Berlin


brandemburg

Berlin és la capital d’Alemania, senzill i sabut. Però Berlin és, actualment, la ciutat més dinàmica, marxosa, vibrant d’Europa. Un destí familiar que acontentarà petits i grans, adolescents rebels que no volen anar amb la familia ni a la volta de la cantonada, lletraferits, artistes, amants de la gresca i dels museus. Berlin, ara, ho te tot. Sabíeu que el bust de Nefertiti, està esperant-vos al Neues Museum, a l’illa dels Museus de Berlín?. I que impressiona de veritat veure la porta de Istar, de Babilonia, amb els seus rajols blaus i els lleons?.  O que l’altar de Pèrgam és increible, i molt gran, i una maravella?. Que tot això, i els tresors de Troia, o d’Ur, son al Pergamon Museum, al costat del Neues, a l’illa dels museus de Berlín?. Però aquesta ciutat del futur son també els edificis bestials de la Postdamer Platz, amb el Sony Center al capdevant, o la torre de la TV de l’Alexander Platz, la més alta d’Europa. No us perdeu la nova cúpula del Reichtag, del Norman Foster. Visita gratuïta amb hora demanada a traves d’internet. Imprescindible. I què dir de les restes del mur?. Aneu a veure-les, pintades pels avantguardistes de tota Europa, abans que el tirin a terra definitivament. I feu-vos una foto amb els soldats falsos del Check Point Charlie, o compreu-vos un barret de soldat rus. O roba de disseny. Ara la moda és tota a Berlin, com l’art, o les darreres tendències musicals. Una xarxa de transport increible, a preus de regal amb la tarja Welcome. Us la recomanem. Agafeu la de tres dies que dona accés gratuït als museus. No fareu cua i podreu veure tots els museus de la Museuminsel. Berlin també son els seus parcs, com el Tiengarden, inmens, o el monument a l’holocaust, laberint de pedra, o la porta de Brandemburg, o el zoo més gran i bonic del món, o els carrers amagats plens de bars i restaurants, o els busos grocs de 2 pisos, o Charlotemburg, el castell dels Kaisers, o Postdam, el palau de Sanssouci, rococó del reis prusians. Aquest estiu, o aquesta tardor, Berlin us espera. No ho dubteu!. Per dormir teniu mil i un hotels, però nosaltres ho hem fet, be de preu, i amb 2 nens, al Novotel Berlin Mitte. Molt bé. Cèntric, a 500 mts d’Alexander Platz i dels museus. I per sopar us direm un secret: una pizzeria maravellosa, de qualitat i preu, tot i que vosaltres podreu descobrir molts més llocs. Es diu Peretti, i està en un carrer, una galeria, a la Karl-Liebknecht-Straße 5, on hi ha desenes de bons llocs per menjar.

Berlin es la capital de Alemania, sencillo y sabido. Pero Berlin es, actualmente, la ciudad más dinámica, marchosa, vibrante de Europa. Un destino familiar que contentará pequeños y grandes, adolescentes rebeldes que no quieren ir con la familia ni a la vuelta de la esquina, literatos, artistas, amantes de la juerga y los museos. Berlin, ahora, lo tiene todo. ¿Sabíais que el busto de Nefertiti, está esperando sesión en el Neues Museum, en la isla de los Museos de Berlín?. ¿Y que impresiona de verdad ver la puerta de Istar, de Babilonia, con sus ladrillos azules y los leones?. ¿O que el altar de Pérgamo es increíble, y muy grande, y una maravilla?. ¿Que todo eso, y los tesoros de Troya, o de Ur, son el Pergamon Museum, junto al Neues, en la isla de los museos de Berlín?. Pero esta ciudad del futuro son también los edificios bestiales de la Postdamer Platz, con el Sony Center al frente, o la torre de la TV de la Alexander Platz, la más alta de Europa. ¿Y qué decir de los restos del muro?. Vayan a verlos, pintados por los vanguardistas de toda Europa, antes de que lo tiren definitivamente. Y háganse una foto con los soldados falsos del Check Point Charlie, o comprad un sombrero de soldado ruso. O ropa de diseño. Ahora la moda está toda en Berlin, como el arte, o las últimas tendencias musicales. Una red de transporte increíble, a precios de regalo con la tarjeta Welcome. Os la recomendamos. Coged la de tres días que da acceso gratuito a los museos. No haréis cola y podreis ver todos los museos de la Museuminsel. Berlin también son sus parques, como el Tiengarden, inmenso, o el monumento al holocausto, laberinto de piedra, o la puerta de Brandemburgo, o el zoo más grande y bonito del mundo, o las calles escondidas llenos de bares y restaurantes , o los buses amarillos de 2 pisos, o Charlotemburg, el castillo de los Kaisers, o Postdam, el palacio de Sanssouci, rococó del reyes prusianos. Este verano, o en otoño, Berlin les espera. ¡No lo duden!. Para dormir tienen mil y un hoteles, pero nosotros lo hemos hecho, bien de precio, y con 2 niños, en el Novotel Berlin Mitte. Muy bien. Céntrico, a 500 mts de Alexander Platz y los museos. Y para cenar os diremos un secreto: una pizzería maravillosa, de calidad y precio, aunque vosotros podreis descubrir muchos más lugares. Se llama Peretti, y está en una calle, una galería, donde hay decenas de buenos lugares para comer.

Köln


A l’Alemania feliç, a les vores del vell riu Rhin, en una posició perfecta, al mig d’Europa, camí de França, d’Holanda, de Bèlgica i, naturalment, de la pròpia Alemania, la ciutat de Colònia és una fita que cal visitar, i per la que haureu de passar per poc que us trepitgeu el vell continent. I no fa falta que us diguem que, si mai passeu per la vall del Rhin, nord allà, val la pena fer una bona paradeta a Köln. Ja des de lluny, de molt lluny, veureu les altíssimes agulles gòtiques de les imponents torres de la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa, a l’alçada de les grans catedrals franceses d’Amiens, Chartres o Reims, o de les angleses de Canterbury, Saisbury o Ely. Elles us serviran de reclam per trobar el centre de la ciutat. Per descomptat aquest és el temple gòtic més bonic d’Alemania. Alt i poderós, ple d’obres d’art. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Romànica del segle XII. Però Colònia també és el seu centre medieval, tot i que molt fet malbé per les bombes. Avui ple d’edificis moderns, amb botigues de tota mena. Però encara podreu disfrutar de la plaça del mercat amb les cases antigues i les seves boniques esglèsies romàniques, en total en te una dotzena. Sant Martí, Santa Maria, Sant Gedeó, Sant Pantaleó… I de la terrassa damunt el riu, veient passar els vaixells, en un tràfec incessant. I del pont de ferro Hoënzollern, com una mena de pont tipus Eiffel, per on arriben els trens a la Haunptbahnhof, a tocar del Dom, i on els enamorats passegen damunt l’aigua marró del Rhin, i pengen candaus, milers de candaus amb els seus noms. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. Disfruteu de Colònia sense presses, fent servir el tramvia, que ara és metro, i ara tren de rodalies, i els centenars de bus que hi ha a la ciutat. Mireu-vos la web del transport i escolliu la vostra tarifa. O mireu-vos a la web de turisme, on hi ha informació sobre la carta Welcome, que dona accés a museus, com ara el Luwding d’art modern, o el d’art romà, que son molt interessants, a més de via lliure per circular per tota la ciutat. La seva excel·lent xarxa de transport, amb la tarifa 2B, o regional, us durà a l’Augustusburg  de Bruhl, un palau barroc a les afores de la ciutat que heu de visitar. Delicia rococó dels princeps arquebisbes de la vila, amb salons maravellosos, i un jardí a la francesa, i un bosc a l’anglesa encantadors. O arribeu-vos fins a Bonn, l’antiga capital federal, on nasqué Beethoven. Una vila petita, amb un castell palau. Molt digne tot plegat. O feu una excursió a Aachen, l’Aquisgrà Imperial de Carlemany. O una anada fins el Lorelei, la desfilada del riu Rhin sota les roques, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, al sur de la ciutat de Coblenza, (Koblenz), i fins arribar a la bella Magúncia, (Mainz). Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Ja de més grans hem anat amb els nens al Novotel, molt ben situat a la vora del riu també, i hem dinat i sopat en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Mitja ciutat hi va. Reserveu. Està al carrer Jakobstrasse 22. Però a banda d’aquest, que us recomanem amb l’ànima, Colònia està plena d’hotels molt agradables i centenars de bons restaurants. No us perdeu la vila de Köln, i la seva catedral. Valen la pena!.

