Stuttgart


stuttgart

Stuttgart no és una ciutat turística. No en te la vocació. És una vila industrial, seu de companyies tan potents com ara la Mercedes Benz o la Porsche. És una gran ciutat industrial, durament bombardejada durant la segona guerra mundial, reconstruida de manera racional durant els anys 50. No obstant això hi ha dues raons bàsiques que fan de Stuttgart un bon destí familiar: la seva excel·lent situació geogràfica, que la fa un centre d’excursions ideal, i uns quants al·licients interessants de la pròpia Stuttgart. Anem per pams. Stuttgart està situada al sur d’Alemanya, a 50 kms. al nord de la bellíssima vila medieval universitària de Tubingen, un destí inexcusable en la alta vall del Neckar, riu que passa per la ciutat. Allà també podeu visitar Esslingen o Rotweil, boniques viles medievals també, i Haigerloch, en una cresta damunt el riu. O bé el castell romàntic de Hohenzollern. A tocar teniu la Selva Negra, amb llacs, boscos i cascades en un entorn natural d’excepció. Tot a menys de 100 kms. de Stuttgart. Cap al nord hi ha Wurzburg, a la riba del Main, i la magnífica Rothenbourg on der Tauber miraculosament conservada tal qual des de fa 500 anys. O Schwabich Hall, una altra ciutat medieval fabulosa. I el monestir de Maulbronn, patrimoni de la humanitat, o Bad Winfen, un poblet de l’edat mitjana. La baixa vall del Neckar us portarà fins a Heildeberg, en una ruta curulla de castells encimbellats i boscos de fades. Ulm, amb la seva catedral, s’aixeca a tocar d’un Danubi blau recent nascut, a menys de 90 kms. a l’est de Stuttgart. I em deixo altres belleses, com ara monestirs i castells com Gross Comburg, Bebenhausen, Ludwigsburg, Solitude, Favorite o Brunschal. No hi ha lloc per a tot!. Anem ara per Stuttgart mateix. Comencem pel seu reduït casc històric, un parell de places, amb els castells nou i vell, la col·legiata, quatre cases antigues. Res de l’altre mon. Però també hi ha una bona pinacoteca amb bosn pintors del renaixement, una amb obra moderna i un sobre el país. I si de museus parlem no podem deixar de pensar en la meravella del Museu Mercedes Benz, modern i molt bonic, amb el Museu Porsche… I pels infants no oblideu el Zoo de Wilhelma, un dels millors de tota Alemania. La ciutat te molts hotels pero nosaltres us recomanem sense dubtar-ho el Ibis Styles del barri de Bad Cannstatt, un petit poblet balneari a tocar de Stuttgart. Habitacions familiars àmplies i còmodes, bé de preu. Un centre balneari d’aigua termal, amb 5 piscines cobertes a tocar. Comunicat amb el centre de la ciutat pel tramvia U2 cada 5 minuts. Fantàstic. I per dinar o sopar podeu anar a la Taberna de Mike’s al mateix hotel, o a un excel·lent grec no gaire llunyà: La Little Greek Taverna. Boníssim. Allà aprop un alemany d’especialitats suabes molt bo: Der Rothe Hirsch. Fabulós!. I pels voltants uns quants italians. Al centre de Stuttgart us recomanem el De Mauritzio, un italià molt bo. Al davant una trattoria molt maca també: Positano. I al costat una Paulaner, taberna alemanya de la marca de cerveses. No està malament el Primo, una altra trattoria. El Vapiano és un local d’una coneguda cadena d’autoserveis de menjar italià. Jove, àgil, bé de preu, tries el què vols i t’ho portes a la taula. Stuttgart, un bon destí de vacances.

