Santa Maria d’Iguacel


iguacel

Santa María de Iguácel és una petita ermita situada al cor del Pirineu aragonès, al final d’un vall ferèstec i deshabitat que s’anomena, curiosament, amb el nom de valle de la Garcipollera. Està a poc kms. de la vila de Jaca, pujant cap a Canfranc i el port de Somport, per la N-330. A l’entrar en el poble de Castiello de Jaca, trobareu una carretera que surt, a mà dreta, en direcció a Bescós i Villanovilla. Aquesta carretera ressegueix el vall de la Garcipollera, seguint el riu Ijuez, durant una desena de kms. Just quan ja veieu, a la vostra dreta, a l’altre costat del riu, les cases de Villanovilla, trobareu una pista forestal, a mà esquerra. De fet la carretera creua el riu per anar cap al poble, i nosaltres seguirem rectes, pel costat del Ijuez. La pista és ampla, no fa pujada i no fa por, però està plena de pedres soltes, i en condiciones variables segons l’època de l’any, i les pluges. Nosaltres hi hem arribat en 8 kms interminables, amb un cotxe turisme normal, però si sou d’aquells que mimen els vehicles passareu angúnies. Al cap de 4 kms. arribareu a una zona de picnic, amb bones sombres, taules i bancs, on hi ha també bons gorgs del riu per banyar-vos. Allà la pista travessa l’Ijuez per un gual encimentat, com una petita presa, i continua amunt, deixant el riu a la vostra esquerra. Al final de la pista, amb bon aparcament, teniu ja l’ermita a uns 200 mts. Quan ja s’hi ha arribat tot l’esforç sembla justificat. Una impressionant construcció del primer romànic s’aixeca davant vostre, en mig d’un bosc magnífic i d’una prada sempre verda. La gent de la contrada assegura que el lloc és màgic, i ens ho creiem. L’església és el darrer edifici que resta d’un dels més antics monestirs d’Aragó. La solitud extrema, les línies elegants, la bellessa de l’indret, senzillament, corprenen. L’edificació és molt maca per fora, amb les seves portes i finestres, l’absis i la petita torre. Però encara és més bonica per dins, amb la teulada de fusta i l’àbsis semicircular, amb els tres finestrals i les maravelloses pintures del darrer gòtic, però que semblen talment romàniques també, que conté. L’estiu és bona època per arribar-s’hi, el segon diumenge de juliol s’hi fa un gran aplec. Podeu veure el temple cada dia, fins les 18,30 hores, gràcies a que l’associació d’amic d’Iguacel manté oberta la porta i cuidat l’entorn. La tardor també és preciosa, i llavors l’església està oberta dissabtes i diumenges. A l’hivern la neu cobreix els paratges d’Iguacel i tot adopta un aire místic. La primavera és un esclat de flors, de natura. Si feu una ruta per el Pirineu Aragonès, so us esteu a Jaca, si aneu a esquiar a Candanchú o Astún, o bé camí de França, i podeu desviar-vos de la ruta, aneu a Iguacel. També ideal per famílies caminaires, per fer rutes de natura, o en bici. Si us decidiu a descobrir aquesta joia amagada podeu fer centre operatiu a Jaca. Una vila amable, agradable, gran. Amb una catedral que cal veure, i un museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindible. Des de Jaca teniu accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, com el de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu famós balneari, preciosos. o el de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, que ja us hem citat abans. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Hecho, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, i Jasa. També está molt a prop de San Juan de la Peña, fita monumental del romànic d’Aragó. Les pistes d’esquí son a tocar. Si voleu fer picnic us recomanem l’àrea de descans que hi ha a mig camí d’Iguacel, però a Jaca teniu bons restaurants amb una excel·lent gastronomia, i hotels on dormir de fàbula. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartaments Peña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu la ruta fins Santa Maria d’Iguacel, que val la pena!.

