Cavalls del vent


cavalls_del_vent

Si sou d’aquell tipus de família a qui els agrada l’esport i la natura, si no us fan por els reptes, si teniu fills i filles adolescents que xerren poc i voleu obrir un espai de diàleg, si us agobia la gran ciutat, si esteu a punt de rebentar, us convé fer una travessa de muntanya alguna d’aquestes vacances, o pont llarg. Caminar tota la família al vostre ritme, però per un lloc que suposi un repte, una fita a assolir. Si creieu que si, aleshores us proposem la travessa “Cavalls del Vent”, que ronda pels vuit refugis del desconegut i meravellós Parc Natural del Cadí-Moixeró. Caminar descobrint un marc natural incomparable, en companyia dels teus. Pot ser un recorregut molt exigent però també totalment factible per fer amb adolescents i, fins i tot, amb nens i nenes. Només cal fer les etapes a un ritme agradable, familiar, combinar els trams a la vostra conveniència, fer-los en caps de setmana diferents si cal. Els vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró van idear un itinerari circular que els enllaça tot recorrent indrets de gran bellesa natural, rodejant el Cadí. Tota la travessa son 90 km. Podeu iniciar-la fàcilment al refugi Lluís Estasen, o bé al del Gresolet, que son accessibles per la carretera B-400, la que va al magnífic Pedraforca, en direcció al poblet muntanyenc de Saldes, i que s’agafa passat Berga, abans d’arribar a Guardiola de Berguedà, pujant cap al túnel del Cadí. Per anar al del Gresolet cal agafar una pista, a la dreta, davant d’una gasolinera, i en 8 km. hi arribeu. Més fàcil és l’Estasen, al qual s’hi arriba per la mateixa carretera, però agafant a Saldes, la pista que puja en direcció al refugi. Aparqueu al mirador, de vertígen! i pugueu a peu al refugi. Molt accessible també el refugi del Rebost, us el recomanem molt especialment, que està situat al coll de Pal. Cal arribar fins Bagà, i d’allà agafar la bona carretera asfaltada, no pista, que hi porta. Senzill. Del Coll de Pal al Niu de l’Àliga hi ha només un parell d’horetes caminant, amb vistes a La Molina i la Cerdanya. També s’hi arriba per la carretera fins a l’estació d’esquí de La Molina i allà prendre el telecabina Alp 2500. Només 10 minuts a peu. Al refugi del Serrat de les Esposes s’hi va des de l’àrea mateixa del túnel del Cadí, passat el peatge, agafant en direcció Riu de Cerdanya, i des d’allà prendre la pista del coll de Pendís, apte per turismes, segons i com, durant 7 km. Gaudireu de la natura ho feu des d’on ho feu. Veureu, i potser trepitjareu, els cims de la Tosa del cadí, o les Penyes Altes de Moixeró, veureu els boscos i rius de Gisclareny, potser pujareu el Pedraforca, us recollireu a la obaga feréstega de Gresolet, veureu bullir l’aigua als Empedrats i a les valls del Bastareny i de Gréixer, plenes de cascades i lloc deliciosos pel bany a l’estiu. Gaudireu d’indrets fantàstics, com ara el santuari de Gresolet. Deixeu enrrera les cabòries i gaudiu de la natura en família!.

