants i els allotjaments del bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a les Guilleries!.

La Feria del Jabalí tiene lugar en el pueblo de Osor, en medio de las Guilleries. Si subís disfrutareis de un espacio maravilloso, sobre todo ahora, en primavera. Lleno de bosques, con una riera cantadora y un pueblo magnífico, con muchas posibilidades de hacer rutas por sus entornos. La feria, propiamente dicha, es una propuesta de fiesta, cultural y gastronómica, y ofrece, además, un montón de actuaciones y actividades. También podrán paladear diferentes platos de jabalí cocinados con antiguas recetas de allí. Participarán de la mejor comida popular, actuaciones, artesanía y productos naturales. Todo esto el domingo 6 de mayo de 2012, (otros años será otro día), en plena montaña de la bellísima comarca de la Selva. Comiencen por el típico desayuno de cazador. Carne de jabalí, cerdo y cordero a la brasa, hechas con el tradicional fuego de brasa y acompañadas de buen vino. A las 10.00 horas, misa solemne. A las 10:30 horas, se abre la feria, y tienen un espectáculo en la plaza de la villa. A las 11:30 h, actuación de los Diablos de Salt. A las 12:00 horas, animación y cuentos para pequeños y grandes, en la plaza de la Torre. A las 13:00 horas, aperitivo. Degustaciones de jabalí cocinadas por mujeres de Osor: jabalí con patatas, con setas … ¡Bebida y aperitivo por menos del precio de una tapa!. A las 14:00 horas, llega la hora de comer de verdad. En la arboleda de la piscina. ¡Precios de risa!. Después de comer, los Diablos volverán a hacer su juerga por las calles del pueblo. Y a las 18:00 horas pueden ir al concierto, con los Mapi ‘s Friends Band, en la Plaza de El Verger. Osor es muy bonito. Aprovechen la feria del Jabalí para descubrir estos parajes verdes. Comprad artesanía y productos naturales en la feria. Admiren los mejores perros de caza del jabalí. Descubran con los niños los oficios antiguos y prueben los talleres de madera, cestería, herreria, grafitis o fotografía. Déjenlos saltar hasta agotarse en los hinchables. Si no os gusta la comida de degustación y quiere comer muy bien, bajense hasta Inglés, y vayan a La Alianza, una apuesta segura. Por otra parte, si no pueden ir a Osor con motivo de la feria, apúntense el lugar para una salida familiar de un día, o de un fin de semana. Las calles y plazas de Osor son de carácter. La riera, con el puente, una preciosidad. Veréis un montón de casas con portales de los siglos XVII y XVIII. Vale la pena también bajar hasta el lugar llamado las Minas de Osor, a 5 km de Osor por la carretera de Inglés. Podéis buscar minerales de plomo con las criaturas. Otra ruta sin desperdicio les llevará a Santa Cruz de Horta, en el valle de Horta, siguiendo una píšťala forestal que une Osor con Santa Coloma de Farners. Está a unos 7 km de la villa. La magnífica masía del Soberano de Santa Cruz, está muy cerca. Es un impresionante caserón del XVII, con una capilla llena de cerámica en los muros. También pueden subir a la ermita y santuario de la Virgen del Coll: buenas vistas desde los miradores. Todo el término municipal dOsor está lleno de fuentes, bosques, arroyos y masías que invitan al paseo en familia. La más cercana la del Borrell, en el núcleo urbano. Para los más andadores se ofrece la subida a San Miguel de Solterra, la cima más alta de las Guilleries. ¡Pero eso ya estará reservado para los más valientes!.

