La Xuia a Agullana


festa-xuia-agullana-2014

Agullana és un municipi situat a tocar de la frontera francesa, prop de La Jonquera, a la bellíssima serralada pirinenca. En aquest petit poblet del més Alt Empordà hi celebren aquest cap de setmana la festa de la Xuia. Es tracta d’un costum ancestral en que els infants del poble recullen aliments, una recapta de fet, per menjar-se’ls a la tarda. Serà el dissabte 8 de març, a partir de les 10 hores del matí, quan sortirà des de l’escola de la cercavila de la xuia, amb la participació de tots els nens i nenes de la llar d’infants i de l’escola, i de tothom que hi vulgui participar, a cercar els aliments, botifarra, oli, vi, patates, cansalada… per les cases i masos de la contrada. Ho faran acompanyats per la banda de percussió d’els senyors del foc. A la tarda, a partir de les 15 hores, hi haurà la trobada de cuiners i mestres xuiers als baixos de l’Ajuntament. Serà aleshores quan començarà el carnestoltes infantil a la Plaça Major a càrrec de l’Oriol Canals. A les cinc a la mateixa plaça Major, s’inicia el repartiment de la tradicional “Xuia” i s’hi ballen sardanes. A la nit, gran ball de carnestoltes, a la Sala Polivalent, amb el grup Granotes de la Bassa. I, encara, més tard, en Pau de la Gramola farà que la gresca no decaigui. El poble és rural, petit i coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. Al poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. La Xuia d’Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, celebran este sábado su típica fiesta de la Xuia, en que los niños recogen alimentos que por la tarde se guisaran y compartiran. Una excusa perfecta para subir hasta Agullana y descubrir la zona, pasar a Francia por los pasos del exilio, visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

Festa de l’arbre a Muntanyola


muntanyola2014

Aquest proper diumenge, 9 de març, al petit poblet de Muntanyola, al bell mig de la plana de Vic, entre Tona i Santa Eulàlia de Riuprimer, s’hi celebra la 18ena festa del bosc. Hi ha poca gent que mai hi hagi anat, i encara menys gent sabrà que el diumenge de març que s’escau més proper a Sant Isidre Llaurador, s’hi fa un aplec a l’esplanada davant de l’ermita de St.Quirze i Sta. Julita. I és una llàstima, perquè aquest aplec és una veritable festa popular, en un lloc molt adient per a famílies amb nens. Si no plou us podem assegurar que sera una diada molt engrescadora. S’hi celebra la tradicional festa de l’Arbre i una fira de natura que ha anat guanyant any a any en participació i lluiment. Hi haura tota mena d’activitats pensades per compartir en família. Tot començarà amb una plantada de l’abre a la zona de l’ajuntament i, a les 10 del matí, a Sant Quirze i Santa Julita, tindreu una missa amb l’acompanyament del cor parroquial de Muntanyola. Seguidament inauguració de la fira ramadera, gastronòmica i de productes artesanals. A les 11, ballada de diverses colles geganteres, i a les 12.30, actuació de les colles Castalleres Sagals d’Osona i Salats de Súria. Els infants disfrutaran amb la mostra de maquinària agrícola, una trobada de vespes Club Osona, el trenet que recorre el recinte firal, el taller de tir amb arc, els inflables o el concurs de tala i esbrancada d’arbres. L’organització és esplèndida, el lloc encantador, amb molt d’espai per còrrer i divertir-se. Hi ha servei de bar tot el dia, amb begudes i entrepans freds i calents. Arribeu-vos fins l’esplanada de l’església de Sant Quirze i Santa Julita, a Muntanyola, per gaudir de l’ambient màgic d’un aplec familiar a la Plana de Vic. L’església de Sant Quirze i Santa Julita és un gran edifici barroc, amb una rectoria immensa adosada. A l’interior, no sempre visitable, hi ha un munt de preciosos retaules, un a cada capella, i el fastuós retaure de l’altar major. La millor manera de fer cap a Muntanyola és agafar la C-17 fins a l’entrada de Vic Sud, i d’allà la carretera BV-4316, fins a Santa Eulàlia de Riuprimer. Allà cal rendre la BV-4317 cap a Muntanyola, fins trobar indicada l’ermita. A Muntanyola la natura és especialment generosa, i convida a passar-hi un cap de setmana. Hi ha cases rurals molt boniques, com ara El Dalmau, o Can Riera, o bé les tres pallisses rehabilitades de Can Serrarrica. Totes tres són una monada. Passareu un dia ben bonic!.