Si sois de ese tipo de familia a quienes les gusta el deporte y la naturaleza, si no les dan miedo los retos, si tienen hijos adolescentes que charlan poco y quieren abrir un espacio de diálogo, o les agobia la gran ciudad, si está a punto de reventar, les conviene hacer una travesía de montaña alguna de estas vacaciones, o puente largo. Caminar toda la familia a su ritmo, pero hacia un lugar que suponga un reto, una meta a alcanzar. Si creen que sí, entonces les proponemos la travesía “Cavalls del Vent”, que ronda los ocho refugios del desconocido y maravilloso Parque Natural del Cadí-Moixeró. Caminar descubriendo un marco natural incomparable, en compañía de los tuyos. Puede ser un recorrido muy exigente pero también totalmente factible para hacer con adolescentes y, incluso, con niños y niñas. Sólo hay que hacer las etapas a un ritmo agradable, familiar, combinar los tramos a su conveniencia, hacerlos en fines de semana diferentes si es necesario. Los ocho refugios del Parque Natural del Cadí-Moixeró idearon un itinerario circular que los enlaza recorriendo lugares de gran belleza natural, rodeando el Cadí. Toda la travesía son 90 km. Pueden iniciarla fácilmente en el refugio Lluís Estasen, o bien al del Gresolet, que son accesibles por la carretera B-400, la que va al magnífico Pedraforca, en dirección al pueblo montañoso de Saldes, y que se coge pasado Berga, antes de llegar a Guardiola de Berguedà, subiendo hacia el túnel del Cadí. Para ir al del Gresolet coges una pista, a la derecha, frente a una gasolinera, y en 8 km. estais allí. Más fácil es llegar hasta el refugio Estasen, al que se llega por la misma carretera, pero tomando en Saldes, la pista que sube en dirección al refugio. Aparquen el mirador,¡ de vértigo! y suban a pie al refugio. Muy accesible también el refugio situado en el puerto de Pal. Hay que llegar hasta Bagà, y allí tomar la buena carretera asfaltada, no pista, que lleva hasta él. Sencillo. Del Coll de Pal hasta el Nido del Águila hay sólo un par de horas caminando, con vistas a La Molina y la Cerdanya. También se llega por la carretera hasta la estación de esquí de La Molina y allí hay que tomar el telecabina Alp 2500. Sólo 10 minutos a pie. Al refugio del Serrat de las Esposes se va desde el área misma del túnel del Cadí, pasado el peaje, tomando en dirección Riu, y desde allí tomar la pista a Pendís, apto para turismos, según y cómo, durante 7 km. Disfrutarán de la naturaleza hagan lo hagan desde donde lo hagan. Veréis, y tal vez pisareis, las cumbres de la Tosa del cadí, o las Peñas Altas de Moixeró, verán los bosques y ríos de Gisclareny, y quizás subiréis el Pedraforca, os recogeréis en la umbría salvaje de Gresolet, vereis hervir el aguaen los Empedrats y en los valles del Bastareny y de Gréixer, llenos de cascadas y lugares deliciosos para el baño en verano. Disfrutarán de lugares fantásticos, como el santuario de Gresolet. ¡Dejareis atrás las preocupaciones y disfrutareis de la naturaleza en familia!.

Anuncis

Fira dels Espàrrecs al Port de la Selva


esparrec

Qualsevol excusa és bona per pujar fins la maravella de El Port de la Selva. Tornar-hi i poder gaudir del seu mar blau, blavíssim. De les roques torturades, minerals, del Cap de Creus. De les cases blanques alineades davant del Mediterrà, esglaonades baixant el turó negre. I demà farà sol!. El Port de la Selva és la millor Costa Brava, la més autèntica, la més salvatge. El Port de la Selva no és el glamour de Cadaqués, ni la tendressa de Calella de Palafrugell, però és Mediterrània en estat pur, com Grècia o Sicilia. Aneu al Port de la Selva des de Llança, per l’AP-7 fins Figueres, i d’allà a Llança. O bé aneu-hi des de Roses, travessant el Paní, amb les seves infinites corbes, però tan bell. Però quan hi aneu visiteu-la amb calma. És lluny, ben cert, però pot formar part d’una sortida per l’Empordà, que inclogui el Cap de Creus, Cadaqués, Sant Pere de Roda… Admireu la llum de Port, la línia fina de la seva badia espectacular, el mar blau, blavíssim, i net, netíssim. Gaudiu de la gràcia de les cases blanques, encalades, apilades damunt la terra, entre el mar i el turó. Ens agrada molt Port de la Selva. Cada dia somniem en tornar-hi. Somniem banyar-nos en les aigües manses, càlides, acollidores, transparents i puríssimes de la seva platja magnífica. Una platja familiar com poques en aquesta costa tan rocosa, de sorra ben fina, i no gaire fonda. I ara, l’excusa per gaudir de tanta maravella: La seva fira de l’espàrrec, que ara arriba a la 7èna edició. Tindrà lloc el proper diumenge, 22 de març amb un programa xulo. Hi haurà la fira pròpiament dita de les 10 del matí a les 6 de la tarda, i també moltes activitats infantils, tallers de manualitats i tallers d’esports. A les 11 obre un parc d’inflables. També hi haurà sardanes, concurs de cercar espàrrecs i, a la tarda, cercavila amb els gegants del Port de la Selva i els Grallers d’Espolla. Acabarà amb una cantada d’havaneres a la Platja d’Aquí de Sota, la de l’ajuntament. Arribeu-vos fins el Port de la Selva, passegeu al llarg del bellíssim passeig marítim, ben arran del mar excels de la Costa Brava. A Port de la Selva hi ha llocs increibles on dormir i menjar. Al centre, arran d’aigua, novíssim, teniu l’Hotel Cap de Creus, modern a rabiar. Un clàssic etern, el Porto-Cristo, molt especial. Molt més senzill, amb apartaments, l’Hostal La Tina. També teniu un parell de càmpings, res de l’altre món, però molt familiars. El més proper al poble és el Port de la Selva Càmping, i més llunyà, però amb les parceles a tocar del mar, teniu el Port de la Vall. Per dinar som devots del restaurant Bellavista, davant del mar, al port mateix. Telèfon: 972387050. També els hotels ressenyats tenen bons restaurants. Cèntric trobareu Ca l’Herminda, un clàssic de la costa. No us perdeu la possibilitat de passar un cap de setmana per allà. Si us atreu la part cultural, a la zona us recomanem Perelada, amb el seu castell. Sobre Port de la Selva s’aixeca el maravellós monestir romànic de Sant Pere de Rodes. La base on les famílies podem dormir més còmodes pot ser l’hotel Mediterráneo de Roses, un hotel familiar molt recomanable. Habitacions molt bé, amb una inaudita relació entre qualitat i preu, amb un parc i piscina fabulosos i a dues passes de la platja.  També Figueres és una ciutat ideal per un cap de setmana. Cal visitar el Museu Dalí, o el Museu del Joguet de Catalunya, on reviureu la vostra infància, i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. No lluny de Figueres hi ha el monestir de Vilabertran que està situat a escassos 2 kms. Per dormir, a Figures, ja ho sabeu, som fans de l‘Hotel Duran. Una cuina magnífica, un servei excepcional, digne d’una estrella Michelin. No podem deixar de recomanar-vos una visita a Cadaqués, que és una maravella, possiblement el poble més bonic de la Costa Brava, de Girona, de Catalunya i de la Mediterrània, també podreu trobar bons llocs on dormir i menjar. A la veïna població de Roses ja us hem citat la maravella de l’hotel Mediterraneo Park, però tampoc està malament l’Hotel Coral Platja. També proper a Port, a Llança, teniu, per dormir i menjar bé, l’Hotel Grimar. Us esperen unes habitacions potser una mica envellides, però molt netes. I uns jardins i piscines que ni us imagineu, fins amb un petit zoo. I el menjar, al Grimar, és de gourmet. De primera. Facilitats pels infants i els seus pares. També a Llançà, per dinar, o sopar, recomanem un clàssic de sempre, el restaurant Can Narra. Peix fresc, al port. Port està molt ben comunicat amb Barcelona, a unes dues hores llargues, per l’AP7. Cal anar fins la sortida 4, la de Figueres, de l’autopista i allà prendre la N-260 cap a Port-Bou. Travesseu Llançà, i feu els 7 kms. fins Port de la Selva. Bon cap de setmana a la perla de l’Empordà!.

