Llívia


Llívia és una població excepcional, en tot. Però per sobre de tot per la seva situació, a pocs kms. de Puigcerdà, rodejada per tots costats per territori administrativament francés. I, malgrat tot, Llívia no es diferencia gens del territori que la rodeja, dels pobles que l’acompanyen en aquesta extensa, immensa i fantàstica plana ceretana. Perquè tots són catalans. Catalans de frança i catalans d’Espanya, però catalans. I ceretans. D’aquesta Cerdanya maravellosa, malpartida per una línia invisible que fa de Llívia una illa. La vila, que no poble, és molt bonica. I te atractius turístics per parar un carro. No només les seves cases de pedra, amb llindars antics. Ni els carrers que envolten la plaça, ni l’esglèsia que amb les restes del castell domina el caseriu. Llivia és merescudament famosa per la seva farmàcia, conservada al llarg dels segles.  Una farmàcia avui covertida en museu. Poca broma: és de  l’any 1.594 i es considera la més antiga d’Europa. A més de tot això, cal recordar a l’amable lector o lectora que Llívia està al bell mig d’un paisatge superb, amb centenars de rutes i de visites turístiques a fer. Tota la Cerdanya al vostre abast des de Llívia. Nosaltres anem sovint a la vila. Dinem a Cal Cofa. A la plaça. Tel: 972896500. Un lloc rústic, si senyor, sense grans miraments us serviran un bon àpat,  sobretot bona brassa, amb materials de primera. Igual de cassolà és l’hostal Rusó, que fa un menú molt arreglat i te habitacions bé de preu i senzilles. També hi ha hotels i restaurants de campanetes, amb preus en consonància, com el Sant Guillem, o el Bernat de So. Si us agrada el càmping, a la carretera entre Llívia i Puigcerdà hi ha un dels millor del Pirineu: el càmping Stel.

Llívia es una población excepcional, en todo. Pero por encima de todo por su situación, a pocos kms. de Puigcerdà, rodeada por todos lados por territorio administrativamente francés. Y, sin embargo, Llívia no se diferencia en nada del territorio que la rodea, los pueblos que lo acompañan en esta extensa, inmensa y fantástica llanura ceretana. Porque todos son catalanes. Catalanes de Francia y catalanes de España, pero catalanes. Y ceretanos. De esta Cerdanya maravillosa, malpartida por una línea invisible que hace de Llívia una isla. La villa, que no pueblo, es muy bonita. Y tiene atractivos turísticos de sobra. No sólo sus casas de piedra, ni las calles que rodean la plaza, ni la iglesia que, con los restos del castillo, domina el caserío. Llivia es merecidamente famosa por su farmacia, conservada a lo largo de los siglos. Una farmacia hoy covertida en museo. Poca broma: es del año 1594 y se considera la más antigua de Europa. Además de todo esto, hay que recordar al amable lector o lectora que Llívia está en medio de un paisaje soberbio, con cientos de rutas y de turismo por hacer. Toda la Cerdanya a su alcance desde Llívia. Nosotros vamos a menudo a la villa. Comemos en Cal Cofa. En la plaza. Tel.: 972 896 500. Un lugar rústico, si señor, sin grandes miramientos le servirán una buena comida, sobre todo buena brasa, con materiales de primera. Igual de casero es el hostal Ruso, que hace un menú muy arreglado y tiene habitaciones bien de precio y sencillas. También hay hoteles y restaurantes de campanillas, con precios en consonancia, como el San Guillem, o el Bernat de So. Si os gusta el camping, en la carretera entre Llívia y Puigcerdà hay uno de los mejor del Pirineo: el camping Stel.