Festa del vi a Calonge


calonge_vi_nou

La vila de Calonge, en la zona més bonica de la Costa Brava, entre Platja d’Aro i Palamós celebra aquest cap de setmana proper la Festa del Vi Nou i també la seva Festa Major de Sant Martí. Entre les novetats d’aquest any, interessants per a les famílies amb nens, trobareu visitar les vinyes de la població, que son moltes, en carruatge. També maridar l’excel·lent, i massa desconegut vi que produeixen, amb els embotits ibèrics, els formatges i els foie que trobareu a la fira gastronòmica. Els infants podran aprendre a empeltar vinya o aixafar raïm. De fet és impossible enumerar totes activitats d’aquesta festa a Calonge, perquè el programa complert abasta més de 60 activitats, sempre relacionades amb el món de la vinya i el vi. Pels grans hi ha cates, cursos de cuina amb vi, o tallers. Per acabar-ho d’arrodonir podreu visitar un mercat d’artesania, veure exposicions i fer visites guiades al poble i a cellers. Ah!. I no us perdèssiu pas l’encetada de les bótes del vi nou, que tindrà lloc diumenge al migdia. Tot un espectacle!. Per dinar heu de saber que els restaurants del municipi ofereixen un menú del vi, i que els bars del poble proposen un dinar de tapes elaborades amb vi.  I si fes sol podreu remullar-vos en qualsevol de les magnífiques platges de la magnífica badia de Calonge, perquè sou a l’Empordà, a la Costa Brava, recordeu: entre Palamós i Platja d’Aro. Platges bellíssimes, d’aigües netíssimes, de sorra gruixuda, acollidores, planes, pensades per famílies. I no us penseu que Calonge poble, pel fet d’estar a l’interior, un xic lluny de les seves paradisíaques cales, no és un lloc bonic de visitar. El poble de Calonge, amagat a la seva vall, és meravellós. Es encanten els carrers medievals, el castell, l’esglèsia, el nucli antic tot. Els afores, com ara la vall del molins, o les rutes per les Gavarres, conviden a la caminada pel bosc. Un bosc de pins i alzines sureres, mediterrànies, de flaires poderoses. No són tan plaents com les caletes de la seva costa, però són bonics. Per arribar fins Calonge ho teniu molt fàcil. Podeu fer via per Girona cap a La Bisbal d’Empordà per la C-31, i trobareu la desviació a la sortida de Palamós. També s’hi pot anar des de l’antiga N-II o la sortida 9 de l’A-7 per la C-35, passant per Vidreres i la variant de Platja d’Aro. Us esperem a Calonge, una vila encisadora que ha estat aquests darrers anys promocionant la represa de l’activitat vinícola, amb excel·lents resultats. A més de la fira, us recomanem dinar al Refugi de Pescadors, al Calonge de baix a mar. Cuina marinera. Peix i marisc. Al Calonge poble teniu el Samal, tel: 972.65.09.19. o Can Ramon, al carrer Balmes, 21, tel: 972.65.00.06. Si heu de dormir, l’hotel Rosa dels Vents és molt familiar, a primera línia de platja, amb restaurant. Potser, per passar uns dies, el millor serien els càmpings, que son d’altíssima qualitat i categoria. Us recomanem el Treumal, un clàssic. Bona festa del vi novell a Calonge!.