Stuttgart no es una ciudad turística. No tiene la vocación. Es una villa industrial, sede de compañias tan potentes como la Mercedes Benz o Porsche. Es una gran ciudad industrial, duramente bombardeada durante la segunda guerra mundial, reconstruida de manera racional durante los años 50. Sin embargo hay dos razones básicas que hacen de Stuttgart un buen destino familiar: su excelente situación geográfica, que la hace un centro de excursiones ideal, y unos cuantos alicientes interesantes de la propia Stuttgart. Vayamos por partes. Stuttgart está situada en el sur de Alemania, a 50 kms. al norte de la bellísima villa medieval universitaria de Tubingen, un destino inexcusable en alto valle del Neckar, río que pasa por la ciudad. Allí también puede visitar Esslingen o Rotweiler, hermosas villas medievales también, y Haigerloch, en una cresta sobre el río. O bien el castillo romántico de Hohenzollern. Junto tiene la Selva Negra, con lagos, bosques y cascadas en un entorno natural de excepción. Todo a menos de 100 kms. de Stuttgart. Hacia el norte hay Wurzburg, a orillas del Meno, y la magnífica Rothenbourg on der Tauber milagrosamente conservada tal cual desde hace 500 años. O Schwabich Hall, otra ciudad medieval fabulosa. Y el monasterio de Maulbronn, patrimonio de la humanidad, o Bad WinFS, un pueblo de la edad media. El bajo valle del Neckar le llevará hasta Heildeberg, en una ruta llena de castillos encumbrados y bosques de hadas. Ulm, con su catedral, se levanta junto a un Danubio azul recién nacido, a menos de 90 kms. al este de Stuttgart. Y me dejo otras bellezas, como monasterios y castillos como Gross Comburg, Bebenhausen, Ludwigsburg, Soledad, Favorite o Brunschal. No hay lugar para todo !. Vamos ahora por Stuttgart mismo. Empezamos por su reducido casco histórico, un par de plazas, con los castillos nuevo y viejo, la colegiata, cuatro casas antiguas. Nada del otro mundo. Pero también hay una buena pinacoteca con Bosnia pintores del renacimiento, una con obra moderna y uno sobre el país. Y si de museos hablamos no podemos dejar de pensar en la maravilla del Museo Mercedes Benz, moderno y muy bonito, con el Museo Porsche … Y para los niños no olviden el Zoo de Wilhelma, uno de los mejores de toda Alemania. La ciudad tiene muchos hoteles pero nosotros le recomendamos sin dudarlo el Ibis Styles del barrio de Bad Cannstatt, un pequeño pueblo balneario cerca de Stuttgart. Habitaciones familiares amplias y cómodas, bien de precio. Un centro balneario de agua termal, con 5 piscinas cubiertas al lado mismo. Acceso al centro de la ciudad por el tranvía U2 cada 5 minutos. Fantástico. Y para comer o cenar puede ir a la Taberna de Mike ‘s en el mismo hotel, o en un excelente griego no muy lejano: La Little Greek Taverna. Buenísimo. Allí cerca un alemán de especialidades de Suabia muy bueno: Der Rothe Hirsch. ¡Fabuloso !. Y por los alrededores algunos italianos. En el centro de Stuttgart se recomienda el De Mauritzio, un italiano muy bueno. Enfrente una trattoria muy bonita también: Positano. Y junto una Paulaner, taberna alemana de la marca de cervezas. No está mal el Primo, otra trattoria. El Vapiano es un local de una conocida cadena de autoservicios de comida italiana. Joven, ágil, bien de precio, eliges el que quieres y te lo llevas a la mesa. Stuttgart, un buen destino de vacaciones.

Rodemack


rodemack

A tocar d’Alemanya, de Luxemburg i de Bèlgica, però encara dins França, ens va encantar un petit poblet medieval situat en el camí de Metz, bella ciutat que heu de visitar, i Trèveris, una altra fita ineludible en un viatge per Europa. Es tracta de Rodemack, envoltada per muralles, i protegida per portes de conte de fades. Està classificat com un dels “Plus Beaux Villages de France“, i s’ho mereix. Carrers estrets, un senyor castell, en procés de restauració, només podreu veure’n el parc, cases de pedra, capelles coquetones… tot el que cal. No vam dormir ni dinar al poble. Només hi vam veure dos bars, “La Grange à Georges”, i “La Petite Carcassonne”. Ens van recomanar el “Restaurant Cordel” à Beyren-lès-Siercks, no gens lluny de Rodemack. Però nosaltres vam anar a Rodemack des de sla bellíssima ciutat de Metz i per això només podem recomanar-vos restaurants i hotels allà. Metz no està gens lluny de la petita vila medieval, a 30 kms. D’entrada us recomanarem una pizzeria moderna i acollidora, trencadora, informal, portada per gent jove: La Storia. Fantàstica i bé de preu. També ens va agradar molt la proposta de La Robe des Champs, a la plaça Saint Jacques, amb patates de tota mena que fa aquest bonic local art-decó. Heu de provar-les!. Al costat una pizzeria que no està gens malament: Angeluzzo. Ètnics el libanés Au Coeur du Liban, i l’Indi Meena Mahal, tots dos a la Rue des Jardins. Bons tots dos. Una trattoria més clássica, amb bones pizzes al forn de llenya, però també amb altres plats seria La Toscana. I per dormir, al centre de Metz, un gran hotel, de la cadena Novotel, situat en el cor de la vila, a dues passes de la catedral impressionant. Un hotel on els infants s’allotgen i desdejunen gratis. Modern, amb pàrquing en el mateix edifici, gens car. Està situat en un gran centre comercial, amb una relació preu i qualitat insuperable en la zona. Metz, a dos passos de Rodemack, i a tocar també de Luxemburg, y de Trèveris a Alemanya. Una ciutat ideal per a visitar aquest petit poblet i tota la Lorena!.

