La Baronia de Sant Oïsme


Sant Oisme

A tocar del pantà de Camarasa, estratègicament situat a la cruïlla de les rutes d’accés a la Vall d’Àger i al congost de Terradets, s’alça l’antiquíssim poblat de Sant Oïsme. Els cotxes que, atrafejats i veloços, passen per la C-13, a tocar d’aquestes pedres mil·lenàries, no tenen esma de parar. Potser veuen la silueta retallant-se, altiva i poderosa, sobre les aïgues. Potser pensen, per uns segons, “deu èsser bonic”, però la Vall d’Aran, les Valls d’Àneu, Àreu, Ferrera i de Tavascán els criden. Per això són multitud aquells qui, havent fet la ruta des de Barcelona a Tremp per Camarasa, mai han parat en aquest màgic indret. Altres ho han fet per dinar al restaurant que fa de porta d’accés a les ruïnes. Doncs us diem: la propera vegada que pugeu al Pirineu per la carretera que passa per Terradets, ature-vos a la Baronia de Sant Oïsme. Ature-vos-hi pel seu paisatge encisador. Per les vistes damunt el pantà. Per les vistes del Montsec, barrera impresionant de pedra. Per les vistes de la Vall d’Àger. La canònica d’aquesta població s’intueix al fons, entre les brumes. Pareu per donar-vos cinc minuts de descans, i enfileu-vos per l’únic carrer del poble fins arribar a la torre del castell. Podeu pujar fins al capdemunt i gaudir de la panoràmica superba. Feu-vos fotos en cada racó. No oblideu repassar l’esglèsia, petita i cuca, romànica. Amb el seu campanar rudimentari, amb l’encant de les coses senzilles. La Baronia de Sant Oïsme, dormida encara en el seu somni de segles, no ha canviat gens els darrers 800 anys. En perdre el seu sentit defensiu, quedà congelada en la nit dels temps. Ara se’ns mostra intacta, sencera, en ple segle XXI. Per dinar hi ha el restaurant El Doll, Telèfon: 973 455 095. És l’únic del lloc, a peu de carretera, al km 63. Però a nosaltres ens agrada més anar a menjar a Àger, a Casa Xalets, una aposta segura. També teniu un càmping, ben a prop: el Zodiac, i un alberg rural, El Picarol, al poble de Fontllonga, a pocs kms.

Junto al pantano de Camarasa, estratégicamente situado en el cruce de las rutas de acceso a la Vall d’Àger y el desfiladero de Terradets, se levanta el antiquísimo poblado de San Oïsme. Los coches que, veloces, pasan junto a estas piedras milenarias, no tienen intención de parar. Tal vez ven la silueta recortándose, altiva y poderosa, sobre las aguas. Quizás piensan, por unos segundos, “debe ser bonito”, pero la Vall d’Aran, las de Àneu, Àreu, Ferrera y de Tavascan les llaman. Por eso son multitud los que, habiendo hecho la ruta desde Barcelona a  Tremp por Camarasa, nunca han parado en este mágico lugar. Otros lo han hecho para comer en el restaurante que hace de puerta de acceso a las ruinas. Pues os decimos: la próxima vez que subais al Pirineo por la carretera que pasa por Terradets, parad en la Baronia de Sant Oïsme. Pararos por su paisaje encantador. Por las vistas sobre el pantano. Por las vistas del Montsec, barrera impresionante de piedra. Por sus vistas de la Vall d’Àger. La canónica de esta población se intuye al fondo, entre las brumas. Parad para daros cinco minutos de descanso. Subid por la única calle del pueblo hasta llegar a la torre del castillo. Pueden remontarla hasta el tejado y disfrutar de la panorámica soberbia. Háganse fotos en cada rincón. No olviden repasar la iglesia, pequeña y cuca, románica. Con su campanario rudimentario, con el encanto de las cosas sencillas. La Baronia de Sant Oïsme, dormida aún en su sueño de siglos, no ha cambiado nada en los últimos 800 años. Al perder su sentido defensivo, quedó congelada en la noche de los tiempos. Ahora se nos muestra intacta, entera, en pleno siglo XXI. Para comer está el restaurante El Doll, Telèfon: 973 455 095. Pero a nosotros nos gusta mucho más el restaurante casa xalets en Àger, una apuesta segura. También hay un càmping cerca: el Zodiac, i un alberge rural, El Picarol, en el pueblo de Fontllonga, a pocos kms.