iguacel2

Santa María de Iguácel es una maravillosa ermita románica, resto de un monasterio medieval, situada en el fondo del hoy deshabitado valle de la Garcipollera, un entorno natural magnífico, en pleno pirineo aragonés. A ella se accede por la carretera N-330, que va de Jaca a Canfranc y al puerto de Somport, desviándonos a la derecha, nada más entrar en el pueblo de Castiello de Jaca, bién señalizado, hacia el pueblo de Bescós y Villanovilla. Justo a l’entrada de este último pueblo, antes de cruzar el rio Ijuez, una pista forestal que continua por el margen izquierdo del rio, nos lleva a Iguacel. Esta pista es bastante ancha, no sube, no da curvas, pero está llena de guijarros sueltos, i no siempre se encuentra en buenas condiciones. Pero se puede pasar, si no sois muy maniáticos, con vuestro turismo. Son unos 8 kms interminables de botes y piedras. A medio camino encontrareis un área de picnic, con mesas y bancos, con buenos lugares para pegar un baño en el rio. Justo allí se cruza el Ijuez sobre un vado o presa de cemento, seguiendo ahora por el margen derecho del valle. Hasta llegar a la ermita. El lugar es realmente mágico. El bosque frondoso, la pradera verde, el aire, el magnífico templo románico. Valia la pena el esfuerzo de subir hasta aquí. Gozad de las portadas, los ventanales, el ábside, de su tejado de madera, de las bellas pinturas murales del ábside, del siglo XV. Si subís en verano está abierta cada dia hasta las 18.30 horas. Si vais el segundo domingo de Julio coincidiréis con la romeria. En otoño abren los fines de semana. Llegaros a Iguacel en el curso de una salida por el Pirineo de Aragón. Podeis dormir en Jaca, visitando su casco histórico, su catedral, su museo con pinturas románicas de primer orden. O subid a Formigal, a Somport, a Candanchú, o a Astún, a esquiar en invierno, cuando Iguacel está misterioso, cubierto por el blanco manto de la nieve. O pasead por los valles de Ansó o Hecho. O acercaros hasta San Juan de la Peña, maravilla románica de Aragón. En Jaca hay muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares. Buena visita a Santa Maria de Iguacel. 

Birres catalanes a Llançà


catbeer_llança

Llançà és un poblet de la Costa Brava nord, ja molt aprop de la frontera amb França. S’hi arriba des de Figueres per la carretera que va fins a Port-Bou. Té unes boniques platges, unes de sorra i altres de pedres, però totes elles molt familiars, Ens encanten tan les petites i acollidores cales, com ara les que trobareu anant per la carretera de Port de la Selva, el Cau del Llop, per exemple, com les dues grans platges de sorra, les principals del municipi, la del Port i la de Grifeu, Totes tenen la bandera blava per la Unió Europea. Encara més enllà de Grifeu, camí de Colera, trobareu Platja Garbet, increïble. Com veieu, a Llançà, si pot anar perque si. Perquè és maravellosa. erquè és Costa Brava, perquè és familiar, sense turisme de masses, ni borratxeres, ni crits. Perquè és Cap de Creus, roca nua, llum, aigües netes, violetes, pins i ullastres arrelats damunt la pissarra. Però a més, aquests propers 7 i 8 de setembre, teniu una altra excusa per apropar-vos fins Llançà. Hi fan una fira de la cervesa artesana catalana. La primera. No esperem res de l’altre món. Anirà creixent amb els anys. Però com ja hem dit, el millor de Llançà no serà mai la seva fira cervessera, per gran que es faci. Però si voleu fer una volta, després del bany, pel Passeig Marítim de Llançà, hi trobareu la “Catbeer”. Hi seran presents el·laboradors d’arreu de Catalunya, com ara la Vella Caravana, Mataró Beer, Hort del Barret, Espiga, Birra08 o Mar d’Amunt. Hi haurà algunes activitats divertides com ara un tast de cerveses, i un de “pinxos” per acompanyar. podreu observar el procés d´el·laboració d’una cervesa i, fins i tot, anuncien una cantada d’havaneres. És, doncs, una sortida ideal per a les famílies, no per la cervessa, sinó per la platja i el paisatge. I, a més, si hi pugeu el cap de setmana sencer, podeu gaudir dels magnífics entorns, com Port de la Selva o Cadaqués, o el monestir romànic bellíssim de Sant Pere de Rodes, allà dalt, a la seva atalaia, dominant el mar i la muntanya. I sense haver de pagar el peatge de les molèsties de les nits animades d’aquests llocs vora el mediterrà. Per dormir, deixeu-nos-ho dir i recomanar a crits, aneu a l’hotel Gri-Mar. http://www.hotelgrimar.com. Us esperen unes habitacions potser una mica envellides, però molt netes. I uns jardins i piscines que ni us imagineu, fins amb un petit zoo. I el menjar, al Grimar, és de gourmet. De primera. Facilitats pels infants i els seus pares. I per dinar, o sopar, recomanem un clàssic de sempre, el restaurant Can Narra. Peix fresc, al port. També superiors, fantàstics el restaurant Llançà Port, de luxe, o el Miramar. Ara bé, prepareu el moneder, perquè la qualitat es paga. Llançà està molt ben comunicat amb Barcelona, a unes dues hores llargues, Cal anar fins la sortida 4, la de Figueres, de l’autopista AP7, i allà prendre la N-260 cap a Port-Bou. També disposa d’estació de tren. 

