Fira de l’Ascensió de Manresa


A la bella ciutat de Manresa, al cor de Catalunya, sempre ens agrada de tornar-hi. Amb el motiu que sigui.  Però un diumenge de maig, o de juny, encara més. Perquè s’hi celebra una de les dues grans fires que la vila organitza: la fira de l’Ascensió. Hi haurà molts carrers amb parades artesanes de la tipologia més diversa. Un gran mercat d’artesania. També castells, grups d’animació, música, i inflables infantils a la plaça Sant Domènec. Pels grans que acompanyin els menuts hi haurà trobada de puntaires, trobades de coleccionistes de saquets de sucre, de plaques de cava i de punts de llibre. A més, tot en el marc dels carrers i places del casc antic de Manresa, a l’ombra de la seva extraordinària Seu gòtica. Arribareu fàcilment a Manresa per l’autopista C-58, via Sabadell i Terrassa, o bé en tren. Creiem que no us caldrà dormir allà, però hi ha bons hotels, com ara el  Pere III, o el 1948, un hotelet de disseny. Per menjar teniu tota mena de llocs. Tavernes informals, com ara l’Sperit de Vi, o la Cuca Fera. O de més formals, com el Camí Vell, o veritablement clàssics com l’Aligué. Si no sabeu on anar, cap a Manresa!.

En la bella ciudad de Manresa, en el corazón de Cataluña, organizan un domingo de mayo, o de junio, la feria de la Ascensión. Habrá muchas calles con paradas artesanas de la tipología más diversa. Un gran mercado de artesanía. También castellers, grupos de animación, música, y hinchables infantiles en la plaza Santo Domingo. Para los mayores habrá encuentro de encajeras, encuentro de coleccionistas de saquitos de azúcar, de placas de cava y de puntos de libro. Además, todo en el marco de las calles y plazas del casco antiguo de Manresa, a la sombra de su extraordinaria Seo gótica. Llegarán fácilmente a Manresa por la autopista C-58, vía Sabadell y Terrassa, o bien en tren. Creemos que no necesitarán dormir allí, pero hay buenos hoteles, como el Pedro III, o el 1948, un hotelito de diseño. Para comer tienen todo tipo de lugares. Tabernas informales, como Sperit de Vi, o la Cuca Fera. O  más formales, como el Camí vell, o lugares verdaderamente clásicos como el Aligué.