Posiblemente pocos viajeros sepan donde se encuentra el pequeño pueblo de Muntanyola. Aunque menos gente sabrá aún que el domingo de marzo más próximo a San Isidro Labrador se celebra allí una romería en la explanada delante de la ermita de St.Quirze y Sta. Julita. Y es una lástima, porque este encuentro es una verdadera fiesta popular, en un lugar muy adecuado para familias con niños. Si no llueve os podemos asegurar que será un día muy divertido. Se celebra la tradicional fiesta del Árbol y una feria de naturaleza que ha ido ganando año a año en participación y lucimiento. Habrá todo tipo de actividades pensadas para compartir en familia; feria de artesanos, de productos naturales, exposiciones de ganado, globo aerostático, trenecito, plantada de árboles, actuación de castellers y gigantes, talleres, actividades deportivas como tiro con arco o pista de obstáculos. También exhibiciones de la vida de payés: pastores o  leñadores. La organización es espléndida, el lugar encantador, con mucho espacio para correr y divertirse. Posibilidad de hacer picnic. Servicio de bar todo el día. Acercaos hasta la explanada de la iglesia de St. Quirze y Sta. Julita, en Muntanyola, para disfrutar del ambiente mágico de un encuentro en la Plana de Vic. La iglesia de Sant Quirze y Santa Julita es un gran edificio barroco, con una rectoría inmensa adosada. En el interior, no siempre visitable, hay un montón de preciosos retablos, uno en cada capilla, y el fastuoso retablo del altar mayor. La mejor manera de llegar a Muntanyola es coger la C-17 hasta la entrada de Vic Sur, y de allí la carretera BV-4316, hasta Santa Eulàlia de Riuprimer. Allí hay que tomar la BV-4317 hacia Muntanyola, hasta encontrar indicada la ermita. ¡Un día muy bonito!. En Muntanyola la naturaleza es especialmente generosa, e invita a pasar un fin de semana. Hay casas rurales muy bonitas, como El Dalmau, o Can Riera, o bien Can Serrarrica. Las tres son una monada.

Festa del Bosc a Badalona


festa-bosc-badalona

Badalona, molt a prop de Barcelona, i a tocar de l’Hospital General Germans Trias, (més conegut popularment com la Residència de Can Ruti), s’hi farà aquest proper diumenge 9 de març, la Festa del Bosc. Es tracta d’un conjunt d’activitats, organitzades per l’Ajuntament de Badalona, per tal de recuperar la vegetació de la serralada de Marina, molt malmesa pels incendis. També es vol aprofitar aquesta festa per donar l’oportunitat a les famílies de passar un matí en contacte amb la natura de forma molt atractiva. Hi haurà una plantada d’arbres, que començarà a les 10.30 hores i finalitzarà a les 14 hores. En l’edició d’aquest any s’esperen plantar uns 500 arbusts, sobretot romaní, espígol, aladern i llentiscle. Com cada any, a més de la plantada, hi ha preparades altres activitats infantils i familiars, com ara maquillatge del bosc, contacontes per als més petits, un rocòdrom, el joc del bosc, tir amb arc, taller de compostatge domèstic i tallers de fauna autòctona. A més, el berenador s’oferirà un esmorzar a un preu especial. Si us ha fet gràcia la plantada veniu fins Badalona per la B-20, sortint en direcció a l’Hospital Trias i Pujol (Can Ruti), ben senyalitzat, o per l’accés que puja pel barri de Pomar, a la sortida Badalona Nord de les autopistes C-31 o C-32. També prou ben indicat. Teniu possibilitat d’aparcament al parquing del propi hospital, força buit els caps de setmana, o als vials d’accés. També podeu agafar els nombrosos autobusos urbans que, des del centre de la ciutat de Badalona, per exemple des de l’estació de metro Pompeu Fabra, de la línia 2, la lila, pujen a Can Ruti, i que son les línies B19, B24, B26 i B27. Ideal també per fer una caminada familiar, remuntant la riera de Pomar, per sota de les masies imponents de la zona, com el Castell Gotmar, on hi ha un Golf, la medieval Casa Cabres o l’escola de natura de Can Miravitges. És una zona molt maltractada per la pressió humana que, darrerament s’ha intentat recuperar. Una zona de boscos esclarissats de pi, amb algun roure, i quatre arbres de ribera tocant la riera. Molta sorra, esplanades, i molt d’espai per còrrer. No gaire lluny de l’àrea de picnic, riera avall, a uns 500 mts. podeu trobar una font, anomenada la Font del Pop, que neix en una mina d’aigua i, si la sequera típica del Mediterrà ho permet, quasi sempre raja. No podem assegurar que l’aigua sigui potable. Una mica més amunt de la font hi ha una zona de picnic, petita, amb 12 barbacoes, de pagament, i un “merendero” amb servei de bar. Lloguen també les taules. Funciona els dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores. Hi ha bones caminades, senzilles i fàcils a fer des d’allà. Per exemple les que us portaran, en mitja hora curta, a indrets tan bonics com la font de l’Amigó, a mitja alçada del Parc Natural de la Serra de Marina, o bé fins a la ja citada masia de Can Miravitges, propietat de l’ajuntament de Badalona, una casa pairal del segle XVIII, que conserva cuina, sales i habitacions tal i com eren fa 300 anys. Pregunteu les possibilitats de visita guiada al Museu de Badalona. En resum, un lloc amable, amb espais amples, una mica de natura, un pèl maltractada, però a tocar de Barcelona, ben comunicat per transport públic, i amb bon aparcament. Un lloc ideal, a tocar de casa. Bona plantada a Can Ruti!.