Llançà es un pueblo de la Costa Brava norte, cerca de la frontera con Francia. Se llega desde Figueras por la carretera que va a Port-Bou. Tiene unas lindas playas, unas de arena y otras de piedras, todas ellas muy familiares, alejadas de discotecas, fiestas y borracheras. Es, pues, un destino de playa ideal para familias. A  tocar de Puerto de la Selva o Cadaqués, pero sin pagar las molestias de las noches animadas de estos lugares. Allí tendrá lugar, este fin de semana, una muestra de cervezas catalanas artesanas. Pero eso será lo menos importante. Lo mejor son sus playas, el paisaje rocoso del Cap de Creus y las excursiones con la familia, hasta San Pedro de Rodas, por decir un lugar maravilloso, colgado del mar y la montaña, un cenobio románico de campanillas. Para dormir, dejádnoslo decir, id al hotel Gri-Mar. Os esperan. Quizás las habitaciones sean algo envejecidas, pero estan muy limpias. Unos jardines y piscinas que ni os imagináis, hasta con un pequeño zoo. Y la comida, de gourmet. Facilidades para los niños y sus padres. Web: www.hotelgrimar.com. También en  www.llanca.cat encontrareis otros muchos lugares donde dormir y comer como príncipes, como por ejemplo Can Narra, muy recomendable, en el puerto. Buén pescado. O el Miramar, o el restaurant Llança Port. Pero preparad el bolsillo, porque pican.

Aplec dels Arcs de Santa Pau


AplecArcs2013

Sempre és agradable recomanar-vos de pujar a la Garrotxa, sobretot per a uns gironíns com nosaltres. Per això us proposem treure els infants de casa i empendre l’agradable aventura de tornar, una vegada més a Santa Pau. Mireu el programa a la web del poble o a la nostra imatge. Aquesta vegada amb motiu de l’Aplec al Santuari dels Arcs, situat al bell mig de la zona volcànica de la Garrotxa, a uns 2 kms. del poble. Es tracta d’una bonica construcció medieval, una gran ermita amb església, casa dels ermitans, murada i prats amplis, rodejada de bosc i natura. Un indret maravellós, gran, que funciona com a casa de colònies. En aquest paratge idílic la gent de la contrada s’hi trobarà en un esperit gran de germanor. Tothom hi és benvingut. No us sentireu estranys. Hi haurà missa, sardanes, balls i cançons populars. Porteu-vos la taula, la teca i les ganes de gaudir. Una diada increible, aquest primer cap de setmana de setembre. I aprofiteu per visitar Santa pau mateix, una vila completament medieval, amb un castell ferreny, una plaça porxada de pessebre i un casc antic de somni, de pessebre. Proveu i compreu allà la típica i preuada mongeta de la zona. Si no voleu dinar a l’aplec podeu tastar la cuina d’algun dels diferents restaurants de Santa Pau i entorns, que són tots boníssims. Podeu aprofitar per fer una volt, o passar el cap de setmana als volcans d’Olot, per exemple el de Santa Margarida, amb el seu conus perfectament conservat. O el Croscat, amb el tall geològic. O bé passejar per la maravellosa fageda d’en Jordà, que jka groguejarà. Per dormir i menjar bé, Cal Sastre. De qualitat. Amb encant. Preus en consonància. El restaurant a la mateixa plaça. L’hotel, amb habitacions familiars, sota el poble. Reserva imprescindible. També hem menjat al curiós El Fesol, molt apropiat. Tel. 972 680 256. Un restaurant molt atípic al mig de Santa Pau. Portal de Mar és un restaurant sofisticat i acollidor, al casc medieval també. A la carretera teniu El Mas Nou. Un restaurant típic, cuina casolana. El Bellavista ofereix menú, i un allotjament en una casa de colònies amb habitacions familiars. Sense pretensions, ben senzill. A les afores de Santa Pau, en un entorn natural idílic, a peu dels volcans i de la carretera que va, o ve, de Olot, teniu Can Xel. Un restaurant de tota la vida, amb un jardí magnífic, camp per còrrer i molt de bosc. També ofereix allotjament en habitacions i apartaments. Un clàssic. Bon aplec dels Arcs de Santa Pau!.