Os podríamos haber puesto una foto cualquiera, de cualquiera de las magníficas playas de la magnífica bahía de Calonge, en el Empordà, en la Costa Brava, entre Palamós y Platja d’Aro. Playas bellísimas, de aguas límpidas, de arena gruesa, acogedoras, pensadas para familias. Pero hoy queremos hablaros también de la otra Calonge. De la Calonge pueblo, la que está en el interior, mecida por las Gavarres, a unos kms. lejos de sus paradisíacas calas. El pueblo está escondido en el valle de Calonge, rodeado por la sierra de las Gavarres, abierto, vislumbrando el mar. El pueblo es maravilloso, con calles medievales, un castillo, la iglesia, el casco antiguo todo él, visitable al cien por cien. Las afueras, como el valle de los molinos, o las rutas por las Gavarres, invitan a la caminata por el bosque. Un bosque de pinos y alcornoques, mediterráneo, de aromas poderosos. No son tan placenteros como las calitas de su costa, pero son bonitos también. Para llegar hasta Calonge lo tenéis muy fácil. Pueden ir vía por Girona hacia La Bisbal d’Empordà por la C-31, y encontrarán la desviación a la salida de Palamós. También se puede ir desde la antigua N-II o la salida 9 de la A-7 por la C-35, pasando por Vidreres y la variante de Playa de Aro. Os proponemos ahora esta salida porque a mediados de noviembre se celebra allí la fiesta mayor pequeña, por Sant Martín. La villa se llena de actos para los más pequeños, ideales para las familias con niños. También coincide con la feria del vino nuevo, con más actos, y tenderetes. Calonge ha estado estos últimos años promocionando la reanudación de la actividad vinícola, con excelentes resultados. Para comer pueden ir al Refugio de Pescadores, en el Calonge de mar, Paseo Josep Mundet, 55, Tel: 972 65 06 64. Cocina marinera. Pescado y marisco. Si tienen que dormir, el hotel Rosa de los Vientos es muy familiar, en primera línea de playa, con restaurante. Quizá, para pasar unos días, lo mejor serían los campings, que son de altísima calidad y categoría. Os recomendamos el Treumal, un clásico.

Expominer a Montjuic


expominer

Per aquelles famílies a qui us agradin els minerals, com a nosaltres ens agraden, us recomanem que aneu aquest proper cap de setmana a visitar tots junts el Saló Expominer, a Barcelona, al recinte firal de Montjuic. Una sortida realment molt familiar. Els nens i nenes xalaran amb tots els fòssils i minerals d’arreu del món. I per la gent més gran, joies, pedreria i pulits molt macos. Ideal per una matinal o una tarda boniques amb la mainada. Del 8 al 10 de noviembre de 2013. De 10:00 a 20:00 hores, sense parar. Organitza l’Associació Catalana de Mineralogistes. Podeu comprar les entrades a la guixeta del palau 8. El preu serà de 7,50 euros, però els nens i nenes paguen 5,50 euros, i fins els 5 anys l’entrada és gratis. Atenció: no deixen sortir un cop ja has entrat, i no podreu tornar a entrar de nou si teniu alguna urgència. Per sort a dins hi ha un bar i uns lavabos, tot i que no gaire cuidats. Però la mostra de minerals és de les més grans d’Europa, i ara per ara, no podem anar cada any a Munich o a Sainte marie les Mines, oi?. Si teniu un forat el cap de setmana… ja ho sabeu: unes hores divertides a Expominer!.

Para los que os gusten los minerales, como a nosotros, no os podéis perder este fin de semana Expominer, en Barcelona. Recinto ferial de Montjuic, pabellón 8. Organiza l’Associación Catalana de Mineralogistas. Minerales de todo el mundo, fósiles increíbles y, además, joyas, pedrería y pulidos muy bonitos. Una mañana o una tarde ideales con los niños. Un pelín caro, a 7,50 €, pero los menores de 5 años no pagan, y los demás pagan 5,50 €. Atención: no dejan salir una vez has entrado, y volver a entrar. Suerte que hay dentro hay un bar y aseos. Buén Expominer!.

