Sant Privat d’en Bas és un poblet de pessebre, en un marc incomparable: la Vall d’en Bas. Està col·locat en una plana de gespa verda, a mig aire d’una muntanyeta, i sota l’ombra poderosa i espectacular de la barrera del Collsacabra, que domina per complert l’horitzó. Un riu d’aigües saltarines i fresques corre pel fons, engorjat. Un riu, el Guri, que neix a 1.500 mts. d’alçada, i es despenya formant cascades insòlites, com el Salt del Sallent. En aquest riu, a l’estiu, bé molt de gust banyar-s’hi, en les piscines naturals que trobareu si resseguiu la carretera i, més endavant el camí, que van paral·lels. La vila són quatre cases. Quatre i prou. Distribuides en cercle, amagant la plaça, on hi ha l’església. S’hi accedeix per un curiós portal, un pòrtic escenogràfic, una volta maternal, que passa per sota d’una de les cases. De fet no te res més. Ara, això sí, molt bucòlic i tranquil. En aquesta plaça trobareu la botiga mare i original dels embotits Guri. Bones viandes del porc, en una terra que te fama de fer les millors llangonisses i fuets de Catalunya, amb permís de la molt propera Osona. No marxeu de Sant Privat sense firar-vos-en alguns. Bon aparcament en un prat ad-hoc a l’entrada del diminut nucli urbà. Si sou bons caminadors, amants del senderisme, podeu intentar arribar fins el Santuari de la Verge de les Olletes i, encara, fins l’ermita de Santa Magdalena del Mont, molt més muntanya enlaire. Per no haver-los de fer a peu, podeu continuar en cotxe, per la carretera que abans esmentàvem, acompanyant el riu, fins al restaurant de Can Turó. A mig camí trobareu una agradable àrea de pic-nic, i els gorgs que us hem promés. Del mateix restaurant també podem anar fins el Salt del Sallent. Sant Privat és bonic tot l’any. A la tardor, inigualable, de tots els tons i colors. A l’hivern sovint està nevat. A la primavera tot és verd i gemat. A l’estiu s’hi està fresquet, i el riu mitiga la calor. Arribeu-vos a Sant Privat en el curs d’una visita a la Vall d’en Bas. Teniu al costat el Mallol, un altre poble medieval molt notable, molt més gran. I també Joanetes, i la imcomparable i serena bellessa dels Hostalets d’en Bas, una delícia. Nosaltres som partidaris de veure només la Vall d’en Bas, els poblets i els riuets, els santuaris penjats damunt i els boscos i camps ufans i ufanosos. Però si voleu passar-hi uns dies, un pont, unes vacances, i amb la petita pàtria tancada de la Vall no en teniu prou, doncs amplieu horitzons i resseguiu la fantàstica Garrotxa, amb Olot, la seva capital, i la melancòlica Font Moixina, aneu a la zona volcànica, amb el Croscat, el Santa Margarida, i els demes volcans. Amb la fageda d’en Jordà, bosc mític. Amb Santa Pau, i el seu castell. Fareu cap a Sant Privat si pugeu desde Barcelona a Vic per l’autovia de l’Ametlla i, un cop passada aquesta ciutat, preneu la nova carretera dels túnels de Bracons, que uneix la capital d’Osona amb Olot. Sortireu al mig de la Vall d’en Bas, a Joanetes i Les Preses. Des de qualsevol d’aquests dos pobles podeu anar a El Mallol. Del Mallol a Sant Privat hi ha només una única carretera i tres kms. escassos. També possible pujant des de Girona per Anglès, Amer i Sant Feliu de Pallerols, o des de Santa Coloma de Farners. O, per bona autovia, des de Girona també, per Banyoles i Besalú, cap a Castellfollit de la Roca i Olot. A la Vall d’en Bas els hotels i els restaurants son veritablement magnífics. Teniu l’Hotel Vall d’en Bas, magnífic i fastuós. O la Fonda Barris, que eleva la categoria a cosa excelsa. Per dinar nosaltres ho hem fet a La Deu, a Olot, al paratge encantat de la Font Moixina. Increible. Gran, molt gran, però amb un servei exemplar i un menjar boníssim, (i bé de preu). També és maravellós L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas. Cuina cuidada, plats de temporada. I, així podríem continuar i continuar perquè tota la contrada està plena d’establiments que podríem recomanar, descobriu-los!.