Siempre es especialmente agradable subir a la Garrotxa, sobre todo para un gerundense como yo. Y más aún com motivo del tradicional aplec dels Arcs. Un santuario grande, en un paraje hermoso, con praderias y bosques, en la zona volcánica de la Garrotxa, a unos dos kilómetros de Santa Pau. Habrá misa, bailes y canciones. Coged la comida y las ganas de divertirse.  Hay que sacar a los niños de casa, y les proponemos hoy la agradable aventura de volver, una vez más a Santa Pau. Esta villa increible, con un castillo roquero, una plaza porticada de pesebre y un casco medieval de ensueño. Si no os apetece comer en la feria, podeis hacerlo en Santa Pau o en sus entornos, donde hay restaurantes que son todos buenísimos, y ofrecen una degustación de cocina volcánica. Podéis aprovechar para dar una vuelta, o pasar el fin de semana en los volcanes de Olot. El Santa Margarita, con su cono perfectamente conservado. El Croscat, con el corte geológico. O bien pasear por la maravillosa Fageda d’en Jordà. Para dormir y comer bien, Cal Sastre. De calidad. Con encanto. Precios en consonancia. El restaurante en la misma plaza. El hotel, con habitaciones familiares, bajo el pueblo. Reserva imprescindible. También hemos comido en el curioso El Fesol, nombre muy apropiado. Tel. 972 680 256. Un restaurante muy atípico en medio de Santa Pau. Portal de Mar es un restaurante sofisticado y acogedor, en el casco medieval también. En la carretera tiene El Mas Nou. Un restaurante típico, cocina casera. El Bellavista ofrece menú, y un alojamiento en una casa de colonias con habitaciones familiares. Sin pretensiones, muy sencillo. En las afueras de Santa Pau, en un entorno natural idílico, a pie de los volcanes y de la carretera que va o viene, de Olot, tiene Can Xel. Un restaurante de toda la vida, con un jardín magnífico, mucho campo para correr y mucho bosque. También ofrece alojamiento en habitaciones y apartamentos. Un clásico.

Recordeu: Aplec de Sant Gil a Núria


sant_gil

Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem a profitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè aquest darrer cap de setmana d’estiu, primer de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret maravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casaderes cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. En aquest ambient pastoril i agradable, el dissabte, dia 31 d’agost, hi haurà a la tarda nit unes vespres solemnes i una processó de torxes. Ja més fosc, un tradicional foc de camp, amb ron i música. L’endemà, el diumenge, 1 de setembre, a les 9 del matí, esmorzar amb coca i fuet, i una cercavila, seguida de sardanes. A les 12 ofici solemne presidit per senyor Arquebisbe d’Urgell Monsenyor Joan Enric Vives, on cantarà la Coral Santa Maria de Ribes de Freser. En sortir de missa, la célebre processó de pastors fins l’ermita de Sant Gil. I, a la tarda, exhibició de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pujeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, l’herba, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns maravellosos. Mireu-vos la web: Vallderibes.cat. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita el día 31 de Agosto, y el 1 de septiembre, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El primero de septiembre, desayuno popular con torta y látigo, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Mercat Medieval a Jaca


Jaca2013

La capital indiscutible del Pirineu d’Aragó és Jaca. Una vila amable, agradable, gran. Una ciutat a la que sempre vols tornar, perquè et captiva. Avui us volem donar una bona excusa per agafar la canalla i pujar a Jaca aquest darrer cap de setmana d’estiu, a fer un resopó de vacances, la darrera oportunitat de gaudir del que ja s’acaba. Es tracta del Mercat Medieval de Jaca, anomenat el de les tres cultures, o també del Camí de Sant Jaume. Jaca te un casc històric molt bonic, autèntic, robust, de pedra i cases baixes, amb torres i esglèsies, que es transformarà en un mercat medieval els dies 30, 31 de agost i 1 de setembre. Hi haurà tallers, mostres d’oficis, acròbats, figurants, espectacles de carrer, mags i música. Tot al voltant de la seva fascinant i maravellosa catedral romànica, impressionant, imponent, que no podeu deixar de veure. Com tampoc us pot passar que oblideu el museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindible. Però, a més, des de Jaca es te accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, com ara el del que porta fins la població de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu balneari, preciosos. O el que remunta fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on encara es pot agafar el telecadira que puja als llacs. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Hecho, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, o l’ermita d’Igualcel. També está molt a prop de San Juan de la Peña. Però, recordeu, que Jaca és bonica en ella mateixa. Una catedral, un casc antic i una ciutadella militar de primer ordre, no completen totes les ofertes turístiques que podeu gaudir.  Pels amants de l’esport és una cita ineludible: pistes d’esquí a tocar, palau de gel, piscina coberta, rafting, muntanyisme… Aneu a Jaca en qualsevol època de l’any, amb neu o sense, verda o de colors, però potser aquesta setmana, de fira medieval, és una bona ocasió. A Jaca hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartaments Peña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu Jaca!.