El mar, las rocas, las casas blancas alineadas frente al Mediterráneo, escalonadas bajando la colina abajo. El Port de la Selva es la mejor Costa Brava, la más auténtica, la más salvaje. El Port de la Selva no es el glamour de Cadaqués, ni la ternura de Calella de Palafrugell, pero es Mediterráneo en estado puro, como Grecia o Sicilia. Vayan al Port de la Selva desde Llança, o desde Roses. Pero cuando vayais visitadla con calma. Está lejos, cierto, pero puede formar parte de una salida por el Empordà, que incluya el Cap de Creus, Cadaqués, Sant Pere de Roda … Admiren la luz de su puerto, la línea fina de su bahía espectacular, el mar azul, azulísimo, y limpio, limpísimo. Disfruten de la gracia de las casas blancas, encaladas, apiladas sobre la tierra, entre el mar y la colina. Nos gusta mucho Port de la Selva. Cada día soñamos con volver. Soñamos con bañarnos en las aguas mansas, cálidas, acogedoras, transparentes y purísimas de su playa magnífica. Una playa familiar como pocas en esta costa tan rocosa, de arena muy fina, y no muy honda. Y si hoy les hablamos de todo esto y de esta manera, es para proponerles un fin de semana en el Alto Ampurdán con motiva de la feria del espárrago en Port de la Selva. Un domingo de actos para niños y mayores. Y en la zona hay lugares increíbles donde dormir y comer. En el centro, junto al agua, novísimo, tienen el Hotel Cap de Creus, moderno a rabiar. Un clásico eterno, el Porto-Cristo, muy especial. Mucho más sencillo, con apartamentos, el Hostal La Tina. También tienen un par de campings, nada del otro mundo, pero muy familiares. El más cercano al pueblo es el Port de la Selva Camping, y más lejano, pero con las parcelas junto al mar, el Port de la Vall. Para comer somos devotos del restaurante Bellavista, frente al mar, en el puerto mismo. Teléfono: 972387050. También los hoteles reseñados tienen buenos restaurantes. Céntrico encontrará Ca l’Herminda, un clásico de la costa. No lo duden: ¡suban este fin de semana al Port de la Selva!.

