Inici » Europa » La calçada dels gegants

La calçada dels gegants


gegants

No és que Irlanda del Nord, l’Ulster, sigui el país més encantador del món, que no ho és. Ni que la seva gent sigui la més amable, que no ho son, almenys els habitants que nosaltres ens vam topar. Ni els seus pobles o paisatges siguin molt i molt bonics, que tampoc no ho son. De fet l’Ulster no resisteix la comparació en cap d’aquests camps amb la seva veïna del sud, la república d’Irlanda, on la gent potser és més pobre, però a canvi és molt acollidora i sembla feliç, on els camps i les viles, la costa i les muntanyes son meravelloses. La gent del nord, potser de tanta guerra, son una mica sorruts, com tristos, no gens amables, ja sigui conduint, venent o com a cambrers. Amb un cert aire de superioritat. Les ciutats i pobles no tenen la gràcia d’altres dels seus veïns, sembla que hi impera una mena de llei seca, com un puritanisme social força estès. Però igual que la nostra impressió va ser aquesta, ara us diem que heu d’anar a l’Ulster, entrar-hi si voleu des d’Irlanda o d’Anglaterra, o fins i tot des d’Escòcia o, si molt m’apureu, viatjar-hi expressament, només per veure la calçada dels gegants, patrimoni de la humanitat, i un dels indrets més màgics i magnífics que he vist. Una colada de lava volcànica que cau al mar, formant hexàgons perfectes, grans, molt grans. I ara sí que deixarem anar un parell de floretes per la gent del nord: les indicacions perfectes, ben guiats des de Londonderry o Belfast, la carretera de la costa, (us la recomanem per arribar-hi), guapíssima, amb penya-segats de somni. Menció especial mereixen les romàntiques runes del castell de Dunluce. Bon aparcament just a l’entrada, ordenat, ampli, organitzat. Bé la recepció, moderna, eficient, personal que sap el què és fa. Bonic, entretingut i interessant el museu, interactiu, pensat per la canalla, molt pedagògic. Tota mena de serveis. L’entrada no és barata, però tampoc cara. D’allà, si voleu amb autoguiat per audioguia, preu inclòs en l’entrada, una curta passejada de 500 mts. us porta fins el lloc on les columnes de basalt entren al mar. Si fa bon temps, i no hi ha onatge, us deixaran escalar-les. El recorregut complert és d’un parell de kms. però no val la pena fer-lo si no sou geòlegs o aficionats. Prop hi ha uns quants restaurants, i alguns hotels. Nosaltres no els vam fer servir. I vam anar des de Ballybofey, on estàvem al Villa Rose, un hotel molt recomanable, tan per dormir com per menjar-hi. I vam dinar a Coleraine, una població gran, propera, on als carrers peatonals del centre hi ha molts bars i restaurants interessants.

La calzada de los gigantes, en Irlanda del Norte, es una excursión que no debeis perderos en una visita familiar durante unas vacaciones en Irlanda.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s