La capital indiscutible del Pirineo de Aragón es Jaca. Y alli, en su casco histórico se desarrollará un mercado medieval los días 30, 31 de agosto y 1 de septiembre. La cita es una de las más concurridas del Pirineo y se articulará en tres zonas distintas, cristiana, judia y árabe, que se organizarán el las inmediaciones de las plazas de la Catedral, Biscós y del Marqués de la Cadena. El mercado recuerda la incesante actividad mercantil que hubo en la ruta jacobea, creando importantes centros económicos en las localidades más importantes del Camino. Así, el mercado de Jaca contará tanto con artesanos gastronómicos como maestros de antiguos oficios. En total un centenar de puestos y paradas, con venta de productos y degustaciones, pero también se mostrarán aspectos exclusivos de cada una de las culturas.  El mercado contará con diversos talleres que harán demostraciones y trabajos en directo, para poder apreciar las habilidades de estos antiguos oficios, muchos, casi extinguidos. Alfareros, picapedreros, hilanderas, escribanos, espectáculos de magia, acróbatas y faquires conformarán este mercado medieval. Además, desde Jaca se tiene acceso a la mayoría de grandes valles de la cordillera pirenáica, como el del Gállego, con Formigal, o el de Somport, con Candanchú, o bién los de Ansó o Hecho. También está muy cerca de San Juan de la Peña. Pero, además, Jaca es bella ella misma. Una catedral gótica, un museo con pinturas románicas bellísimas, un casco antiguo agradable y una ciudadela militar de primer orden, muy cara de visitar, completan las ofertas turísticas. Para los amantes del deporte es una cita ineludible: pistas de esquí, palacio de hielo, rafting, montañismo … Id a Jaca en cualquier época del año, con nieve o sin, verde o de colores. Muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares.