Fira de l’arbre de Muntanyola


muntanyolafira

Aquest proper diumenge, 8 de març del 2015, al petit poblet de Muntanyola, al bell mig de la plana de Vic, entre Tona i Santa Eulàlia de Riuprimer, s’hi celebra la XIX festa del bosc. Hi ha poca gent que mai hi hagi anat, i encara menys gent sabrà que el diumenge de març que s’escau més proper a Sant Isidre Llaurador, s’hi fa un aplec a l’esplanada davant de l’ermita de St.Quirze i Sta. Julita. I és una llàstima, perquè aquest aplec és una veritable festa popular, en un lloc molt adient per a famílies amb nens. Si no plou us podem assegurar que sera una diada molt engrescadora. S’hi celebra la tradicional festa de l’arbre i una fira de natura que ha anat guanyant any a any en participació i lluiment. Hi haura tota mena d’activitats pensades per compartir en família. Tot començarà a les 9 del matí amb la plantada de l’arbre a la zona del Bar-Restaurant Muntanyola. Allà, tot el dia, hi haurà servei de bar i entrepans freds i calents. A les 10, a l’església de St. Quirze i Sta. Julita, es fa una missa amb l’acompanyament del cor parroquial de Muntanyola, i sortint de missa una exhibició i ballada de colles geganteres. Per descomptat el plat fort serà la fira ramadera, gastronòmica i de productes artesanals. Els infants disfrutaran amb la mostra de maquinària agrícola, una trobada de vespes Club Osona, el trenet que recorre el recinte firal, el taller de tir amb arc, els inflables o el concurs de tala i esbrancada d’arbres. L’organització és esplèndida, el lloc encantador, amb molt d’espai per còrrer i divertir-se. Hi ha servei de bar tot el dia, amb begudes i entrepans freds i calents. Arribeu-vos fins l’esplanada de l’església de Sant Quirze i Santa Julita, a Muntanyola, per gaudir de l’ambient màgic d’un aplec familiar a la Plana de Vic. L’església de Sant Quirze i Santa Julita és un gran edifici barroc, amb una rectoria immensa adosada. A l’interior, no sempre visitable, hi ha un munt de preciosos retaules, un a cada capella, i el fastuós retaure de l’altar major. La millor manera de fer cap a Muntanyola és agafar la C-17 fins a l’entrada de Vic Sud, i d’allà la carretera BV-4316, fins a Santa Eulàlia de Riuprimer. Allà cal rendre la BV-4317 cap a Muntanyola, fins trobar indicada l’ermita. A Muntanyola la natura és especialment generosa, i convida a passar-hi un cap de setmana. Hi ha cases rurals molt boniques, com ara El Dalmau, o Can Riera, o bé les tres pallisses rehabilitades de Can Serrarrica. Totes tres són una monada. Passareu un dia ben bonic!.

Posiblemente pocos viajeros sepan donde se encuentra el pequeño pueblo de Muntanyola. Aunque menos gente sabrá aún que el domingo de marzo más próximo a San Isidro Labrador se celebra allí una romería en la explanada delante de la ermita de St.Quirze y Sta. Julita. Y es una lástima, porque este encuentro es una verdadera fiesta popular, en un lugar muy adecuado para familias con niños. Si no llueve os podemos asegurar que será un día muy divertido. Se celebra la tradicional fiesta del Árbol y una feria de naturaleza que ha ido ganando año a año en participación y lucimiento. Habrá todo tipo de actividades pensadas para compartir en familia; feria de artesanos, de productos naturales, exposiciones de ganado, globo aerostático, trenecito, plantada de árboles, actuación de castellers y gigantes, talleres, actividades deportivas como tiro con arco o pista de obstáculos. También exhibiciones de la vida de payés: pastores o  leñadores. La organización es espléndida, el lugar encantador, con mucho espacio para correr y divertirse. Posibilidad de hacer picnic. Servicio de bar todo el día. Acercaos hasta la explanada de la iglesia de St. Quirze y Sta. Julita, en Muntanyola, para disfrutar del ambiente mágico de un encuentro en la Plana de Vic. La iglesia de Sant Quirze y Santa Julita es un gran edificio barroco, con una rectoría inmensa adosada. En el interior, no siempre visitable, hay un montón de preciosos retablos, uno en cada capilla, y el fastuoso retablo del altar mayor. La mejor manera de llegar a Muntanyola es coger la C-17 hasta la entrada de Vic Sur, y de allí la carretera BV-4316, hasta Santa Eulàlia de Riuprimer. Allí hay que tomar la BV-4317 hacia Muntanyola, hasta encontrar indicada la ermita. ¡Un día muy bonito!. En Muntanyola la naturaleza es especialmente generosa, e invita a pasar un fin de semana. Hay casas rurales muy bonitas, como El Dalmau, o Can Riera, o bien Can Serrarrica. Las tres son una monada.