En la tierra de las “Tres Fronteras”, que son las fronteras de Francia, Alemania y Luxemburgo, se encuentra el pequeño pueblo de Rodemack. Es llamado la Pequeña Carcassonne de Lorena, porque esta ciudad sigue rodeada de sus murallas y se puede ver también allí la puerta fortificada de Sierck. Está clasificado entre los “pueblos más bellos de Francia”, por sus estrechas calles, su gran castillo, que no se visita por ahora, pero del se puede ver el jardín y otros atractivos más. Para tomar algo tienen en el pueblo un par de bares. Uno es la Grange de George. El otro es la pequeña Carcassonne, pero nosotros no comimos en el pueblo. No muy lejos de Rodemack es el “Cordel restaurante” en Beyren Les Siercks. ¡Muy bueno!. Pero dormimos y comimos en la ciudad de Metz, que está muy cerca de Rodemack. Allí se puede ir a la Pizzeria La Storia. Fantástico y económico. O La Robe des Champs, en la plaza de Saint-Jacques, donde las patatas están hechas de todo tipo de maneras, en un entorno art deco entorno muy bonito. Junto a este restaurante está otra pizzería que no está nada mal: Angeluzzo. Comida étnica libanesa: El corazón del Líbano, y también comida hindú en el Taj Meena en la calle Jardins. Una trattoria clásica, con pizzas al horno de leña: La Toscane. Para dormir hay un muy buen hotel: El Novotel de Metz.

Au pays des «Trois Frontières», aux confins de la France, de l’Allemagne, et du Luxembourg, il y a le petit village de Rodemack. Il est surnommé la Petite Carcassonne Lorraine, parce que ce village est encore entouré de ses remparts et on y peut voir la porte fortifiée de Sierck. Il est classé parmi les “Plus Beaux Villages de France“. Vous pouvez aller visiter ses ruelles etroites, son grand château, il ne se visite pas, mais vous pouvez voir le jardin. Il y a deux cafés à Rodemack. Un c’est la Grange à Georges. L’autre s’apelle la Petite Carcassonne, mais nous n’avons pas mange au village. Pas  loin de Rodemack se trouve le “Restaurant Cordel”, à Beyren-lès-Siercks. Trés bon!. Mais nous avons dormi et mange à la ville de Metz, bien proche de Rodemack. Là vous pouvez aller à la pizzeria La Storia. Fantastique et économique. Ou à La Robe des Champs, sur la place Saint-Jacques, où les pommes de terre sont faites de toutes sortes dans un cadre art-déco trés mignon. A côté il y a une autre pizzeria qui est pas mal: Angeluzzo. Ethnique libanaise c’est au coeur du Liban, et aussi le Meena Mahal hindoue à la rue des Jardins. Une trattoria classique, pizzes au four de bois: La Toscane. Pour se loger il ya un trés bon hotel: Novotel Metz.

Metz i el Nadal, o no!


metz_glace

El Nadal a Metz és molt bonic. Però si no és Nadal també és molt xulo. De fet, nosaltres hi parem cada vegada que tornem de Bèlgica, d’Holanda o d’Alemania, camí de casa. Perquè te un Novotel amb piscina, ideal per a les famílies al bell mig de la ciutat, amb bon parquing, i no gens car. Perquè te una catedral fantàstica, alta, altíssima, amb uns vitralls fabulosos, els millors de França. També te un parell d’esglésies més, interessants, un museu, anomenat de La Cour d’Or, amb restes romanes i merovingies, i un nou centre Pompidou, filial del de París, i el riu Mosel·la, magnífic, ple de cignes i d’ànecs, que hi passa pel mig. Però de tot, la Catedral, es val una visita i una estada. Per Nadal, a Metz, i fins el 17 de gener de 2016, hi fan una expo de ninots de Disney sobre gel, patrocinada per Disneyland Paris. No és gaire gran, però si espectacular i xula de veure. I no és molt cara. Està oberta, com també una pista de gel per patinar, i una roda, una “noria” molt gran, fins el 17 de gener. Si feu vacances per aquestes dates, animeu-vos. Si no les feu, penseu-hi de cara a l’any vinent. I si voleu anar a Metz en una altra època de l’any, cap problema. Sempre és bonic!. Dinar o sopar a Metz és senzill, pràctic i bo. D’entrada us recomanarem una pizzeria moderna i acollidora, trencadora, informal, portada per gent jove: La Storia. Fantàstica i bé de preu. També ens va agradar molt la proposta de La Robe des Champs, a la plaça Saint Jacques, amb patates de tota mena que fa aquest bonic local art-decó. Heu de provar-les!. Al costat una pizzeria que no està gens malament: Angeluzzo. Ètnics el libanés Au Coeur du Liban, i l’Indi Meena Mahal, tots dos a la Rue des Jardins. Bons tots dos. Una trattoria més clássica, amb bones pizzes al forn de llenya, però també amb altres plats seria La Toscana. I per dormir, al centre de Metz, un gran hotel, de la cadena Novotel, situat en el cor de la vila, a dues passes de la catedral impressionant. Un hotel on els infants s’allotgen i desdejunen gratis. Modern, amb pàrquing en el mateix edifici, gens car. Està situat en un gran centre comercial, amb una relació preu i qualitat insuperable en la zona. Metz, a dos passos de Luxemburg, y de Trèveris a Alemanya. Una ciutat ideal per a visitar la Lorena, i amb uns espectaculars mercats de Nadal!.