A orillas del Rhin, en una posición perfecta, en medio de Europa, camino de Francia, de Holenda, de Bélgica y, naturalmente de la propia Alemania, Colonia es una ciudad por la que deberán pasar a poco que pisen el viejo continente. Y no hace falta que les digamos que, si cruzan por allí, vale la pena hacer una buena parada. Desde lejos, muy lejos, las torres góticas de su catedral les servirán de reclamo. (En la foto). Es el templo gótico más bello de Alemania. Y dentro hay un sepulcro que hará las delicias de sus niños. Ni más ni menos que la tumba de los Reyes Magos de Oriente, preciosa, resplandeciente y magnífica. Pero Colonia también es su centro medieval, con las puertas de la muralla, la plaza del mercado con las casas antiguas y las iglesias románicas. Nosotros dormimos en un camping familiar, el camping oficial de Colonia, junto al Rhin. Comíamos en un restaurante junto a este camping: el Bosporus, con especialidades alemanas. Pero Colonia está llena de hoteles, como el familiar Novotel, donde los niños duermen y desayunan gratis, y campings. ¡Y aún más de restaurantes!. Miraros la trattoria i pizzeria magnífica, que se llama Toscanini. En Jakobstrasse 22. Vale la pena ir a comer allí. Muy recomendable!.

Wangen im Allgäu


Wangen im Allgäu és una petita vila situada al sud d’Alemanya, a la regió de Baden Wütemberg, a tocar de Baviera. És aquesta una zona molt rústica, pastoral, entre els Alps Bavaresos i el llac Constança. Wangen no te res d’especial, però tota ella és un conjunt de cases i carrers molt animats, que daten de les èpoques medieval i, sobretot, barroca. Wangen no és un destí en ella mateixa, però si que és una possible parada si entreu o sortiu d’Alemania per la zona que toca a Suissa i Austria, anant o venint de Bregenz o Saint Gallen. Us agradarà recòrrer les seves cases blanques amb finestres de colors, veure l’església de Sant Martí, l’ajuntament barroc, (a la foto), o la porta fortificada de Ravensburg. Pareu a Wangen, en la vostra ruta pels Alps Bavaresos, perquè potser us ve de camí si aneu o veniu del llac Constança, de Lindau, o bé d’Ulm o de la ruta dels castells, cap a Fussen. En tot cas, si s’escau que hi passeu, pareu-hi. Nosaltres varem dinar, molt bé de preu, tot i que senzill, al Da Franco, un bar i restaurant a tocar de la plaça de l’ajuntament, al final del carrer principal i peatonal de Wangen, anomenat Saumarkt.  Tel: 07 522 91 34 33. N’hi ha molts d’altres de restaurants, així com hotels i un càmpings, el Röhrenmoos. Baviera en estat pur. Una destinació de vacances familiars esplèndida!.

Wangen im Allgäu es una pequeña villa situada al sur de Alemania, en la región de Baden Württemberg, cerca de Baviera. Es esta una zona muy rústica, pastoral, entre los Alpes bávaros y el lago Constanza. Wangen no tiene nada de especial, pero toda ella es un conjunto de casas y calles muy animadas, que datan de las épocas medieval y, sobre todo, barroca. Wangen no es un destino en sí misma, pero si que es una posible parada si entra o sale de Alemania por la zona que toca a Suiza y Austria, yendo o viniendo de Bregenz o Saint Gallen. Les gustará recorrer sus casas blancas con ventanas de colores, ver la iglesia de San Martín, el ayuntamiento barroco, (en la foto), o la puerta fortificada de Ravensburg. Parad en Wangen, en vuestra ruta por los Alpes bávaros, porque quizá les venga de camino si van o vienen del lago Constanza, de Lindau, o bien de Ulm o de la ruta de los castillos, hacia Fussen. En todo caso parad en ella. Nosotros comimos, muy bien de precio, aunque sencillo, en el Da Franco, un bar y restaurante junto a la plaza del Ayuntamiento, al final de la calle principal y peatonal de Wangen, llamada Saumarkt. Tel: 07 522 91 34 33. Hay muchos otros restaurantes, así como hoteles y un camping.

Abadia d’Ebrach


En un viatge per Alemania, per la Baviera, per la regió d’esperit més mediterràni, més llatí, més meridional de tota la Germania, no hi poden faltar les grans fites: Munich, els Alps, els llacs, Nüremberg o Rothenburg. Però tampoc heu de deixat escapar joies més petites, però molt boniques, com Bad Wimfen, Wurzburg, Bamberg o com Ebrach. Aquesta petita localitat està situada, justament entre les bellíssimes ciutats de Bamberg i Wurzburg. Ebrach, sense cap mena de dubte, és el seu monestir cistercenc, fundat l’any 1127. La seva imponent església sorpren sense pal·liatius. Tot i tractar-se d’una obra excepcional del císter alemany, una de les més boniques d’Europa, l’interior és completament barroc. Però només la decoració. L’estructura arquitectónica no s’ha alterat. Això fa un contrast brutal, que no acabem de definir. No sabem si ens agrada o no, però no ens deixa indiferents. La zona d’Ebrach, a més, és un paradís pels amants de la natura, del passeig pel bosc a peu o amb bicicleta. Es troba situada a la vora de l’esplèndit bosc de Steigerwald, un espai natural amb múltiples circuits turístics. També és interessant una zona lúdica amb piscines, anomenada Aquasana, amb més d’un segle d’història, avui dia un parc natural i aquàtic molt concorregut. Les possibilitats turístiques es completen amb un palau barroc i un museu. Nosaltres varem dinar a Ebrach, en un restaurant que us volem recomanar molt vivament. És divertit: està situat en una vella estació en desús, i en un vagó de tren. El preu és asequible i el menjar molt bo. Està a l’entrada del poble i es diu Gasthof zum alten Banhof. També tenen habitacions. Hi ha altres restaurants i hotels al poble. Mireu la web. Ebrach és ideal com a centre per fer una ruta per l’alta Baviera, visitant Bamberg, Wuzburg, Nuremberg… Totes aquestes fites estan a menys de 50 kms. de la vila.