En Badalona, cerca de Barcelona, y muy próxima al Hospital de Can Ruti, (Hospital General Trias i Pujol), se encuentra el picnic de Can Ruti. Es este lugar un lugar habitual de recreo familiar en Badalona.  Está situado en el margen mismo de la riera de Pomar, justo en su cabecera, en la hondonada. Parece mentira que haya un paraje tan bonito justo en una zona donde se levanta un hospital y un tanatorio. Este domingo, dia 9 de marzo, tendrá lugar allí la tradicional plantada de árboles. Con muchos talleres y juegos para las famílias. No os lo perdais. Se llega muy fácilmente si vais hasta el Hospital Trias i Pujol (Can Ruti) por el acceso que sube por el barrio de Pomar, en la salida Badalona Norte de las autopistas C-31 o C-32. En ambos casos bien indicado. Amplio aparcamiento en el parking del propio hospital, bastante vacío los fines de semana, o en los viales de acceso. También pueden tomar los numerosos autobuses urbanos que, desde el centro de la ciudad, desde la estación de metro Pompeu Fabra, de la línea 2, la lila, suben hacia Can Ruti, como el B6 o el B27. Ideal también para hacer una caminata familiar por la riera de Pomar, por debajo de las masías imponentes de la zona, como el Castillo Gotmar, donde hay un Golf, la Casa Cabras o Can Miravitges. Es una zona muy maltratada por la presión humana que, últimamente se ha intentado recuperar. Una zona de bosques claros de pino, con algún roble, y cuatro árboles de ribera tocando la riera. Mucha arena, explanadas, y espacio para correr. Un poco más abajo de la zona de picnic, existe una fuente que nace en una mina de agua y, a pesar de la sequía típica del Mediterráneo, casi siempre mana. No podemos asegurar que el agua sea potable. La zona de picnic, pequeña, cuenta con 12 barbacoas, un “merendero” y servicio de bar. Alquilan mesas. Funciona los sábados y domingos de 10 a 14 horas. Hay buenas caminatas, sencillas y fáciles desde allí. Algunas les llevarán en media hora corta a lugares tan bonitos como la fuente de la Amigó, a media altura del Parque Natural de la Serra de Marina, o bien hasta la masía de Can Miravitges, propiedad del ayuntamiento de Badalona, una casa solariega del siglo XVIII, que conserva cocina, salas y habitaciones tal y como eran hace 300 años. Pregunten por las posibilidades de visita guiada en el Museo de Badalona. En resumen, un dia de naturaleza, plantando árboles, en un lugar amable, con espacios amplios, cerca de Barcelona, bien comunicado por transporte público, y con buen aparcamiento. ¡Buena plantada!.