metz_disney

La Navidad en Metz es muy bonita. Aunque es bonito en cualquier época del año. Nosotros paramos allí cada vez que vamos o venimos de Europa, de Bélgica, de Holanda o de Alemania. Tiene un Novotel con piscina, ideal para familias, en pleno centro del casco antiguo, tocando a la catedral. Una catedral fantástica, alta, altísima, con vidreras de fábula. Una catedral de las mejores de Francia y de Europa. Y también un museo, el de La Cour d’Or, y un centro Pompidou. Y el rio Mosela. Y hasta el 17 de enero de 2016, hay una expo de Disney sobre hirelo, patrocinada per Disneyland Paris. Y una pista de patinaje sobre hielo. I si vais a Metz en otra época del año no hay problema. Siempre es bonito. Comer en Metz es sencillo. Id a la pizzeria La Storia. Fantástica y economica. O a La Robe des Champs, en la place Saint Jacques, donde hay patates de todo tipo en un lindo local art-decó. Al lado otra pizzeria que no está mal: Angeluzzo. Étnicos el libanés Au Coeur du Liban, y el hindú Meena Mahal, en la Rue des Jardins. Una trattoria clásica, pizzes de lleña, La Toscana. I para dormir el gran hotel, de la cadena Novotel.

Le Noël à Metz est très agréable. Bien qu’il soit agréable à tout moment de l’année. Nous nous arrêtons là à chaque fois que nous retournons de la Belgique, de les Pays-Bas ou de l’Allemagne. Il y a un Novotel qui dispose d’une piscine, idéal pour les familles, au cœur de la vieille ville, à côté de la cathédrale. Metz à une cathédrale fantastique, une de les meilleures cathédrales en France et en Europe aussi. Et un musée, La Cour d’Or, et aussi un nouvel Centre Pompidou. Et il y a la Moselle, ce beau rideau. Et jusqu’au 17 Janvier, 2016, il ya un spectacle de Disney sur glace esponsorisé par Disneyland Paris. Et un joli patinoire. Manger à Metz est trés facile. Il faut aller à la pizzeria La Storia. Fantastique et économique. Ou à La Robe des Champs, sur la place Saint-Jacques, où les pommes de terre sont faites de toutes sortes dans un cadre art-déco trés mignon. A côté il y a une autre pizzeria qui est pas mal: Angeluzzo. Ethnique libanaise c’est au coeur du Liban, et aussi le Meena Mahal hindoue à la rue des Jardins. Une trattoria classique, pizzes au four de bois: La Toscane.

Trier / Treveris


trier

Podríem haver posat com a foto de portada qualsevol dels preciosos monuments de la ciutat de Trier, la Treveris romana. La famosa porta nigra, espectacular vestigi de la muralla, o la basiílica de Constantí, o les termes. Potser també alguna foto de la seva esplèndida catedral romànica, d’estil renà, o de l’església de Nostra Senyora, gòtica i barroca. O potser un raconet qualsevol, una plaça, de la maravellosa vila medieval, de façanes acolorides, dels carrers plens de vida de Trier. O millor encara una vista de la ciutat des de l’altura dels turons envoltats de vinyes que la circunden. Uns turons que produeixen un vi blanc de primera qualitat, apreciat arreu del món. Perquè Trier és una ciutat alemanya, sí, però molt amable, capital de la Vall del Mosela, rient, soleiada, preparada per gaudir de la vida. Però ens va fer gràcia aquest petit detall, un calvari situat en un arc damunt un carreró de la vila antiga. Resumeix tot el que us hem explicat. No oblideu Trier en una ruta per Alemanya, o en una ruta per França i Bèlgica. Trier està a tocar de la frontera belga, de la luxemburguesa i de la francesa. Baixeu pel Mosela, de Metz a Koblenz, admirant els castells i pobles medievals entre les vinyes, pobles com Cochem, per exemple. Aneu fins el massís d’Eiffel, amb pobles tan pintorescos com Monschau, una petita joia encantadora. Per dinar hi ha molt bons llocs. Però nosaltres varem menjar divinament a un lloc increible: la pizzeria Pellolitto. L’amo, un ciutada del món, il·lustrat, amable, dirigeix un negoci amb uns empleats d’arreu del planeta, servicials i atents. Les pizzes, amanides, pastes… son fabuloses, increibles, fantàstiques. Bon ambient, cèntric, decoració de bon gust… preus imbatibles. Molt recomanable, com veieu. Per dormir teniu diversos hotels. A nosaltres ens va agradar el de la cadena Park Plaza, al centre també. Davant la Porta Nigra vam veure un Mercure. Bona estada a Trier.

