Festa del Silló a Verdú


sillo

Verdú, a l’Urgell, no necessita organitzar cap esdeveniment per atraure visitants. Verdú és una bella població, amb atractius turístics més que suficients. Te un castell medieval magnífic, una esglèsia gòtica, amb una portada romànica, sorprenent i un casc antic molt bonic. Si això fos poc, també teniu un museu de la joguina i els autòmats. Però si us decidiu a anar fins a Verdú millor que coincideixi amb la seva festa del càntir, el silló, i de la ceràmica. Es celebra pel juny. Llavors els vostres fills i filles podran gaudir en directe, i participar, de la fabricació de diverses peces de ceràmica. A més, trobareu demostracions de tota mena d’oficis relacionats, de bèsties d’arrossegament, de ferrers i basters. Un dia complert. Podeu arrodonir-lo encara més podeu voltar una mica la comarca. Us recomanem una visita al poble medieval de Guimerà, una passada. Un viatge en el temps. També podeu anar fins el molt proper monestir de Vallbona de les Monges, una joia oblidada de la ruta del Císter. A Verdú podeu dinar a La Graella. Fora us recomanem El Carme, a Vilagrassa, a peu de l’antiga N-II, o Cal Menut de Belianes, un restaurant i allotjament rural. A Verdú també teniu una casa bona rural: Can Aleix.

Verdú, en el Urgell, no necesita organizar eventos para atraer visitantes. Verdú es una bella población, y con atractivos turísticos más que suficientes. Tiene un castillo medieval magnífico, una iglesia gótica, con una portada románica, sorprendente y un casco antiguo muy bonito. Si esto fuera poco, también tiene un museo del juguete y los autómatas. Pero, si usted decide ir hasta Verdú mejor que coincida con su fiesta del botijo, el silló, y de la cerámica. Se celebra en junio. Entonces sus hijos e hijas podrán disfrutar en directo, y participar, de la fabricación de diversas piezas de cerámica. Además, veran demostraciones de todo tipo de oficios relacionados, de bestias de arrastre, de herreros, de basteros. Un día completo. Pueden redondearlo aún más visitando la comarca. Le recomendamos el pueblo medieval de Guimerà, una pasada. Un viaje en el tiempo. También puede ir hasta el cercano monasterio de Vallbona de les Monges, una joya olvidada de la ruta del Císter. En Verdú puede comer en La Graella. Fuera le recomendamos El Carme, en Vilagrassa, a pie de la antigua N-II, o Cal Menut de Belianes, un restaurante y alojamiento rural.  Verdú también tiene una bonita casa rural: Can Aleix.

Les Enramades d’Arbúcies


arbucies

Aquesta fotografia no és una obra de Paul Klee, ni un Modigliani. És una foto d’una part d’una catifa de flors feta l’any passat a les Enramades d’Arbúcies. Perquè pels volts de Corpus, pel juny, moltes poblacions catalanes omplen de catifes de flors els seus carrers. Però potser són Sitges i Arbúcies les més conegudes. La Festa de les Enramades, declarada d’Interès Nacional l’any 1999, es celebra el diumenge abans de Corpus. Els carrers d’Arbúcies s’omplen d’espectaculars catifes de flors. La tradició ve de lluny, al menys, del segle XVI. Les Enramades segueixen tota una setmana més, ara com a festes de barri. Les ballades a places i carrers s’ornamenten amb branques. (D’aquí rames i enramada). Pugueu a Arbúcies. A més de la festa gaudireu del paisatge maravellós del Montseny, de les rutes que podeu fer pels boscos gemats. També Arbúcies ofereix un entorn privilegiat: el Parc Natural del Montseny i les Guilleries.  I el seu patrimoni arquitectònic: com ara l’altiu Castell de Montsoriu, o Sant Pere Desplà. No podeu marxar sense portar els nens i nenes al Museu Etnològic del Montseny, o deixar-los còrrer per les fonts i rieres del terme municipal. Si no podeu anar-hi per les Enramades podeu disfrutar un altre dia de l’ampli ventall d’activitats festives que Arbúcies ofereix al llarg de l’any entre elles les fires, la Festa del Flabiol o la Festa Major. A la tardor els boscos són un poema de colors. Per dinar teniu, fora el poble, la Font de la Corbadora, en un indret molt bonic. L’Hostal Nou, és al centre de la població.  Molt més sofisticat, i més car, és Les Magnòlies. Més baratet és fer pic-nic a l’àrea de El Pol, o dinar una pizza.

Esta fotografía no es una obra de Paul Klee, ni un Modigliani. Es una foto de una parte de una alfombra de flores realizada el año pasado en las Enramades de Arbúcies. Porque alrededor de Corpus, en junio, muchas poblaciones catalanas llenan de alfombras de flores sus calles. Pero quizás son Sitges y Arbúcies las más conocidas. La Fiesta de las Enramades, declarada de Interés Nacional el año 1999, se celebra el domingo antes de Corpus. Las calles de Arbúcies se llenan de espectaculares alfombras de flores. La tradición viene de lejos, al menos, del siglo XVI. Las Enramades siguen toda una semana más, ahora como fiestas de barrio. Los bailes en plazas y calles se ornamenten con ramas. (De ahí ramas y enramada). Si sube hasta Arbúcies, además de la fiesta disfrutará del paisaje maravilloso del Montseny, y de las rutas que se pueden hacer por los bosques. También Arbúcies ofrece un entorno privilegiado: el Parque Natural del Montseny y las Guilleries. Y su patrimonio arquitectónico: como el altivo castillo de Montsoriu, o Sant Pere Desplà. No puede irse sin llevar a sus niños y niñas al Museo Etnológico del Montseny, o dejarlos correr por las fuentes y arroyos del término municipal. Si no puede ir a Arbúcies para las Enramades escoja del amplio abanico de actividades festivas que le ofrece a lo largo del año: las ferias, la Fiesta del Flabiol o la Fiesta mayor. En otoño los bosques son un poema de colores. Para comer tenéis, fuera el pueblo, la Font de la Corbadora, en un lugar muy bonito. El Hostal Nou, está en el centro mismo. Mucho más sofisticado y más caro, es las magnolias. Más barato os resultará  hacer pic-nic en el área de Pol, o comer una pizza.

La festa del timbaler del Bruc


bruc

Pel Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A2. No hi parem esment. El tunel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automovilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar un dia molt entretingut. Pel juny s’hi fa una reconstrucció històrica de les batalles del Bruc. Canons, soldats, trabucaires, miquelets, somatents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoloniques, es fan un fart de cremar pólvora i fer soroll. A més hi ha molts actes paral·lels: fires, trobades… El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast per fer-hi bones rutes. A més teniu l’esglèsia de Santa Maria, amb unes pintures gòtiques del primer gòtic, casals com Can Casas o Can Díez, el castell de la Guàrdia i Sant Pau Vell com a atractius turístics suplementaris. Pugeu al Bruc el segon cap de setmana de juny i disfruteu de la festa del timbaler. No hem dinat ni dormit mai al Bruc, perquè només hem anat a la festa en una matinal o una tarda. Però hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A2. Al carrer del mig hi ha Cal Noio i Cal Xico. Si hi mengeu ja ens direu el què. Mireu-vos la pàgina web de turisme de l’Anoia.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis. Leed la página web de turismo de la Anoia.