Torna la festa de Sant Medir


sant_medir_2014

El dia 2 de març la vila de Gràcia, avui integrada dins la gran Barcelona, i la ciutat de Sant Cugat, celebren la festivitat de Sant Medir. Hi ha anys que s’escau en festiu, però d’altres, és un laborable. Malgrat tot, a Gràcia i a Sant Cugat, moltíssima gent surt al carrer amb ganes de festa.  El diumenge al matí, els graciencs, els de Sarrià, i els de Sant Gervasi, formats en colles, pugen pel carrer Gran de Gràcia per, remuntant Collserola, fer cap a l’ermita de Sant Medir. A la tornada desfilaran, carros i cavallers, pels carrers de Gràcia llençant mlts i molts caramels. També trobareu diferents actes a Sant Gervasi i altres indrets de Barcelona. Consulteu la web de les colles per obtenir més detalls. Tan anant com venint són milers de kilos de caramels els que es llencen des dels carruatges. Els infants corren a collir-los. Per la seva banda, a Sant Cugat, a l’altra banda de la serra, pugen a la mateixa ermita on fan un gros aplec, amb bon dinar i molta xerinola. Ja a les vuit del matí surten a peu els Gegants de Sant Cugat. Hi ha xocolatada. Un cop a lloc, teniu ballada de Sardanes, més geganters, banderers, ofici solemne, castellers… i un bon àpat que cadascú portarà de casa. A la tarda més sardanes. Sant Medir es troba a mig camí del Tibidabo i Sant Cugat, per la carretera de l’Arrabassada, en un indret molt bonic, la Vall de Gausac, al fons d’un torrent, cobert de vegetació, en mig d’un bosc ben frondòs. Però aquell dia no pensessiu anar-hi amb vehicle. Impossible. Podeu pujar fins el Tibidabo i deixar el cotxe a l’aparcament de la Font Groga. Llavors us caldrà baixar peu. O anar fins al restaurant Can Borrell, a la carretera d’Horta a Sant Cugat, que és un magnífic centre d’excursions i pujar cap a Sant Medir. Si no voleu anar a l’aplec, aneu a Gran de Gràcia per veure marxar o arribar les colles.

El día 2 de marzo la villa de Gràcia, hoy integrada en la gran Barcelona, y la ciudad de Sant Cugat, celebran la festividad de Sant Medir. Hay años que cae en festivo, pero otros, es un laborable. Sin embargo, en Gràcia y Sant Cugat, muchísima gente sale a la calle con ganas de fiesta. Los gracienses, formados en grupos, suben por la calle Gran de Gràcia para, remontando Collserola, para llegar a la ermita de Sant Medir, donde almorzarán. A la vuelta, volverán a desfilar, carros y caballeros, por todo el barrio de Gracia, y otros lugares de Barcelona. Consultad la web. Tanto yendo como viniendo son miles de kilos de caramelos los que se lanzan desde los carruajes. Los niños corren a recogerlos. Por su parte, en Sant Cugat, al otro lado de la sierra, suben a la misma ermita donde hacen una gran romeria, con buena comida y mucha juerga. Ya a las ocho de la mañana salen a pie los Gigantes de Sant Cugat. Hay chocolatada. Una vez en el lugar, hay sardanas, más gigantes, abanderados, oficio solemne, castellers … y una buena comida que cada cual se llevará de casa. Por la tarde más sardanas. Sant Medir se encuentra a medio camino del Tibidabo y Sant Cugat, por la carretera de la Arrabassada, en un lugar muy bonito, el Valle de Gausac, el fondo de un torrente, cubierto de vegetación, en medio de un bosque frondoso. Pero ese día no pensáramos ir con nuestro vehículo. Imposible. Pueden subir hasta el Tibidabo y dejar el coche en el aparcamiento de la Font Groga. Entonces habrá que bajar a pie. O bién ir hasta el restaurante Can Borrell, en la carretera de Horta de Sant Cugat, que es un magnífico centro de excursiones y subir hacia Sant Medir. Si no quieren ir de romería, vayan a Gran de Gràcia para ver salir o llegar los carros.