Pícnic i barbacoes a Pira


Riu_anguera_Pira

L’area de lleure del Riu Anguera està situada al bonic poble de Pira, a l’Alt Camp. Nosaltres hi vàrem anar des de Montblanc, per l’autopista AP-7, sortint en la sortida d’aquesta bellíssima població enmurallada i anant per la C-14 en direcció Tàrrega. A un km. o dos, dins el poblet de la Guardia dels Prats, trobareu a mà dreta, la desviació cap a Santa Coloma de Queralt per la C-241. El primer poble que arriba ja és Pira. També fàcil anar-hi per l’autovia gratuïta que porta a Lleida, l’A-2. Deixeu-la al coll de la Panadella i agafeu la carretera T-221 en direcció Santa Coloma de Queralt, un altre poble preciòs de la zona, i continueu per la C-241 camí de Montblanc. Passareu per Sarral abans d’arribar a Pira. Un cop al nostre poble, si veniu de Santa Coloma de Queralt, trobareu indicada, només veure les primeres cases, la pista encimentada que porta cap al poble de Barberà de la Conca. Si veniu de Montblanc, podeu agafar, al mig del poble, qualsevol carrer que porti a la plaça de l’església. Seguiu la pista encimentada de Barberà, que és el carrer de Jaume I, i entrareu tot seguit passar les darreres cases, en la gorxa encaixonada del riu Anguera, just sota el poble de Pira. A mà dreta veureu ja la zona de lleure. És prou bonica, ensotada, ombrívola, dins un canyó de terra rojenca, amb alts espadats. És lliure, oberta, pública, i compta amb una font d’aigua potable, unes barbacoes una mica rupestres i taules de pedra amb els seus bancs, unes circulars, i una llarga, per molta gent. Hi ha espai per poder gaudir amb la família, còrrer i jugar al llit del riu, que porta aigua i fa tolls, si l’estiu no és rigorós. Els nens i nenes xalaran. Hi ha prou espai per aparcar els cotxes. Si feu brossa heu de saber que no hi ha papereres. Cal portar les deixalles fins els contenidors de la plaça de l’església. Sigueu cívics!. El poblet de Pira és pintoresc, però el millor que te és la pròpia “Hoz” del riu Anguera, on ja està instal·lada la zona de pícnic. Però ja hem comentat que Montblanc, la capital de la bellíssima comarca de La Conca de Barberà, al cor de la Catalunya Nova, entre Tarragona i Lleida és una vila medieval preciosa, meravellosa, una ciutat que conserva íntegres les seves muralles medievals, molt mimades i conservades per la gent i les autoritats. Un cercle de murs molt ben restaurat de fa poc. Us recomanem una parada a Montblanc. No lluny de Pira i de Montblanc, teniu el monestir de Poblet, una joia del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és una fita maravellosa i ineludible, una vegada a la vida, per qualsevol mortal. Un monestir cistercenc, viu, real, el millor d’Europa. I també n’hem vist un munt de monestirs nosaltres!.  També podeu anar fins Barberà de la Conca, un poble amb un castell templari, i un poble partit per una esquerda que es va obrint. Potser ja no el veureu si torneu, potser l’haurà engolit la terra. Aprofiteu i seguiu la pista des de l’àrea de lleure per arribar-hi. Son 3 kms. També podeu anar a Vallbona de les Monges, un altre monestir fabulós, o a Santes Creus, el darrer cenobi de la famosa ruta del Císter. O també voltar pels petits poblets medievals de la zona, com ara Conesa, per exemple, o el gran poble medieval de Santa Coloma de Queralt, on potser passareu. No deixeu de veure’n l’església gòtica, el castell i la plaça porxada. Tot incita, doncs, a passar-hi uns dies d’aventura i goig amb els vostres infants. Per dinar, al poble mateix de Pira, si no us agrada el pícnic, o plou, us recomanem un parell de bars i restaurants, com per exemple Cal David, a l’Avinguda Arnau de Ponc, 15, tel: 977 88 73 16. O el Restaurant el Torrentill, al carrer Conca de Barberà, 2. Tel: 977 88 71 43 o 615 33 89 90. Podreu degustar bona carn a la brasa, i els caps de setmana un bon menú. Fora de Pira us recomanem la Fonda dels Àngels, a la plaça dels Àngels, és clar. Tel: 977860173. El millor de la vila medieval. També podeu menjar per poca pasta al buffet lliure de Bon Àrea, molt baratet. Si cerqueu quelcom amb més glamour, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions molt maques. Un bon lloc on passar un cap de setmana a Pira, Montlanc i la zona!.

Una vez más les recomendamos que lleguen hasta las tierras del sur, en esta ocasión al pueblo de Pira, cercano a Montblanc, para poder comer buena carne a la brasa, o una calçotada en família, en el área de pícnic con barbacoas que hay cerca del rio Anguera, en una hoz del rio a su paso por esta localidad. Buen sitio, fuente, mesas de piedra, espacio para correr. ¿Que está un poco lejos?. Ya lo sabemos. Pero si bién Pira quizás no es una villa preciosa, si que lo es su zona de pícnic. Y cerca tienen otros buenos motivos para bajar hasta allí. Por ejemplo visitar la ciudad de Montblanc que conserva íntegras sus murallas medievales. Sólo por eso ya os pediríamos que cogiérais el coche, y la familia, y fuerais a Montblanc. Por sus iglesias románicas, los palacios góticos y renacentistas, y una catedral preciosa. Si ya se han decidido a llegarse a Pira y Montblanc les sugerimos que vayan el fin de semana entero. Para ir a disfrutar de Poblet, una joya del císter, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, que hay que ver una vez en la vida. Un monasterio cisterciense, vivo, real, el mejor de Europa. Todo esto a una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida, de pago, salida Montblanc y luego en dirección, primero a Tàrrega por la C-14, y después a Santa Coloma de Queralt, otro pueblo precioso, por la C-241. Pira queda a la mitad de camino. O bién por la autovía A-2, la que también va a Lleida pero no es de pago. Salida en Igualada para coger la C-241 camino de Montblanc. ¡Os deseamos una buena botifarrada en familia en las barbacoas de Pira!.