Podríamos haber puesto como foto de portada cualquiera de los preciosos monumentos de la ciudad de Trier, la Treveris romana. La famosa puerta nigra, espectacular vestigio de la muralla, o la basiílica de Constantino, o las termas. Quizás también alguna foto de su espléndida catedral románica, de estilo renano, o de la iglesia de Nuestra Señora, gótica y barroca. O quizás un rincón cualquiera, una plaza, de la maravillosa villa medieval, de fachadas coloridas, las calles llenas de vida de Trier. O mejor aún una vista de la ciudad desde la altura de los cerros rodeados de viñedos que la circunden. Unos colinas que producen un vino blanco de primera calidad, apreciado en todo el mundo. Porque Trier es una ciudad alemana, sí, pero muy amable, capital del Valle del Mosela, riendo, soleada, preparada para disfrutar de la vida. Pero nos hizo gracia este pequeño detalle, un calvario situado en un arco sobre un callejón de la villa antigua. Resume todo lo que os hemos explicado. No olvideis Trier en una ruta por Alemania, o en una ruta por Francia y Bélgica. Trier está muy cerca de la frontera belga, de la luxemburguesa y de la francesa. Bajad por el Mosela, de Metz en Koblenz, admirando los castillos y pueblos medievales entre las viñas, pueblos como Cochem, por ejemplo. Vayan hasta el macizo de Eiffel, con pueblos tan pintorescos como Monschau, una pequeña joya encantadora. Para comer hay muy buenos lugares. Pero nosotros comimos divinamente a un lugar increíble: la pizzería Pellolitto. El dueño, un ciudadano del mundo, ilustrado, amable, dirige un negocio con unos empleados de todo el planeta, serviciales y atentos. Las pizzas, ensaladas, pastas … son fabulosas, increíbles, fantásticas. Buen ambiente, céntrico, decoración de buen gusto … precios imbatibles. Muy recomendable, como veis. Para dormir tiene varios hoteles. A nosotros nos gustó el de la cadena Park Plaza, en el centro también. Ante la Porta Nigra vimos un Mercure. Buena estancia en Trier.

We could have started as a cover photo of any precious monuments of Trier, the Roman Treveris. The famous Porta Nigra, spectacular remnant of the wall, or basiílica of Constantine, and the Baths. Maybe also some pictures of her splendid Romanesque cathedral style Rhenish, or Church of Our Lady, Gothic and Baroque. Or maybe a corner any one place, the wonderful medieval town walls of colorful, bustling streets of Trier. Or even better views of the city from the height of the hills surrounded by vineyards that surround. Hills that produce premium white wine, appreciated worldwide. Because Trier is a German city, yes, but very friendly capital of the Moselle Valley, laughing, Soleiado ready to enjoy life. But we did this funny little detail, a Calvary located in an arc above the old town alley. Summarizes everything you have explained. Do not forget to Trier in Germany route, or a route through France and Belgium. Trier is near the Belgian border, the Luxembourg and French. Download the Moselle from Metz to Koblenz, castles and medieval villages, admiring the vineyards, villages such as Cochem, for example. Go up the Eiffel mountains with picturesque villages such as Monschau, a lovely little gem. For lunch there are very good places. But we eat divinely in an amazing place: Pellolitto pizzeria. The owner, a citizen of the world, enlightened, polite, runs a business with employees around the world, helpful and attentive. Pizzas, salads, pastas … are fabulous, incredible, fantastic. Good atmosphere, centrally located, tastefully decorated … unbeatable prices. Highly recommended, as you see. You have several hotels to sleep. We liked one of the chain Park Plaza, at the center also. In front of the Porta Nigra we saw a Mercure. Good holidays in Trier.