Fira a Sant Bartomeu


Sant_bartomeu_fira

Sant Bartomeu del Grau és un municipi de la bellíssima comarca del Lluçanès, que no existeix realment, i pertany a Osona. Però no està al fons de la plana de Vic sinó en mig d’un paisatge abrupte, ple de turons, valls i cingleres, repletes d’ermites romàniques i balmes que conviden a l’excursió familiar. Tot i que el poble ha perdut l’aire medieval, i moltes cases son modernes, encara podeu trobar casalots del segle XVIII amb portals dovellats. Doncs bé, aquest diumenge, durant tot el dia, a Sant Bartomeu teniu la III Fira de Natura i Muntanya on hi trobareu estands d’entitats i empreses del municipi, però també parades d’artesans i firaires diversos,  una cursa d’orientació, una trobada de motos clàssiques, passeig amb bibicletes elèctriques, amb segway, i pels més petits hi haurà ponis i moltes altres activitats infantils. Per arribar-hi aneu fins a Vic, per la C-17 i, des d’aquesta ciutat, preneu la BV-4601 fins el poble, a 10 kms. Si voleu completar el dia aneu fins la bellíssima ciutat de Vic, amb un casc antic medieval enorme. Podreu visitar monuments i obres d’art de primer nivell. Com la catedral, un gran edifici neoclàssic, amb una magnífica torre romànica, que guarda al seu enorme interior, unes pintures maravelloses del genial pintor Josep M. Sert. Al seu costat, el museu episcopal conté el més granat de l’art romànic i gòtic català. Un museu que no podeu ignorar. Com també s’ha de veure el temple romà, com tret directament de l’època dels Cèsars. És impossible donar la relació de totes les esglèsies, convents i monestirs, palaus, cases fortes i burgeses que us sortiran al pas. Nomes cal fer esment de la plaça major, la mercadal, on s’hi celebren mercats des de l’edat mitjana. A més, el Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables. Per dinar, a Sant Bartomeu mateix, teniu diversos bars i restaurants. Podeu consultar-los a la web municipal. A Vic teniu també bons restaurants, com ara el Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. Tot un restaurant amb encant. Diuen coses molt bones del Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, i del Caliu. ‎ La vinateria DO Vic és molt bonica, i diuen que s’hi menja bé. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Per dormir a Vic teniu un bon hotel NH, que també te un bon menú al migdia, o el clàssic Hotel Pamplona, a la ronda. També molt clàssic el Jaume Balmes, més cèntric. Quelcom més coquetó?. A les afores, concretament a Sentfores, hi ha el Mas la Miranda. Ja ho sabeu!. Tots cap a Sant Bartomeu del Grau, tots cap a la desconeguda comarca no nada del Lluçanés.  Per dormir al mateix poble hi ha alguns allotjaments rurals bonics, com ara La Cabaña d’en Permanyer, o el Permanyer mateix. També hi complexos més sofisticats, com pot ser El Roc Llarg. O d’altres molt divertits, fins amb un petit zoo, com ara Can Roca. I, encara, al Lluçanès més màgic hi trobareu moltes altres cases rurals i hotelets.   Si voleu passar-hi un cap de setmana podeu dormir a l’Hotelet de Prats. Davant del monestir de Lluçà, que ja us hem comentat que és magnífic, hi ha un hostalet i restaurant atípic i estrany: La Primitiva.  Telf: 93 8530075.  També podeu dinar a Cal Quico, a Prats de Lluçanés. Molt gran, amb menú únic, de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. O a l’Hostal El músic cuina casolana però d’alta qualitat. Habitacions boniques. Finalment també recomanem La Penyora, a la Plaça Major de Santa Eulàlia de Puig Oriol, tel: 938554005. Bona fira de muntanya a Sant Bartomeu del Grau!.