En un viaje por Alemania, por la Baviera, por la región de espíritu más mediterráneo, más latino, más meridional de toda la Germania, no pueden faltar los grandes hitos: Munich, los Alpes, los lagos, Nüremberg o Rothenburg. Pero tampoco deben dejar escapar joyas más pequeñas, pero muy bonitas, como Bad Wimfen, Wuzburg, Bamberg o como Ebrach. Esta pequeña localidad está situada, justamente entre las bellísimas ciudades de Bamberg y Wuzburg. Ebrach, sin duda, es su monasterio cisterciense, fundado en 1127. Su imponente iglesia sorprende sin paliativos. A pesar de tratarse de una obra excepcional del cister alemán, una de las más bonitas de Europa, el interior es completamente barroco. Pero sólo la decoración. La estructura arquitectónica no se ha alterado. Esto provoca un contraste brutal, que no acabamos de poder definir. No sabemos si nos gusta o no, pero no nos deja indiferentes. La zona de Ebrach, además, es un paraíso para los amantes de la naturaleza, de los paseos por el bosque a pie o en bicicleta. Se encuentra situada a orillas del espléndido bosque de Steigerwald, un espacio natural con múltiples circuitos turísticos. También es interesante una zona lúdica con piscinas, llamada Aquasana, con más de un siglo de historia, hoy en día un parque natural y acuático muy concurrido. Las posibilidades turísticas se completan con un palacio barroco y un museo. Nosotros comimos en Ebrach, en un restaurante que os queremos recomendar muy vivamente. Es divertido: está situado en una vieja estación de ferrocarril en desuso, y dentro de un vagón de tren. El precio es asequible y la comida muy buena. Está a la entrada del pueblo y se llama Gasthof zum alten Banhof. También tienen habitaciones. Hay otros restaurantes y hoteles en el pueblo. Vea la web. Ebrach es ideal como centro para hacer una ruta por la alta Baviera, visitando Bamberg, Wuzburg, Nuremberg … Estos lugares están a menos de 50 kms. de la villa.

Haigerloch


Haigerloch és un altre d’aquells petits, petitíssims poblets del sur d’Alemania que tant, i tant, ens agraden. Pobles bellíssims, entre boscos frondosos, i rius riallers, que amaguen magnífiques joies, com el seu castell, o terribles secrets. Haigerloch és un poblet de la regió de Suabia. Un nom amb ressons històrics. Una terra que heu de conèixer. Pertany al l’Estat Federat de Baden-Württemberg, una zona amb molts llocs turístics, amb grans valors naturals. El pintoresc riu Eyach l’envolta, enfonsat en la profunditat de les seves gorges, tot descrivint un parell de meandres. Haigerloch ateny el riu des d’un espadat, a marge i marge, fet que comporta que la vila tingui diferents barris, que es miren des de les alçades, l’un enfront de l’altre. Cada barri està dominat per un monument. Així el del Castell, impressionant fortalessa, mil cops bastida al llarg dels segles. O el de l’esglèsia, a l’altra costat. Els Hohenzollern, reis de Prússia, eren originaris d’aquesta vila. La dinastia nasqué en un castell de la regió. Ara us explicarem el terrible secret mencionat a l’inici d’aquestes ratlles. Encara que admirant el paisatge costi de creure, en aquest bucòlic poblet, en aquesta calmada localitat remota, entre aquesta pau i verdor, els nazis van dur a terme, justament als soterranis del castell, els primers experiments nuclears que el món va conèixer. Era el Projecte Urani. Nosaltres varem menjar i dormir molt bé a Haigerloch, en un hostalet de muntanya, a la sortida del poble. És el Krone. Gastronomia sense artificis, tracte exquisit, senzillessa i netedat, amabilitat. Visiteu el castell, les esglèsies de Haigerloch, les seves cases medievals. Admireu les vistes, les parets de pedra calcària que cauen fins el riu. I, feu-ne el centre per descobrir, en unes vacances, Suabia. La Selva Negra, el Jura de Suabia, Rottweil, maravellós poblet medieval, bressol dels gossos d’aquesta raça, el naixement del riu Danubi, els castells com Hohenzollern, o la fantàstica ciutat medieval de Tubingen, una fita que no podeu deixar de veure.

Haigerloch es otro de esos pequeños, pequeñísimos pueblos del sur de Alemania que tanto, y tanto, nos gustan. Pueblos bellísimos, entre bosques frondosos, y ríos risueños, que esconden magníficas joyas, como su castillo, o terribles secretos. Haigerloch es un pueblecito de la región de Suabia. Un nombre con ecos históricos. Una tierra que han de conocer. Pertenece al Estado Federado de Baden-Württemberg, una zona con muchos lugares turísticos, con grandes valores naturales. El pintoresco río Eyach le rodea, hundido en la profundidad de sus gargantas, describiendo un par de meandros. Haigerloch alcanza el río desde un acantilado, a margen y margen, lo que conlleva que la villa tenga diferentes barrios, que se miran desde las alturas, uno frente al otro. Cada barrio está dominado por un monumento. Así el del Castillo, impresionante fortaleza, mil veces construida a lo largo de los siglos. O el de la iglesia, al otro lado. Los Hohenzollern, reyes de Prusia, eran originarios de esta villa. La dinastía nació en un castillo de la región. Ahora os explicaremos el terrible secreto mencionado al inicio de estas líneas. Aunque admirando el paisaje cueste creerlo, en este bucólico pueblo, en esta calmada localidad remota, entre esta paz y verdor, los nazis llevaron a cabo, justamente en los sótanos del castillo, los primeros experimentos nucleares que el mundo conoció. Era el Proyecto Uranio. Nosotros comimos y dormimos muy bien en Haigerloch, en un hostal de montaña, a la salida del pueblo. Es el Krone. Gastronomía sin artificios, trato exquisito, sencillez y limpieza, amabilidad. Visiten el castillo, las iglesias de Haigerloch, sus casas medievales. Las vistas, las paredes de piedra caliza que caen hasta el río. Y, hagan de él un centro para descubrir, en unas vacaciones, Suabia. La Selva Negra, el Jura de Suabia, Rottweil, maravilloso pueblo medieval, cuna de los perros de esta raza, el nacimiento del río Danubio, los castillos como Hohenzollern, o la fantástica ciudad medieval de Tubingen, un hito que no pueden dejar de ver .