La Fira agropecuària de Vilarodona


mercat_vilarodona

A primers de novembre fan al poble de Vilarodona, a la comarca de l’Alt Camp, molt desconeguda i molt bella, una bonica fira agropecuaria. Una fira de maquinària i productes del camp, que s’ha anat consolidant com una oferta lúdica, familiar, molt important. Ocupa els principals carrers i places de la vila. Hi ha exposats tota mena de tractors, de maquinària, que els nostres nens i nenes de ciutat no tenen gaire oportunitat de tocar. També paradetes de vi, oli, avellanes i altres productes de la terra. Un altre atractiu important és el fet que munten un seguit d’atraccions de tota mena, d’aquelles de sempre, de les que nosaltres vàrem gaudir quan erem petits, com ara autos de choc, “caballitos” i altres. El preu és sensiblement inferior al de Barcelona. Durant tot el cap de setmana hi ha moltes activitats: titelles, contes, jocs de taula, tallers, xocolatada, i la fira dins el recinte tancat i pels carrers. El diumenge sol haver-hi mercat d’artesans i un altre interessant mercat de segona mà. El més impressionant de tot, però, serà l’actuació, ja tradicional de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, enfrontant-se amb la colla jove. Una rivalitat centenària que provocarà castells mai vistos. A la tarda, ball tradicional i, ja a la nit, castell de focs. A Vilarodona s’hi arriba fàcil per l’autopista de Barcelona a Lleida, l’AP-2, sortint a la sortida 11, la de Vilarodona i Valls. Hi ha un centenar de kms. Hi ha bon aparcament, tot està molt ben organitzat. Vilarodona te altres petits atractius, com ara el riu Gaià i les seves arbredes, algun carrer medieval, un castell i fins un columbari romà, exemplar únic a Catalunya. Prop de Vilarodona teniu el fantàstic monestir de Santes Creus, joia del Císter mundial. De fet seria bona idea fer un cap de setmana cultural, visitant els monestirs de la Ruta del Císter, joies gòtiques catalanes, molt a tocar de Vilarodona. Podeu dinar molt bé a Vilarodona, i també als pobles del voltant. Teniu el restaurant Les Fonts, petitó i coquetó, al centre del poble,  “La Serra del Gaià”, a la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, a la mateixa carretera, un xic més endavant. 977 63 91 99. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants, alguns oferint habitacions, com ara l’Hostal Grau, o bé Cal Mosso. També podeu provar de dinar a Valls o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. A Nulles el restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera de Vilarodona, i a Nulles mateix també, La Casa Vermella. Per fer picnic us recomanem, una altra vegada, que us arribeu a Santes Creus, a la seva arbreda. Us llogaran taula i llenya. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Prop de Vilarodona hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset, molt ben condicionada, o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines o Cal Sabater, una passada. Bona fira de Vilarodona!.

A primeros de noviembre tiene lugar en Vilarodona una bonita feria. Una feria de maquinaria y productos del campo. Ocupa las principales calles y plazas de la villa. Se exponen todo tipo de tractores y otros artilugios campesinos, de aquellos que los niños y niñas de ciudad no han visto ni en película. También se montan varias paradas de vino, aceite, avellanas y productos de la tierra. Todo esto también lo puede comprar, durante todo el año, en la magnífica agrotienda que encontrará en la entrada del pueblo, junto a la cooperativa. También encontraran en la feria atracciones infantiles de todo tipo, de las de siempre, de las que nosotros disfrutamos cuando éramos pequeños, como autos de choque, tiovivos y otras por el estilo. El precio es sensiblemente inferior al de Barcelona. ¡Estamos en comarcas!. Habrá burros para que los niños los monten y puedan ir a dar una vuelta. También exhibiciones, exposiciones y espectáculos. Todo muy sencillo. Todo muy popular, pero con sabor. A Vilarodona se llega por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo en la salida 11, la de Vilarodona y Valls. Hay un centenar de kms. Hay buen aparcamiento, bien organizado. Vilarodona tiene otros pequeños atractivos, como el río Gaià y sus arboledas, alguna calle medieval, un castillo y hasta un columbario romano, ejemplar único en Cataluña, (en la foto). Puede comer muy bien a Vilarodona. En “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En el pueblo hay varias casas rurales, como Cal Rosset, muy bien acondicionadas. Y en los pueblos de alrededor hotelitos rurales como “Las Viñas”, en Vilardida, a unos 4 kms. de Vilarodona. En Vilabella del Camp, a unos 6 kms, tiene “Cal Parines” o “Cal Sabater”, dos preciosidades de casas rurales. En Valls, a unos 6 kms. también, el gran hotel Class, o la tradicional Casa Felix. Podéis aprovechar para pasar un bonito fin de semana en la comarca del Alt Camp, injustamente olvidada y con muchos atractivos turísticos. Por ejemplo el maravilloso monasterio de Santes Creus, joya del Císter mundial, a sólo 4 kms. de Vilarodona. Allí también encontrará excelentes restaurantes. Dense una vuelta por la feria de Vilarodona y aprovechen para descubrir esta comarca. En otoño las viñas están muy bonitas.