Nous aurions pu chercher comme une photo de couverture une des monuments précieux de Trèves. Le célèbre Porta Nigra, vestige spectaculaire de Rome, ou basiílica de Constantin, ou les thermes. Peut-être aussi quelques photos de sa magnifique cathédrale de style roman rhénan, ou l’église de Notre-Dame, gothique et baroque. Ou peut-être un coin un endroit quelconque, les magnifiques remparts de la ville médiévale de coloré, rues animées de Trèves. Ou même une meilleure vue sur la ville depuis la hauteur des collines, de vignes qui entourent. Collines qui produisent du vin blanc de haute qualité, apprécié dans le monde entier. Parce que Trèves est une ville allemande, oui, mais le capital très sympathique de la vallée de la Moselle, en riant, Soleiado prêt à profiter de la vie. Mais nous avons fait ce petit détail amusant, le Calvaire situé dans un arc au-dessus de la vieille ruelle de la ville. Résume tout ce que vous avez expliqué. N’oubliez pas de Trèves en Allemagne itinéraire ou un trajet à travers la France et la Belgique. Trèves est près de la frontière belge, le Luxembourg et le français. Télécharger la Moselle de Metz à Coblence, châteaux et villages médiévaux, en admirant les vignobles, des villages tels que Cochem, par exemple. Montez les montagnes Eiffel avec des villages pittoresques tels que Monschau, un joli petit bijou. Pour le déjeuner, il ya de très bons endroits. Mais nous mangeons divinement nous à un endroit étonnant: Pellolitto pizzeria. Le propriétaire, un citoyen du monde, éclairé, qui dirige une entreprise avec des employés de tout le monde. Pizzas, salades, pâtes … sont fabuleux, incroyables, fantastiques. Bonne ambiance, situé au centre, décorée avec goût … des prix imbattables. Hautement recommandé, comme vous voyez. Il y a plusieurs hôtels pour dormir. Nous aimons un de la chaîne Park Plaza, dans le centre. En face de la Porta Nigra nous avons vu un Mercure. Bon voyage à Trèves.

Lubeck


lubeck

La ciutat hanseàtica de Lubeck és un destí que no pot faltar en una ruta pel nord d’Europa, camí de Dinamarca, o per Alemania. La capital de la poderosíssima associació de comerciants de la Hansa apareix rodejada d’aigua, en una illa. Crida ben aviat l’atenció la maravellosa porta medieval que dona la benvinguda al viatger. Traspassada aquesta entrem en el didal de carrers de la vila. La catedral de Sant Pere no és el millor monument de Lubeck. El que realment impressiona de per vida és la seva plaça del mercat, amb els edificis que la tanquen, inclós l’ajuntament. Renaixement bàltic en estat pur, un dels cascs antics millor conservats d’Europa, amb l’esglèsia de Santa Maria a l’altre costat. Aquest temple és l’altre joia de la ciutat. Les seves torres, la seva planta, ha estat reproduïda, aquí i allà, per tota la costa bàltica. L’interior desprén recolliment. La capella de la torre, amb la campana trencada impressiona de debó. Quin plaer recòrrer els carrers plens de cases medievals, renaixentistes i barroques d’aquells comerciants i mariners que es van fer rics amb l’àmbar, la fusta i la sal. I entrar en les esglésies coquetes i en les places amables. No lluny hi ha l’hospital de l’Esperit Sant, una segona porta d’accés a la vila, amb el castell. Per dinar podeu anar al car, tradicional i reconegut Schiffergesellschaft instal·lat en una antiga casa del gremi de mariners. Bona cuina, butxaca forta. Però per tot el casc antic, i a les avingudes que el circunden, amb bones vistes, teniu hotels i restaurants a dojo. Trieu el vostre. Nosaltres no varem dormir a Lubeck sinó a Hamburg, al Novotel, que està molt bé, i només queda a un centenar de kms. de la ciutat de Lubeck. Bona estada a la hanseàtica Lubeck!.

La ciudad hanseática de Lubeck es un destino que no puede faltar en una ruta por el norte de Europa, camino de Dinamarca, o por Alemania. La capital de la poderosísima asociación de comerciantes de la Hansa aparece rodeada de agua, en una isla. Llama pronto la atención la maravillosa puerta medieval que da la bienvenida al viajero. Traspasada esta entramos en el dedal de calles de la villa. La catedral de San Pedro no es el mejor monumento de Lubeck. Lo que realmente impresiona de por vida es su plaza del mercado, con los edificios que la encierran, incluido el ayuntamiento. Renacimiento báltico en estado puro, uno de los cascos antiguos mejor conservados de Europa, con la iglesia de Santa María en el otro lado. Este templo es la otra joya de la ciudad. Sus torres, su planta, ha sido reproducida, aquí y allá, por toda la costa báltica. El interior desprende recogimiento. La capilla de la torre, con la campana rota impresiona de verdad. Qué placer recorrer las calles llenas de casas medievales, renacentistas y barrocas de aquellos comerciantes y marineros que se hicieron ricos con el ámbar, la madera y la sal. Y entrar en las iglesias y en las plazas amables. No lejos está el hospital del Espíritu Santo, y una segunda puerta de acceso a la villa, con el castillo. Para comer puede ir al caro, tradicional y reconocido Schiffergesellschaft instalado en una antigua casa del gremio de marineros. Buena cocina, bolsillo fuerte. Pero por todo el casco antiguo, y en las avenidas que circundan, con buenas vistas, tiene hoteles y restaurantes en abundancia. Elija el suyo. Nosotros no dormimos en Lubeck sino en Hamburgo, en el Novotel, que está muy bien, y sólo queda un centenar de kms. de la ciudad de Lubeck. Buena estancia en la hanseática Lubeck.