Schwäbisch Hall


Schwäbisch Hall és una preciosa, bellíssima i fantàstica ciutat de segona categoria alemana. Ho diem sense cap mena de sentit pejoratiu. Evidentment, el primer que cal visitar a Alemania són llocs internacionals de primer ordre, com Berlín, Munich, Colonia, Nüremberg, Dresden, Leipzig… Però un cop hagueu satisfet aquesta necessitat, us recomanem que imagineu noves rutes per una Alemania menys coneguda, però que amaga joies petitones, boniques com una randa. Schwäbisch Hall és una d’aquestes petites joies. Pertany a l’Estat Federat de Baden-Württemberg, un territori a tocar de Baviera, i que cal visitar amb detenció. La vila te monuments fantàstics, com aquest fabulós ajuntament barroc, (a la foto), o bé l’esglèsia de Sant Miquel, amb la seva monumental escalinada rodona, que als estius funciona com a teatre i centre de concerts i dança a l’aire lliure. Però malgrat aquests monuments importants, no només les grans construccions són l’objecte d’atracció. Tot el poble és un festival de carrers medievals, amb cases d’entramats de fusta, façanes i teulades d’ensomni i placetes recoletes plenes de flors. Us assegurem que el paisatge i l’escongrafia són molt bonics i molt diferents. Com la esplèndida posada en escena de les cases damunt del meandre del riu Kocher, amb el parc i els anecs banyant-s’hi. De postal. I el més interessant és que Schwäbisch Hall forma part d’una ruta de pobles amb encant que pot ser un objectiu d’una escapada o unes vacances familiars. Llocs com Bad Wimfen, ciutat medieval a tocar, o la incomparable i fastuosa Rothenburg ob der Tauber, la més increible vila fortificada de tota Alemania estan a tocar de Schwäbisch Hall. La vila te bons hotels i restaurants de categoria, entre ells, per exemple, el Kronprinz, el de l’Àguila Dorada, o l’Hotel Scholl, tots instal·lats en boniques casones del centre.

Schwäbisch Hall es una preciosa, bellísima y fantástica ciudad de segunda categoría alemana. Lo decimos sin sentido peyorativo. Evidentemente, lo primero que hay que visitar en Alemania son hitos internacionales de primer orden, como Berlín, Munich, Colonia, Nüremberg, Dresden, Leipzig … Pero una vez que hayan satisfecho esta necesidad, les recomendamos que imaginen nuevas rutas para recorrer una Alemania menos conocida, pero que esconde joyas pequeñas y bonitas. Schwäbisch Hall es una de estas pequeñas joyas. Pertenece al Estado Federado de Baden-Württemberg, un territorio cerca de Baviera, y que hay que visitar con detención. La villa tiene monumentos fantásticos, como este fabuloso ayuntamiento barroco, (en la foto), o bien la iglesia de San Miguel, con su monumental escalinada redonda, que en los veranos funciona como teatro y centro de conciertos y danza al aire libre. Pero pese a estos monumentos importantes, no sólo las grandes construcciones son objeto de atracción. Todo el pueblo es un festival de calles medievales, con casas de entramados de madera, fachadas y tejados de ensueño y plazas recoletas llenas de flores. Os aseguramos que el paisaje y el escongrafia son muy bonitos y muy diferentes. Como la espléndida puesta en escena de las casas sobre el meandro del río Kocher, con el parque y los patos bañándose en él. De postal. Y lo más interesante es que Schwäbisch Hall forma parte de una ruta de pueblos con encanto que puede ser un objetivo de una escapada o unas vacaciones familiares. Lugares como Bad Wimfen, ciudad medieval cercana, o la incomparable y fastuosa Rothenburg ob der Tauber, la más increíble villa fortificada de toda Alemania, están cerca de Schwäbisch Hall. La villa tiene buenos hoteles y restaurantes de categoría, entre ellos, por ejemplo, el Kronprinz, el del Águila Dorada, o el Hotel Scholl, todos instalados en hermosas casonas del centro.

Regensburg / Ratisbona


Emplaçada vora el Danubi, controlant un pont damunt del riu (a la foto), l’antiga ciutat imperial de Ratisbona, avui Regensburg, viu el somni dolç de l’oblit. Poderosa i important altre temps, Regensburg, no passa en el nostre segle de ser una ciutat de mitjana importància dins l’Alemania moderna. Però atenció: guarda tresors inaudits del seu poder medieval. El seu casc antic, miraculosament conservat al llarg de les guerres, és tot ell patrimoni de la humanitat. Són innumerables els monuments que cal visitar. Nosaltres us recomanem la catedral de Sant Pere, l’ajuntament, un parell d’esglèsies barroques molt boniques i un bon recorregut pels carrers, places i placetes. Serà caminant quan descobrireu tots els palaus, convents i esglèsies de la vila. Evidentment, però, serà el pont damunt el Danubi, i la vista que de la ciutat s’obté, l’estrella de la vostra visita. Situats al mig del pont, mirant la torre de la muralla, amb el rellotge, i les agulles de la catedral aixecant-se darrera, fixareu en la retina el record que us acompanyarà de Ratisbona. Feu parada a Regensburg en el curs d’una visita a Alemania, o una de més petita a Baviera. No està gaire lluny de Munic, ni de Nüremberg. Tampoc queda molt allunyada de Praga. Per sentir-vos prínceps per un dia, visiteu el gegantí palau dels antics senyors de la vila: els poderosos Thurn and Taxis. Encara avui la princesa Glòria i el príncep Albert el regenten. Per dormir teniu bons hotels, com els Best Western, o bé l’Atrium, encantadors i acollidors. Si preferiu quelcom més al centre teniu el Hotel Dom Plaza, de la cadena Achat, just al costat de la catedral. Si només voleu visitar Ratisbona, i aneu amb nens, el millor és fer nit a Nüremberg o Munic, dormint als Novotels.

Emplazada a orillas del Danubio, controlando un puente sobre el río, (en la foto), la antigua ciudad imperial de Ratisbona, hoy Regensburg, vive el sueño dulce del olvido. Poderosa e importante en otro tiempo, Regensburg no pasa, en nuestro siglo, de ser una ciudad de mediana importancia dentro de la Alemania moderna. Pero atención: guarda tesoros inauditos de su poder medieval. Su casco antiguo, milagrosamente conservado a lo largo de las guerras, es todo él patrimonio de la humanidad. Son innumerables los monumentos que hay que visitar. Nosotros os recomendamos la catedral de San Pedro, el ayuntamiento, un par de iglesias barrocas muy bonitas y dar un buen recorrido por las calles, plazas y plazoletas. Será caminando cuando descubrireis todos los palacios, conventos e iglesias de la villa. Evidentemente, sin embargo, será el puente sobre el Danubio, y la vista que de la ciudad se obtiene, la estrella de vuestra visita. Situados en el puente, mirando la torre de la muralla, con el reloj, y las agujas de la catedral levantándose detrás, fijareis en la retina el recuerdo que os acompañará de Ratisbona. Hagan parada en Regensburg en el curso de una visita a Alemania, o una más pequeña por Baviera. No está muy lejos de Munich, ni de Nüremberg. Tampoco queda muy alejada de Praga. Para sentirse príncipes por un día, visiten el gigantesco palacio de los antiguos señores de la villa: los poderosos Thurn y Taxis. Aún hoy la princesa Gloria y el príncipe Alberto lo regentan. Para dormir tienen buenos hoteles, como los Best Western, o bien el Atrium, encantadores y acogedores. Si prefieren algo más centrico tienen el Hotel Dom Plaza, de la cadena Achat, justo al lado de la catedral. Si sólo desean visitar Ratisbona, y van con niños, lo mejor es hacer noche en Nüremberg o Munich, durmiendo en los Novotel.