San Adrián de Sásabe


sasave

L’antiga església del monestir visigòtic de San Adrián de Sásabe no denota la gran importància que va tenir en la història d’Aragó. Avui dia és una petita joia romànica, preciosa, cuca, en un indret màgic, en plena natura, en un lloc recòndit del Pirineu Aragonés més salvatge i desconegut. Sásabe està situat a uns 22 kms. al nord de la vila de Jaca, capital d’aquestes contrades. Si voleu anar-hi us cal agafar la carretera N-330 en direcció a França, a Somport i Canfranc. Travessareu el poblet de Castiello de Jaca, i uns 3 Kms. més endavant trobareu, molt ben indicat, a mà esquerra, la desviació que porta al petit llogarret d’Aratorés, molt maco, molt rural. Passareu aquesta petita població, enfilareu uns turons i baixareu cap al vall i el poble de Borau, on està situada l’ermita. Cal travessar Borau en direcció Aisa. La carretera, fins ara ampla i ben condicionada, es transforma en una pista asfaltada, però estreta i en males condicions, que remunta el riu Lubierre, un encant de riu, pujant vall amunt. En un parell de kms. trobareu, ara a mà dreta una nova pista asfaltada, ni millor ni pitjor que la que porta a Aisa, que en un parell de kms. més ens porta a un aparcament, petit, però suficient. A l’altra banda del riu, que es passa saltant pedres, o per una passera improvisada, ja veureu el temple. Tot el que queda d’una abadia poderosa, que fou la primera seu del bisbat d’Osca. Ja diu una pedra del temple: “tres bisbes estan enterrats aquí”. El lloc és líric, bucòlic, encisador. Situat al punt d’unió de dos torrents, l’església fou literalment desenterrada. Fins el punt que la finestra damunt el pòrtic fou durant anys la porta d’entrada a l’ermita. Sota estaven esperant 4 metres de temple més. No fou fins l’any 1962, que l’ICONA buida la construcció, retornant-li l’aspecte original. De tota manera, la natura reclama el que és seu. Tothora raja aigua de les parets de la nau, de l’àbsis. Un enginyós sistema la treu a l’estiu. En època de fortes pluges, el terra sembla una cisterna. La remor del riu subterrani omple tot l’espai, acaronant-nos, convidant-nos, bressolant-nos. La màgia de les coses senzilles. Indret iniciàtic, fantàstic per fer una ruta a peu o en bici per les muntanyes que l’envolten. Preneu el cotxe i pugeu a Aisa, o fins i tot feu la gran ronda fins Aragüés del Puerto o Jasa. Per obtenir qualsevol mena de servei a la zona, la referència és la vila de Jaca, des d’on es te accés a la majoria de grans valls de la Serralada Pirenaica. Remunteu en el curs d’un pont, o unes vacances fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on encara es pot agafar el telecadira que puja als llacs. Arribeu-vos fins les amagades i increibles valls d’Ansó o Hecho, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. Descobriu l’ermita germana d’Igualcel, bellíssima també. Aneu a San Juan de la Peña. Jaca mateix és preciosa amb la seva catedral, el museu diocesà, el casc antic, la ciutadella militar. Gaudiu de les pistes d’esquí a tocar, del palau de gel, de la piscina coberta, feu bici de muntanya, senderisme, rafting, muntanyisme… Però no us oblideu d’incloure San Adrián de Sásabe en la vostra ruta. En qualsevol època de l’any, amb neu o sense, amb la vegetació nua, verda o de colors. Al poblet d’Aisa teniu l’únic restaurant de la zona, en un hostalet de muntanya senzill. Es diu Valle de Aisa, i és casolà, sense pretensions. També a Jaca mateix hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartaments Peña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu Sásabe!.