Festa de Sant Medir


sant_medir_2015

Aquesta setmana és Sant Medir, i el dia 1 de març la vila de Gràcia, avui integrada dins la gran Barcelona, i la ciutat de Sant Cugat, celebren la festivitat de Sant Medir. Hi ha anys que s’escau en festiu, però d’altres, és un laborable com passa aquest any 2015. Malgrat tot, a Gràcia i a Sant Cugat, moltíssima gent surt al carrer amb ganes de festa. El diumenge 1, al matí, els graciencs, els de Sarrià, i els de Sant Gervasi, formats en colles, pujaran pel carrer Gran de Gràcia, tot remuntant Collserola, per fer cap a l’ermita de Sant Medir. Surten a les 8 del matí sortida des de la Plaça Trilla de Barcelona, i camí a l’ermita, reten homenatge a en Josep Vidal i Granés, fundador de la festa, fent una oració al Cementiri de Sant Genís dels Agudells. Van fins l’ermita de Sant Medir, al cor del parc de Collserola on, a la una del migdia, celebren una missa en honor a Sant Medir a l’Esplanada del Miracle de l’Ermita, molt propera a la vila de Sant Cugat del Vallès. Seguidament dinen en germanor i tornen a Barcelona. Però el dia fort de la festa de Sant Medir serà el dimarts 3 de març. No sabem sabem si podreu anar a gaudir de la cercavila, però heu de saber que, durant tot el matí, les colles participen en la cercavila pels carrers i les places de Gràcia, i que a partir de les 10 del matí, totes les colles passen per la Plaça de la Vila de Gràcia, per davant de la seu del Districte. I que a les vuit del vespre, totes les colles es concentren pels carrer de Sant Salvador i Escorial per tal d’iniciar una desfilada, en que tornaran a tirar tones de caramels, capçalada per la colla portadora de la bandera de la Federació i la Orquestra Municipal de la Guàrdia Urbana Muntada. L’itinerari del vespre serà: Sant Salvador, Nil i Fabra i Gran de Gràcia, per acabar la desfilada al Pla de Salmeron, on les colles saludaran a les autoritats presents. També hi ha festa al barri de Sarrià on també celebren la diada de Sant Medir amb una cercavila pels carrers i places i, com és habitual, es trobaran a la Plaça del Consell de la Vila.  -A la tarda, a partir de les 18.30 hores, les colles fan una desfilada en seguici pels carrers del barri des del Desert de Sarrià fins a la Plaça del Consell de la Vila.´I, finalment, dir-vos que les colles de Sant Gervasi participen en una altra cercavila pels carrers i les places del barri durant el matí, i que al vespre, es reuneixen amb la resta de colles al carrer Sant Salvador per realitzar la desfilada a Gràcia. L’ermita de Sant Medir es troba a mig camí del Tibidabo i Sant Cugat, per la carretera de l’Arrabassada, en un indret molt bonic, la Vall de Gausac, al fons d’un torrent, cobert de vegetació, en mig d’un bosc ben frondòs. Però aquell dia no pensessiu anar-hi amb vehicle. Impossible. Podeu pujar fins el Tibidabo i deixar el cotxe a l’aparcament de la Font Groga. Llavors us caldrà baixar peu. O anar fins al restaurant Can Borrell, a la carretera d’Horta a Sant Cugat, que és un magnífic centre d’excursions i pujar cap a Sant Medir, o fer-ho des de Sant Cugat remuntant la riera. Mitja hora a peu per camí pla. Si no voleu anar a l’aplec, aneu a Gran de Gràcia per veure marxar o arribar les colles, i sobretot, no us perdeu la desfilada final de la tarda a Gràcia del dia 3 de març, encara que sigui un dia laborable a casa vostra. I porteu bosses per recollir els caramels!.