Viu el parc Sant Jeroni


viu_parc_marina

Aquest cap de setmana es celebra la festa del Viu el Parc a la Serra de Marina, a Badalona. Comença a les 10.30 hores, i dura fins l’hora de dinar. Serà al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, un marc privilegiat, preciós. Es faran visites guiades al claustre d’aquest bonic cenobi jerònim, fundat el 1416. D’estil gòtic tardà. Si voleu fer-hi un volt heu de fer la inscripció a l’entrada del monestir, el mateix diumenge. Gaudireu de bonics tallers mediambientals relacionats amb la natura a càrrec de Quatrepasses, i del divertit taller de muntatge de cabanes a càrrec de l’Obrador. També serà molt interessant el taller de dibuix de la natura a càrrec de Manguilongui. Podreu acolorir unes petites xapes, conèixer-les i emportar-vos-les de record. El grup Lacy River Jazz Band ens acompanyarà tot el matí. Com a cloenda, Jaume Barri ens presentarà una proposta d’animació per a petits i grans que barreja tot el que és imaginable: dosis de bogeria, molt d’atreviment, energia per a tothom, diversió i riure. Bon rotllo i bon humor seran constants en aquesta matinal que us agradarà molt. Paraula!. Si no el coneixeu heu de saber que Sant Jeroni de la Murtra és un antic monestir jerònim del segle xv, una veritable joia del gòtic català, molt desconeguda per cert, i testimoni d’importants esdeveniments històrics. Es troba situat al terme municipal de Badalona, tot i que està molt més proper a Santa Coloma. Aprofiteu l’avinantesa de trobar-lo obert, i de poder fer una visita guiada. No passa sempre, i val la pena veure’l, la veritat. Bon aparcament uns metres abans d’arribar al monestir.

Este domingo se celebra una fiesta infantil y una jornada de puertas abiertas y visitas guiadas al monasterio de San Jerónimo de la Murtra, y los huertos de Cultivo Sereny. También habrá talleres, música y diversión a tope para niños y niñas. Para los que no lo conoceis bién diremos que San Jerónimo de la Murtra es un antiguo monasterio jerónimo del siglo XV, una verdadera joya del gótico catalán, muy desconocida por cierto, y testigo de importantes acontecimientos históricos. Se encuentra situado en el término municipal de Badalona, ​​aunque está mucho más cercano a Santa Coloma. Aprovechad la suerte de encontrarlo abierto, y de poder hacer una visita guiada. No pasa siempre, y vale la pena verlo, la verdad.

La campana d’Os de Balaguer


campaners_2014_os_balaguer

El darrer cap de setmana  d’abril, aquest any el diumenge 27 durant tot el matí, al bonic poble lleidetà d’Os de Balaguer, celebren la seva famosa trobada de campaners de Catalunya. És una bona excusa per visitar aquestes terres de Lleida, ara verdes, de fer un volt pel prepirineu en flor, i gaudir dels paisatges no gaire coneguts de la Noguera. Però sense oblidar que, en pels costeruts carrers de la població d’Òs, la fira de la Campana us ofereix molts atractius. Com ara la mostra d’oficis antics, l’esmorzar de germanor i, naturalment, la demostració de tocs. Seguirà una missa cantada, amb coral convidada, i un dinar popular, que posarà punt i final a una matinal de diumenge ben bonica. Com cada any us direm que hi haurà gent. Perquè la fira de campaners d’Òs de Balaguer te una merescuda fama i, cada any, aumenta el nombre de famílies que decideixen viure-la. Arribareu a Os de Balaguer si aneu per l’autovia A-2 fins Tàrrega, i d’aquí a Balaguer. Cal pendre després la carretera C-12 que, atravessant el pont pel mig de Balaguer, us porta a Vielha. Uns kms. a la sortida de Balaguer trobareu, a mà esquerra, la desviació que porta a Os de Balaguer. Perfectament indicat. Podeu dinar a la fira, fer pic-nic o un entrepà al poble. Nosaltres preferim agafar el cotxe i anar fins el maravellós monestir de les Avellanes, uns kms. més amunt per la carretera C-12, en direcció a Àger i Tremp. Allà els germans maristes han muntat una hostatgeria de campanetes, més semblant a un hotelet rural de luxe, amb molt d’encant, que a un acolliment cenobític. Menjareu, i si us cal, dormireu de fàbula. L’entorn és ideal per la canalla. Camp de còrrer, boscos, cap perill. A més, podeu fer un tomb per l’abadia: claustre i un tros de l’església gòtica, que conserva els cossos dels comtes d’Urgell. També podeu aprofitar per fer una visita a la presa de Canelles, a la cova negra o fer kaiac pel pantà. Mireu-vos el web d’Osaventura. Serà una idea fabulosa pel cap de setmana familiar. Podríeu completar la sortida anant a conèixer Àger, una magnífica vila medieval presidida per la seva imponent col·legiata romànica de Sant Pere. Si finalment ens feu cas i us arribeu a Àger, no deixeu passar l’oportunitat de visitar amb els vostres infants el Parc Astronòmic de Catalunya.  L’univers com mai l’heu vist, un museu astronòmic de primera. També és maarvellosa la ruta del congost de Montrebei, al límit d’Aragó, un camí penjat literalment damunt les aigües turquesa del pantà de Santa Anna. Si disposeu encara de més dies podeu remuntar el riu Pallaresa, passar el congost de Terradets i visitar l’antiquíssim castell de Mur. No oblideu fer una parada a la Baronia de Sant Oïsme, un poblet medieval minúscul, amb un castell situat en un roc damunt el pantà de Camarasa. Ja veieu que la Noguera i la Vall d’Àger donen per a molt. Per dinar a Àger us recomanem Casa Xalets. Hi hem dinat fastuosament. Carrer La Font, 7. Tel: 973455296. Ens varen parlar també molt bé de Can Poble, just al davant. Més rústic. Els amants de dormir en tenda, bungalow o caravana teniu un càmping mític, pioner en el llançament turístic de la comarca, i infinitat de cases rurals i bons hotelets. La trobada de campaners a Os de Balaguer serà l’excusa perfecta per recòrrer el maravellós Montsec i els seus paratges. Quedareu encantats i bocabadats, segur!.