sasabe

La antigua iglesia del monasterio visigótico de San Adrián de Sasabe no denota la gran importancia que tuvo en la historia de Aragón . Hoy en día es una pequeña joya románica , preciosa , en un lugar mágico , en plena naturaleza , en un lugar recóndito del Pirineo Aragonés más salvaje y desconocido. Sasabe está situado a unos 22 kms . al norte de la villa de Jaca , capital de esta región. Si deseais ir necesitais tomar la carretera N -330 en dirección a Francia , hacia Somport y Canfranc . Atravesaréis el pueblo de Castiello de Jaca , y unos 3 kms. más adelante encontrareis , muy bien indicado , a mano izquierda , la desviación que lleva a la pequeña aldea de Aratorés , muy bonita, muy rural . Pasaréis esta pequeña población , trepareis colinas y bajaréis hacia el valle y el pueblo de Borau , donde está situada la ermita . Hay que atravesar Borau en dirección Aisa . La carretera , hasta ahora ancha y bien acondicionada , se transforma en una pista asfaltada , pero estrecha y en malas condiciones , que remonta el río Lubierre , un encanto de río , subiendo valle arriba . En un par de kms . encontrareis , ahora a mano derecha una nueva pista asfaltada , ni mejor ni peor que la que lleva a Aisa , que en un par de kms . nos lleva a un aparcamiento , pequeño , pero suficiente . Al otro lado del río, que se pasa saltando piedras , o por una pasarela improvisada , ya veréis el templo . Todo lo que queda de una abadía poderosa , que fue la primera sede del obispado de Huesca . Ya dice una piedra del templo : ” tres obispos están enterrados aquí ” . El lugar es lírico , bucólico , encantador. Situado en el punto de unión de dos torrentes , la iglesia fue literalmente desenterrada . Hasta el punto de que la ventana sobre el pórtico fue durante años la puerta de entrada a la ermita . Bajo ella estaban esperando 4 metros de templo más. No fue hasta el año 1962 , que el ICONA vacía la construcción de tierra, devolviéndole el aspecto original . De todos modos , la naturaleza reclama lo que es suyo . Constantemente mana agua de las paredes de la nave , del ábside . Un ingenioso sistema la va evacuando en verano. En época de fuertes lluvias , el suelo parece una cisterna . El rumor del río subterráneo llena todo el espacio , mimandonos , invitándonos , meciendonos . La magia de las cosas sencillas . Lugar iniciático , fantástico para hacer una ruta a pie o en bici por las montañas que la rodean.  Tomen pués el coche y suban a Aisa , o incluso hagan la gran ronda hasta Aragüés del Puerto o Jasa . Para cualquier tipo de servicio en la zona , la referencia es la villa de Jaca , desde donde se tiene acceso a la mayoría de grandes valles de la Cordillera Pirenaica . Subid a Sásabe en el curso de un puente , o unas vacaciones y llegaros hasta el Puerto de Somport , con las estaciones de esquí de Candanchú , o la de Astún , donde todavía se puede coger el telesilla que sube a los lagos . Debemos ir hasta las escondidas y increíbles valles de Ansó o Hecho, con espacios naturales como la Selva de Oza , o la iglesia magnífica de Siresa , románico puro . Descubrid la ermita hermana de Igualcel , bellísima también. Vayan a San Juan de la Peña . Jaca mismo es preciosa con su catedral , el museo diocesano , el casco antiguo , la ciudadela militar . Disfruten de las pistas de esquí cerca, del palacio de hielo , de la piscina cubierta , hagan bicicleta de montaña, senderismo , rafting , montañismo … Pero no se olviden de incluir San Adrián de Sasabe en su ruta. En cualquier época del año , con nieve o sin ella, con la vegetación desnuda, verde o de colores . En la aldea de Aisa tienen el único restaurante de la zona , en un hostal de montaña sencillo . Se llama Valle de Aisa , y es casero , sin pretensiones . También en Jaca mismo hay muchos hoteles, todos bonitos. Y restaurantes con una excelente gastronomía . Nosotros hemos estado en el hotel Mur, sencillito , en el centro , y en los apartamentos Peña Oroel . centricos también. Pero son un poco antiguos , los dos. Ahora se puede disfrutar de establecimientos más nuevos, como el Apartotel Jacetania , novísimo , que ofrece apartamentos para familias de 4 miembros , o de 6 , a precios competitivos , o el Hotel Reina Felicia , con habitaciones familiares dúplex, dos buenas opciones que recomendamos. Para cenar vayan de tapas , a la Tasca de Ana , fabuloso , pero para estar de pie . Siempre lleno . Si deseais tapas , o platos de calidad , a precios de risa , sentados a la mesa , id a Las Tres Ranas. Personal joven y competente , tapas de sueño . Recomendable 100% . Más restaurantes típicos: el Portón , o bien La Cadiera , dos buenos lugares donde comer . ¡Disfrutad Sasabe ! .

