Pel pont del desembre vam tornar a visitar de nou la vila de Cotlliure, preciosa població marinera de la Costa Vermella de la Catalunya Nord, ja dins França. Vam fer tota la costa, des de Llança a Argelers. Grifeu, Colera, Port-Bou, Cervera, Banyuls, Port-Vendres. Petits pobles mariners, dormits a l’hivern, vora una mar grisa, calmada. Sense turistes, sense gentades. A Cotlliure, tot i ser temporada baixa no és fàcil aparcar. Hi ha un seguit d’aparcaments organitzats, dissuasius. Feu-los servir. Aparcar al centre és difícil i, sovint, està prohibit. Podeu rondar les dues platges del poble. La de la dreta del castell, allunyada, o la de l’esquerra, on desemboca la riera, on s’aixeca l’església. El castell és privat, militar encara. El temple és més bonic per fora que per dins. Les muralles son xules. I els carrers de pescadors que protegeixen, plens de bars, cafès i hotels, son una cucada. Les cases estan pintades de colors pastel, una mica pujats, plenament mediterrànies. Ens agrada també explorar les ribes, recórrer els molls més enllà de l’església. Veure els velers, els llaguts amb les veles plegades damunt les pedretes i picons de la platja. I visitar el cementeri on hi ha enterrat Antonio Machado. Per dinar hi ha molts bons llocs. Aquesta vegada nosaltres ho vam fer al Café Solà, un lloc molt casual, senzill, amb no gaire glamour, un café de poble. Estaven a mica desbordats per la feina que tenien, però vam poder menjar prou bé, i bé de preu per ser França. Plats de patacada sense gaire manies. Una mica més glamurós pot ser el Capillo, a la vila vella, dins les muralles. Si voleu dormir a Cotlliure podeu anar a l’Hotel Maddeloc, una mica als afores, molt xulo, amb apartaments interessants. O bé, al port, l’Hotel Templiers, un clàssic. Aneu a Cotlliure. A l’hivern, a la primavera o la tardor, i fins i tot atapeïda de gent, a l’estiu, continua essent tan màgica i encantadora com sempre.
Colliure és un pueblecito de la Catalunya Norte que merce una visita. Con su castillo, su playa de piedras, la iglesia marinera y las murallas. No dejeis de ir hasta Colliure si teneis ocasión.
You must be logged in to post a comment.