La Passió


La Passió no és, evidentment, un espectacle per canalla. Per infants vull dir. És un espectacle dur, punyent, adequat per nois i noies més grans. Però és un espectacle familiar. Imagino que pot crear certa polèmica dir això. A favor i en contra. Res més lluny del nostre ànim. No pensem entrar en la dimensió religiosa d’aquest drama sacre, que sense cap mena de dubte en te, i molta. No ho fem perquè, naturalment, cada família és ben lliure de valorar-la. Nosaltres afirmem que, arribada certa edat, en el nostre context cultural, anar plegats a veure una Passió, és un exercici cultural necessari, imprescindible. Tot l’art occidental, les esglèsies i els seus retables, imatges sagrades, mitologia católica i cristiana, no es poden entendre sense conèixer, ni que sigui per sobre, molt per sobre, el que abans se’n deia, la història sagrada. A més, les passions formen part, agradin o no, del patrimoni cultural català. Són obres monumentals, participatives, que sovint duren hores, i impliquen tot un poble. Com ho són els Pastorets, o les processons de Setmana Santa. I als nostres fills i filles els anirà bé de gaudir, i debatre amb els pares i mares, el fons i la forma d’aquest espectacle tan esplèndit. Teniu passions conegudíssimes, meritòries, de fama reconeguda i contrastada. Són les grans passions, com la de Esparraguera, o bé la d’Olesa de Montserrat. En teniu d’altres menys conegudes, però igualment molt interessants i recomanables, com ara la de Cervera, a la Segarra, o la d’Ulldecona, (n’hem triat el cartell anunciador), a les Terres de l’Ebre. Aquestes grans passions, i d’altres que hem deixo per ignorància, mouen moltíssima gent, tenen múltiples representacions, i les seves entrades s’han de comprar amb antelació. Fins i tot és possible fer ús del servei de telecompra o a través dels caixers automàtics. Altres passions més petites, poc conegudes, es fan arreu de Catalunya, en pobles i viles, en poques dates i sense gaire rebombori. Sigui com sigui, a partir de primers de març, i fins ben entrat l’abril, les passions commemoren la Setmana Santa per tot el nostre país. No us perdeu l’oportunitat d’assistir, amb els vostres nois i noies més grans, a aquesta funció teatral tan arrelada a la terra.

La Pasión no es, evidentemente, un espectáculo para niños. Para niños pequeños quiero decir. Es un espectáculo duro, desgarrado, adecuado para chicos y chicas mayores. Pero es un espectáculo familiar. Imagino que puede crear cierta polémica decir eso. A favor y en contra. Nada más lejos de nuestro ánimo. No pensamos entrar en la dimensión religiosa de este drama sacro, que sin duda tiene, y mucha. No lo hacemos porque, naturalmente, cada familia es bien libre de valorarla. Afirmamos que, llegada cierta edad, en nuestro contexto cultural, ir juntos a ver una Pasión, es un ejercicio cultural necesario, imprescindible. Todo el arte occidental, las iglesias y sus retablos, imágenes sagradas, mitología católica y cristiana, no se pueden entender sin conocer, aunque sea muy por encima, lo que antes se llamaba la historia sagrada. Además, las pasiones forman parte, gusten o no, del patrimonio cultural catalán. Son obras monumentales, participativas, que a menudo duran horas, e implican a todo un pueblo. Como lo son los Pastorets, o las procesiones de Semana Santa. Y a nuestros hijos les irá bien de disfrutar, y debatir con los padres y madres, el fondo y la forma de este espectáculo tan espléndido. Tienen a su alcance pasiones conocidísimas, meritorias, de fama reconocida y contrastada. Son las grandes pasiones, como la de Esparraguera, o bien la de Olesa de Montserrat. Dispone de otras menos conocidas, pero igualmente muy interesantes y recomendables, como la de Cervera, en la Segarra, o la de Ulldecona, (hemos elegido el cartel anunciador), en las Terres de l’Ebre. Estas grandes pasiones, y otras que nos hemos dejado en el tintero, por ignorancia, mueven muchísima gente, tienen múltiples representaciones, y sus entradas deben comprarse con antelación. Incluso es posible hacer uso del servicio de telecompra o a través de los cajeros automáticos. Otras pasiones más pequeñas, poco conocidas, se representan en toda Cataluña, en sus pueblos y villas, en pocas fechas y sin mucho alboroto. Sea como sea, a partir de primeros de marzo, y hasta bien entrado abril, las pasiones conmemoran la Semana Santa por todo nuestro país. No os perdáis la oportunidad de asistir, con vuestros hijos, a esta función teatral tan arraigada a la propia tierra.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s