La Pica d’Estats


pica_estats

Si hi ha una muntanya mítica, iniciàtica, al nostre país, aquesta és, sense cap mena de dubte, la Pica d’Estats. El cim més alt de Catalunya, compartit amb França, d’aquí el nom, és una fita d’alta muntanya, que també pot ser una bona excursió familiar, d’aquelles que permeten estrènyer llaços amb fills i filles adolescents, o encara més grandets. erque res uneix tant com la muntanya, us ho assegurem. Però no es tracta d’una passejada. És Pirineu axial, alt pirineu, cal anar-hi preparats, planificar i mesurar forces. Estem parlant d’una caminada de 5 o 6 horetes, i tornada, en tres. Un dia gambant, pujant de valent, en uns paisatges que mai no oblidareu. Cal menjar i aigua, un mapa, GPS, mòbil, bon calçat, un anorak i moltes ganes. La ruta més senzilla és agafar el cotxe i arribar-vos fins el poblet d’Àreu, via AP-2 fins Vilagrassa, per anar a Balaguer, i d’aquí a Tremp, i de Tremp a Sort, i de Sort a Llavorsí, tot per la C-13. A Llavorsí cal desviar-se cap a la Vall Ferrera per la L-510, que passa prop d’Alins i puja a Àreu. D’aquest bellíssim poblet surt una pista, en no gaire bones condicions però factible per a turismes, (si us estimeu molt el cotxe no passareu), que us durà fins un aparcament que hi ha en un indret anomenat El Pont de la Molinassa. Cal deixar allà el vehicle. Si no us hi veieu en cor, agafeu un taxi a Àreu, o bé pugeu a peu, (però son 10 kms. ben bons!). De l’aparcament al Refugi Vall Ferrera hi ha un quart d’hora xino-xano. Podeu dinar i dormir. Millor reservar: 669532513, o bé, 973624378. Típic refugi de muntanya, no és el Ritz. Del refugi, ben marcat, i tranquils, que no anireu sols, pujareu amb ganes fins guanyar la vall de Sotllo, guapíssima. Passeu un pont i seguiu el riu, tot travessant el plans de Sotllo, fins arribar al magnífic estany de Sotllo, que per ell mateix justifica una excursió petitona. Porteu entre dues i tres hores caminant, i ja teniu davant vostre, imponent, la mole de la Pica. Cal seguir enfilant-se amb ganes, grimpant entre les roques, pujant fort fins el port de Sotllo. Baixem del port, en terres de França, cap a l’estany Cometa d’Estats. D’aquí gireu a l’esquerra pujant el coll de Riufred, on pot haver-hi neu, A dalt esteu entre el Pic de Verdaguer, i la Pica. Darrers metres, darrers esforços fins la creu que corona el cim. Ja heu arribat!. En família cerqueu dies bons, amb sol i bona previsió. No feu l’animal a la muntanya, que es paga car. Amb nens podeu trigar fins a 10 hores, o més, anar i tornar. Però s’ho passaran pipa. Els paisatges son indescriptibles. Us recomanem que feu aquesta sortida en el marc d’unes vacances a la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, o les veïnes valls de Cardós. Son un destí familiar de primera. Teniu molts llocs preciosos on anar, a més de la Pica. Podeu fer Tavascan, Àreu i els seus molins i serradora, el poblet d’Escaló, amb el monestir de Sant Pere de Burgal. El poblet de Baiasca i la seva esglèsia amb bellíssimes pintures romàniques, autèntiques, no còpies. A Escaló teniu l’Hotel Castellarnau, molt recomanable. També podeu anar a raure a Espot, per pujar al llac de Sant maurici, o més amunt encara, a peu o en jeep. Allà teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. A Espot també te bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Però l’hotel líder, indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. A Lladorre hi ha l’Hotel Marxant, senzill però familiar, bona acollida, i bona taula, a poc preu. Carretera de Tavascan, 4, Tel: 973 623 151. A Ainet de Cardós, a peu de carretera hi ha el Puitavaca, un altre hotelet senzill i familiar. Tel: 973 62 30 78. Un altre referent de tota la vida és l’Hotel Cardós, a la Ribera de Cardós, una bona opció familiar. Habitacions triples, comunicades i apartaments. A Àreu mateix, a més del refugi, teniu l‘Hotel Vall Ferrera, bonic, i un càmping, el Pica d’Estats. Bona pujada, a la mítica Pica d’Estats!.