Fira de la Girella al Pont de Suert


Fira_Girella_2013

El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concesions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, ferèstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’Assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tastos de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. El Villa Maria és un restaurant amb molt d’encant, i molt bona cuina, situat al poblet de Llesp, ja camí de la vall de Boí. El millor de la zona. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. En una mena de xalet hi ha Casa Prades, als afores, un hostal cuco, senzill, casolà, amb habitacions i restaurant de bon menjar. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Més senzilla la Fonda Isard, o l’Hostal Canigó, molt tradicional. També Casa Modesto, un allotjament molt d’estar per casa, amb un restaurant de carn a la brasa. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anàven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Al poble de Coll, anat cap a Boí, una casa rural amb molt d’encant, hotelet i restaurant. Nova i acollidora: Casa Peiró. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

Festa del bolet a Sant Iscle


bolet_sant_iscle

Sant Iscle de Vallalta, ja us ho hem dit en altres ocasions, és un petit poblet de la comarca del Maresme, i a només 40 km. de Barcelona, però està amagat dins la maravellosa Vall de Vallalta.  A Sant Iscle hi arribareu anant per l’autopista C-32,  i agafant la sortida d’Arenys de Munt. Travesseu Arenys, dons, seguint la carretera que porta cap a Sant Celoni. A la sortida d’Arenys de Munt trobareu l’encreuament, on girareu a mà dreta, cap a Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol. El nostre poble és una de les portes d’entrada al Parc Natural del Montnegre, que l’envolta totalment. Un bon lloc per fer amables caminades pels boscos, i bones rutes a peu o en bicicleta. Camins entre boscos de pi i alzina, rieres ombrívoles que baixen del Montnegre, obagues de conte de fades, com ara la famosa “Dones d’aigua”. Excursions familiars senzilles, sense dificultats, de les que la gent del poble us informarà. Però si avui us tornem a parlar de Sant Iscle perquè el proper diumenge d’octubre s’hi celebra, a partir de les 10 del matí, una fira de bolets i una típica fira artesana. Ja el dissabte hi haurà una sortida boletaire a les 9 del matí, acompanyants per una experta micòloga. No cal inscripció prèvia. Però la festa forta serà el diumenge, que comença, a les 10, amb un esmorzar boletaire, un tast de bolets i uns tallers per a infants, que van de pintar bolets, fer bolets de fang, o fer saquets d’herbes remeieres. Podeu pujar també a l’inflable o passejar amb els rucs, a preu mòdic. Hi haurà música, i danses orientals, i espectacle infantil. A la tarda, havent dinat, gegants amb les colles geganteres d’Arenys de Munt, Tordera, Santa Susanna, Pineda i Sant Iscle. També xocolatada, castellers, i castanyada popular. En cas de pluja tots els actes es realitzaran el pavelló municipal. Trobareu una fira instal·lada als carrers del petit poble, de 9 a 19 hores. A Sant Iscle hi ha alguns bars i restaurants que fan menjars. Com ara El Jabalí, a la plaça major, 14, tel: 937 94 63 14. No sabem si encara està oberta La Taverna d’en Sidru, al carrer de les Escoles. Tel. 93 794 63 27, o el restaurant Llavina al carrer del 25 de juny. Tel. 93 794 60 81. Ens agrada, per familiar i cassolà, el bar Can Mingo, a la carretera mateix que travessa el poble. Tel. 93 763 09 84. Si per qualsevol raó no podeu menjar al poble, us recomanem que aneu cap a Arenys de Munt. Recordeu que al Parc de Lourdes teniu la possibilitat de fer-hi pic-nic i carn a la brasa. Us llogaran la taula, us vendran llenya i us vendran beguda i amanida, si ho voleu. L’Era és un molt bon restaurant. Dins el poble una fonda de menú de les de tota la vida, senzilla i bé de preu: Can Martori, a la Riera, Rambla Francesc Macià, 62 Tel: 937 938 067.  Però ens agrada més dinar fora del poble, al bosc. En aquest cas son molt recomanables el Subirans, just al parc de Lurdes, Tel: 937 951 290. Cuina tradicional a bon preu. O el molt típic Tres Turons, a Torrentbó, tel: 937 951 446, un clàssic de la cuina catalana, on us caldrà reservar. També ens agrada l’original Pepa Fornera. Petit i coquetó, bons vins, el Celler La Riera. Unes pizzes boníssimes, a l’entrada del poble, forn de llenya autèntic, molt recomanable: Pizzeria Enrico Braggioni. Arribeu-vos fins la fira de Sant Iscle i passejeu per la Vallalta. Us agradarà molt!.