A finales de abril, en la pequeña y bonita población de Os de Balaguer, hace ya bastantes años que celebran el encuentro de campaneros de Cataluña. Al mismo tiempo, por las empinadas calles de la población, encontrarán la feria de la Campana. No faltará tampoco una demostración de oficios antiguos. El fin de semana entero está dedicado a este acontecimiento. Hay un buen desayuno de hermandad y, a continuación, ya empiezan a repicar las campanas de la villa. Cada campanero ofrece una variada muestra de toques y de su particular virtuosismo. Es bonito. Y los más viejos recordaremos cuando oíamos las campanas tocar a muertos, o el toque del ángelus. A mediodía solemne misa cantada. Seguido de una comida popular en la pista polideportiva. Un baile de fiesta pondrá punto y final a una jornada muy peculiar y diferente. No penséis que estareis sólos. Esta feria de campaneros tiene una merecida fama y, cada año, aumenta el número de familias que deciden vivirla. No nos extraña. Vale la pena. Llegarán hasta Os de Balaguer si van por la autovía A-2 hasta Tárrega y Balaguer. Hay que tomar después la carretera C-12 que, atravesando el puente sobre el Segre en el centro de Balaguer, les lleva a Vielha. Unos kms. a la salida de Balaguer encontrarán, a mano izquierda, la desviación que sube a Os de Balaguer. Perfectamente indicado. Pueden comer en la feria, hacer pic-nic o un bocadillo en el pueblo. Nosotros preferimos coger el coche e ir hasta el maravilloso monasterio de Les Avellanes, unos kms. más arriba por la carretera C-12, en dirección a Àger y Tremp. Allí los hermanos maristas han montado una hospedería de campanillas, más parecida a un hotel rural de lujo, con mucho encanto, que a un acogimiento cenobítico. Comeréis, y si es necesario, dormireis de fábula. El entorno es ideal para los niños. Campo donde correr, bosques, ningún peligro. Además, pueden dar una vuelta por la abadía: claustro y un trozo de la iglesia gótica, que conserva los cuerpos de los condes de Urgell. También pueden aprovechar para hacer una visita a la presa de Canelles, a la cueva negra o bién decidirse por hacer kayac en el pantano. Cerca teneis Ager, con su colegiata y su centro del espacio. Será un destino perfecto para el fin de semana.