Esta feria tiene lugar en el bonito pueblo de Sant Bartomeu del Grau, un municipio de la comarca del Lluçanès, no muy lejos de Vic. Antes era una feria dedicada al agua, y como tal la reseña nuestro blog. Ahora se ha ampliado a una feria de la Naturaleza y la Montaña, con muchas actividades. El día fuerte es el domingo. Habrá muestra de oficios, tenderetes, animación, carrera de orientación, talleres, hinchables, tiro con arco … También un pasacalles, grallers, encuentro de gigantes y castellers, expo de motos antiguas … Una mañana bien entretenida para los niños. Y si nunca habéis estado en San Bartomeu, i no habeis visto el paisaje natural del Lluçanès, pues aprovechad, que es cosa magnífica. Se llega por la autovía C-17, tomando la carretera BV-4601, desde Vic. Bien indicado, a mano izquierda, subiendo hacia Ripoll y Puigcerdà. Bien que el pueblo no es muy monumental, tiene una serie de pequeñas ermitas románicas interesantes. Cercano al pueblo está el agregado de Alboquers. Una masía, la iglesia y una antigua rectoría. También es bonita la zona natural de las rieras, con una gruta interesante llamada de las Llobateres y la iglesia vieja, un yacimiento arqueológico medieval que está restaurándose. El único alojamiento del pueblo es la Cabaña de en Permanyer, aunque por el Lluçanés encontrarán muchas casas rurales y hotelitos. En el pueblo tiene un par de bares y un par de restaurantes. En la C-17, cercana a la salida que va a Sant Bartomeu del Grau, está la que lleva a Santa Cecilia de Voltrega, un par de kms. más arriba. Allí encontraréis Can Pantano, con mucho renombre en la comarca. De hecho, en la feria también encontrarán algo para comer. Si nada les satisface bajen a Vic, que está al lado, donde tienen muy buenos hoteles y muy buenos restaurantes. Con la escusa de esta feria, o cualquier otra, lo que si os recomendamos vivamente es hacer una salida para recorrer la comarca del Lluçanès, bellísima. Si quieren pasar un fin de semana por aquí pueden dormir en el Hotelet de Prats. Si os gustan las casas rurales, aquí tenéis un listado. Si lo hacen, vaya hasta el monasterio de Santa Maria de Lluçà, una pequeña joya románica, con unas pinturas murales fabulosas. Y si ya están allí, delante del monasterio hay un hostal y restaurante atípico y extraño: La Primitiva. Telf: 93 8.530.075. También pueden comer en Cal Quico, en Prats de Lluçanès. Muy grande, con menú único, de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125.

Atenció!: Mineralexpo Sants


mineralexpo_sants

Totes les famílies aficionades als minerals, com la nostra, ho saben. El primer cap de setmana de març, a les cotxeres de Sants de Barcelona, hi ha la fira Mineralexpo Sants. Hi ha bons motius per anar-hi. Si us agraden les ciències naturals trobareu tota mena de pedres, minerals i fòssils, alguns molt bonics. També si sou dels que us encanta la pedreria i la bijuteria, collarets, braçalets, arrecades… esteu de sort. Material de primera. A més, l’entrada és gratuïta, important en els temps que corren. No se’n troben gaires d’activitats on no cal pagar res per entrar-hi i badar. Sempre sol haver-hi un esapi temàtic especial, sobre un indret interessant o bé un tema didàctic. Aquest any conviden les excavacions prehistòriques del Puig del Roget, al Priorat. Mineral Expo Sants dura tres dies, de divendres a la tarda fins diumenge a la tarda. Així podeu anar-hi qualsevol matí o tarda. Hi ha petits i senzills tallers pels infants, com ara la recerca d’or, o de minerals. Són poca cosa, petitons, però hi són. No sabem si us agraden els minerals, el que és segur que als vostres fills i filles en edat escolar sí. Encara que només sigui per xafardejar, aneu amb els fills fins les cotxeres de Sants!.

sants2

El primer fin de semana de marzo, en las cocheras de Sants de Barcelona, las familias tienen una cita. Y si sois aficionados a la mineralogía, o simplemente gente que disfruta con las ciencias naturales, con más razón todavía. La cita es con Mineralexpo Sants. Hay buenos motivos para ir. Primero porque es gratuita. No se encuentran muchas actividades donde no haya que pagar nada para entrar y distraerse. Además, vereis una bonita, aunque pequeña, exposición de muchos minerales, fósiles, bisutería y otros artículos relacionados con el tema. Siempre suele haber un espacio temático especial, sobre un lugar interesante o bien un tema didáctico. Fue Atapuerca en 2009, o las minas de Gavà en el 2010. Mineral Expo Sants dura tres días, de viernes a la tarde hasta el domingo por la tarde. Así puede llegarse hasta ella cualquier mañana o tarde. Hay pequeños y sencillos talleres para los niños, como la búsqueda de oro, o de minerales. Son poca cosa, pequeñines, pero están ahí. No sabemos si os gustan los minerales, lo que es seguro que a vuestros hijos e hijas en edad escolar sí. Aunque sólo sea para curiosear, vayan hasta las cocheras de Sants.