Si hay una montaña mítica, iniciática, en nuestro país, ésta es, sin duda, la Pica d’Estats. El pico más alto de Cataluña, compartido con Francia, de ahí el nombre, es un hito de alta montaña, que también puede ser una buena excursión familiar, de aquellas que permiten estrechar lazos con hijos adolescentes, o aún más mayorcitos. Nada une tanto como la montaña, os lo aseguramos. Pero no se trata de un paseo. Es Pirineo axial, alto pirineo, hay que ir preparados, planificar y medir fuerzas. Estamos hablando de una caminata de 5 o 6 horitas, y vuelta, en tres. Un día gambado, subiendo duro, en unos paisajes que nunca olvidarán. Hay que llevar qué comer y agua, un mapa, GPS, móvil, buen calzado, un anorak y muchas ganas. La ruta más sencilla es coger el coche y acercaros hasta el pueblo de Àreu, vía AP-2 hasta Vilagrassa, para ir a Balaguer, y de ahí en Tremp, y de Tremp en Sort, y de Sort en Llavorsí, todo por la C-13. En Llavorsí hay que desviarse hacia la Vall Ferrera por la L-510, que pasa cerca de Alins y sube a Àreu. De este bellísimo pueblo sale una pista, no en muy buenas condiciones pero factible para turismos, (si aman mucho el coche no pasarán), que les llevará hasta un aparcamiento que hay en un lugar llamado El Puente de la Molinassa. Hay que dejar allí el vehículo. Si no os veis conduciendo por la pista, tomad un taxi en Àreu, o bien subir a pie, (pero son 10 kms. ¡Bien buenos!). Del aparcamiento al Refugio Vall Ferrera hay un cuarto de hora tranquilamente. Pueden comer y dormir. Mejor reservar: 669532513, o bien, 973624378. Típico refugio de montaña, no es el Ritz. Del refugio, por camino bien marcado, y tranquilos, que no iréis solos, subiréis con ganas hasta ganar el valle de Sotllo. Pasad un puente y sigan el río, atravesando las planes de Sotllo, hasta llegar al magnífico lago de Sotllo, que por sí mismo justifica una excursión pequeña. Llevais entre dos y tres horas caminando, y ya teneis ante vosotros, imponente, la mole de la Pica. Hay que seguir subiendo con ganas, trepando entre las rocas, subiendo fuerte hasta el puerto de Sotllo. Bajamos del puerto, en tierras de Francia, hacia el estanque Cometa de Estats. De ahí giren a la izquierda subiendo el col de Riufred, donde puede haber nieve. Arriba estareis entre el Pico de Verdaguer, y la Pica. Últimos metros, últimos esfuerzos hasta la cruz que corona la cima. ¡Ya habeis llegado!. En familia busquen días buenos, con sol y buena previsión. No haga el animal en la montaña, que se paga caro. Con niños pueden tardar hasta 10 horas, o más, ir y volver. Pero lo pasarán pipa. Los paisajes son indescriptibles. Le recomendamos esta salida en el marco de unas vacaciones en la comarca del Pallars, o de los Valles de Àneu, o las vecinas valles de Cardós. Son un destino familiar de primera. Tienen muchos lugares preciosos donde ir, además de la Pica. Pueden ir a Tavascan, a Àreu y sus molinos y aserradero, el pueblo de Escaló, con el monasterio de San Pedro de Burgal. El pueblo de Baiasca y su iglesia con bellísimas pinturas románicas, auténticas, no copias. En Escaló tiene el Hotel Castellarnau, muy recomendable. También pueden ir a parar a Espot, para subir al lago de Sant Maurici, o más arriba aún, a pie o en jeep. Allí tienen el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. En Espot también tiene buenas habitaciones, sencillas pero agradables, la Pensión Palmira. Pero el hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogen como en casa. El Hotel Encantados también es una buena opción también. Por Llavorsí también encontrarán buena mesa y buena cama. Nos gusta el Hotel de Rey. También Hostal La Noguera, más sencillo. También pueden mirar el camping Riberies, o el hotel del mismo nombre, que es de campanillas. En Lladorre está el Hotel Marxant, sencillo pero familiar, buena acogida, y buena mesa, poco precio. Carretera de Tavascan, 4, Tel.: 973 623 151. En Ainet de Cardós, a pie de carretera está el Puitavaca, otro hotelito sencillo y familiar. Tel: 973 62 30 78. Otro referente de toda la vida es el Hotel Cardós, en la Ribera de Cardós, una buena opción familiar. Habitaciones triples, comunicadas y apartamentos. En Àreu mismo, además del refugio, tienen el Hotel Vall Ferrera, bonito, y un camping, el Pica d’Estats. ¡Buena mítica Pica!.

El bosc vertical


logo

Un lloc on divertir-se en família?. Un espai lúdic, al mig del bosc, on fer esport, i d’aventura, sense risc. Esteu pensant en el bosc vertical. Trobareu tot un bosc del Montnegre, en un parc natural privilegiat, ple de tirolines, cordes, lianes, xarxes… en mig d’un alzinar amb pineda, frondós, en una natura plena. Un indret de diversió familiar prop de Barcelona, on alliberar adrenalina, cridar, riure, allunyar l’estrés. Trobareu aquest bosc vertical a la carretera BV.5101, la que va del poble de Dosrius fins el poblet de Canyamars, just al km 1,5. Està amagada. Cal anar per l’autopista del Maresme, la C-31, fins l’entrada de Mataró, i allà agafar la autovia C-60 en direcció Granollers. Atents a l’indicador Dosrius. En arribar a aquesta vila, cal girar a mà dreta cap a Canyamars. Les coordenades per al GPS son: (41.59365, E2.43199). Si voleu anar-hi segurs sempre serà millor reservar. Podeu fer-ho a l’adreça  info@boscvertical.com o al tel: 666.591.988. Hi ha circuïts especials per infants petits, però també els habituals pels de mida mitjana i gran. El sistema de mosquetons, i la seguretat en general, està molt bé. Obren de 10 del matí a 8 de la tarda, però no admeten més gent a partir de les 6. I ja que us hem recomanat un lloc tan maravellós, ara també us direm que no deixeu de programar una sortida per la resta del bosc, ja no vertical, d’aquest espai tan fantàstic. Esteu al cor del Parc Natural del Corredor. Aprofiteu-vos-en. També podeu fer via fins a Canyamars. El poble són quatre cases al voltant de l’esglèsia de Sant Esteve, gòtica del XV, amb una espadanya molt bonica. Si voleu saber més coses de canyamars mireu la web de l’ajuntament de Dosrius, municipi al que pertany. Si finalment en feu cas i pugeu fins allà gaudireu d’aire pur i camp per còrrer. Podreu caminar, trepitjant el terreny i relliscar amb el sauló. Enfilar-vos pels turons, plens de fragàncies de resina i romaní. La millor ruta amb infants, des de Canyamars poble, és la que segueix la Riera, amb els seus plàtans multicolors a la tardor, o d’un verd esclatant a la primavera, fins el Pou del Glaç. Si teniu tot el dia podeu pujar al Santuari del Corredor, on hi ha lloc per fer un bon pic-nic, i un restaurant de carn a la brasa, d’aquells que agrada de tornar-hi. Moltes rutes, a peu o en bici, són possibles a la zona, per a totes les edats. Per dinar, si voleu fer-ho al poble, teniu molts restaurants, i molt bons: l’Hostal del Pont per exemple, o el Clàssic, un xic més… clàssic. A nosaltres, però, el que més ens agrada és La Rectoria. Un restaurant, a la plaça de l’esglèsia de Canyamars, que no us deixarà indiferents. Bona estada enfilats als arbres!.