Bamberg


Poques ciutats tan boniques, a Europa, com Bamberg. Una vila petita, insignificant, poc coneguda. Precisament per això, miraculosament conservada, preservada dels bombardejos de les guerres mundials, de les destruccions. Una ciutat a escala humana amb un patrimoni impresionant, increible. Teniu la catedral. La millor catedral romànica d’Alemania. Així, com sona. Una sobirana catedral, llarga, alta, plena d’art. Amb la famosa imatge del cavaller, zènit de l’escultura medieval germànica. Ara bé, us costarà trobar-lo, amagat dins el temple. Amb un casc antic de somni. Patrimoni de la humanitat. Un riu, suau, encantador, i els seus múltiples canals, converteixen el centre de la vila en un rosari d’illes i ponts on s’alçen els palaus i els monuments, com el famós ajuntament, penjat sobre l’aigua. Cal recòrrer Bàmberg lentament, sense un destí fix. Entrar en els claustres i patis, assaborir-la. Trobar-se, de sobte, sense pretendre-ho amb la maravella del roserar del princep-bisbe, al palau episcopal. És, tota ella, com un regal. Visiteu Bamberg quan us decidiu a visitar Nüremberg. Està només a uns 80 kms. al nord d’aquesta fita alemana ineludible. I, ens atrevim a dir-ho, us agradarà tant com la ciutat imperial. Paraula d’honor. A bamberg teniu bons hotels, com ara el Weierich, en ple centre, amb habitacions familiars. O el Brudermülhe, amb un restaurant excel·lent. Nosaltres varem dormir a Nüremberg, que era el nostre centre, en un Novotel. La zona n’està ple. Incloueu Bamberg en el vostre recorregut de descoberta d’Alemania. Un país que us sorpendrà.

Pocas ciudades tan bonitas, en Europa, como Bamberg. Una villa pequeña, insignificante, poco conocida. Precisamente por eso, milagrosamente conservada, preservada de los bombardeos de las guerras mundiales, de las destrucciones. Una ciudad a escala humana con un patrimonio impresionante, increible. Tienen la catedral. La mejor catedral románica de Alemania. Así, como suena. Una soberana catedral, larga, alta, llena de arte. Con la famosa imagen del caballero, cénit de la escultura medieval germánica. Ahora bien, os costará encontrarlo, escondido en el templo. Con un casco antiguo de ensueño. Patrimonio de la humanidad. Un río, suave, encantador, y sus múltiples canales, convierten el centro de la villa en un rosario de islas y puentes donde se alzan los palacios y los monumentos, como el famoso ayuntamiento, colgado sobre el agua. Hay que recorrer Bamberg lentamente, sin un destino fijo. Entrar en los claustros y patios, saborearla. Encontrarse, de pronto, sin pretenderlo con la maravilla de la Rosaleda del príncipe-obispo, en el palacio episcopal. Es, toda ella, como un regalo. Visite Bamberg cuando decidan visitar Nüremberg. Está sólo a unos 80 kms. al norte de esta meta alemana ineludible. Y, nos atrevemos a decirlo, les gustará tanto como la misma ciudad imperial. Palabra de honor. En Bamberg tienen buenos hoteles, como el Weierich, en pleno centro, con habitaciones familiares. O el Brudermülhe, con un excelente restaurante. Nosotros dormimos en Nüremberg, que era nuestro centro, en un Novotel. La zona está llena de ellos. Incluyan Bamberg en su recorrido por Alemania. Un país que les sorprenderá.

Colònia


A les vores del Rhin, en una posició perfecta, al mig d’Europa, camí de França, d’Holenda, de Bèlgica i, naturalment de la pròpia Alemania, Colònia és un ciutat per la que haureu de passar per poc que us trepitgeu el vell continent. I no fa falta que us diguem que, si creueu per allà, val la pena fer una bona paradeta. Des de lluny, de molt lluny, les torres gòtiques de la seva catedral us serviran de reclam. (A la foto). És el temple gòtic més bonic d’Alemania. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Però Colònia també és el seu centre medieval, amb les portes de la muralla, la plaça del mercat amb les cases antigues i les esglèsies romàniques. Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Però Colònia està plena d’hotels i de càmpings. I encara més de restaurants!.

A orillas del Rhin, en una posición perfecta, en medio de Europa, camino de Francia, de Holenda, de Bélgica y, naturalmente de la propia Alemania, Colonia es una ciudad por la que deberán pasar a poco que pisen el viejo continente. Y no hace falta que les digamos que, si cruzan por allí, vale la pena hacer una buena parada. Desde lejos, muy lejos, las torres góticas de su catedral les servirán de reclamo. (En la foto). Es el templo gótico más bello de Alemania. Y dentro hay un sepulcro que hará las delicias de sus niños. Ni más ni menos que la tumba de los Reyes Magos de Oriente, preciosa, resplandeciente y magnífica. Pero Colonia también es su centro medieval, con las puertas de la muralla, la plaza del mercado con las casas antiguas y las iglesias románicas. Nosotros dormimos en un camping familiar, el camping oficial de Colonia, junto al Rhin. Comíamos en un restaurante junto a este camping: el Bosporus, con especialidades alemanas. Pero Colonia está llena de hoteles y campings. ¡Y aún más de restaurantes!.

Augsburg


ausburg

Augsburg és una ciutat històrica. Una de les fites que més sonen en llegir la història d’Europa. La Dieta d’Augsburg, la lluita entre Catòlics i Luterans, les reunions del parlament del Sacre Romà Germànic Imperi, les coronacions de certs emperadors… tot això porta el nom d’Augsburg al primer pla de la vida històrica del vell continent. Evidentment tants aconteixements han deixat la seva petja a la ciutat. A Augsburg teniu la Catedral, situada a un extrem de la ciutat, i que no és l’esglèsia més famosa, ni la més bonica. Perquè aquest honor el té Sant Ulrich, (a la foto). Una sobèrbia edificació que recorda les llunyanes catedrals del fred, a Tallin o Sant Petersburg. Als seus peus la petita ermita luterana mereix també una visita. Parlant de Sant Petersburg hem de dir-vos que la perspectiva de la principal avinguda d’Augsburg, amb Sant Ulrich al fons, no te res a envejar a la perspectiva Nevsky. Salvant les distàncies, és clar. Però si volem dir que és una de les més belles d’Europa, amb els seus palaus renaixentistes alineats en forma de mitja lluna. També són boniques Santa Anna i la restaurada Sinagoga. Al mig de la vila, el grandiòs palau de l’ajuntament eleva la seva torre per damunt de les teulades. Però el millor d’Augsburg, el que més ens va agradar, no és una gran edificació. És un senzill barri de cases baixes, modestes, humils, tancades per una muralla. Les va construir al segle XVI el senyor Jacob Fugger, banquer totpoderòs de l’omnipotent emperador Carles V. Les manà edificar per acollir famílies pobres, vídues i altres desferres de la societat. Els cedí les cases a baix preu. Encara avui tenen aquesta finalitat. Passejar pel “Fuggerei” és una experiència quasi religiosa. Visitar les petites estances, moblades d’època, una delícia. No ens cansariem mai de rondar pels quatre carrerons del Fuggerei. Augsburg està en la ruta que us durà per les altres ciutats imperials alemanes: Ulm, Munich, Ratisbona, Rothemburg… Per dormir a Augsburg, ens va agradar molt l’hotel que hi havia just davant l’entrada del Fuggerei, el Jacober Hof Hotel. Senzill, bé de preu, habitacions familiars per quatre persones, molt netes.