El día 3 de marzo la villa de Gràcia, hoy integrada en la gran Barcelona, y la ciudad de Sant Cugat, celebran la festividad de Sant Medir. Hay años que cae en festivo, pero otros, es un laborable, como pasa este año. Sin embargo, en Gràcia y Sant Cugat, muchísima gente sale a la calle con ganas de fiesta. Los gracienses, formados en grupos, desfilan, con carros y carretas, por todo el barrio de Gracia, y otros lugares de Barcelona. Consultad la web. Tanto yendo como viniendo son miles de kilos de caramelos los que se lanzan desde los carruajes. Los niños corren a recogerlos. Por su parte, el domingo 1 de marzo en la ermita de Sant Medir de Sant Cugat, al otro lado de la sierra, podreis ver la romeria de carros que suben desde Barcelona. Pasan allí el dia, con misa y con buena comida y mucha juerga. Sant Medir se encuentra a medio camino del Tibidabo y Sant Cugat, por la carretera de la Arrabassada, en un lugar muy bonito, el Valle de Gausac, el fondo de un torrente, cubierto de vegetación, en medio de un bosque frondoso. Pero ese día no pensáramos ir con nuestro vehículo. Imposible. Pueden subir hasta el Tibidabo y dejar el coche en el aparcamiento de la Font Groga. Entonces habrá que bajar a pie. O bién ir hasta el restaurante Can Borrell, en la carretera de Horta de Sant Cugat, que es un magnífico centro de excursiones y subir hacia Sant Medir. Si no quieren ir de romería, vayan a Gran de Gràcia para ver salir o llegar los carros.

La Mineralexpo de Sants


mineral_expo

Totes les famílies aficionades als minerals, com la nostra, ho saben. El primer cap de setmana de març, a les cotxeres de Sants de Barcelona, hi ha la fira Mineralexpo Sants. Hi ha bons motius per anar-hi. Si us agraden les ciències naturals trobareu tota mena de pedres, minerals i fòssils, alguns molt bonics. També si sou dels que us encanta la pedreria i la bijuteria, collarets, braçalets, arrecades… esteu de sort. Material de primera. A més, l’entrada és gratuïta, important en els temps que corren. No se’n troben gaires d’activitats on no cal pagar res per entrar-hi i badar. Sempre sol haver-hi un esapi temàtic especial, sobre un indret interessant o bé un tema didàctic. Aquest any conviden les excavacions prehistòriques del Puig del Roget, al Priorat. Mineral Expo Sants dura tres dies, de divendres a la tarda fins diumenge a la tarda. Així podeu anar-hi qualsevol matí o tarda. Hi ha petits i senzills tallers pels infants, com ara la recerca d’or, o de minerals. Són poca cosa, petitons, però hi són. No sabem si us agraden els minerals, el que és segur que als vostres fills i filles en edat escolar sí. No hi falteu. La MineralExpo Barcelona Sants és una de les grans exposicions de minerals, fòssils i elements relacionats amb la natura d’Europa. L’esdeveniment, és organitzat pel Grup Mineralògic Català, i té lloc a les Cotxeres de Sants, al carrer de Sants, 79 de Barcelona. Enguany tindrà lloc els dies 27 i 28 de febrer i 1 març de 2015. L’horari és el divendres de 15 a 21 hores, el dissabte de 10 a 21 hores, i el diumenge de 10 a 19:30 hores. Encara que només sigui per xafardejar, aneu amb els fills fins les cotxeres de Sants!.

sants2

El primer fin de semana de marzo, en las cocheras de Sants de Barcelona, las familias tienen una cita. Y si sois aficionados a la mineralogía, o simplemente gente que disfruta con las ciencias naturales, con más razón todavía. La cita es con Mineralexpo Sants. Hay buenos motivos para ir. Primero porque es gratuita. No se encuentran muchas actividades donde no haya que pagar nada para entrar y distraerse. Además, vereis una bonita, aunque pequeña, exposición de muchos minerales, fósiles, bisutería y otros artículos relacionados con el tema. Siempre suele haber un espacio temático especial, sobre un lugar interesante o bien un tema didáctico. Fue Atapuerca en 2009, o las minas de Gavà en el 2010. Mineral Expo Sants dura tres días, de viernes a la tarde hasta el domingo por la tarde. Así puede llegarse hasta ella cualquier mañana o tarde. Hay pequeños y sencillos talleres para los niños, como la búsqueda de oro, o de minerales. Son poca cosa, pequeñines, pero están ahí. No sabemos si os gustan los minerales, lo que es seguro que a vuestros hijos e hijas en edad escolar sí. Aunque sólo sea para curiosear, vayan hasta las cocheras de Sants.