Sant Iscle de Vallalta es un pueblo precioso, pequeñito y amable. Está situado en un lugar por el que no pasaréis casi nunca. Hay que ir expresamente. Y eso que no está nada lejos de Barcelona. De hecho está en la comarca del Maresme, a sólo 40 km. de la ciudad condal. Pero Sant Iscle está escondido en un valle cerrado, verde, húmedo, lleno de vegetación, que más parece del Montseny. No diríais nunca que está a solo 6 kms. escasos del mar. Es el Valle de Vallalta. Se llega por la autopista C-32, salida de Arenys de Munt. Crucen este pueblo siguiendo la carretera que lleva hacia Sant Celoni. A la salida de Arenys de Munt encontraréis el cruce, donde tienen que girar a mano derecha, hacia Sant Iscle, Sant Cebrià y Sant Pol. Nuestro pueblo es una de las puertas de entrada al Parque Natural del Montnegre, que lo rodea. Por lo tanto es un magnífico objetivo para aquellas familias que disfrutan haciendo caminatas por los bosques, rutas a pie y montando en bicicleta. Por ejemplo haciendo el camino que lleva a la Cruz de Canet, una colina de la sierra de Marina, desde donde veréis toda la costa de Canet de Mar. Caminos trillados entre bosques de pino y encina. O bien entrar en el mágico mundo de los arroyos sombríos que bajan del Montnegre, caminar por las umbrías, hacia Mujeres de Agua, un lugar maravilloso, de cuento de hadas, o hacia la ermita de la Salud. Son dos excursiones sencillas, sin dificultad. Aquí veremos robles, algunas hayas, y bellísimos castaños. Bosques de ribera cerca del agua de los arroyos. Alisos, olmos, plátanos y chopos. En este marco incomparable, remoto, preservado, en el llamado Parque de los Vegetales, el último domingo de octubre se celebra, a partir de las 10 de la mañana, una pequeña feria de setas. De hecho una típica feria artesanal, de pueblo. Habrá, como no podía ser de otra manera, exposición de setas y degustación. Para los niños dispondrán de hinchables y talleres, un lucido espectáculo de animación y una castañada popular. En Sant Iscle hay algunos bares y restaurantes que hacen comidas. Como La Taberna de en Sidru, en la calle de las Escuelas. Tel. 93794 63 27, o el restaurante Llavina en la calle del 25 de junio. Tel. 93794 60 81. Nos gusta, por familiar y casero, el bar Can Mingo, en la carretera mismo que atraviesa el pueblo. Tel. 93763 09 84. Si comer en la feria no les ha llenado, y los bares y restaurantes de Sant Iscle no les gustan, o están llenos, les recomendamos que vayan hacia Arenys de Munt. Recuerden que en el Parque de Lourdes tienen la posibilidad de hacer pic-nic y carne a la brasa. Os alquilarán la mesa, les venderán leña y les venderán bebida y ensalada, si lo queréis. Si deseais sentaros en una mesa id a l’Era, un muy buen restaurante. Dentro del pueblo hay una fonda de menú de las de toda la vida. Comida sencilla bien de precio en Can Martori, en la Riera, Rambla Francesc Macià, 62 Tel.: 937 938 067. Pero nos gusta más comer fuera del pueblo, en el bosque. En este caso son muy recomendables el Subirans, justo en el parque de Lourdes, Tel: 937 951 290. Cocina tradicional a buen precio. O el muy típico Tres Turons, en Torrentbó, tel: 937 951 446, un clásico de la cocina catalana, donde será necesario reservar. Pero comeréis muy bien. Acercaos hasta la feria de Sant Iscle. Pasead por la Vallalta. Descubrid Mujeres de Agua. Os sorprenderá todo muy gratamente.