Augsburg es una ciudad histórica. Uno de los hitos que más suenan al leer la historia de Europa. La Dieta de Augsburgo, la lucha entre Católicos y Luteranos, las reuniones del parlamento del Sacro Romano Germánico Imperio, las coronaciones de ciertos emperadores … todo eso lleva el nombre de Augsburgo al primer plano de la vida histórica del viejo continente. Evidentemente tantos acontecimientos han dejado su huella en la ciudad. En Augsburgo tiene la Catedral, situada en un extremo de la ciudad, y que no es la iglesia más famosa, ni la más bonita. Porque ese honor lo tiene San Ulrich, (en la foto). Una soberbia edificación que recuerda las lejanas catedrales del frío, en Tallin o San Petersburgo. A sus pies la pequeña ermita luterana merece también una visita. Hablando de San Petersburgo podemos decir que la perspectiva de la principal avenida de Augsburgo, con San Ulrich al fondo, no tiene nada que envidiar a la perspectiva Nevsky. Salvando las distancias, claro. Pero si que os aseguramos que es una de las más bellas de Europa, con sus palacios renacentistas alineados en forma de media luna. También son bonitas Santa Ana y la restaurada Sinagoga. En medio de la villa, el grandioso palacio del ayuntamiento eleva su torre por encima de los tejados. Pero lo mejor de Augsburgo, lo que más nos gustó, no es una gran edificación. Es un sencillo barrio de casas bajas, modestas, humildes, cerradas por una muralla. Las construyó en el siglo XVI el señor Jacobo Fugger, banquero todopoderoso del todopoderoso emperador Carlos V. Las mandó edificar para acoger a familias pobres, viudas y otros despojos de la sociedad. Les cedió las casas a bajo precio. Todavía hoy tienen esta finalidad. Pasear por el “Fuggerei” es una experiencia casi religiosa. Visitar las pequeñas estancias, amuebladas de época, una delicia. No nos cansaríamos nunca de rondar por los cuatro callejones del Fuggerei. Augsburg está en la ruta que le llevará por otras ciudades imperiales alemanes: Ulm, Munich, Ratisbona, Rothemburg … Para dormir en Augsburgo, nos gustó mucho el hotel que había justo ante la entrada del Fuggerei, el Jacober Hof  Hotel. Sencillo, bien de precio, habitaciones familiares para cuatro personas, muy limpias.

Ulm


ulm

Al sud d’Alemanya hi ha una ciutat de tamany mitjà. Una ciutat bonica, però sense estridències. Gran sense ofegar. És Ulm. Hi ha moltes raons per incloure Ulm en un viatge per Baviera. Per exemple una magnífica catedral. La seva torre és ben espectacular. (A la foto). Quasi toca el cel. Es veu molts kilòmetres abans d’arribar. No és només l’agulla el que impresiona de la catedral d’Ulm. Tot el temple és una joia del gòtic europeu més pur. Al costat, travessant la plaça, l’ajuntament. Una obra mestra del primer renaixement germànic. Pintures murals encisadores en un edifici sense desperdici. I què podem dir del barri dels pescadors, vora el Danubi. Les muralles medievals encerclen un didal de carrerons i canals. Ulm és una fita que no podeu oblidar si penseu en visitar Alemania. A tocar d’Ulm, els més petits teniu Legoland. El parc temàtic del famós joc de construccions: el Lego. Un motiu més per moure-us per aquesta zona que concentra punts d’art tan interessants com Augsburg, Munich o els Alps Bavaresos. Ideal per unes vacances amb infants. Per dormir us recomanarem un hotel. Està a tocar de la catedral. No ho fem perquè sigui el millor, tot i que no està malament. Ho fem perquè l’amo és un català. Un català net de catalans de l’Empordà. Es diu Hotel Anker i te habitacions senzilles, però polides. Algunes de familiars. L’esmorzar és cassolà, de primera, preparat per la seva simpàtica muller. No te web: Rabengasse 2, 89073 Ulm. Telefon: 0731.63297. Fax: 0731.6031925 Hi ha però molts més hotels, no patiu. Mireu-vos-els a la web d’Ulm. Tots els voltants de la catedral són plens de restaurants i hotels. Nosaltres varem dinar en una pizzeria.

Al sur de Alemania hay una ciudad de tamaño medio. Una ciudad hermosa, pero sin estridencias. Grande sin ahogar. Es Ulm. Hay muchas razones para incluir Ulm en un viaje por Baviera. Por ejemplo una magnífica catedral. Su torre es muy espectacular. (En la foto). Casi toca el cielo. Se ve muchos kilómetros antes de llegar. No es sólo la aguja lo que impresiona de la catedral de Ulm. Todo el templo es una joya del gótico europeo más puro. Al lado, atravesando la plaza, el ayuntamiento. Una obra maestra del primer Renacimiento germánico. Pinturas murales encantadoras en un edificio sin desperdicio. Y qué podemos decir del barrio de los pescadores, junto al Danubio. Las murallas medievales rodean un dedal de callejuelas y canales. Ulm es un hito que no puede olvidar si planea en visitar Alemania. Muy cerca de Ulm, los más pequeños tiene Legoland. El parque temático del famoso juego de construcciones: el Lego. Un motivo más para moverse por esta zona que concentra puntos de arte tan interesantes como Augsburgo, Munich o los Alpes bávaros. Ideal para unas vacaciones con niños. Para dormir les recomendaremos un hotel. Está junto a la catedral. No lo hacemos porque sea el mejor, aunque no está mal. Lo hacemos porque el dueño es catalán. Un catalán neto de catalanes de l’Empordà. Se llama Hotel Anker y tiene habitaciones sencillas, pero límpias. Algunas són  familiares. El desayuno es casero, de primera, preparado por su simpática mujer. Està en la Rabengasse 2, 89073 Ulm. Telefono: 0731.63297. Fax: 0731.6031925. Pero hay muchos más hoteles, no os preocupeis. Todos los alrededores de la catedral están llenos de restaurantes y hoteles. Nosotros comimos en una pizzeria.

Bad Wimpfen


badwimfen

Bad Wimpfen és avui en dia una petita vila situada a les vores del riu Neckar a Alemania. La seva importància actual no fa pensar en la que va tenir a l’edat mitjana ni per aproximació. En aquells anys de castells, trobadors, emperadors i guerrers, Bad Wimpfen era una de les més esponeroses ciutats imperials de la Germània. Closa dins de les poderoses muralles, penjada damunt del riu, aixecava al cel les torres del gran palau de l’emperador Enric, ara derruit fins els ciments. Malgrat tot la decadència ha estat una veritable sort. Així podem contemplar en ple segle XXI una vila medieval en tota la seva glòria. Carrers adoquinats, murs i portalades, cases amb entramat de fusta, una torre comunal, un beffroi, (a la foto), símbol de la ciutat. És un plaer passejar lentament per aquesta perla de la ruta del Neckar. Una altra fita que no podeu deixar passar en la ruta de Tubingen a Heildelberg, o d’Estrasburg a Munich. Perfectament situada, prop d’un nus importantíssim de comunicació com són Stutgard o Heilbronn, però prou apartada d’aquestes grans ciutats com per resultar tranquil·la i acollidora. Per això Bad Wimpfen és ideal com lloc d’aturada en la ruta per Alemània. Perfecte perque els infants campin sense perill. Per dormir teniu bons llocs. Nosaltres us recomanem l’Herberge zur Traube, un hotelet rural senzill però molt familiar, amb uns desdejunis de somni. I per sopar o dinar l’incomparable restaurant Friedrich weinstube Feyerabend. Un lloc d’aquells que justifiquen un viatge. Qualitat i cuina de cinc estrelles a preus ridículs. Si penseu visitar Alemania incloeu Bad Wimpfen en la vostra ruta, i no oblideu les nostres recomanacions.