Augustusburg


augustusburg

A 16 kms al sur de Köln, la ciutat alemana de Colònia, a la vall del vell riu Rhin, hi trobareu l’Augustusburg, al poble de Bruhl. Es tracta d’un ostentós palau barroc, fet construir per el princep Clement August de Baviera, i que sense cap excusa heu de visitar si passeu prop de Bonn, o de Colònia, en un viatge per Alemania. Mai no veureu una delicia rococó com aquesta. Una vila de descans dels princeps arquebisbes de la vila de Köln, amb uns salons maravellosos, i uns  bells jardins a la francesa, però també amb uns boscos a l’anglesa molt encantadors. Fàcilment accessible en cotxe, o bé amb el tramvia 18 des de Colònia o Bonn. Baixeu a Bruhl Mitte. També fàcil amb tren. L’estació está al costat del palau. A la ciutat de Brulh trobareu moltíssims bars, restaurants i hotels de tota mena, si us fessin falta. Entrada familiar: 14 € del 2013, per 2 adults i 2 nens. El castell tanca a les 16 hores. El parc a les 21 hores. L’accés al parc és lliure. I ja que sou aquí, val la pena fer una bona paradeta a Köln. Ja des de lluny, de molt lluny, veureu les altíssimes agulles gòtiques de les imponents torres de la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa, a l’alçada de les grans catedrals franceses d’Amiens, Chartres o Reims, o de les angleses de Canterbury, Saisbury o Ely. Elles us serviran de reclam per trobar el centre de la ciutat. Per descomptat aquest és el temple gòtic més bonic d’Alemania. Alt i poderós, ple d’obres d’art. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Romànica del segle XII. Però Colònia també és el seu centre medieval, tot i que molt fet malbé per les bombes. Avui ple d’edificis moderns, amb botigues de tota mena. Però encara podreu disfrutar de la plaça del mercat amb les cases antigues i les seves boniques esglèsies romàniques, en total en te una dotzena. Sant Martí, Santa Maria, Sant Gedeó, Sant Pantaleó… I de la terrassa damunt el riu, veient passar els vaixells, en un tràfec incessant. I del pont de ferro Hoënzollern, com una mena de pont tipus Eiffel, per on arriben els trens a la Haunptbahnhof, a tocar del Dom, i on els enamorats passegen damunt l’aigua marró del Rhin, i pengen candaus, milers de candaus amb els seus noms. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. Disfruteu de Colònia sense presses, fent servir el tramvia, que ara és metro, i ara tren de rodalies, i els centenars de bus que hi ha a la ciutat. Mireu-vos la web del transport i escolliu la vostra tarifa. O mireu-vos a la web de turisme, on hi ha informació sobre la carta Welcome, que dona accés a museus, com ara el Luwding d’art modern, o el d’art romà, que son molt interessants, a més de via lliure per circular per tota la ciutat. La seva excel·lent xarxa de transport, amb la tarifa 2B, o regional, us durà a Augustusburg o a Bonn, l’antiga capital federal, on nasqué Beethoven. Una vila petita, amb un castell palau. Molt digne tot plegat. O feu una excursió a Aachen, l’Aquisgrà Imperial de Carlemany. O una anada fins el Lorelei, la desfilada del riu Rhin sota les roques, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, al sur de la ciutat de Coblenza, (Koblenz), i fins arribar a la bella Magúncia, (Mainz). Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Ja de més grans hem anat amb els nens al Novotel, molt ben situat a la vora del riu també, i hem dinat i sopat en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Mitja ciutat hi va. Reserveu. Està al carrer Jakobstrasse 22. Però a banda d’aquest, que us recomanem amb l’ànima, Colònia està plena d’hotels molt agradables i centenars de bons restaurants. No us perdeuel maravellós palau d’Augustusburg, en un viatge per Alemania, i tampoc la vila de Köln, i la seva catedral. Valen la pena!.

No muy lejos de la villa de Colonia, en Alemania, se alza el sueño barroco de Clemente Augusto, arzobispo y principe de esta ciudad del valle del Rhin. Un palacio rococo con inmensos y bellísimos jardines a la francesa y un parque muy bonito. Los aposentos son una maravilla, valen la pena de ver en una excursión por esta zona de Alemania. Fácil llegar hasta el Augustusburg, que así se llama el castillo, con el tren, o el tranvia 18 des de Colonia. Son solo 16 kms. Y ya que estais por allí no dejeis de visitar la impresionante ciudad de Köln, (Colónia), con su imponente catedral gótica, la mejor de toda Alemania, y sus museos. Para dormir, el mejor familiar, el Novotel. Niños gratis, hay que aprovecharlo. Y para comer os recomendamos una pizzeria fantástica: Toscanini, en la calle Jacobstrasse, 28, cerca del Novotel. Vale la pena desplazarse hasta el palacio de Augustusburg si dais una vuelta por Alemania. Querais boquiabiertos.