19 Fira de la castanya a Viladrau


fira_castanya_viladrau

Aquest proper cap de setmana d’octubre teniu la fira de la Castanya a Viladrau, un poblet maravellós, envoltat d’una natura esplèndida. Passareu un dia en família en ple parc natural del Montseny. No us mentim si us diem que Viladrau és, possiblement, el poble més bonic de Catalunya, sobretot ara que tardor omple de color els boscos que envolten la vila. Per això és una molt bona idea pujar-hi per la fira de la castanya. Podeu veure tot el programa d’actes a  la web oficial de l’ajuntament de Viladrau, perquè hi ha molts, i molts actes per a la família. Tot un cap de setmana, dissabte i diumenge, farcit de paradetes, tallers infantils, passejades a peu per l’entorn natural, passejades en poni, espectacles infantils de teatre i d’animació, rocódrom… moltes coses divertides per a la canalla. I per Tots Sants, mercat. A Viladrau s’hi menja, i s’hi dorm de fàbula. Teniu diversos hotels magnífics, alguns mítics, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Fora del poble, camí de Santa Fe del Montseny, en un paratge de postal, idíl·lic, l’ermita de Sant Marçal us ofereix el seu antic monestir en un ambient de pau. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Si només voleu dinar, i bé de preu, nosaltres ho hem, i molt de gust, a La Fonda del Racó, al centre de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061. Una típica fonda de poble. Menjar senzill però gustòs. Preus molt ajustats. Per fires cal reservar. També tenim bones referències de Can Rosell, al carrer Nou, núm. 3, tel: 938 84 81 40. I ja fa anys vam dinar molt casolà al Moli de la Barita, a la carretera, als afores del poble, tel:  93 884 91 62. Ja ho veieu: Viladrau és un destí molt adequat per gaudir d’uns dies de pau i tranquil·litat amb la família. Rutes, senderisme, boscos, fonts, rius i rieres, cims… I a tocar pobles amb esglésies romàniques, centres d’interpretació de la natura, com Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari… Arribareu a Viladrau per l’autovia de l’Ametlla, la C-17 fins l’alçada de Tona, i allà desviar-vos en direcció a Seva per la BV-5303. De Seva cap seguir la mateixa carretera, i seguir les indicacions cap a Viladrau. Bona fira de la Castanya a Viladrau!.

Otra buena propuesta para pasar el próximo fin de semana de octubre, o un día en la naturaleza más espléndida, es visitar la villa de Viladrau, en pleno parque natural del Montseny. Y aunque a Viladrau se puede ir todo el año, porque es un pueblo muy bonito, en uno de los lugares más maravillosos de toda Cataluña, es muy aconsejable llegar justamente en otoño, y justamente por la feria de la castaña. Veran el programa de actos en la web oficial del ayuntamiento de Viladrau. Hay muchos, y muy interesantes. Tradicionalmente ocupaban solo los dias finales de octubre, pero los años en que hay puente, siguen hasta Todos los Santos. Todo el fin de semana, sábado y domingo, por las calles del pueblo, puestos, talleres infantiles y tema castaña por todas partes. Paseos a pie por el entorno natural, paseos en pony, espectáculos infantiles de teatro y de animación, rocódromo … muchas cosas divertidas para los niños. Y por Todos los Santos, mercado. En Viladrau se come, y se duerme de fábula. Tienen varios hoteles magníficos, algunos míticos, como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Fuera del pueblo, camino de Santa Fe del Montseny, en un paraje de postal, idílico, la ermita de Sant Marçal ofrece su antiguo monasterio en un ambiente de paz. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. Si sólo desean comer, y bien de precio, nosotros lo hemos hecho, y muy de nuestro gusto, en La Fonda del Rincón, en el centro de Viladrau, en la calle Padre Claret, 1. Tel: 938 849 061. Una típica fonda de pueblo. Comida sencilla pero sabrosa. Precios muy ajustados. Para ferias hay que reservar. También tenemos buenas referencias del Molino de la Barita, en la carretera que va hacia Arbúcies, tel: 93 884 91 62. Ya lo veis: Viladrau es un destino muy adecuado para disfrutar de unos días de paz y tranquilidad con la familia. Rutas, senderismo, bosques, fuentes, ríos y arroyos, cumbres … Y a tocar pueblos con iglesias románicas, centros de interpretación de la naturaleza, como Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari … Llegarán a Viladrau por la autovía de la Ametlla, la C-17 yendo hasta la altura de Tona, y allí hay que desviarse en dirección a Seva por la BV-5303. De Seva seguid la misma carretera, y las indicaciones hacia Viladrau.