Lladó

La vila de Lladó es troba perduda en aquella zona on l’Empordà comença a deixar de ser una plana. Allà on es confón amb la Garrotxa. Sota els peus de la muntanya del Mont, veritable talaia que es dreça al nord-est del poble. Aneu fins a Figueres per la C-31, antiga N-II. Gireu després cap a Navata, per la carretera que porta a Besalú i Olot. A l’alçada de Navata torneu a girar a mà dreta, cap a Lladó. El poble guarda un veritable tresor en pedra. Un tresor amagat, perdut, desconegut: la maravellosa canònica romànica agustiniana. Fou un dels monestirs més influents de la zona. De fet, el casc antic del poble està bastit i farcit amb les seves restes. L’ajuntament ocupa un ala del cenobi. La sala d’actes un altres espai. El claustre, avui perdut, és una placeta. Murs, cambres, pareds ací i allà. Però l’església, el fenomenal temple romànic està ben dret. Amb la seva portalada, amb les arquivoltes i les escultures. L’arc damunt la porta, el finestral, la nau, els àbsis, un xic força reformats. Val la pena parar a Lledó en el curs d’un dia de descoberta de l’alt Empordà. Si voleu pujar al santuari de la Mare de Déu del Mont, possem el cas. Si heu anat a Figueres a veure el Museu Dalí, per un casual. Si volteu per la Garrotxa. Si passeu prop de Lledó no us perdeu aquesta fita del millor romànic de casa nostra. Per dinar a Lladó teniu un parell de restaurants molt salats i simpàtics a la plaça major, sota l’ombra dels plàtans i a tocar de la canònica: Cal Kiku, 972 565 104‎, (el nostre preferit) i La plaça, 972 55 35 96‎. També podeu pujar a dinar al Santuari de la Mare de Déu del Mont. Vistes panoràmiques i bona cuina. Habitacions molt boniques. Ara bé, moltes, i moltes, i moltes voltes, carretera estreta i en pujada. Però inoblidable i sensacional. Per dormir més a peu pla, i descobrir l’Empordà, us recomanem l’Hotel Duran, a Figueres. Un hotel clàssic, de tota la vida. I de senyor, se’n ha de venir de mena, i això, és nota.

La villa de Lladó se encuentra perdida en esa zona donde el Empordà empieza a dejar de ser una llanura. Allí donde se confunde con la Garrotxa. Bajo los pies de la montaña del Mont, verdadera atalaya que se levanta al noreste del pueblo. Vayan hasta Figueres por la C-31, antigua N-II. Giren después hacia Navata, por la carretera que lleva hasta Besalú y Olot. A la altura de Navata vuelvan a girar a la derecha, hacia Lladó. El pueblo guarda un verdadero tesoro en piedra. Un tesoro escondido, perdido, desconocido: la maravillosa canónica románica agustiniana. Fue uno de los monasterios más influyentes de la zona. De hecho, el casco antiguo del pueblo está construido con sus restos. El ayuntamiento ocupa un ala del cenobio. La sala de actos otro espacio. El claustro, hoy perdido, es una plazoleta. Muros, cámaras, paredes aquí y allá. Pero la iglesia, el fenomenal templo románico está en pie. Con su portada, con las arquivoltas y las esculturas. El arco sobre la puerta, el ventanal, la nave, los ábsides, bastante reformados. Vale la pena parar en Lledó en el curso de un día de descubrimiento por el Alt Empordà. Si desean subir al santuario de la Mare de Déu del Mont, o si han ido a Figueres a ver el Museo Dalí, por un casual. Si estais circulando por la Garrotxa. Si pasáis cerca de Lledó no os perdáis este hito del mejor románico. Para comer en Lladó tiene un par de restaurantes muy simpáticos en la plaza mayor, bajo la sombra de los plátanos y cerca de la canónica: El Kiku, 972565104, (nuestro favorito) y La plaza, 972 55 35 96. También pueden subir a comer en el Santuario de la Mare de Déu del Mont. Vistas panorámicas y buena cocina. Habitaciones muy bonitas. Ahora bien, muchas, y muchas, y muchas curvas, carretera estrecha y en subida. Pero inolvidable y sensacional. Para dormir y descubrir el Empordà, le recomendamos el Hotel Duran, en Figueres. Un hotel clásico, de toda la vida. Con clase, y eso, se nota.