¿Un lugar donde divertirse en familia?. ¿Un espacio lúdico, en medio del bosque, donde hacer deporte, y de aventura, sin riesgo?. ¿Está pensando en el bosque vertical?. Encontrará todo un bosque del Montnegre, en un parque natural privilegiado, lleno de tirolinas, cuerdas, lianas, redes … en medio de un encinar con pinar, frondoso, en una naturaleza lintacta. Un lugar de diversión familiar cerca de Barcelona, ​​donde liberar adrenalina, gritar, reír, alejar el estrés. Encontrará este bosque vertical en la carretera BV.5101, la que va del pueblo de Dosrius hasta el pueblo de Canyamars, justo en el km 1,5. Está escondido. Hay que ir por la autopista del Maresme, la C-31, hasta la entrada de Mataró, y allí tomar la autovía C-60 en dirección Granollers. Atentos al indicador Dosrius. Al llegar a esta villa, hay que girar a mano derecha hacia Canyamars. Las coordenadas para el GPS son: (41.59365, E2.43199). Si desean ir seguros siempre será mejor reservar. Pueden hacerlo en la dirección info@boscvertical.com o en el tel: 666 591 988. Hay circuitos especiales para niños pequeños, pero también los habituales para los de tamaño medio y grande. El sistema de mosquetones, y la seguridad en general, está muy bien. Abren de 10 de la mañana a 8 de la tarde, pero no admiten más gente a partir de las 6. Y ya que os hemos recomendado un lugar tan maravilloso, ahora también os diremos que no deje de programar una salida para el resto del bosque, ya no vertical, de este espacio tan fantástico. Estareis en el corazón del Parque Natural del Corredor. Aprovechaos de la circunstancia. También podeis llegaros hasta Canyamars. El pueblo son cuatro casas alrededor de la iglesia de San Esteban, gótica del XV, con una espadaña muy bonita. Si deseais saber más de Canyamars ved la web del ayuntamiento de Dosrius, municipio al que pertenece. Si finalmente nos haceis caso y subís hasta allí disfrutareis de aire puro y campo para correr. Podrán caminar, oler fragancias de resina y romero. La mejor ruta con niños, desde Canyamars pueblo, es la que sigue la Riera, con sus plátanos multicolores en otoño, o de un verde brillante en primavera, hasta el Pozo del Hielo. Si tienen todo el día se puede subir al Santuario del Corredor, donde hay lugar para hacer un buen picnic, y un restaurante de carne a la brasa, de aquellos a los que gusta de volver. Muchas rutas, a pie o en bici, son posibles en la zona, para todas las edades. Para comer, si desean hacerlo en el pueblo, tienen muchos restaurantes, y muy buenos: el Hostal del Pont por ejemplo, o el Clásico, un poco más … clásico. A nosotros, sin embargo, nos gusta la Rectoría. Un restaurante, en la plaza de la iglesia de Canyamars, que no os dejará indiferentes. ¡Buena estancia subidos a los árboles!.