2 pensaments sobre “La Baronia de Sant Oïsme

  1. Recentment, durant el mes de juny (d’enguany, 2013), vam allotjar-nos a l’Hostal-Restaurant el Doll de la Baronia de Sant Oïsme. Crec que cal que la gent conegui la nostra experiència, perquè va ser d’allò més desagradable.

    Vam localitzar aquest lloc a través d’internet. Hi vam trucar per informar-nos sobre els preus i formalitzar la reserva. Èrem tres persones, que volíem passar-hi dues nits. La noia que ens va atendre per telèfon ens va dir que comptaven amb una habitació que tenia un llit de matrimoni i un sofà-llit, i en la qual podíem dormir els 3. Ens va dir que el preu total (per les 3 persones) era de 45 euros (esmorzar a part). Em va preguntar si la tercera persona era un nen i li vam dir que no, que èrem 3 adults. Ens va dir que no hi hauria problema per allotjar-nos tots 3 en la mateixa habitació.

    La sorpresa va ser que en arribar a l’hostal, ens va atendre una dona (la persona més antipàtica que m’he trobat mai a la vida a qualsevol hostal, pensió, hotel, casa rural que he visitat…) dient-nos que no tenien cap habitació triple. Que si volíem dormir els 3 hauríem de pagar 2 habitacions, una a 45 euros i l’altra a 30 euros la nit. Ens va comentar que la noia que ens havia informat per telèfon s’havia equivocat i que era conscient que la reserva estava mal feta. Però en comptes d’avisar-nos prèviament (teníen el nostre telèfon), es van esperar a que arribéssim a les 22.30h de la nit, quan ja no teníem més opcions, per dir-nos que, o pagàvem, o ens buscàvem un altre allotjament.

    Ens vam sentir molt estafats, la veritat. Vam intentar trobar un altre lloc on anar a dormir, però, evidentment, a aquelles hores era impossible. Així que vam haver de passar per l’aro i quedar-nos dues habitacions. El millor va venir quan ens va ensenyar l’habitació doble que, efectivament, comptava amb un sofà-llit. Li vam comentar que la tercera persona podia dormir allà sense problemes (perquè de fet era el que ens havien dit per telèfon), però amb el seu to impertinent ens va dir que el llit supletori era només per a nens. I d’aquí no la vam treure… Fins i tot haguéssim acceptat de pagar un suplement de 5 o 10€ pel llit, però no ens va donar opció. Quan l’errada (o, més aviat, timada voluntària) havia estat seva.

    Si a això hi sumem la cara de gos de la dona (Selena, es deia), el sopar horrible que ens van servir (la carn estava cremada i resseca), i que al matí ens vam llevar en companyia d’una bonica “cucaracha” passejant-se per l’habitació, tenim com a resultat una meravellosa vetllada. El matí següent vam marxar corrents, i per sort vam trobar un allotjament molt correcte a Àger, on ens van tractar molt amablement.

    Hem viatjat molt i mai ens havíem trobat amb un tracte tan penós. Fins i tot podríem arribar a esperar una cosa similar en una gran ciutat, però en un poble tan petit com aquest, em sembla surrealista, perquè la gent de les zones rurals és encantadora.

    Deixo aquest comentari, amb la voluntat que a ningú altre li prenguin el pèl d’aquesta manera!

    1. Quina experiència més desgraciada. Fas bé en compartir-la amb nosaltres. El bloc rep més de 500 visites diàries, i la gent sabrà el què us ha passat. En aquest restaurant hi varem menjar bé, fa anys, amb la colla, una carn a la brasa, però sembla que ha canviat d’amos i la nova carretera d’Ager els ha fet molt mal. De fet Àger és molt més recomanable per dinar o dormir. Com es deia el lloc on ho vàreu poder fer al final?. Us va agradar?. Una abraçada i moltes gràcies pel teu comentari, que ajudarà molts viatgers!. Joan

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s