Granera


No sabeu on para el poble de Granera?. No ens estranya gens. A Granera cal anar-hi, amb ganes d’arribar-hi. La gent no passa per Granera per pura casualitat. Podeu pujar-hi per Castellterçol, per la C-59 des de Barcelona, via Sant Feliu de Codines. I de Castellterçol, uns 8 kms. muntanya amunt fins Granera per una carretera local. O bé, entrar-hi pel darrera, per la porta de servei, per Terrassa, el coll d’Estenalles i fent camí cap a Talamanca i Navarcles, agafar a mà dreta la carretera de Sant Llorenç Savall, fins trobar el desviament cap a Granera. Un fart de voltes. També és possible, naturalment, una ruta circular. Entrar per un costat i sortir-ne per l’altre. Fa anys Granera era un paradís. Boscos i arbres fins on arribava la vista. Avui és un desert. Tot es va cremar l’any 2003 i no s’ha pas refet. Pero verdeja. I la mirada s’allunya fins Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montcau, el Montseny i el Pirineu. Perquè Granera està enlairada. I te molt bones vistes. Podeu fer un volt pel poble si passeu per Castellterçol camí de Moià. O abnar-hi expressament. Us prevenim. No hi ha res que justifiqui la visita a la vila. Un castell del segle XI, damunt de la seva imponent roca. Tancat i barrat, això sí. Només visible per fora. Però fa patxoca. Un poblet de carrers medievals pràcticament deshabitat. També és veritat. Una capelleta romànica, Santa Cecília a l’entrada del poble, amb el seu absis coquetó. Sí senyor. Paisatge a dojo, masies, cases de pagés, rieres saltarines i fins un petit pantà on podreu tirar pedretes i pescar, just uns kms. abans d’arribar a Granera. Tot plegat, ja ho veieu, res. Però si la curiositat us pica, sapigueu que nosaltres hi hem anat, i que està a només 45 kms. de Barcelona. I que sembla que estigui a 3.000!. Podeu esmorzar com uns senyors dels d’abans, amb forquilla i ganivet, o bé dinar bona brassa, a l’únic bar i restaurant del poble: L’Esclopet. Bon accés, bon aparcament, al mig de la vila. Al carrer del Castell, 16. Tef: 93 866 84 39.

¿No sabéis por dónde para el pueblo de Granera?. No nos extraña para nada. A Granera hay ir, con ganas de llegar. La gente no pasa por Granera por pura casualidad. Pueden subir al pueblo por Castellterçol, por la C-59 desde Barcelona, vía Sant Feliu de Codines. Y de Castellterçol, unos 8 kms. montaña arriba hasta Granera por una carretera local. O bien, entrar por detrás, por la puerta de servicio, por Terrassa, el coll de Estenalles, yendo hacia Talamanca y Navarcles. Coged a mano derecha la carretera de Sant Llorenç Savall, hasta encontrar el desvío hacia Granera . Un montón de curvas. También es posible, naturalmente, una ruta circular. Entrar por un lado y salir por el otro. Hace años Granera era un paraíso. Bosques y árboles hasta donde llegaba la vista. Hoy es un desierto. Todo se quemó en 2003 y no se ha rehecho. Pero verdea. Y la mirada se aleja hasta Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montcau, el Montseny y el Pirineo. Porque Granera está elevada. Y tiene muy buenas vistas. Pueden dar un paseo por el pueblo si pasáis por Castellterçol camino de Moià. O ir expresamente. Le prevenimos. No hay nada que justifique la visita a la villa. Un castillo del siglo XI, sobre su imponente roca. Cerrado a cal y canto, eso sí. Sólo visible por fuera. Pero hace muy buen papel como decorado. Un pueblo de calles medievales prácticamente deshabitado. También es verdad. Una capilla románica, Santa Cecilia a la entrada del pueblo, con su ábside coquetón. Sí señor. Paisaje a raudales, masías, casas de payés, arroyos saltarines y hasta un pequeño pantano donde podrán tirar piedras y pescar, justo unos kms. antes de llegar a Granera. Todo ello, ya lo veis, nada. Pero si la curiosidad les pica, sabed que nosotros hemos ido, y que está a sólo 45 kms. de Barcelona. ¡Y que parece estar a 3.000!. El desayuno como unos señores de los de antes, con tenedor y cuchillo, o bien comer buena brasa, en el único bar y restaurante del pueblo: El Esclopet. Buen acceso, buen aparcamiento, en medio de la villa. En la calle del Castillo, 16. Telf: 93 866 84 39.

2 pensaments sobre “Granera

  1. Quina gana m’ha vingut d’anar-hi a Granera, jejejejeje. Queda molt a lluny de Cadaqués… tinc un bloc de Cadaqués, potser si hi entres, també t’entri gana de venir a la meua ciutat ;D

    1. Benvolguda Marta!
      Cadaqués no necessita gaire presentació. Enlluerna. Maravella. No em cansaria mai de pujar fins a Cadaqués. Estiu o hivern. Matí o tarda. Anar fins es Cucurucuc i veure morir la tarda darrera el Paní. Banyar-me en les cales límpides del Cap de Creus, Joganera, Joncols… tantes!. Passejar sense pressa per les ribes i els molls, pels carrers costeruts, per les cases blanques de Cadaqués. Tinc algunes entrades al meu bloc sobre la teva vila, un somni. Granera és molt diferent, bonica també, però no comparable. Poblet diminut de terra endins, ni olora el mar, ni vigila l’oratge i el vent. Perdut allà, en mig del no res, navegant entre camps, erms i boscos cremats que un dia foren bonics. Són com la lluna i el sol. Llunyants, com d’un altre planeta. Si et sembla bé enllaçaré el teu magnífic bloc amb el meu, per fer xarxa de viatgers curiosos. Una abraçada, Marta.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s