La botifarra de La Garriga


FIRA-BOTIFARRA-LA-GARRIGA-2015

Al bonic poble termal de La Garriga volien cridar l’atenció de la gent. Que hi anèssin a visitar la vila i van decidir inventar-se una fira de la botifarra. Per això comerciants i entitats participaran en els actes programats per l’Ajuntament per celebrar, el proper cap de setmana, a la plaça de l’Església, el dissabte 21 de les 9 a 14 h i de 16 a 20.30 hores, i el diumenge de 10 a 17 hores, la Fira de la Botifarra. És aquest un esdeveniment que pretén promoure el comerç local, promocionar el municipi i esdevenir un referent en la comarca. La Fira oferirà tot un conjunt de propostes lúdiques i culturals, tastets gastronòmics, i una àmplia oferta de productes artesanals. Esperem una cinquantena de parades, podrem gaudir d’una gran oferta gastronòmica i descobrir els principals atractius turístics del municipi amb les visites guiades. Es faran demostracions elaboració de botifarres i el corresponent tastet de la reconeguda botifarra de la Garriga. Hi haurà activitats culturals com el Ball de Cintes del municipi, tallers, contes i, el diumenge al matí, un taller infantil de preparació de coques. Els restaurants del poble participaran activament en esdeveniment i oferiran plats de botifarra als establiments. A més, a la Garriga, hi ha molts atractius turístics per visitar amb les famílies i, així, completar el dia. Com per exemple l’antic camp d’aviació de Rosanes, que fou molt important durant la guerra civil. Podeu nformar-vos millos a la web: aviacio i guerra. També és interessant el refugi aeri que es conserva. Si aneu al centre de visitants del poble, podreu gaudir de més itineraris per conèixer millor aquesta graciosa vila termal, refugi de burgesos benestants i balneari de principis de segle. No us perdeu les precioses viles modernistes i, sobretot, no deixeu d’admirar l’anomenada Illa Raspall, un conegut conjunt de quatre edificis magnífics d’aquella època. La manera més fàcil d’arribar en cotxe a la Garriga és seguint l’autovia de l’Ametlla, l’actual C-17, autovia gratuïta que va cap a Vic per Granollers. Perfectament indicat. També és possible arribar-hi en tren, de la línia R3 de rodalies de Barcelona. Dinar o dormir a La Garriga és molt senzill. Des de fa anys és una vila acollidora. Hi ha un munt de bons restaurants. Per exemple Il Pomo d’Oro, un italià amb unes pizzes i pastes boníssimes. Moderna cuina de mercat a Can Cos. També molt modern, però menys sofisticat, amb cuina de mercat i de la terra: La Claraboia. Un restaurant clàssic, de tota la vida, i un hotelet amb encant: La Garrafa, restaurant, Calabria hotel. Luxós amb ganes de ser-ho, cuidat al mínim detall, el vila Luanik. Tractant-se, com es tracta, d’una vila termal i balnearia del renom de La Garriga, no volem acabar aquest article sense donar-vos l’adreça del Balneari Blancafort. Si esteu fins el monyo del “mundanal ruido”, feu una escapada i deixeu-vos tractar com uns prínceps!.

El bonito pueblo termal de La Garriga celebra la 4ª Feria de la Morcilla justo los próximos días 21 y 22 de febrero. Por supuesto habrá buena butifarra, pero también, durante todo el sábado y domingo por la mañana, se podrá participar y disfrutar en un montón de actividades culturales, como un pasacalle de los Gigantes y el baile de Cintas de La Garriga, o los talleres artesanales de butifarras, concurso de dibujo, cuentos o teatro. Además, en la Garriga, hay muchos atractivos turísticos para visitar con la familia y, así, completar el día. Como por ejemplo el antiguo campo de aviación de Rosanes, que fue muy importante durante la guerra civil. Pueden informarse en la web “aviación y guerra”. También es interesante el refugio aéreo que se conserva. Si vais al centro de visitantes del pueblo, os contaran como disfrutar de muchos más itinerarios para conocer mejor esta graciosa villa termal, refugio de burgueses acomodados y balneario de principios de siglo. No se pierdan las preciosas villas modernistas y, sobre todo, no dejen de admirar la llamada Isla Raspall, un conocido conjunto de cuatro edificios magníficos de aquella época. La manera más fácil de llegar en coche a la Garriga es siguiendo la autovía de la Ametlla, la actual C-17, autovía gratuita que va hacia Vic por Granollers. Perfectamente indicado. También es posible llegar en tren, de la línea R3 de cercanías de Barcelona. Comer o dormir en La Garriga es muy sencillo. Desde hace años es una villa acogedora. Hay un montón de buenos restaurantes. Por ejemplo Il Pomo d’Oro, un italiano con unas pizzas y pastas buenísimas. Moderna cocina de mercado en Can Cos. También muy moderno, pero menos sofisticado, con cocina de mercado y de la tierra: La Claraboya. Un restaurante clásico, de toda la vida, y un hotelito con encanto: La Garrafa, restaurante, Calabria hotel. Lujoso con ganas de serlo, cuidado al mínimo detalle, el Villa Luanik. Tratándose, como se trata de una villa termal y balnearia del renombre de La Garriga, no queremos terminar este artículo sin daros la dirección del Balneario Blancafort. Si están hasta el moño del “mundanal ruido”, hagan una escapada y… ¡déjense tratar como unos príncipes!.