El Passant a Folgueroles


passant

De nou una proposta familiar divertida i fantàstica que us permetrà descobrir un dels poblets més bonics de la plana de Vic: el poblet de Folgueroles. Allà hi fan la passada de Sant Antoni aquest proper diumenge, 16 de febrer de 2014. Durant tot el matí, el recorregut del Passant va pels carrers del poble, i es fa fins a tres cops, en tres llocs diferents la benedicció dels animals. A les 11.45 hores teniu una missa solemne a l’església parroquial, i al migdia s’inicia el Passant. Aneu fins a Folgueroles i gaudiu-ne. És un espai natural fabulós, amb una natura desbordada, desbocada i maravellosa. Podeu dinar de picnic a la Font Trobada, un parc encisador, que trobareu al punt kilomètric 6 de l’antiga carretera N-141, la que va de Vic al pantà de Sau, per Folgueroles i Vilanova de Sau. Per arribar al poble i no pèrdre-us el millor que podeu fer és agafar l’eix transversal, C-25, el que va de Vic a Girona, i sortir a l’enllaç de la N-141d, prop de Calldetenes. Seguidament trobarem una rotonda on podem anar a Vic, o a Folgueroles i Vilanova. Des de Barcelona el millor, encara que sigui una volteta, és seguir cap a Ripoll, passant Vic, per la C-17, per agafar l’eix transversal en direcció Girona i aleshores fer la volta a Vic per l’eix, com si fos un cinturó de ronda. Millor que atravessar Vic, amb risc de pèrdua i semàfors. A més, Folgueroles ofereix el seu casc antic, de carrers d’un tipisme arrebatador, l’esglèsia parroquial i la Casa Museu de Verdaguer, molt interessant. De natura no en falta:  hi ha les moltes altres fonts del terme, i els racons del Parc Natural de les Guilleries. El parc de la Font Trobada, que ja hem mencionat, i altres fonts de Folgueroles, són indrets fantàstics per fer un bon pic-nic. A Folgueroles hi ha un munt de bars, i un bon restaurant, Cal Cisteller, a la plaça de l’esglèsia mateix.  més, tota aquesta terra està farcida de bons restaurants. Com ara El canari de la Cèlia, cassolà i creatiu.O el legendari Fusimanya, un temple de l’art culinari, on no dinareu si no heu reservat. O Can Jubany, ultra recomanat restaurant, conegut internacionalment. O Ca La Manyana, un hostal de caràcter, d’aquells clàssics, arrelats a la terra. Bon Passant a Folgueroles!.

Con la llegada del frio llegan también las pasadas de Sant Antonio. Este próximo domingo en Folgueroles, un pueblo situado en el Espacio Natural de las Guilleries-Savassona. Patria de Mossén Cinto Verdaguer, y con una naturaleza desbordada, desbocada y maravillosa. Para llegar y no perderse lo mejor que podéis hacer es coger el eje transversal, C-25, el que va de Vic a Girona, y salir en el enlace de la N-141d, cerca de Calldetenes. Seguidamente encontraremos una rotonda desde donde podemos ir a Vic, o a Folgueroles y Vilanova. Desde Barcelona lo mejor, aunque sea dar una vuelta, es seguir hacia Ripoll, pasando Vic, por la C-17, para tomar luego el eje transversal en dirección Girona y entonces dar la vuelta en Vic por el eje, como si fuera un cinturón de ronda. Mejor que atravesar Vic, con riesgo de pérdida y semáforos. Con fiesta de los burros, o sin ella, Folgueroles les ofrece todo el año su casco antiguo, de calles de un tipismo arrebatador, la iglesia parroquial y la Casa Museo de Verdaguer, muy interesante. De naturaleza no falta nada: hay muchas fuentes en el término, y teneis los rincones del Parque Natural de las Guilleries. El parque de la Font Trobada, y otras fuentes de Folgueroles, son lugares fantásticos para hacer un buen pic-nic. En Folgueroles hay un montón de bares, y un buen restaurante, Cal Cisteller, en la plaza de la iglesia mismo. Además, toda esta tierra está llena de buenos restaurantes. Como El canario de Celia, casero y creativo.O el legendario Fusimanya, un templo del arte culinario, donde no comeréis si no habeis reservado. O Can Jubany, además de recomendado restaurante, un lugar conocido internacionalmente. O Ca La Manyana, un hostal de carácter, de aquellos clásicos, arraigados a la tierra. Buén Passant de Folgueroles!.