Sant Privat d’en Bas es un pueblecito de pesebre, en un marco incomparable: la Vall d’en Bas. Está colocado a media altura de una colina, y bajo la sombra poderosa y espectacular de la barrera del Collsacabra, que domina por completo el horizonte. Un río de aguas saltarinas y frescas corre por el fondo de un desfiladero. Un río, el Guri, que nace a 1.500 mts. de altura, y se despeña formando cascadas insólitas, como el Salto del Sallent. En este río, en verano, viene mucho de gusto bañarse, en las piscinas naturales que se encuentran si seguimos la carretera y, más adelante el camino, que sube en paralelo. La villa son cuatro casas. Cuatro y basta. Distribuidas en círculo, escondiendo la plaza, donde está la iglesia. Se accede por un curioso portal, un pórtico escenográfico, tal vez maternal, que pasa por debajo de una de las casas. De hecho no tiene nada más. Ahora, eso sí, muy bucólico y tranquilo. En esta plaza encontrarán la tienda madre y original de los embutidos Guri. Buenas viandas del cerdo, en una tierra que tiene fama de hacer las mejores longanizas de Cataluña, con permiso de la muy cercana Osona. No se vayan de Sant Privat sin probarlos. Buen aparcamiento en un prado ad-hoc a la entrada del diminuto núcleo urbano. Si sois buenos andadores, amantes del senderismo, se puede intentar llegar hasta el Santuario de la Virgen de las Olletes y, aún más, hasta la ermita de Santa Magdalena del Mont, montaña arriba. Para no tener que hacerlo todo a pie, se puede continuar en coche, por la carretera que antes mencionábamos, acompañando al río, hasta el restaurante de Can Turó. A medio camino encontrarás una agradable área de pic-nic, y las pozas que os hemos prometido. Del mismo restaurante también podemos ir hasta el Salto del Sallent. Sant Privat es bonito todo el año. En otoño, inigualable, de todos los tonos y colores. En invierno a menudo está nevado. En primavera todo es verde. En verano se está fresquito, y el río mitiga el calor. Debemos ir a Sant Privat en el curso de una visita a la Vall d’en Bas. Tiene al lado el Mallol, otro pueblo medieval muy notable, mucho más grande. Y también Joanetes, y la incomparable y serena belleza de Els Hostalets d’en Bas, una delicia. Nosotros somos partidarios de ver sólo la Vall d’en Bas, los pueblos y los riachuelos, los santuarios colgados encima y los bosques y campos ufanos y lozanos. Pero si quieres pasar unos días, un puente, unas vacaciones, y con la pequeña patria, cerrada, del Valle, no tenéis bastante, pues habrá ampliar horizontes y reseguir la fantástica Garrotxa, con Olot, su capital, y la melancólica Fuente Moixina. Vaya a la zona volcánica, con el Croscat, el Santa Margarita, y los demás volcanes. Con la Fageda d’en Jordà, bosque mítico. Con Santa Pau, y su castillo. Para llegar a Sant Privat, si subís desde Barcelona, hay que ir hasta Vic por la autovía de la Ametlla y, una vez pasada esta ciudad, tomar la nueva carretera de los túneles de Bracons, que une la capital de Osona con Olot. Saldréis justo en medio de la Vall d’en Bas, en Joanetes y Les Preses. Desde cualquiera de estos dos pueblos pueden ir a El Mallol. Del Mallol a Sant Privat hay sólo una única carretera y tres kms. escasos. También posible subiendo desde Girona para Inglés, Amer y Sant Feliu de Pallerols, o desde Santa Coloma de Farners. O, por buena autovía, desde Girona, también, por Banyoles y Besalú, hacia Castellfollit de la Roca y Olot. En la Vall d’en Bas los hoteles y los restaurantes son verdaderamente magníficos. Tienen cerca el Hotel Vall d’en Bas, magnífico y fastuoso. O la Fonda Barris, excelsa. Para comer nosotros lo hemos hecho en La Deu, en Olot, en el paraje encantado de la Font Moixina. Increíble. Grande, muy grande, pero con un servicio ejemplar y una comida buenísima, (y bien de precio). También es maravilloso L’Hostalet, en Els Hostalets d’en Bas. Cocina cuidada, platos de temporada. Y, así podríamos seguir y seguir porque toda la región está llena de establecimientos que podríamos recomendar.
@ Sortides familiars 