Bad Wimpfen es hoy en día una pequeña villa situada en las orillas del río Neckar en Alemania. Su importancia actual no hace pensar en la que tuvo en la Edad Media ni por aproximación. En aquellos años de castillos, trovadores, emperadores y guerreros, Bad Wimpfen era una de las más preclaras ciudades imperiales de la Germania. Cerrada dentro de las poderosas murallas, colgada sobre el río, levantaba al cielo las torres del gran palacio del emperador Enrique, ahora derruidas hasta los cimientos. Sin embargo la decadencia ha sido una verdadera suerte. Así podemos contemplar en pleno siglo XXI una villa medieval en toda su gloria. Calles adoquinadas, muros y portales, casas con entramado de madera, una torre comunal, un beffroi, (en la foto), símbolo de la ciudad. Es un placer pasear lentamente por esta perla de la ruta del Neckar. Otro hito que no puede dejar pasar en la ruta de Tubingen hasta Heildelberg, o de Estrasburgo a Munich. Perfectamente situada, cerca de un nudo importantísimo de comunicación como son Stutgard o Heilbronn, pero suficientemente alejada de estas grandes ciudades como para resultar tranquila y acogedora. Por ello Bad Wimpfen es ideal como lugar de parada en la ruta por Alemania. Perfecta para que los niños campen sin peligro. Para dormir tiene muy buenos lugares. Nosotros os recomendamos el Herberge zur Traube, un hotelito rural sencillo pero muy familiar, con unos desayunos de ensueño. Y para cenar o comer el incomparable restaurante Friedrich Weinstube Feyerabend. Un lugar de aquellos que justifican un viaje. Calidad y cocina de cinco estrellas a precios ridículos. Si planea visitar Alemania incluya Bad Wimpfen en su ruta, y no olvide nuestras recomendaciones.

Tubingen


tubingen

Tubingen, en català Tubíngia, és una de les més boniques ciutats alemanes. És una vila petita, sense un gran monument espectacular, però tota ella és un seguit de sorpreses agradables, de racons encantadors. Com ara l’illa al mig del riu, la plaça del mercat, esplèndida i superba. O la més petita i senzilla plaça de la catedral, amb la seva font. O la pujada al castell pels carrers de l’edat mitjana, i el mateix castell, és clar. Tubingen és vila universitària, amb 20.000 estudiants, que està ben aviat dit, però és sorprenentment tranquil·la. Una ciutat molt a mida humana, molt plàcida i agradable. El riu Neckar banya la ciutat. Ella s’hi desplega enmirallant-s’hi, coqueta i cofoia de saber-se admirada. La millor vista la trobareu des del pont, (a la foto). La vall del Neckar és un destí fantàstic per parelles amb nens, o sense, o per viatgers de tota mena. El riu neix al cor de la Selva Negra, entre llacs i avets. Després baixa i es fa amable. Les seves vores s’omplen d’arbres, flors i ocells, i també de pobles riallers i bellíssimes ciutats medievals. Aquí us aconsellem de visitar, per exemple Rotweil, la propera Haigerloch, Bad Winfem i, per descomtat Heidelberg. A Manheim el Neckar es llença al Rhin. Un final èpic. Us recomanem vivament aquesta ruta, una de les menys conegudes, però de les més resultones d’Alemania. Per allotjar-vos, a Tubingen, i a tota la zona del Neckar, us recomanem els càmpings familiars i petitons de la riba del riu. El de Tubingen està prou bé, si no demaneu la lluna. També teniu bons hotels, i molts. Si us agrada el luxe i el podeu pagar, aneu al Krone. Nosaltres només l’hem intuït!.

Tubingen, en catalán Tubinga, es una de las más bellas ciudades alemanas. Es una villa pequeña, sin un gran monumento espectacular, pero toda ella posee una serie de sorpresas agradables, de rincones encantadores. Como la isla en medio del río, la plaza del mercado, espléndida y soberbia. O la más pequeña y sencilla plaza de la catedral, con su fuente. O la subida al castillo por calles sacadas de la Edad Media, y el propio castillo, claro. Tubingen es villa universitaria, con 20.000 estudiantes, que está pronto dicho, pero es sorprendentemente tranquila. Una ciudad muy a medida humana, muy apacible y agradable. El río Neckar baña la ciudad. Ella se despliega sobre el agua, coqueta y orgullosa de saberse admirada. La mejor vista la encontraran desde el puente, (en la foto). El valle del Neckar es un destino fantástico para parejas con niños, o sin ellos, o para viajeros de todo tipo. El río nace en el corazón de la Selva Negra, entre lagos y abetos. Después baja y se vuelve amable. Sus bordes se llenan de árboles, de flores y de pájaros. Y también de pueblos risueños y bellísimas ciudades medievales. Desde aquí os aconsejamos visitar, por ejemplo Rotweiler, o la próxima Haigerloch, Bad Winfem y, por descontado Heidelberg. En Manheim el Neckar se lanza al Rhin. Un final épico. Os recomendamos vivamente esta ruta, una de las menos conocidas, pero de las más resultonas de Alemania. Para alojarse, en Tubingen, y toda la zona del Neckar, les recomendamos los campings familiares y pequeñajos que hay a la orilla del río. El de Tubingen está bastante bien, si no se pide la luna. También tienen allí buenos hoteles, y muchos. Si os gusta el lujo y lo podeis pagar, id al Krone. ¡Nosotros sólo lo hemos intuido!.

