Ambronay

A França, no lluny de Lyon, a mig camí de la ruta que de Barcelona puja cap a Alsàcia i Lorena, o cap a Alemanya, o bé va cap a Ginebra i Suïssa, es troba la petita abadia d’Ambronay. No és una fita per deturar-vos-hi gaire estona. Però si esteu cansats de conduir per l’A42, i heu vist el rètol que anuncia la presència d’aquest cenobi cistercenc a 7 kms. escassos de la sortida 8 o també la 9 de l’autopista A-42, doncs potser podríeu fer-hi una ullada. Un monestir petitó, amb una església romànica de transició al gòtic, xata i menuda, però Císter pur. Amb una portada on està magníficament representada una resurrecció dels morts el dia del judici final, i una altra on hi ha la vida de la verge. Amb una tomba magnífica d’un abat poderós, amb un cor amb quatre cadires tallades, molt naif. Una capçalera amb vitralls renaixentistes, sense més. L’església te el seu claustre, menut, gòtic florit, xaparro, coquetó però, amb una sala capitular encara en ús, reduida, mínima. També hi ha una escala del XVII que puja a un segon pis toscà, amb unes pintures més naif encara que les talles del cor, però tot plegat digne. Una gran torre, un gran pati, un edifici sever, clàssic, francès, del XVIII potser, i prou. L’entrada és gratuïta i el complex obre tot l’any. De 9 a 16 hores, a 17 a l’estiu. La porta sempre oberta. I si no el mossèn, molt amable, us obrirà. El poble no dona per a gaire més. Però hi podeu dinar molt bé a l’Auberge de l’Abbaye, baixant les escales de la façana principal del monestir, a mà dreta. Cuina francesa, cuidada. Una fita gastronòmica. Atenció: tancat els dilluns. Recomanable. I si no podeu anar en lloc més, llavors haureu d’anar a raure a L’Octroi. Un restaurant sense cap mena de pretensió, molt minúscul, un cop de puny, a l’entrada del poble, just a l’entrada. Allà en un local de dues taules justes, 10 persones màxim, la Babeth us servirà quatre plats. Sublim la Raclette a volonté, amb patates bullides i uns pocs embotits. Formatge fos, calent damunt les patates al punt. Deliciós. Ara bé, absteniu-vos els gourmets tocats i posats. El lloc no te glamour. Preus baixos, WC exterior, antic, molt antic. Ja ho sabeu, si passeu per allà, si és l’hora de dinar, si esteu cansats d’autopista… l’Abadia d’Ambronay, perduda en mig del no res, en un poblet de no res. Bon aparcament al mateix pati del monestir. I si feu ruta per allà no deixeu de veure la ciutat medieval de Perouges, que està a una dotzena de kms. al sur de Ambronay, un dels villages més bonics de França. Ja està tot dit!.

No lejos de Lyon, si vais camino de Ginebra o de Alemania, podeis parar un momento a descansar y a comer, en Ambronay. Así visitais su pequeña pero coqueta abadia romanica cisterciense, ya transición al gótico, con su claustro y la belleza, discreta que contiene. Salidas 8 y 9 de la autopista A-42. Para comer teneis l’Auberge de l’Abadia, bajando las escaleras de la fachada principal. Un clásico de la cocina francesa. Toque gourmet. O bién, si está cerrado, no le hagais ascos al pequeño local y la pequeña carta de l’Octroi, donde Babeth sirve sus platos en una antigua torre, pequeñísima. Precios bajos, bajos, para un servicio simple, simple. Parad en Ambronay. No es Poblet ni el Escorial pero es interesante.

Non loin de Lyon, si vous allez la route de Genève, vous pouvez vous arrêter un instant pour se reposer et manger, à Ambronay. Donc, si vous le fait, vous visitez le petit mais tres attrayant abbaye cistercienne, avec son charmante eglise et cloître. Ils sont d’une beauté contenue et discrette. Vous pouvez sortir a les sorties 8 et 9 de l’A-42. Vous pouvez aussi manger de l’Auberge de l’Abadia, en bas des escaliers de la façade principale. Une cuisine française classique. Touche gastronomique. Ou, si elle est fermée, nous vous proposons le petite Octroi où les repas servis pour Mme. Babeth dans une vieille tour, tout minuscule. Confort et prix tout simple. Arrêtez vous à Ambronay. N’est pas une jolie et grande abbaye, mais il est fort intéressant.