Dresden


Dresden

Dresden, la capital històrica del regne de Saxonia, impressiona. Impressiona pels seus monuments. Pels palaus barrocs increibles, les seves esglésies fantàstiques, o els museus maravellosos. Però encara impressiona més pel seu ambient, per les seves pedres negres, cremades pels bombardeigs de la RAF a la segona guerra mundial, en revenja dels atacs a Londres, o de Coventry. Dresden era una ciutat bellíssima, i encara ho és. Però ara també, com tantes altres viles d’Europa, és una ciutat martir. Només cal pensar que en l’atac aliat hi varen morir tants nens i nenes com a Hiroshima. Impressiona la negror de les parets, l’ambient recollit, mut, silenciós. Li diuen la perla de l’Elba, perquè ofereix, com un aparador, totes les seves gràcies, exposades en una corba d’aquest riu del nord d’Alemania. Val la pena visitar Dresden. Val tan la pena, o més, que visitar Viena, o Cracovia, o Wroclaw, o fins i tot Praga. És una ciutat important de centre Europa, d’aquelles que no us poden faltar quan ja no pogueu moure-us de casa, quan sigueu grans. Admireu el seu palau renaixentista italià, el Zwinger, amb entrada gratuïta, i els seus jardins bucòlics, i l’edifici de cortesia. Gaudiu de la catedral nova, del palau dels Ducs de Saxonia, amb la maravellosa i increible boveda verda, que és la cambra del tresor, conservada des del segle XVIII, intacta, tal i com va ser dissenyada. I els museus encantadors i sorprenents, com l’armeria o el museu turc. Vibreu davant la imponent cúpula reconstruïda de la basílica de Nostra Senyora, que va cremar durant 5 dies i va caure. Va ser reconstruïda l’any 1998, com un puzzle gegantí de 51.000 pedres. Passegeu vora l’Elba, el riu fred, que camina cap al nord, quan cau la nit, per veure, en tot el seu magnífic esplendor, la ciutat més bella d’Alemania. Podeu dinar a molts llocs. Us en recomanarem uns quans, a tocar de l’església de la Santa Creu, una altra visita que sorprén. Vegetarià, alternatiu, bio, portat per unes amables noies emprenedores, el Aha Café .O bé, més convencional, especialitats alemanyes, i internacionals, personal atent i amable, bons preus, el Gansedieb restaurant, no us en penedireu!. Per dormir hi ha moltíssims llocs. Mireu-vos els NH Almarkt, en ple centre, o un Holiday Inn, o un B&B, hotels molt baratets a l’entrada de les grans ciutats d’Europa.

Dresden, la capital histórica del reino de Sajonia, impresiona. Impresiona por sus monumentos. Palacios barrocos increíbles, iglesias fantásticas, museos maravillosos. Pero aún impresiona más por su ambiente, por sus piedras negras, quemadas por los bombardeos de la RAF en la segunda guerra mundial, en revancha de Londres, de Coventry. Dresden era una ciudad bellísima, y ​​todavía lo es.  Pero, ahora, también, como tantas otras, es una ciudad mártir.  Murieron tantos niños y niñas como Hiroshima. Impresiona la negrura de las paredes, el ambiente recogido, mudo, silencioso. La llaman la perla del Elba, porque ofrece, como un escaparate, todas sus gracias, expuestas en una curva del río del norte de Alemania. Vale la pena visitar Dresde. Vale tanto la pena, o más, que visitar Viena, o Cracovia, o Wroclaw, o incluso Praga. Es una ciudad importante de centro Europa, de las que no os pueden faltar cuando ya no podáis moveros de casa, cuando seáis mayores. Admirad su palacio renacentista italiano, el Zwinger, con entrada gratuita, jardines bucólicos, un edificio de cortesía, o la catedral nueva, el palacio de los Duques de Sajonia, con la maravillosa e increíble boveda verde, cámara del tesoro conservada desde el siglo XVIII, intacta. Y los museos, como la armería o el museo turco. Vibrar ante la imponente cúpula reconstruida de Nuestra Señora, que quemó durante 5 días y cayó. Fue reconstruida en 1998, como un puzzle gigantesco de 51.000 piedras. Paseen junto al Elba, el río frío, que camina hacia el norte, cuando cae la noche, para ver, en todo su magnífico esplendor, la ciudad más bella de Alemania. Pueden comer en muchos lugares. Os recomendaremos unos cuantos, todos junto a la iglesia de la Santa Cruz, otra visita que sorprende. Vegetariano, alternativo, bio, llevado por unas amables chicas emprendedoras, el Aha Café. O bien, más convencional, especialidades alemanas, e internacionales, personal atento y amable, buenos precios, el Gansedieb restaurante, ¡no se arrepentirán!. Para dormir hay muchísimos lugares. Vean los NH Almarkt, en pleno centro. un holiday Inn, o un B & B.