Nüremberg


nuremberg

Nüremberg és una ciutat imperial alemana. És una vila medieval amb molta història acumulada. Una referència en tota visita a Alemania. Nuremberg te un casc antic preciós, amb tres esglesies magnífiques. Cadescuna d’elles amb elements que la fan única. Sant Llorenç la seva arquitectura, les altes torres. Nostra Senyora el porxo decorat, i el rellotge astronòmic que a les dotze del migdia fa sortir l’Emperador a beneir els prínceps electors. No us ho perdeu. O Sant Sebaldo, amb la seva llum i les finíssimes columnes. No us perdeu la font gòtica al mig de la gran plaça del mercat. Una font bellíssima, decorada amb centenars d’escultures. I l’hospital surant damunt l’aigua d’un canal. No hi falta un castell. Un gran castell. Un castell immens, amb vistes maravelloses damunt la ciutat. I què podem dir del museu nacional germànic. No hi han paraules per definir els tresors que guarda dins seu. O la casa museu de Durer. Però és el conjunt el que fa excepcional a la ciutat. I l’ambient. Nuremberg te molt d’ambient. Un ambient agradable, acollidor. També te aquesta vila un passat fosc. Un passat que ens recorda que fou la seu del nazisme. El lloc on Hitler organitzà el seu règim, on dictà les seves lleis i on passà revista, una i altra vegada, a les seves tropes, en un estadi rendit als seus peus. Nuremberg es redimí per les bombes, que l’arrasaren per complert, fins el moll de l’òs. I purgà essent la seu dels judicis que portaren a la forca i a la pressó als caps de la bogeria col·lectiva. Avui dia, però, la vila no ho recorda. Costa molt trobar-ne testimonis. Només petits detalls. Nuremberg és jove, festiva, alegre. La seva màxima celebració és la fira de nadal. Aneu-hi per Nadal, si podeu. La plaça del mercat, (a la foto), i la seva font, estaran cobertes de neu, i reflexant les llums de les paradetes. Per dormir aneu al Novotel, a la fira, a Messe, una mica apartat del centre, rodejat de bosc i de parcs. Per dinar qualsevol restaurant del casc antic és bonic. N’està ple. Nosaltres ho varem fer en una espectacular pizzeria de la cadena internacional Vapiano. No us penseu, pizzes fetes al foc de llenya, i tota mena d’especialitats italianes.

Nüremberg es una ciudad imperial alemana. Es una villa medieval con mucha historia acumulada. Una referencia en toda visita a Alemania. Núremberg tiene un casco antiguo precioso, con tres iglesias magníficas. Cada una de ellas con elementos que la hacen única. San Lorenzo su arquitectura, las altas torres. Nuestra Señora el porche decorado, y el reloj astronómico que a las doce del mediodía hace salir del Emperador a bendecir los príncipes electores. No os lo perdáis. O San Sebaldo, con su luz y las finísimas columnas. No os perdáis la fuente gótica en medio de la gran plaza del mercado. Una fuente bellísima, decorada con cientos de esculturas. Y el hospital flotando sobre el agua de un canal. No falta un castillo. Un gran castillo. Un castillo inmenso, con vistas maravillosas sobre la ciudad. Y qué podemos decir del museo nacional germánico. No hay palabras para definir los tesoros que guarda en su interior. O la casa museo de Durero. Pero es el conjunto lo que hace excepcional a la ciudad. Y el ambiente. Núremberg tiene mucho ambiente. Un ambiente agradable, acogedor. También tiene esta villa un pasado oscuro. Un pasado que nos recuerda que fue la sede del nazismo. El lugar donde Hitler organizó su régimen, donde dictó sus leyes y donde pasó revista, una y otra vez, a sus tropas, en un estadio rendido a sus pies. Núremberg fué redimido por las bombas, que la arrasaron por completo, hasta el tuétano del hueso. Y purgó siendo la sede de los juicios que llevaron a la horca y a la prisión a los jefes de la locura colectiva. Hoy en día, sin embargo, la villa no lo recuerda. Cuesta mucho dar con los vestigios. Sólo pequeños detalles. Núremberg es hoy joven, festiva, alegre. Su máxima celebración es la feria de navidad. Hay que ir por Navidad si pueden. La plaza del mercado, (en la foto), y su fuente, cubiertas de nieve, reflejan las luces de las paradas. Para dormir, vayan al Novotel, en la feria, Messe, un poco apartado del centro, rodeado de bosque y de parques. Para comer cualquier restaurante del casco antiguo es bonito. Está lleno. Nosotros lo hicimos en una espectacular pizzería de la cadena internacional Vapiano. No se piensen, pizzas hechas al fuego de leña y todo tipo de especialidades italianas.

Rothenburg ob der Tauber


rothemburg

Rothenburg és una maravella. Una ciutat molt important durant l’edat mitjana que, per aquells avatars insondables del destí, quedà al marge de les rutes comercials de l’època moderna i es dormí en el somni dels justos fins els nostres dies. Avui, ressorgeix gràcies al turisme, intacta, com un museu, com una mòmia que torna dels anys del feudalisme. Salvada de les bombes de les darreres guerres mundials, preservada, ofereix al visitant tot l’esplendor, (una mica Disney), però molt real, dels vells temps. Palaus, catedrals, torres, murallas, un ajuntament espectacular. Rothenburg no defrauda ningú que cerqui el que ella ofereix: un retorn als segles dels cavallers i les princeses. Teniem moltes ganes de veure Rothenburg. Era una de les nostres fites, un tòtem del nostre imaginari. I no ens ha fallat. Només, potser, el problema de ser massa perfecta: cap antena de TV, cap cotxe, res que trenqui la perfecció del relat. A més, està edificada en una zona molt bonica. Boscos i rius l’acompanyen. Forma part també de l’anomenada ruta romàntica alemana. Una ruta que us animem a fer. Des de Wurzburg, al nord, fins a Fussen, als Alps, la ruta romàntica travessa el país oferint al viatger pobles i viles encantadors. Rothenburg ob der Tauber és un destí que no pot faltar a la motxilla de tot bon viatger. Per dormir i per dinar tindreu on triar i remenar. Si una cosa no manca a la ciutat són hotels i restaurants. Nosaltres varem estar a l’hotel Eisenhut. Un luxe que us podeu permetre, perquè no surt a un preu desmesurat. Us sorpendreu de la relació qualitat-preu, sobretot si no hi aneu al pic de la temporada. També hi ha bons càmpings, senzills però agradables: el Tauber i el Romantik.

Rothenburg es una maravilla. Una ciudad muy importante durante la Edad Media que, por aquellos avatares insondables del destino, quedó al margen de las rutas comerciales de la época moderna y se durmió en el sueño de los justos hasta nuestros días. Hoy resurge gracias al turismo, intacta, como un museo, como una momia que vuelve de los años del feudalismo. Salvada de las bombas de las últimas guerras mundiales, preservada, ofrece al visitante todo el esplendor, (algo Disney), pero muy real, de los viejos tiempos. Palacios, catedrales, torres, murallas, un ayuntamiento espectacular. Rothenburg no defrauda a nadie que busque lo que ella ofrece: un retorno a los siglos de los caballeros y las princesas. Teníamos muchas ganas de ver Rothenburg. Era una de nuestras metas, un tótem de nuestro imaginario. Y no nos ha fallado. Sólo, quizás, el problema de ser demasiado perfecta: ninguna antena de TV, ningún coche, nada que rompa la perfección del relato. Además, está edificada en una zona muy bonita. Bosques y ríos la acompañan. Forma parte de la llamada ruta romántica alemana. Una ruta que os animamos a hacer. Desde Wurzburg, al norte, hasta Fussen, en los Alpes, la ruta romántica atraviesa el país ofreciendo al viajero pueblos encantadores. Rothenburg ob der Tauber es un destino que no puede faltar en la mochila de todo buen viajero. Para dormir y para comer tendrá donde elegir. Si algo no falta en la ciudad son hoteles y restaurantes. Nosotros estuvimos en el hotel Eisenhut. Un lujo que pueden permitirse, porque no sale a un precio desmesurado. Nos sorprendio de la relación calidad-precio. Imaginamos que no era el pico de la temporada alta. También hay buenos campings, sencillos pero agradables: el Tauber y el Romantik.