La fira a Campllong


Fira_Campllong

Aquest cap de setmana final d’abril les famílies amb infants tenim una cita clara: la fira de Campllong. Aquesta fira és la quintaessència de les fires Gironines. Nosaltres estem enganxats a aquestes trobades al mig del camp, en petits poblets agradables com ara Campllong. Imagineu… una natura idíl·lica, plena de prats i boscos. Arribeu al poble. Tot està perfectament organitzat. Aparqueu en un ample prat, guiats pels voluntaris, pel jovent. I aneu cap a la guixeta on pagareu un preu simbòlic per passar un dia excepcional. Allà ja veureu les casetes de la fira. Les comercials, les gastronòmiques, les artesanes. També podreu gaudir de les demostració d’oficis artesanals, d’una increible exposicions de maquinària agrícola i industrial antiga, també n’hi ha d’actual, i d’ocasió. Productes agrícoles, molts animals, mostra del burro català. No estareu sols, l’any passar la visitaren més de 30.000 persones. Hi ha una carpa coberta, però les parades en ple camp son les més nombroses. Trobareu tota mena d’estands comercials, cotxes, antiguitats, artesania, alimentació, bestiar de tota classe,motos antigues i eines del camp de fa un segle. No us perdeu aquesta magnífica fira comarcal de primavera de Campllong. La trobareu a pocs kms. de Girona, si agafeu la desviació que surt de la N-II a l’alçada de l’aeroport de Girona, camí de Cassà de la Selva. Us ho assegurem, allà, en aquest petit poblet del Gironès, de quatre cases mal comptades i una esglèsia, els vostres infants xalaran de veritat. Perquè és una trobada consolidada, amb més d’un quart de segle d’existència. Perquè és un referent dins del món comercial, agrícola i ramader català.  Arribeu-vos a Campllong amb la canalla. Allà veuran tota mena d’animals de granja, grans i petits, ases, vaques, porcs, gallines… També una mostra de tractors vells, molt bonics. Les paradetes gastronòmiques ofereixen productes de la terra de primera qualitat: formatges, embotits, boníssims!. Podeu menjar allà mateix. Saborosa carn a la brasa, o botifarra, en total germanor. Pels més petits de la casa es munten atraccions de fira i hi ha molt d’espai per còrrer. La fira de Campllong ens encanta. Oberta i lúdica. Aneu de bon matí, quan estarà recién estrenada. Disfruteu-la, badant, mirant, dinant a la gran carpa, compartint taula amb qui no coneixeu de res. Els vostres fills i filles es faran un fart de voltar i fer nous amics. Quedaran embadalits per la màgia del lloc, dels animals, dels burrets que criden o del poltre acabat de nèixer. Campllong és més que una fira. Reflecteix una manera de viure a Girona, als pobles de les terres del nord de Catalunya. Una manera s’entendre el lleure. I si voleu quedar-vos el cap de setmana, endavant. Podeu anar a dormir i visitar Girona, amb el seu barri gòtic, la Força, o el Call jueu, la catedral… Hi ha hotels de fàbula a Girona, i bons restaurants, com ara Casa Marieta que mai defrauda. Cuina de mercat. O el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea quedar-se a Girona també. Ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé al Carlemany, en ple centre, o a l’hotel Històric, al barri antic, prop de la catedral, o al Ciutat de Girona. Tingueu una bona fira a Campllong, a les nostres terres anyorades de Girona!.

Si os gustan las ferias, este fin de semana, a finales de abril, tienen una buena feria en perspectiva. La feria comarcal de primavera de Campllong, a pocos kms. de Gerona, camino de Cassà de la Selva. Toda una cita para la comarca. Allí, en este pequeño pueblo del Gironès, cuatro casas mal contadas y la iglesia, hace muchos años que se organiza una feria donde encontrareis un poco de todo: animales grandes y pequeños, asnos catalanes, vacas, cerdos, gallinas. .. También una muestra de tractores viejos, muy bonitos, y nuevos. Además muchas paradas de productos de calidad: quesos, embutidos y otros. Una gran carpa donde comer carne a la brasa, o butifarra, en hermandad. Los más pequeños tienen atracciones de feria y mucho espacio para correr. La feria de Campllong tiene aquel aspecto abierto y lúdico, de matinal recién estrenada, o de tarde de domingo, de las ferias centro-europeas. La gente vaga y disfruta, mirando esto y aquello. Y, más tarde, todos comen en la gran carpa, compartiendo mesa con quien no conoces de nada. Los niños se hartan de dar vueltas, en el tiovivo, o por las paradas haciendo nuevos amigos. O se quedan embelesados ante el burro que brama o el potro que mira con ojos de no entender todavía el mundo.